Des d’El Salvador: la Laura s’incorpora a la defensa del dret a l’aigua com a voluntària
Des d’Enginyeria Sense Fronteres continuem apostant per processos d’aprenentatge i intercanvi amb organitzacions i comunitats del Sud global. En aquest cas, una nova voluntària s’ha incorporat a El Salvador en el marc del Programa de Coneixement de la Realitat (PCR).
Durant els propers mesos, participarà en projectes vinculats a la defensa del dret humà a l’aigua, treballant conjuntament amb organitzacions locals i espais comunitaris com les juntes d’aigua. A El Salvador, l’accés a l’aigua està travessat per conflictes ambientals, desigualtats i pressions privatitzadores, i és la societat civil organitzada qui sosté bona part de la defensa d’aquest dret.
Enfortir aquestes iniciatives i acompanyar els processos comunitaris és clau per avançar cap a models de gestió pública i comunitària de l’aigua, amb justícia ambiental i social.
A continuació, comparteix les seves primeres impressions des del territori:
Fa un parell de setmanes que he arribat al Salvador i he començat a conèixer el país, la cultura i algunes persones. Comparteixo les primeres impressions.
He estat principalment a la capital, San Salvador. La capital es troba en una zona d’alt risc sísmic, per això majoritàriament hi ha cases baixes. Als carrers, els cotxes tenen prioritat i la vida de les persones a la ciutat està molt marcada pels grans problemes d’embussos que hi ha; fer un recorregut d’una distància curta pot comportar estar més d’una hora al cotxe. Una de les coses que m’agrada de la ciutat és el contrast entre els grans carrers plens de cotxes i que, en girar, et pots trobar amb carrerons tranquils, plens d’arbres centenaris.
La dieta local és a base de “frijoles”, blat de moro, arròs, pollastre i ous. Els preus són alts en comparació amb els sous de la gent, provocat en part pel fet que la moneda del país és el dòlar.
He conegut a l’Eva, l’expatriada d’ESF al Salvador, i als tècnics d’Acua, la contrapart d’ESF a El Salvador, amb qui estaré treballant els pròxims mesos. M’han portat a algunes zones rurals: Panchimalco, Comasagua i Berlín. La gent als pobles és més propera i hi he pogut interactuar més. Em crida l’atenció l’organització que tenen a les comunitats rurals i la vida en comunitat que hi ha. La manca d’atenció per part de l’Estat els obliga a haver de lluitar i reclamar els seus drets constantment.
Amb moltes ganes de conèixer més a fons el país i d’aportar al projecte.
Laura
Si tu també vols fer voluntariat internacional com la Laura, contacta’ns i participa als nostres projectes. T’hi esperem!
La Directiva Marc de l’Aigua en risc: impulsem un manifest per defensar-la
Organitzacions socials i ambientals impulsem un manifest per evitar una regressió ambiental i protegir l’aigua com a dret i bé comú a Europa
Davant l’anunci de revisió de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), diverses organitzacions socials, ambientals i sindicals hem impulsat un manifest per alertar del risc de retrocés en la protecció dels ecosistemes aquàtics i del dret a l’aigua. El que està en joc no és un ajust tècnic, sinó el marc que ha permès, durant més de dues dècades, protegir rius, aqüífers i zones humides a escala europea.
👉 Consulteu el manifest i sumeu-vos a les adhesions aquí.
Aquest manifest no neix del no-res. El passat 20 d’abril, 271 entitats vam portar aquesta preocupació al Congrés dels Diputats, en una jornada on es va alertar del risc real que aquesta reforma suposi un retrocés en la protecció de l’aigua. El consens és clar: no cal debilitar la Directiva, cal aplicar-la amb més ambició.
El 10 de desembre, la Comissió Europea va situar aquesta revisió en el marc d’una agenda de “simplificació” orientada a reforçar la competitivitat. Tal com assenyala el manifest, i tal com vam advertir, darrere d’aquest discurs s’hi poden amagar mesures que rebaixin requisits ambientals i debilitin els mecanismes de control sobre activitats amb un impacte directe en l’aigua.
Això pot traduir-se en una major facilitat per aprovar projectes amb riscos significatius per als ecosistemes aquàtics, en un debilitament del principi de no deteriorament i en una reducció de les garanties ambientals. Les conseqüències no són abstractes: afecten la qualitat de l’aigua, la salut de les persones i l’equilibri dels territoris.
Cal recordar que la Directiva Marc de l’Aigua no és una norma fallida. L’avaluació realitzada per la mateixa Comissió Europea el 2020 ja va concloure que és adequada per assolir els seus objectius. El problema no és la seva formulació, sinó que encara no s’ha aplicat amb prou ambició ni recursos.
En aquest context, plantejar una reforma que en pugui rebaixar els estàndards no només és injustificat, sinó que pot suposar un retrocés en la protecció dels ecosistemes i en la garantia del dret a l’aigua.
El que es decideixi a escala europea té impactes directes sobre els nostres territoris. A Catalunya i a l’Estat espanyol, la Directiva ha estat una eina clau per defensar cabals ecològics, denunciar la sobreexplotació i protegir rius i aqüífers. Debilitar aquest marc és deixar més exposats tant els ecosistemes com les comunitats que en depenen.
Per això, el manifest reclama que no es modifiqui la Directiva i que els esforços se centrin en garantir-ne el compliment efectiu. En un moment en què encara estem lluny d’assolir els objectius ambientals fixats, el repte no és simplificar la protecció, sinó reforçar-la.
Sumar adhesions és clau per reforçar una resposta col·lectiva que situï la defensa de l’aigua i dels béns comuns al centre del debat europeu.
👉 Consulteu el manifest i sumeu-vos a les adhesions aquí.
Ens ha deixat la Maria Campuzano, referent en la defensa del dret a l’energia i la lluita contra la pobresa energètica.
Des d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica lamentem profundament la seva pèrdua i reivindiquem el seu llegat com a activista imprescindible en la defensa dels drets bàsics.
La vetlla tindrà lloc el dilluns 27 d’abril, de 16 h a 18 h a la sala 19 del Tanatori Ronda de Dalt. La cerimònia començarà a les 18 h.
Fins sempre,
Maria Campuzano Guerra, defensora del dret als subministraments bàsics de l’aigua i l’energia, portaveu des dels inicis de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i membre d’Enginyeria Sense Fronteres.
Ens deixa la nostra estimada Maria; companya, amiga, referent de la lluita contra la pobresa energètica, per l’habitatge digne, i combatent incansable davant els abusos i la impunitat de les grans empreses transnacionals i de l’oligopoli energètic. Una persona inspiradora que ha sabut deixar el món millor de com se’l va trobar, amb pas ferm, i alhora amb una sensibilitat sense precedents, sempre al servei del moviment i de les lluites, les petites i les grans.
La Maria ens ha ensenyat a totes i tots nosaltres a no fer cap pas enrere, a posar la vida al centre i a assenyalar sempre les vulneracions flagrants de drets aquí i arreu. Amb generositat, escolta, humilitat, determinació, lucidesa i una feina incansable darrere les seves esquenes. També ens ha ensenyat el valor dels riures, de l’amistat i de saber gaudir amb aquelles que ens acompanyen en les lluites, i durant el camí de la vida.
Agermanada amb moviments i des de la solidaritat internacional, ha iniciat aliances que són clau per a l’organització col·lectiva pel dret a l’energia i la sobirania energètica dels pobles a escala mundial. D’allò més gran al gest més petit, la Maria ha cosit i ha posat veu a l’afectació de la pobresa energètica al nostre país i arreu amb una mirada sempre feminista i de justícia social radical. Ha estat un orgull lluitar i treballar al seu costat.
Avui l’acompanyem les persones, família i amigues que l’estimem i l’admirem, que hem après d’ella que podem canviar les coses, que val la pena persistir. La Maria ens deixa un buit que mai podrem omplir del tot i la tasca d’aprendre a conviure amb la seva absència, però ens deixa també la seva força per persistir en aquesta defensa del dret a l’aigua i l’energia en la que ens hi juguem la dignitat, la casa, la salut i el futur.
Dillus 27 d’abril. Sala de vetlla: Tanatori Ronda de Dalt (Carrer de Scala Dei, 17-37, Barcelona), Sala 19, 16 h – 18 h | Cerimònia: 18 h
Les teves amigues i companyes d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica
Sant Jordi 2026: les recomanacions literàries d’Enginyeria Sense Fronteres
Una il·lustració i una selecció de lectures per ampliar la mirada, entendre les injustícies globals i imaginar formes de vida més justes i sostenibles.
Un any més, des d’Enginyeria Sense Fronteres celebrem Sant Jordi amb una il·lustració que ens acompanya i un recull de lectures compartides per les persones que formem part de l’entitat. Enguany ho fem amb una preciosa obra d’Albert Plaza Nualart, il·lustrador del nou conte sobre extractivisme i justícia global que estem preparant, que reimagina la llegenda des d’un altre lloc: no des de la lluita ni la conquesta, sinó des de la cura, la proximitat i la possibilitat de relacionar-nos d’una altra manera amb allò que ens envolta.
En un moment marcat per l’emergència climàtica, les desigualtats creixents i els conflictes que travessen el món, imaginar altres relats també és una forma de transformació. Llegir ens ajuda a desplaçar la mirada, a entendre millor el món que habitem i a trobar paraules per defensar la vida, els drets i els vincles que la sostenen.
Per això, aquest Sant Jordi us volem compartir algunes lectures que ens interpel·len, ens remouen i ens ajuden a pensar col·lectivament futurs més justos, habitables i desitjables.
Lectures recomanades per aquest Sant Jordi
“En defensa del decrecimiento”, de Carlos Taibo Arias
Taibo afirma la seva ferma convicció que el discurs polític i mediàtic a l’ús margina expressament la crisi ecològica i les seves inquietants seqüeles. El text alerta, d’altra banda, davant el risc que, en un escenari tan delicat com el del present, guanyi terreny un darwinisme social militaritzat que recordi poderosament al que els nazis alemanys van fer vuitanta anys enrere.
“Walden o la vida als boscos”, de Henry David Thoreau
Meitat llibre d’aventures autobiogràfiques, meitat tractat de reforma moral, Walden o la vida als boscos (1854) és una de les obres fonamentals de la literatura americana del segle XIX. A partir d’aquest llibre, la consideració sobre la llibertat i el gaudi en la natura – que per a l’autor anaven inevitablement unides – es va obrir a tot un àmbit –el de l’ètica del medi o de l’ecologia– que avui resulta del tot imprescindible per a la supervivència del planeta.
“La viralitat del mal”, de Proyecto UNA
Irritabilitat? Addicció a les xarxes? FOMO? Tens la sensació que la vida a la web s’ha tornat més hostil? Practiques el doomscrolling i no ho sabies? Has estat blanc d’un monetizador d’odi o has vist a algú pròxim caure per un cau de conill? Pot ser que pateixis severs símptomes del mal causat pel capitalisme de plataforma i els monopolis tecnològics. A La viralitat del mal, Proyecto UNA analitzen com i per què han crescut els discursos d’odi a internet i quina és la relació d’aquest fenomen amb el Big Tech.
“Sofoco”, de Laura Ortiz Gómez
A «Sofoco», els personatges respiren aires d’anhel i amenaça. Aquests nou contes recorren paisatges en els quals l’imaginari popular es troba amb l’expressió literària. L’obra va ser guanyadora del Premi Nacional de Narrativa Elisa Mújica 2020, i el jurat del premi, integrat per Nubia Macías, Claudia Ulloa i Giuseppe Caputo, va afirmar: «Amb un realisme líric i sensorial, presenta una veu potent, de gran força poètica i narrativa, amb una mirada original a la terra, a la memòria, a la naturalesa, a la violència».
“El meu poble viurà. Autobiografia d’una revolucionària”, de Leila Khaled
“Soc de la ciutat de Haifa, però gairebé no recordo la llar de la meva infància. Puc veure la zona on jugava de petita, però de casa nostra només en recordo l’escala. Se’m van endur amb quatre anys, i no vaig tornar a veure Haifa fins molt després. Vaig tornar a la meva ciutat vint-i-un anys més tard, el 29 d’agost de 1969, quan el camarada Salim Issawi i jo vam expropiar un avió imperialista i vam tornar a Palestina per retre homenatge al nostre país ocupat i per mostrar que no havíem abandonat la nostra pàtria. Irònicament, l’enemic israelià, impotent, ens va escortar amb els seus avions francesos i americans.”
“Nusos entre els dits”, de Leila Kasra
Leila Kasra construeix una novel·la intensa i reflexiva sobre les contradiccions de l’Occident i l’Orient, així com les dificultats d’un món tan globalitzat com fragmentat. L’autora explora les relacions humanes, les certeses i els límits de la llibertat amb una història que captiva i interpel·la el lector.
Que aquest Sant Jordi ens serveixi també per imaginar altres maneres de viure, cuidar-nos i transformar el món.
Bona diada i bona lectura! 🌹📚
271 entitats alertem al Congrés: la reforma de la Directiva Marc de l’Aigua posa en risc els ecosistemes i la salut
271 entitats alertem des del Congrés que la reforma de la Directiva Marc de l’Aigua impulsada per la Comissió Europea pot debilitar la protecció dels ecosistemes aquàtics i la salut pública. Davant la crisi climàtica, reclamem no rebaixar garanties, sinó reforçar-ne l’aplicació i defensar l’aigua com a bé comú.
Avui, 20 d’abril, hem estat al Congrés dels Diputats per posar sobre la taula una preocupació compartida per centenars d’organitzacions: la reforma de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) que impulsa la Comissió Europea pot suposar un retrocés greu en la protecció de l’aigua a Europa.
En el marc de la jornada “Aigua en risc: la reforma de la Directiva Marc de l’Aigua”, 271 entitats del món científic, acadèmic i social hem alertat que els canvis plantejats, sota el discurs de la simplificació administrativa, poden debilitar eines clau que fins ara han servit per protegir rius, aqüífers i zones humides.
El que es presenta com una simplificació pot acabar traduint-se en una reducció de garanties. La reforma obre la porta a agilitzar autoritzacions ambientals amb menys control, menys transparència i menys capacitat d’avaluar els impactes reals dels projectes. En aquest escenari, el principi de no deteriorament —un dels pilars de la Directiva— queda especialment en qüestió.
I això no és menor. Parlem d’una normativa que ha estat clau per obligar els Estats membres a protegir i millorar l’estat de les masses d’aigua. En un context de crisi climàtica, amb sequeres cada cop més freqüents i una pressió creixent sobre els recursos hídrics, rebaixar aquestes garanties no és una opció tècnica: és una decisió política amb conseqüències directes sobre els ecosistemes i la salut de les persones.
Des de les entitats ho tenim clar: la Directiva Marc de l’Aigua no és un obstacle, sinó una eina imprescindible. No cal debilitar-la, sinó aplicar-la millor i amb més ambició.
També preocupa el context en què es planteja aquesta reforma. S’està impulsant sense una avaluació integral dels seus impactes i al marge dels mecanismes habituals de revisió. Això és especialment greu si tenim en compte que l’última avaluació, l’any 2019, ja concloïa que la Directiva és adequada per assolir els seus objectius.
A més, una de les conseqüències més preocupants és el precedent que pot generar. Tot i que sovint es posa el focus en projectes industrials o miners, modificar la Directiva per flexibilitzar les condicions ambientals pot acabar afectant el conjunt d’activitats econòmiques. És una escletxa que, un cop oberta, pot ser difícil de tancar.
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, juntament amb la resta d’entitats, defensem que l’aigua no pot quedar sotmesa a lògiques de simplificació que prioritzin interessos econòmics a curt termini. L’aigua és un bé comú i un dret, i la seva protecció ha de situar-se al centre de les polítiques públiques.
Per això, reclamem a la Comissió Europea que faci marxa enrere i centri els seus esforços en allò que realment és urgent: garantir el compliment dels objectius ambientals, reforçar els mecanismes de control i avançar cap a una gestió de l’aigua que posi la vida al centre.
Els assessoraments col·lectius de l’APE, reconeguts a Europa com a eina clau contra la pobresa energètica
El programa europeu Fair Energy Transition for All ha seleccionat aquest model d’acompanyament comunitari, impulsat per l’Aliança contra la Pobresa Energètica amb el suport de l’Enginyeria Sense Fronteres, com a referent per avançar cap a una transició energètica que no deixi ningú enrere.
En un context en què la pobresa energètica continua afectant milers de llars i la transició ecològica corre el risc de deixar enrere les persones més vulnerabilitzades, els assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), impulsats amb el suport de l’Enginyeria Sense Fronteres, han estat seleccionats pel programa europeu Fair Energy Transition for All com una de les deu iniciatives locals de referència per avançar cap a una transició energètica més justa i inclusiva.
Aquesta nova fase del programa FETA —Fair Energy Transition for All— oferirà acompanyament intensiu a deu iniciatives de set països europeus amb l’objectiu de reforçar-ne l’impacte, explorar les condicions per replicar-les i contribuir a polítiques públiques que garanteixin el dret a l’energia.
Un espai col·lectiu per defensar drets bàsics
Els assessoraments col·lectius de l’APE són un espai gratuït, obert i comunitari que se celebra cada dues setmanes a Barcelona, a la seu de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB).
Són espais on qualsevol persona que tingui dificultats per pagar els subministraments d’aigua o energia, o que pateixi talls, deutes o abusos de les companyies, pot trobar suport, informació i acompanyament.
Però són molt més que un servei d’assessorament: són espais de suport mutu i organització col·lectiva, on les persones comparteixen experiències, construeixen respostes conjuntes i es reconeixen com a protagonistes de la defensa dels seus drets.
Aquest model d’acompanyament comunitari, sostingut des de fa anys gràcies a la força de l’organització popular i del teixit associatiu, és el que ara rep aquest reconeixement europeu.
Un procés de selecció amb veu de les persones afectades
Un dels elements més rellevants del programa FETA és que les iniciatives seleccionades no han estat valorades només per persones expertes, sinó també per una cinquantena de persones en situació de vulnerabilitat energètica de diversos països europeus.
A través de grups de discussió, aquestes persones han identificat les iniciatives més útils per al seu dia a dia: propostes accessibles, replicables i capaces de reduir de manera concreta la càrrega de les factures energètiques.
Aquest enfocament reforça una idea clau: la transició energètica només serà justa si es construeix des de baix, amb la participació activa de les persones que més pateixen les desigualtats del sistema.
Enfortir allò que ja funciona
Aquesta nova fase del programa Fair Energy Transition for All permetrà reforçar els assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, consolidant una eina comunitària que ja ha demostrat la seva utilitat per fer front a la pobresa energètica. També obrirà la porta a compartir aprenentatges amb altres iniciatives europees que treballen per garantir el dret a l’energia, ampliar l’abast del model i explorar com es pot adaptar i replicar en altres territoris, sempre des de l’acompanyament col·lectiu i la defensa dels drets bàsics.
Impulsat des del 2020, el programa europeu Fair Energy Transition for All treballa perquè la transició energètica no aprofundeixi les desigualtats socials. En la seva primera fase, va recollir les experiències i propostes de prop de 1.000 persones en situació de vulnerabilitat i de 150 expertes de nou països europeus, amb l’objectiu d’incidir en polítiques públiques més justes. Aquesta segona etapa fa un pas més: donar suport a iniciatives concretes que ja estan oferint respostes útils des del territori.
Construint transicions ecosocials des dels béns comuns
L’avaluació del projecte impulsat amb l’ODG destaca avenços en incidència i articulació de moviments, i assenyala reptes per avançar cap a una comunicació més transformadora i una mirada decolonial més profunda.
Presentem l’avaluació del projecte “Construcció de polítiques de béns comuns per a una transició ecosocial feminista”, que hem impulsat conjuntament amb l’Observatori del Deute en la Globalització. Un projecte orientat a enfortir aliances, generar incidència política i avançar cap a models que situïn els béns comuns i la sostenibilitat de la vida al centre.
En aquest marc, l’avaluació confirma que el projecte ha assolit els seus objectius i ha contribuït a reforçar la presència de veus feministes i comunitàries en la defensa dels béns comuns. També ha consolidat espais d’incidència política on s’ha introduït una mirada basada en els drets humans i la gestió pública i comunitària de l’aigua.
Més enllà dels resultats, el projecte ha ajudat a articular aliances i a generar subjecte polític col·lectiu, connectant lluites davant desigualtats de gènere, ambientals i econòmiques. En un context marcat per la crisi climàtica i la sequera, aquesta capacitat d’adaptació i resposta col·lectiva és clau per avançar cap a models que posin la sostenibilitat de la vida al centre.
Alhora, l’avaluació també assenyala reptes importants. Entre ells, la necessitat d’avançar cap a una comunicació realment transformadora —que no només informi, sinó que generi participació i mobilització—, així com la millora dels mecanismes per avaluar els impactes reals dels processos impulsats.
Des d’una mirada ecofeminista i decolonial, aquests aprenentatges són imprescindibles per continuar construint alternatives que qüestionin les lògiques extractives i posin al centre els drets, les cures i els béns comuns.
Seguim treballant per enfortir aliances, generar coneixement crític i impulsar transformacions que siguin col·lectives, justes i sostenibles.
Descarrega l’avaluació del projecte aquí.
Nou butlletí mensual: aigua, energia i drets
Ja hem enviat el nou butlletí mensual d’Enginyeria Sense Fronteres, un recull de reflexions, anàlisi i propostes per entendre què està passant al voltant de l’aigua i l’energia, i avançar cap a models més justos.
Darrere de cada infraestructura energètica o hídrica hi ha decisions polítiques: qui decideix, qui se’n beneficia i qui en paga els impactes. En aquest número posem el focus en les resistències i alternatives que, des dels territoris, planten cara a un model que continua vulnerant drets.
En aquest butlletí hi trobaràs:
- Lluites per una energia justa impulsades des de comunitats que defensen el territori i reclamen sobirania energètica
- El nou espai d’ESF a LinkedIn, on compartirem reflexions, lluites i propostes sobre aigua, energia i justícia ambiental
- L’aigua com a dret i territori de lluita a Amèrica Llatina, amb veus i experiències que planten cara a la mercantilització
- Un nou estudi per combatre la impunitat empresarial i avançar cap a mecanismes reals de rendició de comptes
- L’informe “Quina energia necessitarem el 2050?”, que planteja un model basat en la suficiència i el control democràtic
- Un curs en línia sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament, amb eines per entendre i actuar davant la crisi hídrica
A més, alertem del risc de regressió ambiental a Europa: la Directiva Marc de l’Aigua està en joc. Davant d’aquest escenari, impulsem un manifest per defensar rius, aqüífers i el paper de l’aigua com a bé comú.
📩 Pots llegir el butlletí complet aquí.
📬 I si vols rebre’l mensualment aquí.
En què estem implicades?
