Lideratge rural i organització feminista a Inhambane

El II Campament Provincial de Dones Camperoles enforteix la defensa de drets, l’autonomia econòmica i la justícia ambiental.

En un context marcat per les desigualtats de gènere, la precarietat rural i els impactes creixents de la crisi climàtica, 23 dones camperoles de cinc districtes d’Inhambane es van reunir per reforçar el seu lideratge i la seva capacitat d’incidència col·lectiva. El II Campament Provincial de Dones Camperoles consolida així un procés iniciat el 2022 que situa les dones rurals com a protagonistes en la defensa dels seus drets i dels seus territoris.

Impulsat amb la participació dels Serveis Distritals d’Activitats Econòmiques (SDAE) —com a titulars d’obligacions en matèria de polítiques públiques rurals— i amb dones vinculades a la União Nacional de Camponeses (UNAC), contraparte local del projecte, el campament reforça les xarxes organitzatives del territori i l’articulació entre dones camperoles de diferents districtes.

La trobada va tenir lloc a Linga-Linga, al districte de Morrumbene, a finals de 2025, en un entorn escollit per garantir privacitat i construir un espai segur on compartir experiències, reptes i estratègies.

Lideratge, agroecologia i exigibilitat de drets

Durant tres dies de treball col·lectiu, les participants van analitzar les desigualtats que travessen les seves vides i van reforçar eines per a l’exigibilitat de drets davant les autoritats locals.

Els tallers van abordar drets humans, lideratge i participació política. En l’àmbit productiu, es van treballar pràctiques d’agroecologia, elaboració de biofertilitzants i conservació de llavors, reforçant la sobirania alimentària i la resiliència davant el canvi climàtic.

Més enllà de la formació tècnica, el procés busca reconèixer i enfortir les dones camperoles com a subjectes polítiques: productores d’aliments, sostenidores de la vida i guardianes de sabers fonamentals per a les seves comunitats.

Davant les violències, xarxes; davant la desigualtat, autonomia

Un dels espais centrals es va dedicar a reflexionar col·lectivament sobre la violència de gènere com a vulneració de drets humans i expressió de relacions de poder desiguals. En un ambient de confiança, les dones van compartir experiències i van reforçar xarxes de suport mutu. La pintura col·lectiva de mantells contra la violència domèstica va simbolitzar un compromís compartit: avançar cap a vides lliures de violències.

També es van treballar continguts vinculats al sanejament, la salut sexual i reproductiva i el benestar integral, reafirmant-los com a drets que requereixen serveis públics accessibles i polítiques adequades.

L’autonomia econòmica va ocupar un lloc clau en el procés. Els tallers sobre finances comunitàries i planificació col·lectiva van posar al centre una idea clara: sense independència econòmica no hi ha igualtat real. L’elaboració de plans d’acció comunitaris permet traslladar els compromisos adquirits a cada territori i donar continuïtat al treball organitzatiu.

Sembrar transformació més enllà de la trobada

Les dinàmiques culturals i simbòliques —com la foguera feminista, la fira de sabers i sabors i les cartes d’automotivació— van enfortir els vincles afectius i polítics entre les participants, contribuint a consolidar la confiança col·lectiva.

De manera unànime, les dones van expressar haver viscut un espai segur on les seves veus van ser escoltades i valorades. Moltes van reconèixer haver reforçat la seva autoestima i redescobert capacitats pròpies, reafirmant-se com a treballadores de la terra i defensores del territori.

Els aprenentatges i compromisos assumits es projecten ara a les comunitats d’origen a través de petits grups d’acció i processos de mobilització local. Els mantells pintats durant el campament aspiren a convertir-se en símbols visibles d’organització i resistència.

El II Campament Provincial de Dones Camperoles confirma que quan les dones rurals s’organitzen, no només transformen les seves pròpies vides, sinó que enforteixen la sobirania alimentària, la justícia ambiental i la democràcia comunitària als seus territoris.

L’associativisme com a eina de sobirania i apoderament comunitari a Mabume

En un context marcat per la precarietat econòmica, l’accés desigual als recursos i la invisibilització del treball de les dones, l’associativisme esdevé una eina clau per construir autonomia, sobirania alimentària i poder col·lectiu. Amb aquesta mirada, durant el tercer trimestre de 2026 es va dur a terme una formació en associativisme a l’associació d’apicultura Massala, a la localitat de Mabume.

Massala és una associació de creació recent que agrupa dones i productors vinculats a l’apicultura i a la plantació d’anacards, amb una aposta clara per la producció sostenible i el treball comunitari com a via per garantir mitjans de vida dignes i estables per a les famílies participants.

La capacitació va comptar amb la participació de la presidenta del districte de l’UNAC, del tècnic de la mateixa organització i de l’equip tècnic d’Enginyeria Sense Fronteres. Al llarg de les sessions es van abordar aspectes clau per al funcionament d’una associació: les formes de lideratge i organització interna, els beneficis del treball col·lectiu, el paper dels òrgans socials, així com els drets i deures de les persones associades. Atès que Massala està vinculada a l’UNAC, també es van explicar les estructures i processos interns de la unió, reforçant el sentiment de pertinença a un moviment més ampli de defensa dels drets de la pagesia.

La formació es va desenvolupar a través d’una metodologia participativa, basada en metàfores de la quotidianitat de les participants —com les abelles o les chapas— que van facilitar la comprensió de conceptes com la gestió col·lectiva dels recursos o la presa de decisions compartida. Les explicacions teòriques es van combinar amb treballs en grup, generant espais de reflexió crítica i intercanvi d’experiències.

Aquest tipus d’activitats s’emmarquen en un pla més ampli de la UPCI per donar suport a les unions distritals i a les associacions de base. L’objectiu és identificar les necessitats reals de les comunitats, promoure la defensa dels drets de les dones i dels petits productors, garantir la sobirania alimentària i fomentar pràctiques de producció ecològica i sostenible. En aquest marc, també es preveuen sessions de seguiment i trobades anuals per coordinar accions, compartir aprenentatges i reforçar la rendició de comptes dins del moviment.

Enfortir les associacions no és només millorar la seva organització interna, sinó garantir que les comunitats puguin defensar col·lectivament els seus drets, incidir en el seu entorn i reduir la dependència de models productius que les precaritzen. L’objectiu final d’aquesta capacitació és empoderar les dones i els membres de les associacions, dotant-los d’eines per a la gestió sostenible dels recursos naturals i avançar cap a mitjans de vida més segurs i resilients a llarg termini.

Després de dos mesos a Moçambic, les persones del programa de Coneixement de la Realitat (PCR) tanquem aquesta etapa amb la convicció que l’aprenentatge és mutu. Tornem amb nous coneixements, vivències i vincles, i amb el compromís de continuar donant suport als projectes i a les comunitats des de Catalunya, entenent la cooperació com una eina al servei de processos col·lectius de transformació social.

Educació ambiental i valors ecofeministes a Kambwkwana: una aposta per les noves generacions

Des de l’any 2021, al districte de Kambwkwana es duen a terme iniciatives educatives centrades en la sostenibilitat ambiental, la reutilització de recursos i la promoció de valors ecofeministes. A través de tallers i activitats a les escoles públiques de la zona, s’ha promogut la pràctica de les cinc erres (reduir, reutilitzar, reciclar, reflexionar i reparar), així com l’elaboració de projectes de reutilització de materials com el carbó o el cartó. Aquestes activitats es complementen amb expressions artístiques com poemes i cançons dedicades al medi ambient, i amb sortides educatives al jardí Tunduru.

L’any 2023 va continuar la implementació de tallers regulars a escoles públiques on s’aprèn a través de l’hort. L’objectiu és valorar el medi ambient i fomentar-ne la preservació mitjançant accions quotidianes i accessibles. Les sessions es realitzen un cop per setmana, fora de l’horari lectiu, i es treballa acompanyades per un productor de l’associació 10 de Novembro durant aquest període amb el mateix grup d’infants d’entre 10 i 12 anys.

Un dels eixos centrals d’aquestes activitats és la promoció d’una alimentació saludable, tot reconeixent i visibilitzant el paper fonamental que tenen les dones en aquest àmbit, especialment a les zones perifèriques. Els infants participen activament en la creació i manteniment d’un hort escolar, on aprenen el cicle dels cultius i desenvolupen responsabilitat envers l’entorn escolar i el respecte mutu entre companys. A més, poden endur-se a casa part del que han conreat, reforçant i valorant així el vincle família-escola.

Els tallers, amb una durada total de 10 sessions (aproximadament dos mesos i mig), també inclouen espais de reflexió sobre temes de gènere, com els canvis a la pubertat, la menstruació, el respecte pel propi cos i pel dels altres, la prevenció de casaments prematurs i la violència de gènere. Així mateix, s’hi treballen aspectes relacionats amb la salut sexual i reproductiva, amb una perspectiva que promou el respecte, la igualtat i l’empoderament.

Aquest conjunt d’activitats busca transmetre valors alineats amb l’ecofeminisme, tot fomentant una consciència crítica i transformadora en els infants, que esdevenen agents de canvi per a una societat més justa i sostenible.

De la formació a la pràctica: producció agrícola i economia agrària a Inhamússua

El projecte d’Inhambane avança en sobirania alimentària amb perspectiva de gènere, consolidant coneixements i generant producció sostenible a l’Institut Agrari.

El projecte d’Inhambane, que ja havia començat a marcar un camí clar cap a la sobirania alimentària amb perspectiva de gènere, va continuar amb activitats concretes orientades a consolidar els aprenentatges i posar-los en pràctica. Després de la primera fase de formació sobre regadiu i gestió agrícola, es va organitzar una trobada per fer balanç que va reunir professors de l’Institut Agrari d’Inhamússua, estudiants i tècnics d’Enginyeria Sense Fronteres. Aquesta trobada va permetre analitzar els resultats del projecte, compartir experiències i identificar els aspectes que havien funcionat bé, així com aquells que calia millorar.

A la trobada es va presentar un informe sobre la producció que havien realitzat l’alumnat. Els responsables del projecte van explicar que en la primera fase es van produir aproximadament quatre tones i mitja de tomàquet i gairebé tres tones de col, amb un rendiment que va permetre cobrir els costos de producció i generar un excedent per al següent cicle. Una part dels productes va ser destinada a la venda, altra al consum intern i una part a l’alimentació dels animals de l’institut. A l’encontre, es van analitzar les problemàtiques i entrebancs que havien sortit. Tot i les dificultats logístiques, retards en el trasplantament i en el control de plagues, el projecte va complir els objectius previstos, i els estudiants van poder aplicar les tècniques apreses durant la formació.

Amb les valoracions del conjunt, es va realitzar una formació sobre economia agrària per formar a l’alumnat en com donar sortida als productes. El curs va tenir un caràcter molt pràctic i participatiu. Es van abordar aspectes com la planificació de la producció i recollida dels productes, la gestió de recursos, l’emmagatzematge i la distribució. També es van tractar qüestions de negociació i fixació de preus, amb l’objectiu que els joves poguessin comprendre millor com posicionar els seus productes al mercat, establint un preu just pel productor però competitiu. Per a posar en pràctica els coneixements adquirits, es van dur a terme activitats de simulació de càlcul de costos i retorn financer, basant-se en situacions reals.

Fent una mirada àmplia a tot el projecte, els resultats del projecte han estat molt satisfactoris. Es tracta d’un petit pas per consolidar la producció hortícola de l’institut, a més de generar un aprenentatge real i aplicable per al jovent i per al conjunt de la comunitat educativa de l’institut. L’experiència mostra que la combinació de formació tècnica, pràctica agrícola i participació de les dones té un impacte significatiu en la sobirania alimentària i en el desenvolupament rural de les comunitats moçambiqueses.

L’aigua que sosté les machambas de Maputo

Aigua, agroecologia i justícia de gènere a Maputo: diagnòstic participatiu sobre l’accés a l’aigua a KaMubukwana

Garantir l’accés a l’aigua és una qüestió central per a la vida, l’alimentació i la dignitat. A la ciutat de Maputo, però, aquest dret es veu cada cop més amenaçat per l’escassetat, la contaminació i la manca d’infraestructures adequades. En aquest context, Enginyeria Sense Fronteres hem elaborat un nou informe que analitza de manera participativa l’accés a l’aigua i els sistemes de reg de quatre associacions agrícoles del districte de KaMubukwana, en el marc del Projecte Maputo 15.

El document neix del treball directe amb les associacions Força do Povo, ADEMA, Centro das Mulheres i 10 de Novembro, formades majoritàriament per dones que sostenen l’agricultura urbana de la ciutat. A través de visites a les machambas, entrevistes, qüestionaris i l’elaboració de cartografies detallades, l’informe recull com es viu l’accés a l’aigua des del territori, quines estratègies comunitàries ja existeixen i quines barreres estructurals dificulten una gestió justa i sostenible del recurs.

La realitat que emergeix és compartida: la major part del reg es fa de manera manual, amb regadores, a partir de canals oberts que depenen de fonts naturals cada cop més irregulars. Durant l’estació seca, l’aigua no arriba a totes les parcel·les i les productores han d’esperar torns per poder regar. A l’època de pluges, en canvi, les inundacions i l’erosió malmeten els cultius. Aquesta doble vulnerabilitat s’ha intensificat amb el canvi climàtic i amb una urbanització desordenada que bloqueja canals, redueix zones verdes i altera el cicle natural de l’aigua.

Des del marc del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, l’accés a l’aigua per a usos productius com l’agricultura no forma part estrictament del contingut normatiu del dret, centrat en l’ús personal i domèstic. Tanmateix, en contextos com el de KaMubukwana, l’aigua per al reg de les machambas és una condició indispensable per garantir altres drets fonamentals, com el dret a l’alimentació, a la salut, al treball i a una vida digna. Per a moltes dones productores, separar l’aigua “per viure” de l’aigua “per produir aliments” no respon a la realitat quotidiana: sense aigua per a l’agricultura urbana, es debilita la seguretat alimentària de les famílies, augmenta la càrrega de treball reproductiu i s’agreugen les desigualtats de gènere.

Tot i la proximitat del riu Mulaúze, la seva aigua no és una opció. Els abocaments industrials i les aigües residuals han contaminat el riu fins al punt que les associacions descarten utilitzar-lo per al reg. Alhora, molts pous i bombes existents no disposen de manteniment, registres tècnics ni anàlisis de qualitat de l’aigua, cosa que genera incertesa i riscos tant per a la producció com per a la salut.

Malgrat aquest escenari advers, l’informe també posa en valor la força de l’organització comunitària. Les associacions impulsen pràctiques agroecològiques com el compostatge, la vermicompostació, l’associació de cultius i les machambas escola, espais col·lectius d’aprenentatge i experimentació. Les dones hi juguen un paper central, no només en la producció d’aliments, sinó també en la cura de les fonts d’aigua, la neteja dels canals i la defensa del territori davant la pressió urbanística.

El diagnòstic conclou que aquestes iniciatives tenen un gran potencial, però que no poden sostenir-se només amb esforç comunitari. Cal reforçar-les amb infraestructures de reg adequades, sistemes segurs que evitin robatoris, formació contínua en gestió de l’aigua i qualitat hídrica, i la creació de mecanismes col·lectius de governança que garanteixin un ús equitatiu del recurs. Alhora, és imprescindible una major implicació de les institucions municipals per protegir les fonts d’aigua, controlar la contaminació i reconèixer l’agricultura urbana com un pilar clau per a la sobirania alimentària de la ciutat.

Aquest informe vol ser, sobretot, una eina per a l’acció. Una base tècnica i política per impulsar projectes futurs, reforçar l’organització comunitària i exigir polítiques públiques que posin la vida al centre. Perquè sense aigua no hi ha agricultura, i sense agricultura urbana no hi ha aliments, ni drets, ni futur per a moltes famílies de Maputo.

👉 L’informe complet està disponible en català aquí i en portuguès aquí.

El mercat agroecològic de Maputo, resistències contra el mercat global

A Maputo, dos divendres al mes, se celebra la fira agroecològica, una iniciativa que promou la producció local, ecològica i artesanal. Aquesta fira compta amb la participació d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), en coordinació amb diverses entitats i institucions locals.

La fira es va iniciar l’any 2017 gràcies a la col·laboració amb el Conselho Municipal, i des del 2019 ESF n’és una de les entitats impulsores. Es duu a terme sempre en la mateixa ubicació i s’hi poden trobar productes ecològics, artesanals i de proximitat.

Les protagonistes principals són les agricultores de les associacions locals, que hi venen les hortalisses conreades a les machambes mitjançant mètodes agroecològics. Aquest model de producció uneix la sostenibilitat ambiental amb la justícia social.

L’activitat té com a objectiu reduir la vulnerabilitat econòmica i social de les productores locals, tot afavorint la comercialització de la producció agroecològica a través de la diversificació del treball de les associacions.

Des d’ESF i les seves contraparts locals, es fa un seguiment de les pràctiques agrícoles per poder avaluar si compleixen els criteris per rebre el certificat agroecològic. Aquest reconeixement representa un valor afegit per millorar els ingressos de les associacions i garantir conreus lliures de químics.

Entre les pràctiques més destacades que s’apliquen a les machambes hi ha el reaprofitament de restes orgàniques per a la producció de fertilitzants, la gestió sostenible dels residus, la diversitat de cultius en una mateixa parcel·la, la creació de barreres naturals entre camps i l’ús de biopesticides naturals com el piri piri, les fulles de papaier o fulles d’altres plantes. D’aquesta forma, la motivació de les agricultores per apostar per una agricultura més sostenible ha generat dinàmiques de formació col·lectiva on es comparteixen experiències i coneixements.

Un dels principals reptes que afronten les associacions és la capacitat d’organització necessària per fer front a la competència del mercat dominat per grans productors. Per això, es proposa la creació de comissions de producció encarregades de planificar les vendes i optimitzar l’estratègia de comercialització. A més, juntament amb el nostre soci local ABIODES, estem impulsant la digitalització de les productores, creant una pàgina web i aplicació amb tota la informació dels seus productes i amb la possibilitat de vendre online.

Dones, terra i ciutat: defensar les hortes urbanes de Maputo és defensar la vida

Claus del projecte d’Enginyeria Sense Fronteres a Maputo, en una entrevista a Ràdio Montmeló amb la nostra companya Susana Agüera.

En una ciutat marcada per la desigualtat urbana i la pressió especulativa, les hortes urbanes de Maputo sostenen la vida de milers de famílies. A les perifèries de la capital de Moçambic, especialment al districte de Kamubukwana, l’agricultura urbana és molt més que una activitat productiva: és una estratègia de supervivència, d’organització comunitària i de resistència davant un model de ciutat que expulsa i invisibilitza.

A Enginyeria Sense Fronteres impulsem un projecte que acompanya dones productores urbanes per reduir la seva vulnerabilitat econòmica, social i ambiental, combinant agroecologia, drets urbans i una mirada feminista. Recentment, la nostra companya Susana Agüera ho explicava en una entrevista a Ràdio Montmeló (a partir del minut 57:10), posant veu a una realitat sovint ignorada.

Una ciutat partida: centre formal, perifèries vulnerabilitzades

Maputo creix de manera desigual. Mentre el centre concentra infraestructures, serveis i inversió, les perifèries mantenen una estructura urbanística informal, amb manca d’accés a l’aigua, a serveis bàsics i a protecció institucional. En aquests barris, moltes dones depenen de les seves hortes per alimentar les famílies i generar ingressos.

La pressió urbanística és constant. Les zones agrícoles es redueixen ràpidament per donar pas a habitatges o indústria, sovint sense mecanismes legals efectius que protegeixin la terra agrícola. Aquesta incertesa dificulta qualsevol planificació a mig i llarg termini i posa en risc una activitat essencial per a la ciutat.

Les dones que sostenen la vida, des de la invisibilitat

A Maputo, les hortes urbanes tenen rostre de dona. Elles produeixen aliments, generen ingressos, cuiden la terra i sostenen la comunitat. Tot i això, aquest treball ha estat històricament invisibilitzat i desvaloritzat, com si no fos economia, com si no fos ciutat.

Situar les dones al centre del projecte implica reconèixer el seu paper econòmic i comunitari, millorar les seves condicions de treball, reforçar la seva capacitat d’organització i enfortir la seva veu en els espais de decisió. No es tracta només de produir més, sinó de decidir què es cultiva, com es fa i en quines condicions.

Quan una dona entra col·lectivament a l’espai públic, quan parla en nom de la seva associació o ven a una fira amb les seves companyes, passa alguna cosa poderosa: no només es defensa una horta, es reivindica la comunitat i el dret a la ciutat.

Agroecologia: autonomia, salut i resiliència climàtica

L’agroecologia és un dels pilars del projecte. Treballar amb tècniques com el vermicompost, els biopesticides o els biofertilitzants permet reduir la dependència de químics cars, millorar la salut del sòl i augmentar la capacitat de retenir aigua, un factor clau en un context de variabilitat climàtica extrema, amb sequeres i inundacions recurrents.

Aquestes pràctiques no només milloren la productivitat de les parcel·les, sinó que augmenten l’autonomia de les dones productores, reduint costos i reforçant la seva sobirania sobre el procés productiu. Produir sense dependre d’insums externs és també una forma de resistència econòmica.

Fires agroecològiques: ocupar l’espai públic i trencar desigualtats

Les fires agroecològiques han transformat molt més que la comercialització. Han creat espais estables de venda amb preus més justos, sense intermediaris, i han permès establir una relació directa amb les consumidores, que valoren l’origen i el procés dels aliments.

Però, sobretot, han fet possible que les dones ocupin col·lectivament l’espai públic, tradicionalment masculinitzat, com a protagonistes econòmiques i visibles. Les fires reforcen la seguretat, el reconeixement i la legitimitat de les productores, tant davant les institucions com davant d’elles mateixes.

Els ingressos obtinguts permeten invertir en les associacions, millorar infraestructures, comprar eines i, alhora, portar aliments més sans i variats a les llars. Canvien les relacions econòmiques, però també les relacions de poder i de gènere.

Defensar les hortes és defensar el dret a la ciutat

Davant la pressió urbanística i la manca d’instruments legals efectius, el projecte aposta per enfortir l’organització comunitària i el diàleg amb les institucions. Les dones productores participen en espais amb diferents àrees municipals, expliquen com funcionen les seves hortes i per què és imprescindible protegir aquests espais productius.

Reivindicar el reconeixement formal de les hortes urbanes com a infraestructura essencial de la ciutat, garantir l’accés a la terra i a l’aigua, i assegurar seguretat jurídica és clau perquè aquestes dones no visquin en una incertesa permanent.

Defensar les hortes urbanes de Maputo és defensar el dret a l’alimentació, el dret a la ciutat i el dret de les dones a decidir sobre el seu futur.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres volem agrair el suport de l’Ajuntament de Montmeló, conscient que els projectes no sempre són grans en escala, però sí poden ser profunds en el seu impacte, quan posen la vida, la justícia social i el feminisme al centre.

Finalitza el procés de diagnòstic de l’aigua a Maputo

Aquest mes, la Rut i el Marc tanquen el procés de diagnòstic de l’aigua iniciat per la Txell i en Víctor l’any 2024, tots ells voluntaris del Programa de Coneixement de la Realitat (PCR), conjuntament amb les entitats que treballem a Maputo.

Durant aquest procés dels últims mesos s’ha dut a terme una anàlisi participativa i exhaustiva, amb la implicació de les associacions d’agricultores, les contraparts locals i diverses institucions públiques. La seva col·laboració a través de reunions, entrevistes, observacions i estudis ha estat clau per recollir les necessitats i preocupacions actuals en relació amb la gestió de l’aigua.

L’objectiu principal del diagnòstic ha estat avaluar els recursos hídrics disponibles, analitzar les fonts d’aigua existents, estudiar els mètodes de regadiu actuals i, finalment, elaborar propostes de millora. Com a part del projecte, també s’han elaborat mapes que identifiquen les zones inundables dins la superfície total de conreu i on estan situats els pous.

Actualment, la major part dels mètodes de regadiu utilitzats són manuals. Aquesta tasca, realitzada principalment per dones agricultores d’edat avançada, requereix un gran esforç físic i consumeix molt de temps, especialment durant les èpoques més caloroses, quan cal regar com a mínim tres vegades al dia.

El canvi climàtic està provocant conseqüències hídriques al país, amb períodes de sequera cada vegada més llargs i intensos, alternats amb episodis de pluges torrencials que sovint causen inundacions i la contaminació de les fonts d’aigua. Aquesta variabilitat extrema afecta greument la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, dificultant la planificació del regadiu i posant en risc la producció agrícola.

Aquest informe és de gran importància, ja que l’aigua no només es fa servir per al regadiu, sinó també per al consum humà durant les llargues jornades a la machamba (hort comunitari).

Per tot això, l’informe resultant d’aquest diagnòstic no només servirà per entendre millor la realitat actual, sinó també com a punt de partida per dissenyar intervencions futures. Vol ser una eina útil per impulsar pràctiques agroecològiques més eficients, reforçar la resiliència de les comunitats davant del canvi climàtic i garantir una gestió justa i sostenible dels recursos hídrics. I així tenir una base sòlida amb informació actualitzada per un futur continuar treballant al costat de les comunitats per transformar aquest diagnòstic en accions concretes i sostenibles a llarg termini.

Aquest treball ens aproxima una mica més als objectius de sobirania alimentària, empoderament i justícia que seguim des d’ESF. Esperem poder compartir l’informe el més aviat possible.