Pròximament… Un joc de taula sobre l’Emergència Climàtica

(més…)

Nova guia pedagògica amb l’ajuntament de El Prat, els DDHH a les escoles!

(més…)

Aquest nadal, il·lumina el dret a l’energia!

(més…)

Pressupostos 2022: Lafede.cat denuncia que el Govern incompleix el seu compromís amb el 0’7 i els països més pobres

Barcelona, 2 de desembre de 2021.-   Representants de Lafede.cat, formada per 126 entitats, han demanat avui al Govern que compleixi amb els acords signats el 2019 i recollits al Pla director de cooperació vigent fins el 2022.  Segons aquest Pla la inversió en cooperació havia d’augmentar progressivament i anualment fins arribar als 100 milions d’euros el 2022, com a pas intermig per arribar al 0’7 el 2030. La proposta de pressupostos presentada només contempla una inversió de 55 milions d’euros (0,20%). Diferents organitzacions catalanes han explicat quines necessitats s’estan cobrint i per què és necessària una major inversió. Les entitats confien en que els partits reconsiderin la proposta en el període d’esmenes parlamentàries.  PSC i CUP ja han presentat esmenes d’augment de la partida de d’Ajuda Oficial al Desenvolupament.

L’ exConseller d’Exteriors Alfred Bosch va comprometre’s per escrit el 2019 a augmentar progressivament el pressupost, per tal d’arribar a destinar el 0’7% l’any 2030. A la proposta de pressupostos que s’ha presentat, les xifres queden molt lluny dels compromisos signats al Pla Director de Cooperació 2019-2022 on s’establia que el 2022 la inversió en cooperació s’havia de situar en el 0,33%, amb un pressupost proper als 100 milions d’euros: només es contempla una inversió de 55 milions d’euros (0,20%), lluny dels 63 milions que es van dedicar el 2008. A aquest ritme, no s’assolirà el 0,7% fins l’any 2050. 

Luca Gervasoni, president de Lafede.cat ha destacat que Catalunya queda per darrere d’altres comunitats de l’Estat en inversió, i que el sector de la cooperació és dels pocs que encara no s’han recuperat de les fortes retallades del 2010.  Gervasoni ha explicat que l’Ajuda Oficial al Desenvolupament són els recursos que les administracions dels països més rics dediquen per fer front a les desigualtats, injustícies i vulneracions de drets existents arreu, “l’única eina política que disposa el Govern per a promoure i defensar els drets civils i polítics arreu, un tema del qual el Govern ha fet bandera”. Ha recordat que la llei de cooperació del 2001 establia que el 2010 s’havia d’arribar a dedicar-hi el 0,7% dels pressupostos. “El 2019 ens ho vam tornar a creure  que s’arribaria al 0,7% el 2030, i no n’estem orgullosos d’haver-nos-ho cregut”. El president de la federació considera però encara s’està a temps de que les persones i els partits compromesos amb l’AOD, “hi posin remei”.  

Núria Iglesias, vicepresidenta i membre de l’equip directiu d’Oxfam Intermón ha incidit, per la seva banda en que les últimes dades d’opinió mostren que la ciutadania ha entès perfectament amb la pandèmia que els problemes globals requereixen solucions globals, però el Govern no hi aposta. “Més del 80% de la ciutadania catalana  creu que s’ha d’invertir en cooperació internacional, i el 62% considera que la Generalitat hauria de dedicar el 0’7% del seu pressupost als països més empobrits.” Ha recordat que no són les ONG que demanem el 0’7  sinó Nacions Unides en el seu últim informe sobre finançament del desenvolupament, per poder fer front a la situació generada per la pandèmia. “Lafede.cat entén que ara, en un moment de creixement econòmic, és quan cal apostar decididament per enfortir la política pública de cooperació i complir amb els compromisos, i amb la comunitat internacional, i convertir-se en un donant de referència.” Iglesias ha demanat un pacte de país pel 0’7 el 2030, més enllà de partidismes.  

Diferents organitzacions federades, amb especialitats diferents, han explicat quin ha estat l’impacte de la pandèmia en els països més pobres, quines demandes i necessitats s’estan cobrint, i per què és necessària una major inversió en cooperació. Anaïs Franquesa, codirectora d’Irídia, ha parlat d’una regressió democràtica arreu, i de persecució i criminalització d’ONG, i defensors i defensores dels drets humans: “L’espai de la societat civil s’està restringint i això implica una amenaça directa a la democràcia. Segons el Global Witness, només l’any 2020 van assassinar 227 defensors de drets humans, la majoria d’Amèrica Llatina”. Franquesa ha destacat que el Govern català disposa d’un programa d’acollida de persones defensores per a la seva protecció integral:  “aquest programa, cada vegada més necessari per la situació de regressió i vulneració de drets arreu només acull a 3 persones l’any perquè el Govern diu que no disposa de més recursos, si el Govern complís els seus compromisos i apostes pel 0,7, seria possible ampliar aquest programa”. 

Josefina Díaz, de Metges del Món ha fet esment de la situació provocada per la pandèmia en el dret a la salut. Ha donat xifres com que només el 5,8% de la població dels països pobres ha estat vacunada amb una dosi, i al continent africà només el 3,2% de la seva població, mentre els països del G20, han rebut 15 vegades més dosis que els països africans. “Aquest incompliment pressupostari impossibilita enfortir i ampliar els programes que estem duent a terme amb les nostres contraparts a Amèrica Llatina, Orient mitjà i especialment a Àfrica. Dels 1.300 milions de dosis sobrants que els països rics es van comprometre a donar a COVAX, només se n’han destinat 365 milions, el Govern català n’ha destinat tan sols 290.000 euros”.  Amb més recursos el Govern podria destinar més recursos a aturar la pandèmia. 

Montse Benito, d’Entrepobles, per la seva banda, ha explicat que la pandèmia ha afectat als drets de les dones arreu, i molt especialment a les dones més vulnerables, agreujant-se la precarietat, discriminació i sobrecàrrega en les tasques de cures en què es trobaven.  “Moltes dones només poden dedicar-se al sector informal, on no compten amb la mínima cobertura sanitària, a les zones rurals s’enfronten sovint a la inseguretat econòmica i alimentària per la pèrdua de terres comunitàries a mans de grans empreses extractivistes. Les entitats que treballem en la defensa dels drets de les dones sabem que sense un compliment dels pressupostos no podrem recolzar tant com seria necessari els processos d’apoderament a les dones, sobretot a Amèrica Llatina i Àfrica”.

Pilar Orenes, directora d’Educo, ha donat dades de com ha impactat la pandèmia en l’educació a nivell mundial. 100 milions de nens i nenes no han après a llegir, ha augmentat el treball i el matrimoni infantil. 1.000 milions de nens i nenes pateixen violència. “Els recursos que no invertim ara en educació es convertiran en una generació que perd oportunitats de futur. El compromís d’arribar al 0,7% no pot ser ajornat. Encara hi ha 700 milions d’infants al món que no tenen accés a l’educació. No invertir recursos en cooperació i educació, suposa deixar sense oportunitats futures a les noves generacions” . 

 Àlex Guillamón, vocal de la Junta de Lafede.cat, i expert en justícia climàtica, ha destacat que el Banc Mundial calcula que el nom de persones creixerà en 100 milions a causa de la COVID i del canvi climàtic. S’estima que 118 millones de personas extremadamente pobres estaran exposades a la sequera, les inundacions i el calor extrem en 2030 a causa de l’escalfament global, i que només a la regió subsahariana es reduirà en un 3% el producte interior brut.  “Membres molt destacats d’aquest Govern van ser presents a la COP26, i han declarat que volen que la lluita climàtica sigui un dels seus senyals d’identitat. Com es veurà reflectit en la seva política exterior si incompleix els compromisos?”

Oferta finalitzada | RESPONSABLE DE PROJECTES A EQUADOR

La Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres requereix incorporar una persona per la plaça RESPONSABLE DE PROJECTES A L’ EQUADOR per a la representació, execució, monitoreig i acompanyament dels projectes que duem a terme al país.

FUNCIONS A DESENVOLUPAR

• REPRESENTACIÓ. Representació d’ESF davant les institucions governamentals equatorianes, organitzacions locals i estrangeres, cooperació espanyola, coordinadora d’ ONG, finançadors en general, etc

• LEGALITAT. Responsable del procés de legalització d’ESF a Equador a través de la realització dels tràmits necessaris pel funcionament d’ESF i del seu equip tècnic i voluntari al País (compliment de les obligacions davant els ens de control en el país)

• COORDINACIÓ I GESTIÓ DE PROJECTES. Coordinació i gestió de tots els projectes de cooperació de l’entitat a l’Equador, garantint i gestió de tots els projectes de cooperació de l’entitat a l’Equador garantint el compliment dels seus objectius i resultats, i de totes les seves etapes: elaboració de formulacions, execució d’activitats, seguiment tècnic i econòmic, reformulació de pressupost i cronograma, justificació final, preparació d’auditories econòmiques, definició i seguiment d’avaluacions externes.

• COORDINACIÓ AMB ACTORS LOCALS. Coordinació, suport i seguiment a les institucions i organitzacions locals amb les quals es treballa en la planificació i execució de les activitats previstes, la gestió econòmica dels fons, la coordinació de personal local amb càrrec al projecte, així com qualsevol altre aspecte que es consideri necessari en funció del context/situació.

• FUNCIONAMENT. Assegurament del funcionament de l’oficina de ESF a l’Equador a través de contractacions, adquisicions de serveis, manteniment de vehicles, pagaments i altres, d’acord amb el pressupost de fons destinats al funcionament al país.

• COORDINACIÓ I GESTIÓ DEL PERSONAL LOCAL. Contractació, coordinació, gestió i seguiment del personal local contractat per ESF vinculat als projectes.

• COORDINACIÓ I DINAMITZACIÓ VOLUNTARIAT. Coordinació, gestió i seguiment del voluntariat d’ESF vinculat als projectes, tant de manera telemàtica com, especialment, d’aquell que es desplaci al país. Es requereix la comunicació fluida amb el grup de voluntàries i voluntaris que lidera i dona seguiment al projecte des de Catalunya, mitjançant reunions telemàtiques periòdiques, així com l’enviament d’informació per diversos canals que permetin al grup realitzar el seguiment de l’execució dels projectes i participar en la definició noves accions.

• COORDINACIÓ AMB SEU. Coordinació amb l’equip tècnic a Catalunya que brinda suport als projectes de cooperació la realització de totes les tasques detallades per a facilitar el seguiment mutu de les activitats.

• ESTRATÈGIA DE COOPERACIÓ. Definir, juntament amb les organitzacions sòcies d’ESF al país i l’equip de voluntariat d’ESF, línies estratègiques d’intervenció que permetin la definició i implementació de nous projectes i programes coherents amb els valors i la planificació estratègica de l’entitat. Formulació d’aquests nous projectes per a la seva presentació a diferents entitats finançadores en coordinació amb el personal de projectes en la seu.

• ANÀLISI DE CONTEXT I CONTRAPARTS. Realització d’anàlisi i avaluacions periòdiques del context i de les organitzacions sòcies locals actuals, així com identificació de noves organitzacions amb les quals desenvolupar noves línies d’intervenció a l’Equador.

• ALTRES. Brindar suport i promoure altres activitats d’ESF al país que es puguin considerar necessàries, així com en la implementació de possibles assessories tècniques.

PERFIL REQUERIT

• Experiència en la gestió de projectes i/o programes de cooperació al desenvolupament, elaborant informes tècnics i econòmics.

• Domini del cicle de projectes de cooperació i específicament de la metodologia d’enfocament de marc lògic.

• Experiència en cooperació al desenvolupament en terreny, preferiblement a l’Equador.

• Experiència en projectes de Dret Humà a l’Aigua i de Gestió Ambiental.

• Capacitat per a treballar en equip, iniciativa i pro activitat. Es requereix una persona motivada per a treballar amb persones de diferent cultura i manera de pensar. S’espera d’ella una gran disponibilitat i flexibilitat especialment per al treball amb voluntariat i a distància.

• Autonomia, capacitat organitzativa i de gestió.

• Alta capacitat de comunicació i representació.

• Sensibilitat per la cooperació internacional, protecció a la infància i justícia global

• Coneixement de la metodologia basada en Gènere i en drets humans. (EGiBDH)

• Excel·lent nivell de redacció en castellà.

• Excel·lent domini del paquet office (especialment fulls de càlcul)

ES VALORARÀ

• Experiència en la gestió de projectes de cooperació i en projectes de cooperació al desenvolupament a l’Equador (o Sud Amèrica).

• Experiència de treball en projectes de Gestió Ambiental i Canvi Climàtic.

• Experiència de treball en projectes de planificació territorial.

• Experiència de treball en campanyes d’incidència política.

• Experiència de treball en projectes d’inclusió social.

• Formació específica en:

  • Hidrologia, hidràulica i hidrologia aplicada;

  • Tractament d’aigua per a consum humà i residuals;

  • Monitoratges hídrics i ambientals;

  • Tractament estadístic de dades hídriques i elaboració d’informes.

• Experiència com a soci actiu d’ESF o organitzacions afins.

CONDICIONS LABORALS DE LA PLAÇA

• Lloc de treball. Oficina d’ESF a l’Equador (Orellana), amb desplaçaments freqüents a les àrees rurals de les províncies de Sucumbiu-vos i Orellana.

• Jornada. 40 hores setmanals.

• Salari. Segons taula salarial d’ ESF.

• Incorporació. Immediata.

• Durada del contracte. 9 mesos amb possibilitat d’ampliació.

REFERÈNCIES PEL CONTACTE

Les persones interessades poden enviar una carta de motivacions i el seu curriculum vitae, tots dos en format PDF, al correu electrònic projectes@esf-cat.org indicant en l’assumpte 2021_L’Equador.

Data límit. 19/12/2021

descarrega l’oferta

Noves governances per la gestió pública de l’aigua. El paper dels observatoris urbans i la societat civil en els processos de re-municipalització.

La taula de discussió sobre “Noves governances per la gestió pública de l’aigua” va reunir quatre ponents representants de plataformes de la societat civil, observatoris i l’administració pública.

La primera intervenció de Bea Escribano, representant de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), va centrar-se a recopilar tant el procés fundacional de l’Observatori com en definir la seva estructura i organització interna. L’OAT va ser un actor clau en el procés de re-municipalització de l’aigua de la ciutat, que ara es gestiona des de l’empresa pública Taigua. “La seva creació” recordava Escribano “es remunta al febrer del 2019 i partia de dues idees claus: la voluntat de trobar una governança en la qual la participació ciutadana sigui clau i la necessitat d’aproximar-nos a una gestió comunitària i compartida dels bens comuns de la ciutat”.

Per la seva banda, Edurne Bagué,  representant del projecte de creació de l’Observatori de l’Aigua de Girona, encara en fase de gestació, i membre de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Sostenible, afirmava que el procés que ha seguit Terrassa els ha servit d’inspiració en diversos eixos. l rescindir el contracte  amb l’empresa mixta AGISSA i gràcies a la incidència de la plataforma Aigua és Vida Girona es va apostar per la remunicipalització des de l’equip de govern gironí. Respecte el seu model d’autonomia, per exemple, es va seguir el model de la capital vallesana i es va decidir que el govern assumia la gestió però delegava el lideratge del nou procés a les entitats locals. Per tant, la vinculació amb l’administració existeix però sobretot a nivell estructural. Així ho va confirmar posteriorment el director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, Ismael Peña, que reconeixia com l’administració ha de ser present en aquests processos per oferir el seu suport, però ha de ser la ciutadania qui els lideri.

En general, una diagnosi comuna és que hi ha una manca general de coneixement sobre els actors i serveis tècnics –motivada per l’opacitat característica dels consorcis privats– però a l’hora una forta voluntat de lluitar per un nou model: “aquest ha d’aportar una dimensió socioecològica que el model actual no contempla” conclou Edurne.

La intervenció de Míriam Planas, representant d’Aigua és vida i membre d’Enginyeria sense Fronteres, va aportar la veu de les plataformes ciutadanes, responsables de l’empenta inicial en la creació d’aquests observatoris com a eina essencial en els processos de remunicipalització. Recorda com, fa cinc anys, es van dur a terme les primeres jornades de participació ciutadana emmarcades dins els debats “Parlem de l’aigua” on hi van participar municipis d’altres països, operadors, tècnics i ciutadania.

Temàtiques com la democratització del coneixement, la reivindicació de l’autonomia dels observatoris i el grau de participació dels operadors, encara són claus per a la creació de nous observatoris urbans. “Ara seguim tenint preguntes, però ja gaudim d’una experiència pràctica que podem compartir en dies com avui.”

En el cas concret de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, tot i la voluntat social de re-municipalitzar l’aigua, Aigües de Barcelona (AGBAR) va iniciar un desplegament d’eines de pressió i intimidació que van aturar el procés, “però va ser aleshores que el debat es va fer públic i va fer que l’aigua passés a ser una preocupació compartida quan no ho havia sigut durant molts anys.”

Iniciar el procés per a la gestió directa de les aigües és complex i les empreses privades imposen tot tipus de sancions i processos judicials a qui decideix posar fi a la concessió. “El mes passat vam reunir-nos representants de tots els observatoris per a crear una estratègia comuna, això i aquest congrés, per mi, són exemples de com treballar de forma conjunta, compartir el coneixement i generar formes mancomunades de gestió, el qual és l’eina essencial per a lluitar contra els grans oligopolis.”

Per últim, també es va presentar el treball que s’està fent des del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB i Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció, en col·laboració amb estudiants de grau i de màster de la Universitat de Barcelona, per l’elaboració d’indicadors pel servei de l’aigua i sanejament. Aquest treball és clau per dotar-nos d’eines que ens permetin fiscalitzar els serveis d’aigua i sanejament, permetent la participació ciutadana i establint marcs innovadors de transparència i accés a la informació. “Actualment son inexistents o no es coneixen els indicadors que s’utilitzen des de l’administració pública per controlar el servei de l’aigua que presten diferents operadors. Sense eines com aquestes és impossible conèixer l’estat dels nostres serveis públics”.

Presentació de l’estudi sobre els efectes del Canvi Climàtic en la garantia del Dret a l’Aigua i el Sanejament

Al Primer Congrés d’Aigua Pública també se’n van abordar temes d’actualitat com la gestió de l’aigua en un context global de crisi climàtica. La nostra companya Isa Vilaseca, en representació d’un equip de recerca d’Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció amb el suport de Barcelona Justícia Global, va presentar un estudi sobre el Dret Humà a l’Aigua i sanejament davant l’emergència climàtica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Va compartir la taula “Preservació de fonts i garantia d’abastament” amb Manolo Tomàs, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i Jesús Soler, de la associació ecologista Grup de Defensa del Ter, que van recalcar els efectes de la mala gestió de l’aigua i la ramaderia industrial sobre la regressió del Delta i la contaminació de pous i aqüífers. També es va presentar el Pla Director del Cicle Integral de l’Aigua a l’AMB del qual es van apuntar els principals elements per fer plena la garantia d’abastament davant de la reducció de recursos en un context de canvi climàtic, de la mà d’Aleix Coral de Barcelona Regional.

L’objectiu de l’estudi que vam realitzar conjuntament amb Ecologistes en Acció Catalunya és contribuir a visibilitzar com els riscos de l’emergència climàtica afecten la gestió, els usos i el cicle de l’aigua, i per tant afecten sobre el deure de garantir el Dret Humà a l’Aigua i Sanejament (DHAS), a partir de diferents veus procedents de l’àmbit acadèmic, institucional i de moviments socials i plataformes ciutadanes per una comprensió ecosistèmica i amplia de la gestió de l’aigua. Com a punt de partida, la recerca assumeix les vulnerabilitats de l’AMB en tant que part de la conca mediterrània, assenyalada per Isabel com a “hotspot prominent i com a una de les regions mundials més vulnerables als efectes del canvi climàtic”. Les prediccions d’alteracions de temperatura i d’oscil·lacions de precipitacions (de pluges torrencials fins a períodes de sequera) han permès identificar tendències i afeccions als règims hídrics, al dret a l’accés a l’aigua i altres drets relacionats.

“El canvi climàtic sense dubte ens portarà cap a una disminució de la disponibilitat i conseqüent limitació de l’accés a l’aigua. Aquesta disminució es veurà simultàniament accelerada per canvis en els d’usos del sòl que s’estan donant en els últims anys a les zones de muntanya, per l’abandonament de l’agricultura tradicional, l’expansió de les zones boscoses i l’augment de l’evapotranspiració, que provocarà la disminució dels cabals”, apunta la Isabel Vilaseca.

Altres drets que podrien quedar afectats pels efectes de la crisi climàtica sobre els règims hídrics són la integritat de les persones, danys materials, el dret a la salut i a l’alimentació. Es preveu que les pluges torrencials augmentin la pressió de les xarxes de sanejament ja de per si deficitàries i es constata, amb preocupació, els efectes de l’elevació del nivell del mar sobre els aqüífers del litoral, les estacions depuradores i dessalinitzadores. Igualment, s’alerta sobre l’impacte de l’alteració de les temperatures i precipitacions al comportament químic d’alguns contaminants, la qual cosa pot suposar una degradació creixent de la qualitat dels ecosistemes.

Una altra característica del canvi climàtic  és que els seus impactes seran desiguals. Les zones de major vulnerabilitat urbanística, els deltes i col·lectius específics de la població, com les persones migrants, grans, dones i persones sense dret a la ciutadania seran els que patiran més aquests efectes, així com aquelles persones que actualment pateixen pobresa energètica i hídrica.

L’estudi posa en evidència i contrasta dos grans enfocaments fonamentals amb relació a l’impacte de la crisi climàtica en l’aigua. Per una banda, la perspectiva basada en la idea de seguretat hídrica i desenvolupament sostenible, que planteja mesures per reduir la demanda creixent d’aigua proposant canvis de patrons de consum,  però sense renunciar al model de creixement econòmic (ergo a l’augment de demanda d’aigua), el qual és considerat com a quelcom desitjable. Per l’altra, l’enfocament basat en la idea de sobirania hídrica  alineada amb la Nova Cultura de l’Aigua i la justícia ambiental i climàtica, que qüestiona no només els efectes del canvi climàtic sinó també el model econòmic, els processos històrics que ens han portat aquí i que ens han fet més vulnerables.

Aquest enfocament posa en el centre les preguntes: Aigua per a què; aigua per a qui? Posa sobre la taula no només la necessitat d’una jerarquia i d’un ordre acceptat socialment d’usos d’aigua els efectes i els usos desiguals de l’aigua; sinó també la preocupació sobre el control desobre les infraestructures hídriques i les solucions per fer front a la crisi climàtica, actualment coptades per interessos privats; la necessitat d’assegurar la coherència de polítiques, de manera que es qüestionin i interpel·lin les polítiques urbanístiques expansives i de transvasament que afecten a tot el territori; així com la mercantilització de l’aigua en un context global de finançarització de l’aigua a través de la seva incorporació al mercat de futurs. Entendre l’aigua com a patrimoni públic i comú de múltiples valors i usos indispensables per a la vida humana i pels ecosistemes requereix posar èmfasi en les solucions que tenen capacitat d’apoderament i apostar per l’ús local, social i ambiental de l’aigua amb idees centrals com la sobirania alimentària, energètica i hídrica.

Diversos actors del sector de l’aigua defensen la gestió pública del servei al Primer Congrés de l’Aigua Pública de Terrassa 

El primer Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua es va celebrar durant els dies 24 i 25 de novembre de 2021 a Terrassa. Organitzat per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) i els ajuntaments de Barcelona i Terrassa, el Congrés va acollir diversos actors pertanyents al sector de l’aigua que van presentar visions, opinions i experiències alternatives sobre la defensa de la seva gestió pública. La col·laboració de dues associacions municipalistes de Catalunya, l’Associació Catalana dels Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), conjuntament amb el Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC) i la plataforma Aigua és Vida va ser essencial per al desenvolupament de les jornades.

No només es va parlar de les deficiències estructurals de les concessions i la gestió privada de l’aigua a Catalunya de la mà de representants de l’AMB, Girona, Lleida i d’Aigües Ter-Llobregat, sinó també de l’experiència dels ajuntaments (Montmeló) i diputacions (Promedio), cooperatives a Olesa de Montserrat, empreses municipals com la multi-servei d’Arenys de Munt, i els models consorciats (CONGIAC) i mancomunitats (Solsonès) pel control de les concessions i la gestió pública del servei a petits municipis.

Una altra de les qüestions que es van abordar durant les jornades del Primer Congrés d’Aigua Pública va ser els reptes derivats dels litigis amb operadors privats dels municipis de Ripollet, Terrassa, Girona, Montornès del Vallès i el Consell Comarcal d’Osona i els efectes de les estratègies de judicialització a fi de pressionar als municipis perquè no optin per una gestió directa i pública del servei.

Gabriel Borràs, de l’Oficina del Canvi climàtic de Catalunya, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua Samuel Reyes i la taula que es va convocar per a parlar de les dificultats per a la preservació de fonts i garantia d’abastament, composta pel Grup de Defensa del Ter, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Barcelona Regional i Ecologistes en Acció – Enginyeria Sense Fronteres, van recalcar que la gestió que s’ha fet fins ara amenaça greument els ecosistemes i els usos igualitaris de l’aigua, i que el Dret a l’Aigua i Sanejament (DHAS) és un dret que cal garantir davant del context global d’emergència climàtica. La Isabel Vilaseca, en representació d’un equip de recerca de Ecologistes en Acció i ESF, va compartir les conclusions d’un estudi que vam fet amb el suport de Barcelona Justícial Global sobre els efectes del canvi climàtic en la garantia del DHAS. La relatoria individual d’aquesta intervenció es pot llegir aqui.

Un dels punts claus del Congrés va ser la identificació d’elements essencials per assegurar una millor gestió del servei de l’aigua. Per una banda, el finançament del servei i la tarifació social per tal que ningú quedi exclòs de l’ús de l’aigua van ser les principals idees abordades per Lleonard Carcolé, autor de la Guia sobre la tarifa al servei de l’AMAP, CONGIAC i l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua i Sanejament (AEOPAS) i Mònica Guiteras, qui va presentar la guia de tarificació social que des del grup d’aigua d’ESF hem realitzat per a l’AMAP. Les intervencions de la regidora de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible de l’Ajuntament de Valladolid, María Sánchez, i els gerents d’Aigües de Manresa i de Taigua (Terrassa), Antoni Ventura i Ramón Vázquez, van assegurar la importància, per l’altra banda, de les dades per a una correcta gestió del servei. 

Durant el Congrés també es va parlar de noves governances a la taula en la qual va participar la nostra companya Míriam Planas, d’Aigua és Vida i Enginyeria Sense Fronteres, amb l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i la Universitat de Girona. Resulta indispensable “aconseguir un model de gestió de l’aigua més enllà de la gestió pública, amb l’empoderament ciutadà com a eix fonamental”, apunta Míriam Planas, a través de l’aposta per una gestió educativa i participativa i una nova governança al voltant de l’aigua.

El periodista del diari Crític Roger Palà va posar el fermall final a aquesta última jornada del que ha sigut el Primer Congrés d’Aigua Pública, presentant les conclusions globals de les ponències dels actors acadèmics i de la societat civil, institucions, operadors i altres entitats que han participat en aquest debat sobre la gestió pública de l’aigua. Míriam Planas va posar èmfasis en la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere per fer front a la masculinització del sector en un dia celebrat internacionalment com a Dia de l’Eliminació de les Violències Masclistes, el 25 de novembre. Com a cloenda, subratlla que el Congrés ha sigut una mostra de la capacitat de les associacions, municipis, entitats i moviments de la societat civil per la defensa de la gestió pública, i un cas paradigmàtic de consens intel·lectual, institucional i social per aportar eines no només per fer un control efectiu de les concessions amb operadors privats, sinó també potenciar els processos remunicipalitzadores i la participació ciutadana per avançar cap a una gestió directa i pública que beneficiï els usos ecosistèmics i igualitaris de l’aigua.