Joves d’Orellana sembren consciència i arbres per a protegir l’aigua a l’Equador

Estudiants, docents i organitzacions es van unir en una jornada d’educació ambiental i reforestació per a promoure la cura de l’aigua i els ecosistemes.

Dia un 29/01/2025 Fòrum de l’Aigua i l’Ambient

Amb molta algaravia es va viure una jornada d’Educació Ambiental amb estudiants de la Unitat Educativa coronel Emilio Suárez de la parròquia Sant Carles del cantó La Joya de los Sacha a Orellana, en el marc de la commemoració del Dia de l’Educació Ambiental celebrat el passat 26 de gener.

Estudiants i docents van rebre una xerrada sobre Educació Ambiental on es va destacar la importància de la cura i protecció de les fonts hídriques. Per la seva part Jorge Ruíz, president de la Junta d’Aigua San Carlos va donar a conèixer l’ardu treball que fa la junta d’aigua per a garantir el dret humà a l’aigua, va manifestar que amb l’afany de millorar la qualitat del servei s’està treballant en l’ampliació i millorament del sistema, va manifestar que això comporta un ardu treball per al benestar de les famílies, a més va convidar els participants a cuidar l’aigua evitant el desaprofitament en l’àrea escolar i en cadascun de les llars.

Posteriorment, es va socialitzar la “Guia d’Arbres per a nens i nenes” elaborada per Enginyeria Sense Fronteres. Seguidament, el grup de Joves en Acció del Ministeri d’Ambient Aigua i Transició Ecològica va realitzar una dramatització on es va emfatitzar la cura del bosc i dels animals que l’habiten per a evitar la seva extinció, el missatge de la qual va emfatitzar la importància dels arbres “si no hi ha arbres no tindrem aigua” van puntualitzar.

Finalment, l’equip tècnic de la Prefectura d’Orellana a través de jocs, riures, preguntes i respostes van reforçar l’après durant la jornada, és important manifestar que en finalitzar l’activitat es van assumir compromisos per a participar en una minga de reforestació i cura de les plantes que seran conreades.

Dia dos 30/01/2025 Minga de reforestació

Sobre la base dels acords mantinguts amb estudiants i docents de la Unitat Educativa coronel Emilio Suárez de la parròquia Sant Carles, cantó La Joya de los Sachas, província d’Orellana, es va desenvolupar una minga de reforestació en el terreny de la institució educativa abans esmentada.

Durant la jornada es va sembrar al voltant de 400 plantes entre fruiteres i de protecció. La participació d’estudiants, docents, grup de Joves en Acció del Ministeri d’Ambient Aigua i Transició Ecològica i els organitzadors de l’esdeveniment va ser molt valuosa i productiva. Aquests espais ens ajuden a l’adequada formació i sensibilització per a la cura i protecció de l’aigua i l’ambient en un entorn amè i acollidor on es transmeten els coneixements de manera clara, oportuna i s’aprèn amb la pràctica.

El compromís assumit en la jornada de treball és cuidar les plantes fins que aquestes puguin mantenir-se per si soles, en aquest sentit és necessari l’involucrament d’estudiants i docents per a la neteja contínua del lloc reforestat.

L’aigua a Santiago de Xile: un negoci privat amb costos humans i ambientals

Les conseqüències d’un model de privatització que prioritza beneficis corporatius per sobre de les persones i el medi ambient

Les polítiques de privatització implementades durant el règim de Pinochet van configurar l’actual model del sector de l’aigua i el sanejament a Xile, amb un 96,2% dels serveis gestionats per empreses privades. Aquest model ha comportat conseqüències negatives per a la població i el medi ambient.

En el cas de Santiago de Xile, el servei d’aigua és gestionat per Aguas Andinas, empresa filial del Grup Aguas, controlada per Inversiones Aguas Metropolitanas S.A. (IAM) , la que al seu torn és controlada per Veolia, a través de les societats xilenes Veolia Inversiones Aguas del Gran Santiago Ltda. (IAGSA), Veolia Inversiones Andinas S.A. i AGBAR.

Des de la privatització, les tarifes a Santiago han augmentat significativament. Fins al 1998 el 20% de la població més vulnerabilitzada destinava fins al 2,35% dels seus ingressos mensuals en consum d’aigua potable, mentre que actualment gairebé 130.000 llars han de destinar més del 5% dels seus ingressos a pagar l’aigua, malgrat subsidis que, per 20 anys, han beneficiat l’empresa AGBAR. Aquest percentatge supera el llindar d’assequibilitat establert per l’ONU i no només agreuja la precarietat econòmica de les famílies més vulnerabilitzades, sinó que també perpetua les desigualtats socials en l’accés a un dret humà fonamental.

Mentrestant, les inversions en reposició d’infraestructures són pràcticament inexistents i hi ha una deficient fiscalització, el qual provoca pèrdues d’aigua massives i aigua no comptabilitzada, la qual oscil·la anualment entre el 30% i el 40% de la producció total i de la que no es coneix el seu destí.

La qualitat del servei no compleix amb els estàndards mínims. Els nivells de duresa de l’aigua a Santiago superen els límits recomanats per l’OMS, posant en risc la salut de la població. Així mateix, a partir d’una enquesta realitzada a la població per part de MODATIMA, s’ha detectat un alt nivell d’insatisfacció ciutadana pel que fa al servei i qualitat de l’aigua.

A més, Aguas Andinas ha prioritzat interessos corporatius per damunt de la garantia d’un servei de qualitat que prioritzi el dret humà a l’aigua i al sanejament. L’empresa va signar un conveni amb AES Andes per al projecte hidroelèctric Alto Maipo, el qual atorga drets d’aigua per a centrals hidroelèctriques, prioritzant la generació d’electricitat al consum d’aigua potable. Activistes ambientals opositores al projecte Alto Maipo, han vist afectada la seva llibertat i seguretat, patint pràctiques d’espionatge, contractades per AES Andes.

Tot això resulta en una greu afectació als drets humans i ambientals, amb una deficient gestió dels recursos hídrics a Xile que preocupa front un context d’escassetat i un futur incert pel que fa a la disponibilitat d’aigua potable.

Aquesta investigació, realitzada conjuntament amb el Movimiento por la Defensa del Agua, la Tierra y el Medioambiente (MODATIMA), posa en relleu la necessitat urgent de revertir un model de privatització que perpetua desigualtats i posa en risc la vida i la salut de la població i el medi ambient.

L’objectiu d’aquesta és visibilitar les vulneracions de drets perpetrades al Sud Global per empreses que operen o tenen seu a Catalunya i nodrir el mapa de vulneracions d’AlertaDH, una iniciativa del grup català d’empresa i drets humans de Lafede que visibilitza aquests casos amb el propòsit d’incidir per tal que el Parlament doni suport a la creació del centre català d’empresa i drets humans, un organisme públic independent que garanteixi que tota empresa que operi a Catalunya i/o presti serveis a qualsevol administració pública catalana compleixi amb el respecte dels drets humans, tant al territori català com a l’exterior.

Trobareu tota la informació d’aquest cas al web d’AlertaDH: https://alertadh.org/caso/privatitzacio-de-laigua-a-santiago-de-xile-aguas-andinas-sgab-agbar/

La Red Agua Pública es reuneix amb el Ministeri de drets socials, consum i agenda 2030 per a garantir el dret a l’aigua

El Ministeri es compromet a començar a treballar en l’Informe Nacional sobre Accés a l’Aigua.

És urgent que el Ministeri lideri els articles que regulen el dret d’accés a l’aigua davant de la situació de desprotecció de les llars vulnerables.

El divendres 24 de gener, una delegació de la Red Agua Pública (RAP) es va reunir amb Nayua Alba, directora del gabinet del ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, i Cristina Linaje, secretària del mateix gabinet.

La reunió va versar sobre la implementació del Reial decret 3/2023, d’aigua de consum humà, el qual inclou l’obligació de garantir el dret d’accés a l’aigua potable a tota la ciutadania.

La RAP va sol·licitar el lideratge del Ministeri per a impulsar al dret a l’aigua que regula el Reial decret. Dos anys després de l’aprovació del Reial decret, no s’han aplicat els articles que garanteixen el dret a l’aigua. Això és urgent, tenint en compte la situació de desprotecció en la qual es troben els més d’1,6 milions de llars de l’Estat espanyol que estaven protegides per l’escut social que prohibeix els talls del subministrament, que ha decaigut en ser rebutjat el Decret llei Òmnibus pel vot en contra de PP, Vox i Junts.

El Ministeri es va comprometre a començar a treballar en l’Informe Nacional sobre Accés a l’Aigua, la redacció de la qual s’estableix en el Reial decret i que ha de ser enviat a la Comissió Europea abans de 2028. Aquest informe necessita la recol·lecció de dades sobre la població vulnerable, mesures socials per a garantir l’accés, el preu de l’aigua, entre altres. En aquest sentit, és urgent començar a recol·lectar aquesta informació per a conèixer l’estat de la situació de l’accés a l’aigua i la pobresa hídrica al país.

Finalment, es va convenir a mantenir una línia de comunicació entre el Ministeri i la RAP per a avançar en el desenvolupament dels temes anomenats.

Més informació:
Red Agua Pública (RAP) és un espai que aglutina a desenes de plataformes, organitzacions socials, ambientals, sindicals i empresarials de l’Estat espanyol que promouen una visió de l’aigua com a bé comú i servei públic, i lluiten per la defensa de la gestió pública, sense ànim de lucre, transparent i participativa dels serveis de proveïment i sanejament. https://redaguapublica.wordpress.com

Orellana inicia l’elaboració del Pla Provincial d’Educació Ambiental

En el marc del projecte “Gestión integral e inclusiva del ciclo del agua para garantizar el derecho humano al agua en la Amazonía norte del Ecuador en un contexto de cambio climático FASE 2” l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres farem costat al Govern Provincial d’Orellana – GADPO la seva contrapart local, en el procés d’elaboració del Pla Provincial d’Educació Ambiental amb fons de cooperació internacional no reemborsable. 

Aquest Pla serà l’eina de planificació provincial que organitzi i orienti de manera sistemàtica, pertinent i mesurable els plans, programes, projectes i activitats d’educació ambiental i cultura de l’aigua que es desenvolupin a Orellana.

En moments de crisi ambiental global, en els quals el món compta amb una sola agenda per al seu Desenvolupament Sostenible (AGENDA 2030), els països i els seus governs locals han alineat els seus Plans de Desenvolupament per a contribuir al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (OSD). En aquest context, a l’Equador a través del seu Objectiu de Desenvolupament 7, es busca “Prevenir l’ús responsable dels recursos naturals amb un entorn ambientalment sostenible” i a Orellana a través del seu Objectiu de desenvolupament del Sistema Físic Ambiental es preveu “Implementar un model de governança ambiental integral, participativa i democràtica, que promogui criteris d’adaptació i mitigació al canvi climàtic amb el propòsit de gestionar de manera sostenible la Conca del Riu Napo a la Província d’Orellana.”

Un dels aspectes clau per a aportar al compliment dels Objectius de Desenvolupament d’Orellana, l’Equador i Agenda 2030, correspon a l’educació ambiental i hídrica concebuda com un dels pilars fonamentals que el món requereix perquè, sobre la base de canvis conductuals dels éssers humans, s’adquireixin nous hàbits basats en el respecte pels entorns ecològics en què es desenvolupen.

El Pla de Desenvolupament i Ordenament Territorial de la Província d’Orellana, a través del seu Objectiu de desenvolupament del Sistema Físic Ambiental, considera com un dels seus desafiaments a mitjà i llarg termini: “Promoure l’exercici dels drets, cultura ambiental i canvi climàtic a la província d’Orellana” mitjançant processos de desenvolupament de capacitats; i per a aconseguir-ho, ha establert l’elaboració d’un Pla d’Educació Ambiental, com un instrument de política pública per a crear consciència ambiental a la província d’Orellana.

La reunió d’obertura es va desenvolupar amb la presentació de la comissió de seguiment creada per representants de: La Prefectura de Orellana, Enginyeria Sense Fronteres, Consorcio de Juntas de Agua de Sucumbíos, Napo y Orellana i l’equip consultor ORCA Gestión & Auditorías Hidroambientales. Durant aquesta jornada l’equip consultor va realitzar una exposició de les activitats a desenvolupar per a aconseguir els objectius de la consultoria. A més, es va presentar, analitzar i aprovar l’estructura del primer producte denominat Guia Metodològica per a l’elaboració del Pla d’Educació Ambiental de la Província d’Orellana i es va acordar que l’elaboració del Pla Provincial d’Educació Ambiental i Hídrica d’Orellana es realitzi mitjançant un procés de construcció participativa amb actors socials i institucionals a través de tallers.

L’energia amb perspectiva de gènere a les aules

Segons el nostre informe Mapeo de las políticas de energía y género, només el 25% de les dones treballen en sectors vinculats amb l’energia, i aquesta presència es redueix encara més en professions tècniques. Paral·lelament, s’ha detectat que un 70% de les nenes continua percebent les professions relacionades amb l’energia com una activitat exclusiva dels homes. Aquesta bretxa es reflecteix també en la formació, on les dones representen menys del 30% dels estudiants en carreres tècniques i formacions professionals relacionades amb aquest camp.

Per abordar aquestes desigualtats, hem elaborat una guia educativa (disponible en anglès a la web del projecte EUWES) pensada per transformar la percepció de l’energia i generar interès en aquest camp des de l’Educació Secundària Obligatòria, Batxillerat, FP, així com als primers cursos universitaris. La guia inclou propostes per integrar l’energia com a tema transversal a l’aula, amb activitats pràctiques i experiències adaptades que promouen una comprensió més profunda del model energètic i els seus impactes relatius al gènere.

Posant la guia en pràctica, s’han dut a terme vuit formacions dirigides a 188 alumnes, de les quals 95 noies. Aquestes sessions s’han vinculat en fer efectives les nostres recomanacions adreçades al sector educatiu, que apunten a l’educació com a eina fonamental per avançar cap a un sector energètic més just. Cal despertar l’interès pels temes d’energia des de la infància, crear comunitats educatives amb perspectiva de gènere i augmentar la visibilitat de referents femenins en camps tècnics. També és imprescindible promoure pràctiques d’orientació professional que incorporin una mirada inclusiva, fomentar la interdisciplinarietat en els plans d’estudis i garantir que les institucions educatives integrin el gènere en els seus processos de recerca.

1,6 milions de llars vulnerabilitzades, desprotegides davant del tall de subministraments per la derogació del decret òmnibus

Urgim al govern de l’estat espanyol a aprovar un nou decret que inclogui exclusivament les mesures socials derogades i a PP i Junts a no posar obstacles a la seva convalidació.

Moncloa i el MITECO han de canviar la dinàmica de pròrrogues i apostar per la consolidació permanent de drets.

La no convalidació ahir del Reial decret llei 9/2024 pot comportar terribles conseqüències per a 1,6 milions de llars vulnerabilitzades. L’efecte més immediat: decau la protecció davant del tall de subministraments i, per tant, podríem viure una onada d’interrupcions per impagament mai vista si la situació no es rectifica. Per això, més de vint organitzacions que treballem en la lluita contra la pobresa energètica urgim al govern de l’estat espanyol a aprovar com més aviat millor un nou decret llei que eviti aquest escenari.

El vot en contra de PP, Junts i Vox ha generat una situació inèdita atès que, des de març de 2020, la protecció davant del tall s’ha anat prorrogant periòdicament, evitant milers de talls per impagament en llars vulnerabilitzades. La solució és meridiana: el govern de l’estat espanyol ha de convocar com més aviat millor un Consell de Ministres extraordinari i aprovar un nou decret llei que inclogui exclusivament les mesures de l’escut social i no obri la porta al fet que altres debats polítics puguin posar en risc la seva posterior convalidació.

En matèria energètica, l’anomenat decret òmnibus incloïa la pròrroga de la prohibició de talls d’aigua, llum i gas per a totes les llars acollides al bo social elèctric (1.641.084, segons les últimes xifres disponibles), així com descomptes ampliats del mateix bo social fins a finals d’any. En aquest sentit, és necessari aclarir que aquests descomptes ampliats no decauen completament, sinó que passen a ser els que es van aprovar el juny de 2024 mitjançant el Reial decret llei 4/2024.

La situació actual es deu, en part, a la dinàmica del govern de l’estat espanyol d’anar prorrogant les mesures sense convertir-les en estructurals. La societat civil ha reclamat en múltiples ocasions la necessitat de consolidar aquestes mesures i integrar-les en la normativa sectorial (sector elèctric, hidrocarburs i aigües) amb caràcter permanent. Fins llavors, les llars vulnerabilitzades de tot l’estat estaran a la mercè de les dinàmiques parlamentàries i les estratègies polítiques.

A curt termini, el govern de l’estat espanyol ha d’evitar que la desprotecció es prolongui a través de l’aprovació d’un nou decret llei i les diferents forces parlamentàries (sobretot PP i Junts) no han de posar obstacles a la seva convalidació si només s’inclouen mesures de caràcter social. No obstant això, la Moncloa i especialment el MITECO han d’obrir un període de reflexió i apostar per la consolidació de les mesures: els drets no es prorroguen, es garanteixen permanentment. Per això tornem a oferir la nostra col·laboració al govern de l’estat espanyol per a treballar de manera conjunta en propostes estructurals que solucionin de manera definitiva i que consolidin l’accés als subministraments bàsics com un dret universal.

Organitzacions sotasignants: Aeioluz, Aigua és vida, Alianza contra la Pobreza Energética, Amigas de la Tierra, CECU, Consejo General del Trabajo Social, Coordinadora de Vivienda de Madrid, Diecisiete Coop, ECODES, Ecoserveis, Ecologistas en Acción, Energía Bonita, Ingeniería Sin Fronteras, Intiam Ruai, La Palma Renovable, Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Red Agua Pública, Socaire, Torreblanca Ilumina, Unión Renovables, Xarxa per la sobirania energètica.

Hola Mastodon, hola Bluesky!

A ESF iniciem un nou camí per explorar altres xarxes socials més enllà de les que obertament fomenten els discursos d’odi, el feixisme, el masclisme, el racisme i la transfòbia.

A partir d’ara ens trobareu també a:

🐘 https://mastodon.social/@ESFCatalunya
🦋 https://bsky.app/profile/esfcatalunya.bsky.social

💬 Davant el context actual de les xarxes socials, ESF seguim repensant-nos i participem en el Grup de treball de comunicació i cultura de digital de LaFede per aprofundir-hi i trobar respostes i eines col·lectives. Us recomanem aquesta lectura: https://www.lafede.cat/ca/mes-enlla-del-debat-sobre-x-es-possible-construir-justicia-global-a-les-xarxes-socials/

👉 De moment obrim aquests nous comptes a Mastodon i a Bluesky (a veure com evoluciona!). I mentre ens repensem on i per què volem ser a les xarxes socials ens continuareu trobant a Instagram, Facebook i X (mantenim el compte, de moment, però amb molta menys activitat).

🗣 Us recordem totes les maneres de contactar-nos al nostre web on trobareu, les nostres xarxes, canal de Telegram, telèfon, i us podeu subscriure-e al butlletí mensual (apunteu-vos!)

Per un internet més amable i més saludable!

Un viatge transformador: Aprenentatges i compromisos des del Brasil

Reflexions de la Lucía i la Gemma, voluntàries al Brasil, sobre les lluites socials i ambientals, i el camí cap a la Justícia Global

L’experiència al Brasil ha estat única i transformadora. Aquesta oportunitat ens ha permès endinsar-nos en la riquesa cultural i social del país, alhora que hem viscut de primera mà la realitat de les lluites socials i ambientals. Hem après molt sobre la història, els costums i les dinàmiques que configuren el territori, alhora que hem adquirit una comprensió més profunda del treball de base i les formes d’organització comunitària.

Aquest aprenentatge ens ha aportat una perspectiva global més àmplia, comprenent millor com els grans problemes mundials – com les desigualtats, l’extractivisme o el canvi climàtic – tenen repercussions directes sobre les vides de les persones i les comunitats. Ens hem enriquit amb les històries i experiències de resistència dels moviments socials locals, que no només lluiten per la seva supervivència sinó també per la construcció d’un futur més just i sostenible.

Tornem amb moltes ganes de compartir tot aquest coneixement i vivències amb ESF i amb qualsevol persona o col·lectiu que hi tingui interès. Aquest intercanvi és essencial per continuar construint ponts de solidaritat i aprenentatge mutu. Un dels objectius principals que ens proposem és aplicar els coneixements adquirits a l’Aliança contra la Pobresa Energètica, APE, contribuint a fomentar una major participació activa i l’empoderament de les persones afectades a Catalunya. Així mateix, seguirem compromeses amb el grup d’energia d’ESF i amb la consolidació de la relació amb el Moviment dels Afectats per Preses (MAB), una organització clau que ens ha ensenyat el valor del treball col·lectiu i la lluita incansable pels drets humans i ambientals.

Volem expressar el nostre agraïment més profund al MAB i a tots els militants que ens han acollit i acompanyat en aquest procés. El seu exemple de determinació i solidaritat ens ha deixat una empremta inesborrable. També agraïm a ESF per confiar en nosaltres i donar-nos aquesta oportunitat única d’aprendre, créixer i contribuir.

Amb aquesta experiència al Brasil tanquem una etapa plena d’aprenentatges i emocions, però també iniciem un nou camí ple de reptes i possibilitats per continuar treballant per un món més just i equitatiu.

—

Durant els darrers mesos la Lucía i la Gemma han anat compartint les seves impressions i la seva experiència al nostre web:

• Inici del voluntariat al Brasil i primeres impressions: https://esf-cat.org/blog/2024/10/16/donem-la-benvinguda-a-la-gemma-i-a-la-lucia-al-brasil-les-dues-participaran-en-el-nostre-programa-de-voluntariat-internacional/
• Resistència i Resiliència: Lluites del MAB a São Paulo: https://esf-cat.org/blog/2024/11/14/resistencia-i-resiliencia-lluites-del-mab-a-sao-paulo/
• Nou anys de resistència: L’herència tòxica del trencament de la presa Fundão al Brasil: https://esf-cat.org/blog/2025/01/15/nou-anys-de-resistencia-lherencia-toxica-del-trencament-de-la-presa-fundao-al-brasil/

Nou anys de resistència: L’herència tòxica del trencament de la presa Fundão al Brasil

La Lucía i la Gemma, voluntàries d’ESF al Brasil, ens expliquen el seu viatge per les comunitats afectades al llarg del Rio Doce, des de la devastació ambiental i social fins a la lluita per la justícia i la reparació, nou anys després del desastre ambiental més gran del país.

El passat 5 de novembre de 2024, es van complir nou anys del major crim ambiental del Brasil, el trencament de la presa de Fundão, on 62 milions de m³ d’aigua es van contaminar de residus tòxics. Sorra i diversos metalls pesants com alumini, mercuri, manganès, crom, ferro van contaminar 650 km del trajecte del Rio Doce, emportant-se les cases i cultius que estaven a la vora del riu. Una de les ciutats que van quedar afectades va ser Mariana, on vam anar a presenciar els actes de protesta de nou anys després. L’impacte que va tenir el trencament de la represa és enorme, des de la contaminació de totes les terres properes al riu fins a la mort de la majoria de peixos, la pèrdua d’activitats socials i econòmiques de la població i el gran perill per a les balenes geperudes que es reprodueixen a prop de la desembocadura del riu.

Mariana, Bento Rodrigues i Rio Doce (Alto Rio Doce-MG)

Quan la presa Fundão es trencà, tots els protocols d’emergència i avís van fallar. Les alarmes no van sonar i la població de Bento Rodrigues, comunitat pertanyent a Mariana que es trobava vora el riu, es va trobar d’un moment per l’altre amb fang fins al coll i corrent per la seva vida fugint d’aquella gran massa que “feia molta pudor i molt de soroll al seu pas”. Altres comunitats properes van rebre l’avís del trencament, però ningú imaginava que es tractés de fang amb residus tòxics. Per tant, centenars de famílies que es van resguardar a punts alts de les cases i al camp, en tornar es van trobar amb tot destrossat i contaminat. Nou anys després, encara és visible la marca del fang a les cases, i la destrucció de tota la comunitat de Bento Rodrigues. Actualment, molt afectats encara viuen a Mariana, on van ser traslladats mentre esperen la finalització de la construcció de la “nova Bento Rodrigues”, a càrrec de la fundació Renova, creada per les empreses responsables pel trencament.

En un municipi proper, anomenat Rio Doce (igual que el riu) vam poder assistir a una reunió d’afectats i escoltar les seves històries i queixes. Aquesta localitat té una gran història de lluita i resistència, amb una coordinació d’afectats que va començar a inicis dels anys 2000, per tal d’aturar la construcció d’una presa hidroelèctrica. Finalment, sí que es va construir i actualment reté 15 milions de m³ de residus tòxics després del trencament de la presa Fundão i Mina Córrego do Feijão, a Brumadinho, el 2019. En aquets poble, gran part de la població es dedicava a la pesca i a la captació de espurnes d’or al riu (faiscadores), i van ser clarament afectats per la contaminació del riu, ja que tota activitat econòmica relacionada amb aquest, es va haver d’anul·lar. A més a més, el riu generava recursos per l’agricultura, la construcció, l’oci… com diuen els afectats: “el riu era patró i soci”. Actualment, es queixen d’haver perdut els seus modes artesanals de producció i tot el que entenien com a vida i cultura. El trencament i la contaminació va portar problemes de salut, com depressió, càncer, estrès i problemes respiratoris. A això se li suma la inseguretat alimentària, els problemes amb l’aigua, el creixement de la criminalitat i de la pobresa.

El març del 2016 es va aprovar el primer acord, mitjançant el qual es va crear la fundació Renova, i els programes i indemnitzacions dels quals s’haurien d’encarregar. Aquesta fundació, una màscara de les empreses mineres responsables pel trencament, continuava anteposant els interessos del capital als de la població. Per això, el 2017 s’hi van afegir clàusules de participació ciutadana i consultes prèvies, cosa que va incloure els interessos dels afectats i en especial de les comunitats tradicionals. Tot i això, els afectats i coordinadors del MAB es queixen d’una simplificació de les indemnitzacions, que no només es van repartir de formes arbitràries i que generaven conflictes dins de les comunitats, sinó que perpetuaven la violència sistemàtica envers les dones. Elles, sovint, treballaven ajudant els seus marits (pescadors, agricultors…) fent una feina que no era regularitzada i, per tant, no inclosa en els registres d’indemnitzacions. No només això, sinó que sovint se les incloïa com a dependents de la parella, cosa que les deixava sense drets i protecció en el cas de divorci o separació. Els menors de quinze anys en el moment del trencament també van quedar exclosos de les ajudes. El febrer de 2021 es va començar el procés de revisió i repactuació de l’acord, que ha finalitzat a octubre d’aquest any.

Des del 2023, els afectats disposen d’una assessoria tècnica que s’encarrega de recollir informació, analitzar documents, ajudar en l’organització d’activitats del moviment, contactar i escoltar les demandes dels afectats, fer registre de les situacions de les zones afectades, redactar els documents i propostes per portar cap a institucions governamentals… I durant aquests anys, diferents moviments socials s’han reunit i unit per fer demandes i van portar les seves necessitats cap als governs estatals, el federal, les empreses i institucions judicials. Amb això, han aconseguit que la repactuació aprovada a octubre de 2024 inclogui algunes de les seves peticions. Així i tot, els diners continuen sent insuficients (170 bilions a repartir en 20 anys) per les indemnitzacions individuals. El moviment desconfia en un just repartiment dels diners i hi ha una gran pressió sobre els governs municipals, els quals gestionaran aquests diners.

Periquito (Médio Rio Doce-MG)

Continuant pel recorregut del Rio Doce, ens trobem a la ciutat de Periquito, on vam poder passar uns dies amb el Jandir, un dels líders del MAB a la regió. Allà vam tenir l’oportunitat de conèixer més de 15 persones afectades i les seves experiències i històries.

Agricultors:

Lilian i Amir, igual que la majoria de la població en aquest regió, eren productors agrícoles i vivien de la venda de la seva producció. Després del trencament, no van poder produir més, ja que el sòl estava contaminat i l’aigua també, a la qual no van tenir accés durant tres mesos i encara avi tenen problemes. Després de dos projectes fallits, van haver d’obrir un restaurant de carretera per sobreviure.

El Jose produïa arròs i blat de moro i també tenia bestiar vora el riu. Allà no s’hi va poder quedar a causa de l’alta contaminació i, sense rebre cap mena d’ajuda o indemnització, s’ha mudat a l’altra banda de les vies del tren de mineria de la Vale per continuar intentant plantar i criar gallines i porcs.

Avançant per la carretera, trobem una parella d’agricultors allà en una caseta ben al costat de l’autopista. Ens van explicar que, han decidit moure la seva producció allà perquè queda prop del naixement d’una font d’aigua a la qual va cada matí per buscar aigua neta per regar la seva plantació. L’home ens va ensenyar també les seqüeles que l’aigua contaminada li ha deixat a les cames, i ens va explicar les dificultats per les quals passa a l’hora de ser atès a un punt sanitari, ja que només hi ha un i funciona amb molta lentitud. Fins i tot, ens va explicar com una vegada, en una situació crítica, va haver d’agafar el cotxe ell mateix per apropar-se perquè no enviarien una ambulància.

Els barraquers:

A una de les carreteres que creua Periquito, per la qual passen cada dia centenars de cotxes i camions, cada dia es munten i desmunten barraques per vendre la producció local. Abans dels trencaments, s’hi venia fruita, verdura i peix. Ara, la majoria dels venedors han hagut de canviar la seva producció a catifes o artesanies de fusta. Alguns, però, han decidit continuar venent aliments, que porten d’altres zones que no han sigut afectades.

L’Eliane, ens explicava que de 42 barraquers que hi havia, ara només en queden 7. Ella mantenia a 5 persones de la venda de fruita i verdura que feia, i ara no li compren quasi mai. La Mari, comentava que gairebé no queda mercaderia per vendre i que ja no poden plantar més on ho solien fer. Després del trencament, ella va estar sense feina molt de temps, però molts familiars van emmalaltir i ara torna als carrers. Ella plantava i venia taronja, mango, síndria, yaca, mandioca, blat de moro i coco. I també venia peix. Ara ja només li queda anar a buscar-ho lluny, amb el sobrecost que això suposa, per finalment no poder vendre-ho tot, ja que la gent no hi confia que realment no estigui contaminat a causa de l’estima que s’ha creat sobre la regió.

Els pescadors:

Ivan, Roberto i Paulo, ens van deixar clar que la situació dels pescadors també és crítica. Ara mateix, viuen en total precarietat, perquè és impossible pescar en la regió, ja que tots els altres rius són afluents del Rio Doce i, per tant, estan també contaminats. Fins i tot quan s’apropen als naixements dels rius, hi troben residus i contaminació. Ells van rebre un salari mínim de Renova, pel fet que tots eren pescadors professionals, però la tragèdia va més enllà d’una qüestió econòmica. Ens explicaven com tota la vida que coneixien havia desaparegut. Ja no hi havia vida en el riu, ni animal ni humana, i ara les famílies ja no poden anar al riu a refrescar-se i passar una bona estona. Ells també s’han quedat sense poder anar a pescar, passar el dia al riu, navegar… tots tenen l’esperança d’algun dia tornar a pescar allà.

També ens van comentar que el 20% dels veïns tenen malalties i que al poble veí, 48 persones van morir de càncer després del 2015.

Colatina, Marilandia,Linhares (Baixo Rio Doce-ES)

A l’estat d’Espírito Santo, les conseqüències també s’hi senten. Vam tenir la meravellosa oportunitat de participar de la primera reunió del cercle de dones a Marilàndia. En aquesta trobada, les dones van compartir les seves experiències, sovint entrant en temes molt sentimentals i propers, sobre com havien perdut la seva producció agrícola i , fins i to, la joventut. Després, totes juntes vam mirar diferents treballs d’arpilleres xilenes ¡, tot reflexionant sobre el que representaven. Després, també vam poder veure en persona, algunes fetes en altres regions del Brasil per dones del MAB. Finalment, totes juntes vam fer nines Abayomi, les quals tenen una herència de lluita feminista i antiracista, tot creant un espai per compartir moments amb les companyes, amb qui ens les vam intercanviar juntament amb una abraçada.

Durant els dies que vam passar a Linhares, amb el Lucas, militant del MAB i de l’MST (Moviment de treballadors agrícoles Sense Terra), vam aprendre sobre diferents projectes impulsats per aquests moviments per dur a terme iniciatives d’agroecologia, menjar de proximitat a les escoles i apicultura femenina, entre d’altres. Durant aquests dies, no només vam poder tastar noves fruites i verdures i visitar camps de cacau, cafè i pebre, sinó que també ens vam apropar a la realitat agrícola de la regió, que pateix tant de la contaminació del trencament a Mariana, com de les forces capitalistes de la cel·lulosa. La producció de cel·lulosa, un negoci iniciat durant els anys de la dictadura, han robat milers d’hectàrees de terres (algunes d’elles de pobles indígenes) per plantar-hi eucaliptus. Aquest desert verd, coms ells li diuen, fa malbé tot l’ecosistema que l’envolta, ja que és una espècie invasora altament inflamable que, a més a més, absorbeix grans quantitats d’aigua del sòl. Per tal de produir cel·lulosa, els arbres es tallen abans que aquests puguis tancar el cicle i retornar minerals a la Terra. Així, tot el paisatge ple de vida, de colors i sons, de sobte passa a ser un desert buit que només representa desolació i pèrdua de drets i vida.

També va conèixer el Nilton, un pescador afectat pel trencament de Mariana que, després del crim, es va haver de mudar per seguir pescant a una nova regió suposadament no contaminada (perquè fins avui, ningú no ha analitzat les aigues subterrànies). En un passeig en el seu vaixell per la Lagoa do Aguiar, vam tenir l’oportunitat de conèixer més sobre l’ecosistema i les condicions de pescadors com ell.

Guriri (Litoral-ES)

Al litoral també hi va arribar la contaminació de la mineria a través del riu Doce. Aquí, els pescadors també han hagut de buscar noves zones on pescar, tot passant penúries econòmiques i socials.
A més a més, aquest litoral és un punt de gran importància per les balenes geperudes que, s’apropen a aquestes aigües per reproduir-se. És a dir, la seva vida també corre perill sota l’exposició als metalls pesants portats pel riu.

Recomanacions per a una perspectiva feminista en el sector energètic

Propostes per al sector educatiu, privat i polític cap a una equitat de gènere en el sector energètic.

L’1 d’octubre de 2024 Enginyeria Sense Fronteres (ISF) va convidar a diferents expertes, acadèmiques, treballadores, activistes, miembras de cooperatives, entitats i col·lectius que treballen o tracten temàtiques sobre energia a participar en un taller col·laboratiu sobre Perspectiva Feminista i Sector Energètic. El taller va ser en format semipresencial en la Lleialtat Santsenca de Barcelona i el seu objectiu va ser debatre amb les participants el document Polítiques d’energia i gènere. Recomanacions per a la transversalitat de gènere en les polítiques d’energia en l’Estat espanyol elaborat per ISF en el marc del projecte europeu Empowering Underrepresented Women in the Energy Sector (EUWES).

El present document és el resultat d’aquest debat, que va ser clau per a corroborar o nodrir de manera col·lectiva i amb la veu de les mateixes dones o altres col·lectius vulnerabilitzats les línies i guies de treball del document esmentat. Així, les recomanacions, dividides en tres blocs —(1) el sector educatiu, (2) el sector privat i (3) responsables polítics—, van ser ampliades, concretades, modificades i signades per 39 participants que representen prop de 20 col·lectius, entitats i organitzacions. Ara, és l’objectiu de totes fer incidència política perquè es posin en pràctica.

En el sector energètic, les dones representen un 78,4% menys que els homes, enfrontant a més una bretxa salarial del -14,7% en llocs similars. Només el 31% de les estudiants en programes tècnics, com a Enginyeria, Indústria i Construcció, són dones, la qual cosa reflecteix una subrepresentació significativa en aquestes àrees. En l’àmbit de les energies renovables, encara que la representació femenina és lleugerament major, aconsegueix a penes el 16,5%, una xifra que continua sent molt baixa. És necessari i urgent abordar la perspectiva de gènere des d’un enfocament transversal i estructural en el sector energètic, promovent la redistribució, el reconeixement i la representació de les dones, així com l’equitat de gènere(s).

Descarrega el document “Recomanacions per a una perspectiva feminista en el sector energètic“aquí (en castellà).

El document ha estat firmat per:
Alba del Campo – Traza
Alejandra Durán – Cooperativa CICrA
Anaïs Varo Barranco – Universitat de Girona
Andrea Vides de Dios – Ingeniería sin Fronteras
Asia Rodrigo – Aiguasol
Aurora Pulido Vacas – Som Energia – Grupo Local de Barcelona
Belén Sánchez – Asociación Socaire
Blanca Bayas – Observatori del Deute en la Globalització
Carmen Sánchez Guevara – Universidad Politécnica de Madrid
Carolina Dedionigi – La Corriente
Clàudia Custodio – Observatori del Deute en la Globalització
Cristina Alonso Saavedra – Amigas de la Tierra
Elena Polo Raigón – AeioLuz Coop.V
Eva Gavela Coya – Solen Coop
Eva Peinado – Aiguasol
Gabi López – Xicoteta Energia Coop.V
Gaia D’Èlia – Batec
Irene González Pijuan – Ingeniería sin Fronteras
Isabel Vilaseca – Som Energia
Júlia Martí Comas – Observatori del Deute en la Globalització
Laia Saez Coma – Aiguasol
Laia Segura – Friends of the Earth Europe
Lucía Aller – Aiguasol y Ingeniería sin Fronteras
Mar Clemente Gimeno – Ingeniería sin Fronteras
Maria Borràs Escayola – Universitat de Girona
María Camino Villacorta – Ekologistak Martxan
Maria Campuzano Guerra – Alianza contra la Pobreza Energética
Marina Gros Breto – Ecologistas en Acción
Marta García París – Asociación Ecoserveis
Mireia Navaz Costa – Ingeniería sin Fronteras
Mònica Guiteras Blaya – Ingeniería sin Fronteras
Núria Baeza Roca – AeioLuz Coop.V
Rosa Fraga – Plataforma por un Nuevo Modelo Energético
Rosario Alcantarilla Ramos – Diecisiete Coop
Sara Fusté – Aiguasol
Sara López – Ecologistas en acción
Sofía Fernández – Juventud por el Clima (Fridays for future España)
Soledad Montero Linares – Federación de consumidores y usuarios CECU
Victoria Pellicer Sifres – Fundació València Clima i Energia