Ja disponible la Revista del II ENDHAS: defensant l’aigua i el sanejament com a drets humans
La publicació recull els principals debats, testimonis i propostes sorgits durant la trobada celebrada a Salvador de Bahia, que va reunir més de 350 persones de moviments socials, comunitats i organitzacions de l’Amèrica Llatina.
Ja es pot consultar la Revista de la II Trobada Nacional de Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament (II ENDHAS), una publicació que recull els principals debats, reflexions i propostes sorgides durant la trobada celebrada a Salvador de Bahia, al Brasil.
Fruit d’un procés col·lectiu que va reunir més de 350 participants entre moviments socials, organitzacions comunitàries, investigadors, estudiants i representants institucionals, la revista esdevé una eina de memòria i incidència per continuar avançant en la defensa de l’aigua i el sanejament com a drets humans.
La publicació aborda qüestions clau com la privatització i la financerització dels serveis d’aigua i sanejament, el racisme ambiental, les desigualtats territorials, la justícia climàtica, les tecnologies socials i la gestió comunitària de l’aigua. Les diferents aportacions coincideixen a assenyalar que l’accés a aquests serveis essencials continua condicionat per factors socials, econòmics, racials i territorials que afecten especialment les comunitats més vulnerabilitzades.
La dimensió internacional ocupa un lloc destacat a la revista. Experiències procedents de Xile, Equador i El Salvador mostren que la defensa del dret humà a l’aigua és una lluita compartida arreu de l’Amèrica Llatina. Els testimonis recollits evidencien tant els impactes de la mercantilització de l’aigua com la força de les organitzacions comunitàries per construir alternatives basades en la gestió democràtica i el bé comú.
La revista també destaca el paper de la Plataforma d’Acords Públic-Comunitaris de les Amèriques (PAPC) i d’altres xarxes que promouen models de gestió públics i comunitaris com a resposta als processos de privatització i concentració empresarial que afecten el sector.
A més de recollir experiències i testimonis, la publicació presenta recomanacions elaborades col·lectivament durant l’encontre. Entre aquestes destaquen el reforç de la participació social en la presa de decisions, la garantia d’un mínim vital d’aigua potable, l’impuls de la gestió comunitària, l’aplicació de tarifes socials i la incorporació de la justícia climàtica i la lluita contra el racisme ambiental en les polítiques públiques.
Més que una memòria de l’esdeveniment, la Revista del II ENDHAS és una invitació a continuar teixint aliances i impulsant accions col·lectives per garantir que l’aigua i el sanejament siguin drets efectius per a totes les persones.
Descarrega la revista aquí.
Aquesta iniciativa s’emmarca en les accions impulsades amb el suport de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) per promoure la defensa del dret humà a l’aigua i l’intercanvi d’experiències entre comunitats i organitzacions d’Amèrica Llatina.
Centres de dades, intel·ligència artificial i justícia hídrica: resistències des dels territoris
Un seminari de Just Water Futures analitza els impactes socials i ambientals de la infraestructura digital i comparteix experiències de mobilització comunitària als Estats Units i Xile.
El seminari de febrer del 2026 de Just Water Futures, titulat: AI and Water Justice: Data Centers as Sites of Struggle, va explorar les formes en què comunitats de diferents territoris de les Amèriques s’estan organitzant enfront dels Centres de Dades, denunciant la falta de consulta directa a les comunitats afectades i la petjada ecològica que aquests projectes generen. La sessió va abordar estratègies de resistència i organització, incloent-hi la presentació d’una eina per a activistes compartida per Steven Renderos.
La trobada, coordinada per Isidora Cruxên membre de Just Water Futures i professora titulada en Queen Mary University of London, va comptar amb la participació de:
- Steven Renderos, director executiu de Media Justice, una organització nacional pels drets mediàtics i tecnològics de les comunitats racialitzades als Estats Units. Durant més de 10 anys ha liderat campanyes sobre accés a les telecomunicacions, concentració corporativa de mitjans i tecnologies, vigilància i impactes de les grans empreses tecnològiques.
- Nicolás Bejarano, arquitecte, investigador i doctorand en la UC Xile, especialitzat en l’estudi dels centres de dades hiperescalables i les implicacions socials i ambientals en els territoris locals. La seva recerca se centra especialment en la justícia ambiental vinculada a les infraestructures digitals a Amèrica Llatina.
En primer lloc, Steven Renderos, explica que des de Media Justice fa molts anys que s’organitzant per lluitar contra el control que grans empreses i governs tenen sobre tecnologia i mitjans especialment en comunitats racialitzades. A més, menciona que abans treballaven en temes com el discurs d’odi o la vigilància digital, però que ara la major part del seu treball se centra en els centres de dades i la infraestructura que fa que funcioni la intel·ligència artificial. També insisteix que això no és només un problema dels Estats Units, sinó part d’un model global on grans empreses extreuen recursos i poder a costa de les comunitats locals.
A més, Steven parla del context polític actual dels Estats Units i de com empreses gegants tecnològiques estan cada vegada més lligades al poder polític, especialment amb el govern de Trump. Segons ell, els controls públics i les regulacions ambientals s’han tornat més febles, i això facilita que empreses construeixen els centres de dades. Defensa que moltes comunitats s’adonen massa tard d’aquests projectes i que les decisions es prenen sense transparència, i això afecta l’aigua, electricitat i recursos locals.
Renderos emfatitza que això provoca un augment de la mobilització social. Hi ha molta gent que ha començat a organitzar-se per frenar aquests projectes perquè veuen l’impacte directe a les seves ciutats. Un dels principals problemes, és l’enorme consum d’aigua i energia dels centres de dades, fins i tot, en zones on ja hi ha sequeres o falta de recursos. Amb tot i això, assenyala que la pressió veïnal i les campanyes locals aconsegueixen victòries importants, bloquejant alguns projectes i obligant a replantejar uns altres.
Nicolás Bejarano, d’altra banda, fa una presentació sobre la seva recerca i exposició desenvolupada al costat de comunitats de Quilicura, a Xile, per a reflexionar sobre la relació entre els centres de dades, intel·ligència artificial i l’aigua. Bejarano descriu l’origen de la seva recerca després d’arribar a Xile i de com va començar a observar els aiguamolls de la zona i els conflictes polítics i ambientals que existeixen al voltant d’ells. A través de mapes, tallers i treballant amb associacions veïnals, van mostrar com aquest tipus d’infraestructures digitals han afectat al territori, especialment sobre el consum d’aigua i la deterioració ambiental.
Bejarano explica a la presentació que hi ha la percepció que “el núvol” o la intel·ligència artificial és quelcom “abstracte”, quan en realitat depèn d’enormes infraestructures que consumeixen moltíssims recursos. També esmenta que van col·laborar amb activistes, investigadors i gent local per visibilitzar aquests problemes i crear noves maneres de representar el conflicte.
El webinar posa de relleu com els centres de dades i IA formen part d’un model tecnològic amb impactes socials i ambientals sobre territori, especialment en relació amb l’aigua i energia. A més, destaca la importància de les mobilitzacions comunitàries i la necessitat d’impulsar alternatives de desenvolupament tecnològic basades en regulació, transparència i justícia ambiental.
La decisió del TC suposa un nou atac als drets bàsics, afavoreix els interessos de l’oligopoli energètic i debilita les eines que han protegit milers de famílies davant la pobresa energètica
La decisió del Tribunal Constitucional de limitar la protecció contra els talls de subministrament prevista a la Llei 24/2015 posa en risc una de les principals eines de protecció davant la pobresa energètica a Catalunya. Una vegada més, com ja va passar amb part de les mesures d’habitatge de la mateixa llei, el Tribunal Constitucional es posiciona al costat dels interessos de les grans companyies de l’oligopoli energètic i torna a limitar la capacitat de Catalunya per legislar i protegir drets socials davant una emergència que continua afectant milers de llars vulnerabilitzades.
La Llei 24/2015 ha demostrat àmpliament la seva eficàcia. Només durant els seus primers cinc anys va permetre evitar més de 200.000 talls de subministrament a Catalunya, protegint així centenars de milers de persones d’una situació de vulnerabilitat extrema. Parlem d’una llei que ha salvat vides i que ha estat una eina imprescindible davant un model energètic injust, especulatiu i en mans de poques empreses que acumulen beneficis milionaris mentre moltes famílies no poden garantir l’accés a serveis bàsics com la llum, l’aigua o el gas.
La força de la Llei 24/2015 no només es reflecteix en les xifres de talls evitats. Gràcies a la pressió social i a la capacitat organitzativa dels moviments socials, aquesta llei també va permetre forçar grans empreses com Endesa i Agbar a signar convenis que incorporaven mecanismes de condonació del deute. En el cas d’Endesa, al voltant de 41.000 llars s’han beneficiat d’aquestes mesures. Aquestes dades evidencien que la llei no només és necessària, sinó que ha funcionat i obligat les grans subministradores a assumir la seva responsabilitat envers la pobresa energètica.
El Tribunal Constitucional ignora deliberadament el context polític, social i democràtic en què va néixer aquesta norma. La Llei 24/2015 és una conquesta col·lectiva impulsada pels moviments socials a través d’una ILP que va recollir més de 150.000 signatures i que es va aprovar per unanimitat al Parlament de Catalunya. Que una llei avalada socialment, aprovada sense cap vot en contra i demostrada efectiva durant més de deu anys pugui ser desmantellada d’aquesta manera envia un missatge molt greu a la ciutadania: que fins i tot els consensos socials més amplis poden quedar subordinats als interessos econòmics de les grans empreses.
Les conseqüències d’aquesta decisió no són abstractes ni simbòliques. El Tribunal Constitucional pren una decisió jurídica amb efectes molt concrets sobre la vida de les persones: famílies que poden quedar-se sense llum, aigua o gas. No podem permetre més víctimes per pobresa energètica ni oblidar casos com el de la Rosa de Reus, que va morir després que li tallessin el subministrament elèctric. En ple 2026, és inadmissible que hi hagi persones obligades a escollir entre menjar o encendre la calefacció mentre les grans energètiques continuen incrementant els seus beneficis.
Accions urgents per evitar nous talls
Ara mateix, a Catalunya hi ha 197.867 llars que disposen de bo social i que, per tant, estan protegides davant dels talls en cas d’impagament. Tanmateix, aquesta protecció depèn de la moratòria estatal, l’anomenat escut social, que si res no canvia finalitza el 31 de desembre de 2026. A més, diversos estudis alerten que el bo social no arriba ni de lluny a totes les llars que el necessiten. Segons un estudi d’ESADE i Oxfam Intermón, Catalunya és la tercera comunitat autònoma de l’Estat amb més recorregut pel que fa a possibles llars que podrien beneficiar-se del Bo Social Elèctric i que actualment no hi accedeixen: prop del 80% de les potencials beneficiàries queden fora del sistema, només per darrere de Canàries i Cantàbria. Això significa que desenes de milers de famílies en situació de vulnerabilitat poden quedar completament desprotegides davant aquesta sentència.
Per entendre l’impacte real de la sentència del Tribunal Constitucional caldrà saber quantes de les llars protegides fins ara per la Llei 24/2015 no disposen de bo social. Aquesta informació, avui, no és pública, i això augmenta encara més la preocupació davant les conseqüències que aquesta resolució pot tenir sobre milers de famílies. En aquesta mateixa línia, dades facilitades per Endesa mostren que el 86,81% de les llars amb IRER ni tan sols inicien els tràmits per sol·licitar el bo social, fet que evidencia les enormes barreres administratives i d’accés existents i reforça la necessitat urgent de desplegar mecanismes de protecció automàtics i efectius.
Davant d’aquesta situació, el Departament de Drets Socials ha de fer un pas endavant. Li reclamem que elabori un full de ruta per afrontar el nou escenari i que aprofiti l’espai de la Taula de Pobresa Energètica per consensuar una resposta conjunta i coordinada amb les administracions i entitats que hi formen part. Les administracions no poden limitar-se a lamentar la sentència: calen mesures urgents i contundents per evitar que aquesta decisió es tradueixi en nous talls de subministrament, més exclusió i més patiment social.
També exigim que les empreses energètiques assumeixin la corresponsabilitat que estableix la llei i deixin de traslladar el cost de la pobresa energètica a les famílies i als serveis socials municipals. La pobresa energètica no és un problema individual, sinó una conseqüència directa d’un model energètic profundament desigual que prioritza els beneficis privats per sobre dels drets bàsics de la població.
Des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, la Plataforma d’Afectades per l’Hipoteca i l’Observatori DESCA continuarem organitzades, mobilitzades i defensant que l’accés a l’energia sigui garantit com un dret i no tractat com un privilegi. No acceptarem cap retrocés en drets ni que milers de llars quedin desemparades davant els abusos de les grans companyies subministradores.
“De Dakar a Abu Dhabi”: moviments socials i xarxes globals preparen la Conferència de l’Aigua de l’ONU 2026
El webinar “De Dakar a Abu Dhabi: Caminos hacia la justicia hídrica”, organitzat per la xarxa Just Water Futures al març de 2026, va ser una sessió informativa del Fòrum Popular de l’Aigua centrada en la preparació de la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Aigua de 2026. La trobada, celebrada després del Fòrum Popular de l’Aigua de Dakar (Senegal), formava part del cicle de seminaris impulsat amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua.
La reunió, coordinada per Meera Karunananthan, va reunir diverses veus expertes i representants de moviments socials vinculats a la justícia hídrica, que van oferir una visió general dels propers passos de cara a la trobada del Fòrum Popular de l’Aigua a Abu Dhabi. Hi van participar:
- Dinesh Suna, membre del World Council of Churches i de la Xarxa Ecumènica de l’Aigua.
- David Boys, secretari general adjunt de Public Services Internacional.
- Aderonke Ige, membre de la Xarxa Africana per la Justícia de l’Aigua.
- Henry Simarmata, membre de la xarxa de Just Water Futures, el Fòrum Popular de l’Aigua i KruHa Indonesia.
- Amb comentaris especials del relator especial de les Nacions Unides sobre el Dret a l’Aigua i al Sanejament, Pedro Arrojo-Agudo.
Dinesh Suna explica que la primera Conferència de l’Aigua de les Nacions Unides es va celebrar en 1977 en Mar del Plata (Argentina), i que després de 46 anys sense una nova convocatòria la segona va tenir lloc en 2023 en Nova York. Durant aquest temps, segons Suna menciona, les NNUU van deixar espai a organismes amb interessos corporatius, com el cas del Consell Mundial de l’Aigua, a impulsar el Fòrum Mundial de l’Aigua, cada tres anys. Responent a aquest model, criticat per prioritzar interessos econòmics sobre el dret a l’aigua, van sortir iniciatives alternatives promogudes per moviments socials com el Fòrum Popular de l’Aigua creat en 2022.
D’altra banda, David Boys, critica el model de financerització de l’aigua impulsat des de començaments dels anys 2000, especialment a través d’aliances públiques-privades que prometien una major inversió privada en el sector. Defensa que el finançament privat només funciona en sectors amb beneficis ràpids, mentre que en l’aigua i el sanejament les inversions requereixen llargs períodes de retorn de benefici. Per això, proposa que es defensi la necessitat d’informar la participació local en la financerització, la recerca acadèmica i pressió als països de cara a la pròxima conferencia de NNUU, en línea de les iniciatives impulsades per Pedro Arrojo.
Per part seva, Henry Simarmata, va destacar que el procés de Dakar ha permès generar un espai ràpid d’articulació entre la xarxa de Just Water Futures, especialment entorn a debats sobre la financerització de l’aigua. També assenyala la necessitat d’emfatitzar el dret a l’aigua i al sanejament, donar suport a la proposta de Pedro Arrojo i construir una plataforma social capaç de defensar la primacia dels drets humans en l’agenda del desenvolupament.
Des de Nigèria, Aderonke Ige, explica que la Xarxa Africana per la Justícia de l’Aigua no busca fer un cas a part per Àfrica, sinó visibilitzar els matisos i problemes comuns del Sud Global. Defensa l’aigua com a un dret humà i no com una mercaderia, criticant la privatització i models de finançament impulsats per aliances públic-privades, que moltes vegades generen més deute i desigualtat per a països com Zàmbia o Nigèria. També fa una crítica a l’extractivisme, que el califica de destructiu per als ecosistemes i les comunitats, posant d’exemple l’explotació de recursos com el liti o la comercialització de l’aigua africana. També reivindica el paper central de les comunitats, i especialment, de les dones defensores de l’aigua.
Finalment, Pedro Arrojo-Agudo explica que l’esdeveniment de Dakar ha obert un escenari favorable per avançar en els objectius de la xarxa de Just Water Futures. En aquest sentit, defensa la necessitat de crear un mecanisme multilateral que permeti reunions periòdiques sota la responsabilitat de l’ONU que permet donar continuïtat als debats de coordinació internacional sobre l’aigua i el sanejament.
Arrojo també destaca un enfocament basat en els drets humans, situant l’aigua com a dret humà. També reclama una participació social àmplia, pobles indígenes, comunitats pageses i persones defensores dels drets humans dins dels espais institucionals de debat i presa de decisions. Finalment Arrojo també planteja poder elaborar un nou manifest de cara a la Conferència de 2026.
Aquesta conversa del webinar obre noves línies de reflexió sobre el paper del govern del Senegal en els processos de privatització, i els esforços institucionals per poder facilitar la participació dels moviments socials i comunitats afectades en els espais internacionals de debat.
Ens sumem a la carta internacional per una Conferència de l’Aigua de l’ONU amb enfocament de drets humans
Enginyeria Sense Fronteres ens hem adherit a la carta impulsada per la Plataforma Social i dels Pobles Indígenes per l’Aigua en el marc del procés preparatori de la Conferència de l’Aigua de Nacions Unides 2026.
La iniciativa, promoguda juntament amb Pedro Arrojo, relator Especial de l’ONU sobre els drets humans a l’aigua i al sanejament, reclama que les futures Conferències de l’Aigua es consolidin com a espais permanents sota el paraigua de les Nacions Unides, amb una participació real i vinculant de la societat civil, els pobles indígenes, les comunitats i els operadors públics i comunitaris.
La carta també defensa que aquestes conferències incorporin de manera central un enfocament basat en els drets humans, situant al centre les persones i col·lectius que pateixen amb més intensitat les conseqüències de la crisi hídrica, les desigualtats i la mercantilització de l’aigua.
La iniciativa reconeix especialment el paper dels pobles indígenes i les comunitats que, arreu del món, sostenen i defensen els ecosistemes hídrics davant les dinàmiques d’explotació i privatització.
Des d’ESF compartim aquesta mirada perquè entenem que l’aigua no pot quedar subordinada als interessos privats ni a lògiques extractivistes. La defensa del dret humà a l’aigua requereix institucions democràtiques fortes, gestió pública i comunitària dels serveis essencials i espais de participació real de les comunitats afectades.
Fa anys que des d’ESF, conjuntament amb moviments socials i organitzacions aliades, impulsem processos de defensa de la gestió comunitària de l’aigua i de participació territorial a països com El Salvador. També treballem a Catalunya per avançar cap a models de gestió pública, democràtica i orientada al bé comú.
En un context marcat per l’emergència climàtica, la sequera i l’augment de les desigualtats, considerem imprescindible reforçar els espais internacionals que garanteixin la participació social i la defensa de l’aigua com a dret i no com a mercaderia.
Podeu llegir la carta completa i adherir-vos aquí.
[Infografies] El Centre Català d’Empresa i Drets Humans: una eina clau per investigar i actuar davant vulneracions de drets
Enginyeria Sense Fronteres hem elaborat una sèrie d’infografies per explicar de manera clara com podria funcionar el futur Centre Català d’Empresa i Drets Humans: un organisme públic necessari per investigar vulneracions de drets humans i ambientals comeses per empreses amb activitat a Catalunya.
Aquest material visual tradueix de manera accessible la metodologia d’investigació i actuació recollida al Treball de Fi de Màster Impunitat corporativa i impacte exterior al Sud Global. Proposta d’una metodologia d’acompanyament per al Centre Català d’Empresa i Drets Humans, elaborat per Marta Buyreu Jorba i dirigit per Gemma Tejedor Papell, Jordi Segalàs Coral, Sandra Tous Rodríguez i Nicolás O’Ryan Febre. Amb aquestes infografies volem contribuir a fer comprensible una proposta que considerem urgent i necessària.
La seva publicació arriba, a més, en un moment clau: l’aprovació en les properes setmanes de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans per part del Parlament de Catalunya. Després de més de deu anys d’incidència col·lectiva del Grup Català d’Empresa i Drets Humans, del qual Enginyeria Sense Fronteres formem part, Catalunya fa un pas pioner per dotar-se d’una eina pública per investigar vulneracions de drets humans i ambientals vinculades a empreses que operen al nostre territori.
Una proposta per passar de la impunitat a la rendició de comptes
Massa sovint, les vulneracions de drets humans vinculades a l’activitat empresarial queden impunes. Comunitats desplaçades, contaminació de rius, vulneracions laborals o persecució de persones defensores del territori són només algunes de les conseqüències d’un model econòmic que prioritza el benefici per sobre de la vida.
El Centre Català d’Empresa i Drets Humans neix com una proposta per contribuir a revertir aquesta situació. La seva funció seria investigar denúncies de vulneracions comeses fora del territori català però vinculades a empreses que operen aquí, i activar mecanismes per exigir responsabilitats, reparar els danys i evitar que es repeteixin.
Com funcionaria?
Les infografies expliquen, de manera visual, les diferents fases del procés:
- Recepció i admissibilitat de la informació: valoració inicial de la denúncia, els indicis disponibles i la relació amb l’empresa.
- Investigació i documentació del cas: recollida de proves, classificació del risc i traçabilitat empresarial, en coordinació amb organitzacions locals i persones defensores.
- Valoració jurídica i estratègica: definició de la millor via d’actuació amb les comunitats afectades.
- Acció formal i resposta pública: activació de mecanismes legals, institucionals i de pressió pública.
- Seguiment, reparació i garanties de no repetició: acompanyament a les víctimes i difusió i monitoratge del cas.
- Informe final públic: transparència i retorn social del procés.
Fer visibles els impactes per transformar les regles del joc
Aquestes infografies volen acostar a la ciutadania una proposta concreta per avançar cap a un marc de control públic de les empreses, posar fi a la impunitat corporativa i situar els drets humans i la justícia ambiental al centre.
Des d’ESF defensem que Catalunya ha de dotar-se d’eines efectives per garantir que les empreses que hi operen respectin els drets de les persones i dels territoris arreu.
Et convidem a consultar i compartir les infografies per ajudar a fer créixer aquest debat.
Com pot Barcelona contribuir a garantir el dret a l’aigua al Sud Global?
Presentem un nou estudi d’Enginyeria Sense Fronteres on analitzem com Barcelona i altres operadores públiques poden compartir coneixement amb municipis del Sud Global per enfortir la gestió pública de l’aigua.
Des d’Enginyeria Sense Fronteres publiquem l’estudi Estudi sobre potencials PUPs o cooperacions tècniques entre l’Ajuntament de Barcelona i ajuntaments del Sud Global, una recerca elaborada per Maria Planells Hernández que analitza com les administracions públiques poden col·laborar per enfortir la gestió pública de l’aigua i avançar en la garantia del dret humà a l’aigua i al sanejament.
L’estudi posa el focus en els partenariats públic-públic (PUPs): aliances entre entitats públiques basades en l’intercanvi de coneixement, la cooperació tècnica i la solidaritat institucional. En un context marcat per la crisi climàtica, l’escassetat hídrica i les desigualtats globals, aquest tipus de col·laboracions poden tenir un impacte rellevant amb recursos relativament baixos, millorant la gestió dels serveis d’aigua i reforçant les capacitats locals.
Que pot aportar Barcelona?
La recerca constata que Barcelona compta amb un bagatge tècnic i institucional útil per enfortir la gestió pública de l’aigua en altres municipis. En particular, Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA) ha desenvolupat experiència en la gestió d’aigües pluvials, els sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS), l’aprofitament de recursos hídrics alternatius o la planificació davant sequeres i episodis extrems.
Aquest coneixement acumulat pot ser especialment útil per a municipis del Sud Global que afronten reptes similars. No es tracta de traslladar models de manera acrítica, sinó de compartir aprenentatges i solucions adaptables a cada realitat local.
L’estudi també assenyala que aquest potencial no recau només en Barcelona. A Catalunya hi ha operadores públiques, ajuntaments i espais de coordinació com Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública que acumulen experiència i capacitats per impulsar cooperacions tècniques.
Quins obstacles dificulten aquestes aliances?
Malgrat aquest potencial, avui continuen existint barreres importants: la manca de canals estables per posar en contacte entitats, la dificultat per accedir a finançament adaptat, la falta de temps dels equips tècnics o la complexitat administrativa. A més, aquestes col·laboracions requereixen confiança, temps i continuïtat, i no sempre encaixen amb les lògiques curtes de molts programes de finançament.
En molts territoris del Sud Global, les entitats comunitàries que sostenen l’accés a l’aigua continuen excloses dels espais de decisió i dels recursos institucionals. Tot i ser actors clau en la defensa del dret a l’aigua, sovint no tenen el reconeixement ni el suport necessari per participar en igualtat de condicions.
Què proposem?
Des d’ESF defensem que la cooperació pública i sense ànim de lucre ha de tenir un paper central en les polítiques de justícia global. Per això, l’estudi planteja la necessitat de crear mecanismes d’impuls i acompanyament, facilitar eines per identificar capacitats i necessitats entre entitats, i reforçar el paper d’agències i plataformes que poden actuar de pont entre territoris.
També és clau garantir la participació de les comunitats i organitzacions de base, especialment allà on la gestió de l’aigua recau en estructures comunitàries. Aquestes aliances no són només una eina tècnica: són una aposta política per defensar els serveis públics, els béns comuns i el dret a l’aigua arreu.
Consulta l’estudi complet aquí i descobreix com la cooperació entre administracions públiques pot contribuir a garantir el dret humà a l’aigua.
Aquest estudi s’ha elaborat amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
El municipalisme reclama la titularitat pública de la xarxa elèctrica
Una Proposició No de Llei impulsada per l’AMEP i presentada per sis grups parlamentaris reclama recuperar el control públic d’una infraestructura clau per a la transició energètica i el bé comú
Sis grups parlamentaris han registrat aquest dimecres al Congrés dels Diputats una Proposició No de Llei per reclamar la titularitat pública de la xarxa de distribució elèctrica. La iniciativa, impulsada per l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP) amb el suport de Fundación Renovables, compta actualment amb el suport de 119 municipis, dues diputacions, un consell comarcal i diverses entitats.
La proposta, presentada per SUMAR, ERC, EH Bildu, BNG, Més-Compromís i Podemos, defensa que la xarxa de distribució elèctrica —una infraestructura essencial per a la vida quotidiana i la transició energètica— passi a ser de titularitat pública. L’objectiu és avançar cap a una gestió més transparent, descentralitzada i orientada al bé comú.
Actualment, la xarxa està en mans d’operadors privats que funcionen en règim de monopoli natural, amb poc control públic i amb una gran capacitat de condicionar el model energètic. Segons denuncia l’AMEP, aquesta situació genera dificultats per connectar nous projectes renovables, retards en la transició energètica i obstacles per a noves inversions industrials, a més de limitar la capacitat d’intervenció de les administracions públiques sobre una infraestructura estratègica.
La proposta defensa un canvi de model que permeti recuperar la titularitat pública de la xarxa elèctrica i avançar cap a una gestió transparent, amb més capacitat de decisió per a municipis i comunitats autònomes, accés públic a les dades i una planificació energètica orientada al bé comú i no als interessos privats.
També preveu una transició gradual del model actual cap a aquest nou marc, amb garanties per als operadors existents.
👉 Des d’Enginyeria Sense Fronteres fa anys que defensem que la transició energètica no pot quedar en mans dels mateixos oligopolis responsables del model extractivista i desigual actual. Democratitzar l’energia implica avançar cap al control públic i comunitari de les infraestructures estratègiques, garantint la participació ciutadana i posant l’energia al servei de les necessitats col·lectives i no del benefici privat.
En un context d’emergència climàtica i d’augment de les desigualtats, recuperar capacitat pública sobre el sistema energètic és una qüestió de sobirania, justícia social i democràcia.
La proposta es preveu que es debati durant el mes de juny al Congrés dels Diputats.
Presentem “El misteri d’un peix motoritzat”, el nou conte sobre justícia global d’Enginyeria Sense Fronteres.
Què passa quan una nova tecnologia arriba a un lloc i transforma la manera de relacionar-nos, jugar o viure? És possible avançar sense perdre el sentit de comunitat?
Aquest nou conte infantil ens porta a un llac on tots els peixos de colors gaudeixen fent natació sincronitzada en grup. Però l’arribada d’un peix amb una aleta motoritzada revolucionarà el llac i farà que tothom vulgui imitar-lo. Entre tombarelles, salts i velocitat, els peixos descobriran que no tot el que sembla modern o espectacular acaba sent millor per a tothom.
Una història que convida a reflexionar, des de l’humor i l’aventura, sobre la tecnologia, el consum, el treball col·lectiu i la transformació del nostre entorn.
- Conte infantil per a infants de 7 a 9 anys
- Il·lustrat per Albert Plaza Nualart
- Amb la col·laboració de Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
A Enginyeria Sense Fronteres creiem en materials pedagògics que ajudin a imaginar altres maneres de relacionar-nos amb la tecnologia, els recursos i la vida en comunitat. Perquè educar també és obrir preguntes i imaginar futurs més justos i sostenibles.
📚 A més del conte, també impulsem activitats de contacontes per apropar aquesta història a escoles, biblioteques i espais educatius, generant espais participatius per parlar col·lectivament sobre tecnologia, sostenibilitat i vida en comunitat. Contacta’ns per a més informació.🐠💧
Descarrega aquí el conte.
Teixim aliances amb sentit per sostenir la justícia ambiental i social
En un context d’emergència climàtica i d’augment de les desigualtats, garantir l’accés a l’aigua i a l’energia com a drets és més urgent que mai. Aquests serveis bàsics continuen sent objecte de mercantilització i disputa, amb impactes directes sobre la vida de milions de persones.
Davant d’aquesta realitat, a Enginyeria Sense Fronteres fa més de 30 anys que treballem per defensar aquests drets i construir alternatives basades en la gestió pública i comunitària, la justícia ambiental i la centralitat de les persones i els territoris.
Aquest treball requereix compromís col·lectiu i també recursos que permetin donar continuïtat als processos i reforçar les lluites.
Aliances per sostenir processos i drets
En aquest context, impulsem una nova línia d’aliances amb empreses, cooperatives i entitats de l’economia social i solidària que vulguin contribuir a sostenir processos de transformació real.
Entenem aquestes aliances com una eina per teixir complicitats, reforçar el treball col·lectiu i garantir la continuïtat de projectes que defensen drets i construeixen alternatives.
Posar l’economia al servei de la vida
En un moment en què sovint l’activitat econòmica es desvincula dels impactes socials i ambientals, creiem que és necessari avançar cap a models que situïn la vida al centre.
Les aliances amb Enginyeria Sense Fronteres són una manera concreta de fer-ho, contribuint a la defensa dels béns comuns, a la garantia de drets i a la construcció de societats més justes i sostenibles.
Avantatges fiscals
Les aportacions econòmiques a Enginyeria Sense Fronteres tenen també avantatges fiscals per a persones i empreses, d’acord amb la normativa vigent.
Parlem?
Si compartiu aquesta mirada i voleu explorar una aliança amb Enginyeria Sense Fronteres, ens podeu contactar sense compromís.
👉 Podeu consultar tots els detalls, exemples, i el dossier explicatiu aquí.
😊 Tens dubtes? Contacta amb nosaltres i parlem-ne.
Construir aliances amb sentit és una manera concreta de posar l’economia al servei de la vida.
En què estem implicades?
