Perú: Involució o esperança? Trobades amb Mirtha Vásquez

La setmana passada ens va visitar en diferents actes la Mirtha Vásquez, advocada i defensora d’activistes ambientals, professora universitària, assessora jurídica de Grufides (la nostra contrapart al Perú) i expresidenta del Consell de Ministres del Perú. Ens va explicar i contextualitzar la situació actual del país sud-americà.

La crisi multidimensional que viu el país, el qual ha tingut 6 presidents en 7 anys, l’extractivisme és el seu motor econòmic i que reprimeix fortament als moviments socials; no es pot desvincular del passat fosc de la dictadura de Fujimori dels anys 90; la que va obrir les portes a les inversions de capital estranger a qualsevol preu: polítiques neoliberals i extractivisme. Cal recordar que la Constitució actual del país andí es va redactar el 1993, durant el fujimorisme. Aquest període obscur de la història és l’avantsala de la crisi més preocupant actual: la dels partits polítics. Durant el fujimorisme es va pulveritzar els moviments socials i polítics, i d’aquesta manera, ens trobem a dia d’avui amb partits polítics on predominen els interessos particulars (arribant a flirtejar amb el crim organitzat) i amb absència total d’idees clares per canviar materialment la vida de la seva població. A aquest context s’hi han de sumar estructures que perduren des de la dictadura, com la força estatal per reprimir la dissidència, la narrativa del fujimorisme sobre l’avanç econòmic del país durant el període del seu govern i l’operativa a l’ombra d’aquest moviment polític que ha aconseguit destituir presidents que el guanyaven a les urnes.

És en aquest context sense estructures polítiques fortes que sorgeix la figura de Pedro Castillo, que aglutina els vots de l’antifujimorisme, viu encara en la societat peruana; a la vegada que es presenta com un candidat humil, allunyat de la classe dominant, fet que l’apropa a la pagesia i les classes populars. Ara bé, com la immensa majoria dels partits peruans, Perú Libre no té estructura de partit i està dominat pels seus creadors que l’utilitzen com a eina personal per accedir als poders estatals; arribant al punt de pactar amb el fujimorisme si és necessari. Per tant, ens trobem amb un president que ha de lidiar amb les pressions de molts poders al seu voltant, rodejat de persones tòxiques i sense l’habilitat personal per marcar línies clares de treball pel país, només amb propostes molt pragmàtiques i superficials per no fer enfadar a la dreta dominant. Arriba un moment en el qual a la dreta ja no li fa servei i posa al seu lloc a Dina Boluarte, que no deixa de ser un titella dels poders fàctics del país. No podem oblidar que el govern actual és el responsable de la forta repressió de l’Estat durant les mobilitzacions de finals del 2022 i principis del 2023, amb el resultat de més de 60 morts. A nivell geopolític, durant el període de Castillo hi van haver moltes concessions a empreses xineses i va entrar en joc el valor que té el liti present a Puno. La seva obtenció va precipitar la participació d’Estats Units en la destitució de Castillo i la complicitat amb el govern de Boluarte.

Si parlem del futur, no es preveu massa esperançador, els moviments socials estan desencantats, desarticulats, sense estructura. La punta de llança de les mobilitzacions van ser les comunitats indígenes del sud andí, però van ser brutalment reprimides i, per tant, molt debilitades. Amb aquest context, es fa difícil que pugui sorgir un lideratge fort i amb possibilitats de fer front a la dreta a les futures eleccions. Tot i que el govern actual està totalment deslegitimat socialment i els índexs econòmics preveuen una recessió, no es visualitza una alternativa viable que els faci fora de les institucions. El canvi en la vida material de la població ja s’està notant i pot ser el fruit d’un descontentament que mobilitzi novament a la gent.

Pel que fa al departament de Cajamarca, on té la principal activitat Grufides, es parla d’una calma tensa amb l’empresa minera, ja que aquesta ha parat la seva expansió, degut principalment a les mobilitzacions del 2012; també, a la caiguda del preu del coure i la deslocalització cap a zones del sud del país, sense tanta resistència. Ara bé, la població es troba amb una important manca d’aigua amb l’afegit que les solucions proposades segueixen la lògica extractivista, ja que plantegen la construcció de preses hidràuliques.

Amb tot això, és imprescindible enfortir els moviments socials i de base amb processos estratègics. Cal una cooperació diferent a la dels últims anys, la qual era massa passiva i submisa als governs; ha sigut menyspreada i relacionada amb un “progressisme dolent” que anava en contra de l’avanç del país. Cal que doni suport i enforteixi la societat civil, que s’adapti a la nova configuració del país, a les noves articulacions, entre les que destaquen les del sud del país on dones aimares i quetxues s’han agrupat amb altres dones explotades i marginades pel sistema per lluitar pels seus drets. En general hi ha una demanda urgent d’articulació i estratègia; i particularment, amb els fenòmens climàtics extrems conseqüència del canvi climàtic, processos efectius de gestió de riscos, capacitats existents ja en el país, però no explotades. Si parlem de Cajamarca, cal sumar-li demandes tècniques amb el problema de l’escassetat d’aigua.

Vam poder comptar amb la Mirtha en les següents trobades:

• Dl 16/10 Universitat URV #Tarragona
• Dl 16/10 Facultat de Dret UdG #Girona
• Dm 17/10 ESF (Al nostre local c/ Mandoni 4 #BCN)
• Dj 18/10 Acompanyem a la Mirtha al Parlament de Catalunya per compartir la greu situació política al Perú i la necessitat que iniciatives com el Centre Català d’Empresa i DH, que actualment s’està debatent en seu parlamentària, tirin endavant el més aviat possible.

Fins aviat Mirtha!

Compartim algunes de les fotografies dels darrers dies:

Les companyes de La Mosca TV van aprofitar per fer-li una entrevista, no us la perdeu!

Aprofitem per recuperar l’entrevista que vam fer a la Mirtha en una de les seves estades amb nosaltres fa uns anys:

Els grups de pressió dels combustibles fòssils soscaven les mesures contra la crisi energètica en tota Europa

Brussel·les, 25 d’octubre de 2023 – Els grups de pressió de la indústria dels combustibles fòssils han pressionat amb èxit als governs i a la UE per a soscavar les mesures destinades a reduir les factures de les llars, protegir les persones de la pobresa energètica i gravar els beneficis inesperats durant la crisi energètica, segons mostra una nova recerca de la campanya Polítiques Lliures de Combustibles Fòssils i els seus socis nacionals.

Els estudis de cas realitzats a Itàlia, Espanya, la República Txeca, el Regne Unit i a escala de la UE a Brussel·les han revelat que les empreses petrolieres i gasísticas que es beneficien de la crisi energètica han pressionat per a afeblir i retardar els impostos extraordinaris, tirar per terra les proteccions per a les llars amb dificultats per a pagar, i fins i tot obtenir autorització per a noves perforacions.

Chloé Mikolajczak, coordinadora de la coalició Fossil Free Politics, ha declarat: «L’addicció d’Europa als combustibles fòssils ha creat aquesta crisi energètica, i les empreses més responsables estan pressionant per a obtenir encara més beneficis a costa de les llars que lluiten per pagar les factures que es disparen. Demanar a les petrolieres que assessorin sobre aquesta crisi és com demanar a una guineu que consulti sobre el disseny d’un galliner. Els polítics tenen la responsabilitat de protegir la gent -del col·lapse climàtic i de la cobdícia empresarial-, així que han de posar un tallafocs entre les seves decisions i les empreses que estan darrere d’aquesta destrucció».

La recerca es produeix en un moment en el qual refermen les crides a la creació d’un tallafocs entre la indústria dels combustibles fòssils i la formulació de polítiques climàtiques i energètiques. Membres del Parlament Europeu, de quatre grups polítics, han llançat avui un nou compromís per a una política lliure de combustibles fòssils a Europa, amb l’objectiu de recollir més signatures de cara a les eleccions, i més de 100 organitzacions de la societat civil i sindicats han publicat una declaració demanant el mateix. Tot això després que 100.000 persones signessin una petició per a expulsar a la indústria dels combustibles fòssils de la política.

Principals conclusions de la recerca

• A Itàlia, on el Govern ha nomenat assessor a un grup de pressió dels combustibles fòssils, el gegant del petroli i el gas ENI ha aprofitat la crisi per a assegurar-se més perforacions i noves terminals de gas liquat.
• A la República Txeca, el gegant de l’energia EPH es va valer d’amenaces públiques, un poderós imperi mediàtic i els seus vincles amb el partit polític governant per a retardar i afeblir l’impost sobre els beneficis extraordinaris.
• Al Regne Unit, el grup de pressió dels combustibles fòssils Offshore Energies UK va utilitzar un accés privilegiat, recepcions parlamentàries i grups consultius especials per a garantir que l’impost sobre els beneficis extraordinaris s’afeblís i s’omplís de llacunes.
• A Espanya, les empreses energètiques Endesa, Naturgy i Iberdrola s’han servit d’una complexa xarxa de maniobres polítiques, jurídiques i de relacions públiques, inclosa una sèrie d’empleats que es traslladen o procedeixen dels alts càrrecs de l’administració pública espanyola, per a lluitar contra les mesures que frenen els seus beneficis i fer que siguin les famílies vulnerables les que suportin la càrrega financera en el seu lloc.
• A la UE, el grup de pressió de l’Associació Internacional de Productors de Petroli i Gas ha pressionat -i ha estat convidat a assessorar- la Comissió Europea, pressionant a favor de més gas fòssil i altres tecnologies per a prolongar la vida útil del gas, com la captura de carboni no provada o la infraestructura d’hidrogen, un assessorament que mantindrà les factures altes i a Europa enganxada als combustibles fòssils.

Descarrega aquí la Declaració People Over Polluters en castellà.

Signa aquí la petició i adhereix-te!

Fossil Free Politics és una coalició d’àmbit europeu que advoca per un tallafocs entre la indústria dels combustibles fòssils i la política climàtica. Està coordinada per Corporate Europe Observatory, Food and Water Action Europe, Amics de la Terra Europa, Global Witness i Greenpeace UE.

El festival Transhumant arriba a Enginyeria Sense Fronteres

Estem molt contentes d’acollir a la nostra seu el festival Transhumant, un festival que té com objectiu divulgar el cinema compromès i humanitari que no es veu en els mitjans de comunicació i plataformes habituals.

Dijous 2 de novembre

EXPLOTANT L’EDÈN: ÎLE-À-VACHE (Llargmetratge) + TESTIMONI (Curt)

Entrada gratuïta amb taquilla inversa amb previ registre. Tota la informació aquí.

Dijous 9 de novembre

FLORES DE TIERRA QUEMADA: ESTRATEGIAS DE TERROR EN GUATEMALA Y ESPAÑA (Llargmetratge)

Entrada gratuïta amb taquilla inversa amb previ registre. Tota la informació aquí.

Dijous 16 de novembre

LA SAGRADA FAMILIA (Llargmetratge)

Entrada gratuïta amb taquilla inversa amb previ registre. Tota la informació aquí.

ESF participem en una jornada de mobilització a Madrid a favor de la pròrroga de l’actual prohibició de talls de subministraments

Una quarantena d’activistes denunciem davant les seus de les tres principals energètiques el poder de l’Oligopoli

A continuació, es convoca una concentració amb organitzacions de tot l’Estat davant del Congrés per reclamar que es mantinguin les principals mesures de protecció

Aquest darrer cap de setmana ESF vam participar en una marató reivindicativa a Madrid per reclamar al Govern de l’Estat i als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats la pròrroga de l’actual prohibició de talls de subministrament d’aigua, llum i gas a llars vulnerabilitzades i l’assumpció del deute generat per part de les grans companyies de l’Oligopoli. La jornada va consistir en una ruta per les seus de les tres principals empreses energètiques espanyoles i una posterior concentració davant del Congrés.

El periple va començar el divendres a la nit quan un autocar amb gairebé quaranta activistes, convocades per l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i ESF, vam arrencar des de Barcelona en direcció a Madrid. Al seu interior, gent de col·lectius diferents com Aigua és vida, la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse), End Fossil Barcelona o diversos nodes de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).

Arribats a Madrid a trenc d’alba, la primera parada la vam efectuar a la seu d’Iberdrola, on vam presentar el primer dels capgrossos que serien protagonistes durant la jornada. I és que durant tot el dia vam comptar amb la participació de tres figures amb les cares dels màxims responsables de les tres grans energètiques de l’Oligoli. A continuació, la ruta va fer parada també a les seus d’Endesa i Naturgy on es va aprofitar per desplegar una pancarta perquè aquestes empreses assumeixin el deute contret per les llars vulnerabilitzades des de l’entrada en vigor de la prohibició de tall el 2020.

Un cop acabat el recorregut, ens vam dirigir a la Plaza de las Cortes, davant del Congrés dels Diputats on ens vam trobar amb activistes de més d’una vintena d’organitzacions de tot l’Estat. Allà es va celebrar una concentració, una roda de premsa i finalment un simbòlic judici popular contra les companyies de l’Oligopoli perquè aquestes assumeixin la seva responsabilitat envers la pobresa energètica.

La jornada va tenir molta repercussió mediàtica i volem que sigui tinguda en consideració per part dels corresponents responsables polítics perquè implementin les mesures proposades per les entitats convocants, destacant entre elles la pròrroga de la prohibició de talls (amb caràcter permanent) i la condonació del deute acumulat per les llars vulnerabilitzades a càrrec dels beneficis de l’Oligopoli.

A continuació compartim les fotografies més destacades:

Llistat d’organitzacions impulsores:

Aliança contra la Pobresa Energètica
Amigos de la Tierra
Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres
Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
AeioLuz
Asociación SOCAIRE
Aigua és Vida
Xarxa per la sobirania energètica (Xse)
La Palma Renovable
Energía Bonita S. Coop.
Diecisiete Coop
Asociación Comunidad Energética Sierra
Sol Sierra Soluciones Renovables S.L
Ecologistas en Acción
Stop Desahucios Móstoles
Coordinadora de Vivienda de Madrid
Eureka
Plataforma Cívica por la luz en Cañada Real
Coordinadora de Pensionistas
Plataforma en defensa del sistema público de pensiones Móstoles
Sindicato Inquilinas Madrid
CCOO
Greenpeace
Red Agua Pública

Les organitzacions alertem sobre un 2024 amb milers de talls de subministraments si no s’estén l’actual prohibició

Més de vint organitzacions participen en una jornada reivindicativa que conclou amb una concentració davant el Congrés dels Diputats

La moratòria de talls perdrà la seva vigència a finals d’any, i davant l’actual incertesa política, més d’un milió de llars espanyoles poden perdre la protecció

Nota de premsa

Més d’una vintena d’organitzacions i entitats socials han participat avui a Madrid en una jornada reivindicativa contra el poder de les grans empreses energètiques, la conseqüència directa de les quals és la pobresa energètica i per a demanar que es mantingui la moratòria de talls de subministraments bàsics vigent des de 2020. Si no es prorroga la prohibició de talls de subministrament, que finalitza el 31 de desembre de 2023, podríem trobar-nos amb una gran crisi de talls d’aigua, llum i gas amb conseqüències catastròfiques per a milers de llars.

L’actual moment d’incertesa política i la interinitat del Govern, a l’espera del pròxim intent d’investidura, genera molta preocupació i ansietat en més d’un milió i mig de llars beneficiàries del bo social, que depenen de l’aprovació de les mesures adequades per a garantir els seus drets més bàsics. Per això, les organitzacions exigeixen al pròxim executiu que apliquin les mesures urgents que demanda la situació davant la qual ens trobem:

• En primer lloc, es reclama la pròrroga de la moratòria de talls d’aigua, llum i gas en llars vulnerabilitzades, garantint així els drets fonamentals de la ciutadania en els quals l’energia és transversal, així com el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS) reconegut per Nacions Unides. En paral·lel, s’ha d’avançar per a fer permanent la prohibició de talls en llars vulnerabilitzades en la línia del que han proposat tant la Comissió com el Parlament Europeus en el marc de la reforma del mercat comú de l’electricitat.
• A més, s’exigeix que tots els impagaments des de 2020 associats a aquesta mesura siguin assumits per les grans empreses del sector, els beneficis nets del qual no han parat d’incrementar-se en els últims anys com una forma de “compensació social” per tractar-se d’un subministrament essencial, amb una cartera de clients assegurada en un mercat altament rendible i amb poca competència.
• En relació amb l’oligopoli energètic, es denuncia també la seva responsabilitat amb l’actual situació d’emergència climàtica, sent precisament Endesa, Naturgy i Iberdrola la segona, quarta i vuitena empreses espanyoles que més diòxid de carboni van emetre l’any 2022 respectivament.
• D’altra banda, les veïnes de la Canyada Real, sense llum des de fa més de tres anys, exigeixen una solució a l’actual vulneració de drets, denunciada per una pluralitat d’organismes i organitzacions internacionals.
• Davant l’evident augment del cost de la vida a causa, entre altres, al caràcter sistèmic del preu de l’electricitat, del qual les energètiques i l’augment exponencial dels seus marges empresarials són indiscutiblement responsables, el col·lectiu de pensionistes reclama un sistema de pensions just i digne per a totes.
• En l’actual crisi ecosocial les llars són l’últim refugi climàtic davant onades de calor i fred. En canvi la major part dels fons europeus no s’estan dedicant a millores energètiques de les famílies més vulnerables i que viuen en règim de lloguer. Es reclama la priorització de la rehabilitació energètica i els subsidis per a instal·lacions d’autoconsum renovable als barris i famílies més vulnerabilitzades independentment del règim de propietat dels immobles.
• Finalment, des del moviment en defensa del dret a l’habitatge, es reclama que es garanteixi l’accés universal a l’habitatge, sense que existeixin amenaces de talls de subministraments, acumulació de deutes o desnonaments. En conseqüència, demandem la implementació d’una moratòria indefinida que previngui aquestes situacions de manera permanent.

Una jornada de lluita per a defensar el dret als subministraments

La jornada ha començat en la seu d’Iberdrola, en el districte de Hortaleza, on s’ha presentat un capgròs que representa a Ignacio Sánchez Galán, president d’Iberdrola. La ruta de denúncia ha passat després per les seus d’Endesa a Barajas i Naturgy al barri de Salamanca, on han desfilat també els capgrossos de José Bogas i Francisco Reynés i s’han desplegat pancartes reivindicatives.

A mig matí, activistes i manifestants s’han concentrat en la Plaza de las Cortes, davant l’edifici del Congrés dels Diputats, moment en el qual s’ha produït un “judici popular” a les grans energètiques i una roda de premsa per a compartir el conjunt de reivindicacions i demandes. En aquest judici popular, diferents afectades per pobresa energètica han traslladat les seves queixes i reclamacions als màxims directius d’Endesa, Naturgy i Iberdrola. La sentència ha estat clara: el Govern haurà de prohibir els talls i les empreses, assumir el cost del deute.

La jornada ha finalitzat amb un dinar popular que ha unit a activistes de tot l’Estat per a estrènyer llaços i continuar col·laborant en la lluita contra el poder corporatiu de l’oligopoli energètic i a favor de la garantia dels drets bàsics de tota la ciutadania i especialment de les llars vulnerabilitzades. Les organitzacions convocants han fet notar que no defalliran fins que la moratòria de talls i la resta de mesures exigides siguin una realitat.

A continuació, s’inclou una llista de totes les organitzacions i entitats participants:

Alianza contra la Pobreza Energética
Amigos de la Tierra
Asociación Internacional de Ingeniería Sin Fronteras
Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
AeioLuz
Asociación SOCAIRE
Aigua és Vida
Xarxa per la sobirania energètica (Xse)
La Palma Renovable
Energía Bonita S. Coop.
Diecisiete Coop
Asociación Comunidad Energética Sierra
Sol Sierra Soluciones Renovables S.L
Ecologistas en Acción
Stop Desahucios Móstoles
Coordinadora de Vivienda de Madrid
Eureka
Plataforma Cívica por la luz en Cañada Real
Coordinadora de Pensionistas
Plataforma en defensa del sistema público de pensiones Móstoles
Sindicato Inquilinas Madrid
CCOO
Greenpeace
Red Agua Pública

Radiografia del lobby energètic – Recerca

En la recerca d’àmbit internacional «Radiografia del lobby energètic» desenvolupada pel periodista Raúl Novoa González juntament amb Enginyeria Sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Fossil Free Politics revelem l’arsenal de pressions que el lobby de les energètiques utilitza per a maximitzar els seus beneficis.

Además de las presiones judiciales, políticas y mediáticas ejercidas por Endesa, Naturgy e Iberdrola, la investigación destapa una nueva forma de puertas giratorias: abogados del Estado y funcionarios del máximo nivel a sueldo de estas empresas para batallar por sus intereses particulares.

En un contexto de crisis económica y de precios, y en parte gracias a ello, las grandes compañías continúan engordando sus beneficios anuales. Para ello, estas grandes empresas despliegan distintas armas: batallas judiciales contra medidas del Gobierno, presiones en la Unión Europea o gran inversión en publicidad, entre otras. La investigación que hoy se publica presenta un amplio abanico de ejemplos de estas prácticas y analiza cómo componen un conjunto sistemático elaborado para influenciar en las políticas públicas en defensa de su beneficio privado.

Uno de los descubrimientos más llamativos es el de una nueva forma de puertas giratorias:

“Dentro de los servicios jurídicos de Iberdrola, Endesa y Naturgy, destaca una figura: la de abogado del Estado. Se sitúan en la categoría A1 del cuerpo de empleados públicos en el Estado español. Estos funcionarios tienen que superar uno de los exámenes más duros para su puesto y conocen al dedillo las debilidades y fortalezas de la Administración. Cobran, como mínimo, unos 60.000 euros al año en 14 pagas, algunos alcanzan incluso los 100.000 euros anuales. Aún así, muchos optan por buscar una mayor retribución salarial y piden una excedencia, mantienen su plaza pública y trabajan en la empresa privada.”

En el informe “Radiografía del lobby energético” se encuentran numerosos detalles sobre ésta y muchas otras de las armas que se usan para incidir en las decisiones del poder público.

La investigación se enmarca en la campaña europea People Over Polluters y ha sido desarrollada por el periodista Raúl Novoa González, junto con la Alianza contra la Pobreza Energética (APE), la Asociación Internacional de Ingeniería Sin Fronteras (ISF) y Fossil Free Politics. En dicha campaña se fomenta el conocimiento sobre el papel de las grandes corporaciones en la vulneración de derechos humanos y en la crisis climática. En este marco se han realizado también investigaciones paralelas en países como Reino Unido, Italia y República Checa, que se publicarán conjuntamente la próxima semana.

En el informe publicado hoy, se realiza una radiografía del lobby energético en el Estado español. El foco se pone en el arsenal usado por Endesa, Naturgy e Iberdrola para anteponer sus intereses económicos frente a los derechos de la ciudadanía y, en particular, de los hogares vulnerabilizados.

Todo esto sucede a las puertas de un momento crítico: el 31 de diciembre de 2023, si no se prorroga la medida, terminará la moratoria de cortes de suministro de agua, luz y gas. Según las organizaciones sociales, esta prohibición temporal que se aprobó como parte del Escudo Social frente a la crisis del coronavirus debe convertirse en una medida permanente. La investigación revela cómo ha sido imposible conocer por parte de las instituciones públicas y de las empresas el volumen de deuda que se ha acumulado a raíz de esta medida.

Podeu descarregar la recerca Radiografia del lobby energètic (en castellà) aquí.

Declaració de Popayán arran de la trobada «Horizontes de la Gestión Pública y Comunitaria del Agua»

Els passats 25, 26, 27 de setembre de 2023 vam participar a Colòmbia a “Horizontes de la Gestión Pública y Comunitaria del Agua”. Arran de la trobada compartim la declaració resultant.

La Plataforma d’Acords públic Comunitaris de les Amèriques (PAPC) ha decidit realitzar la Trobada Horitzons de la Gestió Pública i Comunitària de l’aigua el 25, 26, 27 de setembre de 2023 a la ciutat de Popayán, Cauca, Colòmbia, per a compartir experiències, coneixements i vivències que ens permetin renovar la nostra comprensió sobre noves i velles estratègies de despulla i privatizaciòn de l’aigua per a enfrontar-les, organitzar-nos i combatre-les.

Persones, organitzacions i moviments de les Amèriques, Europa, Àfrica i Àsia, vam organitzar sessions aquests tres dies en la capital del Departament del Cauca retent homenatge a aquest Territori de confluència de centenàries lluites dels pobles indígenes i les comunitats negres i pageses en defensa de la terra, les cultures i l’aigua. Però volem lamentablement assenyalar que alguns dels nostres companys d’Àfrica i Àsia no van poder ser aquí a causa de la injustícia i el racisme que caracteritzen la mobilitat internacional a través de l’atorgació arbitrària i inequitativa de vises i permisos de viatge. Lamentem les barreres per a l’entrada a Colòmbia dels nostres compañerxs del sud global que demostra que la mobilitat internacional està controlada per forces racistes i colonials que limiten les possibilitats de solidaritat cara a cara entre pobles anteriorment colonitzats. Insistirem a trencar les barreres, trobar-nos i enfortir els intercanvis dels pobles del sud.

Amb la nostra presència en el massís colombià, rendim també tribut al gran riu Cauca en la seva conca alta, als seus afluents, els rius Molino, Pedres, Pisojé, Palacé actuals fonts de proveïment de la ciutat de Popayán, així com els rius Vinagre que neix en l’antiga Mina de Sofre en les faldilles del Volcà Puracé, tambien ajunten les seves aigües els rius Negre, Ejido, Blanco, Profund, Saté, i Claret que fan part d’aquest mosaic hídrosocial que creua d’orient a occident el municipi de Popayán.

L’aigua ens crida, ens parla, ens recorda amb la seva pròpia veu que és un ésser viu. L’aigua està en constant moviment, és núvol, mar i nevat, rius i llacs, pluja, rosada i deu. L’aigua humiteja la nostra terra, la Pachamama, dona vida als ecosistemes dels quals nosotrxs mateixos depenem, som parts d’ells, fluïm amb ells i hem de defensar-los.

L’aigua és el naixement de la vida i per a alguns un do de Déu i una expressió de la gràcia de Déu a perpetuïtat per a tota la creació. És una condició bàsica per a tota la vida en la Terra i ha de ser preservada i compartida en benefici de totes les criatures i de la creació en general. L’aigua és font de salut i benestar i exigeix responsabilitat als éssers humans. L’aigua és font de salut i benestar i ens demanda responsabilitat als éssers humans. L’aigua és un element present en pràcticament tots els éssers vius sobre la faç de la terra. L’aigua ens uneix.

Volem construir una democràcia de l’aigua. Només una relació ètica, recíproca, transparent, comunitària, no lucrativa i desinteressada amb l’aigua pot possibilitar la democràcia, la convivència i la pau entre nosotrxs i l’aigua.

Constatem, pel contrari, processos que ens volen relacionar amb l’aigua amb violència, interès, apropiació, i menyspreu. Processos que volen sotmetre l’aigua i la naturalesa a les lògiques dels mercats, dominats per les finances i els agents financers en cerca de noves oportunitats de mercat per a inversions i beneficis privats. Es valen de la desregulació de l’economia i el retir de l’estat i el seu control corporatiu, arrasen amb tot el comú, amb tot el públic i el comunitari. Volen atrapar, dominar i sotmetre a l’aigua.

Financerització i noves estratègies de despulla de l’aigua

En el context actual, ens enfrontem a diferents manifestacions de la privatització i mercantilització de l’aigua com per exemple la seva financerització. Informes dels últims Relators Especials sobre el Dret Humà a l’Aigua i Sanejament han cridat l’atenció sobre aquestes problemàtiques. El moviment de l’aigua saluda i recolza els informes dels relators.
Empreses, corporacions i agències de cooperació internacional utilitzen un doble discurs en els seus enfocaments cap a la gestió de l’aigua. D’una banda, parlen de drets, conservació i bona governança i, per l’altre, promouen mecanismes de captura privada, mercantilització i esquemes de negocis que involucren l’aigua i els ecosistemes. Entre les propostes més preocupants assenyalem l’ingrés de l’aigua en els mercats financers i la concepció de la mateixa com un actiu amb el qual especular sobre la seva disponibilitat i valor en el futur.

Amenaces a la gestió pública

La gestiòn pública i comunitària de l’aigua i en general les conquestes de l’estat social de dret producte de les lluites obreres i populars en aquestes llargues quatre dècades de neoliberalisme, han viscut l’amenaça del domini del capital financer enfrontat al capital industrial i comercial, lliurant al mercat els serveis essencials i continua avançant en l’acaparament de terres riques en aigües i minerals, en l’acumulació d’informació i coneixement i de diners. És una època signada per la crisi ambiental i el canvi al qual obliga l’ús desaforat de l’anomenada Intel·ligència Artificial que canvia amb passes de gegant l’àmbit laboral i que porta a més acumulació i despulla, a més pobresa i èxode, a multiplicar la gent que el capitalisme no necessita. Una relaciòn estat mercat al servei de l’acumulació i la despulla i no del benestar i la integració social. Augmenta la pobresa, la migració forçada per les guerres i el canvi climàtic.

La captura corporativa i mafiosa dels estats del benestar es dona de la mà d’una privatització de la política i amenaça la sobirania pública sobre la gestió de l’aigua. Marcs legals que afavoreixen models privatitzadors de gestió de l’aigua i la financerització de béns comuns. Lleis i normes fetes per a privatitzar, van convertir els organismes públics en empreses comercials i industrials regides per normes del dret privat. Es van promoure els associo públic privats. La corrupció, el nepotisme i el prebendalismo de la política són pràctiques que amenacen la legitimitat i la transparència de la gestió pública.

El control monopolitzador dels mitjans de comunicació, els algorismes de les xarxes socials, la privatització dels processos d’informació i comunicació colonitzen la circulació de dades, coneixements i narratives sobre la gestió de l’aigua. Soscaven i desvirtuen la institucionalitat pública de gestió de l’aigua, promouen l’individualisme trencant els vincles solidaris en el treball i la comunitat. A més, els organismes públics tercerizan components de la cadena de subministraments, precarizan i divideixen als treballadors, trenquen els llaços de comunitat en les entitats de gestió pública de l’aigua.

Aquests processos de corporativització, financerització i desprestigi de la gestió de l’aigua i el sanejament van de bracet amb el descuit, l’abandó o l’apropiació privada de les fonts, de la quals todxs depenem per a la nostra supervivència. Els problemes de contaminació per agrotòxics, per deixalles industrials, per la inadequada disposició d’escombraries, per la mineria i les seves deixalles amenacen la integritat de la gestió pública de l’aigua, la nostra salut i descarreguen sobre la col·lectivitat problemes creats per l’interès privat.

Amenaces a la gestió comunitària de l’aigua

Un calidoscopi de milers d’organitzacions comunitàries de molt diferents tipus, formes i dimensions garanteixen l’accés material a l’aigua a milions de dones i homes en els nostres continents. Són invisibles i, no obstant això, garanteixen l’accés a l’aigua i a la vida a un enorme nombre de comunitats. Lleis i normes es converteixen en obstacles per a la seva existència mateixa perquè pretenen la seva corporització i desconeixen la seva arrel, la seva complexitat i diversitat com a organitzacions d’economia social i solidària, com a organitzacions comunals, de veïnes i veïns que garanteixen l’accés i subministrament de l’aigua a les famílies.

La megamineria, els monocultius i la contaminació per agrotòxics, la desforestació en zona de recàrregues hídriques, el creixement urbà desordenat i els megaprojectes extractivistes, amenacen l’existència de les associacions, les juntes d’aigua, els aqüeductes comunitaris i les cooperatives que realitzen la gestió comunitària de l’aigua. A més, la falta d’assistència tècnica i la postura d’expropiadora d’uns certs sectors dels nostres estats soscaven la capacitat i legitimitat de les nostres organitzacions comunitàries que a més de proveir aigua a les nostres famílies realitzen una gestió ambiental que protegeix, restaura, recupera, i conserva les conques, els aiguamolls, els aqüífers i les deus.

Nous projectes mercantilistes com els fons d’aigua i certes, mal dites, mesures basades en la naturalesa, pretenen tornar els béns naturals en recursos valorats monetàriament, posant en risc les fonts d’aigua i la sobirania hídrica de les nostres comunitats i pobles.

Lxs defensores de l’aigua

La defensa de l’aigua posa sovint en risc la integritat física i psicològica i la vida mateixa de nuestrxs compañerxs i de les nostres organitzacions i la permanència de les nostres comunitats en els seus territoris. Al seu torn, l’acció de defensa de la gestió pública de l’aigua realitzada per les organitzacions sindicals és un risc per a lxs compañerxs trabajadorxs de les empreses públiques i privades. Ressalta la situació de Colòmbia, país en el qual més de 1.000 defensors de drets humans i líders socials han estat assassinats des de 2016, Defensoria del Poble.)

Ens comprometem a actuar solidàriament per a cuidar a nostres compañerxs, a les nostres organitzacions i comunitats. Actuarem amb responsabilitat davant el risc i l’amenaça
dotant-nos de les eines necessàries. Així mateix, fem un anomenat a la societat civil de tots els pobles per a comprometre’s a cuidar i protegir la vida i integritat física de todxs lxs defensorxs de l’aigua amb especial atenció a les dones.

Les nostres alternatives i propostes

Volem viure en els nostres territoris rurals i en els nostres barris i ciutats amb tranquil·litat, en pau, treballant i estudiant, recreant la nostra existència, gaudint la família i la comunitat i això només és possible en aliança amb l’aigua. La nostra llibertat està lligada a la llibertat de l’aigua, per això la nostra vida, és el seu defensa, la nostra gestió solidària, és la lluita contra la seva privatització i mercantilització.

Acords Públic Comunitaris

Continuarem impulsant els acords entre municipis i entre organitzacions públic-comunitàries com a alternatives a la privatització i com articulació entre la societat civil i els governs locals amb accions concretes que reivindiquin i treballin pel dret humà a l’aigua i pel dret a l’autogestió comunitària de l’aigua.

Remunicipalització

Recolzem els processos de recuperació de gestió de l’aigua per a retornar-la a mans públiques. Ens comprometem a intercanviar experiències que permetin revertir els processos de privatització i prevenir davant les amenaces que plana sobre els organismes públics existents. Enfortirem les accions per a transformar els marcs legals que protegeixen i defensen la privatització de la gestió de l’aigua. Secundarem i Impulsarem Iniciatives legislatives pel dret humà a l’aigua, la gestió pública, comunitària i participativa de l’aigua. Promourem observatoris ciutadans que garanteixin la participació ciutadana i exigeixin la transparència en la gestió. Recerca de l’acció d’empreses transnacionals en l’exterior i denúncia de les vulneracions de drets humans i ambientals.

Es constata que, mitjançant les experiències de remunicipalitzacions i recuperació de les empreses, la gestió privada és més cara que la gestió pública, una centrada en el guany i la renda, l’altra a garantir l’accés i subministrament d’aigua en condicions democràtiques de justícia, equitat i igualtat.

Comunitats blaves

Impulsarem les Comunitats, Escoles i Universitats Blaves com a institucions i moviments que es comprometen amb valors, principis i pràctiques que reconeixen i defensen l’aigua com un bé comú i com a dret humà fonamental. Per a nosotrxs, és una oportunitat per a construir una nova narrativa i fer visibles les alternatives comunitàries a la privatització que van més enllà del públic-estatal.

El certificat de Comunitat Blava dona legitimitat i reconeixement internacional a les pràctiques desenvolupades col·lectivament en les nostres comunitats i organitzacions. És una distinció que vincula a les comunitats amb organitzacions socials i institucions públiques d’altres llocs que han assumit compromisos similars.

El Fòrum dels Pobles per l’Aigua: articulació internacional

Des de 2003 els FAMA contribueixen a solidificar l’articulació de la societat civil i dels Moviments per Aigua. Organitzem el FAMA de Mèxic l’any 2006, el d’Istanbul l’any 2009, el de Marsella l’any 2012, el de Brasília l’any 2018 i el de Dakar l’any 2022. Any rere any, FAMA rere FAMA, ens hem adonat que el Fòrum Alternatiu Mundial de l’Aigua ja no és un espai alternatiu, sinó el Fòrum que els nostres pobles, comunitats, societats i que governs necessiten. La qualitat democràtica i l’enteniment de l’aigua com un dret humà i ben comú vital alberguen una major representativitat que ens conforma com el Fòrum dels Pobles per l’Aigua.

Perspectiva feminista, antiracista i interseccional en els moviments de l’aigua

Les polítiques neoliberals de l’aigua formen part d’un sistema racista, colonial i patriarcal.
Reconeixem i incorporem com a valors propis les transformacions viscudes per la humanitat—motivades pel moviment social de dones—i el feminisme en la vida privada i l’esfera pública, en el treball, el llenguatge i la política. Defensem aquestes conquestes, les aprofundim i lluitem per la justícia, la igualtat i l’equitat de gènere en les nostres comunitats, organitzacions i moviments.

Rebutgem el racisme i tota forma de discriminació contra les diversitats sexuals. Assumim la perspectiva i l’enfocament interseccional en la vida de les nostres organitzacions i xarxes.
En la nostra lluita contra la despulla de l’aigua, ens comprometem a no reproduir la seva violència en les nostres estructures i pràctiques organitzatives, i a garantir la igualtat i l’equitat en tots els àmbits de la vida, de les organitzacions i processos de lluita per la defensa de l’aigua, la vida i els territoris.

Organitzant-nos cap a Bali, Indonèsia

Ens comprometem a participar activament en els preparatius i mobilització cap a Bali, on es realitzarà el pròxim Fòrum Mundial de l’Aigua. Ens estem organitzant amb i en solidaritat amb els nostres companys d’Indonèsia.

Rumb a El Salvador

A 20 anys del sorgiment de la Xarxa Vigilància Interamericana per a la Defensa i Dret a l’Aigua, REDVIDA, quan es reuneixen lideratges i representacions d’organitzacions socials a San Salvador, El Salvador, ens solidaritzem amb el poble salvadorenc que està patint les arbitrarietats d’una dictadura repressiva i en clar menyspreu als Drets Humans. Som testimonis de la persecució política, les captures arbitràries de persones defensores de drets humans i activistes polítics, socials i comunitaris, que han encoratjat a la migració i a l’exili. Ens posicionem en solidaritat i suport a les justes lluites per la defensa de la vida amb tots els drets per a totes les persones. Manarem una missió de solidaritat i celebrarem la VII assemblea de la REDVIDA en aquest país en 2024.

Alegres, transparents i en moviment com l’aigua.

Popayán, 27 de setembre de 2023

Xarxes

• Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios de las Américas, PAPC
• Red Africana de Justicia por el Agua, AWJN
• Red Vigilancia Interamericana de Defensa y Derecho al Agua, REDVIDA
• Red Nacional de Acueductos Comunitarios de Colombia, Colombia
• Red Nacional de Juntas de Agua de El Salvador, El Salvador
• Consorcio de Juntas de Agua de Sucumbíos, Napo y Orellana, Ecuador
• European Water Movement, EWM
• Foro Italiano de los Movimientos por el Agua, Italia
• People’s Water Forum, PWF
• Ecumenical Water Network, EWN
• Ecumenical Water Network, Brasil

Organitzacions Internacionals

• Proyecto Planeta Azul
• Internacional de Servicios Públicos
• Transnational Institute, TNI

Organitzacions

• African Water Commons Collective, South Africa
• Fundación Abril, Bolivia
• Sindicato Agrario Villa Flor de Pucara, Bolivia
• Federação Nacional dos Urbanitários, FNU, Brasil
• Observatório Nacional dos Direitos à Água e ao Saneamento, ONDAS, Brasil
• ENDA, Colombia
• Sindicato de Trabajadores de ACUAVALLE, SINTRACUAVALLE, Colombia
• Corporación Ecológica y Cultural Penca de Sábila, Colombia
• Asociación Comunitaria Unida por el Agua y Agricultura, ACUA, El Salvador
• Ingeniería Sin Fronteras, ISF, España
• Centro de Voluntariado Internacional, CeVI, Italia
• emp’ACT, Suiza