Estudi: L’aprofitament d’aigua pluja i gris a Barcelona.
Fonaments jurídics per a l’aprofitament d’aquestes aigües i la promoció de l’estalvi.
L’aprofitament dels Recursos Hídrics Alternatius (RHA) esdevé actualment un tema urgent per tal de poder fer front als impactes de l’emergència climàtica que afronta el món i ciutats com Barcelona. Tirar endavant propostes normatives eficaces per a l’entorn urbà i des del paradigma de la Nova Cultura de l’Aigua és, per tant, un deure jurídic que recau sobre els poders públics. En primer lloc, el present dictamen té per objectiu, a sol·licitud de l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres, analitzar i posar sobre la taula aquells fonaments i arguments jurídics ja existents pel que fa la regulació de l’aprofitament de les aigües pluvials i grises a la ciutat de Barcelona en tant que RHA, i establir recomanacions jurídiques per a l’impuls del seu aprofitament. Si bé ja existeixen algunes propostes per tal d’aprofitar recursos hídrics per a usos en que no es requereix la qualitat d’aigua potable, és necessari filar més prim pel que fa una necessària ordenança en aquesta matèria a la ciutat de Barcelona.
En el marc jurídic espanyol els municipis tenen atribuïdes la potestat de dictar ordenances en l’àmbit de les seves competències (art. 4.1 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases de Règim Local, en endavant LRBRL). A més, aquelles poblacions de més de 50.000 habitants tenen atribuïdes competències en matèria de medi ambient urbà (art. 26.1d. LBRL).
Per la seva banda, la normativa catalana estableix que els municipis tenen atribuïdes les competències pròpies en matèria de subministrament d’aigua, recollida i tractament de residus, clavegueram i tractament d’aigües residuals (art. 66.3.l del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, en endavant TRLMC) així com també en l’ordenació, gestió, execució i disciplina urbanístiques (arts. 84 i 86 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en endavant EAC i art. 66.3.d TRLMC).
En aquest marc competencial s’ha de tenir especialment en compte dos elements: primer, el règim especial de l’Ajuntament de Barcelona en virtut de l’article 89 de l’EAC i de la Carta Municipal de Barcelona, així com la Llei estatal 1/2006, de 13 de març, del Règim Especial del municipi de Barcelona; en segon lloc, el principi d’autonomia organitzativa (art. 6.2 TRLMC) i la possibilitat oberta a que els ens locals puguin intervenir en l’activitat de la ciutadania a través de l’aprovació d’ordenances (art. 236.1.a TRLMC) les quals han d’ajustar-se als principis de legalitat, no-discriminació i proporcionalitat.
També s’han de tenir en compte les rellevants competències que té l’Àrea Metropolitana de Barcelona en matèria d’urbanisme, aigües, residus, medi ambient (art. 14 Llei 31/2010, de 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, en endavant Llei AMB). La seva actuació es regeix per una sèrie de principis generals (art. 1.4) i, en matèria d’aigües, té la titularitat de serveis com la planificació i gestió integrada de l’evacuació d’aigües pluvials i residuals i de les xarxes de clavegueram supramunicipals o de connexió amb depuradores (art.14.C Llei AMB); també té la condició d’entitat local d’aigua (ELA) bàsica de subministrament d’aigua en baixa i de sanejament (Disposició addicional segona de la Llei AMB).
Barcelona té les competències del sanejament en baixa, és a dir, del clavegueram i dels col·lectors que transcorren pels termes municipals. També té atribuïdes les competències de les aigües freàtiques del terme municipal i la distribució de les aigües regenerades. També té potestat de dictar ordenances en matèria de medi ambient urbà. Com es veurà a la segona part d’aquest document, aquest ens podria coordinar les seves competències amb les pròpies de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’AMB a fi d’establir una estratègia comuna per a una millor gestió del cicle integral de l’aigua a la ciutat a través de la gestió dels RHA.
A Catalunya actualment existeixen 55 municipis que compten amb ordenances d’estalvi i ús eficient de l’aigua: 48 plantegen aprofitaments pluvials i 33 aprofitament d’aigües grises. Tot i així, encara avui en dia no existeix una recomanació estandarditzada i normativitzada per a la redacció d’aquestes ordenances; a més, la redacció d’ordenances per als edificis i equipaments de tot tipus (públics i privats, antics, nous i rehabilitats) encara no s’ha portat a terme, i l’avenç normatiu en la matèria encara és molt residual (Fiallo i Maschio, 2022).
En segon lloc, el present dictamen aborda quin és el paper del municipi de Barcelona -en tant que ciutat mediterrània, compacta i fortament afectada per l’emergència climàtica- en relació amb el Pla Estratègic del Cicle Integral de l’Aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (PECIA). El present dictamen també fa una breu anàlisi de la proposta d’ordenança de Barcelona en relació amb ordenances pioneres ja existents, com la de Sant Cugat, amb l’objectiu de proposar també millores en base a la normativa vigent.
Tot i la necessària perspectiva jurídica-tècnica d’aquest dictamen, no es pot deixar de banda la imprescindible mirada ecosistèmica, ni la memòria hidrosocial de Barcelona. L’aprofitament dels RHA a l’escala domèstica i comunitària té oportunitats per aprofundir en les lògiques col·laboratives i les pràctiques associatives de la població de Barcelona i de les comunitats organitzades. És fonamental aprofundir en mecanismes de col·laboració públic-comunitària, on l’administració pública, els organismes executors i la societat civil puguin posar en pràctica experiències que facin realitat una Nova Cultura de l’Aigua a la ciutat de Barcelona.
Descarrega l’estudi «L’aprofitament d’aigua pluja i gris a Barcelona: Fonaments jurídics per a l’aprofitament d’aquestes aigües i la promoció de l’estalvi» aquí.
