Aprendre a cuidar l’aigua jugant amb Cuidemos el Agua

Un nou recurs educatiu per apropar als infants el dret humà a l’aigua, la biodiversitat amazònica i la importància de cuidar aquest bé essencial.

Com podem apropar als infants la importància de cuidar l’aigua i els ecosistemes amazònics? Amb aquesta pregunta neix Cuidemos el Agua, un quadern didàctic que, a través del joc i l’aprenentatge, convida nens i nenes a descobrir el valor de l’aigua, la biodiversitat i el paper de les comunitats en la seva protecció.

Mitjançant laberints, sopes de lletres, endevinalles, experiments, jocs d’observació, targetes de memòria i activitats de lògica i creativitat, el quadern ofereix una manera divertida i participativa d’explorar el valor de l’aigua, la biodiversitat i la conservació dels ecosistemes amazònics.

Més enllà de les activitats, Cuidemos el Agua promou valors com la responsabilitat ambiental, l’ús sostenible de l’aigua, la protecció de la biodiversitat i el treball comunitari. També esdevé una eina de suport per al professorat i les famílies, facilitant que aquests aprenentatges es traslladin al dia a dia i contribueixin a formar una cultura de respecte envers l’aigua des de la infància.

Aquest nou recurs contribuirà a reforçar les jornades de sensibilització dirigides a infants, fomentant des de les primeres etapes educatives el compromís amb la cura de l’aigua, la protecció del medi ambient i la valoració de la biodiversitat amazònica.

Descarrega aquí el quadern Cuidemos el Agua en pdf.

El quadern ha estat elaborat per l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ISF), en coordinació amb el Govern Autònom Descentralitzat de la Província d’Orellana (GADPO), el Ministeri d’Ambient i Energia i les organitzacions comunitàries que gestionen l’aigua a l’Amazònia nord de l’Equador. El material és fruit d’un procés participatiu desenvolupat amb el Consorci de Juntes d’Aigua de Sucumbíos, Napo i Orellana (CJASNO) i l’Associació de Juntes Administradores d’Aigua Potable i Sanejament La Belleza (AJAAPYSLB), incorporant els coneixements i les experiències de les comunitats del territori. Aquesta iniciativa s’emmarca en el projecte «Gestión integral e inclusiva del ciclo del agua para garantizar el derecho humano al agua en la Amazonía norte del Ecuador en un contexto de cambio climático», que treballa per enfortir la gestió comunitària de l’aigua i garantir el dret humà a l’aigua en un context de canvi climàtic.

Donem la benvinguda al Biel i a l’Alexis a Colòmbia, on durant els pròxims dos mesos participaran en el nostre programa de voluntariat internacional.

Durant la seva estada formaran part del nostre Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) amb la Corporación Ecológica y Cultural Penca de Sábila, una experiència d’aprenentatge i intercanvi que els permetrà conèixer de prop iniciatives comunitàries en defensa de l’aigua, el territori i la justícia ambiental.

Compartim les seves primeres impressions:

Arribem a Medellín de matinada i amb molta son, la ciutat se’ns presenta com un munt de llums en una vall.

L’endemà ens llevem i ens desplacem fins al centre de la ciutat. El recorregut ens fa evident els forts contrastos socials que conviuen a Medellín i ens convida a començar a comprendre la complexitat del territori.

Al primer cap de setmana, ens trobem finalment amb els nostres amfitrions de Penca de Sábila. Els coneixem en el marc del Bazar de la Confianza, una fira promoguda per la cooperativa financera Confiar i de la qual Penca n’és sòcia. Allà tenim l’oportunitat d’establir contacte amb un gran ventall d’associacions, des de projectes de protecció a la infància fins a col·lectius de comerciants indígenes. També hi va haver molts espais d’interacció entre camperols, com l’intercanvi de semilles o el col·loqui sobre la constitució de la zona camperola d’Anorí.

Dijous ens desplacem a El Carmen de Viboral per participar a “la Escuela del Agua”, un espai clau de trobada i formació per als gestors dels aqüeductes comunitaris de la regió. En concret, aquesta sessió estava dedicada a explicar el marc normatiu que regula els aqüeductes.

Parlant amb elles, hem descobert algunes de les problemàtiques que tenen. La principal és la falta de finançament i recursos, on hi ha aqüeductes que no disposen de instal·lació de potabilització i beuen aigua crua.

A poc a poc i amb la immensa acollida que estem rebent, anem coneixent a la ciutat, el país, però sobretot, la seva gent. Anirem informant!

El Dret Humà a l’Aigua i el Mínim Vital d’aigua s’incorporen a la legislació catalana

El Parlament de Catalunya ha aprovat el reconeixement del Dret Humà a l’Aigua, incorporant-lo a la Llei d’Aigües

També s’ha aprovat la implantació d´un Mínim Vital d’aigua, d’entre 60 i 100 litres per persona i dia, que s’aplicarà de forma universal, amb un cost reduït, i bonificat al 100% per a les llars vulnerables

El passat 2 de juliol, en el marc de l’aprovació de la Llei 11/2026 de Mesures Fiscals, Financeres i Administratives del Sector Públic, el Parlament de Catalunya va aprovar la incorporació del Dret Humà a l’Aigua al marc legislatiu català, per mitjà d’una disposició addicional a la Llei d’Aigües. Aquest reconeixement, arriba 16 anys després que, el juliol de 2010, l’Assemblea General de Nacions Unides establís que el dret a l’aigua potable i el sanejament és un dret humà essencial per al ple gaudi de la vida i de tots els drets humans.

Aquest reconeixement arriba per iniciativa de l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Aigua és Vida i Enginyeria sense Fronteres, i s’inscriu en una trajectòria de defensa dels subministraments bàsics impulsada per moviments socials com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), que va promoure la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Aquesta norma va establir mecanismes per evitar els talls de subministrament a les llars vulnerables i va consolidar el principi que l’accés a l’aigua, la llum i el gas forma part de les condicions materials necessàries per a una vida digna. La incorporació del Dret Humà a l’Aigua i del Mínim Vital aprofundeix ara en aquest camí.

Convé recordar que la Carta Europea sobre Recursos Hídrics declara que totes les persones tenen dret a disposar d’una quantitat d’aigua suficient per a satisfer les seves necessitats essencials. I que la Directiva d’Aigua de Consum Humà, transposada a l’estat espanyol pel Reial Decret 3/2023 de criteris tècnics i sanitaris de la qualitat de l’aigua de consum, estableix que l’administració local adoptarà les mesures necessàries per a millorar l’accés a l’aigua…, en particular per als grups vulnerables o en risc d’exclusió social. I que això es farà buscant l’assequibilitat i el seu reflex en les polítiques i estructures tarifàries.

Per tant, un dels elements més destacats d’aquest reconeixement és l’establiment del Mínim Vital d’aigua, que se situarà entre 60 i 100 litres per persona i dia. Aquest Mínim Vital haurà de ser assequible, amb un cost reduït de forma universal, i bonificat al 100% per a les llars vulnerables. En un context de sequeres cada vegada més freqüents i recurrents, aquesta mesura resulta especialment rellevant. L’augment del preu de l’aigua derivat d’aquesta situació afectarà novament, de manera desproporcionada, les llars més vulnerables, agreujant i cronificant les situacions de desigualtat i exclusió social. De fet, s’ha aprovat que el cost de l’aigua no pugui ser superior al 3% dels ingressos disponibles de la unitat familiar, i del 5% en el cas de l’aigua i el clavegueram.

Tanmateix, les modificacions legislatives introduïdes prohibeixen el tall del servei d’abastament a les llars vulnerables per incapacitat de pagament, sempre amb l’informe corresponent dels serveis socials municipals. Això ha de suposar la participació activa d’aquests serveis socials en la detecció de llars vulnerables, i la coordinació amb els operadors del servei d’abastament.

Per últim, per a fer front als impagaments de les llars vulnerables, els operadors hauran d’implementar un fons social, tal i com s’estableix al Codi de Consum.

El detall dels articles modificats i aprovats, de la Llei d’Aigües, la Llei de Pobresa Energètica i el Codi de Consum, estan recollits en aquest document.

Memòria d’Activitats 2025: un any defensant l’aigua, l’energia i la vida

El 2025 ha estat un any de lluites compartides, aliances i construcció d’alternatives davant la crisi ecosocial. La nova Memòria d’Activitats recull el treball impulsat des d’Enginyeria Sense Fronteres per avançar cap a la justícia ambiental, social i de gènere, tant a Catalunya com a El Salvador, l’Equador, Moçambic i altres espais de cooperació internacional.

En un context marcat per la crisi climàtica, l’agreujament de les desigualtats i l’expansió de models extractius que posen en risc els drets de les persones i dels territoris, l’any 2025 hem continuat treballant al costat de comunitats, moviments socials i organitzacions aliades per construir alternatives que posin la vida al centre.

La Memòria d’Activitats 2025 recull una part d’aquest camí col·lectiu: un any de defensa del dret humà a l’aigua i el dret a l’energia, de suport a processos comunitaris, de producció de coneixement crític i d’incidència política per avançar cap a societats més justes i democràtiques.

Què hem impulsat aquest 2025?

Hem defensat l’aigua com a dret humà i bé comú, reforçant la gestió pública i comunitària de l’aigua i impulsant processos de participació, incidència i sensibilització a Catalunya, El Salvador i l’Equador.

Hem treballat per una transició energètica justa, combatent la pobresa energètica, denunciant els impactes de les indústries extractives i reforçant aliances per defensar el dret a l’energia.

Hem acompanyat processos de sobirania alimentària, agroecologia i ecofeminisme, especialment amb comunitats de Moçambic, promovent alternatives que reforcen l’autonomia de les persones i la sostenibilitat dels territoris.

Hem continuat teixint aliances internacionals, connectant organitzacions i moviments socials de Catalunya, Europa, Amèrica Llatina i l’Àfrica per fer front als reptes compartits de la crisi ecosocial.

Hem produït coneixement per transformar, amb nous estudis, materials pedagògics, recursos comunicatius i eines d’incidència per alimentar el debat públic i reforçar les lluites socials.

Un projecte col·lectiu

La memòria també és un exercici de transparència i rendició de comptes. Durant el 2025, Enginyeria Sense Fronteres ha gestionat 1,7 milions d’euros, dels quals el 84% provenen de finançament públic, i ha destinat més del 83% de la despesa directament a projectes i campanyes impulsats tant a Catalunya com als països on treballem.

Però, sobretot, la memòria parla de les persones que fan possible aquest projecte: 497 persones sòcies, un equip de 21 persones treballadores, desenes de voluntàries, activistes, contraparts i organitzacions aliades que, dia rere dia, sostenen aquesta feina col·lectiva.

Continuem caminant plegades

Cada projecte, cada campanya i cada aliança que recull aquesta memòria és fruit del treball compartit amb centenars de persones i organitzacions que creuen que una altra manera de gestionar l’aigua, l’energia i els béns comuns és possible.

Gràcies per formar-ne part.

👉 Ja podeu consultar i descarregar la Memòria d’Activitats 2025 aquí.

La perspectiva de gènere és clau per combatre la pobresa energètica

GENDER4POWER publica dues noves eines per incorporar la perspectiva de gènere en la lluita contra la pobresa energètica

El projecte europeu, del qual Enginyeria Sense Fronteres forma part, presenta un nou informe i un manual pràctic per ajudar administracions, comunitats energètiques i entitats socials a integrar la perspectiva de gènere en les seves actuacions contra la pobresa energètica.

La pobresa energètica no afecta tothom de la mateixa manera. Les desigualtats de gènere condicionen l’accés a una energia assequible, segura i suficient, i cal tenir-les en compte a l’hora de dissenyar polítiques i mesures per garantir el dret a l’energia.

Amb aquest objectiu, el projecte europeu GENDER4POWER, del qual Enginyeria Sense Fronteres forma part, ha publicat dos nous recursos que ofereixen eines pràctiques per incorporar la perspectiva de gènere en les accions de lluita contra la pobresa energètica: l’Informe sobre mètodes amb perspectiva de gènere per combatre la pobresa energètica i el Manual d’acció amb perspectiva de gènere, que inclou una guia per elaborar Plans d’Acció de Gènere.

La pobresa energètica té una dimensió de gènere

Les dones es troben més exposades a la pobresa energètica a causa de desigualtats estructurals com la bretxa salarial i de pensions, una major presència en feines a temps parcial, una esperança de vida més elevada o una distribució desigual de les tasques de cures i del treball domèstic. Aquestes situacions incrementen el risc de no poder mantenir unes condicions adequades de confort a la llar i d’assumir una càrrega econòmica més gran derivada de les despeses energètiques.

Per això, incorporar la perspectiva de gènere no és un aspecte accessori, sinó una condició necessària per avançar cap a una transició energètica més justa i inclusiva.

Del diagnòstic a l’acció

L’informe analitza programes, ajuts i polítiques existents a escala local, estatal i europea per avaluar fins a quin punt responen a les necessitats de les dones i d’altres col·lectius en situació de vulnerabilitat. Entre les seves recomanacions destaquen la incorporació de criteris de gènere en els programes de rehabilitació energètica, la simplificació dels mecanismes d’accés als ajuts, el reforç dels serveis d’assessorament de proximitat i l’impuls d’iniciatives comunitàries finançades amb instruments europeus.

El manual, per la seva banda, ofereix una metodologia pràctica perquè administracions, comunitats energètiques i altres entitats incorporin la perspectiva de gènere des de la planificació fins al seguiment i l’avaluació dels seus projectes, facilitant l’elaboració de Plans d’Acció de Gènere adaptats a cada realitat.

Sis experiències pilot arreu d’Europa

Les dues publicacions recullen l’experiència dels sis projectes demostratius de GENDER4POWER, desenvolupats a Àustria, Alemanya, Grècia, Lituània, Eslovènia i l’Estat espanyol.

En el cas de Barcelona, la Comunitat Energètica de La Bordeta, una de les experiències pilot del projecte, ha elaborat un Pla d’Acció de Gènere orientat a mantenir una participació equilibrada durant el creixement de la comunitat energètica. Entre les mesures previstes hi ha una comunicació inclusiva, serveis de cura d’infants durant les activitats i la creació d’un Fons de Solidaritat per donar suport a persones en situació de pobresa energètica.

El paper d’Enginyeria Sense Fronteres

En el marc de GENDER4POWER, Enginyeria Sense Fronteres participa en el desenvolupament i la implementació d’accions per incorporar la perspectiva de gènere en la lluita contra la pobresa energètica, aportant la seva experiència en la defensa del dret a l’energia, la justícia energètica i l’impuls de comunitats energètiques. Aquest treball reforça el compromís de l’entitat amb una transició energètica que, a més de descarbonitzar el sistema, posi les persones al centre i contribueixi a reduir les desigualtats.

Una transició energètica que no deixi ningú enrere

La transició energètica només serà justa si és capaç de respondre a les desigualtats que condicionen l’accés a l’energia. Incorporar la perspectiva de gènere en les polítiques i les iniciatives que busquen combatre la pobresa energètica és imprescindible per garantir que les solucions arribin a totes les persones.

Amb aquests nous recursos, GENDER4POWER ofereix eines perquè administracions públiques, comunitats energètiques i organitzacions socials avancin cap a un model energètic més democràtic, inclusiu i centrat en les persones.

GENDER4POWER (Grant Agreement núm. 101167565) està cofinançat per la Unió Europea. No obstant això, els punts de vista i les opinions expressades són únicament responsabilitat de l’autor o autora i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea ni els de CINEA. Ni la Unió Europea ni l’autoritat atorgant no es poden considerar responsables d’aquestes opinions.

ESF porta la defensa del dret a l’energia al debat europeu sobre justícia energètica

Com es pot garantir que cap llar vulnerable es quedi sense llum? Aquesta és una de les preguntes que han centrat el congrés internacional Contested Transitions: Law for Energy Justice, organitzat per la Universitat de Groningen (Països Baixos), que ha reunit investigadores i investigadors d’arreu d’Europa per debatre quin paper pot jugar el dret en la construcció d’una transició energètica més justa.

En aquest marc, Josep Babot Barbero, membre d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), ha presentat la ponència Defining «Full Protection» from Electricity Disconnections: A Framework for Assessing the Transposition of Article 28a of Directive (EU) 2024/1711, centrada en la nova obligació dels estats membres de protegir les persones en situació de vulnerabilitat davant dels talls de subministrament elèctric.

L’article 28a de la Directiva (UE) 2024/1711 reforça les garanties per evitar que les persones consumidores vulnerables puguin veure interromput el subministrament elèctric. Però, què significa exactament garantir una «protecció completa»? Aquesta és la pregunta que aborda la recerca presentada per ESF.

L’estudi proposa un marc d’anàlisi per avaluar com els diferents països incorporen aquesta obligació als seus ordenaments jurídics i defensa que la protecció només és efectiva quan el sistema impedeix que una llar vulnerable pugui ser desconnectada abans que els serveis públics hagin pogut identificar i valorar la seva situació. A partir de la comparació entre els models espanyol i català, la recerca mostra que la diferència no rau només en l’existència de mecanismes de coordinació entre administracions i empreses subministradores, sinó en la funció que aquests mecanismes exerceixen per prevenir talls indeguts i garantir de manera efectiva el dret a l’energia.

Aquesta participació permet traslladar al debat jurídic europeu l’experiència acumulada per ESF durant anys de treball en la defensa del dret a l’energia a Catalunya i al conjunt de l’Estat. Les aportacions de l’entitat, construïdes des de la incidència política, l’acompanyament a administracions públiques i moviments socials i l’anàlisi crítica de les polítiques energètiques, contribueixen a enriquir els debats europeus sobre pobresa energètica i justícia energètica des d’una perspectiva basada en la garantia efectiva dels drets.

Alhora, l’intercanvi amb investigadores, universitats i altres actors europeus permet generar noves aliances, contrastar experiències i incorporar els darrers avenços del debat jurídic internacional al treball d’incidència d’ESF. Un coneixement que contribueix a continuar desenvolupant propostes per avançar cap a un marc legal que garanteixi, de manera efectiva, el dret de totes les persones a accedir als serveis energètics essencials.

El Grup Català d’Empresa i Drets Humans celebra l’aprovació històrica de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans a Catalunya i demana compromís i agilitat al Govern per la seva entrada en funcionament

Amb l’aprovació d’aquesta llei Catalunya esdevé pionera al món en la defensa dels drets humans davant la impunitat empresarial.
El Centre podrà investigar casos, emetre informes i proposar mesures d’actuació.
30 casos documentats que es podrien beneficiar d’aquest centre, entre ells, ACS de Florentino Pérez a Guatemala, o la catalana ICL de Súria amb complicitat amb el genocidi a Palestina, que estan recollits a la web alertadh.org
La iniciativa compta amb el suport de més de 8.000 organitzacions socials, sindicats, ajuntaments i plataformes cíviques

Barcelona, 1 de juliol de 2026.– Celebrem un pas històric: Catalunya serà pionera en la defensa dels drets humans front als abusos empresarials. Aquest dimecres 1 de juliol de 2026, el Parlament de Catalunya ha aprovat, després de més de 10 anys de negociacions, la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, per 71 vots a favor del Grup Socialista, Esquerra Republicana, els Comuns i la CUP, 34 abstencions de Junts i 27 en contra de PP, VOX i Aliança Catalana.

El Centre serà un organisme públic i independent que vetllarà perquè les empreses que operen a Catalunya no vulnerin els drets humans i ambientals, tant a Catalunya com en els països del sud global en el que desenvolupen activitat. «Amb l’aprovació de la llei per a la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, Catalunya esdevindrà pionera en la defensa dels drets humans davant la impunitat empresarial. I això ha estat possible gràcies a la feina incansable de la societat civil durant més de deu anys malgrat tots els entrebancs que ens hem trobat dins i fora del Parlament», ha celebrat en roda de premsa Júlia Martí, portaveu del Grup català d’empresa i drets humans, impulsor de la iniciativa.

Aquesta llei, impulsada des del 2015 pel Grup Català d’Empresa i Drets Humans —format per 22 entitats de la societat civil, plataformes universitàries i organitzacions de justícia global—, suposa un avanç sense precedents en la regulació del sector empresarial i en la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional de la Generalitat. «És un victòria col·lectiva que posa al centre els drets de les comunitats del sud global afectades per l’acció empresarial en un moment en el que la desregulació internacional és la norma. Avui, Catalunya ha demostrat ser valenta», ha remarcat Martí, que ha afegit que permet a Catalunya ser «referent mundial en la defensa dels drets humans i situar la cooperació catalana, perquè això és cooperació internacional, en la primera divisió en la defensa i el respecte dels drets humans arreu».

També s’ha demat celeritat per passar a l’acció: “emplacem al Govern de la Generalitat perquè treballi el més diligentment possible per a crear-lo dins l’establert a la llei», ha reclamat Martí. És imprescindible que la Generalitat doti al nou Centre dels recursos necessaris per tal que el Centre pugui començar a operar aquest mateix 2026. També cal que agilitzi la redacció i aprovació del reglament l’abans possible. A més, recordem que la llei estableix un termini de 6 mesos per constituir el Consell Assessor que escollirà la Junta de govern.

Més de 10 anys de negociacions

Fa més d’una dècada, el Grup Català d’Empresa i Drets Humans va començar a treballar en aquesta proposta, que l’any 2020 va ser admesa per primera vegada al Parlament. Des d’aleshores, més de 8.000 organitzacions socials, sindicats, ajuntaments i plataformes cíviques han donat suport a la iniciativa, convertint-la en una demanda transversal de la societat catalana. La tenacitat de la societat civil va fer possible que al març de 2025 es registrés per tercera vegada i aquest cop amb poc més d’un any, gràcies a la feina feta prèviament, ha estat possible finalitzar el tràmit parlamentari. La seva aprovació final és, doncs, un èxit col·lectiu i un compromís amb la justícia global.

Investigar casos, emetre informes i proposar mesures

El Centre neix amb la capacitat d’investigar demandes de comunitats afectades per activitats empresarials i emetre informes públics i proposar polítiques respectuoses amb els drets humans per part del sector empresarial. El seu principal objectiu serà doncs el d’investigar i informar sobre les activitats de les empreses que operen a Catalunya i donar seguiment a demandes sobre possibles vulneracions de drets humans. Aquest organisme dependrà del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior i serà independent del poder corporatiu, eficaç en la seva actuació, accessible per a les comunitats afectades, compromès amb la justícia global i valent per investigar la impunitat empresarial, tal com recull la llei.

Fomentar un teixit empresarial responsable

També les administracions i la societat catalanes podran disposar d’una eina per fomentar bones pràctiques empresarials i garantir una contractació pública i un consum just i responsable. De fet, ha especificat Martí en la roda de premsa: «Aquesta no és una llei contra les empreses ni el teixit empresarial català, és una llei que preten afavorir una acció empresarial responsable, coherent i avanguardista en la defensa dels drets bàsics.»

Mentre a nivell europeu i internacional els marcs normatius vinculants són escassos i poc exigents —la recent aprovació de la Directiva europea de diligència deguda n’és un exemple—, Catalunya té l’oportunitat de fer les coses diferent.

Comunitats que se’n poden beneficiar: més de 30 casos documentats

La web AlertaDH.org ja recull prop de 30 casos de vulneracions comeses per empreses transnacionals amb seu o activitat a Catalunya, en països com Mèxic, Guatemala, Colòmbia, Palestina o Bangladesh. Aquests casos demostren la necessitat urgent d’un organisme com el Centre, capaç de prevenir, investigar i fer públics els abusos empresarials.

Gràcies a aquest Centre, per exemple, les comunitats del Sud global com és el poble Lenca a Hondures, al que pertanyia la Berta Cáceres, no caminaran soles en la defensa dels seus drets socials, econòmics, culturals i ambientals.

Un altre cas que podria investigar el centre, és el de Israel Chemicals Limited, una empresa que opera al Bages, i que ha sigut assenyalada pels seus vincles amb l’exèrcit d’Israel, com acaben de denunciar 200 acadèmics i acadèmiques catalanes en un manifest.

Amb l’aprovació d’aquesta llei el Parlament català ha demostrat que pot liderar el canvi i evidenciar que una altra manera de fer política econòmica és possible: frenar les empreses fan negoci de l’explotació laboral, la contaminació i el despull de comunitats arreu del món.

DESCARREGA EL DOSSIER DE PREMSA

Enginyeria Sense Fronteres rebem el Premi a la Millor Iniciativa Solidària del CEEC.

El Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya reconeix la trajectòria d’ESF en la defensa del dret a l’energia i la justícia social.

La setmana passada vam tenir l’honor de rebre el Premi a la Millor Iniciativa Solidària en el marc de la Nit de l’Eficiència, organitzada pel Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC).

Rebem aquest reconeixement amb alegria, però sobretot com una oportunitat per posar en valor una idea que fa molts anys que defensem: que l’energia no és només una qüestió tecnològica, sinó també una qüestió de drets, de justícia social i de democràcia.

Aquest premi arriba en un moment en què la transició energètica ocupa cada vegada més espai en el debat públic. I és una bona notícia. Però també creiem que cal recordar que la manera com es faci aquesta transició és tan important com la seva velocitat. No n’hi ha prou amb descarbonitzar el sistema energètic si això es fa reproduint desigualtats o deixant persones i comunitats enrere.

Al llarg de més de trenta anys, des d’Enginyeria Sense Fronteres hem treballat al costat de comunitats, moviments socials, organitzacions i administracions per defensar l’accés universal als serveis bàsics i per construir alternatives que posin les persones al centre. Ho hem fet aquí i també en altres territoris del món, convençudes que els reptes energètics tenen una dimensió global però també profundament local.

Per això sentim que aquest premi no és només nostre. És també de totes les persones voluntàries, sòcies, companyes d’organitzacions aliades i comunitats amb qui hem compartit camí durant aquests anys. Sense elles, la feina d’ESF no tindria sentit.

Durant l’acte vam voler reivindicar la necessitat de continuar construint aliances entre administracions, universitats, cooperatives, empreses, moviments socials i comunitats. Els reptes ecològics i socials que tenim al davant són massa grans per afrontar-los de manera aïllada. Necessitem sumar coneixements, experiències i recursos per avançar cap a models energètics més democràtics, sostenibles i justos.

Aquest reconeixement ens anima a continuar treballant en aquesta direcció. Perquè, al capdavall, el que ens mou continua sent el mateix que fa més de tres dècades: defensar que l’energia, igual que l’aigua, és un dret i no un privilegi.

Les principals organitzacions ambientals, socials, sindicals i de consum reclamem una gestió de l’aigua basada en la protecció dels ecosistemes

Coincidint amb el Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera, Enginyeria Sense Fronteres juntament amb la resta d’entitats demanem reforçar la resiliència hídrica a través de la conservació de rius, aqüífers i zones humides, i alertem dels límits de les solucions basades en noves infraestructures.

Al cor d’aquest moviment hi ha la defensa de la Directiva Marc de l’Aigua, articulada al voltant del Manifest recolzat per més de 270 organitzacions de la societat civil i més de 300 personalitats de l’àmbit científic, acadèmic i de la gestió de l’aigua.
Demanen al Govern d’Espanya que rebutgi qualsevol modificació de la norma europea que debiliti el principi de no deteriorament o ampliï les excepcions ambientals.

Madrid, 17 de juny de 2026. Amb motiu del Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera, les principals organitzacions socials i ambientals del país que s’han unit per defensar la Directiva Marc de l’Aigua reclamen al Govern d’Espanya que protegeixi a les institucions europees la integritat de la Directiva Marc de l’Aigua i rebutgi qualsevol reforma que redueixi els seus objectius ambientals, debiliti el principi de no deteriorament o obri noves excepcions per a projectes amb impacte sobre rius, zones humides, aqüífers, llacs, estuaris i aigües costaneres.

En un país especialment vulnerable a l’escassetat d’aigua, la desertificació, les sequeres recurrents i el deteriorament dels ecosistemes aquàtics, les organitzacions signants recorden que la resiliència hídrica no es pot construir a costa de rebaixar les garanties ambientals.

Al contrari: protegir i restaurar el bon estat de les masses d’aigua és una condició imprescindible per garantir la seguretat hídrica, la salut pública, l’adaptació climàtica, l’estabilitat econòmica i el futur dels territoris.

La resposta a la sequera i a la desertificació no pot ser debilitar la principal norma europea que protegeix l’aigua. La resiliència hídrica comença per rius vius, aqüífers en bon estat i zones humides funcionals. Espanya s’ha de situar entre els països que lideren la defensa de la Directiva Marc de l’Aigua, no entre els qui acceptin rebaixar-la.

Aquestes organitzacions adverteixen que la possible modificació de la Directiva Marc de l’Aigua per part de la Comissió Europea, sota l’argument de la simplificació administrativa o de l’impuls de l’accés a matèries primeres crítiques, suposaria un greu retrocés si es traduís en autoritzacions més laxes, un menor control ambiental o menys transparència i participació pública. També recorden que la mateixa Unió Europea ha situat la resiliència hídrica al centre de la seva agenda, amb una estratègia orientada a restaurar i protegir el cicle de l’aigua, equilibrar millor l’oferta i la demanda, impulsar una economia intel·ligent en l’ús de l’aigua i garantir l’accés a una aigua neta i assequible. En la mateixa línia, el MITECO reconeix en les seves orientacions sobre aigua i canvi climàtic la necessitat de recuperar, restaurar i protegir les masses d’aigua, incrementar la seguretat hídrica i avançar en la gestió de sequeres i inundacions.

Tanmateix, subratllen que aquests objectius serien incoherents amb qualsevol reforma que rebaixi la protecció ambiental. “No hi ha resiliència hídrica possible si es permet deteriorar les masses d’aigua. No hi ha adaptació a la sequera si es continuen sobreexplotant aqüífers, degradant zones humides o autoritzant projectes sense garanties suficients”, afegeixen.

«El problema no és la Directiva Marc de l’Aigua, sinó la seva aplicació insuficient. Per això, demanem que els esforços se centrin a finançar i executar els programes de mesures dels plans hidrològics, prevenir la contaminació en origen, recuperar ecosistemes fluvials, millorar el seguiment de l’estat de les masses d’aigua i garantir una participació pública efectiva.»

Les organitzacions també recorden que la Directiva ja preveu mecanismes de flexibilitat per a casos excepcionals, inclosos projectes d’interès públic superior, sempre que es justifiquin adequadament, se n’avaluïn els impactes, s’adoptin totes les mesures de mitigació possibles i no existeixin alternatives ambientalment millors. A més, al març la Comissió va aprovar una Directiva flexibilitzant les normes que encara no ha entrat en vigor, de manera que la revisió és prematura. Crear noves excepcions sectorials, adverteixen, premiaria aquells que no han adaptat les seves pràctiques i perjudicaria els qui sí que han invertit en una gestió responsable de l’aigua.

Amb motiu del Dia Mundial de Lluita contra la Desertificació i la Sequera, demanen al Govern d’Espanya que defensi una posició clara a Europa aprofitant el pròxim Consell de Ministres del 25 de juny basada en cinc prioritats:

Rebutjar qualsevol modificació de la Directiva Marc de l’Aigua que debiliti els seus objectius ambientals o el principi de no deteriorament.
Prioritzar l’aplicació efectiva de la norma, amb finançament suficient per als plans hidrològics i els seus programes de mesures.
Garantir que les noves activitats industrials, mineres o vinculades a matèries primeres crítiques només es desenvolupin si són compatibles amb la protecció de l’aigua.
Evitar impactes negatius sobre activitats econòmiques sostenibles que depenen de recursos hídrics en quantitat i qualitat adequades.
Defensar que la competitivitat europea no es pot construir a costa de rebaixar la protecció ambiental.

La desertificació i la sequera ens recorden que l’aigua no és un recurs garantit. En un context de canvi climàtic, Espanya necessita menys dreceres i més compliment: protegir l’aigua és protegir l’economia, la salut, la biodiversitat i la vida als territoris.

Sobre l’Aliança per a la Defensa de la Directiva Marc de l’Aigua

El motor que impulsa la Defensa de la Directiva Marc de l’Aigua està integrat per organitzacions socials, ambientals, sindicals, de persones consumidores, operadors públics i entitats de defensa del territori i s’articula al voltant del Manifest recolzat per més de 270 organitzacions de la societat civil i més de 300 personalitats de l’àmbit científic, acadèmic i de la gestió de l’aigua.

Està integrada per Aigua és Vida, Amigas de la Tierra, Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento, Client Earth, Comisiones Obreras, Ecologistas en Acción, Enginyeria Sense Fronteres, FACUA, Federación de Consumidores y Usuarios, Fundación Nueva Cultura del Agua, Fundación Primero de Mayo, Greenpeace, Instituto Sindical de Trabajo, Ambiente y Salud, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Red Agua Pública, SEO Birdlife i WWF España.

NOTA:

La Directiva Marc de l’Aigua, aprovada l’any 2000, constitueix el pilar de la política europea de l’aigua. El seu objectiu és assegurar el bon estat de les masses d’aigua mitjançant la gestió per conques, criteris científics, prevenció de la contaminació, participació pública i transparència. Per a les organitzacions signants, aquesta norma no és un obstacle per a la competitivitat ni per a la seguretat hídrica, sinó precisament la base que permet compatibilitzar l’activitat econòmica amb la protecció dels recursos dels quals depenen l’agricultura, la indústria, els serveis, la biodiversitat i la ciutadania.

Crida per signar els compromisos per l’impuls de les comunitats energètiques de Barcelona

La Xarxa de Comunitats Energètiques de Barcelona ha impulsat un document de compromisos per reforçar el paper de les comunitats energètiques a la ciutat i fa una crida a entitats, associacions, cooperatives i organitzacions socials perquè s’hi adhereixin i hi donin suport.
La Xarxa és un espai d’aprenentatge, coordinació i reflexió compartida entre els grups motors de les comunitats energètiques de Barcelona. Dinamitzada per Coòpolis, es reuneix de manera bimensual des de l’any 2023 amb l’objectiu d’interconnectar experiències, compartir reptes i generar propostes conjuntes per avançar cap a una transició energètica més democràtica, justa i participativa.

Enginyeria Sense Fronteres participa activament en aquest espai, contribuint a enfortir les comunitats energètiques de la ciutat i a impulsar accions d’incidència política que permetin millorar el marc de suport institucional per al seu desenvolupament. Aquesta tasca s’emmarca en el compromís de l’entitat amb la democratització de l’energia i la defensa del dret a l’energia.

Malgrat els instruments municipals existents, les comunitats energètiques continuen trobant-se amb nombroses barreres administratives i institucionals que dificulten la seva consolidació i creixement. La manca d’un suport municipal estable, coordinat i estructural fa que molts projectes depenguin principalment de l’esforç voluntari de la ciutadania organitzada.

Tanmateix, les experiències desenvolupades fins ara demostren que les comunitats energètiques són una eina efectiva per avançar cap a una transició energètica justa, reduir desigualtats i fomentar la participació ciutadana. A més, les darreres novetats legislatives, com el Decret llei 22/2025, reconeixen les Comunitats d’Energies Renovables (CER) i les Comunitats Ciutadanes d’Energia (CCE) com a entitats d’utilitat pública i d’interès general, obrint noves oportunitats per a un major suport institucional.

Davant d’aquest context, la Xarxa de Comunitats Energètiques de Barcelona ha elaborat un document que recull cinc compromisos clau que es traslladaran als membres de la Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Mobilitat i Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona. L’objectiu és aconseguir un suport estable i decidit a les comunitats energètiques de la ciutat.

Els compromisos proposats són:

Desenvolupar un Pla Integral d’Impuls i Acompanyament a les Comunitats Energètiques que les incorpori de manera transversal en les polítiques de ciutat.
Garantir el dret a l’energia mitjançant el desplegament de polítiques i pràctiques público-comunitàries.
Crear un Fons Municipal per a Comunitats Energètiques.
Establir bonificacions fiscals municipals que reconeguin i incentivin aquests projectes.
Crear una Oficina Tècnica de Comunitats Energètiques de Barcelona que actuï com a finestreta única de suport tècnic, jurídic i administratiu.

Des de la Xarxa es convida totes les organitzacions compromeses amb la justícia climàtica, la democratització de l’energia i la participació ciutadana a sumar-se a aquesta iniciativa i donar suport als compromisos proposats.

Pots llegir el document complet aquí.

Entitats i col·lectius impulsors:

Xarxa de Comunitats Energètiques de Barcelona
BATEC Pol cooperatiu per a la transició energètica
Enginyeria Sense Fronteres
Xarxa per la sobirania energètica
CICrA Justícia Ambiental
Associació SEBA, Serveis Energètics Bàsics Autònoms
Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona

Fem crida a les entitats i grups municipals que vulguin adherir-se, a completar el següent formulari, abans del 3 de juliol de 2026, per avançar cap a un model energètic més democràtic, just i arrelat al territori durant el següent mandat.

<br />