“Auka y el susurro del viento“: un nou conte per defensar l’aigua i el territori

L’Auka i l’Amana protagonitzen una nova història ambientada a l’Amazònia equatoriana que aborda, des de la mirada de les infàncies, la contaminació, l’organització comunitària i el Dret Humà a l’Aigua.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres publiquem Auka y el susurro del viento, un nou conte infantil que convida a reflexionar sobre la cura de l’aigua, l’aire i el territori des d’una mirada comunitària i inclusiva.

La història, ambientada a l’Amazònia equatoriana, ens situa en una comunitat on la contaminació està afectant tant la natura com la salut de les persones. L’Auka, una petita granota, i l’Amana, una nena shuar, observen com l’aigua i l’aire emmalalteixen, i decideixen implicar-se juntament amb la resta de la comunitat per buscar solucions col·lectives i defensar el Dret Humà a l’Aigua.

Al llarg del relat, el conte posa en valor la solidaritat, la participació comunitària i la inclusió intergeneracional. Infants, joves, persones adultes i grans s’organitzen per protegir l’aigua i l’entorn a través d’accions com les mingues de neteja, l’ús de sabers ancestrals i la construcció artesanal de filtres d’aigua, mostrant com l’acció col·lectiva és clau per cuidar els béns comuns.

Auka y el susurro del viento és una eina d’educació ambiental inclusiva, pensada per treballar amb infants des d’un llenguatge accessible, personatges diversos i un enfocament intercultural. El conte reconeix les infàncies com a actrius clau en la defensa de l’aigua i del territori, i reforça la idea que, quan una comunitat s’organitza i aprèn plegada, és possible recuperar l’harmonia amb la natura i avançar cap a un futur més just i sostenible per a totes i tots.

Aquest conte forma part de la col·lecció de contes infantils de l’Auka, un conjunt de materials educatius impulsats per Enginyeria Sense Fronteres per apropar les infàncies a la defensa de l’aigua, el territori i els drets humans des d’una perspectiva comunitària, intercultural i transformadora.

📥 Descarrega’l, comparteix-lo i utilitza’l a l’aula, en espais educatius o a casa, i ajuda’ns a continuar sembrant consciència des de la infància per defensar l’aigua com un dret i no com una mercaderia.

ESF donem suport a la campanya de l’APE per desbloquejar els comptadors socials i defensar el dret a l’energia

Des d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) som part activa de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i compartim plenament la seva lluita per garantir l’accés universal, segur i digne a l’energia. En aquest marc, donem suport a la campanya de micromecenatge que l’APE ha engegat a Goteo per impulsar un informe jurídic clau que permeti desbloquejar la instal·lació dels comptadors socials de llum a Catalunya.

Tota la info de la campanya i aportacions aquí: goteo.cc/comptadorssocials

Els comptadors socials: una mesura prevista però bloquejada

A Catalunya, milers de llars en situació de vulnerabilitat es veuen obligades a viure sense subministrament elèctric regular o a assumir riscos greus per poder tenir llum. Davant d’aquesta realitat, els comptadors socials són una alternativa existent, segura i reconeguda institucionalment.

Aquesta mesura estava recollida en el conveni signat el 2021 entre la Generalitat i Endesa, però mai s’ha aplicat de manera generalitzada. Les traves de la companyia elèctrica i la manca de voluntat política han fet que una eina pensada per protegir drets continuï encallada, mentre milers de famílies queden desprotegides.

Un informe jurídic per desemmascarar el bloqueig

Davant anys d’incompliments, silencis i responsabilitats que s’espolsen entre administració i empresa privada, l’APE ha decidit fer un pas més. La campanya de Goteo servirà per encarregar un informe jurídic independent, elaborat per un despatx especialitzat, que demostri que la no instal·lació dels comptadors socials no és un problema tècnic, sinó una manca clara de voluntat.

Aquest informe ha de ser una eina fonamental per:

• Desmuntar el relat de l’oligopoli energètic.
• Assenyalar responsabilitats polítiques i empresarials.
• Reforçar l’exigibilitat del dret a l’energia com a dret humà.
• Donar suport a futures accions d’incidència i defensa col·lectiva.

Criminalitzar la pobresa no és una opció

En el marc d’aquesta lluita, l’APE ha patit la repressió per defensar drets bàsics, amb actuacions policials i sancions administratives derivades de mobilitzacions pacífiques. Des d’ESF denunciem aquesta criminalització de la pobresa energètica i de les organitzacions que planten cara a un sistema energètic profundament injust.

Per a nosaltres, posar la vida al centre implica defensar que l’habitatge, l’aigua i l’energia no són mercaderies, sinó drets humans bàsics que han d’estar garantits per sobre del benefici privat.

Com pots donar suport a la campanya?

Qualsevol aportació, per petita que sigui, suma. Els fons recaptats es destinaran íntegrament a fer possible l’informe jurídic i a reforçar la lluita col·lectiva per una energia justa. A més, les aportacions a Goteo tenen avantatges fiscals i poden desgravar fins al 80%.

Dona suport a la campanya de l’APE a Goteo

Difon-la entre els teus contactes i xarxes

Des d’Enginyeria Sense Fronteres continuarem caminant al costat de l’APE i de totes les lluites que defensen els drets bàsics davant l’oligopoli energètic.

Talls de subministrament: el Congrés tomba el decret òmnibus i deixa sense protecció centenars de milers de llars vulnerables

La ReDE denuncia el vot en contra de Junts, que protegeix els interessos dels rendistes i de l’oligopoli elèctric, provocant la caiguda de la moratòria dels talls de subministraments bàsics.

El Congrés dels Diputats ha rebutjat avui la convalidació del Reial decret llei 16/2025, de 23 de desembre, conegut com a decret òmnibus, provocant-ne la derogació automàtica. Com a conseqüència directa, decau la prohibició dels talls de subministrament d’electricitat, aigua i gas a les llars en situació de vulnerabilitat. Es tracta d’una mesura que s’havia anat prorrogant des de 2020 i que s’havia ampliat de nou fa un mes, mantenint la protecció de milers de famílies arreu de l’Estat.

La Xarxa estatal pel Dret a l’Energia (ReDE), Red Estatal por el Derecho a la Energía, de la qual Enginyeria Sense Fronteres forma part, i que agrupa una quinzena d’organitzacions de la societat civil que treballen amb llars en situació de pobresa energètica, denuncia que aquest resultat és conseqüència directa de la descoordinació i la manca de diàleg entre els partits polítics implicats.

Els vots en contra de Junts, PP i VOX han impedit la convalidació del RDL. ReDE denuncia que, fins a l’últim moment, aquests partits han generat missatges aporofòbics contra el decret òmnibus, pel fet d’incloure mesures socials en matèria d’habitatge destinades a protegir persones amb una situació de vulnerabilitat acreditada, tant per impagaments de lloguer com per situacions d’ocupació forçada. Segons aquesta xarxa, es tracta en realitat d’un moviment per protegir els interessos dels rendistes, que a més criminalitza la pobresa.

«Des de ReDE qualifiquem d’irresponsabilitat majúscula que es faci servir la protecció de drets bàsics com a moneda de canvi parlamentària i alertem que el rebuig del decret tindrà efectes immediats i impactes greus sobre milers de llars que, a partir d’ara, tornen a quedar exposades als talls de subministrament».

L’aigua és un dret humà reconegut per l’ONU des de 2010, i l’energia és un dret reconegut per la Declaració de Drets Emergents. Així doncs, l’accés garantit a l’aigua i a l’energia és una condició indispensable per a una vida digna i forma part del contingut essencial del dret a un habitatge adequat.

El febrer passat, el Comitè Europeu de Drets Socials va concloure que l’Estat espanyol havia vulnerat la Carta Social Europea en no garantir un accés «estable, constant i segur a una energia adequada». Així mateix, la Directiva (UE) 2024/1711 del mercat elèctric obliga els Estats membres a protegir les persones consumidores vulnerables davant les desconnexions.

Amb la caiguda d’aquest Reial decret llei, i el retard en l’actualització de l’Estratègia Nacional contra la Pobresa Energètica (ENPE), l’Estat espanyol torna a situar-se en una posició d’incompliment d’aquests marcs normatius internacionals i europeus, a més d’ignorar l’impacte social d’una mesura la necessitat de la qual ha estat reiteradament exigida.

Davant d’aquesta situació, ReDE denuncia els grups parlamentaris que han votat en contra del decret —PP, VOX i Junts— per les conseqüències socials que tindrà la pèrdua d’aquesta protecció. La xarxa exigeix l’adopció immediata de mesures legislatives, com ara la implementació del principi de precaució que ja recull la legislació catalana, que restitueixin la prohibició dels talls de subministrament i evitin, d’una vegada per totes, que milers de llars comencin el 2026 sense llum, sense aigua o sense calefacció.

Membres de la ReDE

Aeioluz, Aliança contra la Pobresa Energètica, Federació de Consumidors i Usuaris CECU, Coalició per l’Energia Comunitària, ECODES, Ecologistes en Acció, Ecoserveis, Energía Bonita, Enginyeria Sense Fronteres, Intiam Ruai, La Palma Renovable, Plataforma per un Nou Model Energètic, Socaire, Torreblanca Ilumina, Unión Renovables, Xarxa per la Sobirania Energètica.

Educació ambiental: sembrant consciència des de la infància

L’educació ambiental és una eina clau per formar una ciutadania responsable i compromesa amb la cura de l’aigua i de la natura. A través de processos educatius participatius, especialment amb infants i famílies, es reforcen valors com el respecte, la corresponsabilitat i la solidaritat amb l’entorn.

A l’Amazònia nord de l’Equador, l’educació ambiental es viu des del joc i l’experiència. Esdevé una llavor que creix i es multiplica a les llars i a la comunitat, promovent l’ús responsable de l’aigua i la protecció dels ecosistemes.

El passat 26 de gener, en el marc del Dia de l’Educació Ambiental, vam realitzar una jornada plena de rialles, jocs i aprenentatges amb infants de la comunitat de Shashapa, al cantó de Loreto, província d’Orellana. La trobada va ser un espai d’alegria, participació activa i reflexió col·lectiva, on l’aprenentatge va fluir de manera natural i divertida.

Un dels moments més esperats va ser la presentació d’Auka i Amana, que van captivar els infants amb el conte Auka i l’arbre màgic de l’aigua. A través d’aquesta història, els nens i nenes van reflexionar de manera propera i senzilla sobre la importància de l’aigua per a la vida, la cura dels arbres i el paper que té cada persona en la protecció de la natura. Els somriures, l’atenció i les preguntes compartides van evidenciar l’impacte positiu de l’educació ambiental basada en la creativitat i la narració.

La jornada va continuar amb el joc de l’aigua, una dinàmica lúdica que va permetre reforçar els missatges treballats, fomentant el treball en equip, la participació i l’aprenentatge significatiu. En aquest espai, la diversió va ser la gran protagonista, demostrant que aprendre tot jugant reforça la consciència ambiental i deixa aprenentatges duradors.

En total, hi van participar prop de 50 infants, que van reforçar els seus coneixements i actituds entorn de la cura de l’aigua i del medi ambient, confirmant que la infància és una etapa clau per construir comunitats més responsables i resilients.

Aquesta activitat va ser coordinada i desenvolupada de manera articulada per la Prefectura d’Orellana, Enginyeria Sense Fronteres i el Consorci de Juntes d’Aigua de Sucumbíos, Napo i Orellana, posant de manifest que el treball conjunt entre institucions i organitzacions comunitàries és fonamental per impulsar processos d’educació ambiental amb impacte positiu i sostenible al territori.

El Fòrum dels Pobles per l’Aigua alerta sobre la marginació dels drets humans a la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Aigua de 2026

Dakar, 26/01/2026 — El Fòrum dels Pobles per l’Aigua ha fet pública avui una declaració en què expressa la seva preocupació pel rumb de la Conferència de les Nacions Unides sobre l’Aigua de 2026, que se celebrarà del 2 al 4 de desembre als Emirats Àrabs Units, copatrocinada pel Senegal i pels Emirats Àrabs Units.

La Conferència, convocada per les Nacions Unides per impulsar la implementació de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6, és la segona trobada internacional sobre aquesta qüestió després de la celebrada el 2023. El Fòrum alerta que l’actual enfocament del procés margina els drets humans i afavoreix els interessos corporatius i financers en la governança global de l’aigua.

Segons la declaració, el model de múltiples parts interessades situa empreses i actors financers en igualtat de condicions amb els Estats i les comunitats, i replanteja l’aigua com un objecte de negociació, en lloc de garantir-la com un dret humà. El Fòrum denuncia també la manca de mecanismes efectius per assegurar la participació significativa de pobles indígenes, comunitats rurals i altres col·lectius en primera línia de la crisi hídrica.

Un altre dels elements assenyalats és l’absència de compromisos vinculants i de mecanismes de rendició de comptes en les conferències de les Nacions Unides sobre l’aigua, així com l’èmfasi en solucions financeres i en la promoció de la inversió privada, malgrat el fracàs documentat de la privatització de l’aigua per garantir un accés equitatiu i assequible.

Davant d’aquest context, el Fòrum dels Pobles per l’Aigua fa una crida a la comunitat internacional perquè la Conferència de 2026 impulsi mecanismes intergovernamentals que garanteixin el predomini dels drets humans, la participació efectiva dels titulars de drets i el reforç dels serveis públics i comunitaris d’aigua i sanejament.

El text íntegre de la declaració del Fòrum dels Pobles per l’Aigua està disponible en aquest enllaç.

Sobre el Fòrum dels Pobles per l’Aigua

El Fòrum dels Pobles per l’Aigua és una plataforma de coordinació global de xarxes de justícia hídrica d’arreu del món que defensa l’aigua com a dret humà i bé comú davant la privatització, la mercantilització i la destrucció ecològica.

Educació ambiental i valors ecofeministes a Kambwkwana: una aposta per les noves generacions

Des de l’any 2021, al districte de Kambwkwana es duen a terme iniciatives educatives centrades en la sostenibilitat ambiental, la reutilització de recursos i la promoció de valors ecofeministes. A través de tallers i activitats a les escoles públiques de la zona, s’ha promogut la pràctica de les cinc erres (reduir, reutilitzar, reciclar, reflexionar i reparar), així com l’elaboració de projectes de reutilització de materials com el carbó o el cartó. Aquestes activitats es complementen amb expressions artístiques com poemes i cançons dedicades al medi ambient, i amb sortides educatives al jardí Tunduru.

L’any 2023 va continuar la implementació de tallers regulars a escoles públiques on s’aprèn a través de l’hort. L’objectiu és valorar el medi ambient i fomentar-ne la preservació mitjançant accions quotidianes i accessibles. Les sessions es realitzen un cop per setmana, fora de l’horari lectiu, i es treballa acompanyades per un productor de l’associació 10 de Novembro durant aquest període amb el mateix grup d’infants d’entre 10 i 12 anys.

Un dels eixos centrals d’aquestes activitats és la promoció d’una alimentació saludable, tot reconeixent i visibilitzant el paper fonamental que tenen les dones en aquest àmbit, especialment a les zones perifèriques. Els infants participen activament en la creació i manteniment d’un hort escolar, on aprenen el cicle dels cultius i desenvolupen responsabilitat envers l’entorn escolar i el respecte mutu entre companys. A més, poden endur-se a casa part del que han conreat, reforçant i valorant així el vincle família-escola.

Els tallers, amb una durada total de 10 sessions (aproximadament dos mesos i mig), també inclouen espais de reflexió sobre temes de gènere, com els canvis a la pubertat, la menstruació, el respecte pel propi cos i pel dels altres, la prevenció de casaments prematurs i la violència de gènere. Així mateix, s’hi treballen aspectes relacionats amb la salut sexual i reproductiva, amb una perspectiva que promou el respecte, la igualtat i l’empoderament.

Aquest conjunt d’activitats busca transmetre valors alineats amb l’ecofeminisme, tot fomentant una consciència crítica i transformadora en els infants, que esdevenen agents de canvi per a una societat més justa i sostenible.

De la formació a la pràctica: producció agrícola i economia agrària a Inhamússua

El projecte d’Inhambane avança en sobirania alimentària amb perspectiva de gènere, consolidant coneixements i generant producció sostenible a l’Institut Agrari.

El projecte d’Inhambane, que ja havia començat a marcar un camí clar cap a la sobirania alimentària amb perspectiva de gènere, va continuar amb activitats concretes orientades a consolidar els aprenentatges i posar-los en pràctica. Després de la primera fase de formació sobre regadiu i gestió agrícola, es va organitzar una trobada per fer balanç que va reunir professors de l’Institut Agrari d’Inhamússua, estudiants i tècnics d’Enginyeria Sense Fronteres. Aquesta trobada va permetre analitzar els resultats del projecte, compartir experiències i identificar els aspectes que havien funcionat bé, així com aquells que calia millorar.

A la trobada es va presentar un informe sobre la producció que havien realitzat l’alumnat. Els responsables del projecte van explicar que en la primera fase es van produir aproximadament quatre tones i mitja de tomàquet i gairebé tres tones de col, amb un rendiment que va permetre cobrir els costos de producció i generar un excedent per al següent cicle. Una part dels productes va ser destinada a la venda, altra al consum intern i una part a l’alimentació dels animals de l’institut. A l’encontre, es van analitzar les problemàtiques i entrebancs que havien sortit. Tot i les dificultats logístiques, retards en el trasplantament i en el control de plagues, el projecte va complir els objectius previstos, i els estudiants van poder aplicar les tècniques apreses durant la formació.

Amb les valoracions del conjunt, es va realitzar una formació sobre economia agrària per formar a l’alumnat en com donar sortida als productes. El curs va tenir un caràcter molt pràctic i participatiu. Es van abordar aspectes com la planificació de la producció i recollida dels productes, la gestió de recursos, l’emmagatzematge i la distribució. També es van tractar qüestions de negociació i fixació de preus, amb l’objectiu que els joves poguessin comprendre millor com posicionar els seus productes al mercat, establint un preu just pel productor però competitiu. Per a posar en pràctica els coneixements adquirits, es van dur a terme activitats de simulació de càlcul de costos i retorn financer, basant-se en situacions reals.

Fent una mirada àmplia a tot el projecte, els resultats del projecte han estat molt satisfactoris. Es tracta d’un petit pas per consolidar la producció hortícola de l’institut, a més de generar un aprenentatge real i aplicable per al jovent i per al conjunt de la comunitat educativa de l’institut. L’experiència mostra que la combinació de formació tècnica, pràctica agrícola i participació de les dones té un impacte significatiu en la sobirania alimentària i en el desenvolupament rural de les comunitats moçambiqueses.

L’aigua que sosté les machambas de Maputo

Aigua, agroecologia i justícia de gènere a Maputo: diagnòstic participatiu sobre l’accés a l’aigua a KaMubukwana

Garantir l’accés a l’aigua és una qüestió central per a la vida, l’alimentació i la dignitat. A la ciutat de Maputo, però, aquest dret es veu cada cop més amenaçat per l’escassetat, la contaminació i la manca d’infraestructures adequades. En aquest context, Enginyeria Sense Fronteres hem elaborat un nou informe que analitza de manera participativa l’accés a l’aigua i els sistemes de reg de quatre associacions agrícoles del districte de KaMubukwana, en el marc del Projecte Maputo 15.

El document neix del treball directe amb les associacions Força do Povo, ADEMA, Centro das Mulheres i 10 de Novembro, formades majoritàriament per dones que sostenen l’agricultura urbana de la ciutat. A través de visites a les machambas, entrevistes, qüestionaris i l’elaboració de cartografies detallades, l’informe recull com es viu l’accés a l’aigua des del territori, quines estratègies comunitàries ja existeixen i quines barreres estructurals dificulten una gestió justa i sostenible del recurs.

La realitat que emergeix és compartida: la major part del reg es fa de manera manual, amb regadores, a partir de canals oberts que depenen de fonts naturals cada cop més irregulars. Durant l’estació seca, l’aigua no arriba a totes les parcel·les i les productores han d’esperar torns per poder regar. A l’època de pluges, en canvi, les inundacions i l’erosió malmeten els cultius. Aquesta doble vulnerabilitat s’ha intensificat amb el canvi climàtic i amb una urbanització desordenada que bloqueja canals, redueix zones verdes i altera el cicle natural de l’aigua.

Des del marc del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, l’accés a l’aigua per a usos productius com l’agricultura no forma part estrictament del contingut normatiu del dret, centrat en l’ús personal i domèstic. Tanmateix, en contextos com el de KaMubukwana, l’aigua per al reg de les machambas és una condició indispensable per garantir altres drets fonamentals, com el dret a l’alimentació, a la salut, al treball i a una vida digna. Per a moltes dones productores, separar l’aigua “per viure” de l’aigua “per produir aliments” no respon a la realitat quotidiana: sense aigua per a l’agricultura urbana, es debilita la seguretat alimentària de les famílies, augmenta la càrrega de treball reproductiu i s’agreugen les desigualtats de gènere.

Tot i la proximitat del riu Mulaúze, la seva aigua no és una opció. Els abocaments industrials i les aigües residuals han contaminat el riu fins al punt que les associacions descarten utilitzar-lo per al reg. Alhora, molts pous i bombes existents no disposen de manteniment, registres tècnics ni anàlisis de qualitat de l’aigua, cosa que genera incertesa i riscos tant per a la producció com per a la salut.

Malgrat aquest escenari advers, l’informe també posa en valor la força de l’organització comunitària. Les associacions impulsen pràctiques agroecològiques com el compostatge, la vermicompostació, l’associació de cultius i les machambas escola, espais col·lectius d’aprenentatge i experimentació. Les dones hi juguen un paper central, no només en la producció d’aliments, sinó també en la cura de les fonts d’aigua, la neteja dels canals i la defensa del territori davant la pressió urbanística.

El diagnòstic conclou que aquestes iniciatives tenen un gran potencial, però que no poden sostenir-se només amb esforç comunitari. Cal reforçar-les amb infraestructures de reg adequades, sistemes segurs que evitin robatoris, formació contínua en gestió de l’aigua i qualitat hídrica, i la creació de mecanismes col·lectius de governança que garanteixin un ús equitatiu del recurs. Alhora, és imprescindible una major implicació de les institucions municipals per protegir les fonts d’aigua, controlar la contaminació i reconèixer l’agricultura urbana com un pilar clau per a la sobirania alimentària de la ciutat.

Aquest informe vol ser, sobretot, una eina per a l’acció. Una base tècnica i política per impulsar projectes futurs, reforçar l’organització comunitària i exigir polítiques públiques que posin la vida al centre. Perquè sense aigua no hi ha agricultura, i sense agricultura urbana no hi ha aliments, ni drets, ni futur per a moltes famílies de Maputo.

👉 L’informe complet està disponible en català aquí i en portuguès aquí.

Nou voluntariat internacional 2026

Obrim places per participar al nostre Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) arreu del món.

L’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) som una associació sense ànim de lucre dedicada a la cooperació, incidència i sensibilització per la Justícia Global, a casa nostra i a tot el món. Al llarg de tres dècades, ESF hem pres consciència del veritable valor de les seves accions com actiu per als processos que estan en marxa per assegurar els drets humans, des d’una perspectiva internacionalista i al servei de les classes populars per construir una societat mundial justa i solidària.

Els principals eixos d’incidència d’ESF són el dret als serveis d’aigua i sanejament, i a l’energia, i les diferents àrees que es vinculen com la pobresa energètica, l’extractivisme, la sobirania alimentària, l’hàbitat o l’emergència climàtica. ESF defensem la necessitat d’un canvi de model hídric i energètic que sigui respectuós amb el medi ambient i els drets humans i la necessitat de caminar cap a l’accés universal dels serveis bàsics, defensant-ne la gestió pública. Les relacions amb altres entitats, tant del Nord com del Sud Global, es basen en el respecte i la igualtat, per aconseguir un aprenentatge recíproc i una transmissió de coneixement multilateral.

A través del Programa de Coneixement de la Realitat (PCR), ESF ofereix oportunitats de voluntariat internacional per a persones amb una forta vocació social i amb formació tècnica i/o social.

Enguany, ESF convoca places per a participar en el PCR 2026 en diversos països d’Amèrica Llatina i Àfrica, amb la finalitat de fomentar l’intercanvi de coneixement i aportar a les organitzacions locals en la defensa de drets socials i el desenvolupament sostenible.

Xerrada de presentació

Vine a la xerrada de presentació el pròxim 19 de febrer a les 18:30h al nostre local (c/ Mandoni 4 BCN, <M> L1 Hostafrancs). També podràs participar de manera online. Inscriu-te en aquest formulari.

Objectiu del PCR

El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) té com a objectiu la formació i capacitació de persones voluntàries en contextos de cooperació internacional. El PCR busca generar processos de coneixement mutu i suport en la feina que aquestes organitzacions desenvolupen, enfocant-se en temes de drets humans, accés als recursos naturals, sobirania territorial, gestió d’aigua i sanejament, així com el desenvolupament comunitari i la defensa del territori. Els voluntaris i voluntàries realitzaran activitats de suport a les organitzacions locals, col·laborant en diferents projectes socials i tècnics.

A més, el voluntariat tindrà un paper clau en donar visibilitat als projectes d’Enginyeria Sense Fronteres des de la seva experiència com a PCR, contribuint així a motivar futures persones voluntàries. A més, en coordinació amb l’equip de comunicació a la seu central, col·laborarà en la creació de continguts per a la web i les xarxes socials de l’entitat, ajudant a difondre la realitat dels territoris on treballem i fomentant la sensibilització sobre les problemàtiques que afronten les comunitats amb les quals col·laborem.

Perfils de Voluntariat

Es convoquen dos tipus de perfils per als PCRs 2026:

a) Perfil tècnic

• Persones amb formació tècnica en àrees com enginyeria ambiental, enginyeria sanitària, agroecologia, energies renovables i solucions basades en la naturalesa, dret humà a l’aigua, o altres disciplines relacionades amb la gestió del medi ambient i l’aigua.
• Suport tècnic en les accions de camp de les organitzacions locals.
• Aportació en l’elaboració de materials tècnics, informes i estratègies de millora per als projectes en curs.

b) Perfil social

• Persones amb formació i experiència en àrees socials, comunicació, dinamització de grups, activisme social i drets humans.
• Suport a les campanyes de sensibilització i les estratègies de comunicació, amb tasques de difusió a través de xarxes socials, gestió de campanyes i enfortiment de les organitzacions locals.
• Assistència en l’organització d’esdeveniments, tallers i activitats comunitàries, i en la creació de materials informatius per a la sensibilització de la població local i internacional.

Requisits:

No es requereix formació ni experiència específica, tot i que es valorarà molt positivament la predisposició de continuar formant part de l’entitat una vegada acabada l’estada a terreny, així com els coneixements i experiència en:

• Haver participat en activitats de voluntariat o en entitats socials.
• Experiència prèvia en la dinamització d’activitats o en projectes relacionats amb els drets humans, l’aigua, la sobirania alimentària, el medi ambient o la cooperació internacional.
• Capacitat de treballar en equip, amb sensibilitat cultural i respecte pels processos comunitaris locals.

Condicions

Suport econòmic: ESF podrà donar suport a la cerca de beques o qualsevol altre tipus d’ajuda econòmica destinada a cobrir parcial o totalment les despeses de mobilitat i estada, d’acord amb els criteris ètics de l’organització. Tot i així, ESF no podrà cobrir amb fons propis les despeses de mobilitat i estada del voluntariat. Es valorarà molt positivament formar part de la UPC per tal de poder accedir a les beques del CCD.

Formació prèvia: Els voluntaris rebran una formació prèvia obligatòria abans de la seva partida, amb sessions informatives sobre el context local, la seguretat, i les accions de cooperació. La persona voluntària es vincularà a l’organització i al projecte des del dia de la seva selecció, participant en les reunions i en el pla de formació previ a l’estada en terreny i durant, com a mínim, 1 any després de tornar.

Informes i comunicació: Totes les persones voluntàries hauran de redactar informes periòdics sobre les activitats realitzades i compartir la seva experiència a través de canals de comunicació de l’entitat (web, xarxes socials).

Les persones interessades poden enviar el seu CV i carta de motivació a dinamitzacio@esf-cat.org fins al 02/3/2026.

Posicionament d’Enginyeria Sense Fronteres davant l’atac dels Estats Units a Veneçuela

Avui més que mai, exigim respecte per la sobirania dels pobles i la fi de tota forma d’intervenció imperialista.

Condemnem fermament la captura i trasllat del president Nicolás Maduro i la seva companya, Cilia Flores, per part de forces dels Estats Units. Aquest acte, precedit per diversos atacs militars sobre territori veneçolà que han afectat la població civil i forces militars, constitueix una violació flagrant del dret internacional i de la sobirania de Veneçuela. Encobert en una narrativa que instrumentalitza la lluita contra el “narcoterrorisme”, aquesta operació respon a una estratègia clara per al control d’una de les reserves de petroli més grans del món, concentrada a Veneçuela.

L’energia, com a bé comú, requereix que la seva política nacional sigui debatuda i decidida segons les necessitats i el mandat del seu territori o poble, amb una mirada de justícia global i climàtica.

En canvi, els atacs militars dels Estats Units busquen enriquir règims imperialistes i corporacions transnacionals, reforçant lògiques neocolonials i processos d’acumulació capitalista impulsats des de Washington. El petroli, com a recurs estratègic que ha modelat durant dècades les relacions geopolítiques mundials, és objecte d’aquesta pugna per a ser explotat, però qualsevol ús energètic hauria de servir per garantir drets, serveis públics i desenvolupament local, alineat amb la supervivència al planeta.

D’aquesta manera, darrere d’aquesta intervenció militar, disfressada de “transició pacífica”, s’imposen els interessos corporatius i energètics, buscant un accés privilegiat als recursos i recordant al vell colonialisme. Aquestes accions menyspreen el dret de la població veneçolana a decidir el seu futur i a controlar dels seus propis recursos, com el petroli. Així mateix, vulneren el dret a l’autodeterminació dels pobles i perpetuen un model extractivista on no tots els actors tenen el mateix poder per reaccionar i exercir els seus drets.

Cridem a tots els pobles, des de la solidaritat internacional, a exigir respecte pels principis de sobirania, autodeterminació i justícia global. El futur d’un país l’ha de decidir el seu poble, no els interessos de corporacions ni potències externes.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres defensem la sobirania dels pobles sobre el seu futur, el seu territori i els seus recursos.