Aprendre a cuidar l’aigua jugant amb Cuidemos el Agua

Un nou recurs educatiu per apropar als infants el dret humà a l’aigua, la biodiversitat amazònica i la importància de cuidar aquest bé essencial.

Com podem apropar als infants la importància de cuidar l’aigua i els ecosistemes amazònics? Amb aquesta pregunta neix Cuidemos el Agua, un quadern didàctic que, a través del joc i l’aprenentatge, convida nens i nenes a descobrir el valor de l’aigua, la biodiversitat i el paper de les comunitats en la seva protecció.

Mitjançant laberints, sopes de lletres, endevinalles, experiments, jocs d’observació, targetes de memòria i activitats de lògica i creativitat, el quadern ofereix una manera divertida i participativa d’explorar el valor de l’aigua, la biodiversitat i la conservació dels ecosistemes amazònics.

Més enllà de les activitats, Cuidemos el Agua promou valors com la responsabilitat ambiental, l’ús sostenible de l’aigua, la protecció de la biodiversitat i el treball comunitari. També esdevé una eina de suport per al professorat i les famílies, facilitant que aquests aprenentatges es traslladin al dia a dia i contribueixin a formar una cultura de respecte envers l’aigua des de la infància.

Aquest nou recurs contribuirà a reforçar les jornades de sensibilització dirigides a infants, fomentant des de les primeres etapes educatives el compromís amb la cura de l’aigua, la protecció del medi ambient i la valoració de la biodiversitat amazònica.

Descarrega aquí el quadern Cuidemos el Agua en pdf.

El quadern ha estat elaborat per l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ISF), en coordinació amb el Govern Autònom Descentralitzat de la Província d’Orellana (GADPO), el Ministeri d’Ambient i Energia i les organitzacions comunitàries que gestionen l’aigua a l’Amazònia nord de l’Equador. El material és fruit d’un procés participatiu desenvolupat amb el Consorci de Juntes d’Aigua de Sucumbíos, Napo i Orellana (CJASNO) i l’Associació de Juntes Administradores d’Aigua Potable i Sanejament La Belleza (AJAAPYSLB), incorporant els coneixements i les experiències de les comunitats del territori. Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte «Gestión integral e inclusiva del ciclo del agua para garantizar el derecho humano al agua en la Amazonía norte del Ecuador en un contexto de cambio climático», que treballa per enfortir la gestió comunitària de l’aigua i garantir el dret humà a l’aigua en un context de canvi climàtic.

Memòria d’Activitats 2025: un any defensant l’aigua, l’energia i la vida

El 2025 ha estat un any de lluites compartides, aliances i construcció d’alternatives davant la crisi ecosocial. La nova Memòria d’Activitats recull el treball impulsat des d’Enginyeria Sense Fronteres per avançar cap a la justícia ambiental, social i de gènere, tant a Catalunya com a El Salvador, l’Equador, Moçambic i altres espais de cooperació internacional.

En un context marcat per la crisi climàtica, l’agreujament de les desigualtats i l’expansió de models extractius que posen en risc els drets de les persones i dels territoris, l’any 2025 hem continuat treballant al costat de comunitats, moviments socials i organitzacions aliades per construir alternatives que posin la vida al centre.

La Memòria d’Activitats 2025 recull una part d’aquest camí col·lectiu: un any de defensa del dret humà a l’aigua i el dret a l’energia, de suport a processos comunitaris, de producció de coneixement crític i d’incidència política per avançar cap a societats més justes i democràtiques.

Què hem impulsat aquest 2025?

Hem defensat l’aigua com a dret humà i bé comú, reforçant la gestió pública i comunitària de l’aigua i impulsant processos de participació, incidència i sensibilització a Catalunya, El Salvador i l’Equador.

Hem treballat per una transició energètica justa, combatent la pobresa energètica, denunciant els impactes de les indústries extractives i reforçant aliances per defensar el dret a l’energia.

Hem acompanyat processos de sobirania alimentària, agroecologia i ecofeminisme, especialment amb comunitats de Moçambic, promovent alternatives que reforcen l’autonomia de les persones i la sostenibilitat dels territoris.

Hem continuat teixint aliances internacionals, connectant organitzacions i moviments socials de Catalunya, Europa, Amèrica Llatina i l’Àfrica per fer front als reptes compartits de la crisi ecosocial.

Hem produït coneixement per transformar, amb nous estudis, materials pedagògics, recursos comunicatius i eines d’incidència per alimentar el debat públic i reforçar les lluites socials.

Un projecte col·lectiu

La memòria també és un exercici de transparència i rendició de comptes. Durant el 2025, Enginyeria Sense Fronteres ha gestionat 1,7 milions d’euros, dels quals el 84% provenen de finançament públic, i ha destinat més del 83% de la despesa directament a projectes i campanyes impulsats tant a Catalunya com als països on treballem.

Però, sobretot, la memòria parla de les persones que fan possible aquest projecte: 497 persones sòcies, un equip de 21 persones treballadores, desenes de voluntàries, activistes, contraparts i organitzacions aliades que, dia rere dia, sostenen aquesta feina col·lectiva.

Continuem caminant plegades

Cada projecte, cada campanya i cada aliança que recull aquesta memòria és fruit del treball compartit amb centenars de persones i organitzacions que creuen que una altra manera de gestionar l’aigua, l’energia i els béns comuns és possible.

Gràcies per formar-ne part.

👉 Ja podeu consultar i descarregar la Memòria d’Activitats 2025 aquí.

Ja disponible la Revista del II ENDHAS: defensant l’aigua i el sanejament com a drets humans

La publicació recull els principals debats, testimonis i propostes sorgits durant la trobada celebrada a Salvador de Bahia, que va reunir més de 350 persones de moviments socials, comunitats i organitzacions de l’Amèrica Llatina.

Ja es pot consultar la Revista de la II Trobada Nacional de Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament (II ENDHAS), una publicació que recull els principals debats, reflexions i propostes sorgides durant la trobada celebrada a Salvador de Bahia, al Brasil.

Fruit d’un procés col·lectiu que va reunir més de 350 participants entre moviments socials, organitzacions comunitàries, investigadors, estudiants i representants institucionals, la revista esdevé una eina de memòria i incidència per continuar avançant en la defensa de l’aigua i el sanejament com a drets humans.

La publicació aborda qüestions clau com la privatització i la financerització dels serveis d’aigua i sanejament, el racisme ambiental, les desigualtats territorials, la justícia climàtica, les tecnologies socials i la gestió comunitària de l’aigua. Les diferents aportacions coincideixen a assenyalar que l’accés a aquests serveis essencials continua condicionat per factors socials, econòmics, racials i territorials que afecten especialment les comunitats més vulnerabilitzades.

La dimensió internacional ocupa un lloc destacat a la revista. Experiències procedents de Xile, Equador i El Salvador mostren que la defensa del dret humà a l’aigua és una lluita compartida arreu de l’Amèrica Llatina. Els testimonis recollits evidencien tant els impactes de la mercantilització de l’aigua com la força de les organitzacions comunitàries per construir alternatives basades en la gestió democràtica i el bé comú.

La revista també destaca el paper de la Plataforma d’Acords Públic-Comunitaris de les Amèriques (PAPC) i d’altres xarxes que promouen models de gestió públics i comunitaris com a resposta als processos de privatització i concentració empresarial que afecten el sector.

A més de recollir experiències i testimonis, la publicació presenta recomanacions elaborades col·lectivament durant l’encontre. Entre aquestes destaquen el reforç de la participació social en la presa de decisions, la garantia d’un mínim vital d’aigua potable, l’impuls de la gestió comunitària, l’aplicació de tarifes socials i la incorporació de la justícia climàtica i la lluita contra el racisme ambiental en les polítiques públiques.

Més que una memòria de l’esdeveniment, la Revista del II ENDHAS és una invitació a continuar teixint aliances i impulsant accions col·lectives per garantir que l’aigua i el sanejament siguin drets efectius per a totes les persones.

Descarrega la revista aquí.

Aquesta iniciativa s’emmarca en les accions impulsades amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) per promoure la defensa del dret humà a l’aigua i l’intercanvi d’experiències entre comunitats i organitzacions d’Amèrica Llatina.

Centres de dades, intel·ligència artificial i justícia hídrica: resistències des dels territoris

Un seminari de Just Water Futures analitza els impactes socials i ambientals de la infraestructura digital i comparteix experiències de mobilització comunitària als Estats Units i Xile.

El seminari de febrer del 2026 de Just Water Futures, titulat: AI and Water Justice: Data Centers as Sites of Struggle, va explorar les formes en què comunitats de diferents territoris de les Amèriques s’estan organitzant enfront dels Centres de Dades, denunciant la falta de consulta directa a les comunitats afectades i la petjada ecològica que aquests projectes generen. La sessió va abordar estratègies de resistència i organització, incloent-hi la presentació d’una eina per a activistes compartida per Steven Renderos.

La trobada, coordinada per Isidora Cruxên membre de Just Water Futures i professora titulada en Queen Mary University of London, va comptar amb la participació de:

• Steven Renderos, director executiu de Media Justice, una organització nacional pels drets mediàtics i tecnològics de les comunitats racialitzades als Estats Units. Durant més de 10 anys ha liderat campanyes sobre accés a les telecomunicacions, concentració corporativa de mitjans i tecnologies, vigilància i impactes de les grans empreses tecnològiques.
• Nicolás Bejarano, arquitecte, investigador i doctorand en la UC Xile, especialitzat en l’estudi dels centres de dades hiperescalables i les implicacions socials i ambientals en els territoris locals. La seva recerca se centra especialment en la justícia ambiental vinculada a les infraestructures digitals a Amèrica Llatina.

En primer lloc, Steven Renderos, explica que des de Media Justice fa molts anys que s’organitzant per lluitar contra el control que grans empreses i governs tenen sobre tecnologia i mitjans especialment en comunitats racialitzades. A més, menciona que abans treballaven en temes com el discurs d’odi o la vigilància digital, però que ara la major part del seu treball se centra en els centres de dades i la infraestructura que fa que funcioni la intel·ligència artificial. També insisteix que això no és només un problema dels Estats Units, sinó part d’un model global on grans empreses extreuen recursos i poder a costa de les comunitats locals.

A més, Steven parla del context polític actual dels Estats Units i de com empreses gegants tecnològiques estan cada vegada més lligades al poder polític, especialment amb el govern de Trump. Segons ell, els controls públics i les regulacions ambientals s’han tornat més febles, i això facilita que empreses construeixen els centres de dades. Defensa que moltes comunitats s’adonen massa tard d’aquests projectes i que les decisions es prenen sense transparència, i això afecta l’aigua, electricitat i recursos locals.

Renderos emfatitza que això provoca un augment de la mobilització social. Hi ha molta gent que ha començat a organitzar-se per frenar aquests projectes perquè veuen l’impacte directe a les seves ciutats. Un dels principals problemes, és l’enorme consum d’aigua i energia dels centres de dades, fins i tot, en zones on ja hi ha sequeres o falta de recursos. Amb tot i això, assenyala que la pressió veïnal i les campanyes locals aconsegueixen victòries importants, bloquejant alguns projectes i obligant a replantejar uns altres.

Nicolás Bejarano, d’altra banda, fa una presentació sobre la seva recerca i exposició desenvolupada al costat de comunitats de Quilicura, a Xile, per a reflexionar sobre la relació entre els centres de dades, intel·ligència artificial i l’aigua. Bejarano descriu l’origen de la seva recerca després d’arribar a Xile i de com va començar a observar els aiguamolls de la zona i els conflictes polítics i ambientals que existeixen al voltant d’ells. A través de mapes, tallers i treballant amb associacions veïnals, van mostrar com aquest tipus d’infraestructures digitals han afectat al territori, especialment sobre el consum d’aigua i la deterioració ambiental.

Bejarano explica a la presentació que hi ha la percepció que “el núvol” o la intel·ligència artificial és quelcom “abstracte”, quan en realitat depèn d’enormes infraestructures que consumeixen moltíssims recursos. També esmenta que van col·laborar amb activistes, investigadors i gent local per visibilitzar aquests problemes i crear noves maneres de representar el conflicte.

El webinar posa de relleu com els centres de dades i IA formen part d’un model tecnològic amb impactes socials i ambientals sobre territori, especialment en relació amb l’aigua i energia. A més, destaca la importància de les mobilitzacions comunitàries i la necessitat d’impulsar alternatives de desenvolupament tecnològic basades en regulació, transparència i justícia ambiental.

“De Dakar a Abu Dhabi”: moviments socials i xarxes globals preparen la Conferència de l’Aigua de l’ONU 2026

El webinar “De Dakar a Abu Dhabi: Caminos hacia la justicia hídrica”, organitzat per la xarxa Just Water Futures al març de 2026, va ser una sessió informativa del Fòrum Popular de l’Aigua centrada en la preparació de la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Aigua de 2026. La trobada, celebrada després del Fòrum Popular de l’Aigua de Dakar (Senegal), formava part del cicle de seminaris impulsat amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua.

La reunió, coordinada per Meera Karunananthan, va reunir diverses veus expertes i representants de moviments socials vinculats a la justícia hídrica, que van oferir una visió general dels propers passos de cara a la trobada del Fòrum Popular de l’Aigua a Abu Dhabi. Hi van participar:

• Dinesh Suna, membre del World Council of Churches i de la Xarxa Ecumènica de l’Aigua.
• David Boys, secretari general adjunt de Public Services Internacional.
• Aderonke Ige, membre de la Xarxa Africana per la Justícia de l’Aigua.
• Henry Simarmata, membre de la xarxa de Just Water Futures, el Fòrum Popular de l’Aigua i KruHa Indonesia.
• Amb comentaris especials del relator especial de les Nacions Unides sobre el Dret a l’Aigua i al Sanejament, Pedro Arrojo-Agudo.

Dinesh Suna explica que la primera Conferència de l’Aigua de les Nacions Unides es va celebrar en 1977 en Mar del Plata (Argentina), i que després de 46 anys sense una nova convocatòria la segona va tenir lloc en 2023 en Nova York. Durant aquest temps, segons Suna menciona, les NNUU van deixar espai a organismes amb interessos corporatius, com el cas del Consell Mundial de l’Aigua, a impulsar el Fòrum Mundial de l’Aigua, cada tres anys. Responent a aquest model, criticat per prioritzar interessos econòmics sobre el dret a l’aigua, van sortir iniciatives alternatives promogudes per moviments socials com el Fòrum Popular de l’Aigua creat en 2022.

D’altra banda, David Boys, critica el model de financerització de l’aigua impulsat des de començaments dels anys 2000, especialment a través d’aliances públiques-privades que prometien una major inversió privada en el sector. Defensa que el finançament privat només funciona en sectors amb beneficis ràpids, mentre que en l’aigua i el sanejament les inversions requereixen llargs períodes de retorn de benefici. Per això, proposa que es defensi la necessitat d’informar la participació local en la financerització, la recerca acadèmica i pressió als països de cara a la pròxima conferencia de NNUU, en línea de les iniciatives impulsades per Pedro Arrojo.

Per part seva, Henry Simarmata, va destacar que el procés de Dakar ha permès generar un espai ràpid d’articulació entre la xarxa de Just Water Futures, especialment entorn a debats sobre la financerització de l’aigua. També assenyala la necessitat d’emfatitzar el dret a l’aigua i al sanejament, donar suport a la proposta de Pedro Arrojo i construir una plataforma social capaç de defensar la primacia dels drets humans en l’agenda del desenvolupament.

Des de Nigèria, Aderonke Ige, explica que la Xarxa Africana per la Justícia de l’Aigua no busca fer un cas a part per Àfrica, sinó visibilitzar els matisos i problemes comuns del Sud Global. Defensa l’aigua com a un dret humà i no com una mercaderia, criticant la privatització i models de finançament impulsats per aliances públic-privades, que moltes vegades generen més deute i desigualtat per a països com Zàmbia o Nigèria. També fa una crítica a l’extractivisme, que el califica de destructiu per als ecosistemes i les comunitats, posant d’exemple l’explotació de recursos com el liti o la comercialització de l’aigua africana. També reivindica el paper central de les comunitats, i especialment, de les dones defensores de l’aigua.

Finalment, Pedro Arrojo-Agudo explica que l’esdeveniment de Dakar ha obert un escenari favorable per avançar en els objectius de la xarxa de Just Water Futures. En aquest sentit, defensa la necessitat de crear un mecanisme multilateral que permeti reunions periòdiques sota la responsabilitat de l’ONU que permet donar continuïtat als debats de coordinació internacional sobre l’aigua i el sanejament.

Arrojo també destaca un enfocament basat en els drets humans, situant l’aigua com a dret humà. També reclama una participació social àmplia, pobles indígenes, comunitats pageses i persones defensores dels drets humans dins dels espais institucionals de debat i presa de decisions. Finalment Arrojo també planteja poder elaborar un nou manifest de cara a la Conferència de 2026.

Aquesta conversa del webinar obre noves línies de reflexió sobre el paper del govern del Senegal en els processos de privatització, i els esforços institucionals per poder facilitar la participació dels moviments socials i comunitats afectades en els espais internacionals de debat.

[Infografies] El Centre Català d’Empresa i Drets Humans: una eina clau per investigar i actuar davant vulneracions de drets

Enginyeria Sense Fronteres hem elaborat una sèrie d’infografies per explicar de manera clara com podria funcionar el futur Centre Català d’Empresa i Drets Humans: un organisme públic necessari per investigar vulneracions de drets humans i ambientals comeses per empreses amb activitat a Catalunya.

Aquest material visual tradueix de manera accessible la metodologia d’investigació i actuació recollida al Treball de Fi de Màster Impunitat corporativa i impacte exterior al Sud Global. Proposta d’una metodologia d’acompanyament per al Centre Català d’Empresa i Drets Humans, elaborat per Marta Buyreu Jorba i dirigit per Gemma Tejedor Papell, Jordi Segalàs Coral, Sandra Tous Rodríguez i Nicolás O’Ryan Febre. Amb aquestes infografies volem contribuir a fer comprensible una proposta que considerem urgent i necessària.

La seva publicació arriba, a més, en un moment clau: l’aprovació de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans per part del Parlament de Catalunya. Després de més de deu anys d’incidència col·lectiva del Grup Català d’Empresa i Drets Humans, del qual Enginyeria Sense Fronteres formem part, Catalunya fa un pas pioner per dotar-se d’una eina pública per investigar vulneracions de drets humans i ambientals vinculades a empreses que operen al nostre territori.

Una proposta per passar de la impunitat a la rendició de comptes

Massa sovint, les vulneracions de drets humans vinculades a l’activitat empresarial queden impunes. Comunitats desplaçades, contaminació de rius, vulneracions laborals o persecució de persones defensores del territori són només algunes de les conseqüències d’un model econòmic que prioritza el benefici per sobre de la vida.

El Centre Català d’Empresa i Drets Humans neix com una proposta per contribuir a revertir aquesta situació. La seva funció seria investigar denúncies de vulneracions comeses fora del territori català però vinculades a empreses que operen aquí, i activar mecanismes per exigir responsabilitats, reparar els danys i evitar que es repeteixin.

Com funcionaria?

Les infografies expliquen, de manera visual, les diferents fases del procés:

• Recepció i admissibilitat de la informació: valoració inicial de la denúncia, els indicis disponibles i la relació amb l’empresa.
• Investigació i documentació del cas: recollida de proves, classificació del risc i traçabilitat empresarial, en coordinació amb organitzacions locals i persones defensores.
• Valoració jurídica i estratègica: definició de la millor via d’actuació amb les comunitats afectades.
• Acció formal i resposta pública: activació de mecanismes legals, institucionals i de pressió pública.
• Seguiment, reparació i garanties de no repetició: acompanyament a les víctimes i difusió i monitoratge del cas.
• Informe final públic: transparència i retorn social del procés.

Fer visibles els impactes per transformar les regles del joc

Aquestes infografies volen acostar a la ciutadania una proposta concreta per avançar cap a un marc de control públic de les empreses, posar fi a la impunitat corporativa i situar els drets humans i la justícia ambiental al centre.

Des d’ESF defensem que Catalunya ha de dotar-se d’eines efectives per garantir que les empreses que hi operen respectin els drets de les persones i dels territoris arreu.

Et convidem a consultar i compartir les infografies per ajudar a fer créixer aquest debat.

Aquestes infografies compten amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Com pot Barcelona contribuir a garantir el dret a l’aigua al Sud Global?

Presentem un nou estudi d’Enginyeria Sense Fronteres on analitzem com Barcelona i altres operadores públiques poden compartir coneixement amb municipis del Sud Global per enfortir la gestió pública de l’aigua.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres publiquem l’estudi Estudi sobre potencials PUPs o cooperacions tècniques entre l’Ajuntament de Barcelona i ajuntaments del Sud Global, una recerca elaborada per Maria Planells Hernández que analitza com les administracions públiques poden col·laborar per enfortir la gestió pública de l’aigua i avançar en la garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament.

L’estudi posa el focus en els partenariats públic-públic (PUPs): aliances entre entitats públiques basades en l’intercanvi de coneixement, la cooperació tècnica i la solidaritat institucional. En un context marcat per la crisi climàtica, l’escassetat hídrica i les desigualtats globals, aquest tipus de col·laboracions poden tenir un impacte rellevant amb recursos relativament baixos, millorant la gestió dels serveis d’aigua i reforçant les capacitats locals.

Que pot aportar Barcelona?

La recerca constata que Barcelona compta amb un bagatge tècnic i institucional útil per enfortir la gestió pública de l’aigua en altres municipis. En particular, Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA) ha desenvolupat experiència en la gestió d’aigües pluvials, els sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), l’aprofitament de recursos hídrics alternatius o la planificació davant sequeres i episodis extrems.

Aquest coneixement acumulat pot ser especialment útil per a municipis del Sud Global que afronten reptes similars. No es tracta de traslladar models de manera acrítica, sinó de compartir aprenentatges i solucions adaptables a cada realitat local.

L’estudi també assenyala que aquest potencial no recau només en Barcelona. A Catalunya hi ha operadores públiques, ajuntaments i espais de coordinació com Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública que acumulen experiència i capacitats per impulsar cooperacions tècniques.

Quins obstacles dificulten aquestes aliances?

Malgrat aquest potencial, avui continuen existint barreres importants: la manca de canals estables per posar en contacte entitats, la dificultat per accedir a finançament adaptat, la falta de temps dels equips tècnics o la complexitat administrativa. A més, aquestes col·laboracions requereixen confiança, temps i continuïtat, i no sempre encaixen amb les lògiques curtes de molts programes de finançament.

En molts territoris del Sud Global, les entitats comunitàries que sostenen l’accés a l’aigua continuen excloses dels espais de decisió i dels recursos institucionals. Tot i ser actors clau en la defensa del dret a l’aigua, sovint no tenen el reconeixement ni el suport necessari per participar en igualtat de condicions.

Què proposem?

Des d’ESF defensem que la cooperació pública i sense ànim de lucre ha de tenir un paper central en les polítiques de justícia global. Per això, l’estudi planteja la necessitat de crear mecanismes d’impuls i acompanyament, facilitar eines per identificar capacitats i necessitats entre entitats, i reforçar el paper d’agències i plataformes que poden actuar de pont entre territoris.

També és clau garantir la participació de les comunitats i organitzacions de base, especialment allà on la gestió de l’aigua recau en estructures comunitàries. Aquestes aliances no són només una eina tècnica: són una aposta política per defensar els serveis públics, els béns comuns i el dret a l’aigua arreu.

Consulta l’estudi complet aquí i descobreix com la cooperació entre administracions públiques pot contribuir a garantir el dret humà a l’aigua.

Aquest estudi s’ha elaborat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Presentem “El misteri d’un peix motoritzat”, el nou conte sobre justícia global d’Enginyeria Sense Fronteres.

Què passa quan una nova tecnologia arriba a un lloc i transforma la manera de relacionar-nos, jugar o viure? És possible avançar sense perdre el sentit de comunitat?

Aquest nou conte infantil ens porta a un llac on tots els peixos de colors gaudeixen fent natació sincronitzada en grup. Però l’arribada d’un peix amb una aleta motoritzada revolucionarà el llac i farà que tothom vulgui imitar-lo. Entre tombarelles, salts i velocitat, els peixos descobriran que no tot el que sembla modern o espectacular acaba sent millor per a tothom.

Una història que convida a reflexionar, des de l’humor i l’aventura, sobre la tecnologia, el consum, el treball col·lectiu i la transformació del nostre entorn.

• Conte infantil per a infants de 7 a 9 anys
• Il·lustrat per Albert Plaza Nualart
• Amb la col·laboració de Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament

A Enginyeria Sense Fronteres creiem en materials pedagògics que ajudin a imaginar altres maneres de relacionar-nos amb la tecnologia, els recursos i la vida en comunitat. Perquè educar també és obrir preguntes i imaginar futurs més justos i sostenibles.

📚 A més del conte, també impulsem activitats de contacontes per apropar aquesta història a escoles, biblioteques i espais educatius, generant espais participatius per parlar col·lectivament sobre tecnologia, sostenibilitat i vida en comunitat. Contacta’ns per a més informació.🐠💧

Descarrega aquí el conte.

Lluites per l’energia justa des dels territoris

Davant un model energètic injust, comunitats d’arreu del món s’organitzen per defensar drets i construir alternatives

La transició energètica s’està presentant sovint com una solució inevitable i consensuada davant la crisi climàtica. Però arreu del món, moltes comunitats estan denunciant que aquesta transició, tal com s’està impulsant, continua reproduint les mateixes lògiques d’explotació, despossessió i desigualtat.

Des dels territoris, la realitat és una altra: projectes energètics imposats, vulneració de drets, impactes ambientals i comunitats que no participen en les decisions que afecten les seves vides.

Davant d’això, creixen també les resistències i les propostes alternatives per construir models energètics justos, comunitaris i arrelats a les necessitats de les persones.

En aquest context neix la sèrie de vídeos “Lluites per l’energia justa des dels territoris”, on recollim veus de persones i organitzacions d’arreu del món que treballen cada dia per defensar el dret a l’energia i posar la vida al centre.

Teixir aliances globals davant un model energètic injust

Els vídeos es van enregistrar en el marc de la IV Trobada Internacional de Comunitats Afectades per Preses i per la Crisi Climàtica i de la Cimera dels Pobles, celebrades a Belém (Brasil) el novembre de 2025.

Aquests espais no són només trobades, sinó processos d’articulació política i col·lectiva. Comunitats afectades, moviments socials i organitzacions d’arreu del món s’hi van reunir per compartir experiències, denunciar vulneracions i construir estratègies comunes davant un model energètic global que prioritza el benefici econòmic per sobre dels drets i els territoris.

Fruit d’aquest procés, es va fer un pas més en la construcció d’un Moviment Internacional de comunitats afectades per les grans infraestructures energètiques i la crisi climàtica, amb una aposta clara per una transformació ecosocial anticapitalista, antiimperialista, antiracista, antipatriarcal, anti-LGTBI-fòbic i anticolonial.

Veus en lluita: energia, territori i drets

A través dels vídeos, tres veus de contextos molt diferents ens permeten entendre com s’expressa aquesta lluita a escala local i global.

Des de Sud-àfrica, Rudo Sanyanga, de Geo Options, explica com les comunitats treballen per garantir l’accés a l’energia en un context marcat per desigualtats estructurals i per un model energètic que sovint no respon a les necessitats de la població. La seva experiència posa sobre la taula la importància de les solucions comunitàries i del control local dels recursos.

Des del Pakistan, Hussein Jarwar, de Indus Consortium, alerta dels impactes creixents de la crisi climàtica i de com aquests afecten especialment les comunitats més vulnerabilitzades. La seva mirada connecta l’emergència climàtica amb la necessitat d’un canvi profund en les polítiques energètiques i de desenvolupament.

Des de Xile, Patricio Segura, de la Corporación Privada para el Desarrollo de Aysén, denuncia les conseqüències d’un model energètic basat en l’extractivisme i la privatització dels recursos naturals. La seva experiència evidencia com la defensa del territori és també una defensa dels drets col·lectius i de la sobirania dels pobles.

Malgrat les diferències entre contextos, totes tres veus comparteixen un mateix fil conductor: la necessitat de posar la vida al centre i de construir alternatives que no reprodueixin les injustícies del sistema actual.

Què hi podem fer des del Nord global?

Les veus que recollim en aquesta sèrie també interpel·len directament el Nord global. Les vulneracions de drets que es produeixen en molts territoris no són alienes al nostre model de consum, a les polítiques energètiques i al paper de les empreses i institucions europees.

Defensar el dret a l’energia des del Nord implica qüestionar aquest model, donar suport a les lluites dels territoris afectats i exigir polítiques públiques que posin els drets humans i la justícia climàtica al centre.

També implica reconèixer i enfortir les aliances amb moviments i organitzacions que, des de diferents contextos, treballen per una transició energètica justa. Des de Catalunya, experiències com l’Aliança contra la Pobresa Energètica ens recorden que aquestes injustícies també es donen aquí, i que formen part d’un mateix sistema global.

Construir alternatives des de les lluites

Aquesta sèrie de vídeos vol contribuir a fer visibles aquestes veus i aquestes lluites, i a reforçar la idea que el canvi no vindrà només de d’acords polítics o institucionals, sinó de l’organització col·lectiva i de la capacitat dels pobles per defensar els seus drets.

Avançar cap a una energia justa implica transformar el model actual: superar la lògica extractivista, garantir la gestió pública i comunitària dels recursos i assegurar que les comunitats siguin protagonistes de les decisions que afecten els seus territoris.

Aquestes reflexions també les hem compartit recentment en l’episodi “Resistències globals davant l’extractivisme energètic” d’El pòdcast de CRÍTIC, on connectem lluites de diferents territoris davant un model energètic basat en l’extractivisme i la vulneració de drets. Una conversa que reforça una idea clau: la necessitat d’articular aliances globals per avançar cap a una energia justa, basada en els drets, la sobirania dels pobles i la defensa dels béns comuns.

Perquè, com es va reivindicar a Belém, no hi haurà justícia climàtica sense justícia social.

Un pas clau per acabar amb la impunitat empresarial: el potencial del Centre Català d’Empreses i Drets Humans

Enginyeria Sense Fronteres presenta un nou dictamen jurídic que analitza com el futur Centre Català d’Empreses i Drets Humans pot reforçar l’accés a la justícia, la rendició de comptes i la protecció dels drets humans.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) publiquem un nou dictamen jurídic sobre l’aplicació futura de la proposta de llei per a la creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans (CCEDH). El document, impulsat per ESF i elaborat per Alejandra Durán Castellanos, membre de la cooperativa CICrA Justicia Ambiental, analitza en profunditat el potencial del Centre com a mecanisme públic per fer front a les vulneracions de drets humans i ambientals vinculades a l’activitat empresarial.

En un context global marcat per l’extractivisme, la crisi climàtica i la persistència de la impunitat de les empreses transnacionals —especialment al Sud global—, aquest dictamen situa el CCEDH com una eina clau per avançar en la coherència de polítiques, la responsabilitat corporativa i l’accés efectiu a la justícia per a les comunitats afectades.

En un moment en què el Parlament de Catalunya avança en la creació del Centre, el dictamen adquireix una rellevància especial: aporta eines jurídiques i propostes concretes per garantir que el futur Centre sigui eficaç, independent i amb capacitat d’incidència, i per dotar el país d’un mecanisme pioner a Europa.

Un context d’impunitat que exigeix respostes públiques valentes

L’estudi parteix d’una constatació clara: les vulneracions de drets humans per part d’empreses transnacionals continuen sent estructurals i sistemàtiques, malgrat l’existència d’instruments internacionals i europeus de diligència deguda. Els mecanismes actuals —sovint basats en normes voluntàries o en obligacions de mitjans, i no de resultats— són insuficients per garantir reparació, rendició de comptes i prevenció efectiva. En aquest escenari, el CCEDH emergeix com una proposta singular dins l’àmbit europeu: un organisme públic, independent i impulsat per la societat civil, amb capacitat per prevenir, investigar, avaluar i supervisar les actuacions a l’exterior de les empreses que operen a Catalunya.

Què aporta aquest dictamen?

El dictamen ofereix una anàlisi en profunditat del marc jurídic actual en matèria d’empreses i drets humans, tant a escala internacional com europea i estatal. Situa el debat sobre la diligència deguda i la Directiva europea CSDDD en relació amb les seves limitacions reals, i el contraposa a propostes més ambicioses com el Tractat Vinculant de les Nacions Unides.

A partir d’aquest context, l’estudi analitza el valor afegit que pot aportar el Centre Català d’Empreses i Drets Humans en comparació amb altres mecanismes ja existents, com els Punts Nacionals de Contacte de l’OCDE, experiències existents a Alemanya o Dinamarca, o les autoritats estatals de control previstes per la Directiva, posant el focus en allò que el fa realment singular: la seva capacitat d’investigar casos concrets, supervisar l’actuació empresarial a l’exterior i interpel·lar directament les administracions públiques.

El dictamen aprofundeix especialment en el potencial del CCEDH per reforçar l’accés a la justícia i la reparació, a través de la investigació de casos concrets, la publicació d’informes públics i la rendició de comptes de les empreses que operen a Catalunya.

Finalment, el document identifica els principals reptes pendents per garantir que el futur Centre sigui realment eficaç i independent, assenyalant qüestions clau com la seva governança, el règim sancionador, el procediment de recepció de queixes i les garanties d’independència i accessibilitat per a les comunitats afectades.

Del marc teòric a la pràctica: el cas El Quimbo

Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és l’aplicació pràctica de la proposta del CCEDH al cas del projecte hidroelèctric El Quimbo, a Colòmbia, un exemple paradigmàtic d’impactes greus sobre els drets humans, el medi ambient i les comunitats locals al Sud global.

A partir del contrast amb l’organització Asoquimbo, que representa les comunitats afectades, el dictamen mostra com podria intervenir el futur CCEDH: des de la recepció d’una queixa col·lectiva fins a la investigació exhaustiva, la sol·licitud d’informació a l’empresa i la publicació d’un informe amb efectes reparadors i d’incidència política.

Aquest exercici posa de manifest la importància que el CCEDH sigui accessible, segur i útil per a les comunitats, especialment per a les defensores de drets humans que pateixen amenaces, criminalització i opacitat informativa.

Una eina imprescindible en un moment clau

En un context europeu que tendeix a rebaixar les obligacions de transparència i responsabilitat empresarial, aquest dictamen conclou que el CCEDH no és només viable, sinó necessari. No com un òrgan tècnic més, sinó com un mecanisme públic amb capacitat real d’incidència, orientat a posar els drets humans i la justícia ambiental per davant del lucre corporatiu.

👉 Aquest estudi vol contribuir al debat parlamentari i social, aportant arguments jurídics i polítics perquè Catalunya faci un pas endavant en la lluita contra la impunitat empresarial. Descarrega el dictamen complet