Des de Catalunya fins a l’Amazònia: teixim aliances per la justícia energètica i climàtica.

Enginyeria Sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica participarem en la IV Trobada Internacional del Movimiento de Afectados por Represas i a la Cimera dels Pobles, que se celebren a Belém (Brasil) coincidint amb la COP30.

Del 6 al 16 de novembre, Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) viatgem a Belém, al cor de l’Amazònia brasilera, per participar en dues trobades internacionals que posen la vida, els territoris i la sobirania energètica al centre de la lluita climàtica global.

Del 6 al 12 de novembre tindrà lloc la IV Trobada Internacional de Comunitats Afectades per Preses i per la Crisi Climàtica, organitzada pel Movimiento de Afectados por Represas (MAR). La trobada reunirà més de 350 persones de 62 països per compartir experiències i estratègies en defensa dels rius i de les comunitats afectades per les grans infraestructures energètiques. Per a ESF i l’APE, aquesta participació representa un pas clau en l’articulació internacional per la justícia energètica i climàtica, i una oportunitat per compartir aprenentatges entre comunitats que, arreu del món, pateixen les conseqüències d’un model energètic oligopolista i extractivista.

Aquest camí va començar el maig passat, quan vam coorganitzar la primera trobada europea del MAR al Montseny. Durant tres dies, col·lectius d’arreu d’Europa vam compartir experiències i estratègies per construir alternatives des de baix, amb les persones i els territoris afectats al centre. D’aquella trobada en va sorgir el compromís d’avançar juntes cap a Belém per continuar teixint una xarxa mundial d’afectades i afectats que posi la vida per davant del negoci.

Després de la trobada del MAR, del 12 al 16 de novembre, ESF i l’APE participarem també a la Cimera dels Pobles, un espai autònom i popular que se celebra en paral·lel a la COP30. La Cimera reunirà moviments socials, comunitats indígenes, organitzacions ambientals i col·lectius de tot el món que treballen per una transició ecosocial justa. Des d’una mirada feminista, ecologista i anticolonial, aquest espai defensa que la crisi climàtica només es pot afrontar posant la vida i els territoris al centre, i no els interessos econòmics de les grans corporacions.

Per a ESF i l’APE, la participació en la Cimera serà una oportunitat per enfortir aliances internacionals i fer visible la pobresa energètica com una expressió més de la crisi ecosocial global. Des de Catalunya portarem les veus de les famílies que pateixen vulnerabilitat energètica i de les comunitats que ja impulsen alternatives locals.

A Belém, volem contribuir a una veu col·lectiva que reclami una transició energètica justa, comunitària i popular, i que recordi que no hi ha justícia climàtica sense justícia social.

Estrenem a la TV el documental «Recuperar la llum» i organitzem passis a Barcelona i Tarragona 📺🌍

📢 Bones notícies! Després de la preestrena del passat novembre als Cinemes Texas de Barcelona, el documental «Recuperar la llum. Lluites col·lectives per l’accés a l’energia» s’estrena finalment a la televisió.

No et perdis la seva emissió al 33, dins del programa Latituds, aquest diumenge, 2 de novembre, a les 23.45 h. També podràs veure’l a la plataforma 3Cat.

El documental, una producció d’Enginyeria Sense Fronteres, en col·laboració amb La Directa, posa el focus en el paper de la multinacional Enel-Endesa en la pobresa energètica que afecta milions de persones a l’Estat espanyol i al Brasil. A través dels testimonis de dones com la Patricia Santos a São Paulo i la Domi Lorenzo a Catalunya, s’explora com l’organització col·lectiva i les xarxes de suport mutu esdevenen eines vitals per fer front als abusos dels oligopolis energètics i recuperar una vida digna.

Passis confirmats 💡🏙️

Per acostar les realitats que mostra el documental a més públic, estem organitzant diferents passis de presentació, de moment ja podem confirmar Barcelona i a Tarragona i esperem poder anunciar més ciutats pròximament. Aprofita l’oportunitat per assistir-hi, debatre i compartir reflexions sobre la lluita pel dret a l’energia:

  • Barcelona | 2 de novembre de 2025 a les 19h. La presentació tindrà lloc al nostre local d’Enginyeria Sense Fronteres (C/ Mandoni 4, Barcelona), el mateix dia de l’estrena al 33 i la plataforma 3Cat.
  • Tarragona | 28 de novembre de 2025 a les 19h al Casal Popular la Sageta de foc (C/ Sant Domènec,18,Tarragona).

Estigueu atentes a les nostres xarxes socials i al nostre web per conèixer tots els detalls d’aquestes, i futures, dates! Si vols fer un passi al teu municipi contacta amb nosaltres a energia@esf-cat.org.

Aprofundeix amb el webdoc «Recuperar la llum» 💻📚

Si vols submergir-te encara més en la temàtica i entendre l’origen i l’evolució d’Enel-Endesa, et convidem a visitar el nostre webdoc.
👉 https://recuperarlallum.directa.cat/

Aquesta eina digital detalla la trajectòria de l’empresa des dels seus inicis, els processos de privatització i les vulneracions de drets que ha causat, com els desplaçaments forçats, els impactes mediambientals o l’assetjament telefònic.

El webdoc també destaca el paper clau de les dones, que des de moviments com l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) a Catalunya i el Moviment d’Afectats per les Preses (MAB) al Brasil, lideren la resposta ciutadana per fer front a aquestes situacions. Un exemple inspirador és la Llei 24/2015 a Catalunya, que ha aconseguit frenar milers de talls i condonar el deute a milers de famílies.

L’accés a l’energia ha de ser un dret, no un negoci. És el moment de recuperar la llum i revertir aquestes injustícies.

Aigua, salut i dignitat: les comunitats de Funhalouro prenen el lideratge

A Moçambic, Enginyeria Sense Fronteres acompanyem processos comunitaris per garantir l’accés a l’aigua i al sanejament, amb una mirada feminista i transformadora.

Enginyeria Sense Fronteres (ESF) treballa a Moçambic des de fa anys, centrant la seva activitat a les províncies de Maputo i Inhambane. Des de l’oficina d’Inhambane, l’organització impulsa projectes a diverses zones, entre elles el districte de Funhalouro, una regió d’interior amb baixa densitat de població i grans distàncies entre habitatges, fet que dificulta l’accés als serveis bàsics, especialment a l’aigua potable.

Des del 2010, ESF treballa a Funhalouro per millorar les condicions d’higiene i sanejament. El procés comença amb un diagnòstic rural participatiu, que permet identificar les comunitats més vulnerables. A partir d’aquí, s’hi duen a terme accions de sensibilització sobre higiene, estudis hidràulics i la construcció de punts d’aigua per garantir un accés segur i equitatiu.

Aquest any, una de les primeres accions ha estat el cens de latrines i sistemes de rentat de mans. Saber quantes famílies disposen d’una latrina o d’un sistema com el tip-tap (que permet rentar-se les mans sense contacte directe amb el recipient) és essencial per planificar mesures de prevenció de malalties i promoure hàbits saludables.

Les condicions mínimes d’una latrina adequada inclouen una estructura tancada amb porta, prou alçada i amb tapa per evitar l’entrada d’insectes i minimitzar les olors. Així i tot, la geologia sorrenca i les pluges intenses fan que moltes s’hagin de reconstruir cada any, sovint amb materials escassos o de poca qualitat.

Les visites a les comunitats han mostrat que la majoria de llars no disposen de latrines ni sistemes de rentat de mans. Aquesta manca d’infraestructures, sumada a experiències anteriors sense resultats visibles, genera desconfiança. A més, tot i l’interès de les comunitats per tenir pous d’aigua, no sempre és factible per la salinitat del subsol.

El cens és només un primer pas d’un procés més ampli de transformació sanitària i comunitària. En molts casos s’utilitza el mètode SANTOLIC (Sanitat Total Liderada per la Comunitat), que fomenta canvis d’hàbits a partir de la participació activa. Com que aquest mètode ja havia estat aplicat prèviament, s’ha apostat per formar promotors locals d’higiene i sanejament i crear comitès d’aigua comunitaris, a través de metodologies com PHAST i PILARES.

Aquests comitès són claus per a la sostenibilitat: promouen bones pràctiques, organitzen manteniments i enforteixen el lideratge comunitari, especialment de les dones, que tenen un paper central en la gestió de l’aigua i la cura de la llar.

El projecte, que abasta diferents comunitats de Funhalouro, busca eliminar la defecació a cel obert, reduir malalties d’origen hídric i promoure pràctiques d’higiene sostenibles. Per aconseguir-ho, ESF ha iniciat un programa de formació per a 61 promotors comunitaris, seleccionats democràticament per les mateixes comunitats.

Durant la capacitació, els promotors aprenen tècniques de sanejament bàsic, construcció de latrines segures, tractament d’aigua i rentat de mans, combinant sessions teòriques amb exercicis pràctics i dinàmiques participatives. Cada promotor formarà després entre 10 i 20 famílies, arribant a més de 900 llars beneficiades directament.

Tot i les dificultats —la dispersió de les cases, la manca de materials o la destrucció de latrines per les pluges—, la implicació i la voluntat de canvi de la població són enormes. Moltes famílies expressen el seu desig de millorar les condicions de vida i garantir un entorn més saludable per als infants.

Aquest projecte posa el coneixement i l’acció a les mans de la comunitat, fomentant la responsabilitat col·lectiva i canvis duradors en els hàbits d’higiene i salut.

El treball d’ESF a Funhalouro s’emmarca en la defensa del dret humà a l’aigua i al sanejament com a condició essencial per a la vida i la dignitat. A més, incorpora una perspectiva feminista i de gènere, reconeixent el paper fonamental de les dones i les nenes en la gestió de l’aigua, i promovent la seva participació activa en la presa de decisions i en els comitès comunitaris.

Hem fet un pas més per enfortir la nostra digitalització

Després de mesos de treball de la mà de SinergiaTIC, hem enfortit digitalització de la nostra entitat, amb la implantació efectiva del sistema de gestió digital CRM. Aquest pas suposa un salt qualitatiu en la manera com gestionem la nostra activitat, ens organitzem internament i ens relacionem amb la nostra base social i col·laboradores.

Gràcies al CRM, hem pogut sistematitzar les altes i la gestió de persones associades, automatitzar el cobrament de rebuts i optimitzar el contacte amb la base social i col·laboradores. A més, l’eina ens permet centralitzar i coordinar millor l’enviament de notes de premsa, així com simplificar la incorporació de contactes al butlletí electrònic i millorar el procés d’enviament del butlletí. Tot plegat contribueix a una gestió més àgil, transparent i eficient de la nostra comunicació i de la relació amb les persones que formen part de l’entitat.

El procés d’implantació ha anat acompanyat de sessions de formació i d’una avaluació interna que ens ha ajudat a adaptar l’eina a les nostres necessitats reals i a la manera col·laborativa com treballem. Aquesta experiència ha estat també una oportunitat per repensar algunes dinàmiques internes i reforçar la nostra capacitat organitzativa.

En un futur proper, seguirem aprofundint en l’ús del CRM per treure’n el màxim partit i continuar millorant la gestió interna i la comunicació amb la nostra base social. Amb aquesta digitalització consolidada, estem més preparades per continuar avançant en la nostra tasca per la justícia social i ambiental de manera més eficient i sostenible.

Finalitza el procés de diagnòstic de l’aigua a Maputo

Aquest mes, la Rut i el Marc tanquen el procés de diagnòstic de l’aigua iniciat per la Txell i en Víctor l’any 2024, tots ells voluntaris del Programa de Coneixement de la Realitat (PCR), conjuntament amb les entitats que treballem a Maputo.

Durant aquest procés dels últims mesos s’ha dut a terme una anàlisi participativa i exhaustiva, amb la implicació de les associacions d’agricultores, les contraparts locals i diverses institucions públiques. La seva col·laboració a través de reunions, entrevistes, observacions i estudis ha estat clau per recollir les necessitats i preocupacions actuals en relació amb la gestió de l’aigua.

L’objectiu principal del diagnòstic ha estat avaluar els recursos hídrics disponibles, analitzar les fonts d’aigua existents, estudiar els mètodes de regadiu actuals i, finalment, elaborar propostes de millora. Com a part del projecte, també s’han elaborat mapes que identifiquen les zones inundables dins la superfície total de conreu i on estan situats els pous.

Actualment, la major part dels mètodes de regadiu utilitzats són manuals. Aquesta tasca, realitzada principalment per dones agricultores d’edat avançada, requereix un gran esforç físic i consumeix molt de temps, especialment durant les èpoques més caloroses, quan cal regar com a mínim tres vegades al dia.

El canvi climàtic està provocant conseqüències hídriques al país, amb períodes de sequera cada vegada més llargs i intensos, alternats amb episodis de pluges torrencials que sovint causen inundacions i la contaminació de les fonts d’aigua. Aquesta variabilitat extrema afecta greument la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, dificultant la planificació del regadiu i posant en risc la producció agrícola.

Aquest informe és de gran importància, ja que l’aigua no només es fa servir per al regadiu, sinó també per al consum humà durant les llargues jornades a la machamba (hort comunitari).

Per tot això, l’informe resultant d’aquest diagnòstic no només servirà per entendre millor la realitat actual, sinó també com a punt de partida per dissenyar intervencions futures. Vol ser una eina útil per impulsar pràctiques agroecològiques més eficients, reforçar la resiliència de les comunitats davant del canvi climàtic i garantir una gestió justa i sostenible dels recursos hídrics. I així tenir una base sòlida amb informació actualitzada per un futur continuar treballant al costat de les comunitats per transformar aquest diagnòstic en accions concretes i sostenibles a llarg termini.

Aquest treball ens aproxima una mica més als objectius de sobirania alimentària, empoderament i justícia que seguim des d’ESF. Esperem poder compartir l’informe el més aviat possible.

Les cinc mesures clau que no inclou la nova Estratègia contra la Pobresa Energètica, segons la Xarxa estatal pel Dret a l’Energia.

Avui s’ha presentat públicament la Xarxa estatal pel Dret a l’Energia (ReDE), una coalició formada per setze entitats socials i de l’àmbit energètic, que ha elaborat al·legacions conjuntes a aquest pla del Govern.

El passat 11 de setembre, el Govern va presentar l’esborrany de la nova Estratègia Nacional de Pobresa Energètica (ENPE 2026-2030), per al qual ha obert un període d’al·legacions que acabarà el pròxim 10 d’octubre.

“La ENPE és la brúixola que ha de guiar les polítiques en aquesta matèria durant els pròxims anys, i resulta molt preocupant que no s’hagin inclòs les mesures que les organitzacions que defensen el dret a l’energia fa anys que reclamen”, assenyalen des de la ReDE.

Avui s’ha presentat, justament, la Xarxa estatal pel Dret a l’Energia (ReDE), que agrupa les setze organitzacions socials i de l’àmbit energètic que, des de 2020, han estat liderant reclamacions de tanta importància com la consolidació de la prohibició dels talls d’aigua i energia en les llars vulnerabilitzades o l’automatització del bo social.

L’Estat espanyol té una de les majors taxes de població de la Unió Europea (20,8%) que no pot mantenir la seva casa prou calenta a l’hivern, com reflecteixen les dades publicades per l’agència estadística Eurostat (referents a 2023). Després d’analitzar l’esborrany de la nova ENPE, la ReDE ha conclòs que, tal com està redactada, no permetrà abordar la greu situació de pobresa energètica que afecta milions de persones en l’Estat espanyol.

Assenyalen que aquesta nova estratègia manca d’objectius ambiciosos, concrets i mesurables, com la de reducció del fenomen de la pobresa energètica o l’erradicació dels talls de subministrament a llars vulnerables. Per aquest motiu, la ReDE presentarà un paquet d’al·legacions conjuntes perquè s’incloguin una sèrie de mesures clau que facin de l’Estratègia Nacional de Pobresa Energètica una eina realment útil.

Les principals mesures que reclamem que s’incloguin són:

  • Prohibició explícita dels talls de subministrament a llars vulnerabilitzades i condonació del deute acumulat, tant per a alliberar les llars vulnerabilitzades d’una càrrega financera inassumible, com per a permetre la seva inclusió en itineraris d’accés segur i estable a l’energia.
  • Automatització total del Bo Social elèctric, eliminant tràmits complexos i millorant la coordinació entre serveis socials i empreses per a assegurar que cap llar elegible quedi fora del benefici, així com l’ampliació dels descomptes actualment disponibles.
  • Redefinició de “client vulnerable” perquè inclogui a les llars en situació de vulnerabilitat, estiguin o no en una comercialitzadora del mercat regulat i estiguin o no acollits al Bo Social. Entre el 60 i el 80% dels potencials beneficiaris del Bo Social no el tenen aplicat, per la qual cosa queden injustament exclosos.
  • Destinar programes específics i recursos propis a la rehabilitació energètica d’habitatges de llars en situació de vulnerabilitat, en lloc d’integrar-los únicament en programes generals oberts a tota la població, ja que aquests últims no han resultat eficaços per a arribar a aquestes llars.
  • Participació efectiva i vinculant de la ciutadania i de les entitats socials en els espais de presa de decisions, acompanyada de majors nivells de transparència i accessibilitat.

Tal com ha explicat avui, la ReDE està particularment preocupada per l’omissió de la prohibició de corts en l’esborrany de la ENPE. La prohibició temporal de talls de subministrament, que s’ha anat prorrogant des de 2020 és un dic de contenció imprescindible per a evitar una onada de talls sense precedents. Actualment, la vigència d’aquesta mesura caduca el 31 de desembre de 2025. Les entitats han reclamat al Govern que sigui clar respecte a la seva voluntat de mantenir aquesta mesura clau. La recentment creada Xarxa estatal pel Dret a l’Energia ha assegurat que realitzarà un seguiment actiu de totes les mesures i pressionarà tant com sigui necessari per a aconseguir que tothom tingui garantit el seu dret a l’energia.

Organitzacions que formen part de la ReDE:

Aeioluz, Aliança contra la Pobresa Energètica, Federació de Consumidors i Usuaris CECU, Coalició per l’Energia Comunitària, ECODES, Ecologistes en Acció, Ecoserveis, Energia Bonica, Enginyeria Sense Fronteres, Intiam Ruai, La Palma Renovable, Plataforma per un Nou Model Energètic, Socaire, Torreblanca Il·lumina, Unió Renovables, Xarxa per la sobirania energètica.

Pobresa hídrica: com garantim el dret humà a l’aigua?

Analitzem les causes i conseqüències de la pobresa hídrica i reflexionem sobre com garantir l’accés universal a l’aigua en contextos de creixent desigualtat.

La sisena edició del cicle Veus de l’Aigua, organitzada en el marc de la Cimera Social de l’Aigua, ha posat el focus en la pobresa hídrica, un fenomen que es manifesta en les dificultats d’accés a una font d’aigua potable, segura i assequible. Aquesta realitat és un obstacle per a la garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament, reconegut per les Nacions Unides l’any 2010.

En el seminari es van abordar les tendències dels darrers anys, que mostren un increment alarmant de les situacions d’inseguretat hídrica i les seves conseqüències sobre la salut, les oportunitats educatives i laborals, i les desigualtats socials. També vam reflexionar sobre com podem garantir-ne l’accessibilitat en contextos com el nostre.

Vam comptar amb la participació de:

  • Mònica Guiteras Blaya, tècnica de l’àrea d’Energia i Extractives d’Enginyeria Sense Fronteres i membre de l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
  • Katie Meehan, professora del King’s College London i coordinadora del projecte Plumbing Poverty.
  • Elena Domene, cap de l’Àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli.

La sessió va ser moderada per Mar Satorras, investigadora en Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli.

▶️ Pots recuperar el seminari complet en aquest vídeo:

En què estem implicades?