Centres de dades, intel·ligència artificial i justícia hídrica: resistències des dels territoris

Un seminari de Just Water Futures analitza els impactes socials i ambientals de la infraestructura digital i comparteix experiències de mobilització comunitària als Estats Units i Xile.

El seminari de febrer del 2026 de Just Water Futures, titulat: AI and Water Justice: Data Centers as Sites of Struggle, va explorar les formes en què comunitats de diferents territoris de les Amèriques s’estan organitzant enfront dels Centres de Dades, denunciant la falta de consulta directa a les comunitats afectades i la petjada ecològica que aquests projectes generen. La sessió va abordar estratègies de resistència i organització, incloent-hi la presentació d’una eina per a activistes compartida per Steven Renderos.

La trobada, coordinada per Isidora Cruxên membre de Just Water Futures i professora titulada en Queen Mary University of London, va comptar amb la participació de:

• Steven Renderos, director executiu de Media Justice, una organització nacional pels drets mediàtics i tecnològics de les comunitats racialitzades als Estats Units. Durant més de 10 anys ha liderat campanyes sobre accés a les telecomunicacions, concentració corporativa de mitjans i tecnologies, vigilància i impactes de les grans empreses tecnològiques.
• Nicolás Bejarano, arquitecte, investigador i doctorand en la UC Xile, especialitzat en l’estudi dels centres de dades hiperescalables i les implicacions socials i ambientals en els territoris locals. La seva recerca se centra especialment en la justícia ambiental vinculada a les infraestructures digitals a Amèrica Llatina.

En primer lloc, Steven Renderos, explica que des de Media Justice fa molts anys que s’organitzant per lluitar contra el control que grans empreses i governs tenen sobre tecnologia i mitjans especialment en comunitats racialitzades. A més, menciona que abans treballaven en temes com el discurs d’odi o la vigilància digital, però que ara la major part del seu treball se centra en els centres de dades i la infraestructura que fa que funcioni la intel·ligència artificial. També insisteix que això no és només un problema dels Estats Units, sinó part d’un model global on grans empreses extreuen recursos i poder a costa de les comunitats locals.

A més, Steven parla del context polític actual dels Estats Units i de com empreses gegants tecnològiques estan cada vegada més lligades al poder polític, especialment amb el govern de Trump. Segons ell, els controls públics i les regulacions ambientals s’han tornat més febles, i això facilita que empreses construeixen els centres de dades. Defensa que moltes comunitats s’adonen massa tard d’aquests projectes i que les decisions es prenen sense transparència, i això afecta l’aigua, electricitat i recursos locals.

Renderos emfatitza que això provoca un augment de la mobilització social. Hi ha molta gent que ha començat a organitzar-se per frenar aquests projectes perquè veuen l’impacte directe a les seves ciutats. Un dels principals problemes, és l’enorme consum d’aigua i energia dels centres de dades, fins i tot, en zones on ja hi ha sequeres o falta de recursos. Amb tot i això, assenyala que la pressió veïnal i les campanyes locals aconsegueixen victòries importants, bloquejant alguns projectes i obligant a replantejar uns altres.

Nicolás Bejarano, d’altra banda, fa una presentació sobre la seva recerca i exposició desenvolupada al costat de comunitats de Quilicura, a Xile, per a reflexionar sobre la relació entre els centres de dades, intel·ligència artificial i l’aigua. Bejarano descriu l’origen de la seva recerca després d’arribar a Xile i de com va començar a observar els aiguamolls de la zona i els conflictes polítics i ambientals que existeixen al voltant d’ells. A través de mapes, tallers i treballant amb associacions veïnals, van mostrar com aquest tipus d’infraestructures digitals han afectat al territori, especialment sobre el consum d’aigua i la deterioració ambiental.

Bejarano explica a la presentació que hi ha la percepció que “el núvol” o la intel·ligència artificial és quelcom “abstracte”, quan en realitat depèn d’enormes infraestructures que consumeixen moltíssims recursos. També esmenta que van col·laborar amb activistes, investigadors i gent local per visibilitzar aquests problemes i crear noves maneres de representar el conflicte.

El webinar posa de relleu com els centres de dades i IA formen part d’un model tecnològic amb impactes socials i ambientals sobre territori, especialment en relació amb l’aigua i energia. A més, destaca la importància de les mobilitzacions comunitàries i la necessitat d’impulsar alternatives de desenvolupament tecnològic basades en regulació, transparència i justícia ambiental.

“De Dakar a Abu Dhabi”: moviments socials i xarxes globals preparen la Conferència de l’Aigua de l’ONU 2026

El webinar “De Dakar a Abu Dhabi: Caminos hacia la justicia hídrica”, organitzat per la xarxa Just Water Futures al març de 2026, va ser una sessió informativa del Fòrum Popular de l’Aigua centrada en la preparació de la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Aigua de 2026. La trobada, celebrada després del Fòrum Popular de l’Aigua de Dakar (Senegal), formava part del cicle de seminaris impulsat amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua.

La reunió, coordinada per Meera Karunananthan, va reunir diverses veus expertes i representants de moviments socials vinculats a la justícia hídrica, que van oferir una visió general dels propers passos de cara a la trobada del Fòrum Popular de l’Aigua a Abu Dhabi. Hi van participar:

• Dinesh Suna, membre del World Council of Churches i de la Xarxa Ecumènica de l’Aigua.
• David Boys, secretari general adjunt de Public Services Internacional.
• Aderonke Ige, membre de la Xarxa Africana per la Justícia de l’Aigua.
• Henry Simarmata, membre de la xarxa de Just Water Futures, el Fòrum Popular de l’Aigua i KruHa Indonesia.
• Amb comentaris especials del relator especial de les Nacions Unides sobre el Dret a l’Aigua i al Sanejament, Pedro Arrojo-Agudo.

Dinesh Suna explica que la primera Conferència de l’Aigua de les Nacions Unides es va celebrar en 1977 en Mar del Plata (Argentina), i que després de 46 anys sense una nova convocatòria la segona va tenir lloc en 2023 en Nova York. Durant aquest temps, segons Suna menciona, les NNUU van deixar espai a organismes amb interessos corporatius, com el cas del Consell Mundial de l’Aigua, a impulsar el Fòrum Mundial de l’Aigua, cada tres anys. Responent a aquest model, criticat per prioritzar interessos econòmics sobre el dret a l’aigua, van sortir iniciatives alternatives promogudes per moviments socials com el Fòrum Popular de l’Aigua creat en 2022.

D’altra banda, David Boys, critica el model de financerització de l’aigua impulsat des de començaments dels anys 2000, especialment a través d’aliances públiques-privades que prometien una major inversió privada en el sector. Defensa que el finançament privat només funciona en sectors amb beneficis ràpids, mentre que en l’aigua i el sanejament les inversions requereixen llargs períodes de retorn de benefici. Per això, proposa que es defensi la necessitat d’informar la participació local en la financerització, la recerca acadèmica i pressió als països de cara a la pròxima conferencia de NNUU, en línea de les iniciatives impulsades per Pedro Arrojo.

Per part seva, Henry Simarmata, va destacar que el procés de Dakar ha permès generar un espai ràpid d’articulació entre la xarxa de Just Water Futures, especialment entorn a debats sobre la financerització de l’aigua. També assenyala la necessitat d’emfatitzar el dret a l’aigua i al sanejament, donar suport a la proposta de Pedro Arrojo i construir una plataforma social capaç de defensar la primacia dels drets humans en l’agenda del desenvolupament.

Des de Nigèria, Aderonke Ige, explica que la Xarxa Africana per la Justícia de l’Aigua no busca fer un cas a part per Àfrica, sinó visibilitzar els matisos i problemes comuns del Sud Global. Defensa l’aigua com a un dret humà i no com una mercaderia, criticant la privatització i models de finançament impulsats per aliances públic-privades, que moltes vegades generen més deute i desigualtat per a països com Zàmbia o Nigèria. També fa una crítica a l’extractivisme, que el califica de destructiu per als ecosistemes i les comunitats, posant d’exemple l’explotació de recursos com el liti o la comercialització de l’aigua africana. També reivindica el paper central de les comunitats, i especialment, de les dones defensores de l’aigua.

Finalment, Pedro Arrojo-Agudo explica que l’esdeveniment de Dakar ha obert un escenari favorable per avançar en els objectius de la xarxa de Just Water Futures. En aquest sentit, defensa la necessitat de crear un mecanisme multilateral que permeti reunions periòdiques sota la responsabilitat de l’ONU que permet donar continuïtat als debats de coordinació internacional sobre l’aigua i el sanejament.

Arrojo també destaca un enfocament basat en els drets humans, situant l’aigua com a dret humà. També reclama una participació social àmplia, pobles indígenes, comunitats pageses i persones defensores dels drets humans dins dels espais institucionals de debat i presa de decisions. Finalment Arrojo també planteja poder elaborar un nou manifest de cara a la Conferència de 2026.

Aquesta conversa del webinar obre noves línies de reflexió sobre el paper del govern del Senegal en els processos de privatització, i els esforços institucionals per poder facilitar la participació dels moviments socials i comunitats afectades en els espais internacionals de debat.

Lluites per l’energia justa des dels territoris

Davant un model energètic injust, comunitats d’arreu del món s’organitzen per defensar drets i construir alternatives

La transició energètica s’està presentant sovint com una solució inevitable i consensuada davant la crisi climàtica. Però arreu del món, moltes comunitats estan denunciant que aquesta transició, tal com s’està impulsant, continua reproduint les mateixes lògiques d’explotació, despossessió i desigualtat.

Des dels territoris, la realitat és una altra: projectes energètics imposats, vulneració de drets, impactes ambientals i comunitats que no participen en les decisions que afecten les seves vides.

Davant d’això, creixen també les resistències i les propostes alternatives per construir models energètics justos, comunitaris i arrelats a les necessitats de les persones.

En aquest context neix la sèrie de vídeos “Lluites per l’energia justa des dels territoris”, on recollim veus de persones i organitzacions d’arreu del món que treballen cada dia per defensar el dret a l’energia i posar la vida al centre.

Teixir aliances globals davant un model energètic injust

Els vídeos es van enregistrar en el marc de la IV Trobada Internacional de Comunitats Afectades per Preses i per la Crisi Climàtica i de la Cimera dels Pobles, celebrades a Belém (Brasil) el novembre de 2025.

Aquests espais no són només trobades, sinó processos d’articulació política i col·lectiva. Comunitats afectades, moviments socials i organitzacions d’arreu del món s’hi van reunir per compartir experiències, denunciar vulneracions i construir estratègies comunes davant un model energètic global que prioritza el benefici econòmic per sobre dels drets i els territoris.

Fruit d’aquest procés, es va fer un pas més en la construcció d’un Moviment Internacional de comunitats afectades per les grans infraestructures energètiques i la crisi climàtica, amb una aposta clara per una transformació ecosocial anticapitalista, antiimperialista, antiracista, antipatriarcal, anti-LGTBI-fòbic i anticolonial.

Veus en lluita: energia, territori i drets

A través dels vídeos, tres veus de contextos molt diferents ens permeten entendre com s’expressa aquesta lluita a escala local i global.

Des de Sud-àfrica, Rudo Sanyanga, de Geo Options, explica com les comunitats treballen per garantir l’accés a l’energia en un context marcat per desigualtats estructurals i per un model energètic que sovint no respon a les necessitats de la població. La seva experiència posa sobre la taula la importància de les solucions comunitàries i del control local dels recursos.

Des del Pakistan, Hussein Jarwar, de Indus Consortium, alerta dels impactes creixents de la crisi climàtica i de com aquests afecten especialment les comunitats més vulnerabilitzades. La seva mirada connecta l’emergència climàtica amb la necessitat d’un canvi profund en les polítiques energètiques i de desenvolupament.

Des de Xile, Patricio Segura, de la Corporación Privada para el Desarrollo de Aysén, denuncia les conseqüències d’un model energètic basat en l’extractivisme i la privatització dels recursos naturals. La seva experiència evidencia com la defensa del territori és també una defensa dels drets col·lectius i de la sobirania dels pobles.

Malgrat les diferències entre contextos, totes tres veus comparteixen un mateix fil conductor: la necessitat de posar la vida al centre i de construir alternatives que no reprodueixin les injustícies del sistema actual.

Què hi podem fer des del Nord global?

Les veus que recollim en aquesta sèrie també interpel·len directament el Nord global. Les vulneracions de drets que es produeixen en molts territoris no són alienes al nostre model de consum, a les polítiques energètiques i al paper de les empreses i institucions europees.

Defensar el dret a l’energia des del Nord implica qüestionar aquest model, donar suport a les lluites dels territoris afectats i exigir polítiques públiques que posin els drets humans i la justícia climàtica al centre.

També implica reconèixer i enfortir les aliances amb moviments i organitzacions que, des de diferents contextos, treballen per una transició energètica justa. Des de Catalunya, experiències com l’Aliança contra la Pobresa Energètica ens recorden que aquestes injustícies també es donen aquí, i que formen part d’un mateix sistema global.

Construir alternatives des de les lluites

Aquesta sèrie de vídeos vol contribuir a fer visibles aquestes veus i aquestes lluites, i a reforçar la idea que el canvi no vindrà només de d’acords polítics o institucionals, sinó de l’organització col·lectiva i de la capacitat dels pobles per defensar els seus drets.

Avançar cap a una energia justa implica transformar el model actual: superar la lògica extractivista, garantir la gestió pública i comunitària dels recursos i assegurar que les comunitats siguin protagonistes de les decisions que afecten els seus territoris.

Aquestes reflexions també les hem compartit recentment en l’episodi “Resistències globals davant l’extractivisme energètic” d’El pòdcast de CRÍTIC, on connectem lluites de diferents territoris davant un model energètic basat en l’extractivisme i la vulneració de drets. Una conversa que reforça una idea clau: la necessitat d’articular aliances globals per avançar cap a una energia justa, basada en els drets, la sobirania dels pobles i la defensa dels béns comuns.

Perquè, com es va reivindicar a Belém, no hi haurà justícia climàtica sense justícia social.

Resistències globals davant l’extractivisme energètic: un episodi del pòdcast de Crític amb la col·laboració d’Enginyeria Sense Fronteres

Participem al pòdcast de CRÍTIC per connectar lluites de diferents territoris davant un model energètic basat en l’extractivisme, el control dels recursos i la vulneració de drets.

Les lluites per la sobirania energètica i la defensa dels territoris davant l’extractivisme s’estan articulant cada cop més a escala internacional. En aquest context, Enginyeria Sense Fronteres hem participat en un capítol especial d’El pòdcast de CRÍTIC, dedicat a analitzar les estratègies geopolítiques vinculades al control dels recursos energètics i les resistències que s’estan desplegant arreu del món.

El programa, conduït per la periodista Laura Aznar, reuneix veus de diferents territoris afectats pel model energètic global on hi participen quatre persones que, des de contextos diferents, analitzen els impactes del model energètic actual i les lluites que s’hi oposen:

• Irene González, membre d’Enginyeria Sense Fronteres i portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
• Jaron Browne, director de Grassroots Global Justice Alliance, una xarxa d’organitzacions comunitàries dels Estats Units que treballa per la justícia climàtica, econòmica i racial.
• Carlos Luis Rivero, director executiu de l’Instituto Simón Bolívar para la Paz y la Solidaridad entre los Pueblos.
• Alois Arencibia Aruca, membre de la junta directiva nacional de Cubasolar, la societat cubana per a la promoció de les energies renovables.

Durant la conversa es posa de manifest com el control dels recursos energètics forma part d’una disputa geopolítica global que té conseqüències directes sobre les comunitats.

Irene González va alertar que el conflicte energètic no només es dona al sud global. A l’Estat espanyol, va explicar, el procés de liberalització del sector ha convertit l’energia en una mercaderia i ha debilitat la seva concepció com a dret. Això es tradueix en exclusió energètica per a milers de famílies, especialment entre les classes treballadores, les persones migrants o les llars encapçalades per dones.

Des dels Estats Units, Jaron Browne va situar el debat en el marc del sistema global d’extractivisme i imperialisme energètic, i va denunciar com les comunitats racialitzades i de classe treballadora són les que pateixen amb més intensitat els impactes ambientals del model energètic. En aquest sentit, va destacar la importància d’articular aliances internacionals entre moviments socials per fer front a aquestes dinàmiques.

Per la seva banda, Alois Arencibia Aruca, de Cubasolar, va explicar les dificultats que afronta Cuba davant les restriccions energètiques i el bloqueig econòmic, i va subratllar la importància d’impulsar una transició cap a energies renovables basada en la cooperació internacional i l’aprenentatge col·lectiu.

Finalment, des de Veneçuela, Carlos Luis Rivero va abordar l’impacte de les sancions i ingerències sobre la sobirania energètica del país, i va defensar la necessitat que els pobles puguin decidir sobre els seus recursos naturals i el seu model de desenvolupament.

El pòdcast també posa el focus en la creació recent del Moviment Internacional de Comunitats Afectades per les Preses, els Crims Socioambientals i la Crisi Climàtica, una iniciativa que agrupa persones i col·lectius afectats pel model energètic en diferents territoris del món i que busca enfortir les aliances entre les lluites locals.

L’episodi posa de relleu la necessitat d’articular resistències globals davant un model energètic basat en l’extractivisme i la concentració de poder, i d’avançar cap a alternatives que posin al centre els drets dels pobles, la justícia social i la defensa dels béns comuns.

Veus europees per defensar l’aigua com a dret humà i bé comú

Des d’Enginyeria Sense Fronteres compartim una sèrie de vídeos amb veus del Moviment Europeu de l’Aigua que aporten mirades clau sobre els reptes actuals en la defensa de l’aigua com a dret humà i bé comú. Activistes, representants de moviments socials, entitats ambientals i sindicats expliquen, des dels seus territoris i àmbits de treball, com l’avenç de la privatització, la desregulació i la mercantilització de l’aigua posen en risc drets fonamentals i la pròpia sostenibilitat de la vida.

Aquestes entrevistes es van enregistrar durant la trobada anual del European Water Movement (Moviment Europeu de l’Aigua), que vam organitzar a Girona el desembre de 2025. Al llarg de tres dies, col·lectius d’arreu d’Europa – i també de fora de la Unió Europea – ens vam trobar per compartir anàlisis, experiències i estratègies en un context cada cop més advers, marcat per la pressió creixent sobre els recursos hídrics i l’afebliment de les polítiques públiques de protecció ambiental.

La trobada va culminar amb la Declaració final de Girona 2025, un posicionament col·lectiu que alerta sobre els processos de desregulació i concretament la revisió de la Directiva Marc de l’Aigua, impulsats per les institucions europees, que pot posar en risc la protecció de les masses d’aigua i obrir la porta a interessos econòmics que amenaces drets fonamentals.

En aquest marc, vam voler donar veu a algunes de les persones que formen part del Moviment Europeu de l’Aigua i que sostenen lluites concretes en defensa de l’aigua des de realitats molt diverses. A través d’aquestes entrevistes, recollim mirades que van des de l’ecologisme i la defensa del territori fins al sindicalisme i la incidència política a escala europea, però que comparteixen una convicció comuna: l’aigua no pot ser tractada com una mercaderia.

Les converses posen de manifest que els conflictes locals formen part d’una mateixa dinàmica global. Davant d’això, l’enxarxament europeu esdevé una eina clau per reconèixer-nos en lluites compartides, reforçar-nos mútuament i construir respostes col·lectives davant amenaces que travessen fronteres i marcs institucionals.

Els vídeos que compartim a continuació recullen reflexions sobre les victòries assolides pel moviment de l’aigua, com la històrica Iniciativa Ciutadana Europea pel dret a l’aigua, però també sobre els reptes actuals: la pressió creixent dels interessos corporatius, el retrocés de les polítiques ambientals, la necessitat de sostenir el moviment en el temps i de continuar ampliant aliances més enllà dels límits de la Unió Europea.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres, creiem que aquestes veus són imprescindibles per entendre el moment que vivim i per seguir construint, des de la cooperació, la solidaritat i l’acció col·lectiva, un futur en què l’aigua sigui garantida com a dret humà, bé comú i responsabilitat compartida.

Athénaïs Georges – European Environmental Bureau

En aquesta entrevista parlem amb Athénaïs Georges, membre del secretariat del Moviment Europeu de l’Aigua, sobre el moment crític que viu la política de l’aigua a Europa. Des de Brussel·les, alerta d’un gir preocupant cap a la desregulació, en què la protecció ambiental i els drets humans estan sent progressivament subordinats a discursos de competitivitat, sobirania estratègica i interessos corporatius.

Athénaïs assenyala que l’aigua s’ha convertit en un recurs cada cop més atractiu per al sector privat, especialment en un context d’escassetat creixent, fet que posa en risc el dret humà a l’aigua i la gestió pública. Tot i victòries històriques com la Iniciativa Ciutadana Europea Right2Water, recorda que el dret humà a l’aigua encara no està formalment reconegut a la Unió Europea, més d’una dècada després del seu reconeixement per part de les Nacions Unides.

Davant aquest escenari, Athénaïs defensa que l’enxarxament europeu és clau per compartir experiències, construir discurs col·lectiu i coordinar resistències davant amenaces comunes que travessen fronteres. Des de les lluites locals fins a la incidència política europea, el Moviment Europeu de l’Aigua esdevé un espai imprescindible per defensar l’aigua com a dret, bé comú i responsabilitat col·lectiva.

“Estem passant d’un enfocament basat en drets i protecció de la vida a una visió corporativa de l’aigua com a negoci”

Júlia Gené – Naturalistes de Girona / Aigua és Vida

En aquesta entrevista parlem amb Júlia Gené, de Naturalistes de Girona i Aigua és Vida, sobre la importància de la defensa del territori com a clau per protegir l’aigua. Des del treball amb col·lectius locals, analitzen l’impacte ambiental de nous projectes i construeixen aliances per fer front a infraestructures que amenacen aqüífers i ecosistemes.

Júlia destaca el paper dels observatoris ciutadans de l’aigua com a eina per avançar cap a una gestió pública i participativa, i subratlla que les lluites locals, tot i néixer en contextos molt concrets, formen part d’un mateix repte global davant la crisi ambiental i hídrica.

“Defensar l’aigua passa per defensar el territori i enfortir les aliances locals”

Iva Marković – Pravo na vodu / Polekol

En aquesta entrevista parlem amb Iva Marković, de la iniciativa Pravo na vodu – Polekol, sobre la defensa del dret humà a l’aigua a Sèrbia i la importància de pensar l’aigua com una lluita sense fronteres. Iva destaca el valor del Moviment Europeu de l’Aigua com a espai d’articulació entre realitats diverses, dins i fora de la Unió Europea, que comparteixen amenaces i resistències comunes.

L’entrevista posa sobre la taula els reptes actuals del moviment: sostenir-lo en el temps, enfortir-lo col·lectivament i garantir que el dret humà a l’aigua continuï sent una bandera central davant l’avenç de la privatització i els interessos corporatius.

“L’aigua no entén de fronteres, i la lluita pel dret humà tampoc”

Filippo Bellini – Italian Water Forum

En aquesta entrevista parlem amb Filippo Bellini, de l’Italian Water Forum, sobre la importància de la coordinació europea per defensar l’aigua com a bé comú i no com a mercaderia. Des de l’experiència del moviment italià i el referèndum del 2011, Filippo posa en valor l’intercanvi entre territoris per compartir aprenentatges i fer front a reptes comuns.

L’entrevista defensa una idea central: pensar Europa com una comunitat de pobles, i no com un mercat, és clau per avançar cap a una governança de l’aigua pública, democràtica i participativa.

“Defensem una Europa de pobles, no una Europa de mercats i mercaderies”

Dimitrios Charitatos – EYATH

En aquesta entrevista parlem amb Dimitrios Charitatos, representant sindical de l’empresa pública d’aigua de Tessalònica (EYATH), sobre la importància de defensar l’aigua des dels serveis públics. Des de l’experiència del sindicalisme, posa en relleu una lluita sostinguda per garantir l’accés universal a l’aigua i evitar-ne la mercantilització.

L’entrevista mostra com la coordinació europea entre treballadores i moviments socials és clau per reconèixer amenaces compartides i reforçar la defensa de l’aigua com a dret humà, bé comú i servei públic essencial.

“Garantir l’accés a l’aigua no és compatible amb convertir-la en una mercaderia”

Documental “Recuperar la llum. Lluites col·lectives per l’accés a l’energia”

El documental, una producció d’Enginyeria Sense Fronteres, en col·laboració amb La Directa, posa el focus en el paper de la multinacional Enel-Endesa en la pobresa energètica en la qual viu un 21% de la població a l’Estat espanyol i un 60% al Brasil. A través dels testimonis de dones com la Patricia Santos a São Paulo i la Domi Lorenzo a Catalunya, s’explora com l’organització col·lectiva i les xarxes de suport mutu esdevenen eines vitals per fer front als abusos dels oligopolis energètics i recuperar una vida digna.

Documental disponible a YouTube i a la plataforma 3Cat.

Sobre el documental: 

Recuperar la llum. Lluites col·lectives per l’accés a l’energia

• Direcció: Berta Camprubí i Marta Pérez.
• Guió: Berta Camprubí, Maria Campuzano, Daniel López i Marta Pérez.
• Direcció de fotografia: Marta Pérez.
• Producció: Enginyeria Sense Fronteres i la Directa amb Patricia Santos i Domi Lorenzo.
• Un documental fet amb la col·laboració d’Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, el Movimento dos Atingidos por Barragens del Brasil i la Directa.

Aprofundeix amb el webdoc “Recuperar la llum” 

Si vols submergir-te encara més en la temàtica i entendre l’origen i l’evolució d’Enel-Endesa, et convidem a visitar el nostre webdoc.
 https://recuperarlallum.directa.cat/

Aquesta eina digital detalla la trajectòria de l’empresa des dels seus inicis, els processos de privatització i les vulneracions de drets que ha causat, com els desplaçaments forçats, els impactes mediambientals o l’assetjament telefònic.

El webdoc també destaca el paper clau de les dones, que des de moviments com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a Catalunya i el Moviment d’Afectats per les Preses (MAB) al Brasil, lideren la resposta ciutadana per fer front a aquestes situacions. Un exemple inspirador és la Llei 24/2015 a Catalunya, que ha aconseguit frenar milers de talls i condonar el deute a milers de famílies.

L’accés a l’energia ha de ser un dret, no un negoci. És el moment de recuperar la llum i revertir aquestes injustícies.

Pobresa hídrica: com garantim el dret humà a l’aigua?

Analitzem les causes i conseqüències de la pobresa hídrica i reflexionem sobre com garantir l’accés universal a l’aigua en contextos de creixent desigualtat.

La sisena edició del cicle Veus de l’Aigua, organitzada en el marc de la Cimera Social de l’Aigua, ha posat el focus en la pobresa hídrica, un fenomen que es manifesta en les dificultats d’accés a una font d’aigua potable, segura i assequible. Aquesta realitat és un obstacle per a la garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament, reconegut per les Nacions Unides l’any 2010.

En el seminari es van abordar les tendències dels darrers anys, que mostren un increment alarmant de les situacions d’inseguretat hídrica i les seves conseqüències sobre la salut, les oportunitats educatives i laborals, i les desigualtats socials. També vam reflexionar sobre com podem garantir-ne l’accessibilitat en contextos com el nostre.

Vam comptar amb la participació de:

• Mònica Guiteras Blaya, tècnica de l’àrea d’Energia i Extractives d’Enginyeria Sense Fronteres i membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
• Katie Meehan, professora del King’s College London i coordinadora del projecte Plumbing Poverty.
• Elena Domene, cap de l’Àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli.

La sessió va ser moderada per Mar Satorras, investigadora en Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli.

▶️ Pots recuperar el seminari complet en aquest vídeo:

Quins països reconeixen el dret a l’energia?

ESF publiquem un mapa interactiu que recull el reconeixement del dret a l’energia a les constitucions del món

L’energia és avui una necessitat essencial per viure amb dignitat. Present en gairebé tots els àmbits de la vida quotidiana —des de la cuina fins a la calefacció, des de la comunicació digital fins a l’educació i la salut—, el seu accés condiciona l’exercici de molts altres drets.

Malgrat això, l’energia encara no és reconeguda com un dret fonamental a la majoria de constitucions del món. En un context marcat per la crisi climàtica, la desigualtat energètica i la urgència d’una transició justa, el dret a l’energia esdevé una eina clau per garantir que cap persona quedi enrere.

Saps quins són els únics 5 països que reconeixen de manera explícita el dret a l’energia a les seves constitucions? Bolívia, Burkina Faso, l’Equador, la República Democràtica del Congo i Sudan del Sud. Curiosament, tots estats del Sud Global.

En aquest escenari, ESF publiquem una nova eina imprescindible: un mapa interactiu que mostra com aquest dret avança en els textos constitucionals d’arreu del món, posant en relleu els vincles amb altres drets com l’habitatge, el medi ambient o la sobirania sobre els recursos naturals.

El mapa permet detectar a simple vista com les diferents constitucions inclouen preceptes relacionats amb el dret a l’energia i segons el grau de protecció i sobirania la il·luminació varia. A més, l’eina inclou la possibilitat de consultar tots els articles de cada constitució que tracten la temàtica en català, castellà i anglès. En resum, es tracta d’un instrument de consulta ideal per al món acadèmic, les organitzacions que treballen per la justícia global i la ciutadania en general.

Aquest mapa no és només una eina de consulta: és també una eina de mobilització i incidència. Conèixer quins països reconeixen el dret a l’energia permet visibilitzar bones pràctiques, detectar mancances i reforçar la demanda perquè aquest dret sigui reconegut i garantit arreu del món. En un moment en què milions de persones viuen en situació de pobresa energètica, disposar d’informació accessible i comparada és clau per avançar cap a marcs legals més justos i compromesos amb la sobirania energètica.

Entrevista a Irene González a Sobrevivir al Descalabro: l’energia com a dret, no com a mercaderia

La companya d’Enginyeria Sense Fronteres, Irene González, ha estat entrevistada per Sobrevivir al Descalabro en una conversa imprescindible per entendre les claus d’una transició energètica justa i feminista.

Irene González treballa des de fa anys en la defensa del dret a l’energia i en la lluita contra la pobresa energètica, des d’Enginyeria Sense Fronteres, la Xarxa per la sobirania energètica i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. De formació és enginyera de camins, però el seu compromís s’ha centrat sempre en transformar el model energètic des d’una mirada feminista, comunitària i basada en els drets.

A l’entrevista, repassa amb claredat i profunditat els elements estructurals que sostenen l’actual model energètic i com aquest reprodueix desigualtats socials i de gènere. Irene reflexiona sobre mecanismes com el bo social elèctric i tèrmic, el sistema PVPC o la necessitat d’establir consums màxims, però sobretot ens convida a qüestionar les estructures de poder que governen el sector energètic i a imaginar alternatives comunitàries i democràtiques.

També s’hi plantegen preguntes com: d’on provenen els recursos que abasteixen d’electricitat una ciutat com Barcelona? Quin paper hi juguen les corporacions energètiques? I quines victòries s’han aconseguit des dels moviments socials per avançar cap a un altre model?

Una entrevista que posa en valor l’eco­feminisme, l’autogestió i la necessitat de posar la vida al centre de les polítiques energètiques.

👉🏽 Pots veure el vídeo complet aquí:

📍 Agraïm a La Lleialtat Santsenca per haver cedit l’espai per a l’enregistrament.

Els municipis amb gestió pública de l’aigua perden menys aigua que els de gestió privada

Des d’Aigua és Vida, juntament amb Enginyeria Sense Fronteres i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), hem analitzat les auditories d’eficiència hidràulica publicades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i hem constatat que la gestió directa obté millors resultats de rendiment que la privada.

Els serveis municipals d’abastament d’aigua gestionats de forma directa presenten una eficiència hidràulica més alta i menors pèrdues en xarxa que els serveis gestionats de forma indirecta, sigui per empreses privades o mixtes. Així ho mostren les dades de 119 sistemes d’abastament analitzats, que hem classificat segons el model de gestió. En els quatre indicadors d’eficiència escollits, la gestió directa obté millors resultats, independentment de la mida del municipi, de la tarifa que s’hi aplica o del nivell de renda de la població.

Aquests resultats desmunten l’argument habitual que s’utilitza per optar per la gestió privada de l’aigua: no és cert que els operadors privats ofereixin una millor gestió pel que fa al manteniment i renovació de la xarxa. A més, segons l’informe del preu de l’aigua de l’ACA de 2024, la tarifa de l’aigua domèstica en serveis de gestió indirecta és un 30% més cara que en la gestió directa. Un preu més alt no implica més inversió ni millor manteniment, com sovint es vol fer creure.

Per tant, amb la gestió directa de l’aigua no només aconseguim més eficiència i menys pèrdues, sinó que també ho fem a un cost més baix per a la ciutadania. Apostar per la gestió pública és apostar per unes tarifes més justes i per la reinversió dels beneficis en la millora de la mateixa xarxa d’abastament.

Valorem positivament la publicació de les auditories d’eficiència hidràulica per part de l’ACA. Creiem que aquest exercici de transparència és imprescindible per avançar cap a una millor gestió de l’aigua, basada en dades i criteris objectius. Els indicadors reportats ofereixen una eina valuosa per a l’avaluació, la rendició de comptes i la presa de decisions informades.

Des d’Aigua és Vida, Enginyeria Sense Fronteres i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, reiterem el nostre compromís amb la gestió pública, democràtica i eficient de l’aigua, un bé comú que ha d’estar al servei de les persones i no del lucre privat.

Descarrega l’estudi aquí.