Defensa del Territori: Enfrontant el Model Extractivista Nord-Sud
Compartim experiències per la Justícia Ambiental des de Guatemala i Catalunya, i presentem les infografies que mostren els resultats de l’informe «Aigua, vida i Salut«
Aquest passat 27 i 28 de juny va tenir lloc la jornada “Defendiendo el Territorio Norte-Sur. ¿Cómo desafiamos el modelo económico desde nuestras acciones y saberes?” organitzada per Farmamundi i Ecologistes en Acció i co-organitzada per l’Insititut de les Desigualtats i Enginyeria Sense Fronteres.
La Jornada va abordar la defensa del territori front un model extractivista que prioritza el lucre. El mateix model, que amenaça a territoris com Centreamèrica, també impacta a regions com Catalunya, pel qual s’ha volgut teixir aquest compartir entre processos de defensa del territori tant des de Guatemala com des de Catalunya. Tal com van dir les defensores de Guatemala durant la jornada: “Acompañar las luchas de los Pueblos nos afecta a todas. Si no hay agua, no hay vida.”
ESF hem coorganitzat la taula rodona Territori Aigua, la qual ha posat èmfasi en l’impacte que té a Guatemala l’extractivisme per part de la agroindústria, majoritàriament en mans de transnacionals. Comptant amb una mirada més local, el debat també ha abordat el model de gestió de l’aigua a Catalunya, i com aquest model afecta la vida i la salut de les persones i comunitats als diferents territoris.
Les defensores de Guatemala, Marta Reina Coy Choc, del Consell del Moviment de Comunitats en defensa de l’Aigua Qana’ Ch’och’ de Guatemala, i Katia Orantes, de Protection International Mesoamerica, van compartir les problemàtiques que pateixen a Guatemala a causa de les hidroelèctriques i els monocultius, especialment per part del cultiu de canya i de la palma africana, indústries que desvien i contaminen els rius, afectant la vida i salut de les persones i amb grans conseqüències ambientals.
L’Edurne Bagué, d’Aigua és Vida, va contextualitzar el procés de privatització de l’aigua a Catalunya i com aquest vulnera drets humans i ambientals. Posteriorment va explicar com el procés de remunicipalització i la creació d’Observatoris Ciutadans de l’Aigua permeten una major transparència, control de la gestió de l’aigua i garantiment de drets, tant bàsics en el context actual de múltiples crisis socials i ambientals.
Es va destacar també la importància que l’acadèmia i la investigació incorporin epistemologies del sud. És així com es forma la cosmovisió i es possibilita un canvi de relat, facilitant que en un futur puguin donar-se canvis legislatius que afavoreixin el dret humà a l’aigua i al sanejament.
Fang Fang Chen, d’ISGlobal, va abordar l’exposició de contaminants químics a l’aigua i la proliferació de microorganismes a l’aigua que suposen activitats com l’agroindústria, relacionant-ho amb injustícies mediambientals. Va remarcar que tot i que a Barcelona l’aigua d’aixeta és de bona qualitat, un 60% de la població beu aigua embotellada, malgrat el cost ambiental i econòmic que suposa i el major percentatge de microplàstics que conté.
L’Anna Rius, de l’Institut de les Desigualtats, va presentar les principals conclusions de l’informe “Aigua, vida i Salut”, el qual identifica les principals conseqüències poblacionals en la salut per la manca d’aigua, especialment en les dones, l’exposició a contaminants produïda per una gestió deficitària del subministrament i altres vulneracions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament.
Les següents infografies mostren alguns dels resultats de l’informe respecte tres temàtiques que hem volgut destacar: salut física i mental, accés a l’aigua i gènere al món, i contaminació de l’aigua.
Tant la taula rodona com les infografies, son activitats emmarcades en el projecte La factura de l’aigua a Barcelona vulnera la salut al Sud Global, finançat per l’Ajuntament de Barcelona.
