Presentació del grup Perú

El grup Perú treballa a la zona de Cajamarca des de l’any 2004, principalment de la mà de GRUFIDES, organització no governamental que treballa per la defensa dels drets humans i el medi ambient. I ho fa en un context polític i social on l’expansió de l’activitat minera dels últims 20 anys ha augmentat de forma significativa els conflictes socials.

Els projectes del grup de Perú amb Grufides s’han centrat els darrers anys en l’enfortiment de les capacitats de gestió ambiental de la societat civil i l’administració local per a la defensa del territori enfront a l’expansió de l’activitat minera i també en l’apoderament i la defensa dels Drets Humans de les comunitats camperoles que en els últims anys han patit campanyes de persecució i criminalització de la protesta.

Actualment tenim un sol projecte actiu al país, “Promoción de iniciativas de mujeres emprendedoras en desarrollo económico local en ámbitos urbanos del Departamento de Cajamarca, Perú”. Més avall, podeu consultar la resta de projectes executats al país els últims anys.

Promoció d’iniciatives de dones emprenedores en desenvolupament econòmic local en àmbits urbans del Departament de Cajamarca, Perú. 2019-2020

Presentació del projecte

El projecte contribueix a millorar l’autonomia econòmica de les dones en situació de vulnerabilitat econòmica i social del Departament de Cajamarca, Perú, de manera que els permeti satisfer les seves necessitats i interessos i es garanteixi el ple exercici dels seus drets en igualtat. Això permetrà incidir, a la vegada, en la millora de l’autonomia física i a la presa de decisions. Per la consecució d’aquest objectiu el projecte planteja incrementar la generació d’ingressos i recursos econòmics propis, promovent l’emprenedoria econòmica a través de negocis cooperatius i/o associatius de productes agroecològics de qualitat.

L’emprenedoria social permet oferir a les dones l’oportunitat de desenvolupar en un negoci activitats a les que tradicionalment s’han dedicat a l’àmbit privat, sense estar socialment reconegudes o econòmicament retribuïdes.

L’emprenedoria econòmica sota l’enfocament de l’economia solidària de la cura, permet també la rendibilitat econòmica (excedent) i social, representada aquesta última en canvis favorables a la qualitat de vida de les persones. Permet conciliar el treball remunerat i de la cura, en reconèixer i valorar els treballs de cures que garanteixin la reproducció de la vida humana i ecològica, mitjançant els principis d’igualtat i autonomia, la sororitat i la interdependència, promovent el “poder des de dins, amb i per a”, la diversitat, el reconeixement i el respecte a la pluralitat, la recuperació de sabers ancestrals i la distribució equitativa del treball i l’ús del temps entre homes i dones.

Per això es planteja, per una banda, enfortir la institucionalitat público-privada, a través de sistemes d’innovació i emprenedoria que incorporin les demandes i necessitats de les dones. Per altra banda, es busca enfortir les organitzacions de productors i productores i de dones transformadores del departament de Cajamarca que aprofitin de manera sostenible les espècies natives de la agrobiodiversitat (plantes medicinals i varietats del cacau) i millorin la productivitat i manufactura, incorporant innovació tecnològica.

Ubicació geogràfica

La intervenció es portarà a terme a les províncies de Jaen i Cajamarca, del Departament de Cajamarca. Situat a la regió del nord andí del Perú.

Cajamarca, capital del departament, es troba al sud e la regió,  té una extensió de 2´979,78 Km2 i 12 districtes. Jaen es troba al nord, té una extensió de 5,232.57 Km2 i 11 districtes.

El projecte es desenvolupa a les principals ciutats i capitals de les dues províncies, amb el mateix nom, tot i que buscarà establir vincles amb les zones periurbanes i rurals, ja que són zones de producció agropecuària de vital importància per l’establiment de cadenes de valor a les quals les dones han de desenvolupar les seves propostes d’emprenedoria.

Situació existent i problemàtica

Segons l’Informe Técnico de Evolución de la Pobreza 2009-2015 (INEI), Cajamarca s’ubica al primer grup de departaments amb majors nivells de pobresa (entre 52.7% i 57%) i de pobresa extrema del país (entre 18.14% i 26.97%), xifra que representa la quantitat de persones que no tenen seguretat econòmica.

EL problema social central és la pobresa i la pobresa extrema a les zones rurals. Més del 45% dels habitants de Jaen i Cajamarca resideixen a zones rurals, es dediquen a activitats agropecuàries, en les quals gairebé el 50% de la població està en situació de pobresa, amb les necessitats bàsiques insatisfetes (carència d’aigua potable, desnutrició, analfabetisme…).

Cajamarca es troba entre els departaments amb un major índex de desigualtat de gènere degut a la vulnerabilitat política, social, econòmica i ambiental en la que es troben les dones.

  1. Escassa autonomia de les dones.

Les dones no tenen autonomia econòmica, no tenen la capacitat de generar ingressos i recursos propis a partir de l’accés al treball remunerat en igualtat de condicions que els homes. També cal considerar el seu temps de treball total (remunerat o no) en relació al temps total per desenvolupar el seu potencial, participar i incidir als àmbits econòmic, social o cultural. Al Perú no es reconeix l’aportació de les dones en l’economia local i nacional des de l’economia de la cura. Gairebé un terç de les dones són treballadores familiars no remunerades i en zones rurals aquest índex augmenta, cosa que reflecteix les dificultats de les dones per accedir a ingressos d’activitats remunerades al mercat laboral, així com a la propietat o el crèdit.

La recerca d’un equilibri entre la vida familiar i la professional és un factor determinant a l’hora d’explicar la menor taxa d’activitat femenina. Les responsabilitats de les dones en el treball domèstic i de cures els impedeix treballar en les mateixes condicions que els homes, cosa que té per conseqüència menors salaris, menors pensions, ocupar llocs de menor rang… La segregació ocupacional i sectorial de gènere, el sostre de vidre i el baix índex de dones emprenedores respecte el d’homes, impedeix a les dones avançar en el desenvolupament professional en igualtat d’oportunitats.

En aquest context, l’aposta per emprendre una iniciativa de negoci és una oportunitat per acostar-se a la conciliació de la vida familiar i laboral, ja que permet jornades més reduïdes i flexibles. Per altra banda, la dificultat d’accedir a llocs de direcció porta a algunes dones a iniciar els seus propis projectes.

  1. Debilitat institucional en la promoció de l’emprenedoria amb enfocament de gènere.

La problemàtica existent en relació a l’ocupació femenina i l’emprenedoria es deu, en part, a l’escassetat de mesures per part de les institucions públiques destinades a garantir la igualtat efectiva d’oportunitats laborals entre homes i dones. En aquest sentit, a les províncies en què es desenvolupa el projecte, els governs locals presenten una debilitat en la promoció de l’emprenedoria econòmica amb enfocament de gènere i economia solidària.

A nivell de la província de Jaen, existeixen polítiques municipals en matèria d’igualtat de gènere i desenvolupament local, com el Plan Provincial de Igualdad de Género i el Plan Estratégico Provincial de Desarrollo Económico Sostenible, però es tracta d’instruments de gestió amb una visió a llarg termini de les necessitats i problemàtiques, cosa que fa necessari fer més operatives aquestes polítiques en programes i projectes, amb metes a curt i mitjà termini i amb assignació pressupostària.

Per altra banda, persisteixen limitacions per transversalitzar les polítiques d’igualtat de gènere en les polítiques sectorials. Els titulars d’obligacions compten amb coneixements limitats sobre l’aplicació de l’enfocament de gènere i economia solidària en polítiques, plans i projectes, així com limitades capacitats en formulació de projectes d’emprenedoria local amb aquests enfocaments.

  1. Èxode rural.

El context exposat reflecteix els elevats índex de pobresa i necessitats bàsiques insatisfetes de la meitat dels districtes de Jaen i Cajamarca, fonamentalment rurals, on l’activitat econòmica principal és l’agropecuària. Es tracta d’una agricultura de subsistència, amb baixa productivitat i una escassa tecnificació i organització, cosa que dificulta la generació d’ingressos econòmics de forma constant, comercialitzant excedents de manera informal amb l’abús dels intermediaris.

Aquestes limitacions de la zona rural converteixen les ciutats de Jaen i Cajamarca en una poderosa força d’atracció migratòria, on la població jove arriba a la recerca d’oportunitats (estudis, feina, distracció…). Això genera una alta concentració de la població en aquests nuclis urbans, que presenten elevats índex de densitat de població, generant pressió sobre els serveis bàsics ja deficitaris, problemes de transport, planificació urbana, agudització de problemes socials com les bandes, alcoholisme, drogoaddiccions, prostitució, violència, sobretot contra dones i infants…

El principal factor d’expulsió del món rural és l’escassetat de fonts de treball remunerat, cosa que afecta en major grau a la població femenina, motiu pel qual són les dones joves qui tendeixen a emigrar a les ciutats. Les condicions de treball a les que poden accedir són precàries, treball informal, de baixos ingressos.. A més, la situació de pobresa rural i migració cap a les zones urbanes provoca la pèrdua de coneixements i pràctiques tradicionals i la pèrdua de les xarxes d’economia solidària i cures entre dones que es mantenen encara a les zones rurals.

  1. Baixa competitivitat de les cadenes productives.

La baixa competitivitat deriva a menors ingressos econòmics i es deu a l’absència d’assistència tècnica i la debilitat de la industrialització, causades per l’escassa investigació aplicada i innovació en productes d’alt valor afegit. La capacitat d’estalvi és limitada i la capitalització complicada, cosa que dificulta la inversió en tecnologies per canviar processos productius artesanals que limiten la qualitat del producte. La formalització és baixa, cosa que afecta a la capacitat d’accés a programes i projectes d’inversió pública per invertir en tecnologia. Hi ha una manca d’organització, de manera que la comercialització és individual, els intermediaris tenen molt de poder per manca d’infraestructures i no es compta amb plans de negoci.

En el cas del cacau s’observa una baixa qualitat del producte transformat degut a la baixa productivitat i rendiment de les variants de cacau, el deficient procés de fermentació i secat, a la debilitat en el procés d’industrialització per la poca investigació aplicada, a l’escassa innovació, a les restriccions per l’obtenció del registre sanitari, inexistència de plantes de processat… En el cas de les plantes medicinals, la degradació de l’ecosistema per les activitats humanes, el canvi climàtic i l’extracció descontrolada de plantes, així com els canvis culturals estan provocant la desaparició d’espècies i la pèrdua de coneixements tradicionals associats.

Antecedents i justificació

Entre els anys 2009 i 2018, ESF ha desenvolupat diferents projectes conjuntament amb GRUFIDES, la nostra contrapart local, al departament de Cajamarca. Aquests projectes han permès identificar les necessitats i problemes de les organitzacions de dones de Cajamarca mitjançant tallers, trobades i reunions.

En base a la identificació de problemàtiques, necessitats i interessos de les organitzacions socials i productives, tant al nord com al sud de la regió, s’ha revelat la necessitat de treballar l’emprenedoria econòmica des de la producció, transformació i comercialització de productes agropecuaris en base als recursos naturals locals i els coneixements tradicionals, oferint alternatives a de desenvolupament sostenible ambiental i socialment. En el cas específic de les organitzacions de dones es planteja una demanda explícita d’enfortiment de capacitats, no només en el reconeixement i exigibilitat dels seus drets i l’enfortiment de la seva capacitat política, sinó també en activitats econòmiques que els permetin obtenir uns ingressos majors i, per tant, millorar l’autonomia i contribuir a la disminució de la desigualtat entre homes i dones.

En projectes anteriors s’han realitzat tallers participatius per identificar la situació de les cadenes productives a la província de Jaen, en els quals s’ha identificat la necessitat de promoure l’enfortiment de capacitats productives i de negoci a dones transformadores de productes agropecuaris, com el cafè o el cacau, derivats de l’apicultura, etc. I també incorporar l’enfocament de gènere en les polítiques, plans i projectes de desenvolupament a nivell regional i municipal.

És per això que ESF i GRUFIDES s’han proposat continuar amb aquesta línia estratègica de promoció de la governabilitat local i inclusió del model d’economia solidària i enfocament de gènere, tant a nivell d’organitzacions de base com dels plans de desenvolupament econòmic local, així com de millora de productivitat agropecuària a través de la capacitació, assistència tècnica i la inclusió de tecnologies apropiades.

S’han aconseguit formalitzar dues organitzacions de dones per a la transformació i comercialització de productes agropecuaris de qualitat i amb valor afegir i s’ha avançat en la segona fase de l’emprenedoria, on es consolida un pla de negoci i s’ofereix assessorament comercial, administratiu i legal per la implementació efectiva dels negocis identificats en la primera fase (projecte anterior). S’ha registrat una marca col·lectiva a INDECOPI, Nuwa, que vol dir dona amb la llengua Awajú, cosa que representa l’esforç col·lectiu de les dones de Jaen i San Ignacio en la transformació del cacau. Aquesta ja compta amb el producte mínim viable en xocolata dolça (producte amb suficients característiques per satisfer als clients inicials i proporcionar retroalimentació pel desenvolupament futur).

Persones beneficiàries

Les beneficiàries directes són dones representants d’organitzacions socials i productives de dones camperoles, urbanes i indígenes i xarxes de defensa de drets, i homes de la zona rural i urbana. S’espera beneficiar a 133 persones, 30 homes i 103 dones.

Per altra banda, es treballarà amb representants d’institucions públiques, s’espera beneficiar a 20 persones, 15 homes i 5 dones. També s’espera treballar amb organitzacions productives i socials amb espais de concertació de gènere i desenvolupament econòmic local, com són els Consejos Provincial y Regional de la Mujer i el Consejo Regional de la Micro y Pequeña Empresa, s’espera beneficiar a unes 60 persones, aproximadament 30 homes i 30 dones d’entre 25 i 50 anys d’àmbit urbà i rural.

LLOC

ORGANITZACIONS SOCIALS I PRODUCTIVES

TIPOLOGIA

ÀMBIT

NÚM. PERSONES BENEFICIÀRIES DIRECTES

HOMES

DONES

Cajamarca

Asociación de Mujeres Defensoras de la Vida y la Pachamama

Transformadoras

Urbanas

17

 

17

Cajamarca

Comités de Vigilancia ambiental Cushunga, Juanchopuquio, El Tambo, Chetilla

Productoras

Rurales

40

20

20

Celendín

Promotoras de Salud – ACOMSAC

Transformadoras

Urbanas

16

 

16

Baños del Inca

Mujeres productoras agroecológicas

Productoras
Transformadoras

Urbanas

10

 

10

Jaén

Transformadoras independientes

Transformadoras

Urbanas

10

 

10

Jaén, San Ignacio

Coordinadora de Productores, Transformadores, Comercializadores Agropecuarios Ecológicos

Transformadoras
Productores

Urbanas
Rurales

40

10

30

Jaén y Cajamarca

Estudiantes universitarios

Estudiantes

Urbanos

6

3

3

Jaén y Cajamarca

Representantes de espacios de concertación

 

Urbanos y rurales

60

30

30

Jaén y Cajamarca

Representantes de instituciones públicas

Funcionarios

Urbanos

20

15

5

TOTAL

219

78

141

Estratègia i metodologia d’intervenció

El projecte contribueix a la participació plena i efectiva de les dones en a vida política, civil, econòmica i social i la igualtat d’oportunitats laborals al nord de Perú. Amb aquest objectiu, el projecte planteja fomentar la governança pel desenvolupament territorial i un marc favorable per l’emprenedoria i les oportunitats laborals de les dones de Cajamarca, inserció al mercat sota l’enfocament de l’economia social i solidària. Per això es plantegen 3 resultats:

Resultat 1

Els problemes identificats que dificulten l’autonomia econòmica de les dones són, per en primer lloc, la debilitat institucional en la promoció de l’emprenedoria econòmica amb enfocament de gènere i economia solidària. Per a contribuir a solucionar aquesta problemàtica es planteja un primer resultat que busca enfortir la institucionalitat público-privada, a través d’ecosistemes d’innovació i emprenedoria que incorporin les demandes i necessitats de les dones. Es planteja l’elaboració d’instruments de planificació i gestió per l’enfortiment i de l’emprenedoria i la innovació de manera concertada amb els actors de l’ecosistema, incloses les organitzacions i espais de concertació de dones, que incorporen de manera transversal l’equitat de gènere.

S’identificaran la demanda i l’oferta d’emprenedoria i innovació en escletxes socials, ambientals i tecnològiques de les cadenes de valor prioritzades en base a les potencialitats del territori i a les activitats que generen més demanda de treball entre les dones.

A més, s’elaboraran de manera participativa instruments de planificació i gestió en innovació i emprenedoria en cadenes de valor prioritzades que incorporin les demandes i necessitats de les organitzacions i plataformes de dones. Així mateix, es planteja promoure iniciatives de negoci vinculades a les potencialitats del territori i a les demandes i ofertes d’emprenedoria i innovació que contribueixen a l’apoderament de les dones. Per això es desenvoluparà un Innovation Lab en el que a través d’un panell multi disciplinar d’agents, es faran prototips de noves iniciatives de negoci dels buits identificats, projectes col·laboratius per impulsar des del propi ecosistema o noves línies d’emprenedoria de dones.

Resultat 2:

Un altre tema identificat són les escasses iniciatives d’emprenedoria econòmica de les dones i la problemàtica associada a les cadenes productives de cacau i plantes medicinals, que inclou la manca de paquets tecnològics validats per a la transformació, l’escassa innovació en nous productes amb valor afegit i de qualitat i l’escassa investigació aplicada per associar productes agropecuaris a usos específics com la indústria cosmètica.

Per això el segon resultat busca que les organitzacions de productors i productores i de dones transformades aprofitin de manera sostenible les espècies natives i millorin la productivitat i la manufactura, incorporant innovació tecnològica. Plantegem activitats de capacitació i transferència d’innovació tecnològica en l’obtenció de productes derivats de les plantes medicinals i el cacau.

Resultat 3:

Finalment, existeix una debilitat en la comercialització i la gestió de l’emprenedoria de dones. Per això el resultat 3 planteja que les iniciatives de negoci innovadores de dones s’articulin als mercats especials per a la comercialització dels seus productes.

Per això s’oferirà assessorament en formalització, gestió empresarial i comercial i accés a finançament solidari i promoció d’estratègies de comercialització enfocades a la qualitat, el biocomerç i el comerç just.

Finalment, es facilitarà la inserció al mercat local, regional i nacional mitjançant la promoció i participació en rodes de negoci i fires a diversos nivells així com la promoció del consum de productes provinents d’espècies natives en botigues locals, fires orgàniques i campanyes.

Projectes anteriors: