Estudi: ESFeres32 El futur de les hidroelèctriques en la transició ecosocial

Estudi: ESFeres32 El futur de les hidroelèctriques en la transició ecosocial


En la història de la humanitat els rius sempre han estat elements claus per ubicar els assentaments de les comunitats. Font d’aigua, però també d’energia aprofitant el seu moviment, l’energia hidràulica no és ni de lluny cosa del passat, sinó que el futur de la transició energètica li reserva un paper rellevant.

Però de cara a planificar aquest futur, volem reproduir l’actual model? El coneixem a fons? Sabem quins són els seus impactes? Qui en surt beneficiat? Existeixen alternatives? Aquestes són algunes de les preguntes que pretén respondre l’estudi que hem presentat el dijous 10 de febrer a les 18:30 a la Lleialtat. Amb una mirada que analitza les dimensions econòmiques, ambientals, socials, territorials i polítiques d’aquesta complexa realitat, la publicació estudia la situació catalana i incorpora també casos del Brasil o Bosnia-Herzegovina.

El procés de transició energètica impulsat per la Generalitat de Catalunya s’emmarca en el full de ruta “Compromís 2030, horitzó 2050”. El primer pas n’ha estat la polèmica aprovació del decret llei de renovables i, pel primer semestre de 2022, es preveu l’elaboració de la nova llei de transició energètica de Catalunya, que vol multiplicar per tres la generació d’energia d’origen renovable. Actualment només el 14,8% de la producció primària prové de fonts renovables, i d’aquest percentatge el 12% prové de centrals hidroelèctriques. 

Un dels anuncis més rellevants per a la futura la transició energètica és la creació d’una energètica pública, que no només tindrà funcions de comercialitzadora sinó que també es dedicarà a l’activitat de generació. Aquesta energètica assumirà, en paraules textuals del President de la Generalitat de Catalunya, la gestió de les hidroelèctriques amb concessions caducades

Catalunya compta amb 334 centrals hidroelèctriques, i 293 tenen les concessions inicials caducades. Malgrat que la llei d’aigües de 1985 no permet cap possibilitat de pròrroga passats els 75 anys de concessió, un buit legal allarga els permisos fins a l’any 2061. Aquesta pròrroga de dubtosa legalitat afecta prop del 90% de les centrals, i és un debat que cal afrontar si es vol entomar la transició energètica des de l’administració pública. 

El marge de negoci de les hidroelèctriques és molt alt, superior al 90% de la facturació. En moments de màxims històrics del preu de la llum, assumir el control i la gestió de les hidroelèctriques és d’alt interès per l’operadora pública catalana, que en declaracions del Departament d’Acció Climàtica, assumirà inversions no rendibles que no són atractives pel sector privat, però necessàries per a la transició energètica i climàtica. 

Un altre debat imprescindible d’assumir en un context d’emergència climàtica és l’impacte ambiental del sector hidroelèctric. Aquest gener Catalunya entrava en pre-alerta de sequera per la baixa pluviometria d’aquests últims mesos. La Directiva Marc d’Aigua i el nou Pla de gestió del Districte de conca fluvial de Catalunya (2022-2027) preveuen importants mesures per l’acompliment dels cabals ambientals fixats per llei, i aquestes restriccions sovint impliquen un conflicte entre l’ús de cabal per generació elèctrica i l’ús ambiental d’aquest mateix. Si parlem d’hidroelèctriques cal assumir també les seves alteracions sobre els règims hidrològics i els ecosistemes fluvials. 

descarrega l’estudi

 

Per tal de presentar l’estudi vam organitzar una taula de moviments socials i ambientals, i una de representants institucions i administracions catalanes. A la primera taula, moderada pel periodista de Crític Manel Riu, participarà la Gaia d’Elia, de la Xarxa per la Sobirania Energètica, el Joel Vidal, del Grup en Defensa del Ter, el Miguel Puyalto, que compartirà el cas de les centrals a la vall del Cinca a l’Aragó i la Susanna Abella, de la Plataforma en Defensa de l’Ebre.  La segona taula, conduida per la Irene González d’ESF i la Plataforma per Recuperar l’Energia, comptarà amb la participació de l’Arnau Bosch, regidor de Sant Quirze de Besora, el Pau Juvillà de la Candidatura d’Unitat Popular, la Marta Morera, directora de l’Institut Català de l’Energia i la Mar León, gerent de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Mira aquí l’acte de presentació: