Donem la benvinguda a la Txell i al Víctor a Maputo, Moçambic, tots dos participaran en el nostre programa de voluntariat internacional

Durant les següents setmanes formaran part del projecte que desenvolupem al país. Estigueu atentes als nostres canals, anirem informant de la seva experiència!

Compartim les seves primeres impressions:

Sembla que va ser ahir quan vam aterrar a Maputo, però, sorprenentment, ja han passat gairebé tres setmanes des de la nostra arribada.

Veníem preparades, amb la idea que les càlides temperatures de l’estiu Moçambiquès ens envoltarien. No obstant això, ens hem trobat amb un hivern inesperadament allargat; els vespres són especialment freds i ventosos, el pitjor d’això és que no hem portat roba d’abrigar!

Des del primer moment, el centre de la capital moçambicana ens ha sorprès i captivitat. Ple de vida i dinamisme, cada carrer de Maputo respira un ambient vibrant, ple de màgia. Com deia un poeta moçambicà, que no recordem el nom, “Cidade garrida, poema de cor, que anda vestida de acácias em flor.”

Tanmateix, és una bombolla enmig d’un país que lluita contra la pobresa, i aquest contrast ens fa reflexionar sobre les realitats que conviuen en un mateix espai; on els preus dels lloguers són elevadíssims i on podem trobar luxes que semblen fora de lloc en un context de necessitats bàsiques insatisfetes.

En les primeres visites a les machambas (horts periurbans), hem pogut observar la realitat del país: cases de xapa, carrers sense asfaltar, brossa i agricultura de subsistència.

L’equip local d’ESF, fotmat per la Vania, l’Alberto i l’Isildo, ens han rebut amb els braços oberts, i… amb molta feina i activitats per realitzar! Ja estem treballant conjuntament per intentar aprofitar al màxim la nostra estada.

Hem viscut l’experiència de viatjar en “chapa” el transport típic de Moçambic. Aquestes furgonetes antigues, plenes de seients, on els conductors competeixen entre ells per veure qui és capaç de posar més passatgers en un mateix viatge!

A poc a poc estem coneixent el país, la seva gent i el projecte que ens ha portat aquí. Tot i que sentim que encara ens queda molt per descobrir.

Txell Casals i Víctor Àguila

Donem la benvinguda a la Gemma i a la Lucía al Brasil, les dues participaran en el nostre programa de voluntariat internacional

Durant els pròxims dos mesos estaran fent voluntariat internacional dins del nostre Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) amb el MAB (Movimento dos Atingidos por Barragens: MAB).

Compartim les seves primeres impressions:

El passat 7 d’octubre vam arribar a la ciutat de São Paulo, capital de l’estat amb el mateix nom i la regió metropolitana més gran del país brasiler. Aquesta és la primera parada dels dos mesos de PCR que durem a terme en col·laboració amb el MAB (Movimento dos Atingidos per Barragens).

Els objectius del MAB són varis, com per exemple crear una societat més justa i igualitària, crear un projecte energètic diferent i de caràcter popular o defensar el dret dels afectats per les represes i altres conseqüències de l’actual model energètic i el canvi climàtic. El que ens ha sorprès molt, és que per a aconseguir-los, s’organitzen de manera comunitària, agrupant les famílies afectades en grups que assignen uns representants, i entre aquests representants trien un responsable de la regió. D’aquesta manera, s’asseguren de mantenir una comunicació estable, sostenible i inclusiva entre els treballadors del moviment i les afectades.

No només això, sinó que també mantenen una forta comunicació amb tota la xarxa del MAB de tot el país. El primer dia, una militant de Belém, la Beatriz, que estava en el seu últim dia d’estada col·laborativa a São Paulo, va explicar-nos les complexitats del moviment a la zona amazònica, així com que els militants del moviment sovint es mouen a través del territori depenent de les necessitats per ajudar amb les tasques que siguin necessàries en cada moment. Per exemple, unes setmanes enrere, molts militants de São Paulo havien anat a Río Grande do Sul a ajudar en les tasques de cuina solidària després d’una catàstrofe. En el cas de São Paulo, el moviment té molts focus d’actuació, ja que a l’estat hi ha 7.447 preses, de les quals molt poques han passat el pla d’assegurança i inspecció de preses en l’últim any i, per tant, en desconeixen les condicions. Les úniques dades de risc de trencament de les preses que tenen són del 2017 i són les següents: 92 d’alt risc, 180 de risc mitjà i 189 de risc baix.

Les primeres persones a rebre’ns a São Paulo van ser la Liciane i el Jadir. La Liciane és la coordinadora del MAB de São Paulo. Ens van acollir a la seu del MAB, on hem dormit i fet els àpats els primers dies. La primera activitat que vam fer va ser conèixer una de les àrees afectades per les preses. La Laís, una de les militants del MAB de la regió de Perús ens va acollir una nit a casa seva i ens va explicar quins són els riscos que pateixen les persones que viuen a la seva zona. Perús és un dels barris més pobres de Sao Paulo i està situat a la zona perifèrica de la ciutat. Una presa destinada a la mineria i pedreria està construïda al costat de la ciutat i existeix la possibilitat que en un futur aquesta pugui col·lapsar. Això representa un perill pels habitants de Perús, ja que pot provocar problemes de salut relacionats amb la contaminació d’aigua potable, malalties respiratòries i problemes de salut mental. El MAB lluita per perquè aquests tipus de preses ja construïdes tinguin assegurances i perquè passin inspeccions anuals.

La segona activitat que hem fet amb el MAB ha estat formar part d’una formació que ha realitzat juntament amb Fiocruz, una associació que promou la salut i el desenvolupament social, generant i difonent coneixement científic i tecnològic. La “Formaçao e fortalecimento dos coletivos de saúde do movimento dos atingidos por barragems no Brasil” va durar tres dies i la vam fer a la “Casa Do Professor” edifici del Sindicat de Professors de l’estat de SP. Aquesta formació estava adreçada als propis membres del MAB, la majoria d’ells afectats. La formació va tractar diversos temes com la filosofia marxista del moviment, la història i recorregut del servei sanitari públic del país (el SUS) i la vigilància popular de la salut. L’objectiu de la formació va ser que els militants de cinc regions de São Paulo s’organitzessin per crear col·lectius de salut.

Fent una volta per la capital, hem quedat molt sorpreses de la varietat d’olors i colors que es poden experimentar. A cada cantonada s’hi troben murals i grafitis, paradetes acolorides d’açaí, carns a la brasa, blat de moro i altres fritures. A més a més, cada parc sembla una jungla, amb una flora molt diversa i abundant i, fins i tot, fauna cuidada i protegida. Tot això, contrasta amb el gris i el vidre dels grans edificis de la ciutat, molt concorreguda i amb molts helicòpters que sobrevolen les avingudes i els carrers. El ritme és frenètic a la capital, però, tot i això, hem tingut temps de gaudir d’algues ofertes culturals i provar delícies com el pão de queijo i la guayaba.

La primera setmana a São Paulo l’hem passada coneixent l’organització i fent vida local. Hem conegut a moltes persones diferents que ens han acollit sempre amb els braços oberts, cadascuna ensenyant-nos coses molt diferents sobre la seva ciutat i cultura. Els pròxims dies viatjarem al Litoral Nord i altres regions per seguir coneixent i aprenent sobre els problemes que afronten els ciutadans i ciutadanes.

A continuació compartim algunes fotografies d’aquests primers dies:

Coneixem de primera mà el funcionament dels aqüeductes comunitaris a Colòmbia

La Laia i l’Alejandro continuen la seva estada a Colòmbia coneixent aquest cop el funcionament dels aqüeductes comunitaris. Compartim les seves impressions i algunes fotografies.

Dins de la Corporació Penca de Sábila es troba el Programa de Cultura i Política Ambientalista, que se centra principalment en la defensa del dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS) i el reconeixement de la gestió comunitària de l’aigua, oferint acompanyament i suport jurídic i organitzatiu a les associacions d’aqüeductes. Amb la intenció de donar-nos a conèixer part del programa i entendre millor com s’organitzen els aqüeductes, la visita va ser a una reunió d’Aguacerros, una xarxa amb més de 20 aqüeductes afiliats fins al moment.

Un aqüeducte comunitari no es refereix només a la canalització de l’aigua, sinó que el terme inclou la part natural, la infraestructura de captació i depuració d’aigua, l’organització i les persones que el gestionen. Els aqüeductes es creen a partir de la necessitat de la gent de tenir aigua a les seves llars per a ús domèstic o agrícola. Aquestes organitzacions varien molt entre si, ja sigui en mida, afiliats o a nivell d’infraestructura. En moltes ocasions es comença amb solucions més casolanes i es va millorant amb el temps. Són organitzacions sense ànim de lucre, de manera que el benefici que puguin generar es destina a la millora de la infraestructura, la solució de problemes comunitaris o al copagament de necessitats particulars.

Vam començar el dia trobant-nos a la Terminal Sud de Medellín a les 7 del matí, amb destinació a Fredonia, municipi situat a la subregió del sud-oest d’Antioquia. A Colòmbia hi ha una diferenciació entre zones urbanes i zones rurals. En el primer cas, dins dels municipis, es troben les comunas, que es divideixen en barris. En el segon cas, dins dels municipis hi ha els corregimientos, que es divideixen en veredas. Cada aqüeducte comunitario pot abastir una o diverses veredas, i tot i que en la seva majoria es troben en zones rurals, també n’hi ha alguns que donen servei a zones urbanes perifèriques o nuclis urbans de municipis petits. En el nivell municipal d’organització hi ha les associacions o xarxes d’aqüeductes, seguit de l’associació departamental i, finalment, la Xarxa Nacional d’Aqüeductes de Colòmbia.

Per arribar a Fredonia es pot anar en autobús o en taxi compartit; en el nostre cas, vam agafar un taxi, i anàvem molt ben acompanyats amb la Deissy Peña (assessora jurídica) i la Isabella Agudelo (practicant de Treball Social). Com que és un servei que funciona segons la disponibilitat, vam anar a esmorzar mentre esperàvem que ens truquessin. Un esmorzar típic pot ser una arepa colombiana amb ous remenats, formatge fresc i xocolata calenta com a beguda, molt diferent del que estem acostumats. Mentre esmorzàvem, vam posar-nos al dia sobre els aqüeductes i la seva organització, que pot resultar una mica complicada si ets nou en el tema.

Cap a les vuit ens va recollir el taxi i vam emprendre el camí cap a Fredonia. El viatge va durar una hora i mitja, i durant el trajecte vam poder gaudir de les vistes de la vegetació i les muntanyes de la zona, inclòs el Cerro Bravo.

En arribar a Fredonia, després d’un tinto (cafè sol) ràpid, vam anar a la Casa de la Cultura on ens esperaven. A la reunió hi havia els representants d’alguns aqüeductes comunitaris que formen part d’Aguacerros, dos representants de l’alcaldia i una ponent de l’empresa Isa, que havia sol·licitat l’espai per exposar el projecte d’interconnexió Carrieles, basat en la construcció d’una nova subestació elèctrica d’alta tensió per subministrar energia a la zona. Les torres d’electricitat passen per Fredonia, i així els representants de les organitzacions es podien informar millor sobre com afectaria la seva zona i el medi ambient.

Després de la primera ponència es va procedir amb el tema principal de l’espai, que era la conformació de la Comissió de l’Aigua, a través de la qual es vol implementar la política pública de l’aigua de Fredonia. La política pública és un marc normatiu municipal que busca garantir la gestió comunitària de l’aigua, el dret humà a l’aigua i el dret a un medi ambient sa. Entre els seus objectius principals hi ha: promoure la priorització d’usos del sòl per a activitats de conservació i restitució de les fonts hídriques i per a pràctiques agropecuàries a petita i mitjana escala; promoure i enfortir la gestió comunitària de l’aigua mitjançant processos educatius i establint processos per a la resolució de conflictes; i garantir la participació ciutadana al voltant de la gestió ambiental de l’aigua com a bé comú. La política pública de Fredonia va ser una proposta construïda per la comunitat i Aguacerros, rebent l’assessorament i l’acompanyament de Penca de Sábila.

La trobada es va dur a terme de manera bastant informal, sense formalismes innecessaris. Es va llegir l’acta amb els requisits necessaris per conformar la Comissió i es van anar seleccionant les persones necessàries de les dues parts. Per part de l’alcaldia hi havia els dos assistents representants, Gabriel Echeverri y Danilo Suaza i per part d’Aguacerros, Federico Posada, Olga Lodoño y Mary Luz Ríos cadascun representant d’un aqüeducte comunitari diferent.

En aquesta ocasió, la tasca de Penca de Sábila era de suport i acompanyament, i l’espai es va dinamitzar des d’Aguacerros. La reunió es va fer de manera horitzontal, molt amable i propera; expressant les idees amb respecte, van resoldre el que es podia en aquell moment i van marcar objectius i assignar tasques per a les dues parts de cara a la propera reunió, d’aquí a quinze dies.

Després de la reunió, vam tenir l’oportunitat de xerrar una mica més amb alguns representants sobre la gestió de l’aigua i els vam poder parlar una mica de les problemàtiques existents a Catalunya amb l’aigua. Per acabar la visita, vam anar a dinar a La Granjita, un restaurant de rostits i menjar típic al costat de la carretera. Vam menjar una sopa de fesols, chicharrón, patacones i de postres mazamorra paisa amb “bocadillo” (blat de moro bullit amb llet i dolç de guaiaba), un dinar molt agradable davant del Cerro Bravo.

El Programa de Coneixement de la Realitat a Colòmbia, on participen la Laia i l’Alejandro, compta amb el finançament de la Diputació de Barcelona.

Nova edició del curs en línia: Gènere i cooperació internacional

En el curs en línia “Gènere i cooperació internacional: impulsant transformacions feministes de les organitzacions, els projectes i campanyes d’incidència” oferirem coneixements bàsics sobre gènere per a persones que formin part del sector de l’Educació per a la Justícia Global i la Cooperació Internacional, així com per a impulsar les agendes feministes en totes les organitzacions.

El curs serà impartit en castellà.

Trobareu tota la informació del curs, preus, i formulari d’inscripció en aquest enllaç.