Entre la calma i el conflicte: crònica des d’Inhambane durant la crisi política

Experiències en un Moçambic sacsejat per la violència política i la crisi democràtica, entre la incertesa, el treball pel dret a l’aigua i la resistència ciutadana.

Compartim les darreres impressions de la  Txell i el Víctor que es troben participant en el nostre programa de voluntariat internacional (PCR):

El que inicialment pensàvem que seria només una setmana a Inhambane, es va convertir en dues. No per decisió pròpia, sinó perquè la situació política es va agreujar, fins al punt que tornar a Maputo es va convertir en una opció arriscada. L’agitació als carrers de la ciutat i als barris perifèrics de Maputo, així com a altres pobles i ciutats de Moçambic, era extremadament violenta. Tot i això, nosaltres ens trobàvem en una mena de bombolla hermètica on no podíem percebre el que passava fora, més enllà dels vídeos que ens enviaven i de les explicacions dels amics que es trobaven allà.

Aquesta situació ens generava una sensació estranya. Era difícil assimilar el que passava a tan pocs quilòmetres, mentre nosaltres podíem continuar amb la nostra rutina a Inhambane com si res no estigués succeint al mateix país.

La incertesa ha estat, i encara és, una emoció persistent. Incertesa sobre si la situació empitjorarà i fins a quin punt augmentarà la violència als carrers. En aquells dies, també ens preocupava no saber quan ni com podríem tornar a Maputo.

Malgrat tot, la nostra vida seguia com si res. Continuàvem treballant a l’escriptori i donant suport al projecte d’Inhambane, amb la cartografia i recollint mostres d’aigua per analitzar, i mantenint una vida social activa: jugant a bàsquet a les pistes d’Inhambane, prenent alguna cosa al Desportivo durant la posta de sol i fent caminades.

Després d’aquestes setmanes, finalment vam tenir uns dies de calma en què la situació es va relaxar, i vam poder tornar a la ciutat utilitzant el transport habitual, el Machibombo. Un moment ideal per deixar volar els pensaments durant un trajecte que, com a mínim, durava 8 hores, però que en realitat podia allargar-se indefinidament.

Aquestes últimes setmanes a la ciutat han evidenciat un canvi profund al país. Cada nit, de 21 h a 22 h, les cassolades ressonen com a protesta contra la situació política, la repressió i la violència policial, en record de les vides perdudes. La ciutat sembla més apagada: els locals tanquen més aviat, els mercats i barraques es buiden abans de l’hora habitual. La gent ha alçat la veu contra un règim repressiu i una dictadura encoberta, però aquest desafiament va acompanyat d’una por, cada cop menys silenciosa.

A banda d’això, hem tingut la sort de poder continuar amb el diagnòstic, realitzant els qüestionaris sobre l’accés i sanejament de l’aigua amb les associacions, com també a les entitats parceiras amb les que treballem.

Ens costa de creure, però ja estem arribant al final d’aquesta experiència, han passat dos mesos des que vam aterrar a Maputo i va començar la nostra participació com a PCR. I ara només ens queda aprofitar el màxim dels últims dies, tancant feines, gaudint i acomiadant-nos de la gent, de la ciutat, de les associacions i de l’equip local d’ESF, persones i llocs que han fet de la nostra estança Moçambic una experiència inoblidable. Això sí, no ens acomiadem pas del projecte, seguirem sumant des de Catalunya!

Compartim alguna fotografies:

La Cimera Social de l’Aigua alertem que la sequera no ha acabat i proposem mesures per fer-hi front

Organitzacions socials i ambientals, reunides avui a la V Cimera Social de l’aigua, alertem que la sequera no ha acabat. Malgrat haver superat la sequera pluviomètrica gràcies a les pluges continuades des de la primavera, les reserves d’aigua a Conques Internes de Catalunya (CIC) es troben al 34.3%, quasi 20 punts per sota de la mitjana dels últims cinc anys.

L’emergència climàtica altera fortament el cicle de l’aigua i cal adaptar la gestió de l’aigua a la nova realitat. En els últims sis anys hem patit el Glòria, Filomena, la DANA de 2019 i la d’enguany, sumat a la sequera que ja dura més de 4 anys. El cicle hídric ha canviat i hem de preparar-nos pel que vindrà.

Els pla del Govern per fer front a la sequera manté un model insostenible de gestió de l’aigua

El pla del Govern per gestionar l’aigua se centra només a buscar maneres de tenir més aigua, en lloc de promoure l’estalvi i reduir-ne el consum. Aquest enfocament intenta mantenir un model econòmic que és insostenible en el context de l’emergència climàtica.

Ens preocupa especialment l’impacte que poden tenir les noves infraestructures de dessalinització en el preu de l’aigua, i per això demanem al Govern que aclareixi com es finançaran.

Ens preocupa que s’accelerin obres fora de la fase d’emergència per sequera. S’haurien d’aprovar seguint els tràmits habituals en l’elaboració del nou pla de gestió de l’aigua de l’ACA, que obliga a fer processos de participació i avaluacions d’impacte.

D’altra banda, lamentem que el Govern hagi anunciat que no hi haurà sancions per incompliment de les restriccions de sequera. L’única eina que tenim perquè els municipis i activitats econòmiques complissin, ara desapareix.

Assenyalem el conflicte d’interessos en la gestió de l’aigua

Volem posar en relleu el conflicte d’interessos en la gestió de l’aigua amb els nomenaments de la DG de Transició Hídrica i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), persones que anteriorment ocupaven càrrecs importants a la multinacional AGBAR-VEOLIA. Això podria ocasionar que els interessos privats d’AGBAR tinguin influència en les decisions del regulador públic i el Departament, posant en perill l’interès general pel qual ha de vetllar l’administració.

Celebrem la Cimera al Prat per denunciar els futurs macroprojectes

Assenyalem diversos projectes d’urbanisme massiu i grans infraestructures que hi ha sobre la taula, com el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que contempla la construcció de 217.000 nous habitatges, i l’ampliació de l’aeroport del Prat. Aquests projectes augmentarien de manera desmesurada la demanda d’aigua i suposarien un greu impacte ecològic sobre ecosistemes ja fortament pressionats.

Molts d’aquests habitatges es planifiquen en zones inundables, igual que l’aeroport, i això no té cap sentit davant l’emergència climàtica. Tots aquests projectes, com també els rècords de turistes d’aquest 2024, són una mostra més que el model no canvia.

Proposem solucions resilients i diverses per a la gestió de l’aigua

Les propostes posen l’accent en la gestió de la demanda d’aigua, en comptes de centrar-se a posar més aigua al sistema. Tot i que les infraestructures de dessalinització i regeneració són necessàries en contextos específics, primer caldria avaluar, conca per conca, quins usos insostenibles de l’aigua cal replantejar.

També apostem per solucions locals i descentralitzades, com l’aprofitament d’aigua pluvial i grisa en origen, millorar l’eficiència de les xarxes reduint la pressió i reparant fuites, i renaturalitzar de rius i ecosistemes, que poden ajudar a reduir els impactes de les riuades.

Catalunya necessita un canvi de rumb cap a una gestió de l’aigua pública, democràtica i més justa, que prioritzi les necessitats ambientals i el benestar de la ciutadania per sobre dels interessos particulars. Continuem aplicant les mateixes restriccions injustes, subvencionant el turisme i imputant a la tarifa domèstica els costos d’un model econòmic insostenible.

A la V Cimera Social de l’aigua han participat els següents col·lectius: Aigua és Vida, Aigua és vida Girona, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Càtedra UNESCO de Desenvolupament Humà Sostenible, Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny (CSM), Col·lectiu AiguaClara, DEPANA, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), GEPEC – EdC, Greenpeace, Naturalistes de Girona, Observatori del Deute en la Globalització (ODG), Permacultura ATTA, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Procés Constituent i XR Barcelona, Sos Baix Llobregat i l’Hospitalet.

Guia: Participació en Justícia Ambiental Global

Diagnosi de la participació ciutadana en Justícia Ambiental Global des d’una perspectiva intergeneracional

A Enginyeria Sense Fronteres (ESF), ens complau presentar la nostra nova guia: «Participació en Justícia Ambiental Global: Diagnosi de la participació ciutadana en Justícia Ambiental Global des d’una perspectiva intergeneracional«. Aquest informe és el resultat d’un treball intens per comprendre millor com persones de diferents edats viuen i es relacionen amb el moviment de la Justícia Ambiental Global (JAG) i per identificar les motivacions i barreres que afecten la seva participació en aquesta causa tan urgent.

La Justícia Ambiental Global és, per a nosaltres, un compromís amb un futur segur i sostenible per a tothom, un moviment que ens impulsa a combatre les desigualtats ambientals i socials a escala global. Ara més que mai, és essencial abordar aquests reptes des d’una visió col·lectiva i inclusiva que escolti les diverses perspectives generacionals. Amb aquesta guia, ens proposem contribuir a un canvi real, dissenyant intervencions que responguin a les necessitats de totes les generacions i que reflecteixin la pluralitat d’experiències i idees de la ciutadania.

L’informe que presentem és fruit d’una anàlisi quantitativa i qualitativa que ens ha permès entendre quines activitats són més significatives per a diferents grups d’edat, així com les motivacions i desmotivacions que influeixen en la participació. Per fer-ho, hem recollit dades de la ciutadania de Barcelona amb dues enquestes: una dirigida a infants de 5 a 12 anys i una altra a persones de 13 anys en endavant. Aquestes enquestes s’han complementat amb entrevistes i dinàmiques de grup en tallers que ens han ajudat a captar la riquesa de les mirades intergeneracionals sobre la JAG.

Les conclusions mostren que els infants troben en activitats com el dibuix, les visites a parcs naturals i els jocs de grup una forma divertida i motivadora de participar en la JAG, i que ja des de petits desenvolupen una sensibilitat envers el medi ambient. Pel que fa a la població jove, adulta i gran, l’interès per xerrades, tallers pràctics i activisme creix, especialment quan aquestes activitats els permeten establir vincles amb altres persones que comparteixen el seu compromís. També hem constatat, però, que la manca de temps o la distància són desmotivacions importants per a alguns segments de la població.

Aquest informe posa de manifest que crear espais de trobada i intercanvi entre generacions és fonamental per fomentar una Justícia Ambiental Global realment inclusiva. Les persones grans poden aportar una experiència i saviesa valuoses, mentre que les joves sumen innovació i creativitat, i aquesta interacció és clau per construir solucions més sostenibles i justes. Cada generació té una veu que ha de ser escoltada en la lluita per una societat més equitativa i respectuosa amb el medi ambient.

Aquesta guia és una eina que oferim per al disseny de futures activitats amb un major impacte transformador. Ens il·lusiona compartir-la amb vosaltres, i esperem que sigui útil per fomentar una participació ciutadana més àmplia i intergeneracional en la Justícia Ambiental Global. Construir un món millor és un repte compartit que només podem assolir juntes, integrant totes les edats en aquest camí cap a la sostenibilitat.

Podeu consultar la guia completa aquí.

Juntes d’aigua incideixen en la nova Llei de Recursos Hídrics a l’Equador

Compartim la nota de premsa que han publicat les companyes del Consorcio Juntas Agua Sucumbíos, Napo i Orellana, i la Red Roscgae, a l’Equador:

La Ley de Recursos Hídricos de publicada en el año 2014 y su Reglamento fueron declarados inconstitucionales por la Corte Constitucional del Ecuador el 28 de enero de 2022, esta sentencia respondió a una demanda presentada por La Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador (en adelante CONAIE) en junio de 2015, esta acción pública de inconstitucionalidad contó con motivación de forma y de fondo, la Ley declarada como inconstitucional estará vigente hasta la promulgación de la nueva Ley.

Luego de la sentencia El Gobierno de la República del Ecuador a través del Ministerio del Ambiente, Agua y Transición Ecológica (MAATE), emprendió reuniones de trabajo en todo el territorio nacional para la elaboración de una propuesta participativa de ley que recoja las necesidades, propuestas y demandas de todos los sectores.

Por su parte, representantes de juntas de agua a nivel nacional también emprendieron reuniones de trabajo con comunidades, comunas, pueblos y nacionalidades para recoger propuesta y plasmar una propuesta de Ley con una visión de derechos y el cuidado del agua desde una perspectiva comunitaria. La Red de Organizaciones Comunitarias Sociales y Comunitarias de Agua del Ecuador (ROSCGAE) como organización de tercer grado ha liderado la formulación de propuestas en las que se visualice de mejor manera su accionar con respecto al uso, gestión y protección del agua. Las organizaciones comunitarias de agua de Orellana y Sucumbíos al igual que otras a nivel nacional han participado en diversas asambleas para proponer artículos que garantice y fortalezca su gestión. Es muy importante que las comunidades amazónicas brinden aportes a la ley para que se visibilice las necesidades y problemática ocasionada principalmente por la industria extractiva irresponsable.

En este sentido el pasado 14 de noviembre, un nutrido grupo de representantes de juntas de agua de la Costa, Sierra y Amazonía acompañaros a líderes y lideresas convocados a la Sesión Nro. 203 de la comisión Especializada Permanente de Biodiversidad y Recursos Naturales para que expongan sus propuestas a los asambleístas encargados de receptar las propuestas de ley y consolidar un solo documento que regirá a nivel nacional.

La Ley de recursos hídricos debe responder a la realidad rural, urbana y periurbana, desde una mirada de trabajo colectivo. Planteamos asegurar el derecho humano al agua, los derechos de la naturaleza, así como la no privatización del recurso y la protección de las fuentes de agua. Debe respetarse la Constitución y reconocerse la jurisdicción indígena, especificó Segundo Guaillas, presidente de la ROSCGAE.

Por su parte, Gloria Malavé, líder comunitaria de Manglaralto representante de COLMAGUA manifestó que el involucramiento de las mujeres es fundamental en esta lucha por el agua, sin agua no hay educación, dignidad, desarrollo y vida. Se debe reconocer y fortalecer la capacidad de todas las organizaciones comunitarias de agua, así como crear un verdadero RUC comunitario, así como un régimen especial de seguridad social. La voz de las organizaciones debe ser vinculante, contar con inversión y subsidios para facilitar la colaboración entre el Estado y las organizaciones, asegurar la gestión integral del agua. Se debe priorizar el agua para el consumo humano y la soberanía alimentaria y combatir el acaparamiento de este recurso vital, enfatizó.

Vivimos una aguda crisis climática y los intereses privados han destruido los ecosistemas y la producción campesina. Los gestores comunitarios cuidamos los ecosistemas, producimos los alimentos y somos criminalizados por nuestra defensa. Expresamos nuestro rechazo a las concesiones mineras y petroleras que vulneran la naturaleza y la vida; y pedimos que se invierta recursos en educación ambiental para una gestión integral de la naturaleza y en fortalecer la institucionalidad democrática. Debemos llegar a una Ley que asegure justicia hídrica, puntualizó Luis Sivisaca, secretario nacional de la ROSCGAE

El agua es un bien público, un derecho humano y su gestión será pública o comunitaria. El trabajo comunitario contribuye al desarrollo del Estado; las mingas propias de este sistema son fundamentales para el cuidado del agua. Por esa razón es indispensable que exista un Fondo Nacional del Agua, alimentado con recursos de las industrias que se benefician del recurso, que financie acciones para la protección de páramos, la descontaminación de los cursos de agua, y permita fortalecer las capacidades de las organizaciones comunitarias, concluyó Mesias Usigña, delegado de la provincia de Chimborazo.

Finalmente, la Ley de Recursos Hídricos que se construye debe buscar la protección de las organizaciones comunitarias. Es importante el fortalecimiento de las alianzas público-comunitarias, que se convierte en un beneficio económico para el propio Estado. El Estado central está en la obligación de articular acciones con los Gobiernos Locales, para priorizar la transformación del sector rural, así como para fortalecer la organización y asociatividad a través de organizaciones de segundo y tercer grado, en defensa de la protección de las fuentes de agua, Alfonso Puente, vicepresidente de la ROSCGAE y Presidente del Consorcio de Juntas Agua Sucumbíos, Napo y Orellana.

Con esta jornada se espera que lo voz de gestores comunitarios sea escuchada y plasmada en la nueva Ley, estaremos atentos para que esto suceda por el bien de las comunidades y el cuidado del agua para garantizar el derecho humano al agua.

Compartim el vídeo de la intervenció completa de Don Alfonso Puente president del Consorcio de Juntas de Agua de Sucumbíos Napo i Orellana:

Horts escolars a l’Amazònia equatoriana: una guia per a l’aprenentatge i la sostenibilitat

Un recurs didàctic per promoure la producció sostenible, la sobirania alimentària i l’acció climàtica a les aules

En el marc del projecte “Gestió integral i inclusiva del cicle de l’aigua per garantir el dret humà a l’aigua a l’Amazònia nord de l’Equador en un context de canvi climàtic”, hem desenvolupat la Guia d’Horts Escolars, un material didàctic dissenyat per a la formació de nens i nenes de la regió.

La socialització d’aquesta guia es durà a terme en espais formals, en Unitats Educatives que compten amb infraestructures adequades per a la creació d’horts escolars. El seu objectiu és promoure aprenentatges pràctics i valors sostenibles a través de tres objectius principals:

• Fomentar la creació d’horts escolars amb la participació activa de la infància.
• Incentivar la producció sostenible com a mesura de mitigació del canvi climàtic.
• Promoure el reciclatge de residus orgànics per a l’elaboració de compost.

Els horts escolars a l’Equador s’han consolidat com una eina educativa valuosa que aborda aspectes curriculars relacionats amb l’entorn, la natura, la salut i l’alimentació. A més, reforcen habilitats fonamentals per al desenvolupament integral de l’alumnat, com ara la motricitat, la paciència i la capacitat d’aprendre a partir de l’error.

Aquests espais educatius també desperten un fort sentiment de pertinença i fomenten el treball en equip, ja que solen involucrar estudiants de diferents edats que hi treballen en horaris complementaris. Dins de cada grup, la col·laboració i la coordinació són essencials: cada acció individual influeix directament en l’èxit col·lectiu del projecte.

En el context del canvi climàtic, resulta crucial incentivar en la infància una actitud compromesa cap a la producció sostenible i el consum responsable. Els horts escolars no només ensenyen tècniques agrícoles, sinó que també contribueixen a garantir la sobirania alimentària i a adoptar mesures de mitigació davant els impactes climàtics.

La Guia d’Horts Escolars està dissenyada com una eina pràctica per a docents, facilitadors, famílies i qualsevol persona involucrada en la gestió d’aquests espais. Proporciona orientació clara per treballar de manera estructurada, amb objectius pedagògics específics i alineats amb els reptes actuals.

Descarrega la guia fent clic aquí.

Aquest projecte ha estat possible gràcies al suport dels ajuntaments de Tarragona, Rubí, Gavà, Reus, Manresa, Girona, La Roca del Vallès, Santa Coloma de Gramenet, Sant Boi i la Diputació de Salut. La guia ha estat editada per Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en col·laboració amb el Govern Provincial d’Orellana (GADPO), el Ministeri d’Ambient, Aigua i Transició Ecològica (MAATE), l’Associació de Juntes d’Aigua i Sanejament La Belleza (AJAAPySLB) i el Consorci de Juntes d’Aigua de Sucumbíos, Napo i Orellana (CJASNO).

Resistència i Resiliència: Lluites del MAB a São Paulo

Desastres climàtics, drets comunitaris i lluites històriques marquen les vivències de les comunitats a São Sebastião, Vale do Ribeira i la Zona Leste de São Paulo.

Compartim les impressions de la Gemma i la Lucia que es troben fent voluntariat internacional al Brasil, amb el MAB, a través del nostre programa de coneixement de la realitat:

Durant l’estada a São Paulo, hem pogut conèixer realitats de zones molt diferents unes de les altres. Hem vist quins són els problemes, riscos, adversitats i solucions que afronten els habitants de la zona costera de São Sebastião, l’interior al Vale do Ribeira i les zones perifèriques de la ciutat de São Paulo.

São Sebastião

El 19 de febrer de 2023, el municipi de São Sebastião, al litoral nord paulista, va patir una de les majors pluges mai registrades al país. Un total de 683 ml d’aigua es van acumular en 24hs, donant pas a un fenòmen meteorològic extrem que va deixar més de mil famílies sense llar i 65 morts. Vila Sahy va ser un dels barris més afectats, i on vam tenir l’oportunitat de passar uns dies a casa de la Sara, militant del MAB.

Memorial Sao Sebastiao

En aquesta regió, els habitatges es troben en petits espais entre el mar i la muntanya, i durant l’episodi de pluges extremes, diversos vessants dels turons propers es van desprendre. Això va provocar esllavissaments de terra que va anar a parar a les poblacions properes on el fang, arbres i pedres es van endur cases, animals i habitants. A més a més aquella nit els carrers estaven plens de persones celebrant el carnaval, cosa que va agreujar els danys ja que no es va avisar de la gravetat de la situació a la població.

Les pèrdues per als habitants van ser enormes: cases, infraestructures públiques, mascotes, familiars… Molts van ser (i segueixen sent) desallotjats i traslladats forçosament i sense gaire avís previ a poblacions properes, allunyant-se dels seus cercles i costums. A dia d’avui, encara moltes persones pateixen atacs de pànic quan comença a ploure, sent els nens i les nenes les més afectades.

Les obres dels murs de contenció van començar 10 mesos desprès de la tragèdia, i encara als carrers a tocar dels turons es veuen runes i obres inacabades, a tocar de famílies que no saben si estan protegits en el cas que un episodi així es tornés a repetir.

Més d’un any i mig després de la tragèdia, amb els turons plens de ‘cicatrius’ i després d’haver comprès que a més a més de ser un desastre ambiental, l’actuació del govern local va ser i segueix sent insuficient i inefectiva, els habitants i el MAB lluiten per recuperar els drets de les persones afectades i incloure-les en els diàlegs i decisions polítiques sobre el seu futur.

Vale do Ribeira

Vale do Ribeira és una regió situada al sud de l’estat de Sao Paulo i al nord de l’estat de Paraná. Considerada “l’Amazônia Paulista”, conserva la major extensió conjunta de vegetació atlàntica del país, aproximadament un 21%.

A més de la seva riquesa de boscos i fauna, el Vale també és el territori on s’hi troben el major número de comunitats de Quilombos de tot l’estat, en total 51. Les comunitats Quilombolas de Brasil són grups d’africans i afrodescendents que van escapar de l’esclavitud al segle XVI i van romandre amagades i aïllades de la societat fins a l’abolició al 1888. La Debora, és una dona Quilombola, militant del MAB, que vam conèixer a la formació sobre la salut a Sao Paulo. Ella ens va acollir a casa seva a la comunitat Quilombola de Sao Pedro. Gràcies a ella vam poder conèixer de ben a prop com viuen els seus habitants. Enmig de tanta naturalesa, on l’asfalt no és present a cap carrer, on no hi ha comerços ni centres de salut, els quilombolos viuen del cultiu i collita d’arròs i mongeta, de fruites tropicals com el maracujà, el mango o el plàtan, i de la pesca al rio Ribeira de Iguape.

Amb més de 470 km d’extensió, el rio Ribeira de Iguape és el major riu “viu” que passa per les terres paulistes, és a dir, que no té represes. Això és gràcies a les comunitats indígenes, petits agricultors i pescadors que viuen a les ribes del riu, que han oposat resistència a la construcció d’hidroelèctriques que acabarien amb les seves terres, acabant així amb les seves tradicions i cultures.

La lluita dels habitants del Vale va començar l’any 1988, quan l’estat va fer una concessió per a la construcció d’una planta hidroelèctrica al riu Ribeira a l’empresa CBA (Companhia Brasileira de Alumínio). El projecte inicial de la hidroelèctrica de Tijuco Alto, que també proposava la construcció de 3 hidroelèctriques més al llarg del riu, suposava la inundació d’àrees de preservació permanent i de comunitats quilombolas. Desde llavors, habitants com la Jacira, han lluitat pels seus drets, creant moviments socials pioners del MAB.

Zona Leste i eleccions

Durant els últims dies a la ciutat, vam poder veure com el MAB s’involucrava en els actes de campanya previs a la segona volta de les eleccions municipals del dia 27 d’octubre. A més a més, vam passar una nit a una zona perifèrica de la ciutat, Zona Leste, amb la Patrícia, on vam conèixer els problemes d’inundacions que pateix la població pel tancament de comportes d’una repressa que provoca el desbordament del seu riu.

Organitzacions socials i ecologistes ens trobem en la V Cimera Social de l’Aigua a El Prat de Llobregat

Tot i les darreres pluges, l’escassetat hídrica a Catalunya és crònica. Organitzacions socials, ecologistes i operadors públics ens reunim a la V Cimera Social de l’Aigua per revisar la situació actual de sequera i a planificar estratègies conjuntes per abordar els desafiaments que planteja.

Començarem amb una mirada enrere per veure què hem aconseguit fins ara i analitzarem la situació actual d’escassetat crònica d’aigua i l’estat de les reserves d’aigua. També discutirem les mesures que s’estan prenent des del govern i les prioritats que han establert, per tal d’identificar els punts clau i les àrees en què podem intervenir.

En aquesta trobada, també tindrem la participació de diverses organitzacions del delta del Llobregat, que ens ajudaran a ampliar la perspectiva i aportar noves idees per a les accions futures.

Es tracta d’una trobada pels moviments de l’aigua de Catalunya i no oberta al públic, amb atenció prèvia als mitjans de comunicació.

Moçambic al límit

Violència Política, crisi democràtica i el silenci còmplice de la Comunitat Internacional

La situació política a Moçambic travessa un moment d’extrema delicadesa, després de gairebé cinquanta anys de govern del FRELIMO (Front de Libertação de Moçambique), actualment liderat per Filipe Nyusi. Aquest partit, que va ser un símbol d’alliberament, avui enfronta crítiques per la seva gestió autoritària, la corrupció sistemàtica i les recents irregularitats electorals.

La tensió va escalar amb l’assassinat de l’advocat de Venâncio Mondlane, líder del partit d’oposició PODEMOS (Partit Otimista pèl Desenvolvimento de Moçambique), i d’un representant d’aquest, en la matinada del 19 d’octubre, poc abans de la divulgació dels resultats de les eleccions del 9 d’octubre, que van donar la controvertida victòria de Daniel Chapo amb un 70% dels vots. Aquest atac contra figures polítiques clau va marcar un preocupant increment de la violència política al país.

La ciutadania, conscient de la manipulació del sistema, ha respost amb indignació mitjançant manifestacions pacífiques i vagues, liderades pel líder de PODEMOS, des del 21 d’octubre, que han estat vigilades de prop per la Policia de la República de Moçambic (PRM). No obstant això, la resposta de les forces de seguretat ha estat desmesurada i violenta, deixant fins al moment un saldo de 34 persones mortes, diversos ferits i centenars de detinguts.

En les últimes setmanes, les manifestacions s’han intensificat i s’estan donant nombroses protestes en diverses ciutats del país, la qual cosa ha augmentat la tensió, especialment en àrees urbanes. La situació es troba en un punt crític, amb un clima generalitzat d’incertesa i por.

Malgrat les constants denúncies de frau electoral i de la brutal repressió cap a l’oposició i la població, la comunitat internacional, inclosos organismes com l’ONU, ha mantingut una postura en gran manera passiva. Això podria respondre a interessos econòmics relacionats amb l’explotació dels recursos naturals del país, on els drets humans i la democràcia se sacrifiquen sovint darrere de beneficis econòmics. La inacció internacional perpetua així la crisi i permet que el FRELIMO continuï amb la seva agenda autoritària.

La informació sobre la situació política és limitada tant dins com fora de Moçambic. A les restriccions als mitjans tradicionals se sumen, des del 25 d’octubre, bloquejos constants en xarxes socials, destinats a silenciar a la població abans d’una setmana de vagues. El mateix 25 d’octubre al migdia les autoritats van tallar l’accés a internet fins al matí del 26. Des de llavors els talls s’han anat succeint obstaculitzant així la cobertura dels fets. A Europa, la cobertura mediàtica d’aquesta crisi és gairebé inexistent, la qual cosa planteja interrogants sobre si aquesta falta d’informació es deu a una falta d’interès o de visibilitat de la situació en els mitjans internacionals, malgrat la seva gravetat.

Ahir, 7 de novembre, es va convocar una manifestació massiva a Maputo, amb la participació del líder de l’oposició, actualment exiliat. La jornada, que es va desenvolupar sota un clima de gran tensió, va ser marcada per enfrontaments violents entre els manifestants i les forces de seguretat. Des de primeres hores del dia, la Policia de la República de Moçambic (PRM) va desplegar un fort operatiu a la ciutat, responent amb repressió davant les protestes.

Les restriccions a les xarxes socials i els talls d’internet han dificultat l’organització dels protestants i la cobertura dels fets, mentre la situació continua empitjorant. Malgrat els esforços per part de la ciutadania d’expressar el seu descontentament de manera pacífica, les manifestacions s’estan tornant cada vegada més violentes, amb el temor que la repressió s’intensifiqui encara més en les pròximes hores.

Aquest context crític posa en relleu la fragilitat de la democràcia a Moçambic i la urgent necessitat d’un canvi polític significatiu. La resposta del govern a la mobilització popular serà decisiva per al futur del país, mentre que la passivitat de la comunitat internacional no fa més que agreujar la crisi.

Avançant en l’agroecologia a Maputo: treball col·lectiu per la justícia ambiental i de gènere

Compartim l’experiència de treballar amb les associacions locals a KaMbukwana per reduir la vulnerabilitat social, econòmica i ambiental a través de la producció agroecològica, en un context marcat per la manca d’aigua i les tensions polítiques.

Els dies a Maputo van passant i cada cop ens trobem més a gust amb la ciutat, els seus carrers, les seves platges i la seva gent. L’equip local d’ESF ens ha acollit i introduït plenament al projecte, que té com a objectiu reduir la vulnerabilitat econòmica social i ambiental amb visió de gènere a través de diferents activitats dins del marc de la producció agroecològica. Treballem conjuntament amb elles, colze a colze per avançar en la implementació de les activitats previstes, millorar-les i identificar-ne de noves.

Des de la primera setmana, vam iniciar les visites a les associacions de productores, reunint-nos amb la contrapart ABIODES i amb organismes públics com la Direcção Municipal de Ambiente e Salubridade i el SDAE (Servicio Distrital de Actividades Economicas). Les associacions que formen part d’aquest projecte són quatre; ADEMA, Força do Povo, Centro das mulheres i 10 de Novembro. Totes estan ubicades al districte de KaMbukwana, a la perifèria de Maputo, dins de la zona coneguda com el Cercle Verd. És important destacar que les associacions estan integrades majoritàriament per dones, i en el cas de Centro das Mulheres, exclusivament per dones.

Durant les visites a les machambas, vam identificar una problemàtica comuna en totes elles; l’accés a l’aigua. Tot i la presència de fonts naturals molt pròximes, la disponibilitat d’aigua no és constant durant tot l’any, ni tampoc és fiable la seva qualitat. En els mesos previs a l’estació de pluges, aquestes fonts queden pràcticament seques, el que posa en risc els cultius de les productores, una situació que s’agreuja any rere any degut al canvi climàtic.

Davant d’aquesta situació, vam decidir realitzar un diagnòstic sobre l’accés i la qualitat de l’aigua a les machambas. Per això, vam dissenyar diverses activitats i qüestionaris que ens permetran conèixer la situació real de cada associació i planificar actuacions futures.

Tanmateix, aquestes activitats s’han vist aturades a causa de la situació política delicada que viu el país des de les eleccions del 9 d’octubre. L’atac contra figures destacades de l’oposició, així com la publicació dels resultats electorals, que han augmentat la tensió política i la violència, han donat lloc a manifestacions i vagues a diverses ciutats, en especial a Maputo, Nampula i Tete. Aquestes mobilitzacions han fet que ens sigui difícil avançar amb el projecte.

Donada la situació a Maputo i que a Inhambane existeix un segon projecte d’ESF, va sortir l’oportunitat d’anar a visitar i formar part d’una de les seves activitats al districte de Funhalouro. Aquesta activitat, en el marc del projecte d’Inhambane, consisteix en realitzar un DRP (Diagnòstic Rural Participatiu) amb l’objectiu d’identificar i recolzar treballs de desenvolupament rural i comunitari.

Txell Casals i Víctor Àguila, voluntaris a Moçambic dins el nostre Programa de Coneixement de la Realitat (PCR).

(De)Creixem juntes! Construint justícia ambiental intergeneracional

Reflexionem, juguem i actuem per entendre la crisi ecosocial i construir un futur més just i sostenible entre generacions

Capítol 1: La crisi ecosocial a través dels ulls de joves i grans

Capítol 2: Diàleg intergeneracional per a crear nous horitzons

Capítol 3: Propostes per a un futur que ens reclama actuar

“Què és el que més et preocupa de la crisi ecosocial que vivim? Com afecta la crisi climàtica els diferents països i territoris del món?” Aquestes són algunes de les preguntes que hem plantejat a les participants del cicle de tallers “(De)Creixem juntes! Construint justícia ambiental intergeneracional”, una iniciativa pensada per a fomentar l’intercanvi d’idees entre persones de totes les edats. Des dels més petits fins als més grans, hem creat un espai de reflexió i aprenentatge compartit a través d’activitats pedagògiques lúdiques i col·laboratives que han aprofundit en el significat de la justícia ambiental global i les seves implicacions en la nostra vida quotidiana.

La justícia ambiental global és un moviment social que busca garantir un medi ambient segur, just i sostenible per a totes les persones del món, independentment d’on visquin. Aquest concepte no només vol protegir la natura i la biodiversitat, sinó que també posa el focus en les desigualtats que existeixen en l’accés als recursos naturals i en la càrrega dels impactes ambientals. Les persones que viuen en països més pobres o en comunitats vulnerables sovint suporten les conseqüències més greus de la crisi climàtica i la contaminació, encara que històricament han contribuït menys a aquests problemes. La justícia ambiental global treballa per revertir aquestes desigualtats, promovent un canvi cap a un model de vida que prioritzi la protecció de la vida, l’equitat i els drets humans.

Els vídeos de la sèrie, amb un total de tres capítols, mostren la riquesa de perspectives i sabers que emergeixen d’aquesta experiència compartida. Gràcies a les activitats participatives, s’aconsegueix apropar visions diferents, enriquir el diàleg intergeneracional i construir propostes conjuntes per a enfrontar la crisi ecosocial de manera justa i inclusiva. Aquestes dinàmiques de treball posen en comú les inquietuds, les experiències i les idees de persones de diverses edats, reforçant la importància de sumar perspectives per a generar solucions sostenibles i duradores.

Durant els tallers, hem gaudit de l’activitat “De riu en riu, per un medi viu”, un joc dissenyat per generar espais de confiança i diàleg entre generacions. En aquest entorn, infants i adults han compartit moments de reflexió sobre temes crucials com la contaminació de l’aigua, la conservació dels ecosistemes aquàtics, l’ús responsable de l’aigua i la necessitat de promoure la gestió inclusiva i equitativa d’aquest recurs vital. Aquesta activitat no només ajuda a conscienciar sobre la importància de l’aigua, sinó que també fomenta el respecte i l’empatia entre les diferents generacions que s’han trobat en aquests espais.

A més, hem explorat “Horitzó 2080”, un joc de taula cooperatiu on els participants es posen en la pell d’un equip d’especialistes encarregats de dissenyar estratègies per afrontar la Crisi Climàtica i avançar en la transició ecosocial. A través d’aquest joc, cada participant reflexiona sobre les mesures necessàries per a construir un futur sostenible i resilient, examinant els reptes i les possibilitats que la crisi climàtica ens planteja. Les idees que sorgeixen durant aquesta activitat no només ajuden a generar propostes innovadores, sinó que també evidencien la necessitat d’actuar de manera col·lectiva i conscient.

Les persones participants en el cicle de tallers han destacat aspectes com la importància de l’aigua per a la vida humana, per a la biodiversitat i per a la sostenibilitat dels ecosistemes naturals. Alhora, han reflexionat sobre les conseqüències de la pèrdua de biodiversitat i la necessitat de prioritzar la protecció de l’entorn natural. Han fet també una crida a analitzar les causes de l’emergència climàtica, assenyalant que l’origen de moltes d’aquestes problemàtiques es troba en els països del nord global, mentre que els efectes més devastadors recauen en les comunitats del sud global.