Quin paper tenen els municipis en el dret humà a l’aigua?
El curs online «L’Aigua, element clau pel desenvolupament» té per objectiu reflexionar al voltant del paper dels municipis per a donar suport i impulsar el dret humà a l’abastament i sanejament de l’aigua, en el marc d’un enfocament de drets.
La proposta s’estructura en dues parts. Una primera part adreçada principalment a personal tècnic de les ONGD i dels ajuntaments, que vol facilitar els elements clau per iniciar-se en l’aplicació de l’enfocament de drets als projectes de cooperació internacional en matèria d’aigua, amb una part teòrica i una part d’aplicació pràctica.
La segona part, de caràcter més polític es centrarà en la reflexió sobre el dret humà a l’aigua als municipis, i en la qual comptarem amb les reflexions de l’Institut de Drets Humans de Catalunya sobre l’acompliment dels Drets humans i en especial del Dret humà a l’aigua des dels Municipis. Experiències de Partenariats Público-Públics per part d’Aigües del Prat i Global Water Operators Partnership Alliance, i l’acompliment del Dret Humà a l’aigua des dels municipis a través de la tarifa i la gestió pública a càrrec d’un membre d’Enginyeria Sense Fronteres.
El curs, organitzat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament amb el suport d’Enginyeria Sense Fronteres i l’Ajuntament de Barcelona, tindrà lloc del 27/09 al 07/10.
Inscriu-te a http://bit.ly/2awQyBG
El dimecres 27 de juliol vam fer la 4a assemblea de Juntes d’Aigua de la parròquia La Belleza, amb qui des del mes de març vam iniciar un procés de capacitació i acompanyament per part d’Enginyeria Sense Fronteres que durarà tot l’any.
La motivació i participació en aquests espais de trobada entre Juntes augmenta, cosa que es veu reflectida en la representació de diferents sectors de les comunitats, sobretot en la figura de la dona i del jovent. A més, també s’està consolidant el treball conjunt a través d’una planificació estratègica que pretén englobar la «Xarxa de Juntes d’Aigua de La Belleza».
Al finalitzar el taller s’ha obtingut una valoració molt positiva de l’assemblea, així com dels resultats obtinguts en els espais de treball que s’han desenvolupat al llarg del taller. Amb el treball d’avui s’han establert els objectius generals i específics de la «Xarxa de Juntes d’Aigua de La Belleza», en base a les necessitats o problemàtiques actuals que serviran per marcar les línies de treball de la xarxa en els propers mesos i anys.
L’assemblea ha sigut altament participativa i ha comptat amb la participació de dones i jovent, quelcom fruit del treball continuat d’Enginyeria Sense Fronteres amb les comunitats amb una metodologia enfocada a la participació, treballant amb grups reduït i fomentant els grups de discussió i posteriors plenàries o postes en comú entre totes les presents.
D’aquesta manera també donem continuïtat a les assemblees de caràcter bimensual, on ens reunim unes 5 representants de cadascuna de les Juntes d’Aigua de la parròquia.
A més, l’assemblea també ha servit per acabar de coordinar el 2n cicle de tallers, aquests de tema administratiu, on participaran les participants en el Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) que actualment estan vivint i treballant a Orellana (Equador).
El Volt III és una iniciativa promoguda per la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) i altres entitats germanes per reflexionar sobre el model energètic a Catalunya, a l’Estat espanyol i a Europa, així com també a nivell global.
Aquesta edició tindrà un recorregut per projectes amb greus impactes socioambientals a la província de Tarragona, de del complex químic de Repsol i la fàbrica d’Ercros a Flix a un judici popular l’any 2017 al projecte d’emmagatzematge geològic de gas Castor, una problemàtica que ja es va adreçar durant el primer Volt. La intenció del VOLT és generar un “espai de convivència mòbil” que transita per diferents territoris amb problemàtiques socioambientals o alternatives al model, amb l’ànim d’escoltar els territoris i aprendre des de les persones que hi viuen, per establir sinergies i enxarxament encarant-nos a accions que vagin més enllà de l’experiència concreta del VOLT.
La tercera edició del VOLT és la lògica continuació d’una activitat extensa, intensa i exitosa que organitza anualment la Xse. El VOLT I, l’any 2014, va recórrer els territoris on la Xse era present. Va passar per Alcanar amb el projecte Castor, Vandellòs i les nuclears, Salou i BCN World, Torregrossa, a la planta de biogàs de Som Energia, Osona amb el purins, Riudaura i el fracking, la MAT a Fellines i les prospeccions marines a Palamós. Aquest primer VOLT tenia com a crit “En l’energia, hem de decidir” ja que el fet de no exercir aquest dret a decidir, comportava allò que s’havia vist en les parades. El VOLT II (2015) es va centrar en la part material del model, en les megainfraestructures que determinen i perpetuen un model fòssil i oligopòlic de grans projectes, grans inversions i grans empreses. El VOLT va visitar Castellar del Vallès i el gasoducte MIDCAT, Sallent i la seva muntanya de Sal, Balsareny i el projecte previst de magatzem de gas, Graus i la línia MAT i Sabiñanigo i una futura MAT. El lema d’aquest volt era “Un repte als grans projectes energètics” i va donar com a resultat la Red de Apoyo Mútuo en respuesta a los grandes proyectos energéticos.
Recollint aquest històric d’exigir el dret a decidir en l’energia del primer any i de respondre als megaprojectes en el segon, el VOLT 2016 vol posar l’èmfasi en els actors que promouen el model energètic actual: les grans corporacions i institucions financeres. El tercer VOLT mostrarà allò que el model considera “danys col·laterals” o externalitats i que acaben per afectar la salut de les persones, el medi ambient i la sobirania dels pobles. Enguany es vol posar l’accent en comprendre els mecanismes de poder que retroalimenten aquests impactes, i en el treball conjunt per a deconstruir-los. Es tracta d’un model energètic (i econòmic) que es sustenta sobre l’anomenada “arquitectura de la impunitat”, els mecanismes i procediments de la qual volem analitzar per tal de visibilitzar com aquesta ens priva del dret a decidir, ens posa en situació de risc permanent i ens impedeix viure vides dignes.
El projecte gasístic Castor constitueix un emblema de l’arrogància del model energètic i d’aquesta impunitat a l’Estat Espanyol (que es concreta a nivells local i global). La comunitat local ha denunciat en incansables ocasions els seus riscos i impactes, sense haver estat mai prou escoltada. La iniciativa del Judici Popular a aquest projecte com a colofó del VOLT III vol reconèixer la seva veu, així com la importància d’una avaluació no només feta per experts tècnics sinó amb la gent que té un coneixement profund sobre el territori. El judici també inclourà testimonis dels impactes de l’extracció de gas als països exportadors d’aquest recurs, així com també els efectes del pagament del deute generat per aquest projecte, inclòs a les factures del gas des de gener de 2016.
Des de la Xse pensem que l’alternativa al model és recuperar les sobiranies (energètica, alimentària, econòmica…) i que el camí passa per desenvolupar projectes des de l’àmbit local, on poguem treballar per la (re)localització d’aquests diversos àmbits. Paral·lelament, donat el moment que s’està vivint en el territori català, també volem participar activament en un possible procés constituent en la construcció de nous marcs de convivència i cura. Una nova constitució catalana hauria de contenir els mecanismes pel ple exercici de les sobiranies populars i, per tant, subordinar el poder de les grans corporacions i el poder financer al gaudi d’aquest dret. Des d’aquesta perspectiva, també pretenem continuar el treball a diversos espais i escales des d’on transformar i crear resistències, espais on refermar aquestes noves legitimitats i marcs, com la Campanya global per desmantellar el poder de les transnacionals, el Fòrum contra els grans projectes inútils imposats o la ja mencionada Red de Apoyo Mútuo en respuesta a los grandes proyectos energéticos, que va néixer en el sí del mateix VOLT.
Les parades d’aquest tercer VOLT seran:
- 29/10 Activitats a Alcanar
- 29/10 Visita al Castor
- 30/10 Complex petroquímic de Constantí -Tarragona. Plataforma Cel Net
- 30/10 Assemblea de moviments del VOLT
- 31/10 Indústria química a Flix.
- 31/10 Possible visita a Vandellós
- 31/10 No a la MAT Castelló
- 2017 Judici projecte Castor – Barcelona
#VoltReloaded
La companya Irene Garcia, membre d’ESF, ens explica quina ha estat la seva experiència en el voluntariat que tot just acaba de finalitzar a El Salvador.
La manca d’una normativa que reguli el recurs hídric com a dret humà i que garanteixi el seu accés al conjunt de la població fa que treballem amb l’objectiu de millorar la participació i la incidència de la societat civil per a la construcció de polítiques públiques en la gestió integral i sostenible de l’aigua.
El vídeo, que forma part de la campanya «Mou-te pel món i practica la solidaritat», ha estat impulsat pel Centre Europa Jove amb l’objectiu d’informar, orientar i assessorar al jovent en el món del voluntariat i la cooperació nacional i internacional.
Aquest cap de setmana hem estat de Campament a Hostalric!
Aprofitant l’arribada dels expatriats al sud i la fi dels exàmens del grup uni hem tornat a organitzar un cap de setmana de formació i cohesió ple d’activitats i tallers pel voluntariat i l’equip tècnic de l’entitat, aquest cop a Hostalric.
Al Campament hem tractat temes com el gènere, el software lliure, la relació entre l’equip contractat i les voluntàries o les conclusions del treball d’APS de la campanya d’aigua.
Però sobretot, a banda d’aprendre, ha estat un espai on hem rigut, hem compartit i ens ha servit per enfortir relacions i cohesionar encara més les persones que en formem part!
Aquí teniu algunes de les fotos!
La propuesta de capítulo de la Unión Europea (UE) sobre energía para las negociaciones del Tratado Transatlántico de Comercio e Inversión (TTIP por sus siglas en inglés) revela amenazas muy alarmantes para el medioambiente y las energías renovables.
Con ocasión de la 14ª ronda de negociaciones del TTIP que tiene lugar esta semana en Bruselas, la campaña #NoalTTIP del Estado español, junto con organizaciones del movimiento internacional
1. Exportación sin restricciones de combustibles fósiles:
El capítulo de Energía y Materias Primas propuesto por la UE muestra que uno de los objetivos principales de los acuerdos que se quieren alcanzar en este ámbito es el aumento de las exportaciones de gas de EE UU hacia la UE. La UE requiere textualmente en su propuesta que «las Partes deben acordar un compromiso legalmente vinculante para eliminar cualquier restricción sobre las exportaciones de gas”. Esto hace referencia a las restricciones legales que ha tenido EE UU para exportar petróleo y gas desde 1975. Estas restricciones han generado un intenso debate en el Congreso de los Estados Unidos durante las negociaciones del TTIP, hasta el punto de que en enero de 2015 se revocó la prohibición de exportar petróleo.
Un aumento en las exportaciones de gas significa un aumento de la producción de gas mediante fracking en EE UU, técnica de explotación de pozos de baja concentración, que emite una elevada cantidad de gases de efecto invernadero (GEI), aceleradores del cambio climático. También conlleva un elevado riesgo de contaminación de acuíferos. Además, para poder ser exportado, el gas debe ser licuado antes y regasificado en el destino, lo cual implica un proceso más contaminante que el gas natural transportado por gaseoductos.
Con la imposición de un compromiso vinculante, podemos afirmar que EE UU y la UE están apostando por continuar con un modelo energético basado en combustibles fósiles cada vez más contaminantes. Científicos y expertos alertan de la necesidad de abandonar este modelo y reducir las emisiones de GEI entre un 40%-95% respecto a las de 2010 a mediados de este siglo si queremos evitar mayores catástrofes climáticas.
2. Restringir la capacidad de los gobiernos de regular en materia de energía
El Artículo 4 constituye una limitación a las Partes (y a todos los gobiernos nacionales y subnacionales) para regular de forma “discriminatoria” por tipo de energía. Esto restringe la posibilidad de crear políticas públicas para promover energías renovables.
Existe una disposición que prohíbe que los precios de exportación sean más altos que los de uso doméstico, lo cual en la práctica imposibilita mantener políticas de regulación de precios que aseguren el suministro energético nacional o que permitan ofrecer un servicio público de los suministros de electricidad y gas.
3. El desarrollo sostenible se convierte en un intercambio de buenas prácticas
Contrariamente al capítulo de Energía y Materias Primas, el cual está vinculado a mecanismos que lo hacen de obligado cumplimiento, las disposiciones sobre aspectos climáticos se reducen a una serie de buenas intenciones sin ningún compromiso concreto ni vinculante. Las partes “reconocen” la importancia de los compromisos internacionales climáticos, se comprometen a “hacer todo lo posible” por promover la reducción de GEI. Pero recordemos que el capítulo de Desarrollo Sostenible no está sujeto a mecanismos vinculantes de resolución de diferencias en caso de que una de las partes no cumpliera con sus compromisos. En cambio, sí que puede ser base para una demanda el trato discriminatorio a las energías limpias frente a otros tipos de energía como el petróleo, gas o nuclear.
La propuesta de la UE muestra que el TTIP sigue apostando por un modelo energético basado en combustibles fósiles en vez de facilitar el marco necesario para la transición hacia las energías renovables, necesarias para mitigar el cambio climático.
L’activitat de sensibilització sobre la indústria extractiva representa un dels objectius principals de la nostra activitat que juntament amb la contrapart Oram desenvolupem a Moçambic. D’aquesta manera hem desenvolupat un projecte per a fomentar la participació de la societat civil en aquests processos.
En Inhassoro i Jangamo la bona governació dels recursos extractius ha vist com a protagonistes les comunitats. A través de l’art, les persones han expressat els seus somnis i les seves lluites. “Tenim dret a la informació” diu una pintura mural. Permetre aquesta visibilitat que porta a l’intercanvi d’informació és una manera d’estimular el coneixement dels drets en matèria de recursos naturals. El moment de la comunicació és l’acte final de mesos de treball per “despertar les comunitats” utilitzant les paraules de Samuel, capdavanter de la comunitat de Mangungumete.
Per a Samuel, líder de la comunitat de Mangungumete, creu que el projecte ha servit sobretot per “despertar a la comunitat”, perquè “abans no sabíem que teníem drets” com per exemple que “havien d’haver-hi quatre trobades abans d’un reasentament o que havien de fer-se actes”. I afegeix que ara la seva comunitat està “més mobilitzada i moralitzada”.
Convertir les reunions informatives amb els tècnics del govern en consultes és complicat, però la contrapart Oram confirma que aquest objectiu ha estat aconseguit i amb notable participació de les dones.
A Cajamarca Perú, seguim treballant en el projecte d’economia solidària i sostenibilitat ambiental per al desenvolupament econòmic local. En aquesta ocasió hem treballat en una tecnologia per aprofitar els residus humits del cafè en la comunitat de Supayaku.
Supayaku és una comunitat nativa de awajún amb incipients activitats econòmiques destinades al mercat com són la producció de blat de moro, cacau i cafè.
La tecnologia desenvolupada, que suposa una alternativa al biodigestor, es basa en un tanc tina, on es fermenten i renten els grans de cafè un cop treta la pulpa. Aquesta té una sortida superior per on es classifica el gra, quedant en el fons del tanc tina el gra de major qualitat i surant el de menor qualitat, i una altra sortida inferior amb una reixeta, per on sortiran les aigües mels i aigües de rentat. Les aigües residuals resultants del fermentat i rentat, anomenades aigües mels, les quals són altament contaminants per al medi ambient, passen a un tanc de tractament, basat en filtres de terra i pedres i, posteriorment, es filtra a través de les plantes que hi ha al voltant.
En aquest tanc, s’afegeix bicarbonat de sodi per alcalinitzar l’aigua, i així disminuir l’acidesa de les aigües mels. També s’ha desenvolupat un compostador per a la polpa de cafè i altres residus orgànics que es generen en el procés, amb la finalitat d’elaborar compost per abonar les collites. És una tecnologia senzilla però molt important, ja que existeix una percepció per part de les comunitats que les gallines i pollastres moren a causa dels vapors i microorganismes de la polpa en descomposició que llancen en el terra.
Amb aquestes millores en la qualitat i facilitats en el procés no solament aconseguim un sistema sostenible de producció sinó que a més aconseguim obtenir la certificació orgànica per al producte amb el qual poder obtenir un preu més elevat al mercat i per tant unes millors condicions de vida per a la comunitat.
En què estem implicades?
