Gènere i Energia: 8 mesures per a incorporar una mirada feminista en el sector energètic

Des d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), en el marc del projecte “Empowering Underrepresented Women in the Energy Sector (EUWES)”, presentem una sèrie de recomanacions per a incorporar la mirada de gènere en el sector energètic que creiem rellevant de cara al futur Govern de Catalunya.

D’acord amb l’informe “Mapatge de les polítiques d’energia i gènere en l’Estat espanyol” que vam fer públic el novembre de 2023, el sector energètic està fortament masculinitzat, tant en el pla tècnic com en els espais de presa de decisió i de formulació de polítiques. Per tant, incorporar la mirada de gènere al sector energètic és fonamental per identificar i abordar les desigualtats sistèmiques que enfronten les dones en aquest àmbit.

És crucial fer un pas cap a la construcció d’un sector més inclusiu i equitatiu, on les dones tinguin igual accés a oportunitats de lideratge, presa de decisions i desenvolupament professional. A més, en reconèixer i valorar les perspectives i experiències úniques de les dones en relació amb l’energia, podem dissenyar polítiques i estratègies més efectives per a promoure la sostenibilitat, la justícia social i l’apoderament econòmic de tots els sectors de la societat.

Tot i que l’índex d’igualtat de gènere a Catalunya el 2021 va ser del 76,5 sobre 100, els indicadors d’igualtat de gènere a Catalunya de 2023, recollits per l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, aporten dades que constaten la necessitat de noves polítiques amb mirada de gènere:

• Tot i que les dones estan més formades i qualificades en general, només un 33% de les gerències i direccions d’empreses estan ocupades per dones; d’altra banda, en camps més vinculats a l’energia, podem veure que només es matriculen un 25% de dones a estudis d’Enginyeria o Arquitectura.
• Pel que fa a l’ocupació en el sector de les TIC, hi ha aproximadament un 31% de dones treballant-hi.
• En l’àmbit polític, tot i que hi ha paritat al Parlament, al capdavant de les alcaldies només hi ha un 28% de dones.
• Finalment, és rellevant destacar que el 72% dels contractes a temps parcial els ostenten les dones, que també demanen el 85% d’excedències laborals per cura de fills o familiars; el sector de les cures està fortament vinculat a l’accés domèstic a serveis energètics.

Les 8 mesures que proposem des d’Enginyeria sense Fronteres per a incorporar una mirada feminista al sector energètic

• 1. Reconèixer i mitigar els impactes per raó de gènere

     Cal iniciar un procés de reconeixement i mitigació dels impactes als col·lectius de dones més perjudicades i excloses pel funcionament actual del sector energètic des d’una perspectiva interseccional, com ara: dones amb baixos ingressos, aturades, amb feines precàries, dones grans, amb fills dependents, amb diversitat funcional, migrants o mares solteres.

     És necessari elaborar un estudi d’impacte de gènere de TOTES les propostes legislatives referents al sector energètic.

  2. Aplicar la transversalitat de gènere en el marc regulador d’energia

     La futura Llei de Transició Energètica de Catalunya haurà de reconèixer i abordar en el seu disseny l’existència d’estereotips, rols i relacions de gènere que influeixen en la representació i participació de les dones en la transició energètica. Així, les consideracions de gènere s’han d’integrar en les polítiques públiques a través de la configuració de les tecnologies energètiques més adequades, així com la seva implantació i gestió territorial, tenint en compte els impactes sobre les dones i les seves necessitats i prioritats específiques.

     Cal prendre mesures per incloure la representació dels interessos dels col·lectius més vulnerabilitzats en l’elaboració de polítiques i programar accions dirigides a una redistribució.

  3. Incloure les organitzacions i moviments socials en el procés d’elaboració de polítiques públiques

     Incloure l’experiència de les dones i d’altres comunitats vulnerablilitzades en els processos legislatius els fa més sensibles a la diversitat real. D’aquesta manera, és essencial integrar organitzacions i moviments socials en l’àmbit de l’energia, la justícia ambiental i la defensa dels drets energètics -altament feminitzats- en la definició de polítiques i plans energètics.

     Per altra banda, cal crear mecanismes i condicions perquè la seva participació sigui efectiva i no instrumental. En aquest sentit, dotar la Taula de Diàleg Social de les Renovables d’aquesta perspectiva pot ser una oportunitat per avançar cap a una transició energètica socialment més justa.

  4. Promoure l’accés universal a l’energia: lluitar contra la pobresa energètica

     Cal adoptar reformes i inversions definitives i estructurals per posar fi a la pobresa energètica, com ara la cancel·lació del deute o fer incidència a l’Estat per a la implementació d’una tarifa social real; la pobresa energètica té un fort impacte sobre les dones i conseqüències devastadores en la seva salut mental i física.

     Donar suport a projectes d’energies renovables basats en la comunitat que impliquin activament les dones en la planificació, implementació i gestió d’aquests.

  5. Recollida de dades desagregades per gènere i creació d’indicadors de gènere

     Cal generar informació, dades i informes segregats per sexe/gènere, operativitzant el gènere en tres categories: dones, homes o no binaris. Augmentar el coneixement sobre la igualtat i l’equitat, tant en forma quantitativa com qualitativa és essencial en un sector clau com és el sector energètic, ja sigui en l’àmbit de l’ocupació i els salaris, l’educació, la política o els impactes del model en forma de pobresa energètica. Cal tenir en compte que encara que la desagregació de les dades per sexe/gènere és necessària, no és suficient.

     És fonamental publicar dades desagregades per sexe/gènere, edat, posició social i altres variables per captar les desigualtats socials interseccionals derivades de la racialització, la diversitat funcional o les preferències de gènere, entre d’altres.

  6. Reforçar la coordinació entre conselleries

     És necessari definir explícitament i millorar les estructures i els canals de treball transversal. La transversalització de les polítiques de gènere en les polítiques d’energia és imprescindible i, per tant, cal dotar a l’Institut Català de les Dones amb uns recursos adequats.

  7. Desenvolupar campanyes de sensibilització

     Desenvolupar campanyes de conscienciació pública per promoure l’alfabetització energètica entre les dones, empoderant-les perquè prenguin decisions informades i contribueixin a pràctiques sostenibles. Aquestes campanyes de sensibilització haurien d’anar encaminades a promoure major presència de dones en sectors i estudis STEM, difondre els impactes de gènere al sector energètic i difondre polítiques correctives.

     Per altra banda, cal sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere al sector, més enllà de la paritat, en el marc de l’ecofeminisme i la justícia ambiental i social. Això implica promoure la generació i consum d’energia en sectors vinculats a àmbits socials i de cures (domèstic, educatiu, sanitari, etc.), incloure professionals d’altres àmbits en la presa de decisions i implantació de les legislacions energètiques com ara mediació comunitària, treball social, expertes en gènere, etc.

  8. Fomentar la igualtat en el treball

     Incidir en les companyies privades per executar el Pla d’acció de suport a les empreses destinat al foment de la igualtat de tracte i d’oportunitats de les dones i homes en el treball. Així, cal fer efectiva l’obligatorietat dels plans d’igualtat per a les empreses amb més de 50 contractats, el distintiu d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat, fomentar la corresponsabilitat i l’impuls per la igualtat en el lloc de treball.

Aquest projecte és finançat pel Programa de la Unió Europea: Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors (CERV-2022-GE). No obstant això, les opinions i punts de vista expressats són exclusivament els de l’autor o autors i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o la Comissió Europea. Ni la Unió Europea ni la Comissió Europea poden ser considerades responsables d’aquestes.