Compromís dels diputats i representants del Govern de l’Estat espanyol per una política lliure de combustibles fòssils

És hora d’oposar-se a la influència indeguda de la indústria dels combustibles fòssils en la nostra política. En aquesta pàgina pot signar el compromís d’una política lliure de combustibles fòssils i unir-se al creixent grup de diputats per aquesta iniciativa, que ja ha tingut èxit en àmbits tan rellevants com el Parlament Europeu. Al cap i a la fi, la política pertany a la gent, no als qui contaminen.

Durant dècades, la indústria dels combustibles fòssils ha treballat per a bloquejar una acció climàtica efectiva, negant la ciència, retardant el progrés i distorsionant el debat democràtic. Les empreses de combustibles fòssils han pressionat incansablement a nivell nacional, europeu i internacional per a afeblir o descarrilar les polítiques destinades a reduir les emissions i l’eliminació gradual dels combustibles fòssils.

Mitjançant enormes esforços de pressió, campanyes “verdes” de rentada d’imatge i la promoció de falses solucions, aquestes empreses han buscat protegir els seus propis beneficis i interessos, amb un gran cost per a les persones i el planeta.

Aquesta influència ha soscavat la capacitat dels Estats membres de la UE per a complir els objectius de l’Acord de París i mantenir l’escalfament global per sota d’1,5 °C. Ha retardat la transició justa i urgent necessària per a un futur habitable. Per a garantir un futur habitable per a les persones i el planeta, hem d’establir una línia clara: els qui són responsables de la crisi i continuen beneficiant-se d’ella no han d’influir en les seves solucions. Per a evitar que la indústria dels combustibles fòssils continuï obstaculitzant les polítiques climàtiques i energètiques, hem d’alliberar la formulació de polítiques de la seva influència.

Les interaccions regulars entre els responsables polítics i els representants de la indústria dels combustibles fòssils atorguen a aquesta una influència desproporcionada en la formulació de polítiques. Aquest accés il·limitat els permet diluir la legislació, bloquejar objectius climàtics més estrictes i formular polítiques que prioritzen els interessos corporatius sobre el benestar públic i ambiental.

En aquest context, és un avanç positiu que el Govern de l’Estat espanyol hagi exclòs als lobbies de combustibles fòssils de la seva delegació per a la COP30, així com en la COP29, la qual cosa hauria de ser una constant a partir d’ara. No obstant això, necessitem mesures més sòlides i duradores que garanteixin que tots els processos de decisió s’orientin a l’interès comú.

Per tot això, demanem el seu compromís exprés per a avançar cap a polítiques climàtiques lliures de grups de pressió dels combustibles fòssils.

25N · El model energètic també és violent

El 25 de novembre recordem que les violències masclistes adopten moltes formes I el sistema energètic en què vivim n’és un exemple clar.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres denunciem el model energètic patriarcal, colonial i capitalista que sosté aquestes violències i que impacta especialment sobre les dones i les persones més vulnerabilitzades. Un sistema que posa el lucre i el poder per davant de la vida, i que reprodueix desigualtats de gènere en tots els nivells: des de les llars fins als territoris afectats per l’extractivisme i les guerres per l’apropiació dels recursos i béns comuns.

🔥 Les violències energètiques

Les violències també es manifesten a través de l’energia:

• Sobre el cos i la salut. Les dones pateixen més els efectes del fred, la humitat o la contaminació, amb conseqüències físiques i reproductives directament relacionades amb la pobresa energètica.
• Sobre la salut mental i emocional. La gestió dels subministraments, la por als talls i les negociacions amb grans empreses recauen majoritàriament sobre les dones, afegint estrès i sobrecàrrega a les tasques de cures.
• Econòmiques i de control. En contextos de violència masclista, el control de l’aigua, la llum o el gas s’utilitza sovint com a eina de coerció. La dependència econòmica agreuja aquesta situació.
• Ambientals i territorials. Les grans infraestructures i projectes extractius —mines, hidroelèctriques, plantes fòssils— destrueixen ecosistemes i comunitats, afectant sobretot les dones del Sud Global que defensen els seus territoris. El 2024, 146 persones defensores del territori a tot el món van ser assassinades o desaparegudes (Global Witness, 2025).
• Institucionals. Les polítiques energètiques sense perspectiva de gènere perpetuen un model que invisibilitza aquestes desigualtats i deixa fora les més vulnerables. En ocasions persones sense accés als subministraments bàsics s’han vist amenaçades de que els treguin la custòdia dels seus fills, mentre no se’ls dona alternativa habitacional ni de serveis bàsics.

💬 Per una energia feminista i per la vida

El dret a l’energia és també el dret a viure lliures de violències. Apostem per una transició energètica feminista que posi al centre la vida, les cures i la justícia.

Això implica democratitzar la gestió dels subministraments, garantir-ne l’accés universal i reconèixer les dones com a protagonistes en la transformació del model energètic.

Aquest 25N —i cada dia— denunciem totes les formes de violència contra les dones i les persones dissidents. També aquelles que passen pels cables, els comptadors o els territoris saquejats.

🔗 Segueix la campanya a les nostres xarxes i comparteix-la amb l’etiqueta #ViolènciesEnergètiques #25N #EnergiaFeminista #AmigaAdonaten

Resum de l’Estratègia de Canvi Climàtic a Orellana

Ja està disponible el resum divulgatiu de l’Estratègia de Canvi Climàtic de la província d’Orellana, elaborada pel GADPO amb el suport d’Enginyeria Sense Fronteres en el marc del projecte “Gestió integral i inclusiva del cicle de l’aigua per a garantir el dret humà a l’aigua en l’Amazònia nord de l’Equador en un context de canvi climàtic”.

El document sintetitza les principals evidències del canvi climàtic a la regió—com l’augment de temperatura, les alteracions en els períodes de pluja i la major freqüència d’esdeveniments extrems—i recull els riscos identificats per a les comunitats i els ecosistemes d’Orellana. A més, presenta la visió, la missió i els objectius estratègics definits pel territori, incloent la conservació de la biodiversitat, el maneig del bosc, l’ús sostenible del sòl, la gestió de l’aigua a nivell de conca, la incorporació de coneixements ancestrals i el foment d’una economia sostenible. També detalla un conjunt d’accions i metes orientades a la mitigació i adaptació.

Aquest resum complementa l’estudi complet publicat al nostre web, on s’aprofundeix en el diagnòstic climàtic i en el pla d’implementació de l’estratègia.

📄 Descarrega aquí el Resum de l’Estratègia de Canvi Climàtic a Orellana.

Documental “Recuperar la llum. Lluites col·lectives per l’accés a l’energia”

El documental, una producció d’Enginyeria Sense Fronteres, en col·laboració amb La Directa, posa el focus en el paper de la multinacional Enel-Endesa en la pobresa energètica en la qual viu un 21% de la població a l’Estat espanyol i un 60% al Brasil. A través dels testimonis de dones com la Patricia Santos a São Paulo i la Domi Lorenzo a Catalunya, s’explora com l’organització col·lectiva i les xarxes de suport mutu esdevenen eines vitals per fer front als abusos dels oligopolis energètics i recuperar una vida digna.

Documental disponible a YouTube i a la plataforma 3Cat.

Sobre el documental: 

Recuperar la llum. Lluites col·lectives per l’accés a l’energia

• Direcció: Berta Camprubí i Marta Pérez.
• Guió: Berta Camprubí, Maria Campuzano, Daniel López i Marta Pérez.
• Direcció de fotografia: Marta Pérez.
• Producció: Enginyeria Sense Fronteres i la Directa amb Patricia Santos i Domi Lorenzo.
• Un documental fet amb la col·laboració d’Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, el Movimento dos Atingidos por Barragens del Brasil i la Directa.

Aprofundeix amb el webdoc “Recuperar la llum” 

Si vols submergir-te encara més en la temàtica i entendre l’origen i l’evolució d’Enel-Endesa, et convidem a visitar el nostre webdoc.
 https://recuperarlallum.directa.cat/

Aquesta eina digital detalla la trajectòria de l’empresa des dels seus inicis, els processos de privatització i les vulneracions de drets que ha causat, com els desplaçaments forçats, els impactes mediambientals o l’assetjament telefònic.

El webdoc també destaca el paper clau de les dones, que des de moviments com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a Catalunya i el Moviment d’Afectats per les Preses (MAB) al Brasil, lideren la resposta ciutadana per fer front a aquestes situacions. Un exemple inspirador és la Llei 24/2015 a Catalunya, que ha aconseguit frenar milers de talls i condonar el deute a milers de famílies.

L’accés a l’energia ha de ser un dret, no un negoci. És el moment de recuperar la llum i revertir aquestes injustícies.

El Moviment Europeu per l’Aigua es reuneix a Girona per a defensar la gestió pública i el dret humà a l’aigua

Del 5 al 7 de desembre de 2025 ens trobarem a Girona per a celebrar la trobada anual del Moviment Europeu per l’Aigua (European Water Movement, EWM). Som una xarxa oberta, participativa i plural que promou l’aigua com a part del patrimoni comú de la humanitat i com a dret humà essencial per a tots els éssers vius.

Durant tres dies, activistes, investigadores i representants d’entitats públiques i moviments socials de tota Europa debatrem sobre els desafiaments actuals en la gestió de l’aigua, l’avanç de la privatització i la necessitat de construir models públics, democràtics i transparents de governança hídrica.

Programa

Divendres 5 de desembre – Water governance for the protection of life
Lloc: Auditori Jaume Casademont, Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona

Activitats amb accés lliure per al públic general

• 09.00 – 09.30 – Benvinguda i obertura
  Amb l’Ajuntament de Girona, Cicle de l’Aigua del Ter (CATSA) i l’European Water Movement
  
• 09.30 – 11.00 – Taula de debat: Desafiaments en la protecció de l’aigua en temps de crisis múltiples
  Amb la participació de Pedro Arrojo Agut, Relator Especial de l’ONU sobre el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, i investigadors de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA).
• 11.30 – 13.00 – Taula de debat: Desafiaments de la gestió pública de l’aigua: col·laboració entre municipis
  Amb la Diputació de Barcelona, la Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento (AEOPAS), la Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), el Consorci SIGMA i el Consorci per a la gestió d’Aigües de Catalunya (CONGIAC).
• 13.00 – 14.00 – Visita a les instal·lacions de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA)
  En la visita els participants podran conèixer de prop les instal·lacions i s’explicaran també els principals projectes de recerca en curs i com aquests contribueixen a afrontar reptes globals com el canvi climàtic, la reutilització d’aigües i la gestió equitativa dels recursos hídrics. La visita a les instal·lacions inclourà els laboratoris de química i microbiologia, els diferents pilots de tractament d’aigües, la instal·lació de la paret verda de tractament d’aigües grises i els mesocosmos experimentals de simulació de rius. Aquests espais permeten estudiar, en condicions controlades, processos ecològics i tecnològics relacionats amb la qualitat i la sostenibilitat de l’aigua.
• 15.30 – 18.00 – Taula de debat: L’aigua en mans ciutadanes: models de governança i observatoris ciutadans
  Amb l’Observatori de l’Aigua de Girona, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, l’Observatori de l’Aigua de Xàbia, ENDA, Colombia, la Plataforma Contra la Privatización del canal Isabel II i l’Italian Water Forum.

Dissabte 6 de desembre – Uniting forces from the local to the global level: for justice and peace
Lloc: Centre Cultural La Mercè (Barri Vell, Girona)

Espai reservat per a organitzacions socials i ambientals convidades

• 09.30 – 11.30 – Trobada de moviments: Lluites comunes: organització i coordinació enfront de pressions històriques i creixents
  Amb la participació de: Aigua és Vida (AéV), Associació Naturalistes de Girona, Càritas Girona, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Cimera Social Aigua, Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Associació de Municipis Aigua Pública (AMAP), Red Agua Pública (RAP), Mesa Social del Agua de Andalucía, Asociación Española de Operadores Públicos de Abastecimiento y Saneamiento (AEOPAS), Aqua Publica Europea (APE), European Federation of Public Service Unions (ESPU), Italian Water Forum, Right to Water – Polekol Serbia, Thessaloniki Water Supply & Sewerage (EYATH) – Greece, Foundation ACT – Bosnia and Herzegovina, Federatie Nederlandse Vakbeweging (FNV) – Netherlands, Eau Secours 31 – France, Plataforma Colombiana de Derechos Humanos, Democracia y Desarrollo – Colombia, Mesopotamian Water Forum.
• 12.00 – 13.30 – Enfocament UE: Noves prioritats, mecanismes de finançament de l’aigua i els seus impactes
  • Introducció i context general, enfocament en la natura i els crèdits de l’aigua: Athénaïs Georges, European Environmental Bureau (EEB), EWM
  • Resiliència hídrica de la UE: Milo Fiasconaro, Aqua Publica Europea (APE)
  • Estratègia catalana de resiliència hídrica: Susanna Abella, Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Cimera Social de l’Aigua
  • Directiva UWWTD i la Responsabilitat ampliada del productor: Leandro Moral, Mesa Social del Agua, Red Agua Pública (RAP)
  • Impacte de l’actual panorama de la UE sobre els treballadors: Jerry van den Berge, FNV Overheid
• 15.30 – 18.00 – Sortida de camp: Protecció de rierols i projectes comunitaris
  A càrrec de l’Associació Naturalistes de Girona i amb la participació de moviments socials i ambientals locals i europeus

Diumenge 7 de desembre – Reunió interna del Moviment Europeu per l’Aigua
Lloc: Centre Cultural La Mercè (Barri Vell, Girona)

Espai intern per als membres del Moviment Europeu per l’Aigua

La nostra visió

En el Moviment Europeu per l’Aigua ens sentim part d’un moviment ampli per la justícia hídrica, en el qual l’aigua és símbol de vida i resistència. Treballem juntes per a mantenir la privatització i la mercantilització allunyades d’aquest element vital i avançar cap a una gestió pública, col·lectiva i democràtica, basada en la participació activa de la ciutadania i de les persones treballadores.

Volem identificar les amenaces sistèmiques a la democràcia i al dret humà a l’aigua, i construir alternatives que garanteixin una governança justa, inclusiva i transparent, especialment en aquest context de crisis múltiples: sequeres i inundacions més freqüents, desigualtats creixents i vulneracions de drets humans a tot el món.

Observem com la privatització dels béns comuns adopta formes cada vegada més complexes, amb lògiques de financerització que posen en risc l’accés a l’aigua. Enfront d’això, defensem la cooperació, la solidaritat i el control públic com a pilars d’una gestió que posa la vida per davant del benefici.

Per un futur hídric just, públic i sostenible

Aquesta trobada acollirà debats i reflexions col·lectives sobre la gestió pública de l’aigua i el dret humà a l’aigua a Europa, amb aportacions d’activistes, persones expertes i referents en processos de remunicipalització. També analitzarem com Europa està adoptant estratègies de resiliència hídrica enfront dels desafiaments actuals i davant de quins nous riscos ens trobem.

Per a garantir un futur hídric just i sostenible, instem la Comissió Europea a protegir l’aigua com a dret humà i ben comú, reforçar el compliment de les lleis de protecció, combatre la sobreexplotació, restaurar els ecosistemes i assegurar que la sostenibilitat ambiental sigui la base de la prosperitat i la justícia social.

L’aigua no és una mercaderia: és una responsabilitat compartida, i la seva governança ha de prioritzar l’interès públic per sobre de les forces del mercat.

Informació i inscripcions

Per a qualsevol dubte o aclariment, poden contactar amb: aigua@esf-cat.org

• Inscripcions aquí.

La trobada està organitzada amb el suport de diverses entitats locals, nacionals i europees compromeses amb la defensa de la gestió pública de l’aigua i la justícia hídrica i amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Ens veiem a Girona per seguir construint alternatives i garantir l’aigua com a dret humà i bé comú!

Aiguapolis: un joc cooperatiu per repensar la gestió de l’aigua

Aiguapolis és molt més que un joc de taula. És una eina educativa i participativa que ens convida a reflexionar, tot jugant, sobre com gestionem un bé tan essencial com l’aigua. A través d’una dinàmica cooperativa, les persones participants han d’unir esforços per assolir un objectiu comú: aconseguir una gestió de l’aigua que sigui pública, transparent, participativa i justa, tant des d’un punt de vista social com ecosistèmic.

Com funciona?

Per assolir aquest repte col·lectiu, caldrà invertir en la posada en marxa i en el manteniment de projectes relacionats amb el Cicle Integral de l’Aigua (captació, potabilització, distribució i depuració), triar accions quotidianes responsables i demostrar coneixements sobre la Nova Cultura de l’Aigua.

Però compte! La sort també jugarà el seu paper: pot ajudar-vos a fer pujar el termòmetre… o obligar-vos a abaixar-lo!

I com a recompensa… en acabar la partida, qui més hagi contribuït al desenvolupament i manteniment dels projectes rebrà una menció especial: «Màster en la gestió de l’aigua»!

Per a qui és?

Aiguapolis està pensat per a grups d’adolescents, joves o persones adultes, i és ideal per a tallers educatius, activitats de sensibilització, espais comunitaris o simplement per gaudir d’una estona divertida amb contingut transformador.

Què el fa especial?

Aquest joc s’ha creat amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat i és una adaptació del joc “Aiguapolis”, creat amb la participació i coneixement compartit amb el grup de treball d’educació de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT).

El trobaràs al nostre catàleg d’activitats, escriu-nos a aigua@esf-cat.org per a organitzar una partida!

Quan la IA es beu el futur: aigua, energia i justícia global

L’ONU alerta que l’expansió dels centres de dades posa en risc el dret humà a l’aigua i a l’energia.

La intel·ligència artificial (IA) s’alimenta d’una infraestructura invisible i intensiva: els centres de dades. Milers de servidors que consumeixen quantitats descomunals d’aigua i energia per entrenar i fer funcionar els sistemes digitals que governen cada cop més aspectes de la nostra vida.

Davant aquesta situació, l’ONU ha fet una crida urgent per aturar l’expansió massiva dels centres de dades fins que es coneguin els seus impactes ambientals i socials. El Relator Especial per al dret humà a l’aigua i al sanejament, Pedro Arrojo Agudo, alerta que la seva proliferació posa en risc la sostenibilitat hídrica i energètica i amplia les desigualtats globals.

L’aigua i l’energia al servei del model digital

L’últim informe de Arrojo, El nexo entre el agua y la energía (A/HRC/60/30), denuncia que la digitalització accelerada i el creixement del sector tecnològic estan intensificant la pressió sobre els recursos naturals. Segons estimacions citades per l’ONU, els centres de dades podrien arribar a consumir fins a 6.600 milions de metres cúbics d’aigua en els pròxims anys, i representar fins al 12 % de la demanda elèctrica dels Estats Units el 2028.

Segons el Relator Especial, “un creixement tan massiu de la demanda d’aigua i, sobretot, d’electricitat soscava els plans de mitigació que s’han acordat i suposa una perillosa competència enfront d’altres demandes, incloses les necessitats bàsiques i, en particular, els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, així com a una electricitat assequible per a satisfer les necessitats bàsiques de les poblacions empobrides.” (Pedro Arrojo-Agudo, Informe A/HRC/60/30, ONU)

Aquest consum desmesurat s’amaga sota discursos d’“eficiència” i “progrés tecnològic”, però la realitat és que les comunitats més vulnerables en paguen el preu: menys disponibilitat d’aigua per a l’ús domèstic o agrícola, més tensions territorials i una major dependència d’un sistema energètic extractivista i desigual.

Arrojo assenyala que els sistemes energètics sovint violen els drets humans, degraden els ecosistemes i agreugen desigualtats socials. Els models dictats pel mercat, prioritzen el benefici econòmic per davant del benestar ambiental, deixant de banda les comunitats i persones més vulnerables. També adverteix que la producció d’energia i tecnologies “verdes”, pot reproduir dinàmiques d’explotació similars a les de combustibles fòssils, creant així noves “zones de sacrifici verdes”.

És per això que és imprescindible una doble transició, hídrica i energètica, centrada en els drets humans, la protecció dels ecosistemes aquàtics i la governança participativa. Un futur energètic just i sostenible és inseparable d’un futur just i sostenible, tots dos han d’avançar plegats per garantir drets humans i ambientals.

El Relator Especial també diu que s’ha de reconèixer el Dret Humà a l’Energia neta i sostenible, necessària per una vida digna.

Una mirada des de la justícia ambiental

Des d’Enginyeria Sense Fronteres recordem que l’aigua i l’energia són béns comuns indispensables per a la vida, no recursos al servei de la rendibilitat tecnològica i econòmica. La transició digital no pot reproduir les mateixes lògiques de concentració i espoli que ja veiem en el sector extractiu o en la indústria energètica.

Cal exigir transparència, regulació i participació democràtica sobre on i com s’instal·len aquests centres de dades, i sobre quins criteris ambientals i socials s’hi apliquen. Les decisions que prenguem avui determinaran si el futur digital serà una eina per a la vida o una nova forma d’extractivisme.

En paraules d’Arrojo-Agudo, en una entrevista a Cadena SER, “fa falta que entenguem el repte que se’ns està plantejant. Que entenguem el fenomen, el que aquest demandarà, qui ho paga i com es gestiona. I per a això fa falta una regulació adequada.”

Per afrontar aquest repte, cal una planificació integrada de l’aigua i l’energia, amb objectius comuns: mitigar el canvi climàtic, reduir emissions i assegurar sostenibilitat dels ecosistemes, especialment els aquàtics (aqüífers, aiguamolls, i ecosistemes riberencs). La transició hídrica ha de garantir una gestió sostenible a escala de conca sota la responsabilitat compartida dels estats i de les comunitats que hi viuen.

En definitiva, un futur digital realment just, només serà possible si la transformació tecnològica va acompanyada d’una transformació ecològica i social basada en la justícia hídrica, energètica i climàtica.

🎧 Pots escoltar aquí l’entrevista completa amb Pedro Arrojo a Cadena Ser:
👉 Spotify – “El nexo entre el agua y la energía”

📄 I consultar l’informe complet de Nacions Unides:
👉 A/HRC/60/30 – Informe del Relator Especial sobre el Derecho Humano al Agua y al Saneamiento

Els Drets Humans no es negocien: V Setmana dels DDHH a Tarragona

La Coordinadora d’ONG Tarragona organitza la V Setmana dels Drets Humans, que enguany porta per lema “Els Drets Humans no es negocien”.

Del 10 al 20 de desembre de 2025, diferents espais de la ciutat acolliran activitats que conviden a reflexionar i actuar davant les múltiples vulneracions de drets que es viuen arreu del món.

A continuació podeu consultar el programa complet.

Més informació a l’Instagram @coordinadora_ong_tarragona

📸 Exposicions

VIDES QUE CULTIVEN FUTUR: HONDURES AVANÇA
📅 10/11 – 12/12 · 📍 Vestíbul Oficina Jove del Tarragonès
Mostra fotogràfica sobre com la cooperació internacional pot enfortir processos locals i contribuir al dret a una alimentació adequada i a la sobirania alimentària.

CRITS SILENCIOSOS. DONES I TERRA DEL PRÒXIM ORIENT
📅 18/11 – 14/12 · 📍 Pati Jaume I
L’artista libanesa Nadine Feghaly reivindica amb la seva obra el paper de les dones del Pròxim Orient, especialment de Palestina i el Líban, i les seves vides entrellaçades.

DRETS HUMANS VULNERATS
📅 10/12 – 20/12 · 📍 Mercat de Torreforta
Fotografies d’activistes i fotògrafs que denuncien les vulneracions dels drets humans arreu del món.

🎨 Activitats i xerrades

Visita guiada a “Crits Silenciosos”
📅 10/12 · 18.30 h · Pati Jaume I
Amb la il·lustradora, activista i arterapeuta Nadine Feghaly.

Formes de resistència de dones libaneses i palestines en el context de l’ocupació israeliana
📅 10/12 · 19.00 h · Pati Jaume I
Xerrada de Yara Harake, defensora de drets humans libanesa.

0,7: la xifra per la justícia global mai assolida
📅 12/12 · 18.00 h · Antic Ajuntament
Amb Àlex Guillamón, copresident de LaFede.cat. Reflexió sobre el paper de la cooperació en temps de crisi global, militarisme i emergència climàtica.

Presentació de l’Agenda Llatinoamericana Mundial 2026: “Educació Política”
📅 12/12 · 19.00 h · Antic Ajuntament

Laboratori experimental amb eines del teatre social
📅 13/12 · 10.00 – 14.00 h · Espai Jove Kesse
Taller vivencial basat en el Teatre de les Oprimides. Gratuït amb inscripció prèvia.

Acció: “Cap persona sense nom i cap nom sense drets”
📅 13/12 · 12.30 h · Pati Jaume I
Crida col·lectiva contra les polítiques migratòries injustes, el racisme i la militarització de les fronteres.

Projecció del documental 50ºC Volum II
📅 15/12 · 18.30 h · Vestíbul Teatre Tarragona
Una mirada sobre les causes i alternatives davant l’emergència climàtica.

I Certamen Literari de Drets Humans
📅 16/12 · 18.30 h · Espai Jove Kesse
Lectura dels textos guanyadors i entrega de premis.

La mutilació genital femenina
📅 18/12 · 18.30 h · Espai Jove Kesse
Xerrada sobre aquesta greu violació dels drets humans i la seva consideració com a violència de gènere.

Petits gestos, grans canvis: cooperar a Rwanda
📅 18/12 · 19.30 h · Espai Jove Kesse
Experiències de cooperació dels Amics de Rwanda en educació, salut i integració social.

Últims passos per al Centre d’Empresa i Drets Humans

El grup d’Empresa i Drets Humans compareix una vegada més al Parlament davant la proposta de llei per a la creació del Centre d’Empresa i Drets Humans. Manifesta la seva conformitat amb el text, però demana que s’incorporin una sèrie d’articles per donar més garanties i seguretat jurídica a totes les parts afectades. Entre aquests reclams hi ha la incorporació d’un procediment de presentació de queixes, un procediment sancionador quan la informació no es presenti o sigui insuficient i la definició de la governança.

És la tercera vegada que el grup d’Empresa i Drets Humans de Lafede compareix al Parlament per valorar la proposició de llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, un òrgan que ha de vetllar perquè les empreses que operen a Catalunya no vulnerin els drets humans. Després de les anteriors compareixençes truncades per canvis de legislatura, el grup va comparèixer el passat dimarts 28 d’octubre, arran de l’admissió a tràmit de la proposta al juliol. Marta Ribera, d’Observatori DESCA, i Josep Babot, d’Enginyeria Sense Fronteres, han representat el grup promotor de la iniciativa, format per Lafede i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, i que compta amb el suport de més de 8.000 organitzacions de la societat civil.

Durant les intervencions, van expressar la seva conformitat amb el text registrat, que recull les demandes aportades anteriorment. Aquestes són que el Centre sigui independent, eficaç, accessible, compromès i valent, va recordar Babot davant dels representants dels grups parlamentaris.

D’altra banda, Ribera va afegir que hi ha mancançes que caldria incorporar per tal de donar més garanties i seguretat jurídica a totes les parts afectades, tant del Nord com del Sud global. “Caldria legislar un procediment de presentació de queixes perquè sigui clar i segur per a tothom. Així mateix, creiem necessari establir un règim d’infraccions administratives, un procediment sancionador pels casos en què durant la presentació de queixes, o bé no es presenti la informació requerida, o aquesta sigui insuficient”, va afirmar.

També va afegir entre les demandes la necessitat d’explicitar les funcions i la composició del Consell Assessor d’Empresa i Drets Humans. “Demanem als grups parlamentaris que facin un esforç per trobar una composició equilibrada, de manera que estigui garantida la veu, en igualtat de condicions, de totes les parts, a fi que les persones proposades per a la Junta de Govern puguin garantir que el Centre desenvolupi totes les funcions que té assignades dins la llei”, apuntava.

Els grup parlamentaris van mostrar el seu interès per la iniciativa i esperen que s’aprovi en aquesta legislatura. Alberto Balsero, del PSC, va assenyalar que el Centre contempli també la funció de fomentar els drets humans dins el sector empresarial, així com que el text garanteixi un procediment de queixes i de sancions que no danyi la reputació empresarial.

Joan Canadell, de Junts per Catalunya, a més d’aquests dos punts, va mostrar la seva preocupació perquè l’actual text afecta totes les empreses que operen a Catalunya i va reivindicar un model de governança més simple en què el sector empresarial hi tingui veu. Per la seva banda, Míriam Casanova, del Partit Popular, va proposar que la iniciativa es porti a l’Estat. Des del grup dels Comuns, Susana Segovia, va celebrar l’evolució del text durant les tres compareixences, fruit del treball de recollir el que han aportat les compareixents en anteriors legislatures; i Anna Balsera (ERC) va cloure afirmant que aquest cop sí que l’aprovaran, un fet que hauria de produir-se després de les compareixences escrites i del període d’esmenes, i abans que acabi l’any: “És el nostre compromís”.