Ja disponible la Revista del II ENDHAS: defensant l’aigua i el sanejament com a drets humans

La publicació recull els principals debats, testimonis i propostes sorgits durant la trobada celebrada a Salvador de Bahia, que va reunir més de 350 persones de moviments socials, comunitats i organitzacions de l’Amèrica Llatina.

Ja es pot consultar la Revista de la II Trobada Nacional de Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament (II ENDHAS), una publicació que recull els principals debats, reflexions i propostes sorgides durant la trobada celebrada a Salvador de Bahia, al Brasil.

Fruit d’un procés col·lectiu que va reunir més de 350 participants entre moviments socials, organitzacions comunitàries, investigadors, estudiants i representants institucionals, la revista esdevé una eina de memòria i incidència per continuar avançant en la defensa de l’aigua i el sanejament com a drets humans.

La publicació aborda qüestions clau com la privatització i la financerització dels serveis d’aigua i sanejament, el racisme ambiental, les desigualtats territorials, la justícia climàtica, les tecnologies socials i la gestió comunitària de l’aigua. Les diferents aportacions coincideixen a assenyalar que l’accés a aquests serveis essencials continua condicionat per factors socials, econòmics, racials i territorials que afecten especialment les comunitats més vulnerabilitzades.

La dimensió internacional ocupa un lloc destacat a la revista. Experiències procedents de Xile, Equador i El Salvador mostren que la defensa del dret humà a l’aigua és una lluita compartida arreu de l’Amèrica Llatina. Els testimonis recollits evidencien tant els impactes de la mercantilització de l’aigua com la força de les organitzacions comunitàries per construir alternatives basades en la gestió democràtica i el bé comú.

La revista també destaca el paper de la Plataforma d’Acords Públic-Comunitaris de les Amèriques (PAPC) i d’altres xarxes que promouen models de gestió públics i comunitaris com a resposta als processos de privatització i concentració empresarial que afecten el sector.

A més de recollir experiències i testimonis, la publicació presenta recomanacions elaborades col·lectivament durant l’encontre. Entre aquestes destaquen el reforç de la participació social en la presa de decisions, la garantia d’un mínim vital d’aigua potable, l’impuls de la gestió comunitària, l’aplicació de tarifes socials i la incorporació de la justícia climàtica i la lluita contra el racisme ambiental en les polítiques públiques.

Més que una memòria de l’esdeveniment, la Revista del II ENDHAS és una invitació a continuar teixint aliances i impulsant accions col·lectives per garantir que l’aigua i el sanejament siguin drets efectius per a totes les persones.

Descarrega la revista aquí.

Aquesta iniciativa s’emmarca en les accions impulsades amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) per promoure la defensa del dret humà a l’aigua i l’intercanvi d’experiències entre comunitats i organitzacions d’Amèrica Llatina.

Centres de dades, intel·ligència artificial i justícia hídrica: resistències des dels territoris

Un seminari de Just Water Futures analitza els impactes socials i ambientals de la infraestructura digital i comparteix experiències de mobilització comunitària als Estats Units i Xile.

El seminari de febrer del 2026 de Just Water Futures, titulat: AI and Water Justice: Data Centers as Sites of Struggle, va explorar les formes en què comunitats de diferents territoris de les Amèriques s’estan organitzant enfront dels Centres de Dades, denunciant la falta de consulta directa a les comunitats afectades i la petjada ecològica que aquests projectes generen. La sessió va abordar estratègies de resistència i organització, incloent-hi la presentació d’una eina per a activistes compartida per Steven Renderos.

La trobada, coordinada per Isidora Cruxên membre de Just Water Futures i professora titulada en Queen Mary University of London, va comptar amb la participació de:

• Steven Renderos, director executiu de Media Justice, una organització nacional pels drets mediàtics i tecnològics de les comunitats racialitzades als Estats Units. Durant més de 10 anys ha liderat campanyes sobre accés a les telecomunicacions, concentració corporativa de mitjans i tecnologies, vigilància i impactes de les grans empreses tecnològiques.
• Nicolás Bejarano, arquitecte, investigador i doctorand en la UC Xile, especialitzat en l’estudi dels centres de dades hiperescalables i les implicacions socials i ambientals en els territoris locals. La seva recerca se centra especialment en la justícia ambiental vinculada a les infraestructures digitals a Amèrica Llatina.

En primer lloc, Steven Renderos, explica que des de Media Justice fa molts anys que s’organitzant per lluitar contra el control que grans empreses i governs tenen sobre tecnologia i mitjans especialment en comunitats racialitzades. A més, menciona que abans treballaven en temes com el discurs d’odi o la vigilància digital, però que ara la major part del seu treball se centra en els centres de dades i la infraestructura que fa que funcioni la intel·ligència artificial. També insisteix que això no és només un problema dels Estats Units, sinó part d’un model global on grans empreses extreuen recursos i poder a costa de les comunitats locals.

A més, Steven parla del context polític actual dels Estats Units i de com empreses gegants tecnològiques estan cada vegada més lligades al poder polític, especialment amb el govern de Trump. Segons ell, els controls públics i les regulacions ambientals s’han tornat més febles, i això facilita que empreses construeixen els centres de dades. Defensa que moltes comunitats s’adonen massa tard d’aquests projectes i que les decisions es prenen sense transparència, i això afecta l’aigua, electricitat i recursos locals.

Renderos emfatitza que això provoca un augment de la mobilització social. Hi ha molta gent que ha començat a organitzar-se per frenar aquests projectes perquè veuen l’impacte directe a les seves ciutats. Un dels principals problemes, és l’enorme consum d’aigua i energia dels centres de dades, fins i tot, en zones on ja hi ha sequeres o falta de recursos. Amb tot i això, assenyala que la pressió veïnal i les campanyes locals aconsegueixen victòries importants, bloquejant alguns projectes i obligant a replantejar uns altres.

Nicolás Bejarano, d’altra banda, fa una presentació sobre la seva recerca i exposició desenvolupada al costat de comunitats de Quilicura, a Xile, per a reflexionar sobre la relació entre els centres de dades, intel·ligència artificial i l’aigua. Bejarano descriu l’origen de la seva recerca després d’arribar a Xile i de com va començar a observar els aiguamolls de la zona i els conflictes polítics i ambientals que existeixen al voltant d’ells. A través de mapes, tallers i treballant amb associacions veïnals, van mostrar com aquest tipus d’infraestructures digitals han afectat al territori, especialment sobre el consum d’aigua i la deterioració ambiental.

Bejarano explica a la presentació que hi ha la percepció que “el núvol” o la intel·ligència artificial és quelcom “abstracte”, quan en realitat depèn d’enormes infraestructures que consumeixen moltíssims recursos. També esmenta que van col·laborar amb activistes, investigadors i gent local per visibilitzar aquests problemes i crear noves maneres de representar el conflicte.

El webinar posa de relleu com els centres de dades i IA formen part d’un model tecnològic amb impactes socials i ambientals sobre territori, especialment en relació amb l’aigua i energia. A més, destaca la importància de les mobilitzacions comunitàries i la necessitat d’impulsar alternatives de desenvolupament tecnològic basades en regulació, transparència i justícia ambiental.