Defensa dels drets dels pobles indígenes, organitzacions camperoles i de dones i gestió integral del conflicte a Cajamarca.

Presentació del projecte

El proyecto busca contribuir al pleno ejercicio de los derechos individuales y colectivos de los pueblos indígenas y comunidades campesinas en contextos de conflictos socioambientales en Cajamarca, Perú, a través del fortalecimiento de sus organizaciones para el ejercicio y exigibilidad de derechos individuales y colectivos, con enfoque de género e interculturalidad, contribuyendo a la gestión integral y transformación de los conflictos. Los titulares de derechos son líderes y lideresas defensores de medio ambiente y derechos humanos integrantes de organizaciones campesinas, de pueblos indígenas y de mujeres del Departamento de Cajamarca. Se busca, por un lado, que los líderes y lideresas cuenten con capacidades para el ejercicio y exigibilidad de sus derechos, contribuyan a la transformación de conflictos y que participen en espacios de diálogo frente a vulneración de derechos en sus territorios. Para ello, se fortalecerán capacidades para el reconocimiento, ejercicio y exigibilidad de sus derechos civiles, políticos, colectivos y DESCA, mediante una Escuela de Formación en derechos, negociación, y mecanismos de acceso a la justicia. Además se fomentará su participación en espacios de diálogo y concertación, en los cuales presenten propuestas que contribuyan a la transformación de conflictos, incorporando las necesidades e intereses de las mujeres, pueblos indígenas y comunidades campesinas, para lo cual, se brindará asesoría a las organizaciones, así como a los gobiernos subnacionales sobre la gestión integral de conflictos. Por otro lado, se espera que los líderes y lideresas en situación de amenaza y vulnerabilidad, cuenten con estrategias y mecanismos de defensa, visibilización y protección de sus derechos civiles y políticos, colectivos y DESCA. Para ello, se les acompañará en la formulación e implementación de un protocolo de protección y defensa, así mismo, se brindará defensa legal de los denunciados y procesados en conflictos socioambientales, para lo cual, es necesario contar con abogados capaces de ejercer defensa con un enfoque de derechos e interculturalidad, por lo que se implementará una escuela de formación de abogados jóvenes. Paralelamente, se desarrollarán acciones legales ante mecanismos internacionales, acerca de la vulneración de derechos de comunidades en contextos de conflictos socioambientales. En un tercer lugar, se busca generar propuestas de políticas públicas y marcos normativos que fortalezcan la protección de derechos y la gestión integral de conflictos, a través del diálogo concertado entre las organizaciones sociales y el Estado. Para ello, se llevará a cabo la construcción participativa de agendas con las poblaciones en situación de amenaza y vulnerabilidad por conflictos, en base a las cuales se elaborarán las propuestas de política pública, con las que se incidirá y sensibilizará a decisores de política y a la opinión pública. Finalmente, se pretende que las organizaciones sociales visibilicen ante la opinión pública nacional e internacional la agenda de las comunidades campesinas, pueblos indígenas y mujeres, frente a la vulneración de sus derechos por conflictos socioambientales. Para ello, se desarrollará una campaña de difusión, sensibilización e incidencia y se fortalecerá el Observatorio de Conflictos incorporando un observatorio legal de vulneración de derechos en conflictos socioambientales.

Context i antecedents

Des de l’any 2005 fins el 2012, ESF implementà el Programa Andino de Electrificación Rural y Acceso a las Energías Renovables (PAER). L’objectiu d’aquest programa era adoptar elements que contribueixin a superar barreres que impedeixen o frenen el desenvolupament energètic rural a la Zona Andina i com a conseqüència, el Desenvolupament Humà en totes les seves dimensions. L’any 2008 es va desenvolupar el primer procés de planificació energètica provincial, a la província de San Pablo (Cajamarca). L’any 2009, es va iniciar la segona fase del PAER, en la qual es va implementar un sistema productiu en la comunitat La Ramada (districte José Sabogal, San Marcos) basat en l’ús de les energies renovables amb enfocament d’economia solidària, que promou l’associacionisme i la redistribució de rols de gènere, així com la participació de la població en la pressa de decisions polítiques a nivell districtal. Aquesta nova estratègia està demostrant tenir un impacte molt positiu a la població, ja que estan apareixent noves dinàmiques organitzatives a nivell comunitari, els i les agricultores estan més motivades per incidir en les polítiques municipals, les dones estan veient reforçades les seves oportunitats de desenvolupament i millorades, les tècniques productives a nivell de rendiments i de sostenibilitat ambiental.

Del 2009 al 2015, ESF ha desenvolupat diferents projectes juntament amb Grufides a la regió de Cajamarca amb els següents propòsits:

  • Minimitzar la vulnerabilitat ambiental de les comunitats afectades pels impactes socials i ambientals de l’activitat extractiva minera
  • Disminuir les asimetries dels actors que fan ús dels recursos naturals.
  • Garantir l’exercici de la justícia i la democràcia.
  • Millorar la cobertura de les necessitats socials, la promoció del desenvolupament productiu, la sostenibiltiat dels recursos naturals i l’enfortiment de la governabilitat local.
  • Promoure les competències de desenvolupament econòmic local de la Municipalitat, incorporant l’enfocament d’economia solidària i sostenibilitat ambienal, apoderar les organitzacions socials i promoure la seva participació en els processos de desenvolupament econòmic local i ambiental.
  • Enfortir els processos democràtics en la pressa de decisions relacionades amb polítiques ambientals de gestió del territori a escala regional i local que tenen en compte els interessos i necessitats de la població.

ESF ha iniciat una relació amb Grufides i Fedepaz, en el treball en l’acompanyament de la Comunitat Nativa Awajún de Supayaku, a nivell de defensa legal, formació de nous líders en drets dels pobles indígenes, elaboració del seu Pla de Vida i assessoria legal i inscripció de la comunitat, dels seus dirigents i organitzacions.

Darrerament, Fedepaz i ESF, coordinen accions a la comunitat per al seu enfortiment de capacitats productives en sostenibilitat ambiental i economia solidària.

L’amplia experiència de Fedepaz i Grufides en àmbits geogràfics comuns, ha permés també, el treball en aliança per a accions d’assessoria tècnica a poblacions afectades per projectes miners i de defensa legal de liders, com en casos emblemàtiques de Choropampa, Cerro Quilish, Conga i Máxima Acuña.

Fedepaz i Grufides són part de l’Observatori de Conflictes Miners a Perú (OCM) que des de 2007, recull i sistematitza informació rellevant sobre conflictes vinculats a l’activitat minera a diferents regions del Perú, que publica a través d’un informe semestral. Són membre, també, del Consell Directiu de la Coordinadora Nacional de Drets Humans i de la Red Muqui.

D’altra banda, ESF realitza difusió i sensibilització a Espanya i Europa sobre la problemàtica de les indústries extractives i els drets ambientals, a través de la participació en xarxes, exposicions, jornades, publicacions i inclús aplicacions informàtiques. Des del sud es subminista material per a les accions i campanyes de sensibilització al nord. Un exemple més significatiu és el documental “Las Damas Azules”, que gràcies a la beca DevReporter, reflexa l’impacte de les activitats extractives en les relacions de gènere als territoris i sistematitza les experiències de resistència, organització social i alternatives gestades per part de les dones camperoles de Cajamarca, i que ha suposat una eina de sensibilització al desenvolupament humà, igualitari i sostenible en diferents espais, principalment a Espanya, a alguns països europeus i a Perú.

Ubicació geogràfica

El projecte es desenvolupa al Departament de Cajamarca, ubicat a la serra nord del Perú. És el quart departament més poblat del país, amb una població majoritàriament rural (67,3%). El 57,3% de la població econòmicament activa treballa al sector primari, sent l’activitat agropecuària,la principal activitat de la regió. El sector miner representa tan sols l’1,47% del total. Tot i que l’activitat minera ha contribuït al creixement del PIB, la regió de Cajamarca no ha millorat el seu índex de desenvolupament i encapçala la llista del primer grup de departaments amb major nivell de pobresa de Perú (52,7% i 57% de pobresa i 18,14% i 26,97% de pobresa extrema). La desnutrició i l¡analfabetisme poden arribar a nivells superiors al 50% en alguns districtes.

Anàlisi i justificació de l’acció

La regió andina ha experimentat una acceleració de les industries extractives en l’última dècada, que segons dades de 2015, el 32,55% de la superfície del Departament està concesionat, amb 30 projectes miners o hidroelèctrics. El 48,6% dels territoris de les comunitats camperoles i el 3% de les comunitats indígenes a nivell nacional estan dins de d’aquestes concesions, sense informació, consulta previa ni avaluació del territori. Per a incentivar la inversió privada, l’Estat ha flexibilitat els estàndards ambientals i les garanties dels pobles indígenes, promovent una política de criminalització de la protesta social.

Aquest ús i aquesta ocupació del territori i dels recursos naturals és inadequat i genera que les poblacions reclamin ser consultades sobre el destí dels seus territoris, per la qual cosa, s’han organitzat, demanant informació, poder de decisió i garanties als seus drets, i d’aquesta manera, sorgeixen els conflictes socioambientals. En contextos de conflicte augmenta el risc de violació dels drets humans, fent més profundes les esquerdes de desigualtat, com són l’accés als recursos naturals, principalment l’aigua, a la justícia, o a un medi ambient sa, especialment de les comunitats camperoles i indígenes i de les dones.

S’identifica la violència política, ja que els i les líders pateixen violacions dels seus drets econòmics, socials, culturals i ambientals, i a més, són judicialitzats i criminalitzats per exercir el seu dret a la llibertat d’expressió, fostigats i estigmatitzats, per part d’alguns mitjans de comunicació. Existeixen amenaces, riscos i fets efectius de danys a persones que protegeixen els seus territoris i el medi ambient. No existeixen, per tant, mecanismes de protecció i defensa dels i les líders i organitzacions, que a la vegada, presenten un dèbil coneixement, exercici i exigibilitat dels seus drets i no tenen accés a defensa legal. Els operadors de justicia i advogacia desconeixen com actuar en casos de vulneracions de drets humans en aquest context, i a nivell internacional, no existeix pràcticament, coneixement de la vulneració de drets a les poblacions de Perú.

Els impactes ambientals provinents de les industries extractives, afecten al medi ambient, a l’accés als recursos naturals i a la salut, mitjançant la contaminació, la degradació ambiental i dels ecosistemes i el control del territori, construint una forma de violència, especialment contra les comunitats camperoles i indígenes, i també, contra les dones.

Estratègia i metodologia d’intervenció

Es busca contribuir al ple exercici dels drets individuals i col·lectius de defensors/es de drets humans de comunitats camperoles i pobles indígenes en contextos de conflictes socioambientals a Cajamarca. A partir d’aquí, s’espera contribuir a la gestió integral i transformació dels conflictes socioambientals, reduint la violència als conflictes. El projectes pretén contribuir a garantir els següents:

  • Dret a participar en el manteniment i el foment de la pau i la seguretat i en els processos d’adopció de decisions en matèria de prevenció i solució de conflictes.
  • Dret a la llibertat de pensament i expressió.
  • Dret a un medi ambient sa.
  • Dret a la salut.
  • Dret dels pobles indígenes a la terra, als territoris i recursos i el dret al consentiment lliure, previ i informat.

Per tot això, es busca apoderar les organitzacions de la societat civil, en especial a líders defensors de drets humans i medi ambient que formen part a organitzacions indígenes i camperoles en zones del país on existeixen conflictes socioambientals, per a la defensa dels drets, i en l’àmbit nacional per a la construcció d’un país més democràtic, inclusiu i sostenible.

Així doncs, entre els objectius estratègics de la institució destaquen:

  • Reforç de les Administracions Públiques i la societat civil organitzada davant les grans corporacions del sector extractiu.
  • Desenvolupament de capacitats per a la gestió pública ambiental.
  • Afavorir l’accés equitatiu als recursos i la riquesa generada.

ESF contempla perspectiva integral i transversal de gènere que permetrà identificar i acabar amb els enfocaments androcèntrics associats a les polítiques de neuralitat i no intervencionisme cuant al tema específic de gènere.

En aquest cas, es planteja una intervenció que té com a objectiu principal aconseguir la igualtat en els resultats observats a l’avaluar les nostres accions, mitjançant un procés d’inclusió d’aquesta perspectiva, tant a nivell d’estructura de l’organització, com les campanyes de sensibilització dutes a terme al Nord, a la proposta formativa de l’entitat, als plans de comunicació i als programes que es puguin dur a terme a terreny

El compromís de l’entitat amb la igualtat de gènere i els drets humans es veu reflexat, tant en la planificació estratègica de l’entitat, com en les actuacions que es puguin realitzar. Les línies d’acció que es plantegen a la planificació estratègica en relació a la igualtat de gènere són:

  • Elaborar un diagnòstic intraorganitzacional de gènere.
  • Definir un Pla d’acció que resolgui les desigualtats identificades.
  • Incluir l’enfocament de gènere i basat en els drets a les formulacions dels projectes i campanyes, amb un pressupost específic, i també, als materials de comunicació i formació.
  • Programar formacions específiques als treballadors i treballadores per a la inclusió de l’enfocament de gènere i basat en drets a les seves àrees d’actuació.

Beneficiaris/àries i impactes esperats

Els titulars de drets són els i les líders en situació d’amenaça i vulnerabilitat per conflictes socioambientals, que formen part d’organitzacions socials de dones i mixtes camperoles, indígenes i urbanes, de les províncies de Cajamarca, Bambamarca, Celendín i San Ignacio, del Departament de Cajamarca. Són: líders, professionals, activistes i dones que actuen pacíficament en defensa dels drets humans, ambientals i del territori. També són beneficiàries, les organitzacions socials de les quals formen part. Es tracta d’organitzacions locals que entre altres activitats, realitzen capacitacions sobre els drets dels pobles, debats sobre els impactes de la construcció d’hidroelèctriques, defensa del medi ambient, conciliació i suport a l’administració de justícia, defensa dels drets econòmics, ambientals, polítics i de les dones i representació de les comunitats indígenes awajún.

Dins dels impactes previsitos està la garantia del ple exercici dels drets i llibertats fonamentals dels pobles indígenes i organitzacions camperoles de Cajamarca, bàsicament, els següents:

  • Dret a participar en la conservació i el foment de la pau i la seguretat, i en els processos d’adopció de decisions en matèria de prevenció i solució de conflictes.
  • Dret a la llibertat de pensament i expressió.
  • Dret a un medi ambient sa i el dret a la salut.
  • Dret dels pobles indígenes a les terres, territoris i recursos.
  • Dret al consentiment lliure, previ i informat en les següents dimensions: disponibilitat de propostes polítiques en gestió de conflictes i protocols de protecció i seguretat; accessibilitat a programes de formació en drets, a defensa legal i mecanismes de denúncia; participació en la formulació i execusió de propostes normatives i polítiques en gestió de conflictes; sostenibilitat, mitjançant la incidència i sensibilització nacional i internacional.

S’espera arribar a 185 líders d’organitzacions camperoles i indígenes, un 40% dels quals són dones, apoderades en lideratge, autoestima, incidència política, negociació i amb capacitats per desenvolupar estratègies de denúncia, documentació i difusió i accions per a l’exercici i exigibilitat de drets. També s’espera que una part d’aquests líders participin en espais de diàleg i concentració, presentant propostes que ajudin a la transformació de conflictes, incorporant les necessitats i interessos de les dones, pobles indígenes i organitzacions camperoles. Les persones líders en situació d’amenaça i vulnerabilitat formularan i implementaran protocols i mesures de protecció i seguretat per a garantir els seus drets davant situacions d’amenaça per conflicte. Aquelles que es troben en qualitat d’investigades o de greuge tindran defensa legal. S’espera la participació de 20 advocats/des joves especialitzades en protecció de drets humans i conflictes socioambientals, amb capacitats per a generar mecanismes de defensa a líders en situació d’amenaça i vulnerabilitat. Líders d’organitzacions socials participaran en l’elaboració i validació de propostes polítiques en matèria de prevenció, gestió i transformació de conflictes o de protecció a defensors dels drets humans. Funcionaris i funcionàries públiques apoderades per assumir les seves obligacions, promovent l’elaboració de propostes de normes i polítiques públiques en matèria de prevenció, gestió i transformació de conflictes que contribueixin a la disminució de les desigualtats de les comunitats camperoles i indígenes i de les dones.

Torna a l’ideari dels Projectes al Perú