271 entitats alertem al Congrés: la reforma de la Directiva Marc de l’Aigua posa en risc els ecosistemes i la salut
271 entitats alertem des del Congrés que la reforma de la Directiva Marc de l’Aigua impulsada per la Comissió Europea pot debilitar la protecció dels ecosistemes aquàtics i la salut pública. Davant la crisi climàtica, reclamem no rebaixar garanties, sinó reforçar-ne l’aplicació i defensar l’aigua com a bé comú.
Avui, 20 d’abril, hem estat al Congrés dels Diputats per posar sobre la taula una preocupació compartida per centenars d’organitzacions: la reforma de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) que impulsa la Comissió Europea pot suposar un retrocés greu en la protecció de l’aigua a Europa.
En el marc de la jornada “Aigua en risc: la reforma de la Directiva Marc de l’Aigua”, 271 entitats del món científic, acadèmic i social hem alertat que els canvis plantejats, sota el discurs de la simplificació administrativa, poden debilitar eines clau que fins ara han servit per protegir rius, aqüífers i zones humides.
El que es presenta com una simplificació pot acabar traduint-se en una reducció de garanties. La reforma obre la porta a agilitzar autoritzacions ambientals amb menys control, menys transparència i menys capacitat d’avaluar els impactes reals dels projectes. En aquest escenari, el principi de no deteriorament —un dels pilars de la Directiva— queda especialment en qüestió.
I això no és menor. Parlem d’una normativa que ha estat clau per obligar els Estats membres a protegir i millorar l’estat de les masses d’aigua. En un context de crisi climàtica, amb sequeres cada cop més freqüents i una pressió creixent sobre els recursos hídrics, rebaixar aquestes garanties no és una opció tècnica: és una decisió política amb conseqüències directes sobre els ecosistemes i la salut de les persones.
Des de les entitats ho tenim clar: la Directiva Marc de l’Aigua no és un obstacle, sinó una eina imprescindible. No cal debilitar-la, sinó aplicar-la millor i amb més ambició.
També preocupa el context en què es planteja aquesta reforma. S’està impulsant sense una avaluació integral dels seus impactes i al marge dels mecanismes habituals de revisió. Això és especialment greu si tenim en compte que l’última avaluació, l’any 2019, ja concloïa que la Directiva és adequada per assolir els seus objectius.
A més, una de les conseqüències més preocupants és el precedent que pot generar. Tot i que sovint es posa el focus en projectes industrials o miners, modificar la Directiva per flexibilitzar les condicions ambientals pot acabar afectant el conjunt d’activitats econòmiques. És una escletxa que, un cop oberta, pot ser difícil de tancar.
Des d’Enginyeria Sense Fronteres, juntament amb la resta d’entitats, defensem que l’aigua no pot quedar sotmesa a lògiques de simplificació que prioritzin interessos econòmics a curt termini. L’aigua és un bé comú i un dret, i la seva protecció ha de situar-se al centre de les polítiques públiques.
Per això, reclamem a la Comissió Europea que faci marxa enrere i centri els seus esforços en allò que realment és urgent: garantir el compliment dels objectius ambientals, reforçar els mecanismes de control i avançar cap a una gestió de l’aigua que posi la vida al centre.
