Aprendre a cuidar l’aigua jugant amb Cuidemos el Agua

Un nou recurs educatiu per apropar als infants el dret humà a l’aigua, la biodiversitat amazònica i la importància de cuidar aquest bé essencial.

Com podem apropar als infants la importància de cuidar l’aigua i els ecosistemes amazònics? Amb aquesta pregunta neix Cuidemos el Agua, un quadern didàctic que, a través del joc i l’aprenentatge, convida nens i nenes a descobrir el valor de l’aigua, la biodiversitat i el paper de les comunitats en la seva protecció.

Mitjançant laberints, sopes de lletres, endevinalles, experiments, jocs d’observació, targetes de memòria i activitats de lògica i creativitat, el quadern ofereix una manera divertida i participativa d’explorar el valor de l’aigua, la biodiversitat i la conservació dels ecosistemes amazònics.

Més enllà de les activitats, Cuidemos el Agua promou valors com la responsabilitat ambiental, l’ús sostenible de l’aigua, la protecció de la biodiversitat i el treball comunitari. També esdevé una eina de suport per al professorat i les famílies, facilitant que aquests aprenentatges es traslladin al dia a dia i contribueixin a formar una cultura de respecte envers l’aigua des de la infància.

Aquest nou recurs contribuirà a reforçar les jornades de sensibilització dirigides a infants, fomentant des de les primeres etapes educatives el compromís amb la cura de l’aigua, la protecció del medi ambient i la valoració de la biodiversitat amazònica.

Descarrega aquí el quadern Cuidemos el Agua en pdf.

El quadern ha estat elaborat per l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ISF), en coordinació amb el Govern Autònom Descentralitzat de la Província d’Orellana (GADPO), el Ministeri d’Ambient i Energia i les organitzacions comunitàries que gestionen l’aigua a l’Amazònia nord de l’Equador. El material és fruit d’un procés participatiu desenvolupat amb el Consorci de Juntes d’Aigua de Sucumbíos, Napo i Orellana (CJASNO) i l’Associació de Juntes Administradores d’Aigua Potable i Sanejament La Belleza (AJAAPYSLB), incorporant els coneixements i les experiències de les comunitats del territori. Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte «Gestión integral e inclusiva del ciclo del agua para garantizar el derecho humano al agua en la Amazonía norte del Ecuador en un contexto de cambio climático», que treballa per enfortir la gestió comunitària de l’aigua i garantir el dret humà a l’aigua en un context de canvi climàtic.

Memòria d’Activitats 2025: un any defensant l’aigua, l’energia i la vida

El 2025 ha estat un any de lluites compartides, aliances i construcció d’alternatives davant la crisi ecosocial. La nova Memòria d’Activitats recull el treball impulsat des d’Enginyeria Sense Fronteres per avançar cap a la justícia ambiental, social i de gènere, tant a Catalunya com a El Salvador, l’Equador, Moçambic i altres espais de cooperació internacional.

En un context marcat per la crisi climàtica, l’agreujament de les desigualtats i l’expansió de models extractius que posen en risc els drets de les persones i dels territoris, l’any 2025 hem continuat treballant al costat de comunitats, moviments socials i organitzacions aliades per construir alternatives que posin la vida al centre.

La Memòria d’Activitats 2025 recull una part d’aquest camí col·lectiu: un any de defensa del dret humà a l’aigua i el dret a l’energia, de suport a processos comunitaris, de producció de coneixement crític i d’incidència política per avançar cap a societats més justes i democràtiques.

Què hem impulsat aquest 2025?

Hem defensat l’aigua com a dret humà i bé comú, reforçant la gestió pública i comunitària de l’aigua i impulsant processos de participació, incidència i sensibilització a Catalunya, El Salvador i l’Equador.

Hem treballat per una transició energètica justa, combatent la pobresa energètica, denunciant els impactes de les indústries extractives i reforçant aliances per defensar el dret a l’energia.

Hem acompanyat processos de sobirania alimentària, agroecologia i ecofeminisme, especialment amb comunitats de Moçambic, promovent alternatives que reforcen l’autonomia de les persones i la sostenibilitat dels territoris.

Hem continuat teixint aliances internacionals, connectant organitzacions i moviments socials de Catalunya, Europa, Amèrica Llatina i l’Àfrica per fer front als reptes compartits de la crisi ecosocial.

Hem produït coneixement per transformar, amb nous estudis, materials pedagògics, recursos comunicatius i eines d’incidència per alimentar el debat públic i reforçar les lluites socials.

Un projecte col·lectiu

La memòria també és un exercici de transparència i rendició de comptes. Durant el 2025, Enginyeria Sense Fronteres ha gestionat 1,7 milions d’euros, dels quals el 84% provenen de finançament públic, i ha destinat més del 83% de la despesa directament a projectes i campanyes impulsats tant a Catalunya com als països on treballem.

Però, sobretot, la memòria parla de les persones que fan possible aquest projecte: 497 persones sòcies, un equip de 21 persones treballadores, desenes de voluntàries, activistes, contraparts i organitzacions aliades que, dia rere dia, sostenen aquesta feina col·lectiva.

Continuem caminant plegades

Cada projecte, cada campanya i cada aliança que recull aquesta memòria és fruit del treball compartit amb centenars de persones i organitzacions que creuen que una altra manera de gestionar l’aigua, l’energia i els béns comuns és possible.

Gràcies per formar-ne part.

👉 Ja podeu consultar i descarregar la Memòria d’Activitats 2025 aquí.

Ja disponible la Revista del II ENDHAS: defensant l’aigua i el sanejament com a drets humans

La publicació recull els principals debats, testimonis i propostes sorgits durant la trobada celebrada a Salvador de Bahia, que va reunir més de 350 persones de moviments socials, comunitats i organitzacions de l’Amèrica Llatina.

Ja es pot consultar la Revista de la II Trobada Nacional de Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament (II ENDHAS), una publicació que recull els principals debats, reflexions i propostes sorgides durant la trobada celebrada a Salvador de Bahia, al Brasil.

Fruit d’un procés col·lectiu que va reunir més de 350 participants entre moviments socials, organitzacions comunitàries, investigadors, estudiants i representants institucionals, la revista esdevé una eina de memòria i incidència per continuar avançant en la defensa de l’aigua i el sanejament com a drets humans.

La publicació aborda qüestions clau com la privatització i la financerització dels serveis d’aigua i sanejament, el racisme ambiental, les desigualtats territorials, la justícia climàtica, les tecnologies socials i la gestió comunitària de l’aigua. Les diferents aportacions coincideixen a assenyalar que l’accés a aquests serveis essencials continua condicionat per factors socials, econòmics, racials i territorials que afecten especialment les comunitats més vulnerabilitzades.

La dimensió internacional ocupa un lloc destacat a la revista. Experiències procedents de Xile, Equador i El Salvador mostren que la defensa del dret humà a l’aigua és una lluita compartida arreu de l’Amèrica Llatina. Els testimonis recollits evidencien tant els impactes de la mercantilització de l’aigua com la força de les organitzacions comunitàries per construir alternatives basades en la gestió democràtica i el bé comú.

La revista també destaca el paper de la Plataforma d’Acords Públic-Comunitaris de les Amèriques (PAPC) i d’altres xarxes que promouen models de gestió públics i comunitaris com a resposta als processos de privatització i concentració empresarial que afecten el sector.

A més de recollir experiències i testimonis, la publicació presenta recomanacions elaborades col·lectivament durant l’encontre. Entre aquestes destaquen el reforç de la participació social en la presa de decisions, la garantia d’un mínim vital d’aigua potable, l’impuls de la gestió comunitària, l’aplicació de tarifes socials i la incorporació de la justícia climàtica i la lluita contra el racisme ambiental en les polítiques públiques.

Més que una memòria de l’esdeveniment, la Revista del II ENDHAS és una invitació a continuar teixint aliances i impulsant accions col·lectives per garantir que l’aigua i el sanejament siguin drets efectius per a totes les persones.

Descarrega la revista aquí.

Aquesta iniciativa s’emmarca en les accions impulsades amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) per promoure la defensa del dret humà a l’aigua i l’intercanvi d’experiències entre comunitats i organitzacions d’Amèrica Llatina.

[Infografies] El Centre Català d’Empresa i Drets Humans: una eina clau per investigar i actuar davant vulneracions de drets

Enginyeria Sense Fronteres hem elaborat una sèrie d’infografies per explicar de manera clara com podria funcionar el futur Centre Català d’Empresa i Drets Humans: un organisme públic necessari per investigar vulneracions de drets humans i ambientals comeses per empreses amb activitat a Catalunya.

Aquest material visual tradueix de manera accessible la metodologia d’investigació i actuació recollida al Treball de Fi de Màster Impunitat corporativa i impacte exterior al Sud Global. Proposta d’una metodologia d’acompanyament per al Centre Català d’Empresa i Drets Humans, elaborat per Marta Buyreu Jorba i dirigit per Gemma Tejedor Papell, Jordi Segalàs Coral, Sandra Tous Rodríguez i Nicolás O’Ryan Febre. Amb aquestes infografies volem contribuir a fer comprensible una proposta que considerem urgent i necessària.

La seva publicació arriba, a més, en un moment clau: l’aprovació de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans per part del Parlament de Catalunya. Després de més de deu anys d’incidència col·lectiva del Grup Català d’Empresa i Drets Humans, del qual Enginyeria Sense Fronteres formem part, Catalunya fa un pas pioner per dotar-se d’una eina pública per investigar vulneracions de drets humans i ambientals vinculades a empreses que operen al nostre territori.

Una proposta per passar de la impunitat a la rendició de comptes

Massa sovint, les vulneracions de drets humans vinculades a l’activitat empresarial queden impunes. Comunitats desplaçades, contaminació de rius, vulneracions laborals o persecució de persones defensores del territori són només algunes de les conseqüències d’un model econòmic que prioritza el benefici per sobre de la vida.

El Centre Català d’Empresa i Drets Humans neix com una proposta per contribuir a revertir aquesta situació. La seva funció seria investigar denúncies de vulneracions comeses fora del territori català però vinculades a empreses que operen aquí, i activar mecanismes per exigir responsabilitats, reparar els danys i evitar que es repeteixin.

Com funcionaria?

Les infografies expliquen, de manera visual, les diferents fases del procés:

• Recepció i admissibilitat de la informació: valoració inicial de la denúncia, els indicis disponibles i la relació amb l’empresa.
• Investigació i documentació del cas: recollida de proves, classificació del risc i traçabilitat empresarial, en coordinació amb organitzacions locals i persones defensores.
• Valoració jurídica i estratègica: definició de la millor via d’actuació amb les comunitats afectades.
• Acció formal i resposta pública: activació de mecanismes legals, institucionals i de pressió pública.
• Seguiment, reparació i garanties de no repetició: acompanyament a les víctimes i difusió i monitoratge del cas.
• Informe final públic: transparència i retorn social del procés.

Fer visibles els impactes per transformar les regles del joc

Aquestes infografies volen acostar a la ciutadania una proposta concreta per avançar cap a un marc de control públic de les empreses, posar fi a la impunitat corporativa i situar els drets humans i la justícia ambiental al centre.

Des d’ESF defensem que Catalunya ha de dotar-se d’eines efectives per garantir que les empreses que hi operen respectin els drets de les persones i dels territoris arreu.

Et convidem a consultar i compartir les infografies per ajudar a fer créixer aquest debat.

Aquestes infografies compten amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Com pot Barcelona contribuir a garantir el dret a l’aigua al Sud Global?

Presentem un nou estudi d’Enginyeria Sense Fronteres on analitzem com Barcelona i altres operadores públiques poden compartir coneixement amb municipis del Sud Global per enfortir la gestió pública de l’aigua.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres publiquem l’estudi Estudi sobre potencials PUPs o cooperacions tècniques entre l’Ajuntament de Barcelona i ajuntaments del Sud Global, una recerca elaborada per Maria Planells Hernández que analitza com les administracions públiques poden col·laborar per enfortir la gestió pública de l’aigua i avançar en la garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament.

L’estudi posa el focus en els partenariats públic-públic (PUPs): aliances entre entitats públiques basades en l’intercanvi de coneixement, la cooperació tècnica i la solidaritat institucional. En un context marcat per la crisi climàtica, l’escassetat hídrica i les desigualtats globals, aquest tipus de col·laboracions poden tenir un impacte rellevant amb recursos relativament baixos, millorant la gestió dels serveis d’aigua i reforçant les capacitats locals.

Que pot aportar Barcelona?

La recerca constata que Barcelona compta amb un bagatge tècnic i institucional útil per enfortir la gestió pública de l’aigua en altres municipis. En particular, Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA) ha desenvolupat experiència en la gestió d’aigües pluvials, els sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), l’aprofitament de recursos hídrics alternatius o la planificació davant sequeres i episodis extrems.

Aquest coneixement acumulat pot ser especialment útil per a municipis del Sud Global que afronten reptes similars. No es tracta de traslladar models de manera acrítica, sinó de compartir aprenentatges i solucions adaptables a cada realitat local.

L’estudi també assenyala que aquest potencial no recau només en Barcelona. A Catalunya hi ha operadores públiques, ajuntaments i espais de coordinació com Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública que acumulen experiència i capacitats per impulsar cooperacions tècniques.

Quins obstacles dificulten aquestes aliances?

Malgrat aquest potencial, avui continuen existint barreres importants: la manca de canals estables per posar en contacte entitats, la dificultat per accedir a finançament adaptat, la falta de temps dels equips tècnics o la complexitat administrativa. A més, aquestes col·laboracions requereixen confiança, temps i continuïtat, i no sempre encaixen amb les lògiques curtes de molts programes de finançament.

En molts territoris del Sud Global, les entitats comunitàries que sostenen l’accés a l’aigua continuen excloses dels espais de decisió i dels recursos institucionals. Tot i ser actors clau en la defensa del dret a l’aigua, sovint no tenen el reconeixement ni el suport necessari per participar en igualtat de condicions.

Què proposem?

Des d’ESF defensem que la cooperació pública i sense ànim de lucre ha de tenir un paper central en les polítiques de justícia global. Per això, l’estudi planteja la necessitat de crear mecanismes d’impuls i acompanyament, facilitar eines per identificar capacitats i necessitats entre entitats, i reforçar el paper d’agències i plataformes que poden actuar de pont entre territoris.

També és clau garantir la participació de les comunitats i organitzacions de base, especialment allà on la gestió de l’aigua recau en estructures comunitàries. Aquestes aliances no són només una eina tècnica: són una aposta política per defensar els serveis públics, els béns comuns i el dret a l’aigua arreu.

Consulta l’estudi complet aquí i descobreix com la cooperació entre administracions públiques pot contribuir a garantir el dret humà a l’aigua.

Aquest estudi s’ha elaborat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Presentem “El misteri d’un peix motoritzat”, el nou conte sobre justícia global d’Enginyeria Sense Fronteres.

Què passa quan una nova tecnologia arriba a un lloc i transforma la manera de relacionar-nos, jugar o viure? És possible avançar sense perdre el sentit de comunitat?

Aquest nou conte infantil ens porta a un llac on tots els peixos de colors gaudeixen fent natació sincronitzada en grup. Però l’arribada d’un peix amb una aleta motoritzada revolucionarà el llac i farà que tothom vulgui imitar-lo. Entre tombarelles, salts i velocitat, els peixos descobriran que no tot el que sembla modern o espectacular acaba sent millor per a tothom.

Una història que convida a reflexionar, des de l’humor i l’aventura, sobre la tecnologia, el consum, el treball col·lectiu i la transformació del nostre entorn.

• Conte infantil per a infants de 7 a 9 anys
• Il·lustrat per Albert Plaza Nualart
• Amb la col·laboració de Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

A Enginyeria Sense Fronteres creiem en materials pedagògics que ajudin a imaginar altres maneres de relacionar-nos amb la tecnologia, els recursos i la vida en comunitat. Perquè educar també és obrir preguntes i imaginar futurs més justos i sostenibles.

📚 A més del conte, també impulsem activitats de contacontes per apropar aquesta història a escoles, biblioteques i espais educatius, generant espais participatius per parlar col·lectivament sobre tecnologia, sostenibilitat i vida en comunitat. Contacta’ns per a més informació.🐠💧

Descarrega aquí el conte.

Un pas clau per acabar amb la impunitat empresarial: el potencial del Centre Català d’Empreses i Drets Humans

Enginyeria Sense Fronteres presenta un nou dictamen jurídic que analitza com el futur Centre Català d’Empreses i Drets Humans pot reforçar l’accés a la justícia, la rendició de comptes i la protecció dels drets humans.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) publiquem un nou dictamen jurídic sobre l’aplicació futura de la proposta de llei per a la creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans (CCEDH). El document, impulsat per ESF i elaborat per Alejandra Durán Castellanos, membre de la cooperativa CICrA Justicia Ambiental, analitza en profunditat el potencial del Centre com a mecanisme públic per fer front a les vulneracions de drets humans i ambientals vinculades a l’activitat empresarial.

En un context global marcat per l’extractivisme, la crisi climàtica i la persistència de la impunitat de les empreses transnacionals —especialment al Sud global—, aquest dictamen situa el CCEDH com una eina clau per avançar en la coherència de polítiques, la responsabilitat corporativa i l’accés efectiu a la justícia per a les comunitats afectades.

En un moment en què el Parlament de Catalunya avança en la creació del Centre, el dictamen adquireix una rellevància especial: aporta eines jurídiques i propostes concretes per garantir que el futur Centre sigui eficaç, independent i amb capacitat d’incidència, i per dotar el país d’un mecanisme pioner a Europa.

Un context d’impunitat que exigeix respostes públiques valentes

L’estudi parteix d’una constatació clara: les vulneracions de drets humans per part d’empreses transnacionals continuen sent estructurals i sistemàtiques, malgrat l’existència d’instruments internacionals i europeus de diligència deguda. Els mecanismes actuals —sovint basats en normes voluntàries o en obligacions de mitjans, i no de resultats— són insuficients per garantir reparació, rendició de comptes i prevenció efectiva. En aquest escenari, el CCEDH emergeix com una proposta singular dins l’àmbit europeu: un organisme públic, independent i impulsat per la societat civil, amb capacitat per prevenir, investigar, avaluar i supervisar les actuacions a l’exterior de les empreses que operen a Catalunya.

Què aporta aquest dictamen?

El dictamen ofereix una anàlisi en profunditat del marc jurídic actual en matèria d’empreses i drets humans, tant a escala internacional com europea i estatal. Situa el debat sobre la diligència deguda i la Directiva europea CSDDD en relació amb les seves limitacions reals, i el contraposa a propostes més ambicioses com el Tractat Vinculant de les Nacions Unides.

A partir d’aquest context, l’estudi analitza el valor afegit que pot aportar el Centre Català d’Empreses i Drets Humans en comparació amb altres mecanismes ja existents, com els Punts Nacionals de Contacte de l’OCDE, experiències existents a Alemanya o Dinamarca, o les autoritats estatals de control previstes per la Directiva, posant el focus en allò que el fa realment singular: la seva capacitat d’investigar casos concrets, supervisar l’actuació empresarial a l’exterior i interpel·lar directament les administracions públiques.

El dictamen aprofundeix especialment en el potencial del CCEDH per reforçar l’accés a la justícia i la reparació, a través de la investigació de casos concrets, la publicació d’informes públics i la rendició de comptes de les empreses que operen a Catalunya.

Finalment, el document identifica els principals reptes pendents per garantir que el futur Centre sigui realment eficaç i independent, assenyalant qüestions clau com la seva governança, el règim sancionador, el procediment de recepció de queixes i les garanties d’independència i accessibilitat per a les comunitats afectades.

Del marc teòric a la pràctica: el cas El Quimbo

Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és l’aplicació pràctica de la proposta del CCEDH al cas del projecte hidroelèctric El Quimbo, a Colòmbia, un exemple paradigmàtic d’impactes greus sobre els drets humans, el medi ambient i les comunitats locals al Sud global.

A partir del contrast amb l’organització Asoquimbo, que representa les comunitats afectades, el dictamen mostra com podria intervenir el futur CCEDH: des de la recepció d’una queixa col·lectiva fins a la investigació exhaustiva, la sol·licitud d’informació a l’empresa i la publicació d’un informe amb efectes reparadors i d’incidència política.

Aquest exercici posa de manifest la importància que el CCEDH sigui accessible, segur i útil per a les comunitats, especialment per a les defensores de drets humans que pateixen amenaces, criminalització i opacitat informativa.

Una eina imprescindible en un moment clau

En un context europeu que tendeix a rebaixar les obligacions de transparència i responsabilitat empresarial, aquest dictamen conclou que el CCEDH no és només viable, sinó necessari. No com un òrgan tècnic més, sinó com un mecanisme públic amb capacitat real d’incidència, orientat a posar els drets humans i la justícia ambiental per davant del lucre corporatiu.

👉 Aquest estudi vol contribuir al debat parlamentari i social, aportant arguments jurídics i polítics perquè Catalunya faci un pas endavant en la lluita contra la impunitat empresarial. Descarrega el dictamen complet

Reduir el consum energètic per garantir el futur: una proposta per al 2050

La transició energètica no pot limitar-se a substituir combustibles fòssils per renovables mantenint intacte el mateix model de consum. Aquesta és una de les conclusions principals de l’informe “Quina energia necessitarem el 2050?”, presentat aquesta setmana per la Xarxa per la sobirania energètica (XSE), de la qual Enginyeria Sense Fronteres formem part.

El document analitza el futur energètic de Catalunya i planteja una proposta que va més enllà de la substitució tecnològica: una transició basada en la suficiència energètica, la descentralització i el control democràtic de l’energia.

Descarrega l’informe complet: Quina energia necessitarem el 2050?

Reduir el consum energètic un 45%

Una de les conclusions centrals de l’informe és que la transició energètica només serà viable si es redueix significativament el consum.

La proposta de la XSE planteja reduir el consum d’energia final un 45% l’any 2050 respecte al 2019. Aquest plantejament contrasta amb el full de ruta actual del govern català, recollit al PROENCAT, que se centra principalment en l’eficiència i la substitució tecnològica mantenint nivells similars de consum energètic.

Segons la xarxa, aquesta via presenta importants limitacions. D’una banda, la disponibilitat de materials necessaris per desplegar massivament tecnologies renovables és limitada. De l’altra, mantenir el mateix nivell de consum implicaria una pressió territorial molt elevada, especialment en zones rurals.

Per això, l’informe defensa que la suficiència energètica —reduir consums no essencials i prioritzar usos socials— és una condició imprescindible per avançar cap a un sistema energètic just i sostenible.

Un model energètic renovable, descentralitzat i democràtic

La proposta de la Xarxa per la sobirania energètica s’articula al voltant de tres pilars principals:

• Suficiència
  Redimensionar els consums energètics i prioritzar sectors essencials com l’alimentació, la salut o l’habitatge.
• Sobirania territorial
  Produir energia a prop d’on es consumeix i evitar la concentració d’infraestructures energètiques en zones rurals per satisfer la demanda dels grans centres urbans.
• Control democràtic
  Avançar cap a un model energètic basat en la gestió pública, comunitària i ciutadana, on l’energia sigui considerada un bé comú i no una mercaderia sotmesa a les dinàmiques del mercat.

Aquest enfocament posa al centre la justícia climàtica, la protecció del territori i el dret a l’energia.

Obrir el debat sobre el futur energètic de Catalunya

La presentació de l’informe va reunir representants de 25 col·lectius socials i energètics, així com institucions com l’ICAEN, la Diputació de Barcelona i diverses Oficines Comarcals de Transició Energètica.

Des de la Xarxa per la sobirania energètica es vol que aquest informe serveixi per obrir un debat ampli sobre el futur energètic de Catalunya, incorporant la societat civil, els moviments socials i els territoris en la definició del model energètic.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres, com a part activa de la XSE, continuarem treballant per impulsar un model energètic que posi la vida i els límits del planeta al centre.

«Auka y el susurro del viento«: un nou conte per defensar l’aigua i el territori

L’Auka i l’Amana protagonitzen una nova història ambientada a l’Amazònia equatoriana que aborda, des de la mirada de les infàncies, la contaminació, l’organització comunitària i el Dret Humà a l’Aigua.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres publiquem Auka y el susurro del viento, un nou conte infantil que convida a reflexionar sobre la cura de l’aigua, l’aire i el territori des d’una mirada comunitària i inclusiva.

La història, ambientada a l’Amazònia equatoriana, ens situa en una comunitat on la contaminació està afectant tant la natura com la salut de les persones. L’Auka, una petita granota, i l’Amana, una nena shuar, observen com l’aigua i l’aire emmalalteixen, i decideixen implicar-se juntament amb la resta de la comunitat per buscar solucions col·lectives i defensar el Dret Humà a l’Aigua.

Al llarg del relat, el conte posa en valor la solidaritat, la participació comunitària i la inclusió intergeneracional. Infants, joves, persones adultes i grans s’organitzen per protegir l’aigua i l’entorn a través d’accions com les mingues de neteja, l’ús de sabers ancestrals i la construcció artesanal de filtres d’aigua, mostrant com l’acció col·lectiva és clau per cuidar els béns comuns.

Auka y el susurro del viento és una eina d’educació ambiental inclusiva, pensada per treballar amb infants des d’un llenguatge accessible, personatges diversos i un enfocament intercultural. El conte reconeix les infàncies com a actrius clau en la defensa de l’aigua i del territori, i reforça la idea que, quan una comunitat s’organitza i aprèn plegada, és possible recuperar l’harmonia amb la natura i avançar cap a un futur més just i sostenible per a totes i tots.

Aquest conte forma part de la col·lecció de contes infantils de l’Auka, un conjunt de materials educatius impulsats per Enginyeria Sense Fronteres per apropar les infàncies a la defensa de l’aigua, el territori i els drets humans des d’una perspectiva comunitària, intercultural i transformadora.

📥 Descarrega’l, comparteix-lo i utilitza’l a l’aula, en espais educatius o a casa, i ajuda’ns a continuar sembrant consciència des de la infància per defensar l’aigua com un dret i no com una mercaderia.

L’aigua que sosté les machambas de Maputo

Aigua, agroecologia i justícia de gènere a Maputo: diagnòstic participatiu sobre l’accés a l’aigua a KaMubukwana

Garantir l’accés a l’aigua és una qüestió central per a la vida, l’alimentació i la dignitat. A la ciutat de Maputo, però, aquest dret es veu cada cop més amenaçat per l’escassetat, la contaminació i la manca d’infraestructures adequades. En aquest context, Enginyeria Sense Fronteres hem elaborat un nou informe que analitza de manera participativa l’accés a l’aigua i els sistemes de reg de quatre associacions agrícoles del districte de KaMubukwana, en el marc del Projecte Maputo 15.

El document neix del treball directe amb les associacions Força do Povo, ADEMA, Centro das Mulheres i 10 de Novembro, formades majoritàriament per dones que sostenen l’agricultura urbana de la ciutat. A través de visites a les machambas, entrevistes, qüestionaris i l’elaboració de cartografies detallades, l’informe recull com es viu l’accés a l’aigua des del territori, quines estratègies comunitàries ja existeixen i quines barreres estructurals dificulten una gestió justa i sostenible del recurs.

La realitat que emergeix és compartida: la major part del reg es fa de manera manual, amb regadores, a partir de canals oberts que depenen de fonts naturals cada cop més irregulars. Durant l’estació seca, l’aigua no arriba a totes les parcel·les i les productores han d’esperar torns per poder regar. A l’època de pluges, en canvi, les inundacions i l’erosió malmeten els cultius. Aquesta doble vulnerabilitat s’ha intensificat amb el canvi climàtic i amb una urbanització desordenada que bloqueja canals, redueix zones verdes i altera el cicle natural de l’aigua.

Des del marc del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, l’accés a l’aigua per a usos productius com l’agricultura no forma part estrictament del contingut normatiu del dret, centrat en l’ús personal i domèstic. Tanmateix, en contextos com el de KaMubukwana, l’aigua per al reg de les machambas és una condició indispensable per garantir altres drets fonamentals, com el dret a l’alimentació, a la salut, al treball i a una vida digna. Per a moltes dones productores, separar l’aigua “per viure” de l’aigua “per produir aliments” no respon a la realitat quotidiana: sense aigua per a l’agricultura urbana, es debilita la seguretat alimentària de les famílies, augmenta la càrrega de treball reproductiu i s’agreugen les desigualtats de gènere.

Tot i la proximitat del riu Mulaúze, la seva aigua no és una opció. Els abocaments industrials i les aigües residuals han contaminat el riu fins al punt que les associacions descarten utilitzar-lo per al reg. Alhora, molts pous i bombes existents no disposen de manteniment, registres tècnics ni anàlisis de qualitat de l’aigua, cosa que genera incertesa i riscos tant per a la producció com per a la salut.

Malgrat aquest escenari advers, l’informe també posa en valor la força de l’organització comunitària. Les associacions impulsen pràctiques agroecològiques com el compostatge, la vermicompostació, l’associació de cultius i les machambas escola, espais col·lectius d’aprenentatge i experimentació. Les dones hi juguen un paper central, no només en la producció d’aliments, sinó també en la cura de les fonts d’aigua, la neteja dels canals i la defensa del territori davant la pressió urbanística.

El diagnòstic conclou que aquestes iniciatives tenen un gran potencial, però que no poden sostenir-se només amb esforç comunitari. Cal reforçar-les amb infraestructures de reg adequades, sistemes segurs que evitin robatoris, formació contínua en gestió de l’aigua i qualitat hídrica, i la creació de mecanismes col·lectius de governança que garanteixin un ús equitatiu del recurs. Alhora, és imprescindible una major implicació de les institucions municipals per protegir les fonts d’aigua, controlar la contaminació i reconèixer l’agricultura urbana com un pilar clau per a la sobirania alimentària de la ciutat.

Aquest informe vol ser, sobretot, una eina per a l’acció. Una base tècnica i política per impulsar projectes futurs, reforçar l’organització comunitària i exigir polítiques públiques que posin la vida al centre. Perquè sense aigua no hi ha agricultura, i sense agricultura urbana no hi ha aliments, ni drets, ni futur per a moltes famílies de Maputo.

👉 L’informe complet està disponible en català aquí i en portuguès aquí.