Dos anys treballant per una transició energètica feminista: què hem fet i què hem après?

Amb el projecte europeu Empowering Underrepresented Women in the Energy Sector (EUWES) hem generat coneixement, incidència i formació per avançar cap a un sector energètic més just i inclusiu.

Fa dos anys, juntament amb DOOR (Croàcia), FOCUS (Eslovènia) i WECF (Alemanya), vam iniciar el projecte europeu Empowering Underrepresented Women in the Energy Sector (EUWES) amb un objectiu clar: posar la perspectiva de gènere al centre del debat energètic i contribuir a una transició més justa i inclusiva. En aquest temps, hem generat coneixement, hem impulsat formacions i hem posat sobre la taula propostes per trencar les bretxes de gènere en el sector. Aquest és un resum del camí recorregut.

Un projecte amb moltes dimensions

Aquest projecte ha combinat recerca, incidència política i formació. Hem treballat per visibilitzar la discriminació estructural en el sector energètic, aportar recomanacions i generar espais de reflexió i aprenentatge.

Al llarg d’aquests dos anys hem fet:

Diagnosi i investigació:

Propostes i recomanacions:

Formació i sensibilització:

  • Nou taller d’energia i gènere (juliol 2024) → Espais d’aprenentatge per entendre com el gènere influeix en l’accés i la gestió de l’energia, oferint eines per transformar el sector des d’una perspectiva feminista.
  • L’energia amb perspectiva de gènere a les aules (gener 2025) → Materials pedagògics per integrar aquesta mirada en l’educació, treballant amb joves per fomentar la seva participació en el sector.

Reflexions sobre el paper de les dones en la transició energètica:

Què hem après i quins reptes ens esperen?

Aquests dos anys ens han confirmat que la transició energètica no pot ser realment justa si no incorpora la perspectiva feminista. Hem vist que:

  • Les desigualtats de gènere en el sector energètic són profundes i requereixen canvis estructurals. Més enllà de la bretxa salarial i de presència, hi ha una manca de polítiques actives que fomentin la participació de les dones en la presa de decisions.
  • Les dones tenen un paper clau en l’impuls d’alternatives sostenibles i comunitàries, i cal potenciar les seves experiències per transformar el model energètic.
  • L’educació és un àmbit estratègic per fomentar vocacions i trencar barreres estructurals. Cal treballar des de les primeres etapes per garantir una participació equitativa en l’àmbit tecnològic i científic.
  • Les polítiques públiques han d’integrar la perspectiva de gènere de manera transversal, i les empreses energètiques han d’adoptar compromisos reals per garantir la igualtat.

Aquest projecte acaba, però la feina continua. Seguirem lluitant per una energia democràtica i feminista!

La factura de l’aigua a Barcelona vulnera la salut al Sud Global

Impactes de la privatització i la impunitat corporativa en la vida de les dones

El projecte Aigua i Salut, desenvolupat en col·laboració amb l’Institut de Desigualtats i finançat per l’Ajuntament de Barcelona, ha permès aprofundir en les conseqüències que la privatització de l’aigua té sobre la salut de les comunitats del Sud Global, amb un èmfasi especial en la perspectiva feminista.

L’anàlisi s’ha basat en les reflexions sorgides durant la trobada Horizontes de la gestión pública comunitaria del agua, realitzada a Popayán (Colòmbia) el setembre de 2023, on es van compartir experiències i estratègies per combatre els processos de privatització i espoli de l’aigua. A més, la trobada va comptar amb espais no mixtes de defensores i altres integrant dels moviments per la justícia global de l’aigua.

En aquest marc, la Corporación Ecológica y Cultural Penca de Sábila va facilitar tallers per evidenciar com la manca d’aigua i l’exposició a contaminants afecten la salut de la població, especialment de les dones.

Drets vulnerats per la privatització de l’aigua

Les empreses transnacionals d’aigua, algunes amb matriu catalana i vinculacions amb Barcelona (com és el cas de la Societat General Aigües de Barcelona, SGAB, coneguda popularment com Agbar), operen en molts països del Sud Global amb pràctiques que prioritzen els beneficis per sobre dels drets humans.

L’estudi ESFeres31, Pagar fins que faci mal ja va evidenciar que aquests impactes són el resultat directe d’un model de gestió que afavoreix la impunitat corporativa i l’explotació de recursos naturals sense control.

Una resposta feminista i comunitària

Durant la trobada a Popayán, es va posar de manifest la necessitat d’integrar una perspectiva feminista en la defensa de l’aigua. A partir de metodologies participatives, es va treballar en la construcció d’una agenda feminista basada en:

  • Participació política i lideratge col·lectiu, per evitar les jerarquies tradicionals i promoure estructures horitzontals.
  • Treballs de cura i suport mutu, garantint espais segurs i xarxes de protecció per a les activistes.
  • Paritat de gènere, per combatre desigualtats dins dels moviments socials i en l’accés als recursos naturals.

El projecte Aigua i Salut ha permès visibilitzar aquestes lluites i reforçar la connexió entre les desigualtats globals i les responsabilitats locals. Barcelona, com a ciutat on operen empreses transnacionals implicades en aquests processos, té un paper clau a l’hora d’exigir transparència i justícia ambiental.

La defensa de l’aigua és, també, la defensa de la vida. Per això, és fonamental continuar teixint aliances entre moviments feministes, ecologistes i socials per garantir un accés equitatiu i segur a aquest recurs essencial.

En el marc del projecte, també s’ha desenvolupat l’informe “Aigua i Salut”, el qual identifica les principals conseqüències poblacionals en la salut per la manca d’aigua, especialment en les dones, l’exposició a contaminants produïda per una gestió deficitària del subministrament i altres vulneracions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament. Així com, infografies que mostren alguns dels resultats d’aquest respecte a tres temàtiques que hem volgut destacar: salut física i mental, accés a l’aigua i gènere al món, i contaminació de l’aigua.

Descarrega aquí l’informe “Vida, aigua i salut, perspectiva global”.

“Comunidades Azules: Autogestión y Defensa del Agua como Bien Común”

Recupera el webinario y las infografías sobre las Comunidades Azules

El pasado 26 de marzo, la Plataforma de Acuerdos Público-Comunitarios de las Américas (PAPC) organizó el webinario “Comunidades Azules: Autogestión y Defensa del Agua como Bien Común”, un espacio de diálogo sobre la importancia de la gestión comunitaria del agua y la resistencia a su privatización.

Durante el conversatorio, Javier Márquez abrió la sesión presentando los principios comunes de las Comunidades Azules y su rol en la defensa del agua como bien común. A partir de ahí, los distintos ponentes aportaron sus perspectivas sobre cómo este modelo se implementa en diferentes contextos.

Luis Babiano, de la Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento (AEOPAS), explicó la dimensión pública del agua y cómo una empresa pública puede convertirse en Comunidad Azul, garantizando una gestión transparente y accesible. Lucía Galbis, de la Asociación Acueducto de Cascajo (ADEC) en Colombia, destacó la importancia de la autogestión comunitaria, señalando que las comunidades organizadas han demostrado ser una alternativa eficiente y sostenible frente a la privatización.

Por su parte, Pedro Abel, de la Asociación de Acueductos Comunitarios de Tasco (ASOACCTASCO), alertó sobre las amenazas del extractivismo en las comunidades rurales y enfatizó la necesidad de fortalecer los acuerdos público-comunitarios para defender el acceso equitativo al agua. Magdalena Morgan, de la Unión de Agua Potable Rural de la Cuenca del Río Petorca, compartió la dura realidad de la escasez hídrica en su región y explicó cómo la interacción entre municipios y cooperativas puede generar soluciones sostenibles.

Desde África, Leonard Shang-Quartey, de Africa Water Justice Network (AWJN), resaltó el papel de las Comunidades Azules como espacios de articulación y redes de cooperación internacional, permitiendo a las comunidades compartir estrategias para enfrentar la mercantilización del agua. Finalmente, Marco Iob, del Centro di Volontariato Internazionale (CeVI) en Italia, abordó la importancia de generar dinámicas entre Comunidades Azules e instituciones públicas, fomentando alianzas para fortalecer la gestión comunitaria del agua.

El webinario reafirmó que la lucha por el agua como derecho humano es global y urgente. Desde distintos territorios, las comunidades resisten la privatización, el extractivismo y el abuso de este recurso vital. Las experiencias compartidas evidencian que la organización colectiva y la gestión pública y comunitaria son claves para garantizar el acceso equitativo y sostenible al agua.

Ser una Comunidad Azul no es solo una declaración, sino un compromiso activo para defender el agua como bien común. La articulación entre movimientos locales e internacionales fortalece esta resistencia, demostrando que solo a través de la unidad y la acción concreta podremos asegurar que el agua siga siendo un derecho y no una mercancía. 

Si te lo perdiste, puedes recuperar el vídeo en español aquí: https://www.youtube.com/watch?v=nzNUWK1Owgs

Y en inglés aquí: https://www.youtube.com/watch?v=aaF1SMPjL_s

Introducción a las infografías sobre las Comunidades Azules de Latinoamérica

Para profundizar en la comprensión de las Comunidades Azules y su impacto en la gestión del agua, presentamos una serie de infografías que explican qué son, cuáles son sus principios fundamentales y cómo contribuyen a la defensa del agua como bien común. Estas ilustraciones permiten visualizar de manera clara y concisa los pilares que sostienen este movimiento, así como ejemplos concretos de su aplicación en diferentes regiones de Latinoamérica. A través de ellas, esperamos reforzar la importancia de la gestión comunitaria y su papel en la lucha por un acceso justo y equitativo al agua para todos.

Teatre per la transformació social

En el marc del Dia Mundial del Teatre, a Enginyeria Sense Fronteres volem posar en valor una de les eines més poderoses per despertar consciències, moure emocions i sembrar llavors de canvi: el teatre.

Al nostre Catàleg d’Activitats, el teatre hi ocupa un lloc central com a eina pedagògica, creativa i transformadora. Proposem una sèrie d’espectacles de petit i mitjà format, adreçats a diferents edats, que aborden temàtiques com el dret humà a l’aigua, la pobresa energètica, la crisi climàtica o els impactes de l’extractivisme.

Totes les obres tenen un fil conductor comú: emocionar per transformar, sembrar reflexions que vagin més enllà de l’escenari i esdevinguin accions col·lectives per una societat més justa i sostenible.

🎬 Els nostres espectacles

🔹 Matito i la nova cultura de l’aigua

Titelles i humor per reflexionar amb infants i famílies sobre el consum responsable i els drets col·lectius.

👉 Més informació

🔹 Rigoberta i el Windigo

Un conte inspirat en cosmovisions indígenes que ens parla de la destrucció del territori i les alternatives comunitàries des de la infància.

👉 Més informació

🔹 “…I es va fer la llum”

Una història per a infants sobre pobresa energètica, vulnerabilitat i resiliència, amb un col·loqui posterior per aprofundir-hi. Format contacontes.

👉 Més informació

🔹 Auka, la granota amazònica

Un conte teatralitzat sobre la biodiversitat, les cultures indígenes i la defensa del territori a l’Amazònia. Format contacontes.

👉 Més informació

🔹 L’Apagada. Ni set, ni fred, ni foscor

Teatre documental sobre els drets energètics, creat a partir de testimonis reals i amb espai per al debat al finalitzar.

🔹 Siluetes d’Aigua

Un viatge sensorial per la memòria de l’aigua i els seus múltiples significats socials, ecològics i culturals.

👉 Més informació

🔹 La memòria de l’aigua

Un espectacle de titelles per a infants que uneix coneixement curricular i emocions per vincular-nos de manera positiva amb el nostre entorn i amb la vida. Amb dossier educatiu per treballar a l’aula.

📌 Pròximament en línia

💬 Per què apostem pel teatre?

Perquè les emocions són motor de canvi. I perquè sabem que, quan una història ens toca, ens mou, ens fa repensar el nostre paper en el món. A ESF utilitzem el teatre com un espai per connectar cap, cor i mans: per entendre, sentir i actuar.

🫶 Si formes part d’una escola, institut, biblioteca, ajuntament o entitat i vols portar algun d’aquests espectacles al teu espai, contacta amb nosaltres. Ens adaptem al context i facilitem tot el necessari perquè l’experiència sigui transformadora.

🎟️ Consulta el nostre catàleg complet o escriu-nos per trobar l’activitat que millor encaixi amb el teu públic!

La gestió de l’aigua a Barberà del Vallès: un dret humà i una responsabilitat col·lectiva

Gestió pública i campanya Som Aigua al municipi, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua 2025

Vivim en un moment crític en què l’aigua, un bé essencial per a la vida, es converteix en un dels grans reptes globals. La campanya Som Aigua, iniciada el 2023 a Barberà del Vallès, ha servit per sensibilitzar la ciutadania sobre la importància d’una gestió pública, democràtica i responsable de l’aigua. A més, s’ha d’emmarcar en la crisi de sequera a Catalunya, on la necessitat de reflexionar sobre la gestió de l’aigua mai ha estat tan urgent. Ara, aquesta campanya arriba al seu final, deixant com a llegat una reflexió profunda sobre la necessitat de preservar aquest recurs essencial.

Aquesta iniciativa ha coincidit amb el 50è aniversari de SABEMSA, l’empresa pública municipal de gestió de l’aigua, i s’ha desenvolupat en un context de sequera a Catalunya que ens recorda la urgència de gestionar l’aigua amb responsabilitat. El dret a l’aigua és indiscutible i fonamental. Malgrat que el 2010 l’ONU el va reconèixer com un dret humà bàsic, encara avui milions de persones arreu del món no tenen accés a una aigua potable segura, i gairebé la meitat de la població mundial viu sense serveis de sanejament adequats.

Els operadors públics de gestió, com SABEMSA, tenen la responsabilitat de garantir una gestió sostenible i equitativa de l’aigua, evitant-ne la privatització i assegurant que segueixi sent un bé comú accessible per a tothom. En aquest sentit, la campanya Som Aigua, impulsada per Enginyeria Sense Fronteres, ha estat una eina essencial per connectar les problemàtiques locals amb els reptes globals relacionats amb la gestió de l’aigua.

És important recordar que la privatització de l’aigua no només afecta les zones empobrides del món, sinó que també pot posar en perill la seguretat i el benestar de les nostres pròpies comunitats. Com a societat, no podem permetre que els recursos bàsics com l’aigua quedin sota el control de grans corporacions que prioritzen els beneficis per sobre del benestar social i ambiental.

Per cloure aquesta etapa i continuar promovent la consciència sobre la importància de l’aigua, SABEMSA organitza una caminada popular el pròxim 6 d’abril de 2025, coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua. Aquesta activitat oberta a tota la ciutadania serà una oportunitat per reflexionar sobre el valor d’aquest recurs i la necessitat de continuar treballant per un futur més sostenible i just en la seva gestió.

Aquest projecte ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, a través de les àrees de Cooperació, Cultura i Medi Ambient, així com a l’aportació de l’empresa municipal SABEMSA. També cal agrair la coordinació d’Enginyeria Sense Fronteres i el suport de la Diputació de Barcelona, que han fet possible que aquesta iniciativa es portés a terme.

El repte és global, però les solucions també poden ser locals. És hora de prendre consciència, actuar i defensar l’aigua com un dret per a tothom, allà on sigui que visquem, la responsabilitat és col·lectiva. Continuem treballant per defensar-la!

L’aigua no és un negoci: La Red Agua Pública reclama garantir el dret humà a l’aigua al Congrés dels Diputats

Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua de 2025, la Red Agua Pública (RAP) ha organitzat la jornada Polítiques públiques i justícia hídrica davant la financerització de l’aigua celebrada en el Congrés dels Diputats de Madrid.

Madrid, 24 de març de 2025. – La jornada Polítiques públiques i justícia hídrica davant la financerització de l’aigua, que pot recuperar-se en aquest enllaç, ha comptat amb intervencions de Pedro Arrojo, relator especial de Nacions Unides per als drets humans a l’aigua potable i al sanejament, Emanuele Lobina, de la Universitat de Greenwich, Erika González Briz, de la RAP, i Iva Marković, del Fòrum dels Pobles per l’Aigua.

Vídeo de la jornada fent clic aquí o a la imatge:

Exigeixen assumir l’enfocament de drets humans en la gestió de l’aigua

Durant la jornada, la Red Agua Pública ha exigit al govern i als grups parlamentaris tramitar la proposta de llei sobre el mínim vital d’aigua, destinada a garantir de manera gratuïta un subministrament mínim d’aigua i a establir la prohibició permanent de talls de subministrament per motius de vulnerabilitat econòmica. La Red Agua Pública creu que amb una estructura de blocs tarifaris més progressista, i que penalitzi els consums més elevats, la sostenibilitat econòmica dels operadors de la gestió de l’aigua no es veurà compromesa.

D’altra banda, la Red Agua Pública exigeix el compliment del Reial decret 3/2023, pel qual s’estableixen els criteris tecnicosanitaris de la qualitat de l’aigua de consum humà. Aquest Reial Decret inclou l’obligació de garantir el dret d’accés a l’aigua potable per a tota la ciutadania, però més d’un any després de la seva aprovació, la Red Agua Pública constata un nul avanç en el seu compliment.

La Red Agua Pública també ha demanat reconsiderar, mitjançant un procés participatiu, la constitució, funcionalitats i governança del futur Observatori de la Gestió de l’Aigua, inclòs en el Reial decret 1085/2024, pel qual s’aprova el Reglament de reutilització del recurs hídric. “Fa anys que la societat civil demanem l’impuls i reglamentació d’Observatori Ciutadans en la gestió de l’aigua, per la qual cosa se’ns ha de tenir en compte en la seva creació des del principi”, declara Susana Gil, de la RAP.

Polítiques públiques davant la mercantilització de l’aigua

A Espanya, la meitat de la població és proveïda per empreses privades de gestió de l’aigua urbana. Segons la Red Agua Pública, la privatització de l’aigua comporta limitacions per al gaudi dels drets humans a l’aigua potable i al sanejament.

Per això, exigeixen la derogació de les disposicions legals que faciliten la privatització i obstaculitzen la recuperació de la gestió directa del servei. En particular, exigeixen la revisió de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local, i la Llei de Contractes del Sector Públic.

També demanen prohibir per llei els cànons concessionals, instruments que, segons ells, afavoreixen la privatització. “La quantitat de diners que han d’abonar les empreses amb el cànon concessional no s’utilitzen per a millorar el servei de l’aigua. Mentre no es prohibeixi aquest cànon, ha de regular-se que sigui un impost finalista, és a dir, que els diners es reintegri en el servei i no serveixi per a cobrir altres despeses dels ajuntaments” explica Gil.

Polítiques públiques davant l’emergència climàtica

Un dels temes abordats durant la jornada ha estat l’avaluació de la gestió de les recents sequeres i inundacions. En aquest sentit, la Red Agua Pública exigeix assumir la nova realitat climàtica de manera estructural en els plans de gestió de les diferents demarcacions hidrogràfiques, comptant amb la participació activa i significativa dels agents socials del territori.

També han demanat no oblidar, davant de les últimes pluges, l’escassetat estructural causada per la sobreexplotació i la deterioració de la qualitat de les aigües i els ecosistemes que comporta l’assignació de drets d’aigua per sobre de les possibilitats de les reserves. Així, demanen detenir el creixement de les demandes hídriques, vetllar per la garantia dels cabals ecològics i abordar la reassignació dels drets d’aigua mitjançant polítiques públiques i criteris de justícia social i ambiental.

El paper d’Espanya en les Conferències d’Aigua de Nacions Unides

De cara a desembre de 2026, quan se celebrarà la tercera Conferència de l’Aigua de Nacions Unides a Unió dels Emirats Àrabs, Pedro Arrojo, relator especial de Nacions Unides pels drets humans a l’aigua i al sanejament, ha demanat al Govern espanyol la institucionalització dels debats i la governança de l’aigua, perquè radiqui en el si de Nacions Unides i no es deixi a la mercè dels lobbies privats com succeïa fins ara.

Iva Markovic, del Fòrum dels Pobles per l’Aigua, qui va participar en la Conferència de 2023 de Nova York, ha constatat les dificultats que suposa el sistema de Nacions Unides per a la participació efectiva de les organitzacions socials. Ha demanat al govern d’Espanya que promogui i faciliti aquesta participació, exigida per més de 500 organitzacions signants del Manifest per la Justícia Hídrica.

Per part seva, Emmanuele Lobina, de la Universitat de Greenwich, ha alertat del fenomen global de la financerització de l’aigua. La Comissió Global per l’Economia de l’Aigua està pressionant per a implantar aquests esquemes, que acaben redundant en partenariats publicoprivats que fa anys que centres de recerca com el que lidera Emmanuele han demostrat ser fallits.

Amb aquesta jornada en el Congrés dels Diputats, la Red Agua Pública reafirma el seu compromís en la lluita contra la mercantilització i financerització de l’aigua i la defensa de la seva gestió com un dret humà, no com un negoci.

A través d’aquest enllaç es pot descarregar en PDF el document amb les conclusions de la Red Agua Pública després de la jornada.

Calendari fenològic d’arbres natius de la província d’Orellana a l’Equador

Et presentem el Calendari Fenològic que presenta la floració, fructificació i recol·lecció de llavors d’arbres natius d’Orellana, l’Equador. El calendari està organitzat en forma de taula on es detallen les èpoques corresponents a aquests esdeveniments per a cada espècie al llarg de l’any. Les espècies llistades inclouen Chuncho, Caimito, Colorado fino, Moral, Guarango, Arenillo, Colorado, Cedre, Llorer, Jacaranda, Chíparo i Guayacán. Els mesos estan representats de gener a desembre (E a D) en la part superior de la taula.

El calendari utilitza un codi de colors per a identificar cada esdeveniment fenològic: verd per a l’època de floració, taronja per a l’època de fructificació i blau per a l’època de recol·lecció de fruits. La distribució dels colors en la taula permet observar clarament com cada espècie té períodes específics d’activitat fenològica. Per exemple, el Chuncho presenta floració a l’octubre, novembre i desembre, fructificació de gener a març (del pròxim any), amb recol·lecció de llavors al febrer, març.

Aquest tipus de calendari és essencial per a la gestió sostenible dels recursos naturals en l’Amazònia, ja que permet planificar la recol·lecció de llavors i la restauració ecològica de manera adequada. A més, pot ser una eina valuosa per a comunitats locals que busquen aprofitar els recursos forestals sense afectar negativament el seu cicle natural. També proporciona informació crucial per a projectes d’educació ambiental i apoderament comunitari en involucrar gestors i gestores comunitàries de l’aigua en el coneixement i conservació del seu entorn per a garantir el Dret Humà a l’Aigua.

L’elaboració d’aquest instrument de planificació respon al treball en conjunt entre: d’usuaris i usuàries de Juntes d’Aigua, Enginyeria Sense Fronteres, El Govern Provincial d’Orellana i la Direcció Zonal 8 del Ministeri d’Ambient, Aigua i Transició Ecològica.

Descarrega el Calendari fenològic en PDF aquí.

De les STEM a la justícia igualitària: com aconseguir que les noies es dediquin a les carreres energètiques

Zagreb, 13 de octubre de 2025 – La conferencia “Aumentar la igualdad de género en el sector energético europeo“, organizada por la Asociación para el Diseño del Desarrollo Sostenible (DOOR), tiene lugar en la Comisión Europea en Zagreb. La conferencia se celebra bajo los auspicios de la Ciudad de Zagreb y en cooperación con la Oficina de Defensa de la Igualdad de Género, con el apoyo de los socios del proyecto FOCUS (Eslovenia), WECF (Alemania) y ISF (España) y el apoyo mediático de ZGRADOnačelnik.hr.

El acto se inauguró con los discursos de bienvenida de Miljenka Kuhar, Directora Ejecutiva de DOOR, Višnja Ljubičić, Defensora de la Igualdad de Género, y Carmen Gruber, Jefa del Departamento de Comunicación, Asociaciones y Redes de la Representación de la Comisión Europea en Croacia.

El evento contó con la participación de ponentes y líderes femeninas que compartieron sus experiencias y mejores prácticas, entre ellas Kiara Groneweg de WECF, Laura Musić, CFO para el Sudeste de Europa, SIEMENS Energy, Natalia Calavita, Especialista de Proyectos de EIT RawMAterials, Ivana Krstanović Vinac, Científica Senior del Instituto Croata de Contratación Pública, Marija Lugarić, Vicepresidenta del Sabor Croata y Presidenta de la Comisión de Igualdad de Género, Rada Borić, Vicepresidenta del Consejo Municipal de Zagreb y Presidenta del Subconsejo de Igualdad de Género del Consejo Municipal de Zagreb y miembro de la Comisión de Igualdad de Género del Sabor Croata, Katarina Ivanković Knežević, Directora de Derechos Sociales e Inclusión en la Oficina Central de la Comisión Europea para la Integración, Cuestiones Sociales e Inclusión.

Sexismo y estereotipos de género

Después de los discursos de bienvenida, Višnja Ljubičić, defensora del pueblo para la igualdad de género, presentó a todos el tema de la conferencia con su conferencia. Algunas estadísticas no favorecen a los croatas, por ejemplo, en términos de educación permanente, la República de Croacia se encuentra en el último lugar, la brecha de género en salarios y pensiones sigue siendo (demasiado) grande, aunque se pueden ver algunos avances.

El interés en las carreras STEM está creciendo, pero las elecciones profesionales están influenciadas por estereotipos. Así, en el mercado laboral tenemos una gran brecha de género en las actividades relacionadas con el suministro de electricidad, gas, vapor y aire acondicionado (78% son hombres y 22% mujeres), luego en la agricultura, la silvicultura y la pesca (hombres – 71%, mujeres 29%), y en la minería y las canteras (mujeres 29%, hombres 87%).

El Defensor del Pueblo también señaló las formas más comunes de discriminación de género en el ámbito del empleo y el trabajo, entre las que se encuentran la no prórroga de los contratos de trabajo por embarazo, la brecha de género en salarios y pensiones, el acoso sexual, la discriminación en el ámbito de la conciliación de la vida privada y empresarial, la segregación vertical, la incapacidad de avanzar, etc.

Al final de la conferencia, el Defensor del Pueblo mostró titulares y clips de los medios de comunicación que promueven el sexismo, la misoginia y los estereotipos de género, por supuesto, en un contexto negativo para las mujeres. Como recomendaciones, la defensora del pueblo para la igualdad de género señala que es necesario trabajar en la prevención y supresión de los estereotipos de género en todos los niveles educativos, fortalecer el sistema de desarrollo profesional de los trabajadores de la educación en derechos humanos e igualdad de género, trabajar en la mejora de la integración, implementación y evaluación de la educación cívica, alentar a niñas y niños a involucrarse en actividades STEM y similares.

Resultados del análisis comparativo

Kiara Groneweg, de WECF, una de las organizaciones socias del proyecto EUWES, presentó brevemente los resultados del Análisis comparativo de las políticas de género en Croacia, Alemania, Eslovenia y España, realizado en el marco del proyecto, así como las recomendaciones elaboradas a partir de los resultados del proyecto. Curiosamente, los resultados muestran que las mujeres con estudios superiores en el campo STEM subestiman sus capacidades – tienen baja autoestima y baja autoestima, y la capacidad de las mujeres para demostrar su valía en un ambiente de trabajo dominado por hombres, lo que significa que tienen que esforzarse mucho más para demostrar su valía que sus homólogos masculinos.

La dimensión de género en las políticas públicas

El panel “Dimensión de género de las políticas públicas” fue moderado por Marija Lugarić, Representante del Sabor Croata, y Rada Borić, Presidenta de la Comisión de Igualdad de Género, miembro del Parlamento y representante en la Asamblea Municipal de la ciudad de Zagreb y presidenta del Comité para la Igualdad de Género de la ciudad de Zagreb y miembro del Comité para la Igualdad de Género en el Parlamento croata, y Katarina Ivanković Knežević, Directora de Derechos Sociales e Inclusión de la Administración General de la Comisión Europea para Empleo, Asuntos Sociales e Inclusión. El debate fue moderado por Miljenka Kuhar, de DOOR.

“Con el ejemplo de Noruega se ha demostrado que las mujeres se desempeñan mejor en puestos directivos precisamente debido a sus habilidades de comunicación, que son diferentes a las de los hombres. En Croacia, las compañías más grandes no tienen una sola mujer en sus consejos de administración, como HEP, JANAF, Croatia Airlines y similares” – dijo Rada Borić y añadió que “incluso en los diccionarios de la lengua croata hay una gran diferencia (ideológica) en las definiciones de mujeres y hombres”.

“La tasa de empleo de hombres y mujeres a nivel de la UE es aproximadamente la misma y varía alrededor del 10%. Sin embargo, en algunos países estos porcentajes son mucho más altos. La proporción de mujeres en el ámbito de las energías renovables no es mayor, como se suponía, pero sigue siendo ligeramente menor en comparación con los hombres, como lo confirman las investigaciones realizadas por el proyecto EUWES, así como por la Comisión Europea” – señaló Ivanković Knežević y añadió que “para 2023 el objetivo es reducir a la mitad la brecha en el empleo entre hombres y mujeres, y lo lograremos si continúa la tendencia actual.”

El número de mujeres en el sector energético está aumentando “artificialmente” porque las mujeres ocupan puestos administrativos y de menor rango.

“Ya tenemos una selección algo negativa a nivel de elección de educación. La escuela, o cualquier tipo de institución educativa, refleja patrones sociales. En muchas situaciones, las escuelas son más progresistas que la sociedad, pero los profesores son mayores que los padres debido a este progresismo. Y por eso soy muy escéptica sobre la introducción de la educación cívica en la educación, porque al final no solucionaremos nada con ella” – dijo Marija Lugarić y añadió que “las mujeres dominan más en el sector educativo, pero en los puestos de maestras y catedráticas, mientras que los hombres ocupan principalmente puestos directivos. Cuando miras la historia, los profesores y profesores solían ser en su mayoría hombres, pero incluso entonces estas profesiones eran más valoradas, ahora la situación ha cambiado. En cuanto a la cuestión del empoderamiento, la tutoría y la solidaridad de las mujeres”, dice Lugarić, “no podemos lograr un cambio social si no estamos encima de la cabeza de todos”.

Cerrando la brecha

En la segunda mesa redonda “Reducir la brecha – Género, educación y empleo en el sector energético” participaron Laura Musić, directora financiera para el sudeste de Europa de SIEMENS Energy, Anamarija Tkalčec, responsable del programa Igualdad de género en el mundo del trabajo de CESI, Natalia Calavita, especialista en proyectos educativos de EIT RawMaterials e Ivana Krstanović Vinac, asesora principal del Servicio de Empleo de Croacia. El debate estuvo moderado por Andrea Vides, de Ingeniería Sin Fronteras, socia del proyecto EUWES.

“Desafortunadamente, dentro de la industria energética, las mujeres están subrepresentadas, por debajo del 20%. Afortunadamente, la situación está mejorando, pero debemos ser conscientes de los obstáculos que aún tenemos. En primer lugar, todavía existen estereotipos: la energía es una industria masculina, las mujeres no asisten a educación STEM… El sector energético en sí es específico en términos de condiciones laborales, hay mucho trabajo de campo, las instalaciones no son adecuadas para las mujeres (baños, guardarropas, equipos de protección). El elemento de equilibrio y la vida privada es importante; las mujeres todavía son vistas principalmente como madres y amas de casa. Pero las mujeres también somos nuestros propios obstáculos en cuanto a algunos miedos y confianza en nosotros mismos, y ahí es donde el apoyo del medio ambiente es muy importante” – Laura Musić.

“Los alumnos y estudiantes no tienen una idea precisa de lo que significa trabajar en el sector energético: no son ingenieros y mecánicos detrás de una máquina, sucios y con una herramienta en las manos; esto puede resultar repulsivo e inimaginable para las mujeres. Es necesario presentar bien lo que implica esta profesión” – afirmó Natalia Calavita.

“En 2021, durante la pandemia del coronavirus, lanzamos una campaña que tuvo un gran impacto – No está bien en la oficina – precisamente para señalar los estereotipos en el trabajo que existen en Croacia. Tuvimos una petición para modificar la parte de la Ley del Trabajo que permite despedir a una mujer embarazada. La ley no ha cambiado en este sentido. Con Corona también empezó la historia del trabajo desde casa, lo que resultó perjudicial para las mujeres, especialmente para las que tienen niños pequeños, porque las tareas domésticas, el trabajo para la familia y el cuidado de los niños y de los ancianos borraron la frontera entre lo privado y lo profesional, y resultó que las mujeres en general trabajan más. Además, cuando trabajan desde casa, están continuamente a disposición del empleador. Estas son todas las deficiencias señaladas por las mujeres que participaron en la investigación” – afirmó Tkalčec.

“La buena noticia es que el desempleo cayó un 17,3% respecto a febrero del año pasado. Teníamos 96.313 desempleados, de los cuales el 53,2% eran mujeres desempleadas. 102 personas en la Oficina de Empleo procedían directamente del sector energético, de las cuales el 35% son mujeres”. Ivana Krstanović Vinac presentó datos estadísticos y añadió que la proporción de mujeres en el empleo total está aumentando, y que el 30% de los hombres y el 20% de las mujeres están desempleados de larga duración (más de un año). Krstanović Vinac destacó además que el CES ofrece diferentes oportunidades para fomentar el empleo y la formación. Así, a través de proyectos como “Zažela” permiten el empleo de mujeres y, a través de diversos bonos completamente gratuitos para los ciudadanos, permiten educación, formación y reciclaje adicionales para facilitar al máximo el empleo.

Todo comienza desde la educación misma y se debe alentar a las niñas hacia los campos STEM, y esto se puede hacer a través de la cooperación de instituciones, escuelas, instituciones educativas… También es importante tener un enfoque consciente en materia de empleo. Para reducir la brecha de género en el sector energético, es necesario cambiar los sistemas educativos, el asesoramiento profesional y las políticas de empleo. Estos incluyen planes de estudios con perspectiva de género, fortalecimiento de programas de tutoría y estrategias de empleo inclusivas. Además, lograr una verdadera igualdad de género en el sector energético requiere un cambio político sistémico, un compromiso corporativo y un cambio cultural. Estos incluyen cuestiones como la igualdad salarial, la representación del liderazgo y la cultura laboral.

La conferencia aportó a los asistentes nuevos conocimientos, inspiración, ideas concretas y ejemplos para un mayor empoderamiento de las mujeres en el sector energético.

Compartimos algunas de las fotografias del evento:

 

Barberà del Vallès davant el repte de garantir el dret humà a l’aigua

Un estudi impulsat per Enginyeria Sense Fronteres en el marc de la campanya Som Aigua que analitza la gestió hídrica del municipi i proposar millores per avançar en sostenibilitat, garantiment de drets i participació ciutadana.

L’aigua és un bé comú essencial per a la vida i un dret humà – reconegut el 2010 per les Nacions Unides –, però sovint la seva gestió es troba condicionada per interessos econòmics i lògiques mercantils que en dificulten l’accés universal. A través de la nostra campanya “Som Aigua”, des d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), treballem amb diversos municipis catalans per posar en valor la gestió pública, justa i sostenible de l’aigua, amb una mirada transformadora i participativa.

En aquest marc, hem col·laborat amb l’Ajuntament de Barberà del Vallès i l’operador municipal Serveis i Aigües de Barberà, Empresa Municipal S.A. (SABEMSA) per elaborar l’estudi «Analitzant la garantia del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament», que avalua com es garanteix aquest dret fonamental al municipi i aporta eines per reforçar-lo.

L’estudi aplica indicadors concrets sobre sostenibilitat ambiental, equitat econòmica, qualitat democràtica i eficiència operativa. Els resultats mostren una gestió amb punts forts destacables i alhora amb àmbits de millora per seguir avançant. Per exemple, la xarxa d’aigua municipal presenta un rendiment del 93,19%, situant-se entre les més eficients de Catalunya. Alhora, el fet de dependre íntegrament de fonts externes i la complexitat en l’accés a tarifes socials obren oportunitats per reforçar l’autonomia hídrica i garantir una cobertura més equitativa.

L’informe també posa sobre la taula el potencial de consolidar espais de participació i accions de sensibilització, elements essencials per construir una gestió de l’aigua més col·lectiva i transformadora. Les recomanacions finals conviden a seguir caminant cap a un model hídrico-social més just, apostant per la modernització d’infraestructures, l’ampliació de les polítiques socials i el reforç de la implicació ciutadana.

Aquest estudi forma part d’una iniciativa d’Enginyeria Sense Fronteres per impulsar la garantia del dret humà a l’aigua en l’àmbit local. El maig de 2023, vam dur a terme una anàlisi similar al municipi de Terrassa, que podeu consultar aquí.

👉 Si sou un ajuntament i voleu analitzar la garantia del dret humà a l’aigua al vostre municipi, a Enginyeria Sense Fronteres us podem acompanyar en aquest procés. Contacteu amb nosaltres a través del nostre web o escrivint-nos a contacta@esf-cat.org.

📄 Consulta aquí l’estudi complet sobre Barberà del Vallès (PDF).

Memòria Líquida: Vilassar de Dalt i la recuperació de la gestió de l’aigua

A la nova càpsula de vídeo de la sèrie Memòria Líquida de la campanya Som Aigua, escoltem les veus de Vilassar de Dalt, que ens parlen de la seva relació amb l’aigua al llarg del temps. Aquesta memòria col·lectiva ens recorda com era la vida abans que l’aigua arribés a totes les llars i com la seva gestió ha canviat amb els anys.

Les persones grans del municipi comparteixen records de quan no tenien aigua a les cases. Expliquen com, fins fa tan sols 50 anys, moltes dones havien d’anar a buscar aigua a la font per a les necessitats diàries de la llar. També recorden com el safareig municipal es convertia en un espai de trobada i conversa, on la tasca de rentar la roba es transformava en un moment social i comunitari. Aquestes històries ens fan reflexionar sobre com avui dia, amb només obrir l’aixeta, donem per fet un recurs essencial del qual ens hem desvinculat.

Des del 2023, Vilassar de Dalt ha fet un pas endavant per recuperar el control sobre la seva aigua i garantir-ne una gestió justa i sostenible. El municipi ha apostat per la remunicipalització del servei i ha creat l’empresa municipal ViDA (Vilassar de Dalt Aigua). Aquest model de gestió pública garanteix que l’aigua segueixi sent un bé comú i no un negoci privat, assegurant que els beneficis es reinverteixin en la millora del servei.

Els resultats d’aquesta decisió ja són palpables. En només dos anys, ViDA ha millorat l’atenció als veïns i veïnes amb un servei més directe i proper. A més, els excedents generats per la gestió municipalitzada, que en el primer any van ser de més de 260.000€, s’han reinvertit en la millora de la xarxa d’abastament, juntament amb una subvenció de l’ACA i una aportació municipal. Això ha permès una inversió de més d’1 milió d’euros en la renovació de canonades i instal·lacions.

Si la gestió hagués seguit en mans privades, aquests recursos haurien anat a parar a les arques d’una empresa amb ànim de lucre, en lloc de revertir en la millora del servei i en benefici de la comunitat. Ara, Vilassar de Dalt celebra haver recuperat el control de l’aigua, garantint-ne una gestió transparent, pública i al servei de les persones.

Aquesta càpsula de Memòria Líquida ens recorda la importància de valorar i protegir l’aigua com a dret fonamental, connectant la memòria històrica amb els reptes actuals i futurs. No et perdis el vídeo i descobreix com Vilassar de Dalt ha recuperat la seva aigua per posar-la a disposició de tothom!

En què estem implicades?