Des d’Enginyeria Sense Fronteres anem treballant al llarg dels darrers anys el Dret a l’Habitatge als barris informals de la ciutat de Maputo a Moçambic. Conjuntament amb el soci local treballem l’empoderament de la societat civil del barri (petites associacions locals) per a què puguin convertir-se en un actor de suport per a la comunitat.
L’any 2012 es va crear la Plataforma para o Desenvolvimento de Maxaquene «A» amb aquesta finalitat. S’han realitzat formacions, seminaris i diverses activitats que han fet créixer aquesta Plataforma, que compta avui amb dos membres implicats directament en aquesta missió. Això s’ha traduït en diverses campanyes de divulgació porta a porta, acompanyament en processos de lluita d’un grup de famílies del Districte i amb una visió de seguir fent part d’aquest procès al llarg dels propers anys.
Val a dir que les peculiaritats de Moçambic, país que s’independitza sota un model marxista que assigna la propietat de la terra a l’Estat, conjuntament amb el creixement econòmic i l’especulació immobiliària deixen la població d’aquests barris tradicionals de la ciutat, totalment desprotegida davant dels esdeveniments presents i futurs.
El desconeixement i la manca de suport deixa a les famílies en situació desigual davant d’inversors i plans aprovats per l’Estat.
Treballem pels Drets de la població i ho fem a través del protagonisme i la importància de la societat civil local!
En aliança estratègica amb la Universitat Major de Sant Marcos – Perú, hem desenvolupat el primer taller sobre formulació i avaluació de projectes d’inversió pública per al desenvolupament econòmic local a la ciutat de Jaén, Perú.
A l’esdeveniment, que es va dur a terme el passat 18 i 19 de febrer, Laura Lucio González, representant d’ESF, va manifestar que aquesta acció s’emmarca en un projecte que s’està implementant a les províncies de Jaén i Sant Ignacio en conveni amb la Municipalitat Provincial de Jaén – MPJ, Càrites Jaén, la Universitat Nacional de Sant Marcos, i la Universitat Nacional de Jaén- UNJ.
De mateixa manera va informar que el mateix està articulat amb el procés d’elaboració del Pla Estratègic de Desenvolupament Econòmic Local, de manera que es compti amb projectes d’inversió pública viables en aquest àmbit del nord orient peruà.
Estem molt contents d’haver participat en una capacitació d’aquest tipus que ha estat específicament dirigida a tècnics i funcionaris municipals de planta, perquè d’aquesta manera es garanteixi que el coneixement adquirit pels participants sigui aplicat en el menor termini possible, i així es tinguin els primers projectes d’inversió pública en desenvolupament econòmic local que beneficiïn als productors i productores d’aquestes províncies.
El desenvolupament d’aquesta capacitació ha estat a càrrec d’especialistes en la matèria de la degana d’Amèrica, Universitat Major de Sant Marcos.
Convoquem 3 places de pràctiques per a participar en un projecte de cooperació a Orellana (la regió Amazònica de l’Equador), on executem un projecte de cooperació pel desenvolupament en l’àmbit de Dret Humà a l’Aigua.
Un any més, des del grup d’Enginyeria Sense Fronteres Tarragona convoca 3 places de pràctiques PCR (Programa de Coneixement de la Realitat) per a participar en el projecte de cooperació pel desenvolupament en l’àmbit de Dret Humà a l’Aigua que desenvolupen a la regió amazònica de l’Equador.
Durant la seva estada, les 3 persones donaran suport en l’aixecament d’informació tècnica i socioeconòmica georeferenciada de comunitats i també en la realització de tallers a Juntes d’Aigua en l’àmbit rural de la província d’Orellana. Cadascuna d’elles participant de forma més activa en l’àrea on tingui majors coneixements (social, ciències i/o tècnica).
Creiem en la vivència com a eina d’aprenentatge i és per aquest motiu que obrim la convocatòria de PCR, per tal que 3 persones puguin viatjar a terreny i col·laborar amb el projecte in situ. Conèixer la realitat a través de l’experiència pròpia fa que les nostres voluntàries coneguin i s’impliquin en un major grau als nostres projectes al Sud i a alhora prenguin consciència directa de la problemàtica extractivista que està vivint el país on treballem.
Les places de PCR són essencials en la manera d’entendre la cooperació des d’ESF i són més mans a treballar en el projecte, afavorint el fet de poder assolir millors resultats durant el projecte. Durant gairebé 10 anys són moltes les persones que han viscut aquesta experiència i han permès avançar els nostres projectes.
El grup de voluntàries de Tarragona participa en processos de sensibilització a les comarques tarragonines (Nord), a la vegada que també du a terme projectes de cooperació al desenvolupament al Sud, concretament a l’Equador. Els projectes d’ESF al sud i al nord estan íntimament lligats, ja que parteixen de l’aprenentatge mutu i l’intercanvi de coneixements i experiències bidireccionals entre el Nord i el Sud.
Totes elles ja hi ha participat… Sílvia, Ramón, Savitri, Carlos, Jordi, Soledad, Paola, Alfons, Mònica, Víctor, Clara, Susana, Clara, Úrsula, Bea, Alba, Natàlia, Albert, Karen, Alba, Anna, Josep, Albert i Mercè; i han pogut viure una gran experiència personal.
Trobareu tota la informació en el següent enllaç
Teniu fins al 20/03/2016 per enviar la vostra candidatura!
Durant aquest mes de febrer hem començat a treballar juntament amb la nostra contrapart ORAM (Organização Rural para Ajuda Mútua) el nou projecte en l’àrea de les indústries extractives a Moçambic.
En aquesta primera fase realitzarem un seminari per a les comunitats afectades en l’àrea dels Recursos Extractius amb la finalitat d’empoderar i enfortir les comunitats. Però, primer de tot, per poder realitzar aquest seminari necessitem conèixer el nostre punt de partida: quin és el coneixement de les comunitats en l’àrea de la indústria extractiva?, quins desafiaments tenen?, quines dificultats?
És per això que hem visitat les comunitats Mabelane, Vuka i Mabelane, totes tres de la província de Inhambane (Moçambic), per tal de realitzar un aixecament de dades amb la comunitat i les respectives liderances comunitàries (líder i òrgans de liderança) amb la finalitat de conèixer la realitat, les seves prioritats i necessitats desafiaments formatius en l’àrea dels recursos extractius.
A Macovane ens van rebre unes 200 persones!
A Jangamo també vam parlar dels somnis de la comunitat: de l’accés a la feina, energia i transport digne així com dels somnis relacionats amb la salut, un hospital.
Aquest projecte tot just comença, esperem anar-vos informant dels avenços ben aviat!
«Des d’ESF creiem que el dia mundial de l’aigua és una bona oportunitat per aturar-nos i per reflexionar sobre aquest dret humà que és l’accés a l’aigua i el sanejament i que ben pocs cops tenim presents.»
Compartim amb vosaltres l’entrevista a Miriam Planas, companya d’ESF, al programa Dies de Ràdio de Ràdio Sant Boi, parlant d’aigua, subministraments, cooperació, drets humans i molt més!
Las Damas Azules mostra el paper de la dona cajamarquina en la lluita per la preservació del medi ambient i la defensa dels seus drets dins el conflicte generat per l’explotació minera als Andes peruans, concretament el projecte miner Conga.
Us esperem el proper 17 de març a les 19h a l’Antiga Audiència de Tarragona (Plaça Pallol, 3)
El documental, dirigit per Bérengère Sarrazin, explica la resistència femenina organitzada en contra del projecte miner Conga, una mina a cel obert d’or i coure a Cajamarca, Perú. El projecte Conga, propietat de la Minera Yanacocha, va ser aprovat pel govern peruà al 2012 i amenaça irreversiblement el sistema hídric de la zona.
“Conga saca las mujeres a las calles. Las mujeres empiezan a salir a la calle, a gritar, a pelear por el agua, y toda esa resistencia ha desarrollado el rol reproductivo que tienen las mujeres”.
Conga se situa a la regió peruana de Cajamarca a 4000msnm, a on des de fa més de 20 anys la societat i el medi ambient pateixen els impactes de l’activitat minera per part de la Minera Yanacocha. El projecte respon a l’aposta del govern peruà per la inversió minera i actualment el Perú és el cinquè productor mundial d’or i el setè productor de metalls. Concretament, a Cajamarca està concessionat més d’un 32% del territori per a la mineria. Però la realitat és ben diferent a la que el govern vol fer creure ja que la regió no només no s’ha vist beneficiada per la mineria sinó que Cajamarca ha vist incrementat els seus índexs de pobresa, tal com expliquen les protagonistes del documental.
Al documental queda reflectit l’impacte que tindria l’execució del projecte miner que contempla el transvasament d’aigua de quatre llacunes naturals fins a quatre reservoris artificials, alterant de manera irreversible el sistema hídric de la zona i afectant cinc capçaleres de conca. A més a més, l’aigua contaminada afectarà a la salut de les persones i limitarà el seu ús per la ramaderia i els cultius.
Com a resposta a aquesta amenaça, s’inicia una resistència a la regió i les dones, camperoles i de la ciutat, surten al carrer per a denunciar la situació. El documental mostra com s’empoderen i s’organitzen i fan valer la seva veu i accions per aconseguir que cap projecte miner destrueixi el seu entorn ni anul·li els seus drets. Dins d’aquesta lluita, els fets de 2012, quan el govern va declarar fins a dues vegades l’estat d’emergència i els enfrontaments amb la policia armada van costar la vida a cinc civils, van desencadenar la interrupció provisional del projecte miner. Actualment, i gràcies a la resistència, el projecte continua aturat.
El documental evidencia l’actitud envejable de lluita pels drets humans d’aquestes dones, les Damas Azules, i llança un missatge d’esperança contra la repressió que pateixen mitjançant la presentació dels moviments socials generadors de creativitat i d’intercanvi que han nascut arrel de la resistència civil.
El film Las Damas Azules, s’emmarca en el projecte Dev Reporter Network, en el que participa gràcies a la consecució de la DevReporter Grant, un premi per promoure la producció d’informació sobre temàtiques relacionades amb la cooperació i la solidaritat internacionals promogut per Lafede.cat-Organitzacions per a la Justícia Global i amb l’objectiu de reforçar les col·laboracions entre els actors d’aquest àmbit amb els mitjans de comunicació.
Aquest divendres 19 de febrer teniu una cita amb els nous temps del més gran i trascendent invent del segle passat.
«La película de Laura Poitras es un documental imprescindible para entender esta nueva etapa de internet. Citizenfour es, primero, un documento histórico que recoge de primerísima mano el encuentro de Edward Snowden con los periodistas que le ayudaron a revelar al mundo el mayor espionaje masivo conocido; y después, una película inquietante, donde es la información y no la música la que nos hace darnos cuenta de que no estamos viendo ciencia ficción.
Como dice Snowden a un absorto Glenn Greenwald tras contarle cómo funciona XKeyscore, un programa de la NSA: “Esto ya está sucediendo”.
Com sempre, a les 22.00h a Múrcia, 24 (metro Navas). Recordeu confirmar a docsandpasta@gmail.com si voleu sopar abans (21.00h).
Tota la informació aquí.
En la nostra feina de promoció de les energies renovables a la Amazònia d’Equador, intentant facilitar un model energètic ecològicament sensible que suposi el menor impacte ambiental i social possible i respectant la cosmovisió indígena dels pobles, de l’1 al 7 de febrer d’aquest any hem estat instal·lant, juntament amb l’empresa pública elèctrica Ambato (EEASA), una fotovoltaica a l’escola pública de la comunitat kitchwa Jatun Molino.
Durant la primera fase del projecte vam aixecar les dades georeferenciades i socioeconòmiques de les famílies sense accés a l’energia de la comunitat, l’accés a la qual sols és possible navegant amb petites embarcacions el riu Bobonaza o amb avionetes de fins a 5 passatgers.
Per tal de dur a terme la instal·lació de la fotovoltaica ens hem hagut de desplaçar a la comunitat amb canoa dues persones d’ESF i un tècnic de EEASA. Vam intentar fer el recorregut en una sola jornada però donades les dificultats logístiques pròpies de l’accés a aquestes comunitats vam haver de fer-ho en dos dies. La sortida dels tècnics estava programada amb avioneta i de nou van sorgir problemes pel clima inestable que ens va obligar a endarrerir la sortida dos dies.
A la capacitació, amb materials ah doc per a l’ocasió, van assistir 18 integrants de la comunitat. Amb suport dels equips portats fins a la comunitat es van poder fer pràctiques i demostracions i es van desenvolupar conceptes bàsics elèctrics i més específics de sistemes fotovoltaics per poder donar un manteniment preventiu i baix correctiu a la instal·lació.
El procés d’instal·lació és entès des d’ESF com una extensió de la formació, i són les mateixes persones de la comunitat qui desenvolupen la feina assessorats en tot moment per l’equip tècnic de l’expedició. Un grup de persones es van dedicar a la infraestructura, suport dels panells, construcció de la bodega d’equips i excavació de la rasa. Un altre equip es va dedicar al cablejat de les dues aules i a la connexió tots els equips de generació elèctrica.
La comunitat es va implicar en tot el procés, assumint el transport dels equips i dels tècnics, l’allotjament i la manutenció a la comunitat d’aquests últims. També van participar en les jornades de formació i de treball. Tot el procés es va desenvolupar de forma satisfactòria.
L’objectiu d’aquesta instal·lació no només implica energitzar l’escola d’aquesta comunitat amb la fotovoltaica i formar a la comunitat per dur a terme la gestió, sinó que també s’han capacitat a tècnics de l’empresa pública Ambato perquè tinguin el coneixement i l’experiència per poder dur a terme tot un procés d’aquest tipus.
Jatun Molino a la ribera del Bobonaza (Provincia Pastaza, Equador) conserva encara forts trets culturals de la seva nacionalitat com l’arquitectura, danses, música, gastronomia o artesanies. Actualment la conformen 22 famílies, aproximadament 150 habitants i disposen d’una escola amb 35 alumnes, col·legi, una pista d’aterratge i un centre comunal. D’altra banda, no disposen de sistema d’aigua ni de cap centre de salut.
Avui 12 de febrer, data en què es celebra el DIA DE L’AMAZÒNIA a tota la Regió Amazònica de l’Equador, traiem a la llum la publicació “Informe de monitoreo de calidad de agua con macroinvertebrados acuáticos en los sistemas hídricos de la Provincia de Orellana”.
Vam iniciar el projecte de forma incipient el 2014, quan la feina realitzada pel GADPO, amb el suport tècnic d’ESF, va ser escollir, eliminar i establir fins a 114 punts fixes de monitoratge a tota la província. A més, vam establir la metodologia de treball a utilitzar en aquest tipus d’anàlisis de qualitat de l’aigua pioners al país.
Després d’un any monitorant 114 punts repartits per diferents subconques i sistemes hidrogràfics de la província d’Orellana, Equador, presentem els resultats i l’anàlisi d’aquests a la societat civil organitzada (OSC) i a la població en general en format de publicació gratuïta de difusió massiva.
L’objectiu de l’informe ha estat iniciar la publicació de resultats de qualitat biològica dels sistemes hídrics de la província d’Orellana i establir una línia base que permeti determinar les exposicions contaminants a les quals està exposada la població de la província, les possibles conseqüències d’elles i promoure una reflexió sobre la necessitat de mitigar-les.
Per aquest any 2016, en el projecte que desenvoluparem conjuntament amb el GADPO, tenim previst realitzar un atles de les espècies de macroinvertebrats bentònics aquàtics. D’aquesta manera podrem determinar les principals famílies d’espècies, amb una definició de les principals claus per a la identificació de cadascuna de les famílies i, posteriorment, capacitar a les comunitats en aquest treball per a iniciar processos de monitoratge participatiu.
Podeu descarregar l’informe complet aquí.
La finalitat d’aquest treball és poder establir mesures de control de la qualitat ambiental i facilitar la definició d’accions que mitiguin els efectes nocius que pot tenir la contaminació sobre la salut de les persones, les activitats socioeconòmiques i la conservació d’espècies de fauna i flora presents a la regió.
Des del 2011, en el marc dels diferents projectes de cooperació internacional que ha executat ESF a Equador, hem recolzat tècnicament al Gobierno Autónomo Descentralizado de la Provincia de Orellana (GADPO) en el monitoratge de la qualitat de l’aire, aigua i sediments de la província d’Orellana. Després d’un any de monitoratges en punts considerats ambientalment sensibles, especialment per la seva proximitat a la industria hidrocarburífera, presentem la publicació de difusió gratuïta enfocada a les organitzacions de la societat civil (OSC) i a la població en general.
Amb aquest any ja en són cinc que presentem la publicació dels resultats d’aquests monitoratge mitjançant l’“Informe 2015 de monitoreo de calidad de aire, agua y sedimentos a la Provincia de Orellana”. A l’informe, a més dels resultats de tots els punts monitorats a les tres matrius analitzades (aire, aigua i sediments), també hi figuren els seus respectius anàlisis, conclusions i recomanacions.
Aquest treball té per objectiu conèixer l’estat de la qualitat ambiental de la província d’Orellana a través del monitoratge de les matrius aire, aigua i sediments durant els anys 2011, 2012, 2013, 2014 i 2015.
A partir d’aquest any 2016, el procés de monitoratge i la respectiva publicació de resultats i anàlisi ja no estan inclosos en el projecte de cooperació d’ESF, ja que l‘apoderament del procés és total per part del GADPO i seguiran amb el treball de forma autònoma i independent; sempre amb el recolzament tècnic puntual d’ESF quan considerin oportú.
Pots descarregar l’informe complet aquí.
En què estem implicades?
