Presentem el webdoc “Recuperar la llum: Vulneracions i abusos d’Enel – Endesa i la lluita pel dret a l’energia”
L’accés a l’energia s’ha convertit en un dels negocis més profitosos a costa de la salut i el benestar de la població. La multinacional Enel-Endesa és responsable en bona part de la pobresa energètica en la qual viu un 17% de la població a l’Estat espanyol i un 60% al Brasil. Centenars de persones, la majoria dones, s’organitzen cada dia per revertir les vulneracions i els abusos d’aquesta gran empresa italo-espanyola i, pel camí, s’enforteixen i recuperen les ganes de viure una vida digna.
Al webdoc “Recuperar la llum: Vulneracions i abusos d’Enel – Endesa i la lluita pel dret a l’energia” fem un repàs de la trajectòria d’ENEL-ENDESA des dels seus inicis fins a dia d’avui. Posem en context, el seu procés de creixement, expansió i privatització, després de ser pública en el seu origen, i fem un recull de les vulneracions de drets que ha anat causant al llarg dels anys als territoris on fa negoci. Algunes d’aquestes vulneracions tenen a veure amb desplaçaments forçats, impactes mediambientals, talls indiscriminats i massius o assetjament telefònic a famílies en situació de vulnerabilitat, entre d’altres.
El webdoc pretén no només visibilitzar els impactes del energètica sinó també la resposta ciutadana des del nord i sud global per fer front aquestes vulneracions. Així recull els testimonis de dones que s’organitzen en moviments com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a Catalunya o el Moviment d’Afectats per les Preses (MAB) al Brasil, per fer front a les situacions de dolor i desemparament que viuen, moltes d’elles mares caps de família. Són dones que carreguen a l’esquena el pes de les tasques reproductives, assignades històricament al gènere femení, però que també han de fer front a piles de factures impagables i altres tasques productives. Són les dones les que es preocupen més per sostenir la vida, les que s’organitzen, les que amb més facilitat construeixen xarxes de suport mutu amb altres dones en la mateixa situació.
Gràcies a la força i pressió dels moviments socials s’han aconseguit grans victòries per a garantir el dret a l’energia. La Llei 24/2015, fruit d’una iniciativa legislativa popular impulsada des de l’APE amb l’Observatori DESCA i la PAH, ha aconseguit aturar més de 200.000 talls a Catalunya entre 2015 i 2020 i amb un posterior conveni entre la Generalitat i Endesa, l’empresa s’ha vist obligada a condonar el deute de 35.000 famílies que acumulaven anys de factures sense pagar, i ha hagut d’assumir més de 28 milions d’euros d’aquest deute. Es podria donar una situació així a països de l’Amèrica Llatina on existeixen nivells de pobresa energètica molt més alts? Enel-Endesa utilitza els mateixos estàndards i protocols per als països de l’Amèrica Llatina que per als europeus?
L’energia ha de tornar a ser un bé públic i deixar de ser una mercaderia. És urgent i necessari que recuperem la llum per revertir aquestes situacions.
Us convidem a conèixer aquests casos i testimonis al webdoc https://recuperarlallum.directa.cat/
El webdoc “Recuperar la llum: Vulneracions i abusos d’Enel – Endesa i la lluita pel dret a l’energia” és una iniciativa d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) realitzat juntament amb el mitjà de comunicació La Directa i compta amb el suport de l’Agència Catalana d Cooperació al Desenvolupament (ACCD).
Crèdits
Investigació i redacció:
Berta Camprubí Pàmies
Correcció:
Èlia Olivan
Fotografia:
Marta Pérez Santos
Disseny i desenvolupament web:
Bildi Grafiks SCCL
Coordinació:
Berta Camprubí Pàmies
Jordi Besora Magem
Mònica Guiteras Blaya
Daniel López Pérez
Irene González Pijuan
Maria Campuzano Guerra
Un projecte de:
Enginyeria Sense Fronteres
Amb la col.laboració de:
Aliança contra la Pobresa Energètica
Movimiento dos Atingidos por Barragens
La Directa
Amb el suport de:
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Estudi: Impactes de la liberalització del sector elèctric a la Unió Europea
Presentem l’estudi Impactes de la liberalització del sector elèctric a la Unió Europea (en castellà) en el qual realitzem un repàs a les diferents fases del procés de liberalització del sector elèctric i analitzem els seus impactes en facetes com la concentració de mercat, els preus, la pobresa energètica o l’emergència climàtica. A més, com a fet destacat, fem una comparativa de com s’ha implementat la liberalització en cinc països de la UE de característiques diverses. Finalment, plantegem una sèrie de propostes a curt termini i factors a tenir en compte a llarg recorregut en l’hora de reformar l’actual mercat comú de l’electricitat.
Descarrega aquí l’estudi Impactes de la liberalització del sector elèctric a la Unió Europea (en castellà)
Descàrrega aquí el resum executiu de l’estudi.
Nota de premsa i vídeo de la jornada de presentació.
ESF presenta el seu últim estudi sobre els impactes de la liberalizació del sector elèctric a la UE
La investigació repassa les fases del procés de liberalització i compara els seus efectes de cinc països membres
La presentació es va emmarcar en un acte més ampli dinamitzat pel periodista econòmic Yago Álvarez
Enginyeria Sense Fronteres (ESF) vam presentar ahir el nostre últim estudi titulat Impactes de la liberalització del sector elèctric a la Unió Europea en una jornada celebrada al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. La presentació es va emmarcar en un acte de caràcter ampli sota el suggerent títol Energia i UE. Bo, bonic i barat?, en el qual es va poder aprofundir en les conseqüències de les polítiques de la UE, amb especial atenció a l’energia.
L’estudi, que ha comptat amb el finançament de la Fundació Rosa Luxemburg, realitza un repàs a les diferents fases del procés de liberalització del sector elèctric i analitza els seus impactes en facetes com la concentració de mercat, els preus, la pobresa energètica o l’emergència climàtica. A més, com a fet destacat, fa una comparativa de com s’ha implementat la liberalització a cinc països de la UE de característiques diverses. Per últim, planteja una sèrie de propostes a curt termini i factors a tenir en compte a llarg recorregut a l’hora de reformar l’actual mercat comú de l’electricitat. El document, en tractar-se d’una investigació d’abast europeu, està disponible al web d’ESF tant en castellà com en anglès.
Tornant a la jornada celebrada ahir, aquesta va comptar amb la dinamització del periodista econòmic Yago Álvarez, que va obrir la trobada amb una ponència generalista sobre les polítiques de caire neoliberal de la UE: “El perill de la liberalització és deixar en mans privades sectors estratègics. Europa es construeix sota aquests dogmes neoliberals”. A més, va alertar del poder dels grams oligopolis davant mesures sistèmiques: “La seguretat jurídica es posa de moda quan hi ha governs que volen fer canvis estructurals. El que vol dir que és un estat no pot anar en contra dels beneficis empresarials passats i futurs”.
A continuació, en Nessim Achouche, de la Fundació Rosa Luxemburg, va explicar el context de l’actual model energètic europeu: “El sistema energètic europeu reforça gegants privats que es troben en situació de monopoli o oligopoli”. Alhora va reflexionar sobre a quin paper queda relegada la ciutadania: “La idea de la liberalització del sector energètic converteix els ciutadans en actors econòmics que s’han d’adaptar a les normes del mercat”. També va intervenir la Laia Segura, de Friends of the Earth Europe i la Right to Energy Coalition, compartint amb l’audiència l’estat de l’actual procés de reforma del mercat comú de l’electricitat, que es troba en plena negociació entre els principals òrgans de la UE. “Cal empoderar els consumidors per a una transició energètica realment justa”, va afegir.
El moment central de l’acte es va produir amb la presentació dels principals resultats de l’estudi Impactes de la liberalització del sector elèctric a la Unió Europea, que mostren com moltes de les promeses fetes pels impulsors del procés de liberalització del sector elèctric a la UE no s’han complert gairebé trenta anys després. Els diferents paquets energètics aprovats des de 1997 no han aconseguit en molts casos una major competència ni una baixada dels preus de l’electricitat. Alhora, la Unió no ha aconseguit amb les seves reformes una adequada protecció de les llars vulnerabilitzades del conjunt d’estats membres.
Per a saber-ne més, podeu accedir a l’estudi i a un resum executiu d’aquest aquí.
Preemergència per sequera: front comú de les entitats veïnals, socials i ambientals per denunciar la mala gestió de l’aigua per part del Govern
Denunciem la poca fermesa del Govern davant els interessos econòmics i els grans consumidors per fer front a la manca d’aigua.
Alertem d’un possible increment de la factura de l’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que pot posar en risc l’accessibilitat econòmica del dret a l’aigua.
Les organitzacions exigim transparència i que es publiquin les dades de consums d’aigua dels grans consumidors.
Ahir, dimarts 21 de novembre, es declarava l’estat de preemergència per sequera a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i al Sistema Ter-Llobregat. L’estat de les reserves a les Conques Internes de Catalunya (CIC) es troba al 18,45%, el volum més baix mai registrat. Haver arribat fins aquí era evitable. Calia valentia per a reduir la demanda d’aigua, però el Govern ha donat l’esquena a les evidències científiques i no ha volgut abordar el model actual de creixement econòmic que és intensiu en l’ús d’aigua.
En aquest sentit destaquem que el pla de gestió de l’aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua preveu un 25% d’augment del turisme pel 2039. Alhora, destaquem exemples com el Pla Director Urbanístic Metropolità que contempla 200.000 nous habitatges, la nova terminal de creuers, la tercera pista de l’Aeroport del Prat o el projecte Hard Rock al Camp de Tarragona que augmentaria un 20% el consum del transvasament d’aigua de l’Ebre a través del CAT.
Mesures en preemergència i falta d’ambició amb els grans consumidors
Les mesures que apliquen en preemergència passen per abaixar la dotació municipal màxima de 230 a 210 litres per persona i dia i una reducció a la meitat de la dotació màxima per al reg a les activitats esportives federades, però no contempla cap nova restricció sobre els grans consumidors. També qüestionem els 12 milions d’euros destinats a la reducció del consum d’aigua en el sector turístic, ja que es tracta d’un sectors econòmic amb grans beneficis.
En aquest sentit, valorem positivament la moratòria que es va anunciar fa uns dies per a noves llicències d’activitats econòmiques amb una despesa elevada d’aigua. Tanmateix, lamentem que aquesta decisió arribi tard i no es plantegi com una mesura estructural, tenint en compte la mancança d’aigua que hi ha al país. Catalunya necessita reduir el nombre de turistes que arriben cada any i que fan un consum d’aigua molt superior al de la ciutadania que hi viu, disminuir la cabana ramadera intensiva i especialment la porcina, degut a que la contaminació excessiva per purins de pous i aqüífers els deixen inservibles, i fer un replantejament del model agroindustrial, ja que actualment s’exporta cap a l’estranger un 65% de la fruita. És a dir, Catalunya està exportant una aigua que no té en forma de carn i fruita.
Manca de dades
El novembre de 2022, la major part de les CIC entraven en estat d’alerta per sequera i s’activaven les primeres restriccions d’aigua per a les activitats econòmiques i els municipis. Un any després, les dades sobre la reducció dels grans consumidors encara no s’han publicat. Durant l’estiu, no hem deixat de veure hotels, establiments turístics i piscines plenes. A més, no s’ha aplicat cap sanció per incompliment de les restriccions de consum. Exigim que les dades dels grans consumidors siguin accessibles per a tota la ciutadania.
Alerta pel possible augment de la pobresa hídrica
L’estratègia del Govern a llarg termini implica duplicar la producció d’aigua dessalinitzada i regenerada. Tanmateix, alertem de l’impacte que aquestes infraestructures tenen sobre el preu de l’aigua, perquè són intensives en consum energètic. El gener de 2024, la tarifa de l’aigua d’Aigües Ter-Llobregat pujarà un 30% perquè les dessalinitzadores operen a màxim rendiment fa mesos.
El 2010 l’aigua va ser reconeguda com un Dret Humà i entre les seves definicions es troba la dimensió de l’accessibilitat econòmica de l’aigua, que implica no destinar més d’un 3% dels ingressos a pagar els rebuts de l’aigua. Segons l’Institut Metròpoli, a l’AMB el 9,7% de les llars destinen més d’un 3% al pagament de les seves factures d’aigua i, per tant, pateixen pobresa hídrica, un percentatge que podria incrementar-se si la tarifa augmenta. Alertem que Aigües de Barcelona des del 2022 proposa augments tarifaris, amb la sequera com a pretext i reclamem no permetre un augment tarifari mentre l’operador privat té uns beneficis anuals de 20 milions d’euros. Segons l’Observatori de Preus de l’Aigua de l’ACA, la gestió privada de l’aigua a Catalunya ofereix de mitjana uns preus un 22% més cars que la gestió pública. Barcelona, de fet, és la regió de l’Estat espanyol amb la factura de l’aigua més cara.
Pel que fa a l’aigua regenerada, és una bona opció per a l’abastament metropolità, tal com està impulsant l’ACA, sempre que es conservi la gestió pública d’aquestes infraestructures i el seu objectiu de millorar la qualitat ambiental de les masses d’aigua i la regeneració d’aqüífers com el Delta del Llobregat.
Alerta sobre la sobreexplotació d’aqüífers i els transvasaments
El model de creixement turístic i urbanístic s’ha dut a terme al marge de les capacitats hídriques del territori i a costa de les necessitats socials dels veïns i les veïnes. Les mesures per assegurar l’abastament d’aigua a l’Àrea Metropolitana de Barcelona no poden passar per la sobreexplotació de recursos hídrics, com ha passat històricament amb el riu Ter. Alhora, mostrem la nostra preocupació pel projecte de dessaladora del Foix, ja que serviria per connectar les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT)i Aigües Ter-Llobregat (ATLL), fórmula que ja es va intentar el 2008 per a fer arribar el transvasament de l’Ebre fins a Barcelona i que darrerament reclamen grups de pressió encapçalats pel Col·legi d’Enginyers.
Signants:
Aigua és Vida
Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)
ATTAC Catalunya
Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT)
Ecologistes en Acció de Catalunya
Enginyeria Sense Fronteres (ESF)
Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB)
Greenpeace
Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE)
Aquest comunicat forma part de la campanya “D’on no n’hi ha, no en raja”, impulsada per més de 30 organitzacions: Aigua és Vida, Aigua és Vida Girona, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Associació de Naturalistes de Girona, Aturem Hard Rock, Càritas Diocesana de Girona, Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases (COAGRET), Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Greenpeace, Grup de Defensa del Ter (GDT), Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC- EdC), Llémena Espai Natural, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB (MAPiD), Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet i SOS Costa Brava.
ESF guanyem el Premi d’Innovació Social 2023 de la UE, centrat en la pobresa energètica de la mà de la APE i el treball fet amb els assessoraments col·lectius.
Avui la iniciativa “EmpowerTOOL” del projecte EmpowerMed, on Enginyeria Sense Fronteres (ESF) és un dels partners, ha estat premiada com una de les guanyadores del Premi d’Innovació Social 2023 de la UE, centrat en la pobresa energètica. Es reconeix el valor de l’eina dels assessoraments col·lectius de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la seva rèplica en diferents països de la UE en el marc del projecte europeu EmpowerMed, on ESF ha implementat el pilot de Barcelona de la mà de APE.
Les assemblees col·lectives són una eina d’empoderament social innovadora des de 2014, implementada quinzenalment per l’Aliança contra la Pobresa Energètica a Catalunya, Espanya. El seu concepte i metodologia es van inspirar en l’experiència de la Plataforma d’afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona.
El projecte EmpowerMed, finançat per Horizon 2020, ha fet possible la rèplica i ampliació d’aquest enfoc socialment innovador per a abordar la pobresa energètica a tota Europa, en les àrees pilot del projecte de Marsella (França), Pàdua (Itàlia), Primorska (Eslovènia), Zadar (Croàcia) i Vlora (Albània) en el període 2019-2023.
Les assemblees col·lectives han demostrat la seva adaptabilitat com a eina de suport, ja que requereixen una infraestructura mínima i responen a les necessitats i contextos locals. 2.042 llars (dels quals 1.212 estaven representats per dones) van participar en les assemblees col·lectives de EmpowerMed, la qual cosa es va traduir en la participació de més de 5.200 persones en questa acció del projecte.
Les assemblees col·lectives d’assessorament han estat una eina innovadora, flexible i socialment inclusiva que ofereix una alternativa als enfocaments tradicionals d’assessorament i suport individual a les llars. Es basen en els principis del dret a l’energia i van més enllà d’abordar els símptomes de la pobresa energètica. Igual que el projecte EmpowerMed, aquesta eina pretén empoderar a les persones afectades, especialment a les dones, mobilitzant la seva agència col·lectiva i individual.
Les assemblees serveixen com a comunitat de suport mutu i apoderament entre iguals, transformant les experiències individuals de pobresa en xarxes de solidaritat i resiliència alhora que ajuden les persones afectades a fer front a les dimensions no materials de l’experiència viscuda de la pobresa energètica i, més concretament, permeten a les persones recuperar la seva dignitat (com a respecte, autoestima i autodeterminació).
Des de ESF i APE continuarem defensant el dret a l’energia i l’empoderament de les persones afectades, com a agents clau de canvi per una transició justa.
Descarrega aqui tota la informació del projecte (en anglès).
Ver esta publicación en Instagram
Participem en el Fòrum Temàtic Social 2023 sobre Mineria i Economia Extractiva, a Semarang
Dels dies 16 al 20 d’octubre Enginyeria sense Fronteres vam participar en el Fòrum Temàtic Social 2023 sobre Mineria i Economia Extractiva, a Semarang (Indonèsia). Aquest esdeveniment internacional és una continuació del primer Fòrum celebrat a Johannesburg el 2018, que va reunir centenars d’activistes de tots els continents per abordar els reptes del model miner a les seves respectives regions.
L’objectiu central d’aquesta trobada va ser explorar i analitzar el panorama internacional de la indústria minera i del fenomen de l’extractivisme. Concretament, els pilars temàtics seran el «Dret a dir no» i el «Nexe entre justícia climàtica, transició justa i extractivisme». El «Dret a dir no» és un procés permanent de mobilització i afirmació dels territoris per mantenir-se lliures d’activitats extractives, tenint en compte que en moltes ocasions suposen una vulneració dels drets humans i els drets de la natura.
Per altra banda, es va abordar el nexe entre la transició energètica i els minerals de transició o minerals «verds». La narrativa emergent sobre la transició energètica és que el món necessitarà extreure més minerals per complir els compromisos d’energia renovable. Aquests desenvolupaments requereixen una resposta coordinada de les comunitats afectades, així com la creació d’estratègies adaptades als contextos i demandes locals.
Jornada Energia i UE: Bo, bonic i barat?
Una perspectiva crítica a la liberalització del mercat elèctric a la UE
Dimarts 28 de novembre a les 18h, Enginyeria Sense Fronteres organitzem la jornada Energia i UE: Bo, bonic i barat?, un acte de reflexió i crítica sobre el model mercantilizador de la Unió Europea i els seus efectes sobre la ciutadania. La trobada comptarà primer amb un enfocament més generalista per a posteriorment centrar-se en el mercat comú de l’electricitat i el seu procés de liberalització.
En aquest sentit, la jornada servirà per a presentar l’últim estudi de ESF, titulat Impactes de la liberalització del sector elèctric a la Unió Europea, publicat amb la col·laboració de la Fundació Rosa Luxemburg. En aquest, es realitza un recorregut històric a través del procés de liberalització d’aquest sector i es duu a terme un estudi comparatiu entre cinc estats membre (Espanya, França, Alemanya, Eslovènia i Hongria) a fi de treure conclusions sobre els seus efectes en qüestions com la concentració de mercat, els preus de l’energia o els impactes socials.
La jornada Energia i UE: Bo, bonic i barat? comptarà amb la dinamització i la ponència inicial a càrrec de Yago Álvarez, periodista econòmic en El Salto, així com les intervencions de Nessim Achouche (Fundació Rosa Luxemburg) i Laia Segura (Friends of the Earth i Right to Energy Coalition). A més, part de l’equip de la campanya d’Energia i Indústries Extractives d’Enginyeria Sense Fronteres presentarà els resultats i els aspectes més destacats de l’estudi.
Després de les ponències i la presentació de resultats hi haurà un espai de participació, tant per a les persones que assisteixin presencialment com per a les que assisteixin de manera online.
Podràs participar en la jornada tant presencialment com de manera online. Enllaç d’inscripció aquí: https://bit.ly/JornadaEnergiaUE
Enginyeria Sense Fronteres presentem un informe avaluant les pràctiques i polítiques del sector energètic de l’Estat espanyol des d’una perspectiva de gènere.
L’informe “Mapatge de les polítiques d’energia i gènere en l’Estat espanyol” assenyala que la representació i participació de les dones en l’àmbit laboral del sector energètic és molt inferior a la dels homes, amb un 78,4% menys de dones en el sector que, a més, sofreixen una bretxa salarial del -14,7% per a llocs similars als seus companys. En aquest sentit, la transició energètica s’assumeix en les polítiques públiques com una oportunitat per a revertir tal tendència. No obstant això, encara que la representació de les dones ocupades en en les energies renovables és una mica major, del 16,5%, continua sent una xifra desfavorable.
D’altra banda, la creació de noves ocupacions de la transició justa entre els anys 2015 al 2022 s’ha concentrat en llocs d’alta qualificació, però alhora en aquestes categories la incorporació de dones és significativament més reduïda. De fet, és destacable que la participació de les dones en els programes educatius tècnics, com és la branca d’Enginyeria, indústria i construcció, solament és del 31% en les alumnes de Grau. No obstant això, d’igual mode que en els llocs de treball, existeix un interès més alt per aquelles titulacions relacionades amb la sostenibilitat ambiental.
D’aquesta manera, es fa evident que les polítiques públiques en la igualtat de gènere no estan aconseguint permear en el sector energètic, en tant que la representació i participació de les dones en els àmbits econòmics i educatius continuen estant molt per sota de criteris paritaris. Segons l’avaluació realitzada en el marc de l’informe, la inclusió de la perspectiva de gènere en les polítiques energètiques és, en molts casos, en forma de promoció de la participació i lideratge de les dones en noves ocupacions per a la transició energètica. En altres paraules, no s’aborden les causes estructurals per a l’erradicació de les desigualtats en el sector.
Amb tot, l’informe “Mapatge de les polítiques d’energia i gènere en l’Estat espanyol” conclou amb una sèrie de recomanacions entre les quals s’inclouen, per exemple, la necessitat d’augmentar el coneixement sobre igualtat i equitat en l’energètic, tant en l’àmbit de l’ocupació i els salaris com en l’àmbit educatiu, en el polític, o en els impactes del model en forma de pobresa energètica; així com ampliar els currículums formatius en tots els estudis vinculats a l’energia perquè siguin transformadors, situant l’energia com una cosa essencial per a la vida i, per tant, en les cures, i reconeixent els seus impactes socials i ambientals; o la inclusió, en la definició de polítiques i plans energètics, de les organitzacions i moviments socials en l’àmbit de l’energia, justícia ambiental i defensa dels drets energètics, entre altres.
L’informe “Mapatge de les polítiques d’energia i gènere en l’Estat espanyol” s’emmarca en el projecte Empowering Underrepresented Women in the Energy Sector (EUWES) dut a terme juntament amb Društvo za oblikovanje održivog razvoja (DOOR) a Croàcia, Women Engage for a Common Future (WECF) a Alemanya i Focus a Eslovènia i és finançat per la Unió Europea.
Descarrega l’informe (en castellà) aquí: https://bit.ly/PoliticasEnergiaGenero
Aquest projecte és finançat pel Programa de la Unió Europea: Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors (CERV-2022-GE). No obstant això, les opinions i punts de vista expressats són exclusivament els de l’autor o autors i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o la Comissió Europea. Ni la Unió Europea ni la Comissió Europea poden ser considerades responsables d’aquestes.
“Saps de què està fet el teu mòbil?” Estrenem l’actualització de la nostra exposició
Hem posat al dia el seu disseny i contingut per adaptar-la als temps actuals
Els canvis han estat fruit d’un procés participatiu amb entitats i activistes
La setmana passada vam estrenar la nova i millorada versió de la nostra exposició “Saps de què està fet el teu mòbil?”. L’exhibició, que compta amb una rèplica de gairebé dos metres d’alçada d’un telèfon mòbil i el seu interior, ha estat posada al dia amb nou contingut i l’actualització d’alguns dels casos de vulneracions al Sud Global fruit de l’extracció de minerals crítics.
Els canvis han nascut a partir d’un procés participatiu en el qual entitats i activistes especialitzats en el món de la mineria i l’electrònica han pogut fer aportacions i plantejar millores a l’anterior disseny. En aquest sentit, es van organitzar dues trobades amb aquest fi i el seu resultat s’ha vist plasmat al contingut final.
Per altra banda, l’exposició ha patit un rentat de cara en quant al seu disseny i s’han efectuat millores en els colors, fotografies i distribució del text, per tal de fer-la més accessible i visualment més atractiva. A més, s’hi han inclòs codis QR per accedir a nous recursos com un mapa de conflictes arreu del món relacionats amb l’extractivisme o un llistat de punts de reciclatge disponibles al territori català. A més, s’ha canviat l’antic format de roll-up’s per uns plafons més resistents i de fàcil muntatge i desmuntatge.
L’exposició “Saps de què està fet el teu mòbil?”, creada ara fa deu anys, representa el compromís d’Enginyeria Sense Fronteres en la denúncia dels impactes de l’extractivisme al Sud Global i la recerca d’alternatives a l’actual model de consum. Des de 2013, la mostra s’ha exposat en més d’una vintena de municipis de tot Catalunya.
Si esteu interessats en portar-la al vostre centre, accediu al nostre Catàleg d’activitats i consulteu-ne la disponibilitat a energia@esf-cat.org.
El Moviment Europeu de l’Aigua condemna el setge a Gaza i insta a respectar els drets humans i el dret internacional
El Movimiento Europeo por el Agua (EWM) condena enérgicamente el asedio en curso y la negación de agua y otras necesidades básicas a la población de Gaza por parte del gobierno israelí. Hacemos un llamamiento a todos los actores implicados para que respeten los derechos humanos y el derecho internacional en sus acciones.
La población de Gaza lleva mucho tiempo soportando enormes penurias, como el acceso limitado a agua potable segura y limpia, a instalaciones de saneamiento y a una atención sanitaria adecuada. Estas condiciones no sólo son inhumanas, sino que constituyen una violación de los derechos humanos fundamentales. Las ya nefastas consecuencias humanitarias del prolongado asedio de Gaza, que dura ya 16 años, se han deteriorado rápidamente desde el lunes 9 de octubre de 2023, cuando Israel cortó el flujo de recursos esenciales, como agua potable y suministros médicos, y al intensificar sus bombardeos aéreos a lo largo de la semana. Ahora que se ha agotado el combustible necesario para el funcionamiento de las infraestructuras críticas de agua, la Agencia de Naciones Unidas para los Refugiados Palestinos advierte de que dos millones de personas corren un riesgo inminente.
El EWM se mantiene firme en su compromiso con los principios de justicia, igualdad y respeto de los derechos humanos. Creemos que todo individuo, independientemente de su ubicación, merece tener acceso a agua limpia y segura, una necesidad básica para la vida. El asedio a Gaza agrava la ya difícil situación de los palestinos en materia de agua. Desde la firma de los Acuerdos de Oslo en 1995, Israel ha consolidado rápidamente su control del suministro de agua en la región. Actualmente controla el 87% de los recursos hídricos palestinos y ha establecido un estado de «apartheid del agua» en el que a los palestinos se les niega el control y el acceso a los recursos y servicios hídricos y consumen un agua muy por debajo de los niveles mínimos establecidos por la Organización Mundial de la Salud.
La situación es especialmente grave en Gaza, donde el 97% del agua no es apta para el consumo. Según los observadores de derechos humanos, el suministro intermitente y de mala calidad procedente de Israel lleva años envenenando lentamente a los residentes. Los históricos ataques aéreos israelíes contra las infraestructuras de agua y saneamiento, que también han sido blanco del asedio actual, han provocado la extracción excesiva y la contaminación de las aguas subterráneas. La denegación de agua a los palestinos de Gaza para beber, cocinar, higiene y agricultura ha tenido graves consecuencias para la salud pública, como el aumento de la mortalidad infantil y materna y la propagación de enfermedades transmitidas por el agua.
El derecho internacional, incluidas las Convenciones de Ginebra, estipula las obligaciones de todas las partes implicadas en conflictos de garantizar el bienestar de los civiles y proteger su acceso a las necesidades básicas. Pedimos al gobierno israelí y a todas las partes de la región que cumplan estas obligaciones legales y den prioridad al bienestar de la población civil de Gaza.
El EWM insta además a la comunidad internacional, incluidas las Naciones Unidas y sus Estados miembros, a tomar medidas inmediatas y concertadas para aliviar el sufrimiento de la población de Gaza. Pedimos el fin del asedio, el restablecimiento del acceso al agua potable y la facilitación de ayuda humanitaria para hacer frente a las terribles condiciones de vida en la región.
Con espíritu solidario, nos unimos a las organizaciones y defensores que trabajan incansablemente para hacer frente a la crisis humanitaria y del agua en Gaza. Seguiremos alzando nuestras voces y defendiendo los derechos y el bienestar del pueblo palestino. El EWM reitera su compromiso con los principios de justicia, derechos humanos y acceso al agua limpia para todos. Nos mantenemos unidos a quienes comparten nuestros valores y aspiraciones por un mundo más justo y equitativo.
En què estem implicades?
