Us presentem com cada any la memòria d’activitats de l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), una fotografia del que hem fet, pensat i provocat des de la nostra entitat durant el 2021. I un canvi de nom recent, que és també un canvi d’àmbit territorial amb el que volem ampliar la base social incorporant antics i nous companys de viatge d’arreu, i també obrir-nos les portes a nou finançament.

Ha estat un any en què hem produït videoclips, estudis, documentals, mobilitzacions, obres de teatre. Hem estat a fires, cinemes, mercats, abocadors. Hem caminat per rius, muntanyes i barris. Hem parlat a juntes comunitàries, oficines elèctriques, parlaments, ràdios i televisions. Hem treballat amb la nostra gent de l’Equador, El Salvador i Moçambic, a Catalunya, a l’Estat i a Europa, amb companyes i companys de tot el món, gràcies a totes les xarxes, aliances i complicitats en les que ens recolzem i que hem anat construint al llarg dels anys.

Amb l’amargor de tothom que durant dècades de dades, racionalitat i denúncia pública ho esperava, avui tenim un reconeixement social que l’emergència climàtica és aquí. I sabem com travessa totes les lluites i com condiciona tot allò pel que venim treballant des de fa 29 anys. Si com a societat global no fem res, la sequera comprometrà més encara la disponibilitat de recursos hídrics, i el dret humà a l’aigua se’n ressentirà. Si no abordem una transició energètica justa, que descarbonitzi a marxes forçades la nostra economia sense deixar ningú enrere, la pobresa energètica assetjarà moltes famílies més. Si no imaginem i ens organitzem per tenir ciutats integradores, amb serveis de qualitat i a l’accés de tothom, els residus, la mobilitat o la manca d’accés a l’habitatge les farà inhabitables. Si no aconseguim una agricultura que aconsegueixi donar feina i aliments a les famílies camperoles de tot el món, malgrat l’augment de temperatures, tampoc les ciutats del Nord o del Sud seran la solució per a ningú. L’emergència climàtica ens reafirma en tot allò que hem vingut fent i alhora posa data de caducitat als nostres esforços. Tenim poc més d’una dècada per canviar el cor d’un sistema profundament injust.

El 2021 és l’any que comencem a sortir de l’enorme trasbals que ha estat la pandèmia de CoViD-19 i les lluites tornen a revifar. Hem viscut una aturada i a voltes un decreixement involuntaris que suggereixen, amb els millors ulls, que la voràgine anterior que ja torna té alternatives tant en el ritme de vida com en la manera d’enfrontar les nostres relacions i la construcció de societat. Afortunadament, hem vist com milers de persones s’han unit a una mobilització per canviar-ho tot. Amb un record per aquells que ja no hi són, obrim els braços per continuar sumant i caminant plegats.

Junta directiva d’ESF

Descarrega aquí la memòria d’activitats

Vols col·laborar amb ESF per seguir endavant amb aquests projectes i d’altres?

Recorda que pots fer aportacions puntuals o fer-te soci/sòcia. A la nostra web trobareu tota la informació. Necessitem persones implicades com tu!

Associa’t

Celebrem els 30 anys d’ESF!

Aquest 2022 Enginyeria Sense Fronteres celebrem els 30 anys de vida! 30 anys de reptes i victòries en la nostra lluita per garantir els drets bàsics!

Com no podia ser d’una altra manera al llarg de les properes setmanes organitzarem diverses activitats per celebrar-ho. De moment ja us podem avançar que el pròxim 19 de novembre organitzem una gran festa a Can Batlló 🥳 i volem celebrar-ho amb totes vosaltres!

Estigues atenta als nostres canals, a partir de setembre ampliarem informació d’aquesta i altres activitats!

Com afecta la pobresa energètica en la infància? Quines conseqüències té per a les seves vides i salut tant física com mental?

Per parlar-ne extensament, el pròxim dimarts 13 de setembre organitzem una taula rodona on comptarem amb la participació de la Irene González (Enginyeria Sense Fronteres), la Laia Pineda (Institut Infància i Adolescència de Barcelona) i Maria José Garcia (Casal dels Infants del Raval).

Dimarts 13 de setembre
19h
Casal dels Infants del Raval, c/ Reina Amàlia 22, Barcelona
Inscripcions: https://bit.ly/PobresaEnergeticaInfancia

La infància pateix de manera específica els impactes de la precarietat energètica, que poden tenir conseqüències al llarg de la seva vida adulta, i sovint la seva experiència i aportacions s’invisibilitzen pel desequilibri de poder que hi ha respecte els adults. És necessari generar espais on la infància tingui veu i sigui escoltada i respectada com a pas necessari en la lluita per la igualtat d’oportunitats.

A la ciutat de Barcelona, el 15% de les llars amb infants no es poden permetre mantenir una temperatura adequada a l’habitatge durant els mesos més freds, superant el 30% a Ciutat Vella i Nou Barris. Aquests mateixos districtes són els que tenen un percentatge més alt, per sobre del 25%, de llars amb infants que tenen factures endarrerides dels subministraments, una dada que a la ciutat té una mitjana del 13%.

Viure en aquesta situació té conseqüències de molts tipus entre la població més jove. Entre elles, problemes de salut física (bronquitis crònica, asma, nutrició adequada) o mental (ansietat, depressió, estrès). Els adolescents sota precarietat energètica poden arribar a tenir fins a 5 vegades més possibilitats de desenvolupar problemes de salut mental que la resta de població de la seva edat. S’han vist també impactes sobre el rendiment educatiu a causa de les afeccions en salut física i mental, i a la dificultat de tenir un espai segur on estudiar.

És per això que des d’ESF hem volgut generar espais i metodologies a través de les quals acostar aquesta problemàtica als infants i a les seves famílies des d’una perspectiva de drets, i apoderar-los fent-los conscients de quins són els seus drets energètics a través de la seva participació activa, situant a la infància en el centre del debat.

Per parlar de tot això, comptarem amb la participació de la Irene González d’Enginyeria Sense Fronteres que traslladarà els principals resultats dels tallers fets amb infància en el marc del projecte Drets energètics en mans de la infància; la Laia Pineda de L’institut Infància i Adolescència de Barcelona que ens explicarà projectes com Parleu nens i nenes i una representant de l’Observatori dels Drets de la Infància que compartirà la tasca de l’observatori. Finalment, s’obrirà un torn de debat per trobar sinergies entre els diferents projectes i avançar en polítiques públiques que situïn a la infància en el centre.

Les entitats socials presenten dades que avalen l’efectivitat de les mesures contra els desnonaments i la pobresa energètica

Les lleis impulsades pels moviments socials han evitat més de 5.000 desnonaments i 200.000 talls de subministraments a Catalunya

El perfil majoritari de persones en risc d’exclusió residencial i/o pobresa energètica és el mateix: dones amb menors a càrrec

3 de cada 4 persones afectades presenten malestar psicològic i la meitat tenen depressió degut a la seva situació

Les lleis i mesures impulsades pels moviments socials vigents en els últims 5 anys haurien evitat fins el 20% de desnonaments i un mínim de 200.000 talls de subministraments a Catalunya. Són les primeres dades que s’ofereixen sobre l’impacte de les mesures contra la pobresa energètica i l’exclusió residencial des de que es va aprovar la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica ara fa 7 anys.

Aquestes dades formen part de l’informe “Estat de l’Exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta” elaborat per l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres, la PAH de Barcelona, l’Aliança Contra la Pobresa Energètica i l’Agència de Salut Pública de Barcelona que s’ha presentat avui a la Lleialtat Santsenca de Barcelona després de dos anys de treball conjunt amb famílies afectades. L’objectiu és estudiar i analitzar el paper dels moviments socials, concretament el de la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), en la defensa del dret a l’habitatge i l’energia i analitzar la situació d’emergència habitacional a Catalunya en els darrers anys. Situant el focus sobre la Llei 24/2015, una norma que deriva d’una iniciativa legislativa popular impulsada pels dos col·lectius i l’Observatori DESC, es fa un repàs dels diferents canvis legislatius i les polítiques que s’han anat aconseguint i l’impacte d’aquestes en les persones en risc d’exclusió residencial. Així mateix, en aquest informe es reivindica el paper de les organitzacions socials com la PAH i l’APE com a entitats que no només trenquen el discurs hegemònic sobre l’exclusió residencial i la pobresa energètica -entesa com un fracàs personal- sinó com a impulsores de polítiques públiques adreçades a resoldre aquests problemes, com la pròpia Llei 24/2015 o bé les unitats municipals antidesnonaments (anomenades SIPHO) a la ciutat de Barcelona.

Si bé les entitats es reafirmen en l’eficàcia d’aquestes lleis, admeten grans dificultats a l’hora de mesurar-ne l’impacte: les diferents derogacions que la llei ha patit a mans del Tribunal Constitucional, l’oposició sistemàtica per part de grans tenidors i de les grans companyies de subministraments i la manca de control per part de l’Administració a l’hora de fer-les complir i informar a la població -de fet, el 90% de persones afectades afirma que la seva participació en organitzacions és el que li ha permès conèixer els seus drets habitacionals i de subministraments- són algunes de les raons per les quals no es disposen de dades absolutes. Tot i així, els testimonis de les afectades i les fites aconseguides per part de les organitzacions indiquen que les mesures estan funcionant.

Dones i infants, els col·lectius més susceptibles de patir exclusió residencial i pobresa energètica -i les seves conseqüències en la salut

Seguint amb el testimoni de les famílies, un dels apartats de l’informe es centra en l’impacte en les persones afectades, posant èmfasi en la salut mental -seguint la línia de treball de l’anterior informe- i la infància. Respecte al perfil de les persones afectades, les dades mostren una clara diferència de gènere: gairebé el 69% són dones mentre que els homes amb prou feines assoleixen el 30%. I si es mira amb més detall la composició de les llars, el 32% estan formades per una parella amb fills i el 26% correspon a famílies monomarentals, de les quals el 90,53% són dones amb fills a càrrec seu. Per altra banda, es desmunta el mite que les persones amb inseguretat residencial són majoritàriament gent migrada; si bé és cert que estan més afectades, el 60% de les persones que han participat a l’estudi -i, per tant, refereixen tenir problemes amb l’habitatge i/o els subministraments- són nascudes a Espanya. Així mateix, si bé hi ha un percentatge elevat de persones en situació d’atur, el 30% de les enquestades afirma tenir un contracte de treball, fet que reforça encara més l’existència del fenomen del treball precari.

En quant a la relació entre la pobresa energètica i l’exclusió residencial i el seu impacte en la salut mental, l’informe calcula que vora el 15% d’infants i adolescents de 0-17 anys a Barcelona viuen a llars que no poden permetre’s mantenir l’habitatge a una temperatura adequada els mesos d’hivern i un 13,4% pateixen endarreriments en les factures. Així mateix, d’entre les famílies que declaren haver tingut dificultats per a pagar aigua, llum o gas, el 60,5% tenen fills a càrrec, i el 27% estan formades per infants amb un sol adult, en aquest cas sempre una dona. Així mateix, l’informe mesura l’estat de salut de les persones afectades. Segons l’informe, 3 de cada 4 persones van presentar malestar psicològic i la meitat van presentar depressió, amb xifres similars en homes i dones. Aquests valors són molt més elevats que els que s’observen en població general (16,4% de malestar psicològic i 4,7% de depressió mesurat en població espanyola). En relació als infants, l’informe destaca que un 14,3% dels nens i un 15,4% de les nenes van presentar un estat de salut regular o dolent, una proporció molt més elevada que els infants de la població general de la ciutat de Barcelona (2,8% i 2%, respectivament). També es va mesurar la qualitat de vida, segons la qual el 33,3%dels nens i el 47,6% de les nenes van obtenir una puntuació baixa, una proporció molt superior a la que s’observa entre els infants de Barcelona (8,7% i 7,5%, respectivament).

Per últim, l’informe apunta algunes conclusions i recomanacions sobre polítiques per abordar la crisi habitacional. Per una banda, es proposa consolidar les mesures que a dia d’avui són temporals -per la crisi de la covid- com per exemple la suspensió de desnonaments i la moratòria de talls de subministrament a famílies en situació de vulnerabilitat. Per l’altra, s’insta a les diferents Administracions a aprovar noves lleis i impulsar nous serveis que consolidin i ampliïn el dret a un habitatge digne -com la instal·lació de comptadors socials a les llars vulnerables o ampliar el servei d’intervenció de desnonaments a altres municipis fora de Barcelona- i, sobretot, a fer complir i comptabilitzar l’impacte de les mesures que ja estan en vigor (com la 24/2015 i la 1/2022), a través de la implementació de mecanismes de control i sancions contra aquells actors que, ara per ara, es resisteixen a implementar-la, és a dir, bancs, fons voltor i empreses subministradores.

Descarrega l’informe «Estat de l’exclusió residencial: Impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta» aquí.

Presentació de l’informe «Impacte de la Llei 24/2015 en l’exclusió residencial a Catalunya»

Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, la PAH de Barcelona , juntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, presentem els resultats de la Llei catalana antidesnonaments després de dos anys de treball amb les afectades.

El proper 21 de juliol Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, l’Observatori DESC, la PAH de Barcelona, juntament amb l’Agència de Salut Pública de Barcelona, presentem els resultats de l’informe “Estat de l’exclusió residencial: impactes de la Llei 24/2015 i altres mesures de resposta”, on s’analitza l’efecte que han tingut sobre l’emergència habitacional les lleis antidesnonaments impulsades per la societat civil a Catalunya.

Aquest document s’ha elaborat després de dos anys de treball conjunt de totes les entitats i l’Agència de Salut Pública de Barcelona amb famílies afectades per l’exclusió residencial i la pobresa energètica. Així mateix, també es parlarà del paper de la PAH i l’APE com a entitats identificadores de nous problemes generats per l’emergència habitacional i la pobresa energètica, així com impulsores de noves legislacions que hi donen resposta.

Roda de premsa de presentació:

Dia i hora: Dijous, 21 de juliol a les 10:30h
Lloc: La Lleialtat Santsenca (C/ Olzinelles, 31), Barcelona

La nova Xarxa de Defensores i Advocades inicia la lluita contra el poder corporatiu i les violències als Drets Humans a Centreamèrica

Participa en el llançament de la Xarxa el 25 i 26 de juliol, a les 9.00 a. m. Centreamèrica i a les 17.00 CEST, inscrivint-te en el següent enllaç: https://bit.ly/RedAbogadasDefensoras

Centreamèrica és una de les regions més perilloses per a defensar els drets humans. El poder corporatiu encoratja als governs a vulnerar els drets de les persones i a destruir els territoris per fins mercantilistes, i els qui aixequen la veu són perseguits i criminalitzats.

No obstant això, les organitzacions de la societat civil es van posar en acció i van conformar la Xarxa de Defensores i Advocades de els Béns Naturals de Centreamèrica.

La Xarxa és impulsada per FIAN Honduras, Articulación de Mujeres de La Vía Campesina/CODIMCA (Honduras), Asociación de Trabajadores del Campo (Nicaragua), Mamá Maquín (Guatemala) i la Asociación Comunitaria Unida por el Agua y la Agricultura (El Salvador), amb el suport de Justícia Alimentària i Enginyeria Sense Fronteres.

La Xarxa integra 4 països: Hondures, Guatemala, Salvador i Nicaragua. Des del treball regional la Xarxa fomentarà la protecció dels béns naturals i el territori, la qual cosa atorga una visió regional a la problemàtica per a ser abordada d’una manera integral.

L’objectiu de la Xarxa serà impulsar i fomentar mecanismes i criteris de control per a acabar amb la impunitat corporativa i establir un nou marc que regeixi a empreses i obligui als Estats per a superar les vulneracions als drets humans i ambientals. Això permetrà millorar la qualitat de vida de les persones i donar seguretat a les i els defensors de DD.HH.

Webinar

El webinar per a presentar la Xarxa de Defensores i Advocades de Centreamèrica es realitzarà el 25 i 26 de juliol a les 9.00 a. m. Centreamèrica i a les 17.00 CEST (pots inscriure’t en el següent enllaç: https://bit.ly/redabogadasdefensoras), amb la finalitat de donar a conèixer els seus objectius i el context de la seva lluita.

En l’ocasió es compartirà informació sobre casos de violacions als béns naturals, els drets humans i el territori per part del poder corporatiu i els Estats, alhora que es comparteixen possibles iniciatives d’incidència per a canviar aquestes situacions.

Un dels principals objectius dels dos dies de webinar és establir sinergies amb moviments i plataformes locals, regionals i internacionals que treballin en el mateix àmbit d’acció i participin de l’esdeveniment. Només des de la construcció d’aliances podem exigir fortament el respecte dels drets humans i de l’ambient.

La jornada tindrà una agenda interessant, partint per conèixer el context dels drets humans i el poder corporatiu a Centreamèrica, per a després presentar la Xarxa, els casos d’estudi i concloure amb un diàleg obert que reforci el rol de les defensores i defensors dels béns naturals i el territori.

Context

La Regió Centreamericana travessa una crisi generalitzada en matèria de drets humans, la qual cosa és avalat per informes independents, com per les Nacions Unides i la Comissió Interamericana de Drets Humans.

A la Regió, les denúncies recurrents de violacions, tortures, execucions extrajudicials, inseguretat i impunitat, contrasten amb els avenços legislatius i les polítiques públiques que promouen els governs.

Això ha sotmès a Hondures, El Salvador, Nicaragua i Guatemala a viure en condicions de desigualtat, discriminació, pobresa i inseguretat.

Sumat a això, la Regió és una de les més vulnerables al canvi climàtic, malgrat que només produeixen el 10% de les emissions globals de gasos contaminants.

Aquests fets són aprofitats per les empreses per a incomplir o no implementar mesures que ajudin a aconseguir una producció sostenible i respectuosa de l’ambient, sent emparats per la impunitat i corrupció imperants.

La falta d’un control efectiu al creixement de les empreses i el silenci còmplice dels Estats han provocat que les exigències mediambientals per part de les comunitats siguin criminalitzades, motivant que el canvi climàtic constitueixi la principal amenaça al ple exercici dels drets humans.

Lluitar contra els abusos, delictes i violacions dels drets humans per a aconseguir un accés a la justícia igualitari és una de les tasques de la Xarxa de Defensores i Advocades de Centreamèrica.

Convocatòria persona tècnica de projectes a la seu de Barcelona

L’ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL D’ENGINYERIA SENSE FRONTERES ( ESF ) convoca la selecció d’un / a tècnic / a la nostra seu de Barcelona, per treballar a l’ àrea de Projectes de Cooperació al Desenvolupament de la nostra entitat.

CONTEXT DE LA DEMANDA

Donar suport desde Barcelona a les accions de cooperació al desenvolupament en els països on ESF treballa, des de seu.

FUNCIONS A DESENVOLUPAR

Amb el suport de l’ equip en terreny i en coordinació amb l’ equip sud a seu, aquesta persona haurà de coordinar els diferents aspectes de la gestió dels projectes de l’associació :

Suport a la Identificació/ Formulació / reformulació de Projectes i Programes que es plantegin als diferents finançadors amb els que ESF hi treballa en coordinació amb l’ equip coordinador d’ ESF a seu i a terreny.
Seguiment tècnic i econòmic de l’execució en coordinació amb l’ equip a terreny i seu.
Justificació i rendició de comptes davant els finançadors
Suport en la resolució dels requeriments i auditories dels projecte que es gestionen des de l’ àrea.
Seguiment tècnic i econòmic de les activitats EpTS que es plantegin en el marc del projecte a Catalunya i demanda dels municipis
Elaboració i seguiment de l’ estratègia d’ intervenció en els països on treballen,
Suport en línies addicionals de les assessories tècniques que es derivin a l’ àrea,
Revisió de les convocatòries i recerca de nou finançament.
Suport als grups de voluntaris i voluntàries en coordinació amb la persona Coordinadora dels projectes d’ ESF a terreny
Participar a les reunions de coordinació amb Junta i amb l’ equip alliberat
Participació de les reunions de coordinació que se’n derivin amb els finançadors en representació institucional d’ ESF

PERFIL DEMANAT

El lloc requereix una persona amb aptituds per a les relacions humanes, capacitat per motivar, facilitar i promoure el treball en equip, així com per treballar en una organització amb una alta participació de persones voluntàries.

Formació universitària , especialment tècnica . Es valorarà la formació de postgrau en cooperació al desenvolupament.
Experiència laboral mínima contrastada de 3 anys , especialment en tasques de gestió de projectes de cooperació al desenvolupament .
Experiència en gestió de projectes subvencionats per l’AECID, ACCD, I UE així com amb la cooperació local descentralitzada.
Capacitat per establir relacions institucionals com a representant d’ESF .
Capacitat per treballar en equip i iniciativa .
Experiència com a persona sòcia activa d’ESF o organitzacions afins .
Nivell alt d’ eines ofimàtiques d’excel / Word
Domini excellent del català i castellà

Es valorarà :

Experiència en terreny
Experiència en gestió i coordinació de recursos humans i voluntariat
Experiència prèvia en altres eines de gestió de projectes
Idiomes anglès, francès i portuguès,

CONDICIONS DE L’OFERTA

Contracte amb una durada d’un any amb la possibilitat de renovació
Incorporació mitjans d’agost
Lloc de treball : Seu ESF a Barcelona .
Dedicació : Jornada completa , 40 hores setmanals
Retribució : Sou brut segons taula salarial interna 2.156 € mensuals, 12 pagues.

REFERÈNCIES PER CONTACTES

Les persones interessades poden enviar el seu Currículum Vitae i una carta de motivacions, a: organitzacio@esf-cat.org , indicant la referència
REF : 2022/PROJECTES .

DATA LÍMIT PER L’ENVIAMENT DE CV : 18 de juliol de 2022

Convocatòria plaça de Tècnica de Comunicació

Enginyeria Sense Fronteres necessita incorporar un/a tècnic/a de comunicació a Barcelona en el marc del projecte «Dret a l’habitatge i a l’energia: empoderament col·lectiu i assessorament jurídic social” que assumeixi les tasques comunicatives a l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).

Es requereix:

Llicenciatura o grau superior en ciències de la comunicació, periodisme o similar. Es valorarà formació específica en disseny gràfic, audiovisuals i gestió de premsa.
Ple domini de les xarxes socials, Twitter, Facebook, Instagram i Web (wordpress).
Experiència en planificació de l’estratègia comunicativa d’una entitat / moviment social.
Experiència en coordinació d’equips de persones voluntàries.
Experiència en organització d’actes públics i accions d’incidència.
Experiència en gestió de premsa i organitzacions de rodes de premsa.
Motivació per als drets humans i el dret a l’energia.
Iniciativa i capacitat de treballar de manera autònoma.
Capacitat de comunicació i relacions públiques.
Capacitat organitzativa per gestionar i coordinar la comunicació de diferents canals i perfils.
Capacitat d’assimilació, síntesi i gestió d’un volum significatiu d’informació de diferents entitats i campanyes.
Bon desenvolupament de treball sistemàtic i en equip.
Capacitat de treball intensiu en campanyes d’incidència.
Català (Nivell C) i castellà escrit i parlat.

Es valorarà:

Coneixements del món associatiu.
Experiència en moviments socials i associacionisme.
Flexibilitat horària.
Es valorarà coneixement bàsic en normativa i polítiques en matèria energètica i drets dels consumidors.

Tasques a realitzar:

La persona seleccionada serà responsable de realitzar i dinamitzar les següents tasques:

Gestió i elaboració dels continguts digitals corporatius de l’APE (web, emailing, xarxes socials, vídeos, material gràfic, etc).
Gestió de les campanyes de difusió a xarxes socials, disseny de campanyes sobre pobresa energètica.
Dinamització i moderació de comentaris de les xarxes socials de l’entitat.
Redacció de notes al web, notes de premsa, comunicats, etc.
Disseny i aplicació d’estratègies de màrqueting i campanyes online per a la promoció i la difusió de l’entitat.
Gestió d’incidències i actualització de webs.
Anàlisi de l’evolució de les visites i de l’ús de les plataformes digitals. Millora del SEO comunicatiu.
Coordinació equips de comunicació de l’APE, sessions de formació participativa i apoderament.
Gestió dels mitjans de comunicació i de les persones entrevistades.
Altres tasques relacionades amb l’àrea de comunicació de l’entitat.
Acompanyament/suport a les portaveus d’APE de Barcelona.
Organització d’actes públics i rodes de premsa, en especial de la part comunicativa i de difusió.

S’ofereix:

Treball en un entorn dinàmic, en l’àmbit de les entitats socials i l’economia social i solidària. Figura tècnica de tasques diverses, que combina treball d’oficina i el dia a dia de les entitats, que permet donar suport i aprendre a les entitats socials.
Jornada laboral: 20h a la setmana, amb flexibilitat horària.
Retribució: 1.078 € bruts mensuals (12 pagues).
Contracte: sis mesos, amb possibilitat de continuïtat durant 2 anys.

Incorporació: setembre 2022.

Interessats/es: feu arribar el vostre currículum vitae indicant la referència “tècnica comunicació”, a l’adreça energia@esf-cat.org abans del 17 juliol de 2022.

Trencant les distàncies en la pobresa energètica (més…)

Tarificació social per a garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament

Per què una tarifació social garantista?

L’objectiu de la present guia és explorar diferents exemples de formes més simples, transparents i justes per a la garantia del subministrament de l’aigua. La tarifació social és una eina indispensable per a garantir una perspectiva de justícia social, així com la dimensió de l’assequibilitat del dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS). L’accés al DHAS s’ha de garantir amb independència de les condicions econòmiques de cadascú. A Catalunya, l’entrada en vigor de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, reforça l’accés al DHAS en garantir el subministrament a les persones que per trobar-se en situació de vulnerabilitat no poden assumir els rebuts. Per tal d’evitar, doncs, una acumulació de deute no desitjada ni per les pròpies famílies ni pels propis municipis ni administracions, els operadors d’aigua poden dotar-se de mecanismes, procediments o protocols que ofereixin aquesta garantia, de manera que ningú no quedi exclòs d’aquest bé. Això significa fixar les bases, des de la voluntat de servei públic, per a que la situació de vulnerabilitat no s’agreugi ni és perpetuï. Són conegudes les fórmules que durant anys han posposat aquestes situacions d’endeutament i vulnerabilitat (com els ajornaments o plans de pagament), sense adreçar la qüestió d’arrel. És per això que, de la mà dels serveis socials dels ens locals caldrà identificar les situacions de vulnerabilitat i facilitar-los el suport degut.

A banda de l’assequibilitat, la informació i transparència en la tarifació social són igualment importants i essencials per a la garantia del DHAS. És pertinent destinar esforços al seguiment d’aquestes persones usuàries vulnerables i garantir també la informació i transparència sobre aquests descomptes o adaptacions en la tarifació, ja que sovint és la manca d’aquesta informació la que deixa moltes persones sense un accés garantit, o forçantles a reduir la despesa d’altres necessitats bàsiques a la llar, com l’alimentació, els medicaments o d’altres subministraments essencials.