Aigües grises i pluvials: una solució urgent per a l’estalvi i ús eficient de l’aigua a Catalunya

• Enginyeria Sense Fronteres hem organitzat una jornada tècnica per a l’impuls de l’aprofitament d’aigua gris i pluvial a Catalunya

• Aquesta mesura és la més reclamada per la ciutadania catalana per a fer front a la sequera, tot i la seva lenta implementació

• ESF ens mostrem crítics amb l’ordenança que prepara l’Ajuntament de Barcelona

La constatació dels efectes del canvi climàtic sobre l’aigua a Catalunya són cada cop més evidents. La crisi per sequera de 2021 n’és un exemple, però també ho poden ser els episodis de pluges torrencials i inundacions que vindran. Per aquest motiu és urgent adaptar la gestió de l’aigua de les ciutats i pobles amb estratègies com l’aprofitament de les aigües grises i pluvials.

Amb l’objectiu d’accelerar aquest canvi, avui Enginyeria Sense Fronteres (ESF) hem organitzat la jornada tècnica per a l’impuls dels aprofitaments d’aigües grises i pluvials a Catalunya, que ha comptat amb la participació de l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i universitats com la UPC i entitats d’arquitectes i expertes en la qüestió.

Avenç lent i encara residual

Catalunya va ser pionera en l’aprofitament d’aigües grises i pluvials a inicis de segle, amb l’ordenança d’estalvi i ús eficient de l’aigua de Sant Cugat del Vallès de 2002 i l’ordenança tipus que va llançar la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona el 2005.

Tot i així, més de 20 anys després d’obrir camí amb l’experiència de Sant Cugat, només una cinquantena de municipis compten amb ordenances per a regular i fomentar aquests aprofitaments.

Des d’ESF creiem que el fet que el Codi Tècnic d’Edificació (CTE) no contempli l’obligatorietat d’aquests sistemes no suposa cap obstacle per a la regulació dels aprofitaments d’aigües grises i pluvials a través d’ordenances d’urbanització i edificació, sempre i quan aquestes no vagin manifestament en contra de les normes de rang superior.

L’Ajuntament de Sant Cugat i Societat Orgànica han comentat l’oportunitat d’aprofitar les modificacions que es faran aviat al CTE per tal d’introduir d’obligatorietat dels sistemes de grises i pluvials.

La Diputació de Barcelona i la capital preparen les seves ordenances

Per accelerar aquests aprofitaments, la Diputació de Barcelona ha presentat el nou grup de sequera creat des de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, que actualitzarà l’ordenança de 2005 i donarà suport tècnic als municipis de la Diputació per a adaptar-la als seus municipis i posar-la en marxa.

Barcelona, al seu torn, ha presentat l’esborrany de la seva nova ordenança d’aprofitament d’aigües grises. Malgrat estigui en marxa un procés de participació que ha aportat esmenes. Des d’ESF creiem que l’objecte i abast de l’ordenança és insuficient i poc ambiciós, no té sentit limitar l’obligatorietat de les instal·lacions a edificis nous de 16 habitatges quan Sant Cugat 20 anys enrere posava el topall a 8 habitatges. Si un edifici es construeix de nou, cal que assumeixi el cost que suposa la inversió d’igual forma que assumeix un ascensor sense qüestionar-se l’amortització.

En aquest procés participatiu de l’Ajuntament de Barcelona, la gran majoria de participants troben a faltar la inclusió de l’aprofitament d’aigua pluvial a l’ordenança, així com trobar mecanismes de cofinançament dels sistemes en rehabilitacions i mesures concretes pels grans consumidors de la ciutat.

Per tal d’evitar que cada Ajuntament faci el que vulgui, ESF proposem que l’Agència Catalana de l’Aigua estableixi uns mínims comuns que calgui complir i jugui un paper més actiu en la matèria d’igual forma que fa amb les ordenances que es deriven dels plans d’emergència municipals per sequera.

L’ACA, al seu torn, ha presentat les modificacions recents al Reglament del Domini Públic Hidràulic que obligarà aviat als municipis a comptar plans integrals de gestió del sanejament, per tal de reduir els episodis de vessaments i contaminació. L’aprofitament de grises i pluvials són estratègies que ajudaran a complir els nous requisits.

1 de cada 7 catalans/es considera molt prioritari promoure aquests sistemes

Més del 70% de la ciutadania de Catalunya considera molt prioritari promoure l’aprofitament de les aigües grises i pluvials per pal·liar la crisi per sequera. És la mesura que compta amb més suport, per davant de l’aposta per la dessalinització i regeneració. Aquestes dades s’extreuen de l’enquesta realitzada pel GESOP l’estiu de 2023 a petició d’ESF, Aigua és Vida, Ecologistes en Acció i Greenpeace.

Des d’ESF considerem que la crisi per sequera que pateix el país és una oportunitat per posar fil a l’agulla als deures pendents en la gestió de l’aigua. La ciutadania ha mostrat de forma reiterada en diverses enquestes que la seva major preocupació és la sequera, doncs necessitem que les administracions responguin a l’alçada i facilitin el potencial dels aprofitaments d’aigües grises i pluvials.

Nous estudis presentats

Enginyeria Sense Fronteres hem presentat dos nous estudis durant la jornada, un que analitza els fonaments jurídics per a l’aprofitament d’aquestes aigües i la promoció de l’estalvi a Barcelona amb l’objectiu de trobar la seguretat jurídica i les vies que possibiliten el cofinançament dels sistemes per part de l’administració,  i un altre sobre la viabilitat tècnica i econòmica de l’aprofitament d’aigües grises i pluvials en edificis residencials, tenint en compte el cas de La Diversa, l’habitatge cooperatiu al barri de Sants – Montjuïc a Barcelona.

Contes pel futur: infants com a agents de canvi en la Justícia Ambiental

Ahir va tenir lloc la Taula Rodona “Contes pel futur: infants com a agents de canvi en la Justícia Ambiental” a la Fira Literal on vam reflexionar sobre com els contes són eines que ens ajuden a generar diàlegs intergeneracionals sobre justícia ambiental, incloent-hi als infants com a subjectes actius amb veu i acció dins aquesta problemàtica. Vam conversar amb Clara Montaner, autora del llibre “Hola Vida! Contes creatius per inspirar l’activisme ambiental” i Domi Lorenzo i Irene González, membres de l’APE i coautores del llibre “I es va fer la llum“, que ens van parlar sobre els llibres i sobre el paper que pot tenir la infància en l’activisme ambiental.

La Clara ens va parlar com amb “Hola Vida!” arriba a la infància d’una manera amable i divertida i com les persones adultes llegeixen les històries transformant-se en contacontes, generant-se un diàleg entre les diferents generacions. Els infants són receptors del conte, però a la vegada se’ls pregunta com hauria d’acabar el conte i també poden dibuixar, i en aquest procés els infants poden trencar amb el pensament i visió dels adults que hem crescut en un determinat model polític i econòmic i amb una visió antropocèntrica. Els infants poden arribar inclús més lluny i ser més agosarats en les propostes, estirant el fil perquè la persona adulta també s’impliqui en aquest activisme ambiental.

Des de l’APE, es va posar èmfasi en la importància de com es transmet a la infància aspectes tan complicats com les causes de problemàtiques com la pobresa energètica i les responsabilitats més àmplies darrere d’això. Ens van fer reflexionar sobre com a la infància hi ha una millor rebuda d’aquestes qüestions, ja que a l’adolescència hi ha una recepció més complicada en termes de salut mental, al ser un moment en què es volen identificar amb els seus iguals i la falta d’accés a certs recursos els ho impedeix. Si no aconseguim explicar que això no és culpa seva no estem creant aquesta nova societat. És important protegir a la infància, però també poder explicar tot allò que els implica, i protegir-los explicant comunitàriament com podem trobar solucions.

Des d’ESF vam presentar els resultats preliminars de la recerca sobre participació i interessos en l’emergència climàtica, on estem recollint quines són les millores activitats perquè persones de totes les edats s’involucrin en aquestes temàtiques i promoure un debat intergeneracional.

En aquest enllaç podeu recuperar la conversa:

Tant la taula rodona com la recerca, són activitats emmarcades en el projecte “(De)Creixem juntes! Construint justícia ambiental intergeneracional” finançat per l’Ajuntament de Barcelona.

Voluntariat internacional – Colòmbia 2024

A Enginyeria Sense Fronteres estem buscant nou voluntariat que vulgui viatjar i formar part dels nostres projectes durant el 2024/25. Enguany obrim places i beques per viatjar a Colòmbia dins el nostre Programa de Coneixement de la Realitat (PCR).

El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) és un programa destinat a la formació del Voluntariat d’ESF. Amb aquest programa les voluntàries viuen en primera persona la realitat del país que els acull. Solen ser estades de curta durada (dos mesos) amb un component tècnic i aplicat, que permeten conèixer i compartir el dia a dia de les comunitats amb què ESF i les seves contraparts col·laboren.

A continuació, podeu trobar tota la informació sobre les places:

Context de la demanda

Enginyeria Sense Fronteres (ESF) és una organització formada principalment per voluntaris i voluntàries, amb un caràcter associatiu basat en la participació activa i democràtica dels seus membres. Els grups de treball són les eines bàsiques que té l’associació per dur a terme les activitats que es contemplen en els diferents projectes.

ESF porta col·laborant molts anys amb la “Corporación Ecológica y Cultural Penca de Sábila” de Colòmbia, una entitat sense ànim de lucre que promou la construcció d’alternatives de gestió ambiental per millorar la qualitat de vida de les comunitats. Després d’anys teixint sinèrgies amb aquesta entitat i treballant projectes al voltant del dret humà a l’aigua i al sanejament, ESF aposta per continuar-hi treballant enviant a dues persones voluntàries a terreny, una d’un perfil més tècnic i una altra d’un perfil més social.

Projecte

El projecte es desenvolupa en context polític favorable al reconeixement del dret humà a l’aigua i la recuperació de la gestió pública de l’aigua. Es treballa amb l’ organització Penca de Sábila, amb la Gestió Comunitària de l’aigua i la Xarxa nacional d’aqüeductes comunitaris de Colòmbia, que agrupa xarxes territorials, federacions i associacions que realitzen incidència política i accions jurídiques.

El projecte té l’objectiu de consolidar l’actoria social i política dels gestors comunitaris de l’aigua per incidir en el compliment del marc normatiu que va ser transformat gràcies a la seva gestió, així com en la promulgació de noves normes per assolir el ple reconeixement del model de gestió comunitària del aigua. A més a més, el projecte també pretén consolidar la capacitat d’incidència de diferents actors socials per enfrontar els processos de privatització de la gestió pública de l’aigua, dels ecosistemes hídrics i la vulneració del dret a la gestió comunitària de l’aigua.

D’altra banda, el projecte elabora l’ estratègia i el mecanisme d’un observatori de la gestió pública i privada de l’aigua amb línies de recerca i control social. Per últim, també desenvolupa escoles comunitàries de l’aigua amb processos de formació, amb les persones que dirigeixen i administren els sistemes comunitaris de l’aigua, les organitzacions i les associacions. L´escola és un model integral de formació política i tècnica on es desprenen assessories a terreny que impliquen tots els components de la gestió d’acord amb la demanda de les comunitats dins de l’àmbit jurídic, administratiu, tècnic i ambiental.

Activitats i perfils requerits

a) Perfil tècnic

– Treball en l’àrea de les disciplines ambientals i enginyeria sanitària que pugui conèixer i donar suport a les accions de camp de la gestió ambiental i tècnica de les comunitats organitzades per a la gestió comunitària de l’aigua.

– Formació prèvia i seguiment amb ESF. Es durà a terme una preparació prèvia amb participació activa d’ESF Catalunya. Durant l’estada a Colòmbia, les persones seleccionades mantindran contacte permanent amb el grup de voluntàries d’ESF, participant en reunions de seguiment i enviant informes i, al retorn, compartiran l’experiència amb el grup.

– Elaboració d’informes de les activitats realitzades en el marc del seu voluntariat.

– Elaboració de material de difusió de les activitats realitzades per l’equip de comunicació de ESF

b) Perfil social

– Treball a l’àrea social i/o de comunicacions amb funcions de suport a les estratègies de divulgació, maneig de xarxes socials, suport a les campanyes, suport a les xarxes i organitzacions comunitàries.

– Formació prèvia i seguiment amb ESF. Es durà a terme una preparació prèvia amb participació activa d’ESF Catalunya. Durant l’estada a Colòmbia, les persones seleccionades mantindran contacte permanent amb el grup de voluntàries d’ESF, participant en reunions de seguiment i enviant informes i, al retorn, compartiran l’experiència amb el grup.

– Elaboració d’informes de les activitats realitzades en el marc del seu voluntariat.

– Elaboració de material de difusió de les activitats realitzades per l’equip de comunicació de ESF
Cal ressaltar que les persones voluntàries sempre faran part de binomi de treball, sempre estaran amb persones de l’organització i de les comunitats per tal de garantir la inserció i la seguretat.
L’objectiu és que la persona voluntària s’integri plenament a l’equip de treball de la corporació i faci vida institucional plena com a part de l’experiència de voluntariat. Les tasques, funcions i productes del treball voluntari l’establirem d’acord amb el pla d’acció de l’equip de treball i la formació específica de les persones.

Dedicació temporal

L’estada serà de mínim 2 mesos a partir d’agost de 2024 (data d’inici negociable) fins el desembre de 2024, amb una jornada de treball habitual de 8 hores diàries i 5 dies a la setmana, amb flexibilitat.

Perfil demanat

No es requereix formació ni experiència específica, tot i que es valorarà positivament la predisposició de continuar formant part de l’entitat una vegada acabada l’estada a terreny, així com els coneixements i experiència en:

– Haver format part d’altres entitats i/o voluntariats.
– Haver participat en la dinamització de tallers, xerrades, activitats i similars.
– (Perfil tècnic) Coneixements tècnics sobre el dret humà a l’aigua i el sanejament

Condicions

La persona voluntària es vincularà a l’organització i al projecte des del dia de la seva selecció, participant en les reunions i en el pla de formació previ a l’estada en terreny i durant, com a mínim, 1 any després de tornar.

La persona participant del projecte PCR d’ESF s’implicarà en la comunicació de la seva experiència i del projecte creant material audiovisual per les xarxes socials i la web de l’entitat. En coordinació i seguiment amb la persona tècnica de comunicació i la persona de dinamització.

ESF podrà donar suport a la cerca de beques o qualsevol altre tipus d’ajuda econòmica destinada a cobrir parcial o totalment les despeses de mobilitat i estada a Medellín, d’acord amb els criteris ètics de l’organització. Es prepararà el viatge amb el grup, per a conèixer la cultura, història i projecte, revisant el protocol de seguretat, pressupost, assegurança de viatge, vacunes i altres preparatius.

Es valorarà molt positivament formar part de la UPC per tal de poder accedir a les beques del CCD

Enviar CV i carta de motivació a dinamitzacio@esf-cat.org fins el 16 de juny de 2024

Estudi: Viabilitat tècnica i econòmica de l’aprofitament d’aigües grises i pluvials en edificis residencials

El cas de La Diversa, edifici d’habitatge cooperatiu a Sants – Montjuïc

L’escassetat d’aigua i els episodis extrems de pluges, lligats a la crisi climàtica actual, requereixen una reorganització. Cal establir estratègies d’actuació i accions directes per abordar el canvi de model i fomentar un ús responsable i conscient de l’aigua enfront dels desafiaments que ens enfrontem. És essencial exigir mesures de preservació a diverses escales per a l’ús de l’aigua i la salvaguarda del cicle hídric, del qual depenem críticament.

Davant l’esmentada crisi climàtica les administracions i el conjunt de la societat han de girar la mirada cap a l’estalvi i l’eficiència, l’ús dels recursos locals i el tancament del cicle hídric, tot en conjunt, que permet una relació més estreta amb la matriu biofísica del lloc. Per això s’han d’implementar en les diferents àrees de la gestió i la governança la normativa i les eines necessàries que permetin guiar aquest viratge. El context temporal del treball arriba, malauradament, en un moment de necessitat i a les portes d’una ordenança municipal que ha de recollir aquest canvi de model. És per això que tot l’esforç és necessari i benvingut a qualsevol escala per empènyer cap a l’autosuficiència hídrica del territori.

Una de les peces que encaixen millor en l’engranatge d’aquest model de gestió urbà són les comunitats hídriques, ja que en virtut de la seva dimensió poden representar un gran percentatge del panorama social comunitari i alhora transformar, a través del gra petit i de manera progressiva, aquesta relació amb el medi construït.

Aquest estudi posa fonaments a la base i marc teòric del document publicat anteriorment Guia per a la implementació de Comunitats Hídriques a Barcelona (Fiallo i Maschio, 2021), materialitzat en format guia, i té com a objectiu explicar la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental d’una comunitat hídrica per dur a terme aquesta transformació. Com a derivada, es pretén mostrar als actors del canvi, com l’administració i gestors del servei de l’aigua, quines són les barreres i potencialitats d’aquestes comunitats per a ajudar a millorar la situació de sequera en la qual es troba el territori. Aquest estudi s’emplaça en un cas pilot d’una comunitat existent (La Diversa) i considerada la seva representativitat tipològica dins el municipi de Barcelona, obre la possibilitat d’extrapolar-se a un nombre més gran de casos possibles.

Dins de l’estructura de prioritats esmentada anteriorment, les comunitats hídriques tenen un paper rellevant en l’aprofitament dels recursos locals tant en les aigües pluvials, com en les aigües grises. Aquesta és una escala de consum que permet un benefici comunitari ja sigui de recol·lecció de les aigües pluvials de coberta com d’aigües grises recollides i que són distribuïdes a tota la comunitat podent repartir el cost de la inversió inicial no només en una sola unitat de convivència. L’objectiu d’aquest estudi es centra en dimensionar quina és aquesta inversió i quin és el retorn en funció de l’estalvi en el consum.

Descarrega l’estudi “Viabilitat tècnica i econòmica de l’aprofitament d’aigües grises i pluvials en edificis residencials: El cas de La Diversa, edifici d’habitatge cooperatiu a Sants – Montjuïc” aquí.

Estudi: L’aprofitament d’aigua pluja i gris a Barcelona.

Fonaments jurídics per a l’aprofitament d’aquestes aigües i la promoció de l’estalvi.

L’aprofitament dels Recursos Hídrics Alternatius (RHA) esdevé actualment un tema urgent per tal de poder fer front als impactes de l’emergència climàtica que afronta el món i ciutats com Barcelona. Tirar endavant propostes normatives eficaces per a l’entorn urbà i des del paradigma de la Nova Cultura de l’Aigua és, per tant, un deure jurídic que recau sobre els poders públics. En primer lloc, el present dictamen té per objectiu, a sol·licitud de l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres, analitzar i posar sobre la taula aquells fonaments i arguments jurídics ja existents pel que fa la regulació de l’aprofitament de les aigües pluvials i grises a la ciutat de Barcelona en tant que RHA, i establir recomanacions jurídiques per a l’impuls del seu aprofitament. Si bé ja existeixen algunes propostes per tal d’aprofitar recursos hídrics per a usos en que no es requereix la qualitat d’aigua potable, és necessari filar més prim pel que fa una necessària ordenança en aquesta matèria a la ciutat de Barcelona.

En el marc jurídic espanyol els municipis tenen atribuïdes la potestat de dictar ordenances en l’àmbit de les seves competències (art. 4.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, en endavant LRBRL). A més, aquelles poblacions de més de 50.000 habitants tenen atribuïdes competències en matèria de medi ambient urbà (art. 26.1d. LBRL).

Per la seva banda, la normativa catalana estableix que els municipis tenen atribuïdes les competències pròpies en matèria de subministrament d’aigua, recollida i tractament de residus, clavegueram i tractament d’aigües residuals (art. 66.3.l del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en endavant TRLMC) així com també en l’ordenació, gestió, execució i disciplina urbanístiques (arts. 84 i 86 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en endavant EAC i art. 66.3.d TRLMC).

En aquest marc competencial s’ha de tenir especialment en compte dos elements: primer, el règim especial de l’Ajuntament de Barcelona en virtut de l’article 89 de l’EAC i de la Carta Municipal de Barcelona, així com la Llei estatal 1/2006, de 13 de març, del Règim Especial del municipi de Barcelona; en segon lloc, el principi d’autonomia organitzativa (art. 6.2 TRLMC) i la possibilitat oberta a que els ens locals puguin intervenir en l’activitat de la ciutadania a través de l’aprovació d’ordenances (art. 236.1.a TRLMC) les quals han d’ajustar-se als principis de legalitat, no-discriminació i proporcionalitat.

També s’han de tenir en compte les rellevants competències que té l’Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria d’urbanisme, aigües, residus, medi ambient (art. 14 Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en endavant Llei AMB). La seva actuació es regeix per una sèrie de principis generals (art. 1.4) i, en matèria d’aigües, té la titularitat de serveis com la planificació i gestió integrada de l’evacuació d’aigües pluvials i residuals i de les xarxes de clavegueram supramunicipals o de connexió amb depuradores (art.14.C Llei AMB); també té la condició d’entitat local d’aigua (ELA) bàsica de subministrament d’aigua en baixa i de sanejament (Disposició addicional segona de la Llei AMB).

Barcelona té les competències del sanejament en baixa, és a dir, del clavegueram i dels col·lectors que transcorren pels termes municipals. També té atribuïdes les competències de les aigües freàtiques del terme municipal i la distribució de les aigües regenerades. També té potestat de dictar ordenances en matèria de medi ambient urbà. Com es veurà a la segona part d’aquest document, aquest ens podria coordinar les seves competències amb les pròpies de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’AMB a fi d’establir una estratègia comuna per a una millor gestió del cicle integral de l’aigua a la ciutat a través de la gestió dels RHA.

A Catalunya actualment existeixen 55 municipis que compten amb ordenances d’estalvi i ús eficient de l’aigua: 48 plantegen aprofitaments pluvials i 33 aprofitament d’aigües grises. Tot i així, encara avui en dia no existeix una recomanació estandarditzada i normativitzada per a la redacció d’aquestes ordenances; a més, la redacció d’ordenances per als edificis i equipaments de tot tipus (públics i privats, antics, nous i rehabilitats) encara no s’ha portat a terme, i l’avenç normatiu en la matèria encara és molt residual (Fiallo i Maschio, 2022).

En segon lloc, el present dictamen aborda quin és el paper del municipi de Barcelona -en tant que ciutat mediterrània, compacta i fortament afectada per l’emergència climàtica- en relació amb el Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PECIA). El present dictamen també fa una breu anàlisi de la proposta d’ordenança de Barcelona en relació amb ordenances pioneres ja existents, com la de Sant Cugat, amb l’objectiu de proposar també millores en base a la normativa vigent.

Tot i la necessària perspectiva jurídica-tècnica d’aquest dictamen, no es pot deixar de banda la imprescindible mirada ecosistèmica, ni la memòria hidrosocial de Barcelona. L’aprofitament dels RHA a l’escala domèstica i comunitària té oportunitats per aprofundir en les lògiques col·laboratives i les pràctiques associatives de la població de Barcelona i de les comunitats organitzades. És fonamental aprofundir en mecanismes de col·laboració públic-comunitària, on l’administració pública, els organismes executors i la societat civil puguin posar en pràctica experiències que facin realitat una Nova Cultura de l’Aigua a la ciutat de Barcelona.

Descarrega l’estudi “L’aprofitament d’aigua pluja i gris a Barcelona: Fonaments jurídics per a l’aprofitament d’aquestes aigües i la promoció de l’estalvi” aquí.

Avancem en el projecte #EUWES

Continuem treballant per a millorar la representació de les dones i promoure la igualtat de gènere mitjançant la recomanació de polítiques i pràctiques integradores en el sector energètic.

La setmana passada ens van visitar les nostres companyes de Croàcia (DOOR), Alemanya (WECF) i Eslovènia (Focus) amb les quals estem duent a terme el projecte #EUWES (Empowering Underrepresented Women in the Energy Sector). Durant la setmana hem pogut compartir experiències i aprenentatges així com l’evolució del projecte. Compartim un breu resum del transcurs de la visita:

Reunions Internes de Treball

Durant la setmana, ens hem reunit internament per a discutir projectes, estratègies i objectius del projecte “Empowering Underrepresented Women in the Energy Sector” (EUWES). Aquestes reunions ens han brindat l’oportunitat d’alinear els nostres esforços i col·laborar en la consecució dels nostres objectius. Valorem enormement el compromís i la dedicació de cadascuna de les organitzacions per a fer d’aquestes reunions un espai de productivitat i creativitat.

Visita a la Comunitat Energètica de La Bordeta

Una de les experiències més enriquidores d’aquesta setmana va ser la nostra visita a la Comunitat Energètica de La Bordeta, situada en el barri de Sants de Barcelona. Juntament amb els nostres companyes del projecte #EUWES: DOOR, Focus i WECF, i gràcies a BATEC i la Diversa, vam tenir l’oportunitat de conèixer de prop com gestionen de manera comunitària la producció, consum i ús d’energia neta.

La Comunitat Energètica de La Bordeta està impulsada, entre altres, per la Diversa, una cooperativa que posa l’accent en la interculturalitat i la diversitat d’orígens de les persones que la componen, contribuint a la participació de les persones migrades en els projectes cooperatius d’habitatge en cessió d’ús i en general en el conjunt de l’Economia Social i Solidària de Barcelona i Catalunya.

D’aquesta manera, la Comunitat Energètica de La Bordeta, contínua afí als mateixos valors de la cooperativa que la impulsa i té com a objectius principals reduir la dependència de l’oligopoli energètic i combatre la pobresa energètica, entre altres. Aquestes comunitats empoderen a les persones que formen part, sent elles les propietàries de l’energia, participant en la presa de decisions sobre el model energètic i contribuint a millorar les relacions de veïnatge i enfortir la comunitat local.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de ESF Catalunya (@esfcatalunya)

En resum, aquesta setmana ha estat una combinació d’aprenentatge, col·laboració i avanç cap a un futur més inclusiu i sostenible en el sector energètic. Des de ESF seguim compromeses a continuar treballant en aquesta línia i esperem compartir més avanços en les pròximes setmanes.

Us anirem informant!

El projecte EUWES és finançat pel Programa de la Unió Europea: Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors (CERV-2022-GE). No obstant això, les opinions i punts de vista expressats són exclusivament els de l’autor o autors i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o la Comissió Europea. Ni la Unió Europea ni la Comissió Europea poden ser considerades responsables d’aquestes.

El Fòrum Popular de l’Aigua, intimidat i sabotejat a Indonèsia

Compartim el comunicat del People Water Forum, el comunicat denunciant la intimidació a Pedro Arrojo (vídeo inclòs), la declaració d’acadèmics i repercussió a premsa.

Comunicat del People Water Forum

Pràctica reiterada de silenciar la llibertat d’opinió en l’impuls dels fòrums internacionals

Després d’una sèrie d’intimidacions i cancel·lacions de llocs de celebració d’activitats, el Fòrum Popular de l’Aigua de Bali va tornar a sofrir intimidacions i la dissolució forçosa de desenes de membres de l’organització de masses Patriot Garuda Nusantara (PGN). Les masses de PGN van acudir diverses vegades al lloc de l’esdeveniment i van demanar que es detingués la realització del PWF 2024. De fet, el PWF 2024 és un fòrum de la societat civil que pretén ser un espai per a criticar la privatització de l’aigua i fomentar la seva gestió per al benestar del poble.

Per a dur a terme la seva dissolució, el grup de l’organització de masses PGN va utilitzar mètodes coercitius, intimidatoris i il·legals. Es va fer constar que aquest grup va confiscar per la força pancartes, cartells i atributs de l’ordre del dia, i fins i tot va exercir violència física contra diversos participants en el fòrum.

Aquestes accions antidemocràtiques i violentes es van dur a terme sense una base acadèmica clara. El grup d’organització de masses va obligar al comitè i als participants del PWF 2024 a dissoldre l’agenda per considerar que havien violat la crida verbal del Governador del PJ de Bali relatiu al Fòrum Mundial de l’Aigua a Bali. Cal assenyalar que aquesta crida manca de força legal i és vinculant, i de fet viola les disposicions de la Constitució que garanteixen la llibertat de reunió, expressió i manifestació de l’opinió.

Anteriorment, diversos comitès van rebre intimidació i terror per part de funcionaris de l’Estat, que els van demanar que no celebressin el programa del PWF. També van haver de cancel·lar diversos actes, perquè els responsables dels locals van ser intimidats.

La repetició d’incidents similars en l’impuls dels esdeveniments del fòrum internacional és una violació dels drets humans que es perpetua. La Constitució també garanteix la llibertat de reunió, paraula i expressió. Aquest fenomen demostra encara més la falta de compromís de l’Estat per a promoure i respectar la llibertat d’expressió del seu poble, amb el pretext d’assegurar la inversió dels inversors, s’està fent tot el possible per a garantir que no hi hagi “interferències” creades des de l’exterior.

Per tant, instem el govern de la República d’Indonèsia a:

• Posar fi a totes les formes d’intimidació i violència en la implementació del PWF 2024, ja siguin dutes a terme per funcionaris estatals o per organitzacions comunitàries;
• Instar l’Estat que garanteixi i compleixi els drets constitucionals dels ciutadans a poder criticar sense pressions.

Font: People Water Forum

Comunicat denunciant la intimidació a Pedro Arrojo (vídeo inclòs)

Pedro Arrojo Agut, Relator Especial de l’ONU sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, és amenaçat i agredit a Bali

Del 18 al 24 de maig de 2024, Indonèsia acollirà el X Fòrum Mundial de l’Aigua. Aquest esdeveniment triennal està convocat pel Consell Mundial de l’Aigua (CMA), un organisme multisectorial dirigit per empreses que promou solucions impulsades pel sector privat per a la governança, la gestió i el subministrament de l’aigua.

Durant gairebé dues dècades, els moviments per la justícia de l’aigua s’han unit per a organitzar fòrums paral·lels amb la finalitat d’oferir un espai obert i accessible perquè les comunitats de primera línia, els treballadors i els defensors de l’aigua comparteixin coneixements i construeixin solucions cap a un futur de l’aigua just, equitatiu i sostenible per a tots. Els moviments per la justícia de l’aigua que treballen junts sota el paraigua del Fòrum dels Pobles de l’Aigua (PWF, per les seves sigles en anglès) creuen fermament que l’aigua és vida, que és sagrada i no una mercaderia, sinó part dels nostres béns comuns globals que han de compartir-se equitativament i protegir-se per a les generacions futures.

Estem profundament preocupats pels atacs contra organitzadors locals, acadèmics i institucions acadèmiques que han portat a la cancel·lació i interrupció de les sessions del Fòrum de l’Aigua dels Pobles en els últims dies. Una roda de premsa que va tenir lloc la tarda del 20 de maig va ser violentament interrompuda per un grup emmascarat secundat pel Patriot Garuda Nusantara (PGN), una espècie de força paramilitar. Van arrencar cartells, tanques publicitàries i pancartes del PWF, i van empènyer i van amenaçar a molts assistents locals.

Avui mateix s’ha informat que un número encara major d’aquestes mateixes persones havia irromput a l’hotel on s’allotgen els moviments socials indonesis, i l’estaven bloquejant. Aquests defensors de l’aigua es troben actualment atrapats a l’hotel negociant amb una torba emmascarada la seva llibertat de mobilitat i l’accés a aliments, aigua i altres articles de primera necessitat.

En aquest context, Pedro Arrojo, Relator Especial de les Nacions Unides sobre els Drets Humans a l’Aigua Potable i al Sanejament, va visitar l’hotel acompanyat per activistes del PWF per a ser testimoni de la situació i parlar amb les persones que es trobaven tancades.

A la seva arribada a l’entrada de l’hotel, 50 homes uniformats i un número major d’emmascarats no identificats vestits de paisà es van enfrontar al Relator i a les tres persones que li acompanyaven. Mostrant el seu passaport blau de l’ONU, el Sr. Arrojo va demanar parlar amb el cap de les forces de seguretat. Al Relator no sols se li va impedir entrar a l’hotel, sinó que també va ser amenaçat i empès (com es mostra en el vídeo que figura a continuació). Tant ell com els representants del PWF que li acompanyaven van ser obligats a marxar-se.

Un grup d’acadèmics ja ha signat una carta pública en la qual expliquen les amenaces observades fins al moment i expressen el seu suport als activistes bloquejats a l’hotel, que es troben en greu perill.

Com a plataforma de xarxes per la justícia de l’aigua d’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa exigim:

• La fi del setge als aproximadament 40 companys que es troben actualment atrapats a l’hotel Oranjje de Denpasar sense accés a aigua, aliments i altres subministraments bàsics. Entre ells hi ha representants de comunitats d’Indonèsia en primera línia de lluita per l’accés al dret humà a l’aigua i contra la contaminació i la privatització dels subministraments locals d’aigua. Aquestes són les veus que s’estan silenciant per a protegir la imatge del Fòrum Mundial de l’Aigua.
• Que es posi fi a totes les formes d’intimidació i violència contra el PWF dutes a terme per funcionaris de l’Estat, agents a sou i paramilitars.
• Que es restableixin immediatament els drets constitucionals dels defensors de l’aigua indonesis.
• Que la comunitat internacional es pronunciï per a garantir que l’aigua continua sent un bé comú, accessible per a tots i no sols per a uns pocs. Aquesta és una lluita de tots.

Font: People Water Forum

Declaració d’acadèmics

Per la Llibertat Acadèmica i en Suport al Fòrum dels Pobles per l’Aigua a Bali, Indonèsia, maig de 2024

Nosaltres i nosaltres, els sotasignats, ens manifestem per a denunciar els recents esforços per silenciar el Fòrum dels Pobles per l’Aigua (PWF) a Bali, Indonèsia, a través de la cancel·lació dels espais dels esdeveniments en l’Institut Indonesi de les Arts i l’interrogatori/intimidació cap als organitzadors locals per part d’agents d’intel·ligència.

La disrupció dels nostres esdeveniments en una institució acadèmica a través de la coacció i restricció per part de les forces de l’ordre constitueix una violació dels Principis de les Nacions Unides per a l’aplicació del dret a la llibertat acadèmica. En concret, suposa una falta de respecte a l’autonomia de les institucions acadèmiques per a funcionar sense la vigilància ni la intervenció militar, por a sancions o amenaces a la seguretat i integritat de les i els que estan al capdavant d’aquestes organitzacions (Principi 3). El Dret a la Llibertat Acadèmica també inclou la llibertat d’associació (Principi 6), que exigeix als Estats “respectar, fomentar i desenvolupar els contactes internacionals i la cooperació entre el personal acadèmic, investigador i docent i els estudiants, fins i tot mitjançant reunions internacionals i projectes de col·laboració.”

El Fòrum dels Pobles per l’Aigua és una plataforma de coordinació dels moviments per la justícia hídrica a tot el món. La nostra crítica col·lectiva al Fòrum Mundial de l’Aigua (WWF) i a la seva agenda impulsada per les corporacions, es fonamenta en les nostres experiències com a part de xarxes de moviments socials, organitzacions de base, grups ecologistes, organitzacions sindicals i acadèmiques que representen i serveixen a les i els més afectats per la privatització, la mercantilització i l’enverinament de les nostres fonts d’aigua.

Les xarxes afiliades al Fòrum dels Pobles de l’Aigua, PWF (anteriorment conegut com a Fòrum Alternatiu Mundial de l’Aigua) s’han organitzat durant gairebé 20 anys per a oferir un espai obert i accessible a les comunitats de primera línia, les i els treballadors i les i els defensors de l’aigua per a compartir coneixements i construir solucions cap a un futur de l’aigua equitatiu, sostenible i amb justícia. Des de 2003, hem consolidat els nostres esforços per a construir solidaritat i capacitat a través de xarxes regionals i globals en les següents trobades: Kyoto 2003, Mèxic 2006, Istanbul 2009, Marsella 2012, Daegu 2015, Brasília 2018 i Dakar 2022.

Les xarxes de comunitats a l’interior del PWF són conscients que els actors del WWF han intentat influir en les institucions locals per a cancel·lar els nostres esdeveniments, sense èxit, fins al moment.

És lamentable que les bones intencions i les tradicions crítiques dins del PWF vulguin ser silenciades per l’aparell estatal de la República d’Indonèsia; el Fòrum previst del 20 al 23 de maig de 2024 en l’Institut Indonesi de les Arts en Denpasar Bali ha estat cancel·lat per la força. Aquest fet passarà a la història com el primer FMP fet callar de manera autoritària per l’Estat a conseqüència del poder del WWF.

A continuació presentem una cronologia dels esdeveniments que van conduir a la cancel·lació dels esdeveniments del PWF i al retir del suport de l’Institut Indonesi de les Arts:

• El 2 d’abril de 2024, la direcció de la Fundació Bintang Gana, una organització local que representa al comitè local del PWF, es va posar en contacte amb el Rector de l’Institut Indonesi de les Arts per a parlar de la seva col·laboració en la Conferència de la Comunitat Cultural de l’Aigua. Davant la resposta positiva de l’autoritat, la Fundació va enviar una carta oficial sol·licitant la seva cooperació.
• El 18 d’abril de 2024 es va celebrar una reunió tècnica entre la Fundació i la Universitat, durant la qual el Rector va sol·licitar que s’inclogués el logotip del ISI en l’esdeveniment i va autoritzar la participació de diversos membres del personal del ISI en el comitè organitzador.
• El 4 de maig de 2024, sis agents dels serveis d’intel·ligència de la policia es van presentar a casa del director de la Fundació Bintang Gana; van preguntar per l’agenda que tenia per davant en relació al WWF i si s’estaria planificant alguna acció contrària.
• El 5 de maig de 2024, quatre agents dels serveis d’intel·ligència de la policia van retornar a la casa del director de la Fundació Bintang Gana amb l’excusa de coordinar de cara al WWF, però en realitat els agents van tractar qüestions específicament relacionades amb el PWF; van dir que se’ls havia informat a través de les xarxes socials. Quan se li va preguntar una vegada més sobre accions en resposta al fòrum oficial, el director va respondre que no s’havia previst cap manifestació perquè seria bastant problemàtica i el més probable és que es dissolgués com en el context de la Cimera del G20 de Bali en 2022.
• El 7 de maig de 2024, la residència del director va ser visitada una vegada més, aquesta vegada per agents dels serveis d’intel·ligència militar; l’esposa del director va ser interrogada. Aquest mateix dia, Kubu Kopi (on solen reunir-se activistes i periodistes) va rebre la visita dels serveis d’intel·ligència, i també es va interrogar al personal de la cafeteria.
• El 13 de maig de 2024, el canceller del ISI va cridar al director de la Fundació per a informar-lo que el Ministeri d’Educació, Cultura, Recerca i Tecnologia havia anomenat i li havia demanat que cancel·lés l’acte o el posposés fins que el FMA hagués acabat. L’adreça de la Fundació Bintang Gana va sol·licitar una carta de cancel·lació al canceller, però no va ser concedida. Llavors es va emetre una carta de cancel·lació, però sense presentar alguna causa en concret.
• El 14 de maig de 2024, els administradors de la casa d’hostes que es tenia a disposició per a proporcionar allotjament als participants del PWF cancelarón la reserva realitzada pel comitè.
• Des del 15 de maig de 2024, han ocorregut molts altercats: els comptes de les xarxes socials dels organitzadors del PWF han estat hackeadas, l’enllaç d’inscripció i el lloc web del PWF van ser objecte de trolling per part d’individus les adreces d’IP dels quals procedien de Bali.
• El comitè va començar a buscar noves ubicacions per a celebrar el PWF, però molts dels potencials llocs van ser també objecte d’intimidació pels serveis d’intel·ligència.
• Cap a la mitjanit del 18 de maig de 2024, l’allotjament de les activistes de Solidaritas Perempuan (Dones Solidàries) va ser vigilat per agents d’intel·ligència, la qual cosa va causar inquietud i va pertorbar el seu temps de descans.

La Coalició Indonèsia pel Dret a l’Aigua (KRUHA), com a coordinadora de la xarxa PWF a Indonèsia, avalua que en els últims deu anys hi ha hagut un patró d’intimidació d’esdeveniments crítics organitzats per la societat civil, pressionant als administradors de les seus dels esdeveniments. Des de 2013 s’han restringit les protestes contra l’Estat. En 2018, en l’esdeveniment anual del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (BM-FMI) a Bali, una acció d’oració massiva en Renon va ser dispersada per la policia. Aquestes accions són una manifestació de les accions antidemocràtica de l’Estat indonesi.

Bali està dominada per la indústria del turisme, una indústria inherentment assedegada d’aigua que ha portat a Bali a experimentar la seva pròpia crisi hídrica. En conseqüència, els mitjans de subsistència dels agricultors i les comunitats locals es veuen soscavats en nom de l’acumulació de capital i els seus impactes negatius. Així doncs, les comunitats de Bali tenen interessos en joc en l’agenda de sostenibilitat mediambiental, incloses les fonts d’aigua, per a una indústria turística més justa des del punt de vista social i mediambiental.

El PWF d’Indonèsia ha estat col·laborant amb aliats de tot el món durant l’últim any per a preparar aquest esdeveniment. El “camí cap al PWF 2024”, va incloure diversos esdeveniments híbrids, com la celebració del Dia Mundial de l’Aigua, el 22 de maig de 2024, connectant seminaris virtuals amb reunions presencials en Jogjakarta i Semarang. Aquest esdeveniment preliminar ens va ajudar a identificar qüestions clau relacionades amb l’accés a l’aigua potable i la governança sostenible de l’aigua que fins ara no han rebut l’atenció del govern. A més, són les institucions estatals i les empreses les que amplien els processos destructius dels recursos hídrics i les fonts d’aigua. És vital que se’ns permeti continuar sense obstacles en els nostres esforços per construir solucions i proporcionar una direcció crítica per al canvi de polítiques en el PWF 2024 en Denpasar.

om a acadèmics i defensors dels drets humans que donen suport al PWF, fem una crida a les autoritats públiques i a l’Institut Indonesi de les Arts perquè defensin la llibertat acadèmica a través dels següents passos:

1. Condemnar totes les amenaces, intimidació i prohibiciónes dutes a terme per les institucions acadèmiques, especialment pels agents de seguretat en els actes organitzats per acadèmics, societats civils i activistes de drets humans.
2. Exigir a l’Estat (és a dir, al Govern d’Indonèsia) que respecti la llibertat acadèmica, la llibertat d’expressió i de reunió dels ciutadans, per a donar la seva opinió, criticar i realitzar actes de protesta en favor de l’agenda de desenvolupament. En concret, sobre la qüestió del dret humà a l’aigua que garanteix la Constitució d’Indonèsia;
3. Exigir a la Comissió Nacional de Drets Humans d’Indonèsia que processi la violació de la llibertat acadèmica, la llibertat d’expressió i la llibertat de reunió per part dels agents de seguretat, així com de la institució acadèmica en totes les seves formes.
4. Demanar a les següents organitzacions i institucions que vigilin i facin un seguiment d’aquest cas:
   1. Atnike Nova Sigiro, Comisión Nacional de Derechos Humanos, República de Indonesia
   2. Farida Shaheed, Relatora Especial de la ONU sobre derecho a la educación
   3. Pedro Arrojo, Relator Especial de la ONU sobre el derecho al agua potable y al saneamiento
   4. Mary Lawlor, Relatora Especial de la ONU sobre defensores de los derechos humanos

Font original i llistat d’acadèmics firmants aquí.

Repercusión en prensa

Navarra Digital: https://www.navarradigital.es/articulo/emergencia-climatica/pedro-arrojo-agudo-relator-especial-derechos-humanos-agua-potable-saneamiento-es-amenazado-agredido-bali/20240521113419040233.html

Mongobay: https://www.mongabay.co.id/2024/05/21/kekerasan-di-forum-rakyat-untuk-air-kritik-world-water-forum-di-bali-berujung-anarkis/

Gènere i Energia: 8 mesures per a incorporar una mirada feminista en el sector energètic

Des d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), en el marc del projecte “Empowering Underrepresented Women in the Energy Sector (EUWES)”, presentem una sèrie de recomanacions per a incorporar la mirada de gènere en el sector energètic que creiem rellevant de cara al futur Govern de Catalunya.

D’acord amb l’informe “Mapatge de les polítiques d’energia i gènere en l’Estat espanyol” que vam fer públic el novembre de 2023, el sector energètic està fortament masculinitzat, tant en el pla tècnic com en els espais de presa de decisió i de formulació de polítiques. Per tant, incorporar la mirada de gènere al sector energètic és fonamental per identificar i abordar les desigualtats sistèmiques que enfronten les dones en aquest àmbit.

És crucial fer un pas cap a la construcció d’un sector més inclusiu i equitatiu, on les dones tinguin igual accés a oportunitats de lideratge, presa de decisions i desenvolupament professional. A més, en reconèixer i valorar les perspectives i experiències úniques de les dones en relació amb l’energia, podem dissenyar polítiques i estratègies més efectives per a promoure la sostenibilitat, la justícia social i l’apoderament econòmic de tots els sectors de la societat.

Tot i que l’índex d’igualtat de gènere a Catalunya el 2021 va ser del 76,5 sobre 100, els indicadors d’igualtat de gènere a Catalunya de 2023, recollits per l’Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona, aporten dades que constaten la necessitat de noves polítiques amb mirada de gènere:

• Tot i que les dones estan més formades i qualificades en general, només un 33% de les gerències i direccions d’empreses estan ocupades per dones; d’altra banda, en camps més vinculats a l’energia, podem veure que només es matriculen un 25% de dones a estudis d’Enginyeria o Arquitectura.
• Pel que fa a l’ocupació en el sector de les TIC, hi ha aproximadament un 31% de dones treballant-hi.
• En l’àmbit polític, tot i que hi ha paritat al Parlament, al capdavant de les alcaldies només hi ha un 28% de dones.
• Finalment, és rellevant destacar que el 72% dels contractes a temps parcial els ostenten les dones, que també demanen el 85% d’excedències laborals per cura de fills o familiars; el sector de les cures està fortament vinculat a l’accés domèstic a serveis energètics.

Les 8 mesures que proposem des d’Enginyeria sense Fronteres per a incorporar una mirada feminista al sector energètic

• 1. Reconèixer i mitigar els impactes per raó de gènere

     Cal iniciar un procés de reconeixement i mitigació dels impactes als col·lectius de dones més perjudicades i excloses pel funcionament actual del sector energètic des d’una perspectiva interseccional, com ara: dones amb baixos ingressos, aturades, amb feines precàries, dones grans, amb fills dependents, amb diversitat funcional, migrants o mares solteres.

     És necessari elaborar un estudi d’impacte de gènere de TOTES les propostes legislatives referents al sector energètic.

  2. Aplicar la transversalitat de gènere en el marc regulador d’energia

     La futura Llei de Transició Energètica de Catalunya haurà de reconèixer i abordar en el seu disseny l’existència d’estereotips, rols i relacions de gènere que influeixen en la representació i participació de les dones en la transició energètica. Així, les consideracions de gènere s’han d’integrar en les polítiques públiques a través de la configuració de les tecnologies energètiques més adequades, així com la seva implantació i gestió territorial, tenint en compte els impactes sobre les dones i les seves necessitats i prioritats específiques.

     Cal prendre mesures per incloure la representació dels interessos dels col·lectius més vulnerabilitzats en l’elaboració de polítiques i programar accions dirigides a una redistribució.

  3. Incloure les organitzacions i moviments socials en el procés d’elaboració de polítiques públiques

     Incloure l’experiència de les dones i d’altres comunitats vulnerablilitzades en els processos legislatius els fa més sensibles a la diversitat real. D’aquesta manera, és essencial integrar organitzacions i moviments socials en l’àmbit de l’energia, la justícia ambiental i la defensa dels drets energètics -altament feminitzats- en la definició de polítiques i plans energètics.

     Per altra banda, cal crear mecanismes i condicions perquè la seva participació sigui efectiva i no instrumental. En aquest sentit, dotar la Taula de Diàleg Social de les Renovables d’aquesta perspectiva pot ser una oportunitat per avançar cap a una transició energètica socialment més justa.

  4. Promoure l’accés universal a l’energia: lluitar contra la pobresa energètica

     Cal adoptar reformes i inversions definitives i estructurals per posar fi a la pobresa energètica, com ara la cancel·lació del deute o fer incidència a l’Estat per a la implementació d’una tarifa social real; la pobresa energètica té un fort impacte sobre les dones i conseqüències devastadores en la seva salut mental i física.

     Donar suport a projectes d’energies renovables basats en la comunitat que impliquin activament les dones en la planificació, implementació i gestió d’aquests.

  5. Recollida de dades desagregades per gènere i creació d’indicadors de gènere

     Cal generar informació, dades i informes segregats per sexe/gènere, operativitzant el gènere en tres categories: dones, homes o no binaris. Augmentar el coneixement sobre la igualtat i l’equitat, tant en forma quantitativa com qualitativa és essencial en un sector clau com és el sector energètic, ja sigui en l’àmbit de l’ocupació i els salaris, l’educació, la política o els impactes del model en forma de pobresa energètica. Cal tenir en compte que encara que la desagregació de les dades per sexe/gènere és necessària, no és suficient.

     És fonamental publicar dades desagregades per sexe/gènere, edat, posició social i altres variables per captar les desigualtats socials interseccionals derivades de la racialització, la diversitat funcional o les preferències de gènere, entre d’altres.

  6. Reforçar la coordinació entre conselleries

     És necessari definir explícitament i millorar les estructures i els canals de treball transversal. La transversalització de les polítiques de gènere en les polítiques d’energia és imprescindible i, per tant, cal dotar a l’Institut Català de les Dones amb uns recursos adequats.

  7. Desenvolupar campanyes de sensibilització

     Desenvolupar campanyes de conscienciació pública per promoure l’alfabetització energètica entre les dones, empoderant-les perquè prenguin decisions informades i contribueixin a pràctiques sostenibles. Aquestes campanyes de sensibilització haurien d’anar encaminades a promoure major presència de dones en sectors i estudis STEM, difondre els impactes de gènere al sector energètic i difondre polítiques correctives.

     Per altra banda, cal sensibilitzar la ciutadania sobre la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere al sector, més enllà de la paritat, en el marc de l’ecofeminisme i la justícia ambiental i social. Això implica promoure la generació i consum d’energia en sectors vinculats a àmbits socials i de cures (domèstic, educatiu, sanitari, etc.), incloure professionals d’altres àmbits en la presa de decisions i implantació de les legislacions energètiques com ara mediació comunitària, treball social, expertes en gènere, etc.

  8. Fomentar la igualtat en el treball

     Incidir en les companyies privades per executar el Pla d’acció de suport a les empreses destinat al foment de la igualtat de tracte i d’oportunitats de les dones i homes en el treball. Així, cal fer efectiva l’obligatorietat dels plans d’igualtat per a les empreses amb més de 50 contractats, el distintiu d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat, fomentar la corresponsabilitat i l’impuls per la igualtat en el lloc de treball.

Aquest projecte és finançat pel Programa de la Unió Europea: Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors (CERV-2022-GE). No obstant això, les opinions i punts de vista expressats són exclusivament els de l’autor o autors i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o la Comissió Europea. Ni la Unió Europea ni la Comissió Europea poden ser considerades responsables d’aquestes.

La Marta i el Xavi finalitzen la seva estada a Moçambic

“Tanquem l’experiència amb un gran creixement personal, una visió més àmplia del món i les seves realitats i moltes ganes de tornar.”

Després de gairebé dos mesos de voluntariat als nostres projectes a Moçambic a través del Programa de Coneixement de la realitat, la Marta i el xavi ens deixen les seves darreres impressions i fotografies. Gràcies companyes!

Com comentàvem a l’últim article el temps passa volant, ja ens trobem a les acaballes de l’estada i sembla que va ser ahir que vam arribar. Aquesta última setmana hem dut a terme la formació que portàvem preparant des del primer dia. La formació era un capacitació als tècnics del govern en el programari ODK Collect amb la finalitat de millorar la recollida de dades d’arreu de la província d’Inhambane.

La formació la vam donar nosaltres mateixos, amb el nostre portuguès qüestionable, una mica de nervis, però sobretot, amb moltes ganes. Estem molt satisfets, ens ha sigut molt gratificant veure els resultats de la feina preparada, veure la nostra petita aportació al projecte fer-se realitat.A partir de la formació vam tenir l’oportunitat de visitar una comunitat de la província, al districte de Jangamo, on vam poder percebre millor la realitat rural del país, entendre com viuen i s’estructuren les comunitats. Vam poder conversar amb algunes famílies i acostar-nos a les seves cases.

Per altra banda, en col·laboració amb l’entitat CEHDA, vam fer una exposició de fotografies sobre la realitat de Ghana i Moçambic, aquesta deixava constància de les similituds i diferències entre els dos països i cultures.Vam tenir la sort també, de coincidir amb un espectacle “A dança da poligamia”, ens va agradar molt poder assistir a un acte cultural del país, qüestionar-nos i entendre millor algunes de les seves tradicions.

Amb tot això i molt més ens preparem per acomiadar-nos del país. Primerament, ens agradaria agrair especialment l’acollida, l’acompanyament i l’amistat a la Uxia, la coordinadora expatriada del projecte a Inhambane. La seva energia incansable, la seva predisposició a acompanyar-nos i ensenyar-nos Inhambane i Moçambic han fet que la nostra experiència sigui molt més completa, enriquidora i agradable. També estem molt agraïts de la gent de la ciutat i de l’equip d’ESF que ens ha acollit i acompanyat durant tot el projecte, donant-nos ajuda quan l’hem necessitat i també empenta i força per avançar.

Ens acomiadem d’un país i un projecte singular, molt diferent del que trobem a casa nostra, però molt interessant. Tot i la tristesa que ens suposa, marxem molt agraïts d’haver-ne format part, d’haver tingut l’oportunitat de treballar activament en el projecte des de terreny i amb ganes de continuar-ho fent des de casa.Tanquem l’experiència amb un gran creixement personal, una visió més àmplia del món i les seves realitats i moltes ganes de tornar.

Marta Edo i Xavier Vallecillos