El Moviment Europeu de l’Aigua celebra la seva reunió anual 2024 a Lió (França) del 4 al 6 d’abril

El Moviment Europeu de l’Aigua, que defensa l’aigua com a part dels comuns, és una xarxa oberta, participativa i plural, de la qual Enginyeria Sense Fronteres formem part, l’objectiu de les quals és reforçar el reconeixement de l’aigua com a dret fonamental comú i universal, element essencial per a tots els éssers vius.

També ens sentim solidaris amb un moviment general a favor dels comuns, dels quals l’aigua és un símbol, i junts volem impedir la privatització i mercantilització d’aquest element vital, per a establir una gestió pública i col·lectiva de l’aigua basada en la participació democràtica de ciutadans i treballadors.

Junts volem identificar les amenaces sistemàtiques i sistèmiques a la democràcia i al dret humà a l’aigua, i desenvolupar noves alternatives i nous espais per a garantir una governança justa, inclusiva i transparent de l’aigua en el futur.

Enguany, la trobada acollirà vibrants debats sobre la gestió pública de l’aigua i el dret a l’aigua sobre el continent europeu, gràcies a les valuoses reflexions d’activistes i experts en processos de remunicipalització.

Els membres i el públic tindran l’oportunitat de debatre qüestions relacionades amb la contaminació de l’aigua (PFAS, mineria i pesticides), l’acaparament d’aigua i la destrucció d’ecosistemes (megapicines i graveres, turisme/agricultura, etc.). Aprofitant l’augment de la criminalització d’activistes a Europa i en el món (llegeixi aquí l’últim informe de @Michel Forst, Relator Especial de les Nacions Unides sobre la situació dels defensors del medi ambient), compartirem experiències d’Europa i Amèrica Llatina.

El dissabte serà una oportunitat per a conèixer els moviments francesos i submergir-nos en les lluites locals.

Més informació sobre el programa detallat aquí: Programa detallat (encara no està acabat, però no hi haurà grans canvis)

Durant els 3 dies hi haurà interpretació en anglès, francès i espanyol.
És probable que algunes sessions siguin híbrides. Els enllaços es facilitaran al més aviat possible.

INSCRIPCIÓ

Si us plau, inscrigui’s en tots els esdeveniments als quals desitgi assistir aquí.

Nota: A causa de la capacitat limitada del cinema, és possible que no puguem acollir a tothom. Per tant, li preguem que s’inscrigui per a garantir la seva plaça. Si no pot assistir, posi’s en contacte amb nosaltres en hello@europeanwater.org

El nostre compromís amb l’Aigua: Celebrant el Dia Mundial de l’Aigua en la Amazonía Nord de l’Equador

A la província de Orellana, a l’Equador, realitzem unes jornades de reforestació en fonts hídriques on van participar nens, nenes, adolescents i persones adultes de quatre comunitats:

  • En la Unidad Educativa Río Chinchipe de la comunidad El Oro, cantón La Joya de los Sachas, província de Orellana, 20 infants van participar en una activitat d’artivisme fomentant la cura del líquid vital, a més amb el suport de la junta d’aigua comunitària es va aconseguir trasplantar al voltant de 500 plàntules de chiparos que es trobaven en l’àrea de capacitació del sistema d’aigua, aquestes plantes seran distribuïdes dins i fora de la comunitat amb la finalitat de protegir les fonts aquàtiques.
  • Amb la participació d’estudiants, docents de la Unitat Educativa David Clark, habitants i habitants, de la capçalera parroquial El Dorado, a Orellana es va realitzar la reforestació de 300 plàntules de chíparo, en la ribera del riu La Florida, a fi de recuperar aquesta font hídrica que proveeix de líquid vital per a al voltant de 500 famílies.
  • En la comunitat Llurimagua, pertanyent als cantons Lago Agrio i La Joya de los Sachas, a les províncies de Sucumbíos i Orellana respectivament, ens activem en una minga de reforestació.
  • Comptem amb la participació d’estudiants i docents de la Unidad Educativa Princesa Paccha i persones de la localitat, es va aconseguir sembrar al voltant de 100 plantes de chíparo en l’àrea escolar i comunal al costat del sistema d’aigua.

A més, ens activem des de la comunitat 14 de Diciembre, aquí 17 nens i nenes de la Unidad Educativa Cojimíes van ser els encarregats de sembrar 200 plàntules de chíparo, els infants amb el seguiment de la seva mestra van assumir la responsabilitat de cuidar les plantes perquè aquestes puguin complir la seva funció.

Totes les jornades van iniciar amb una xerrada sobre la importància de l’aigua en i les accions que es poden realitzar per a garantir #AguaParaLaPaz. Les activitats van ser coordinades amb les Juntes d’Aigua, Unitats Educatives, Prefectura de Orellana, Direcció Zonal 8 del Ministeri d’Ambient, Aigua i Transició Ecològica-Napo i Orellana i Enginyeria Sense Fronteres.

Per la seva part a Sucumbíos vam aconseguir unir aliances de treball entre 28 Juntes d’Aigua del cantón Lago Agrio, El Gobierno Autónomo Descentralizado Municipal de Lago Agrio, La Empresa Pública Municipal de Agua Potable y Alcantarillado de Lago Agrio i la Dirección Zonal 9 Sucumbíos del Ministerio de Ambiente, Agua y Transición Ecológica.

En l’esdeveniment van participar diferents autoritats locals, per la seva part Abraham Freire Alcalde de Lago Agrio va convidar a tots i totes a treballar per l’aigua, a fer consciència en el bon ús de l’aigua i a fomentar la seva cura per a garantir la seva permanència per a les futures generacions.

«Estem treballant per a garantir el dret humà a l’aigua i al sanejament» va puntualitzar Juanita Villota Gerent de EMAPALA EP. Per la seva part Alfonso Puente president del Consorci de juntes aigua de Sucumbíos, Napo i Orellana va demanar als líders i lideresas a no decaure en la seva valuosa gestió, a continuar treballant amb el mateix ímpetu per les seves comunitats.

Finalment, és important manifestar que tant nens, nenes, docents, autoritats i representants de juntes d’aigua es van mostrar ilusionats amb el desenvolupament d’activitats pel que esperem continuar coordinant activitats que motivin a la cura i protecció de l’aigua per a la pau.

Compartim algunes de les fotografies més significatives:

El Foro Mundial del Agua y el Foro de los Pueblos por el Agua

Del 18 al 24 de mayo de 2024, Indonesia acogerá el 10º Foro Mundial del Agua. Este evento trienal está convocado por el Consejo Mundial del Agua (CMA), un organismo multisectorial impulsado por las empresas que reúne a bancos, empresas transnacionales del agua, académicos y organismos públicos para promover soluciones del sector privado a la gobernanza, la gestión y el suministro del agua.

Por eso, durante más de dos décadas, estos foros han contado con la oposición del movimiento mundial por la justicia del agua, una red cada vez más amplia de organizaciones de justicia medioambiental y del agua, movimientos sociales, pequeños agricultores, sindicatos y defensores de los derechos humanos de todo el mundo. Los organizadores del Foro de los Pueblos por el Agua (PWF) creen firmemente que el agua es vida y sagrada, y no una mercancía de mercado, parte de nuestros bienes comunes globales que hay que compartir equitativamente y proteger para las generaciones futuras.

Más allá de protestar contra los mercaderes, especuladores y facilitadores del agua que se reúnen en el Foro Mundial del Agua, el PWF pretende mostrar alternativas, aprender juntos, planificar juntos y encontrar nuevas formas de vivir juntos.

Qué haremos en Bali

El PWF 2024 en Bali ofrece a los movimientos globales por la justicia del agua y a sus aliados y socios una oportunidad para aprender, organizarse, movilizarse y unir las luchas por el derecho humano al agua en el Sudeste Asiático con otras luchas contra la privatización y por alternativas públicas y comunitarias al agua en todo el mundo. En Bali, y para los participantes que se unirán virtualmente desde todo el mundo, los activistas del agua continuarán desafiando y resistiendo a la privatización del agua, reconociendo que la lucha por el agua es una lucha interseccional e internacionalista que requiere una orientación anticapitalista, antirracista, feminista y centrada en las personas. Los defensores del agua y otras personas unirán sus manos y sus voces a las de las comunidades de Bali, del Sudeste Asiático y de todo el mundo para fortalecer la red y el movimiento mundial por la justicia del agua (para más información, véase el programa del PWF).

En Bali:

  • Pediremos a los gobiernos y a los representantes elegidos democráticamente que dejen de utilizar el modelo neoliberal de recuperación de costes y tarifas de mercado para los servicios de agua, que rompan los lazos con las empresas que buscan lucrarse con el agua y que pongan el agua bajo el control de instituciones públicas y comunitarias democráticas.
  • Uniremos nuestras voces para protestar y pedir que se ponga fin a las deliberadas y crueles barreras financieras que niegan a los hogares y comunidades de bajos ingresos el acceso al agua potable mediante el uso de contadores de prepago y otros dispositivos denominados de pago electrónico y de restricción del agua.
  • Estableceremos lazos de solidaridad con los trabajadores del agua contra la privatización en todas sus formas, el despilfarro de inversiones y la corrupción en el sector del agua, que amenazan los puestos de trabajo y el acceso de la población al agua potable.
  • Necesitamos desenmascarar la inacción de los gobiernos que siguen perpetrando la extracción de recursos por parte del capital nacional y transnacional en el Sudeste Asiático, Indonesia y otras naciones del Sur y del Norte.
  • Exigir el fin de la contaminación de los sistemas hídricos, desde los pequeños arroyos hasta los grandes ríos y océanos, incluyendo llamamientos al boicot económico de las instituciones cuyas fortunas están vinculadas a la degradación medioambiental.
  • Considerar acciones legales desde el ámbito local al internacional para proteger y hacer realidad el derecho humano inalienable al agua.
  • Exigir transparencia, responsabilidad y mayor equidad en la asignación y utilización de los fondos fiscales y de los donantes en el sector del agua.
  • Reforzar y hacer crecer los servicios públicos y comunitarios de agua y la gestión de los recursos.
  • Apoyar la creación de una Red de Justicia del Agua en el Sudeste Asiático para coordinar las acciones relacionadas con el derecho humano al agua en la región, más allá del foro.

Objetivo del Foro Alternativo del Agua

El foro seguirá creando espacios para reunir, preservar y crear información y conocimientos sobre de dónde procede el agua que usamos y necesitamos, quién la posee, quién la vende, qué está en juego y cómo podemos unirnos para protegerla.

El futuro que buscamos:

  • Aprendiendo, organizándonos, movilizándonos y trabajando juntos, pretendemos
  • Reivindicar las necesidades y el poder de las personas frente a las empresas del agua y otras industrias que afectan a la capacidad de las personas para mantenerse a sí mismas y a los sistemas hídricos.
  • Movilizarnos en mayor número y animar a más gente a unirse a la lucha para arrebatar el control y la influencia sobre el agua a los burócratas y empresarios nacionales y mundiales.
  • Hacer realidad los compromisos estatales de aplicar el derecho humano al agua, garantizar el acceso universal y proteger el agua como bien común, no como mercancía.
  • Proteger los bienes públicos comunes como el agua y el aire, que son no renovables, finitos y necesidades humanas colectivas, de la mercantilización por parte de los regímenes comerciales internacionales.
  • Lograr que se reconozca y apoye la gestión, el control y la propiedad democráticos del agua por parte de los ciudadanos y las comunidades.

Únete a nosotros para desafiar el acaparamiento de agua por parte de las empresas y defender el derecho humano al agua.

¡Inscríbete ya!

Invitamos a quienes puedan viajar y unirse a nosotros en el PWF 2024 Bali y a quienes deseen participar virtualmente a inscribirse aquí https://thepeopleswaterforum.org/bali/bali-registration/.

¡Proponga una sesión del Foro aquí o un caso para el Tribunal de los pueblos para la Justicia del Agua !

Para proponer sesiones del Foro, un caso para el Tribunal de los Pueblos por la Justicia del Agua, o informarnos de actividades relacionadas que usted o su organización vayan a llevar a cabo en su parte del mundo, haga clic aquí.

Webdoc “Aigua Tèrbola: És possible garantir el dret a l’aigua amb la privatització?”

Presentem el webdoc on aprofundim en la crisi mundial de l’aigua, els efectes de les privatitzacions arreu del món i les lluites ciutadanes en favor d’una gestió pública, participativa i respectuosa amb el medi ambient de l’aigua.

En el marc del dia mundial de l’aigua que se celebrarà el pròxim 22 de març de 2024, des d’Enginyeria Sense Fronteres presentem el webdoc “Aigua Tèrbola: És possible garantir el dret a l’aigua amb la privatització?” on ens endinsem i aprofundim en la crisi mundial de l’aigua i els efectes devastadors de les privatitzacions arreu del món.

L’any 2021, 2.100 milions de persones no tenen accés a un servei segur d’aigua potable i 4.200 milions no tenen garantit un bon sanejament. L’aigua és un bé escàs i la seva distribució és irregular arreu del món, generant greus desigualtats. Aquesta injustícia és causada per la Crisi Mundial de l’Aigua, una crisi amb diferents i múltiples orígens on l’espoli i la privatització de l’aigua juga un paper molt important.

Després de presentar en el 2020 el documental “Aigua Tèrbola: el negoci d’Agbar a Mèxic” on tractàvem la situació de Saltillo, capital de l’estat mexicà de Coahulia, on l’aigua és gestionada per una empresa mixta participada pel govern municipal i Aigües de Barcelona i els impactes que aquest model privat de gestió ha suposat per a la població i el medi ambient, en aquest webdoc hem volgut ampliar i visibilitzar la situació d’altres territoris, com Xile, Mèxic, Colòmbia o Catalunya, on la gestió privada de l’aigua també té greus impactes socials i ambientals.

Al llarg del webdoc també coneixerem algunes de les diferents lluites ciutadanes i comunals de Colòmbia, Xile, Mèxic i Catalunya, en favor d’una gestió pública, participativa i respectuosa amb el medi ambient de l’aigua. L’onada de remunicipalització de l’aigua és, gràcies a totes aquestes organitzacions i persones que hi ha al darrere, imparable. En el període 2000-2015 a 37 països del món s’han donat més de 233 casos de remunicipalitzacions, amb experiències innovadores per garantir el dret a l’aigua i la participació de la ciutadania i les comunitats.

Al webdoc publiquem en obert diferents materials audiovisuals:

Documental “Aigua Tèrbola” (ESF, 2020)

Publiquem el documental Aigua Tèrbola, en català i en castellà, on explorem el paper de les transnacionals com Agbar als països del Sud, i com aquesta està aprofitant la feblesa normativa del context per maximitzar els seus beneficis en el negoci de l’aigua. A més, el documental també ens permet conèixer quines lluites planten cara a la seva avarícia i com es connecten amb el moviment per una aigua pública i democràtica a Catalunya.

Podcasts “Fins l’última gota”

En la sèrie de podcasts “Fins l’última gota” estirem del fil conductor de la privatització de l’aigua a Mèxic, Colòmbia, Xile i Catalunya i expliquem els seus impactes sobre el dret a l’aigua gràcies als testimonis de la Gloria Tobón (AUAS, Mèxic), Daniela Cid (Chile Despertó), Katharine Moya (Unión de Agua Potable Rural Petorca), Adil Meléndez (advocat de Cartagena de Indias), Míriam Planas (Aigua és Vida), Martí Kubesch (ESF) i Dante Maschio (ESF), Fany Lobos (activista feminista territorial del Maule Sud), Alexander Panez (Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios de las Américas), María Martínez (Red Nacional de Acueductos Comunitarios de Colombia) i Lina Mondragón (corporación ecológica y cultural PENCA del Sábila), i la conducció del periodista Víctor Yustres, Aura Vidal (ESF) i Sandra Tous (ESF).

Podeu visitar el webdoc “Aigua Tèrbola: És possible garantir el dret a l’aigua amb la privatització?” aquí.

Aigua per a la pau, dret universal o recurs geopolític?

El 18 de març la “Red de Agua Pública” (RAP), xarxa estatal en la qual ESF en formem part, i la Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament han organitzat un acte al Congrés en motiu del dia mundial de l’aigua. L’acte l’ha moderat el Jaime Morell, amb la participació de Pedro Arrojo, actual relator especial de Nacions Unides del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, Dalila Argueta, hondurenya defensora de drets humans i refugiada per la defensa del riu Guapinol, Nadua Abu Ghazalah, de la diàspora palestina, Pablo Alcalde i Miquel Carrillo en representació de La Coordinadora, i Nuria Hernández Mora i Aura Vidal en representació de la RAP.

Les principals conclusions a les quals es va arribar durant l’acte són les següents:

  • El dret a l’aigua potable i al sanejament són drets humans reconeguts per les Nacions Unides des de juliol de 2010, i formen part del dret internacional, per la qual cosa són legalment vinculants per als Estats signants del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, com és el cas d’Espanya.
  • El reconeixement exprés i la incorporació a la normativa nacional al més alt nivell possible dels drets humans a l’aigua i al sanejament ha de recollir la garantia de l’accés a les fonts i infraestructures basat en la no discriminació, l’accés efectiu als mínims vitals i la prohibició de talls en situació de vulnerabilitat, les prioritats d’ús, les restriccions als usos productius, les obligacions relatives a la qualitat de l’aigua, l’assequibilitat i l’accés a la informació.
  • Els models de gestió pública de l’aigua i del sanejament han de ser coherents amb els drets humans, realitzar-se sense ànim de lucre i d’acord amb criteris de pluralitat, transparència, rendició de comptes, participació ciutadana activa, lliure i significativa, qualitat i eficiència social, econòmica i mediambiental.
  • El creixement demogràfic i els canvis a la urbanització, la intensificació de l’agricultura, la mineria i la indústria generen demandes que desborden la sostenibilitat dels ecosistemes aquàtics al mateix temps que aboquen substàncies, sovint tòxiques, que contaminen els cabals disponibles podent donar lloc a conflictes. Encara que hi hagi disponibilitat de cabals d’aigua, que es veuràn minvats pel canvi climàtic, aquesta contaminació constitueix una amenaça per al dret humà a l’aigua potable.
  • Aquest és el cas del riu Guapinol, a Hondures, on van sorgir conflictes entre les poblacions riberenques i empreses mineres que van ocasionar la contaminació del riu, violant el dret humà a l’aigua. En el conflicte es va posar de manifest les asimetries de poder i l’absència d’una governança democràtica de l’aigua des d’un enfocament basat en els drets humans, que es va concretar en la persecució i repressió de la mobilització ciutadana.
  • És necessari promoure el reconeixement i la protecció de les persones i organitzacions defensores dels territoris i dels drets humans, així com de periodistes i professionals de la comunicació, que advoquen pel control públic de l’aigua i el sanejament a tot el món, denunciant la seva criminalització.
  • Cal impulsar, tant en el pla estatal com internacional, regulacions vinculants de l’acció de les empreses transnacionals, assegurant el respecte als drets humans i al medi ambient, i la seva rendició de comptes en tota la cadena de valor.
  • L’aigua pot motivar controvèrsies i fins i tot conflictes armats. També pot utilitzar-se en estratègies bèl·liques. Això està ocorrent, entre una altra regions i països, a Síria, Ucraïna i Palestina. L’any passat es van complir 75 anys del conflicte palestí – israelià i 57 anys d’ocupació il·legal per part d’Israel a territori palestí, la qual cosa suposa una constant vulneració dels drets humans de la població palestina, incloent-hi el dret a l’aigua potable i al sanejament bàsics, l’accés a recursos hídrics per a poder desenvolupar activitats econòmiques.
  • Abans de l’actual escalada de violència, el 90% de la població palestina de Gaza no disposava d’un bon accés a l’aigua potable, més del 97% del seu aqüífer estava contaminat i/o infiltrat per aigua salada. Els intensos bombardejos que està sofrint la franja de Gaza han danyat gran part de la seva infraestructura de tractament i abastament d’aigua, i de sanejament, de manera que la majoria de les persones viuen amb només entre 1 i 3 litres diaris, molt lluny dels 100 recomanats per l’OMS.
  • I en relació a aquesta situació, ens fem ressò de la Proposició no de Llei (enllaç) aprovada la setmana passada per la Comissió d’Exteriors d’aquest Congrés en la qual s’insta el Govern a prendre les mesures necessàries per a un alto-el-foc immediat i permanent per totes les parts, el respecte al dret internacional humanitari i dels drets humans, l’accés humanitari suficient i sostingut especialment a Gaza, la fi del comerç d’armes entre Espanya i Israel, i per a treballar per una solució negociada al conflicte.

Altres materials:

Nou episodi del podcast ‘Fins a l’última gota’: Poder comunitari front l’extractivisme a Xile

Us presentem un nou episodi #FinsUltimaGota, una sèrie de podcasts en què parlarem sobre aigua, un bé escàs i al mateix temps vital i imprescindible per a la vida dels éssers humans i dels ecosistemes.

En aquest episodi, Fany Lobos, activista feminista territorial del Maule Sud i Alexander Panez, de la Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios de las Américas, ens parlen del complex escenari hídric que travessia al país xilè, quan l’aigua va començar a desdibuixar-se com ben comuna a partir del cop d’estat de 1973 i amb la creació del Codi d’Aigües de 1981. Aquest moment va ser clau en la privatització del bé comú en articulació amb les activitats d’explotació minera, energètica, agrícola i forestal.

Paral·lelament, els defensors i defensores de l’aigua ens alerten de quina manera l’acaparament i la disputa de l’aigua han anat reconfigurant els territoris, travessant l’imaginari col·lectiu, els cossos de les dones i els seus entramats comunitaris. Més enllà de les ferides i cicatrius individuals i col·lectives fruit de la despulla, ens porten a pensar en el passat, a lluitar en el present i a omplir d’esperança un futur en constant disputa entrecreuada, que germini en “altres” maneres de viure i de tornar a teixir “el comú”.

Ja dispoble Ivoox i a Spotify!

Aquesta conversa es va gravar el novembre de 2022 en el marc de la Conferència Internacional El nostre futur és públic, celebrada a Santiago de Xile. Aquest desembre passat de 2023 es va celebrar el segon referèndum que va declinar la proposta de nova Constitució redactada per la dreta i ultradreta. Paradoxalment, el país mantindrà la constitució de Pinochet però com diu Panez, cal analitzar amb detall el conjunt del procés fins avui dia per a entendre la resposta social i la desavinença d’aquella guspira revolucionària de 2019.

Fins aquí aquest capítol de “Fins a l’última gota”, el qual recuperant frases com “No és sequera és saqueig” reivindicades en les protestes a Xile el 2019, posa el focus en els impactes de l’extractivisme, la mobilització ciutadana i la importància dels comitès d’aigua rural a Xile.

Recupera els anteriors capítols del Podcast «Fins a l’última gota»:

 

Donem la benvinguda a la Marta i al Xavi als nostres projectes a Moçambic a través del Programa de Coneixement de la realitat

Durant els següents dos mesos formaran part del projecte «Millora del dret humà a l’aigua i el sanejament a Inhambane» i ens ajudaran amb la capacitació dels tècnics provincials en programari de gestió de recursos hídrics. Aquesta tasca l’estaran realitzant fins a finals d’abril. Estigueu atentes als nostres canals, anirem informant de la seva experiència!

Compartim les seves primeres impressions i fotografies:

Després d’unes quantes hores d’avió, i de vuit més d’autocar, hem arribat, per fi, a Inhambane.

El clima calurós i humit carecterístic de la temporada de pluges de Moçambic (equivalent al nostre estiu) ens ha donat una efusiva benvinguda a la ciutat, on la vivacitat del seu mercat central, replet de paradetes és el primer que hem vist, al compartir espai amb l’estació d’autobusos.

Inhambane és una ciutat molt dispersa però que en la seva part més central hi són tots els serveis, això fa que en el nostre dia a dia aquí, podem anar caminant a tot arreu, facilitant-nos, sobretot, aquests dies d’adaptació.

En la descoberta que estem fent de la ciutat, hem dinat al mercat central, on hi ha un gran menjador popular on cada dia les mercaderes venen dinar que cuinen allà mateix. També hem descobert llocs com o Desportivo, o el Ponte Cais, bars a tocar de la badia en els que hem passat alguns vespres en sortir de l’oficina.

Aquesta descoberta no només està sent de llocs sinó que també de l’estil i les condicions de vida locals, com el fet de no poder disposar d’aigua corrent en moments concrets del dia, o la concepció local de la puntualitat i el temps.

Amb el que portem d’estada també hem pogut conèixer a les tècniques de l’oficina d’ESF d’aquí, així com les d’ASF (Arquitectes Sense Fronteres) amb les que compartim espais, i assistir a una reunió amb la direcció provincial d’obres públiques per començar a plantejar les capacitacions als tècnics provincials en Open Data Kit (ODK).

Encara ens estem fent al lloc, però tenim moltes ganes de seguir coneixent el país i la seva gent així com de continuar amb el projecte.

Marta Edo i Xavier Vallecillos

 

Dia Mundial de l’Aigua 2024

“Ara més que mai, amb la sequera, estem obligats a reformular el model econòmic i la gestió de l’aigua actual si volem evitar conflictes territorials relacionats amb l’aigua.”

Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua 2024 et portem un munt d’activitats! Des d’ESF volem recordar que l’aigua és un element indispensable per a la vida dels ecosistemes, la dignitat de les persones i el desenvolupament humà. Però malgrat tot, el reconeixement del dret humà a l’aigua i al sanejament sostenible és encara una tasca pendent en molts països.

A continuació et detallem les diferents activitats que organitzem o en què participem:

💦 Dilluns 18/03

  • Jornada Aigua per a la pau: Dret universal o recurs geopolític?
  • 12h | Congrés dels diputats
  • Amb la participació de Pedro Arrojo, Dalila Argueta i Nadua Abu Ghazalah.
  • Info i inscripcions: www.bit.ly/Jornada-AguaParaLaPaz

💦 Dijous 21/03

💦 Divendres 22/03

  • Concentració davant de Dragados, filial del grup ACS de Florentino Pérez
  • 13h | Seu Dragados (Grup ACS), Via Laietana 33, Barcelona
  • Amb Bernanrdo Caal Xol i Dalila Argueta, defensor i defensora del riu Guapinol a Hondures i Whitney Godoy, periodista d’investigació hondurenya.

💦 Dissabte 06/04

  • Mobilització: Defensem els rius i el territori
  • Horari a confirmar | Girona
  • Davant la sequera, és URGENT reflexionar sobre quin model de gestió de l’aigua volem. Reserveu la data: Aviat més informació!

Nou episodi del podcast ‘Fins l’última gota’: La gestió comunitària de l’aigua a Colòmbia

Us portem un nou episodi de #FinsUltimaGota, una sèrie de podcasts en què parlarem sobre aigua, un bé escàs i al mateix temps vital i imprescindible per a la vida dels éssers humans i dels ecosistemes.

En aquesta ocasió tornem a centrar-nos en Colòmbia. En el primer episodi vam conversar sobre la privatització de l’aigua al país amb l’advocat i defensor dels drets humans Adil Melèndez, i ara ens enfoquem en la Red Nacional de Acueductos Comunitarios de Colòmbia, la qual aposta per la gestió comunitària de l’aigua com a mitjà per a garantir el dret humà a l’aigua, la vida i la dignitat, des dels territoris i amb les persones. Aquesta xarxa nacional agrupa més de 700 organitzacions autogestionades i comunitàries que abasteixen d’aigua a bona part del territori Colombià.

Tot i que s’ha reconegut legalment que els Aqüeductes subministren aigua a tot el país i que l’estat ha de garantir aigua com un dret, l’actual legislació colombiana no inclou protecció i recolzament per aquest tipus d’organitzacions. Aquest context porta a una situació on es beneficien els operadors d’aigua amb fins lucratius, a més d’obstaculitzar les pràctiques tradicionals.

Per a continuar amb la seva tasca, les activistes Maria Martínez de la Red Nacional de Acueductos Comunitarios de Colombia i Lina Mondragón, de la Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios, ens comparteixen la urgència i la necessitat de reconèixer i enfortir la gestió comunitària de l’aigua a Colòmbia com un model democràtic i solidari per a garantir l’accés i el subministrament de l’aigua per part de les poblacions urbanes i pageses. La gestió comunitària de l’aigua entén l’aigua com un bé comú, on s’han de protegir i recuperar tant les fonts hídriques com els ecosistemes per tal de conservar la biodiversitat i preservar els seus valors culturals i socials.

Al mateix temps, ens comparteixen el projecte de llei pròpia per a aqüeductes comunitaris impulsat per la Xarxa, el qual busca el reconeixement legal de la gestió comunitària, garantint-ne els mecanismes per a la seva protecció, alhora que permeti la seva independència i garanteixi el seu model organitzatiu.

Ja disponible a Ivoox i a Spotify!

Aquesta conversa va ser gravada el novembre de 2022 en el marc de la Conferència Internacional El nostre futur és públic, celebrada a Santiago de Xile. Al setembre de l’any passat va tenir lloc la trobada la novena Trobada Nacional d’Aqüeductes Comunitaris de Colòmbia on vam poder assistir com a observadors. Seguidament es va realitzar la trobada internacional “Horizontes de la Gestión Pública y Comunitaria del Agua”, en la qual moviments i organitzacions ens vam trobar per seguir construint i defensant una gestió pública i comunitària de l’aigua.
Actualment, la llei propia pel reconeixement de la gestió comunitària de l’aigua avança al Congrès de la República de Colòmbia. Des d’Enginyeria Sense Fronteres seguirem molt atentes de la seva evolució.

Recupera els anteriors capítols del Podcast «Fins l’última gota»:

Enginyeria Sense Fronteres donem suport i ens sumem a les mobilitzacions de l’Assemblea 8M

Un any més Enginyeria Sense Fronteres donem suport i ens sumem a les mobilitzacions de l’Assemblea 8M amb motiu del Dia Internacional de les Dones amb el lema: “Dones, lesbianes i trans dempeus contra les precarietats, les fronteres i els genocidis.”

Compartim el manifest de l’Assemblea 8-M:

Les tasques de la llar i de les cures, que són el sosteniment del món, són infravalorades i invisibilitzades pel sistema cisheteropatriarcal, capacitista, racista i capitalista, que explota totes les que tenen cura de la vida i alhora ens invisibilitza i deshumanitza, separant-nos entre cuidadores i cuidades i negant la interdependència d’aquesta opressió mútua. Volem visibilitzar aquest treball essencial de les remunerades i les no remunerades, aquestes últimes explotades a casa seva per una divisió sexual del treball totalment asimètrica i amb uns rols estereotipats de gènere que perduren a través del temps.

També denunciem la situació de totes les que treballen en àmbits feminitzats i precaritzats, de les que estan en situació irregular i de totes les que avui no poden fer vaga. Cal reivindicar plegades com volem ser cuidades i reflexionar sobre quin tipus de suports bàsics respecten els drets i llibertats i quins no, quins posen la vida digna al centre i quins no, la segregació no és una opció. L’assistència personal suficient, autogestionada i ben remunerada és el camí. Volem decidir sobre el nostre cos i la nostra vida, independentment de la nostra edat, funcionalitat i diversitat.

Per la visibilitat de totes les que sostenen el món i per totes aquelles que per manca de suports no poden estar avui aquí, denunciem la violència estructural capacitista, racista, capitalista, i patriarcal i per això fem vaga de cures.

Per les treballadores de la llar i de les cures, un dels sectors laborals més precaritzats, que romanen excloses del règim general de la Seguretat Social, sense una sèrie de drets fonamentals, com ara estar protegides per la Llei de Riscos Laborals. No va ser fins a l’any passat que se’ls va reconèixer el dret al subsidi d’atur, però sense que s’apliqués amb retroactivitat, de manera que la majoria no l’han pogut aplicar als més de deu, vint o vint-i-cinc anys de treball.

Nou de cada deu treballadores d’aquest sector són dones migrades. De les més de 600.000 treballadores en l’àmbit estatal, 200.000 estan forçades a treballar en l’economia submergida, sense papers ni contractes. Una de cada quatre viuen al llindar de la pobresa, amb salaris que no superen els 800 euros mensuals, o sigui cobrant un 60% per sota del salari mínim interprofessional (SMI). Què podem dir, llavors, de les companyes que treballen internes a domicilis particulars, generalment en condicions de màxima explotació?

Denunciem les violències i vulneracions que pateixen totes les treballadores d’àmbits feminitzats i precaritzats: les cambreres de pis, les d’atenció domiciliària i les dels serveis sanitaris. Fem nostra la lluita de les jornaleres, les pageses, les dones amb diversitat funcional, les pensionistes i les que treballen a les seves llars, atenent familiars amb necessitats de cures específiques permanents i que no gaudeixen de reconeixement ni remuneració. Fem també nostra la lluita de les treballadores sexuals per les seves demandes. Per totes les que veiem minvats els nostres drets pel fet de ser dones, lesbianes i trans, i totes les altres identitats dissidents, fem vaga laboral.

A les fronteres europees i les d’altres països enriquits per l’imperialisme colonial, es vulneren, amb impunitat i de forma sistemàtica, els drets humans. Els mateixos països colonialistes, racistes i xenòfobs, que saquegen les riqueses de les seves excolònies, destrueixen els ecosistemes i les formes de producció comunitària i neguen l’entrada a la gent forçada a migrar. Davant l’espoli, l’extractivisme i l’ecocidi del Sud Global per mantenir el consum desenfrenat del Nord Global, les companyes dels territoris colonitzats fem una defensa radical del cos-territori.

Les corporacions oligàrquiques transnacionals, des d’un marc de corrupció sistèmica, assassinen les dissidents i generen intencionadament conflictes armats per apoderar-se per la força del liti, el petroli i de totes les riqueses dels territoris del Sud. Les migracions de les comunitats espoliades marxen cap a l’exili amb perill de mort. Un total de 6.618 víctimes durant el 2023 en les rutes d’accés a Espanya, i risc de violacions i agressions masclistes, de fam i de deteriorament de la salut física i mental. La llei d’Estrangeria espanyola i la legislació europea, en particular el vergonyós nou Pacte Europeu de Migració i Asil, venen a legitimar més vulneracions de drets a les fronteres, afectant especialment infants i dones, ja que permet el seu empresonament a centres d’internament. La Llei d’Estrangeria també és violència masclista, perquè nega els drets de ciutadania i impossibilita la denúncia de múltiples violències, especialment les violències sexuals, tal com va passar (i encara passa) amb les jornaleres de Huelva el 2018, que ho van denunciar, però les causes judicials van ser arxivades amb absoluta impunitat. Per totes aquestes i més raons, exigim la derogació immediata de la Llei d’Estrangeria.

Les polítiques migratòries, xenòfobes i racistes, no tenen cap altre objectiu que irregularitzar administrativament la diàspora originada per l’espoli colonial, i amb un caràcter pervers, provoquen l’exclusió social i neguen els drets de ciutadania, per exemple, denegant el padró i dificultant així els procediments d’accés als drets socials de salut, treball, habitatge, educació, etc. Per totes les persones migrades, racialitzades i excloses exigim Regularització, ja. Contra les retirades de custòdia per part de la DGAIA, pel tancament dels CIE, per l’enderrocament de les fronteres militaritzades i per l’aprovació de la ILP de Regularització, al Congrés dels diputats i les diputades, volem papers per a totes, i perquè cap persona és il·legal, les feministes fem vaga i denunciem la violència estructural racista i colonial.

La dreta, la ultradreta i el feixisme avancen impunement i amb una violència desfermada contra persones i pobles a molts llocs del món. Hi ha genocidis que tenen lloc ara a Birmània, a Sudan, a l’Azerbaidjan, al Kurdistan, a Etiòpia i a la República Democràtica del Congo. Per la seva part, el govern sionista d’Israel, saltant-se la legalitat internacional des de fa més de setanta-cinc anys, ocupa il·legalment territoris de Palestina, discrimina, tortura i massacra la població civil i li nega aliments, aigua i medecines, tot condemnant cruelment més d’un milió de persones. El genocidi a Gaza, que es recolza en la indiferència i la complicitat dels països occidentals, ha aniquilat la vida de 30.000 persones, de les quals 13.000 són nenes i nens. Contra aquest i tots els genocidis i contra totes les guerres capitalistes, fem vaga feminista per una pau justa i contra totes les violències de conquesta i de saqueig.

Davant de tanta barbàrie, exigim la fi del negoci d’armes, la ruptura de relacions comercials amb Israel, un alto el foc immediat i permanent i la finalització de l’ocupació i del genocidi. Contra el mercat capitalista que passa per sobre de les vides de la majoria de les persones, que fa comerç amb la mort mitjançant la venda d’armes, sembrant el terror i el patiment per enriquir una minoria i que especula amb la salut de la gent i del planeta, ens oposem fermament a totes les guerres i denunciem i condemnem tots els genocidis.

Per la situació de precarietat de les dones més joves, que no es poden emancipar, que tenen dificultats per trobar feina i habitatge i, quan treballen, també pateixen explotació amb sous de pobresa i contractes porqueria. I per les estudiants feministes, lliures i rebels, que s’oposen a totes les opressions des d’un feminisme anticapitalista i revolucionari, capaç de transformar el món, fem vaga estudiantil.

Davant l’empobriment progressiu d’una majoria de famílies afectades per l’encariment dels aliments, la pobresa energètica i els desnonaments, que genera l’especulació estructural de la societat capitalista patriarcal, i que perjudica molt especialment els infants i les dones, nosaltres posem en el centre la vida. I contra l’especulació immobiliària i els fons voltor, exigim una llei de lloguer que sigui justa i respectuosa amb la vida. Per tot això, fem vaga de consum.

I pel retrocés en drets del col·lectiu LGTBIQA+ i davant les polítiques feminicides de tants governs totalitaris i misògins, ens oposem radicalment a tots els fonamentalismes i acusem el sistema cisheteropatriarcal, capacitista, racista i capitalista de violència i criminalitat. Davant d’això, ni un pas enrere.

No tindrem una societat equitativa i ecològicament sostenible fins que no desmuntem el patriarcat, el masclisme, la LGTBIQA+fòbia, el racisme, la islamofòbia, l’antigitanisme, el capacitisme, la xenofòbia i les bases colonials del capitalisme. Per totes les nostres lluites, les nuclears d’aquest 8-M i totes les altres, unim les nostres veus en un crit d’emancipació de totes les opressions. Perquè només serem lliures si ho som totes. Juntes, amb la flama incombustible dels feminismes, som imparables.

Dones, lesbianes i trans i totes les identitats dissidents, juntes contra la precarietat, les fronteres i els genocidis. Visca, visca, visca, la lluita feminista!!!

En què estem implicades?