Manifest per la justícia de l’aigua davant la Conferència de l’Aigua de l’ONU 2023. Adhereix-te!

Les organitzacions, Pobles Indígenes, moviments socials i defensores i defensors de l’aigua sotasignants, ens dirigim a les Nacions Unides, davant la Conferència de l’Aigua de l’ONU 2023, per a fer-li arribar la veu dels que no solen ser escoltats, demanant que els següents temes fonamentals estiguin en el centre de les polítiques de l’aigua a nivell mundial, regional, nacional i subnacional:

1. L’aigua i el sanejament són drets humans fonamentals. L’Aigua és un bé comú i no una mercaderia, que ha de ser accessible per a tothom sense discriminació, sota control públic. Els usos personals i domèstics d’aigua, inclosa la higiene, han de tenir la màxima prioritat davant dels usos productius, com els associats a l’agricultura i indústria.
2. Les polítiques de l’aigua han de prioritzar la gestió sostenible dels rius, llacs, aiguamolls, deus i aqüífers, garantint el seu bon estat ecològic en el marc del dret humà a un medi ambient saludable, i com a clau per a afrontar les crisis de contaminació, desforestació, desertificació, pèrdua de biodiversitat i canvi climàtic en curs. Els estats han de garantir que les empreses agrícoles i els usuaris industrials rendeixin comptes i siguin responsables de l’ús que fan de tots els recursos naturals, inclosa l’aigua, i del seu impacte sobre ells, basant-se en l’aplicació de la legislació i la regulació, i no en mesures voluntàries.
3. Els Pobles Indígenes tenen drets diferents i inherents, així com sistemes de coneixements propis per a relacionar-se amb l’aigua de manera harmònica, per la qual cosa els Estats els han de reconèixer la seva condició de subjectes col·lectius de drets i respectar els seus drets territorials, a la lliure determinació i el dret a ser consultat per a obtenir el consentiment previ, lliure i informat davant de qualsevol projecte que els afecti, i assegurar-se que la gestió dels seus mitjans de vida, inclòs l’aigua, es realitzi d’acord amb les seves pròpies normes, en compliment de la Declaració de les Nacions Unides sobre els Drets dels Pobles Indígenes.
4. Els Estats han de donar el reconeixement i el suport degut a les pràctiques i a les organitzacions de gestió comunitària de l’aigua i del sanejament promogudes, entre altres, per les comunitats pageses i els pobles indígenes, desenvolupant cooperacions público-comunitàries respectuoses amb els seus sabers i tradicions.
5. En la majoria dels països, les poblacions rurals i les que viuen en assentaments urbans informals són les més discriminades en termes d’accés als serveis d’aigua i sanejament. És obligació dels Estats garantir la major prioritat en l’accés a aquestes poblacions. La cooperació internacional ha de prioritzar a aquests col·lectius en les seves accions.
6. Ha de reconèixer-se, secundar-se i garantir-se la participació activa, lliure i significativa dels qui són titulars de drets, dels “right holders”, en tots els temes de la política de l’aigua, amb èmfasi en la participació igualitària de les dones, superant la marginació que pateixen, malgrat ser elles les que carreguen amb la major responsabilitat i el treball de proveir d’aigua a les seves famílies. Aquesta participació ha de tenir la capacitat d’influir en la presa de decisions, superant els falsos models participatius, que només legitimen les decisions adoptades per les elits de les societats.
7. Els serveis d’aigua i sanejament han de guiar-se sempre pels drets humans, sense deixar a ningú enrere, inclosos els qui, per viure en situació de vulnerabilitat, marginació o pobresa, tenen dificultats de pagament. La privatització, mercantilització o financerització dels serveis d’aigua i sanejament són un risc per al gaudi dels drets humans, per la qual cosa no han de considerar-se com a polítiques a nivell global, nacional o local, així com en la cooperació internacional, potenciant, en el seu lloc, la titularitat i gestió pública a través de partenariats públic-públics i públic-comunitaris.
8. Els Estats han de protegir i garantir els drets dels treballadors, així com unes condicions laborals dignes, justes i equitatives. L’accés als serveis en les esferes de la vida fora de la llar ha de rebre urgentment un alt nivell de prioritat en les polítiques públiques, que inclou l’accés en espais públics, llocs de treball, centres de detenció, escoles i centres de salut, així com en els mercats on es venen aliments i altres béns en l’economia informal.
9. Per resoldre la crisi de l’aigua és necessari superar l’actual fragilitat del marc multilateral de les Nacions Unides, avançant cap a una governança que pugui afrontar els reptes presentats anteriorment, establint un mecanisme intergovernamental de reunions regulars sobre l’aigua i sanejament, i mecanismes concrets de seguiment dels compromisos adquirits en els quals els subjectes i titulars dels drets humans participin de manera plena, efectiva i significativa.

Com a subjectes i titulars de drets humans i defensors i defensores de l’aigua, sovint criminalitzats i perseguits per defensar els drets humans, exigim que l’ONU prioritzi el diàleg i la col·laboració amb les comunitats més vulnerables en la implementació del ODS 6, inclosos els Pobles Indígenes, les comunitats pageses, els que viuen en assentaments informals, les poblacions discriminades per motius de gènere, ascendència i classe, i tots aquells que encara no tenen garantit l’accés a l’aigua potable i al sanejament.

Adhereix-te al manifest, individualment o com a entitat, en aquest enllaç.

Compartim la roda de premsa de presentació durant la Conferència de l’Aigua de l’ONU 2023

Conclusions del “XII Congreso Ibérico de Gestión y Planificación del agua”

Del 26 al 28 de gener de 2023, Enginyeria Sense Fronteres vam participar en el XII Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua, coorganitzat per la Fundación Nueva Cultura del Agua i la Universitat de Múrcia, sota el lema “Mirant als rius des de la mar: vells i nous debats per a una transició hídrica justa”.

Durant aquests tres dies, 130 participants d’Espanya, Portugal i altres països vam celebrar quatre sessions plenàries, corresponents a diverses àrees temàtiques, i es van presentar un centenar de comunicacions, dotze ponències plenàries i tres sortides de camp per a conèixer les problemàtiques en el territori.

Com a Enginyeria Sense Fronteres i Aigua és Vida vam ser presents i vam presentar dues comunicacions en l’àrea temàtica de “Agua, conflictos y movilizaciones sociales: creando modelos de gobernanza para la defensa del bien común”. Vam presentar la proposta d’indicadors per al cicle de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que conté indicadors per a avaluar la garantia del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, la qualitat de la governança del servei i altres aspectes fonamentals com l’equitat i igualtat de gènere. També vam presentar un conjunt de propostes per a adaptar el cicle de l’aigua de l’Àrea Metropolitana de Barcelona al context de crisi climàtica, reducció de la garantia de subministrament i augment d’impactes com ara la sequera que vivim avui dia.
Agraïm a la Fundación Nueva Cultura del Agua pel seu esforç en l’organització dels Congressos Ibèrics, que edició rere edició aglutinen al món de l’acadèmia i al món activista. Dos sectors que han de caminar junts per a perseguir els objectius de millora dels cicles de l’aigua i la garantia dels drets associats a l’aigua.

Ja es poden consultar les Conclusions del “XII Congreso Ibérico de gestión y planificación del agua”.

Nou joc de carrer, ” de riu en riu per un medi viu!”

Per tal d’enfortir la consciència i pensament crític dels més joves sobre els efectes de la crisis climàtica al cicle de l’aigua, us presentem el joc de carrer “de riu en riu per un medi viu!”.

El joc està centrat a Catalunya i fomenta espais de confiança i diàleg intergeneracional, en el qual infants i adults, poden compartir moments lúdics i de reflexió sobre la contaminació de l’aigua, conservació dels ecosistemes, usos de l’aigua, promoure l’estalvi i la gestió integral i inclusiva de l’aigua.

Els infants aprofundeixen el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS) i en entendre l’aigua com a bé comú, un bé escàs que és de totes i que hem de cuidar i aprendre a gestionar escoltant les necessitats dels éssers vius. A més, el joc permet que des des dels municipis, centres d’educació formal i no formal, es promogui l’assoliment i compliment d’aquest Dret Humà reconegut el 2010.

Aquest joc s’ha creat amb la participació i coneixement compartit amb el grup de treball d’educació de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) i el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat i la Diputació de Barcelona.

Trobareu aquesta activitat i moltes més al nostre catàleg d’activitats.

Entitats i organitzacions socials reclamem canvis de gran importància en matèria de pobresa energètica davant la Secretaria d’Estat d’Energia

La reunión con el equipo dependiente del Ministerio para la Transición Ecológica sirve para actualizar las demandas que ya trasladamos en parte el pasado mes de marzo

En el marco de la campaña #FacturasImposibles, las medidas propuestas apuntan a solventar las carencias de los actuales mecanismos como el bono social

Madrid, 22 de febrero de 2023

Diferentes entidades y organizaciones sociales que luchamos por garantizar el acceso a los servicios esenciales de toda la población nos hemos reunido hoy con el equipo de la Secretaría Estado de Energía, dependiente del Ministerio para la Transición Ecológica. En el encuentro, hemos valorado la aplicación de las medidas que el Ejecutivo ha ido impulsando a lo largo de los últimos meses en materia energética y hemos trasladado nuestras propuestas al respecto.

La reunión, que ha tenido lugar en la sede de la Secretaría de Estado de Energía, en el Paseo de la Castellana de Madrid, da continuidad al último encuentro con el Director del Gabinete de la Ministra el pasado mes de marzo y algunas de las propuestas que ya compartimos por aquel entonces siguen lamentablemente vigentes porque el Gobierno no ha tomado cartas en el asunto.

A modo de resumen, las demandas realizadas a la Ministra Teresa Ribera y su equipo son:

• Automatizar el acceso al bono social eléctrico.
• Quitar la limitación del bono social eléctrico en lo relativo a kWh.
• Aprobar un plan para poder afrontar las deudas existentes.
• Impulsar la creación de una tarifa social de electricidad.
• Automatizar, en el caso de las familias con bono social eléctrico, el cambio de mercado libre al mercado regulado del gas a las que actualmente se encuentran en mercado libre y renueven su contrato en los próximos meses.
• Realizar una convocatoria extraordinaria para el cobro del Bono Térmico correspondiente a las anualidades de 2022 y 2023.
• Establecer el principio de precaución como principio básico ante cualquier impago en el ámbito doméstico que evite los cortes de manera definitiva.
• Crear la Mesa social de pobreza energética.

Todas estas propuestas parten de un diagnóstico compartido entre las mismas entidades que a finales del pasado mes de marzo impulsamos la campaña #FacturasImposibles. A través de ella, queríamos denunciar las carencias de las principales medidas impulsadas desde el Ejecutivo para paliar los efectos de la pobreza energética en el Estado español y plantear opciones de mejora.

Entre ellas, reclamamos cambios importantes en el bono social eléctrico, la medida históricamente más relevante para dar apoyo a las familias que padecen pobreza energética. En relación a dicho mecanismo de descuentos en la factura eléctrica, pedimos que se automatice su acceso y no solo su renovación para que todo aquel hogar vulnerabilizado pueda contar con él sin tener que pasar por la actual carga burocrática que supone una barrera para millones de hogares. A día de hoy, de los casi 6 millones de hogares potenciales menos de 1 millón y medio acceden al mismo.

Por otro lado, también reclamamos que se eliminen los límites a los kWh bonificados y que provocan que muchos hogares ineficientes energéticamente y sin recursos los superen ampliamente sin hacer en ningún caso un uso abusivo de la energía y reciban facturas durante los picos de consumo de invierno y verano.

Todas las propuestas que hemos planteado al equipo de la Secretaría de Estado de Energía son factibles y serían capaces de aliviar los millones de hogares que han visto empeorada su situación en los últimos años, según los datos facilitados por el propio Ministerio. En este sentido, a pesar de una estabilización en los indicadores correspondientes al gasto desproporcionado (2M) en energía y el retraso en el pago de gastos relativos a la vivienda, en 2021 se produjo un notabilísimo repunte en el porcentaje de familias que no podían mantener su hogar a una temperatura adecuada durante los meses fríos (14,3%).

Ante este contexto, las entidades y organizaciones que impulsamos la campaña #FacturasImposibles nos unimos de nuevo para reclamar cambios estructurales en la aproximación por parte del Gobierno a la lucha contra la pobreza energética. Necesitamos medidas de calado que funcionen y que cuenten con la participación en su elaboración de las mismas entidades que día tras día vemos los efectos palpables de la pobreza energética en nuestros barrios y municipios. Por ello, también hemos demandado al Ministerio la puesta en marcha de la Mesa Social de Pobreza Energética, un espacio de participación que ya se proponía en la Estrategia Nacional 2019-2024 y que más de 3 años después aún no ha sido creada.

Entidades y organizaciones:
Aeioluz
Alianza contra la Pobreza Energética (APE)
Asociación de Ciencias Ambientales (ACA)
Coordinadora de vivienda de Madrid
Ecoserveis
Federación de Consumidores y Usuarios (CECU)
Fundación Ecología y desarrollo (ECODES)
Fundación de Familias Monoparentales Isadora Duncan
Grupo Abio de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM)
Ingeniería Sin Fronteras – Catalunya (ESF)
Intiam Ruai
Plataforma por un Nuevo Modelo Energético (Px1NME)
Socaire

Blue February – Cicle de webinars per l’aigua

Com a preparació per a la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Aigua que se celebrarà a Nova York al març de 2023, el Fòrum dels Pobles per l’Aigua ha organitzat el “Blue February (Febrer Blau)”, una sèrie d’actes i accions per a demanar justícia per a l’aigua.

El Fòrum dels Pobles per l’Aigua (PWF) és un espai de coordinació dels moviments per la Justícia de l’Aigua a tot el món. Promovem la Justícia de l’Aigua en totes les seves formes internacionals, nacionals, regionals i locals, unint les veus de les comunitats de primera línia i dels defensors de l’aigua per a protegir l’aigua com un bé comú i l’accés per a tots com un dret humà.

Amb l’augment dels conflictes entorn del seu ús i la captura corporativa de la governança de l’aigua, es necessita urgentment una major participació pública i associacions públic-públiques en la gestió dels recursos i serveis hídrics.

La sèrie de seminaris en línia “Blue February (Febrer Blau)” convida als moviments per la justícia de l’aigua de tot el món a participar en el debat sobre aquestes qüestions i les amenaces a l’aigua i el sanejament que plantegen la privatització i la financerització en curs en el sector. Davant els seriosos dubtes que la conferència de l’ONU sigui un espai plural i no estigui totalment capturada per les corporacions i financers de l’aigua, “Blue February (Febrer Blau)” pretén oferir un espai per a debatre aquestes qüestions urgents i fonamentals.

ISF, BPP, ENDA COLÒMBIA, ONDAS, PENCA DE SABILA i TNI han organitzat els webinars el 23 i 28 de febrer i 3 de març de 2023.

Webinar 1 |La Conferència d’Aigua de Nacions Unides de 2023: Per què és important seguir-la i quines oportunitats presenta per als moviments i institucions en defensa de l’aigua?

Data: 23 de Febrer, 10h (Bolivia) 15h (Barcelona) 11h (Brasil)

• Pedro Arrojo, Relator Especial de la ONU por el Derecho Humano al Agua y al Saneamiento, España
• Marcela Olivera, Blue Planet Project, Bolivia
• Meera Karunananthan , Blue Planet Project, Canadá
• David Boys, Public Services International, Suiza
• Dinesh Suna, World Council of Churches, Suiza
• Anne Le Strat, Global Water Operators’ Partnerships Alliance, América del Norte
• Dario Mejía, Foro Permanente de Naciones Unidas para Asuntos Indígenas
• Modera: Mary Grant, Food and water Watch

Inscripció: https://bit.ly/Blue-February-Webinar-1

Webinar 2 | Privatització dels serveis d’aigua i sanejament: quals són els riscos per als drets humans?

Data: 28 de febrer, 10h (Bolivia) 15h (Barcelona) 11h (Brasil)

• Léo Heller, ONDAS, Brazil
• David Hall, Public Services International Research Unit, England/UK
• Míriam Planas, Engineering Without Borders, Spain
• Sigit Karyadi, KruHa, Indonesia (TBC)
• Moderator: Meera Karunananthan, Blue Planet Project, Canada

Inscripció: https://bit.ly/Blue-February-Webinar-2

Webinar 3 | Acords públics i comunitaris: Participació ciutadana i comunitària per a garantir els drets a l’aigua i sanejament

Data: 3 de març, 10h (Bolivia) 15h (Barcelona) 11h (Brasil)

• Matilde Beltrán, Red Nacional de Acueductos Comunitarios de Colombia, Colombia
• Dante Maschio, European Water Movement, Europe
• Amy Conti, Filipina community organizer, Philippines
• Braulio Moreno, gerente de la empresa pública de Barberà del Vallès -. SABEMSA y miembro de la Asociación de Municipios por el Agua Pública de (AMAP), Cataluña
• Armelle BERNARD, Director of Innovation and Customer Experience Eau de Paris, Francia
• Karl Heuberger, Blue Communities, Suiza
• Moderator: Javier Márquez, Penca de Sábila, Colombia

Inscripció: https://bit.ly/Blue-February-Webinar-3

La Campanya Som Aigua a Manresa sobre el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament culmina amb dues càpsules de vídeo, una sobre la història de l’aigua a Manresa i l’altre sobre com cuidem l’aigua.

La història de la ciutat de Manresa està fortament lligada a l’aigua i amb ella a la sèquia, amb orígens que es remunten al s. XIV. Amb la festa de la llum, tant important a la ciutat, es celebra l’arribada de l’aigua a Manresa, la qual va ser possible a través d’una llarga i organitzada mobilització popular.

La sèquia proporciona una riquesa agrícola molt gran i única a la comarca, i permet que la ciutat tingui sobirania alimentària. Aquest sistema proporciona aigua a un territori de secà i és un gran exemple d’adaptació a l’escassetat hídrica.

Aquest vincle tant fort i històric l’aigua, marcat per la presència propera del riu Cardener, es tradueix en 40 anys de gestió pública.

Actualment s’està treballant en la renaturalització del riu perquè serveixi de connexió ecològica entre la ciutat i el medi ambient i perquè el riu recuperi l’espai que li és propi.

Des de la Casa Flors Sirera indiquen que l’aigua és un bé escàs i universal i no se’n pot fer negoci. És important tenir en compte que l’aigua interactua en molts aspectes de la vida, des de les relacions Nord-Sud global al gènere, i recordar que arreu del món hi ha un moviment en defensa de l’aigua i de la vida, de defensa del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament i de la sostenibilitat dels ecosistemes.

Gràcies als moviments socials, tant del passat com en l’actualitat, s’està aconseguint posicionar la justícia hídrica com un eix de la justícia global.

Trobareu tota la informació de la campanya Som Aigua a www.somaigua.cat.