Sostenibilitat ambiental, economia solidària per al desenvolupament econòmic local

Presentació del projecte

L’objectiu del projecte és fomentar l’emprenedoria econòmica local, amb l’enfocament de gènere, economia solidària i sostenibilitat ambiental a les províncies de Jaén i San Ignacio, Cajamarca, millorant els ingressos econòmics de les famílies productores de cafè, cacau i derivats del rusc, mitjançant negocis cooperatius i/o associatius de productes agroecològics de qualitat, amb certificació orgànica i comerç just.

Context i antecedents

Des de l’any 2005 fins el 2012, ESF implementà el Programa Andino de Electrificación Rural y Acceso a las Energías Renovables (PAER). L’objectiu d’aquest programa era adoptar elements que contribueixin a superar barreres que impedeixen o frenen el desenvolupament energètic rural a la Zona Andina i com a conseqüència, el Desenvolupament Humà en totes les seves dimensions. L’any 2008 es va desenvolupar el primer procés de planificació energètica provincial, a la província de San Pablo (Cajamarca). L’any 2009, es va iniciar la segona fase del PAER, en la qual es va implementar un sistema productiu en la comunitat La Ramada (districte José Sabogal, San Marcos) basat en l’ús de les energies renovables amb enfocament d’economia solidària, que promou l’associacionisme i la redistribució de rols de gènere, així com la participació de la població en la pressa de decisions polítiques a nivell districtal. Aquesta nova estratègia està demostrant tenir un impacte molt positiu a la població, ja que estan apareixent noves dinàmiques organitzatives a nivell comunitari, els i les agricultores estan més motivades per incidir en les polítiques municipals, les dones estan veient reforçades les seves oportunitats de desenvolupament i millorades, les tècniques productives a nivell de rendiments i de sostenibilitat ambiental.

Durant els anys 2012 i 2013, ESF amb Grufides van desenvolupar el projecte: La economia solidària, un model per al desenvolupament local i la gestió ambiental concentrats en la conca del riu Crisnejas, al districte de Ichocán, en el qual s’ha desenvolupat una experiència de producció orgànica a la comunitat de Llanapacha, formalitzant-se una associació de productors i productores que, gràcies als nous coneixements adquirits, a la seva capacitat de treball, organització i participació, han aconseguit accedir a la marca col·lectiva “Frutos de la Tierra”, que certifica productes orgànics. La municipalitat ha incorporat a les seves polítiques territorials l’enfocament d’economia solidària, de manera que s’implementarà mitjançant el sistema de gestió de l’eix econòmic. La comunitat de Llanupacha ha implementat la producció orgànica dirigida a mercats locals a coordinació amb organitzacions provincials i regionals que donen suport i promouen la comercialització dels productes.

A mesura que les activitats dels projectes han anat avançant, s’ha pogut identificar la necessitat de treballar més en contacte amb la part productiva, és a dir, s’ha vist la necessitat de la promoció de l’ús productiu de les energies renovables, des d’un punt de vista tècnic i polític, fins i tot quan s’utilitzin tecnologies apropiades.

El projecte: “Contruint governabilitat i desenvolupament sostenible des de la gestió participativa del territori a Cajamarca, Perú”, executat conjuntament amb la Municipalitat Provincial de Jaén als anys 2013 i 2014, ha permés identificar la problemàtica de la zona d’intervenció i dels grups destinataris.

D’altra banda, una passantia desenvolupada a Barcelona per part de l’alcalde de la Municipalitat Provincial de Jaén i un productor de la zona durant el mes de maig del 2016, ha servit per motivar la incorporació a les polítiques públiques municipals de Jaén, l’enfocament de gènere i d’economia solidària, a través de la rèplica d’algunes de les experiències exitoses identificades a Barcelona. També, s’ha pogut conèixer experiències en cooperativisme i comerç just.

Ubicació geogràfica

La intervenció es du a terme a les províncies de Jaén i San Ignacio, del Departament de Cajamarca, Perú, que pertanyen al Corredor Económico del Norte de Cajamarca.

Jaén té una ubicació geogràfica que intersecta un eix vial de categoria nacional i un eix vial de categoria internacional amb Equador, actuant com un centre d’atracció estratègica binacional (ruta del corredor Bioeànic Nord Oriental). Posseeix una extensió superficial de 5.232,57 km2 i està compost per 12 districtes. La ciutat de Jaén és la segona ciutat més gran de la regió de Cajamarca i ha concentrat alts índex d’immigració i emigració, degut a la seva connexió geogràfica amb les ciutat de Chiclayo i Trujillo, a la costa, i Bagua i Chachapoyas, a la selva. Compta amb una geografia accidentada caracteritzada per boscos tropicals secs del Marañón i boscos de boirina. Forma part de les conques del Chamaya, Alt Marañón i Chinchipe.

San Ignacio és la província ubicada al nord dels Andes peruans entre els rius Blanco, Tabaconas i Canchis i la selva alta, frontera amb el país de l’Equador. Té una extensió de 4.990,30 km2 i està dividida administrativament en 7 districtes. Es caracteritza per ser una zona de boscos muntanyosos quasi permanentment plujosos i ennubolats, amb algunes valls de bosc sec.

Anàlisi i justificació de l’acció

L’explotació de recursos naturals a Amèrica Llatina és de llarga duració, però ha vist un increment significatiu de la inversió estrangera en l’àmbit de la industria extractiva des de l’inici dels anys 90, en el marc de les polítiques neoliberals implementades a tota la regió.

Concretament, a Perú, l’explotació dels recursos naturals va ser impulsada per les reformes neoliberals del govern autoritari d’Alberto Fujimori i s’ha consolidat després del retorn a la democràcia als governs posteriors mitjançant acords de lliure comerç i polítiques de privatització, facilitant la inversió estrangera, sobretot minera, d’hidrocarburs i hidroelèctriques. Actualment, la mineria representa un 60% de les explotacions peruanes i un 7% del PIB, ara bé, només ell 2% de l’ocupació de la població econòmicament activa. El departament de Cajamarca, al nord del Perú, està en el primer grup de departaments amb el major nivell de pobresa (entre el 52,7% i el 57%) i pobresa extrema (entre el 15,8% i el 24,1%) del país. El context de Cajamarca, caracteritzat pels alts índex de pobresa i una població majoritàriament rural, determina un fort arrelament de la població a les activitats agropecuàries, la qual cosa contrasta amb la priorització per part del Govern Central d’activitats extractives a la regió. És aquest, el cas de l’activitat minera que, fins el gener de 2015, havia declarat sota interès miner el 32,55% de la superfície del departament, emparant 30 projectes miners, un d’aquests, el més gran d’Amèrica Llatina (Minera Yanacocha) i el desenvolupament de grans centrals hidroelèctriques a la conca del riu Marañón.

Amb tot el comentat, el projecte s’emmarca en un context on la població rural és agrícola i presenta alts índex de pobresa i carències en els serveis bàsics. Les activitats agrícoles de la població són, en molts casos, d’autosuficiència, ja que presenten escassa productivitat i tecnificació, generant productes de baixa qualitat, sumant problemes en la comercialització per la falta de bones vies de comunicació i l’abús d’intermediaris, i per tant, no compten amb un mercat just per als seus productes.

Fruit de l’experiència previa d’ESF al Departament de Cajamarca, i específicament a les províncies de Jaén i San Ignacio, amb la Municipalitat de Jaén i amb organitzacions socials i productives locals, s’han pogut identificar les necessitats i problemàtiques d’aquests grups de productors i productores agroecològiques que, tot i realitzar pràctiques sostenibles ambientalment, careixen d’assessoria tècnica, formalització i orientació en tecnificació de la producció i la comercialització dels productes. Aquests petits productors i productores de cafè, cacau, mel i altres productes, van identificar la necessitat d’associar-se per a poder accedir a assessorament tècnic en producció, manufactura i comercialització, de manera que els permeti millorar els seus ingresos econòmics, i així, millorar la seva autonomia i la seva qualitat de vida, i també, en l’enfortiment de capacitats en el reconeixement i exigibilitat dels seus drets. Amb aquest objectiu es va crear una Coordinadora de Productors Agroecològics, que engloba a diferents associacions de productors/es, però també petits empresaris particulars.

Per poder atendre les dificultats i necessitats dels productors i productores, es du a terme aquest projecte, amb l’objectiu de promoure cadenes productives agroecològiques, incorporant l’enfocament d’economia solidària i sostenibilitat ambiental, assegurant processos democràtics a la pressa de decisions que tinguin en compte els interessos i necessitats de la població. S’ha identificat l’oportunitat d’implementar algunes tecnologies apropiades per al procés productiu, que serviran com element demostratiu per a una posterior rèplica, basant-se en l’experiència prèvia d’ESF en aquest àmbit.

Estratègia i metodologia d’intervenció

Per tot l’exposat anteriorment, ESF, juntament amb Grufides, s’ha proposat seguir una línia estratègica d’inclusió del model d’economia solidària i sostenibilitat ambiental, tant a nivell d’organitzacions de base, com de les institucions públiques, així com de la millora de la productivitat agropecuària i l’empoderament local a través de la capacitació, assistència tècnica i la inclusió de tecnologies apropiades.

El projecte actual és, per tant, la continuïtat de les accions iniciades l’any 2015, ja que, tant les organitzacions productives, com el govern local, han vist convenient continuar enfortint aspectes que es consideren exitosos i d’incorporar nous components identificats.

Per tant, es segueix la línia d’apoderament de les organitzacions de productors i productores agroecològiques, mitjançant models d’economia solidària que permetin obtenir més ingressos de l’oferta i venda conjunta dels productes, amb un enfocament de gènere, interculturalitat i sostenibilitat ambiental. Això passa per un programa de capacitació professional d’emprenedoria col·laborativa a aquestes organitzacions amb diferents fases d’actuació:

  • Formació de capacitats en associacionisme i cooperativisme, mitjançant la realització d’un curs dirigit a aquelles iniciatives col·lectives amb vocació transformadora identificades.
  • Assessorament per a la implementació de les emprenedories col·laboratives, amb el propòsit d’instal·lar capacitat i/o habilitats empresarials que permetin contribuir a una adequada posada en funcionament i/o desenvolupament dels seus negocis, mitjançant l’assessorament en bones pràctiques agropecuàries, en l’elaboració de plans de negocis, gestió i comercialització.

Aquest programa de capacitació professional es durà a terme seguint la modalitat d’extensió agrària, que és un procés educatiu per a petits productors agraris amb l’objectiu de formar promotors/es agropecuàris que a la vegada replicaran el coneixement adquirit a altres productors i productores, de manera que s’aconsegueixi un major abast i impacte en la millora de les capacitats i competències en tècniques de producció i transformació orientades a la certificació orgànica i de comerç just. Un element de valor agregat d’aquesta modalitat educativa és la possibilitat d’oferir formació tècnica agropecuària als fills i filles dels productors i productores, oferint una alternativa ocupacional per, d’aquesta manera, evitar la migració del camp a la ciutat a la recerca de treball, que normalment és informal i mal remunerat.

També es busca que les associacions i cooperatives de productors i productores accedeixin a la innovació tecnològica amb energies netes per a millorar la qualitat del seu producte i, d’aquesta manera, poder accedir a certificacions orgàniques i de comerç just. La certificació orgànica exigeix utilitzar tècniques saludables per a la família productora, la comunitat i els consumidors, millorar el sòl i protegir i gestionar correctament els recursos naturals com l’aigua, l’aire i la biodiversitat, amb la qual cosa, les tecnologies basades en energies renovables, són molt útils. En aquest aspecte, mitjançant col·laboracions amb les universitats i l’aportació del voluntariat, s’ha contribuït al disseny i construcció de solucions innovadores, sempre utilitzant tecnologies apropiades. De la construcció d’aquestes tecnologies, s’han elaborat manuals tècnics i capacitacions tècniques. Aquestes solucions són, per una banda, tecnologies per a la transformació dels productes agropecuaris, com ara assecadors i deshidratadors solars, i per l’altra, sistemes de tractament i aprofitament de residus orgànics i aigües residuals, com són la fitoremediació, la biodigestió anaeròbica o el compostatge. Es tracta de tecnologies que suposen una proposta de sanejament ambiental perquè amb el tractament de les aigües residuals s’ajuda a prevenir la contaminació dels recursos hídrics i es redueix el consum d’aigua mitjançant la reutilització d’aigües residuals tractades per a l’agricultura; i un estalvi energètic, ja que, com a subproducte de la biodigestió anaeròbica s’obté biogas, que permet reduir el consum de combustibles fòssils, disminuint el cost econòmic i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, i també, biol i compost orgànic, que es poden utilitzar com a fertilitzants; i a més, els assecadors i deshidratadors solars permeten reduir el consum de combustibles fòssils a l’utilitzar energia solar.

Beneficiaris/àries i impactes esperats

La població destinatària del projecte són les persones productores, transformadores i comercialitzadores agroecològiques de les províncies de Jaén i San Ignacio, que formen part de famílies rurals camperoles i natives en situació de pobresa i pobresa extrema. Els seus ingressos provenen principalment de la venda de cafè, cacau, mel i altres productes agroecològics, presentant limitades capacitats en tècniques i pràctiques en la producció i la transformació de productes ecològics, amb la qual cosa, cal sumar-hi la inadequada infraestructura i equipament del que disposen, fa que els seus productes sigui de baixa qualitat i no optin a certificació ni registre sanitari. A més, les organitzacions de productors i productores no es troben formalitzades, no compten amb plans de negoci i tenen coneixements tècnics en gestió i comercialització limitats.

A més, el present projecte pretén sensibilitzar a funcionaris/es i autoritats involucrades a l’extensió rural, en els beneficis ambientals i econòmics de la implementació de tecnologies apropiades, que pretenguin donar resposta a problemes ambientals i que serveixin com a experiència pilot i demostrativa.

Les solucions adoptades permeten augmentar el valor agregat del producte, al millora el procés productiu; millorar l’eficàcia de la productivitat, al reduir temps i treball físic; reduir costos de producció, a l’utilitzar energies renovables més econòmiques; generar productes orgànics, amb millors preus en el mercat. Contribueixen a millorar els ingressos econòmics de les famílies i la creació de microempreses i generació de treball, la qual cosa millora les condicions de vida. Contribueixen també, al sanejament ambiental, al permetre el tractament de les aigües residuals del procés productiu; la reducció de gasos d’efecte hivernacle i la deforestació, al reduir la combustió de combustibles fòssils o biomassa al ser substituït per energies renovables; la disminució de vectors i olors provinents de les aigües residuals; al consum de productes orgànics, al utilitzar fertilitzants orgànics. La qual cosa millora la qualitat de l’ambient i per conseqüència directa, la salut de les famílies.

Torna a l’ideari dels Projectes al Perú