En mans de qui volem que estigui la governança energètica? Com voldríem que fos aquesta governança? Quines experiències ens poden ajudar a imaginar nous escenaris?

Com a Xarxa per la sobirania energètica, hem apostat des del principi per la localització de l’energia. La transició a un model localitzat, distribuït en renovables permet augmentar i molt la capacitat de decisió de persones i comunitats pel que fa a l’energia. Aquest canvi planteja doncs un repte i una oportunitat que no podem deixar escapar: el pas del control oligopòlic al control ciutadà. Com garantir aquest control ciutadà és el que volem explorar entre totes. És suficient garantia el control a través dels grups polítics de representació? Podem imaginar un model híbrid que doni més pes de decisió i gestió a la ciutadania?   Quines experiències hi ha en marxa, amb èxit, de control ciutadà de l’energia? De control mixt?

Localitzar l’energia ens fa qüestionar-nos també quina ha de ser aquesta unitat fonamental de la sobirania energètica: Quina mida i característiques han de tenir les comunitats de decisió? Ho és el municipi? la comarca? Intentarem posar sobre la taula aquests i altres punts per explorar al voltant del dret a decidir i el control democràtic de l’energia.

Us esperem dissabte 11/02/2017 a la Nau Bostik, BCN

Inscriviu-vos a la jornada al formulari fent clic aquí.

Aquí l’esdeveniment al facebook.

Les voluntàries d’ESF Girona, dins del projecte “Enfortiment de capacitats en el context universitari, comunitari i institucional per a l’aplicació d’energies renovables a la província de Pastaza”, hem recolzat la construcció d’un biodigestor al Centre d’Investigació de la Universidad Estatal Amazónica, a l’Equador.
Aquesta tecnologia permetrà aprofitar els excrements del bestiar per aconseguir biofertilitzant i biogàs per una petita cuina i acabar amb l’abocament d’aigües residuals al riu!
A més, promourà l’estudi d’aquesta i altres energies renovables a l’Amazònia equatoriana.
Vols estar al dia de les activitats del Grup Girona d’ESF? Segueix el seu Facebook.

La investigació analitza de forma crítica algunes de les mesures aplicades a diferents Estats membre i apunta les línies d’acció per a un canvi urgent i integral en com aquests models fan front a la pobresa energètica.

Podeu descarregar l’estudi des d’aquest enllaç.

En els últims anys hem vist com la consciència (i alarma) social sobre la pobresa energètica ha crescut de manera important, gairebé tant ràpid com la població afectada per aquesta situació. A l’Estat espanyol, però, sembla que tot just s’aterri pel que fa a aquesta qüestió. Malgrat a la Unió Europea hi ha Estats membre que apliquen mesures pal·liatives des de fa anys, aquí no hi ha encara un recorregut marcat ni una anàlisi en profunditat per decidir les actuacions a desenvolupar en contra de la pobresa energètica. A Catalunya sí que es compta amb la llei 24/2015, fruit d’una iniciativa legislativa popular, que protegeix contra els talls indiscriminats i preveu ajudes a fons perdut per a les famílies en situació de vulnerabilitat, però els lamentables fets de la mort de la veïna de Reus van esdevenir un punt d’inflexió per a posar de manifest la lentitud en l’aplicació d’aquesta llei.

En aquest context, la investigació que presenta ESF ens permet conéixer altres lleis i mesures que són aplicades davant la urgència de la pobresa energètica arreu de la UE: algunes més centrades en eficiència energètica (com són els països de l’europa de l’est), d’altres en la protecció contra els talls de subministrament (com el cas de França), o en l’aplicació de descomptes i tarifes socials (com la recent tarifa aprovada a Portugal). Entre aquests diferents exemples, l’estudi també detecta enfocaments i polítiques que poden esdevenir pegats, o fins i tot perpetuadors de situacions de desigualtat (com és el cas dels comptadors de pre-pagament al Regne Unit o els fons de solidaritat pagats amb fons públics), lluny d’esdevenir respostes integrals a la problemàtica.

La recerca realitzada explica com l’abast d’aquesta problemàtica, i les maneres en que pot combatre’s tenen a veure amb els models de gestió dels serveis bàsics. Així doncs l’objectiu no és tant extrapolar receptes de manera automàtica, sinó aprendre d’allò que ha tingut un impacte positiu o negatiu, on i perquè, per no cometre errors ja detectats, i per esclarir els buits on encara no s’ha arribat i que dificulten l’actuació, com són aspectes relacionats amb la mateixa opacitat d’alguns d’aquests models. En aquest sentit s’apunten les línies d’acció per a un canvi urgent en com aquests models adrecen la pobresa energètica, per assolir finalment una veritable garantia en el dret universal als subministraments bàsics.

A la presentació participaran Mònica Guiteras, autora de l’estudi, Miriam Planas membre d’ESF i portaveu de la Plataforma Aigua és Vida i un membre de l’Aliança contra la pobresa energètica.

Us convidem a la presentació de l’estudi i el posterior debat el pròxim dimarts 31 de gener a les 19.00 al Casal de Joves Palau Alòs (Carrer de Sant Pere Més Baix 55, Barcelona).

Podeu descarregar l’estudi des d’aquest enllaç.

ESFeres18: Relacions entre l’empresa privada i la UPC

Document extret d’un Treball de Fi de Grau d’Enginyeria de l’Energia corresponent a un projecte de Aprenentatge i Servei realitzat amb Enginyeria Sense Fronteres que pretén aportar una mica de llum sobre les relacions existents entre l’empresa privada i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’anàlisi d’aquestes relacions es farà mitjançant l’estudi d’un cas concret: el de l’empresa del sector energètic Endesa. Al llarg del treball es mostraran les modalitats de col·laboració entre les empreses privades i la universitat, per després centrar-se en Endesa, amb un recull de la seva activitat i història i dels punts de relació amb la UPC, finalitzant amb una valoració d’aquestes relacions.

Descarrega l’Estudi ESFeres18: Relacions entre l’empresa privada i la UPC

Edició: Gener 2017.

ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat

Existeix una relació amb la desigualtat de gènere que ens rodeja actualment? O dit d’altra manera, el gènere és actualment un factor de risc per a patir pobresa energètica que no estem considerant? Respondre aquesta pregunta implica endinsar-se en factors com l’anàlisi de la feminització de la pobresa, l’elaboració de polítiques públiques que incorporin el gènere de manera transversal i la recerca de dades efectives que il·luminin la desinformació, corroborin la hipòtesi inicial i, per tant, serveixin per a reivindicar una desigualtat existent i es tradueixin en la incorporació efectiva de la desigualtat de gènere com a factor agreujant i de risc davant la pobresa energètica.

ESFeres17: Desigualtat de gènere i pobresa energètica. Un factor de risc oblidat (en català)

ESFeres17: Desigualdad de género y pobreza energética. Un factor de riego olvidado (en castellano)

ESFeres17: Gender inequality and energy poverty: A forgotten risk factor (english)

Edició: Gener 2017.

ESFeres16: Pobresa energètica i models de gestió de l’aigua i l’energia a la UE

Aquest estudi pretén comparar els models de gestió de l’aigua i l’energia a l’Estat espanyol amb altres models a diferents països i regions de la Unió Europea, posant èmfasi en si s’acompleix l’accés universal i la garantia de subministrament d’aquests dos béns, alhora que identificant si aquests models i les seves respectives mesures permeten adreçar la problemàtica de la pobresa energètica, que afecta cada dia a més persones.

Descarrega l’Estudi ESFeres16: Pobresa energètica i models de gestió de l’aigua i l’energia a la UE

Edició: Gener 2017.

Descarrega l’estudi en castellà

Enginyeria Sense Fronteres (ESF) és una associació feminista que lluita per assolir la igualtat de gènere i compromesa en la inclusió de polítiques transversals de perspectiva de gènere, tant en el funcionament intern de l’organització com en el nostre treball públic amb altres col·lectius. Per nosaltres és imprescindible viure el nostre propi procés d’empoderament si realment apostem per tenir una visió política transformadora.

Des de fa un temps, ens estem qüestionant activament quin és el model de cooperació que estem aplicant, si les nostres accions són transformadores o si tal vegada reprodueixen o perpetuen les desigualtats de poder i les opressions en homes i en dones en els països on treballem. Veiem necessari, cada vegada més, garantir un enfocament de gènere en tot els aspectes d’aquests, conèixer els rols de gènere als països, quin impacte tindran els projectes sobre la població i com adequar-los a cada societat. És per això que des del Grup de Gènere es fa un seguiment tant dels projectes, com del voluntariat i personal contractat que el conforma. El seguiment es realitza a través dels grups, formant part del procés de formulació, convocatòries de places i l’ús del llenguatge no sexista en publicacions. I a més a més s’impulsa l’elaboració d’estudis i documentals de sensibilització que no només són una eina de difusió sinó també enriquiment pels projectes.

Aquest passat dimarts, dia 17 de Gener, ESF amb el Centre d’Estudis Africans (CEA) vam presentar un estudi sobre la igualtat de gènere en comunitats rurals de Moçambic. L’estudi forma part del projecte Empoderant la dona camperola a la Província d’Inhambane per al lideratge de la gestió de l’aigua i la promoció agropercuària i acompanyament a la UNAC a l’impuls de la seva Política de Gènere, finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), el qual és un dels projectes del Grup Moçambic actualment. El projecte l’executem de la mà de la nostra contrapart a terreny, la UNAC – Uniao Mocambique de Camponeses, organització vinculada a via Campesina, un referent del país en el treball sobre Sobirania Alimentària que des de fa molt de temps ha engegat també un procés de treball en gènere a nivell organitzacional i polític.

En el 2015, en el marc de la mateixa convocatòria de l’ACCD des de la que es finança aquest projecte a Moçambic, s’interpel·la a les entitats per presentar projectes clarament en la visió de treballar activament el gènere. Pensem que d’igual manera que està sent una experiència positiva que ens ajuda a indagar de quina manera mesurem i assolim els resultats, no oblidem ni fem oblidar a l’ACCD que treballar el gènere, tant a Àfrica com a Catalunya, implica assumir que estem treballant en reptes que requereixen temps i reflexió, aprendre mentre anem fent, i que treballar en projectes anuals, ajustats en temps i pressupostos limita el seu potencial transformador.

Per poder realitzar aquesta tasca és vital que les persones que conformen els diferents projectes tinguin formació de gènere en tots els nivells possibles, des de la federació d’Ingeniería Sin Fronteres s’ofereix el curs Transversalizando el Género. Proyectos, organizaciones y presupuestos, i des del grup de gènere en coordinació amb tots els grups es realitzen activitats formatives i de sensibilització en la perspectiva de gènere, per tots els membres de l’associació, voluntariat i personal contractat.

Podeu descarregar l’estudi des d’aquest enllaç: http://bit.ly/EstudiGenereMoçambic

El pròxim 17 de gener us convidem a la Jornada «Estudis Africans en Xarxa» organitzada juntament amb Centre d’Estudis Africans i Interculturals en la que es presentarà l’estudi del company Emilio González «Estudi de base en igualtat de Gènere en les comunitats rurals de la Província d’Inhambane, Moçambic»
A més, la companya Susana Agüera ens presentarà el projecte de desenvolupament «Empoderant a la dona camperola a la Província d’Inhambane per al lideratge en la gestió de l’aigua i la promoció agropecuària i acompanyament a la UNAC a l’impuls de la seva Política de Gènere«.