Conte infantil | I es va fer la llum. Un història sobre pobresa energètica en la infància

“I es va fer la llum” és el primer conte que tracta la pobresa energètica en la infància. Elaborat de forma coral per Enginyeria sense Fronteres, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i el testimoniatge de la infància de la Cañada Real, pretén aportar un petit gra de sorra per superar aquesta injustícia de manera col·lectiva.

El conte, il·lustrat per Ivonne Navarro Varas, i editat per Pol·len Edicions, apropa la problemàtica de la pobresa energètica als infants i les famílies d’una forma pedagògica amb l’objectiu de desestigmatitzar i visibilitzar el fenomen, tot oferint-ne una visió empoderadora a la ciutadania.

Amb un llenguatge senzill alhora que contundent, és el conte ideal per a que en àmbits educatius es puguin acompanyar aquestes situacions i, alhora, enfortir les xarxes de suport que volen revertir aquesta situació.

Aconsegueix-lo!

Aconsegueix el conte infantil “I es va fer la llum. Un història sobre pobresa energètica en la infància” encrivint-nos a energia@esf-cat.org

• 10 € persones associades a ESF
• 15 € persones no associades a ESF

A més també el podeu trobar a llibreries d’arreu de l’estat.

Contacontes

El contacontes “I es va fer la llum” és una eina de sensibilització i conscienciació, i a la vegada un espai d’intercanvi, sobre la pobresa energètica i com afecta durant la infància, des de les emocions i la perspectiva del dret a l’energia.

• Públic: Infància de 5 a 9 anys / Públic infantil.
• Temàtica: Pobresa energètica en la infància, emocions.
• Durada: 45 minuts.
• Espai: Exterior. Micro amb diadema.
• Preu: 250 euros.

Vols més informació o portar l’activitat del contacontes de “I es va fer la llum” a la teva entitat, municipi, Ajuntament, entorn social, cultural o educatiu? Escriu-nos a energia@esf-cat.org

Trobaràs l’activitat del contacontes, i moltes més, al nostre Catàleg d’Activitats.

Descarrega el conte en PDF

Versió en català

Versió en Castellà

Vídeo

Compartim el vídeo que vam difondre durant la campanya que vam llançar a Goteo per poder imprimir el conte.

Neix la Plataforma per Recuperar l’Energia, una iniciativa per recuperar el control de les centrals hidroelèctriques catalanes

La nova entitat persegueix la gestió pública i ciutadana de les centrals amb la concessió caducada i estudiarà la reversió de concessions irregulars.

Sant Quirze de Besora va acollir l’acte de constitució de la Plataforma, de la qual se’n van aprovar els estatuts i la junta directiva, on Enginyeria Sense Fronteres (ESF) n’ocuparà la secretaria.

El dissabte passat, 28 gener de 2023, es va constituir formalment una nova entitat, la Plataforma per Recuperar l’Energia, que neix amb l’objectiu d’aglutinar la lluita per recuperar el control ciutadà i públic de l’energia i acabar amb la desigualtat estructural provocada per l’oligopoli elèctric. En aquest sentit, el nou espai pretén incidir específicament sobre la gestió dels centenars de centrals hidroelèctriques que hi ha actives a dia d’avui a Catalunya i que en la immensa majoria es troben en mans privades.

La Plataforma ja va començar a caminar fa mesos amb la publicació a la seva web d’un manifest on s’exigeix l’extinció de les concessions hidroelèctriques caducades i la reversió d’aquestes centrals a l’administració competent, així com la gestió pública dels aprofitaments hidroelèctrics garantint una justa restitució territorial i que la municipalització sigui la via prioritària una vegada les centrals hagin revertit a mans públiques.

Per tal d’assolir aquest objectiu, la Plataforma durà a terme campanyes d’incidència, aglutinarà i acompanyarà aquells municipis que vulguin revertir la concessió d’una central hidroelèctrica que es troba en el seu terme municipal i promourà de forma activa litigis judicials per recuperar el control d’aquelles centrals amb la concessió caducada o concedida amb irregularitats.

La jornada de constitució va tenir lloc a Sant Quirze de Besora, on l’Ajuntament precisament ja fa un any i mig que ha demanat l’inici de l’expedient de reversió de la central hidroelèctrica de Can Trinxet, que generarà precedent en tractar-se de la primera a revertir del Principat. A l’assemblea, es van debatre i aprovar els seus estatuts i la junta de l’entitat, que està conformada per una representació del món municipal i membres d’entitats com Enginyeria Sense Fronteres (en aquest cas, ocupant la secretaria). A més, a la trobada van assistir representants d’entitats com l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (Amep), la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa o la Xarxa per la Sobirania Energètica i espais polítics com la CUP o Comunistes de Catalunya.

Els portaveus de la Plataforma, entre els quals es trobava en Josep Babot, membre d’Enginyeria Sense Fronteres, van denunciar que davant el context d’emergència climàtica, d’especulació energètica i pujada de preus de l’electricitat ha arribat l’hora de crear xarxa i organitzar-se perquè l’aigua dels nostres rius torni al control públic i que es pugui gestionar directament des dels territoris afectats. També que volen esdevenir un actor actiu per promoure i assessorar processos de reversió de salts que es continuen explotant amb la concessió caducada, sense descartar d’emprendre mesures per la via judicial, com ha passat a l’Aragó, per aconseguir el control públic de les centrals hidroelèctriques.

La participació d’Enginyeria Sense Fronteres en aquesta plataforma forma part d’un recorregut més llarg d’incidència de les campanyes d’Energia i Indústries Extractives i Aigua a l’hora de treballar per la defensa dels serveis públics, la sobirania energètica i l’assoliment del dret humà a l’aigua i el sanejament (DHAS). En aquesta línia, fa gairebé un any es va publicar l’estudi El futur de les hidroelèctriques en la transició ecosocial (ESFeres32) on analitzem la situació i el futur de les hidroelèctriques en la transició ecosocial tenint en compte el model actual, els seus impactes i qui els pateix i qui en surt beneficiat.

El nostre futur és públic: Declaració de Santiago pels Serveis Públics

Del 29 de novembre al 2 de desembre de 2022, més de mil representants de més de cent països, de moviments de base, organitzacions de drets humans i de desenvolupament, moviments feministes, sindicats i altres organitzacions de la societat civil, es van reunir a Santiago de Xile, i de manera virtual, per a debatre el paper crític dels serveis públics per al nostre futur.

Ens trobem en una conjuntura crítica. En un moment en què el món s’enfronta a una sèrie de crisi, des de l’emergència mediambiental fins a la fam i l’aprofundiment de les desigualtats, passant per l’augment dels conflictes armats, les pandèmies, l’augment de l’extremisme i l’escalada de la inflació, està gestant-se una resposta col·lectiva. S’està creant un gran moviment i estan sorgint solucions concretes per a contrarestar el paradigma dominant de creixement, privatització i mercantilització.

Centenars d’organitzacions dels sectors de la justícia socioeconòmica i els serveis públics, des de l’educació i la salut fins a les cures, l’energia, l’alimentació, l’habitatge, l’aigua, el transport i la protecció social, s’estan unint per a fer front als efectes nocius de la comercialització dels serveis públics, reclamar el control públic democràtic dels mateixos i tornar a imaginar una economia veritablement igualitària i orientada als drets humans que funcioni per a les persones i el planeta. Exigim l’accés universal a uns serveis públics de qualitat, equitatius i transformadors de les relacions desiguals de gènere com a base d’una societat justa i equitativa.

El marc polític comú de la colonialitat ens ajuda a reconèixer les estructures i mentalitats que històricament han construït i continuen impulsant la desigualtat econòmica, la injustícia i l’austeritat, que han deixat als serveis públics crònicament desfinanciats durant dècades. L’economia neoliberal, magnificada per l’actual model de hiperglobalització, es defineix per perpetuar l’extracció, el control, la dependència, la subjugació, el patriarcat i l’actual divisió global del treball, afectant desproporcionadament el Sud Global.

La comercialització i privatització dels serveis públics i la mercantilització de tots els aspectes de la vida han impulsat creixents desigualtats i arrelades disparitats de poder, donant preeminència als guanys i la corrupció sobre els drets de les persones i el benestar ecològic i social. Aquests fenòmens afecten negativament les i els treballadors, a les persones usuàries dels serveis i a les comunitats, i els costos i danys recauen de manera desproporcionada en les persones i comunitats que han estat històricament explotades.

La devaluació de l’estatus social de les persones que treballen en els serveis públics, l’empitjorament de les seves condicions laborals i els atacs contra els seus sindicats són alguns de les reculades més preocupants del nostre temps i una amenaça per als nostres espais col·lectius. Això està profundament lligat a l’organització patriarcal de la societat, en la qual les dones, com a treballadores i cuidadores, estan infravalorades i absorbeixen els xocs socials i econòmics. Són les primeres a sofrir les retallades del sector públic, perquè a més de veure el seu accés restringit a aquests serveis i a oportunitats de treball decent, han d’enfrontar una càrrega creixent de treball de cura no remunerada.

Les retallades d’austeritat en els pressupostos del sector públic i en la massa salarial estan impulsats per una mentalitat ideològica arrelada en el Fons Monetari Internacional i en molts Ministeris de Finances que serveixen als interessos de les empreses per sobre de les persones, perpetuant dependències i deutes insostenibles. Les normes fiscals i tributàries injustes vigents, a escala nacional i internacional, reprodueixen les enormes desigualtats en l’acumulació i concentració de la renda, la riquesa i el poder entre i a l’interior dels països. La financerització d’una àmplia gamma d’accions i decisions públiques lliurament el poder als qui acumulen la riquesa i soscava la democràcia.

Aquesta trobada a Xile es produeix després d’anys de creixent mobilització a tot el món. Té com a bases la conferència internacional de 2019 a Amsterdam i el llibre resultant El futur és públic: Cap a la propietat democràtica dels serveis públics, així com una sèrie d’esdeveniments pioners que van reunir milers de persones en línia, i l’adopció en 2021 del Manifest Mundial pels Serveis Públics i del Manifest per la Reconstrucció de l’Organització Social de la Cura.

El nostre futur és públic

Ens comprometem a continuar construint un moviment interseccional per un futur que sigui públic. Un futur en el qual els nostres drets estiguin garantits, no en funció de la nostra capacitat de pagament o de si un sistema produeix guanys, sinó de si ens permet assegurar la dignitat de totes les persones i conviure en condicions de pau i igualtat: si permet el nostre bon viure.

Un futur públic és aquell en el qual ni les dones, ni els pobles Indígenes, ni les persones amb discapacitat, ni la classe treballadora, ni els immigrants, ni les minories racials, ètniques o sexuals suporten una càrrega injusta i desigual en les nostres societats. És un futur en el qual es trenca amb el prolongat llegat del colonialisme mitjançant reparacions significatives, la cancel·lació del deute i una revisió completa del nostre sistema econòmic mundial, incloent-hi la reducció en l’ús de recursos materials i d’energia als països rics.

La qüestió de qui pertanyen els nostres recursos i els nostres serveis és fonamental. Un futur públic significa garantir que tot l’essencial per a una vida digna estigui fora del control privat i sota formes decoloniales de control col·lectiu, transparent i democràtic. En alguns contextos, això significa intervencions locals, regionals i/o nacionals decisives per part de l’Estat. En altres contextos, això significa enfortir les organitzacions populars, inclosos els sindicats, i ampliar els espais d’autogovern, els béns comuns i el control col·lectiu i comunitari dels recursos. Valorem les associacions públic-públiques o públic-comunitàries o populars, però ens oposem a les associacions públic-privades que només serveixen per a extreure recursos del públic per a interessos privats.

Un futur que sigui públic també significa crear les condicions per a permetre sistemes de producció alternatius, inclosa la priorització de l’agroecologia com a component essencial de la sobirania alimentària. Per a això necessitem recuperar el control dels processos de presa de decisions i de les institucions enfront de les actuals formes de captura corporativa de manera que puguem decidir per a què, per a qui i com proporcionem, gestionem i posseïm col·lectivament els recursos i els serveis públics.

Un futur públic no serà possible sense emprendre una audaç acció nacional col·lectiva a favor de reformes fiscals i econòmiques progressistes i ambicioses, transformadores de les relacions desiguals de gènere, que ampliïn massivament el finançament dels serveis públics universals. Aquestes reformes han de complementar-se amb canvis de fons en l’arquitectura de les finances públiques internacionals, així com en la governança fiscal, comercial i del deute. Hem d’aprofitar l’impuls generat pels recents èxits dels països africans i d’altres països del Sud Global cap a la creació d’un marc intergovernamental de l’ONU sobre fiscalitat i la IV Conferència sobre Finançament per al Desenvolupament.

Democratitzar la governança econòmica cap a processos veritablement multilaterals és fonamental per a acabar amb el poder de les organitzacions neoliberals dominants i reorientar les institucions financeres nacionals i internacionals, per fora dels patrons racials, patriarcals i colonials del capitalisme, cap a la justícia socioeconòmica, la sostenibilitat ecològica, els drets humans i els serveis públics. És igualment essencial exigir el pagament del deute climàtic i ecològic del Nord Global; dur a terme una reducció accelerada de l’ús excessiu d’energia i recursos materials per part de les economies riques; responsabilitzar als grans contaminadors pel llegat històric de les seves infraccions; accelerar l’eliminació progressiva dels combustibles fòssils; i prioritzar canvis profunds del sistema financer internacional.

Un Futur que sigui Públic reconeix la urgent necessitat de la solidaritat internacional i de solucions sistèmiques globals però diferenciades contextualment. És un element essencial d’una transició justa, feminista i decolonial, que situa a les persones usuàries i treballadores dels serveis públics en el centre, i ens permeti reconstruir un pacte social sostenible per al segle XXI.

Passarem a l’acció

Unirem forces entre sectors, regions i moviments per a formular i dur a terme estratègies comunes i noves aliances cap a propostes conjuntes per a una transició justa, feminista i decolonial enfront de la crisi climàtica i mediambiental. Treballarem per a transformar els nostres sistemes, valorant els drets humans i la sostenibilitat ecològica per sobre del creixement del PIB i una definició estreta dels beneficis econòmics.

Ens comprometem a treballar en solidaritat amb els grups de base de tot el món, inclosos els pobles Indígenes, les persones joves, les persones majors i les persones amb discapacitat entorn de les següents accions:

• Treballarem de manera transversal i solidària entre sectors i moviments, construint les nostres anàlisis de manera col·lectiva i donant suport al treball i les reivindicacions d’altres sectors, conjuminant forces entorn de lluites col·lectives emblemàtiques.
• Convocarem reunions entre els nostres sectors, compartirem bones pràctiques i desenvoluparem programes i reivindicacions col·lectives.
• Informarem dins de les nostres organitzacions, xarxes i sectors sobre aquestes discussions, i continuarem reforçant i ampliant el compromís dels nostres respectius sectors com a pilars del moviment més ampli.
• Treballarem junts i juntes per a reforçar els marcs institucionals i jurídics de drets humans per a la protecció dels serveis públics. Ens comprometem a mantenir un procés d’autoreflexió, transformació i acció organitzativa i interseccional.
• Treballarem per a establir un espai col·lectiu virtual en el lloc web del nostre Futur és Públic per a compartir experiències i tàctiques polítiques.
• Continuarem articulant demandes enfront dels responsables de les polítiques i les inversions en matèria de serveis públics, les quals podrien adoptar la forma de pactes pels serveis públics per part de municipis, regions i governs nacionals.
• Col·laborarem amb les autoritats locals, nacionals i internacionals per a donar suport a models de governança alternatius i més justos.
• Consultarem sobre la forma, l’abast i l’enfocament que podria adoptar una Comissió Independent de Serveis Públics i treballarem junts per a construir-la.
• Organitzarem periòdicament espais de trobada per a enfortir als grups i moviments que treballen pel nostre futur públic i estudiarem la possibilitat de celebrar una altra conferència mundial en els pròxims tres anys.

Uneix-te a la nostra crida en favor de l’accés universal a uns serveis públics de qualitat, equitatius i transformadors de les relacions desiguals de gènere com a base d’una societat justa i equitativa. Firma la declaració aquí.

Dimarts 7 de febrer: Acció a Plaça Sant Jaume, participa-hi! #SalvemLoDelta

Dimarts 7 de febrer, a les 19:30 h, us esperem a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per fer un crit de SOS pel Delta de l’Ebre i, també, convocar-nos a la manifestació de país que tindrà lloc el diumenge 12 de febrer, a les 12 h, entre Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. La manifestació és en motiu del tercer aniversari del temporal Glòria, que ens va demostrar la pitjor cara de l’emergència climàtica a casa nostra. Tres anys més tard, seguim sense un pla de protecció clar i concret per al Delta de l’Ebre.

El Glòria va evidenciar la fragilitat del Delta de l’Ebre. Després de dècades de polítiques hidràuliques basades en grans regadius, embassaments i transvasaments, han deixat el riu sense cabals i el delta sense sediments. L’enfonsament i la mort del Delta de l’Ebre serà un fracàs col·lectiu i una mostra de la inacció davant l’emergència climàtica que vivim.

L’augment dels episodis meteorològics extrems, com el Glòria, i l’augment del nivell del mar són conseqüències de l’emergència climàtica que colpegen el litoral català.

Està previst que es repeteixen de forma recurrent, tant les sequeres que patim, ara una de les pitjors dels darrers anys i, alhora, els temporals i les fortes inundacions, com les que vam patir amb el Glòria. L’emergència climàtica té aquestes dues cares de la moneda que cal combatre.

La comunitat científica, els moviments climàtics i ecologistes demanem, fa anys, que les administracions competents posin en marxa mesures d’adaptació a l’emergència climàtica. Mesures necessàries i urgents per protegir tots els nostres rius, abandonar els grans projectes de regadius, deixar baixar els sediments, garantir els cabals ecològics i protegir els seus ecosistemes. Defensar els nostres rius, les nostres fonts de vida, és urgent.

Pel Delta de l’Ebre, però també pel Delta del Llobregat i el de la Tordera, per tots els rius del litoral català, vine dimarts 7 de febrer, a les 19:30 h, a la Plaça Sant Jaume, a cridar un SOS ben alt per exigir #SolucionsJa.

Convoquen: Plataforma en Defensa de l’Ebre, Diàspora Ebrenca, Xarxa per la Justícia Climàtica i Aigua és Vida.

Rigoberta i el Windigo

Espectacle de teatre, titelles, humor i consciència per a públic familiar i infantil de 6 a 10 anys. Una coproducció d’Enginyeria Sense Fronteres i Kali Teatre.

Sinopsi

“Iaia, on són els arbres? Qui ha trencat la muntanya? Què és aquest camp tan gran? I els peixos, per què suren? És el Windigo, sempre té gana i s’ho està emportant tot”.

Aquesta és la història d’una comunitat indígena que perd el seu territori per la fam insaciable d’un monstre que no sap qui és i que només pensa en ell mateix: el Windigo. Però una nena i la seva àvia confrontaran la bèstia per descobrir-ne l’origen i recuperar la terra i els seus drets.

“Rigoberta i el Windigo” denuncia la insostenibilitat del model de consum del Nord Global, que està generant una crisi ecològica i de reproducció social a escala planetària, però que afecta en major mesura als països del Sud Global rics en recursos naturals. La Rigoberta, amb l’ajuda de la seva àvia, ens ajudarà a pensar en un model que s’allunyi de l’extracció d’aquests recursos, de la desforestació i de la contaminació dels rius i el sòl. L’espectacle és un clam al despertar de la consciència, l’amor per la Terra i un empoderament femení a través de la seva protagonista, la Rigoberta.

Tràiler

Fitxa artística

• Títol: RIGOBERTA I EL WINDIGO
• Companyia: KALI TEATRE
• Gènere: Titelles i teatre
• Temàtica: Justícia global, emergència climàtica, mediambient, extractivisme, consum responsable, DDHH, defensores dels drets humans, perspectiva de gènere.
• Públic: Espectacle familiar i per infants de 6 a 10 anys.
• Durada: 55 min
• Repartiment:
  • Text: Elsa Lluch
  • Actriu i titellaire: Elsa Lluch
  • Direcció: Adrià Aubert
  • Música: Cesc X. Mor – Es Jaleo Studio
  • Escenografia i titelles: Thomas Pellizzari i Elsa Lluch
  • Disseny d’il·luminació: Marta Méndez
• Una coproducció de: Kali Teatre i Enginyeria Sense Fronteres
• Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
• Crèdits:
  • Fotografies: Marta Francés
  • Tràiler: Roger Freixas
  • Idea inicial: Grup d’Energia i Indústries Extractives d’ESF
  • Agraïments: Django Pellizzari, Paula Mansanet, Eliot Trenchs, Gabriel Picas, Olga Ros, Maria Pujol, Laura Escobedo, Blanca Gimeno, Alicia Ayala, Emma Escolano, Ariadna Pastor, Dolça Revolució, Robin Wall Kimmerer i molts d’altres.

Necessitats tècniques

Espectacle apte per interior i exterior

• Mides escenari: 8×4 (mínim 6x4m)
• Muntatge: 2h 30min (pot ser inferior en funció de les característiques de l’espai)
• Desmuntatge: 1h
• Equip de so: La companyia disposa d’equip de so si és necessari i aporta micròfon de diadema
• Il·luminació: La companyia disposa de plànol de llums per a sales equipades. I per a sales no equipades disposem d’equip de llums bàsic.
• Equip en ruta: 2 persones
• Vestuari: 1 espai per canviar-se abans i després de la funció
• Aparcament: 1 vehicle monovolum
• Necessitats del lloc d’acollida: Un espai per canviar-se, facilitats per aparcar vehicle, una taula i una cadira per control tècnic, aigües per beure durant la funció.

Dades i contacte

Per a més informació i contractacions de l’obra Rigoberta i el Windigo contacta’ns a energia[@]esf-cat.org o truca’ns al 93 302 27 53.

Darrers passis

• 19/10/2022 – Lleialtat Santsenca, Barcelona.
• 17/12/2022 – Sala Teatre, Òrrius. (recaptació a favor de La Marató de TV3)
• 29/03/2023 – Escola SAFA Horta, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona
• 27/05/2023 – Festa del Riu a Manresa, amb el suport de l’Ajuntament de Manresa
• 08/06/2023 – Cerdanyola del Vallès, amb el suport de l’Ajuntament de Cerdanyola
• 28/06/2023 – Cicle de Teatre de Tarragona, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona
• 24/08/2023 – Festa Major de Sants, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona

Fotografies destacades

📙 Trobareu aquesta i moltes més activitats al nostre catàleg d’activitats, una àmplia oferta de tallers, documentals, teatre i titelles, jocs, exposicions i estudis a disposició d’entitats, municipis, Ajuntaments, entorns socials, culturals i educatius.

Descarrega aquí el Dossier “Rigoberta i el Windigo” amb tota la informació en PDF.

Formació | Diligència Deguda i projectes de llei per garantir que les empreses respectin els Drets Humans a l’exterior

Quines són les oportunitats, les crítiques i les propostes de millora de cara a garantir els Drets Humans a l’exterior?

Des del grup de treball d’Empresa i Drets Humans de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia us convoquem a aquest espai formatiu per resoldre dubtes i debatre sobre els mecanismes de Diligència Deguda, la proposta de llei estatal de Diligència Deguda i la proposta del Centre Català d’Empresa i Drets Humans.

• 14:50 h – Benvinguda
• 15 a 16:30 h – Primer Bloc: Diligència Deguda – Oportunitats i crítiques
• 16:30 – 17 h – Pausa cafè
• 17 a 19 h – Segon bloc: La Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans – Crítiques i propostes

Ponències

• Esther Caballé Pallarés: Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya
• Lina María González – NOVACT
• Antoni Pigrau Solé – Catedràtic de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili
• Marco Aparicio – Professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i President de l’Observatori DESC

Dimarts 7 de febrer de 15 a 19h a la Sala d’Actes de Lafede.cat (c/ Tàpies, 1, BCN)

Inscripcions: https://bit.ly/7Flafede