Declaració final de la trobada anual del Moviment Europeu per l’Aigua – Girona 2025

Defensar l’aigua com a dret humà i bé comú davant la desregulació i la privatització a Europa

Fruit de la trobada anual del Moviment Europeu per l’Aigua (European Water Movement, EWM), celebrada a Girona del 5 al 7 de desembre de 2025, les organitzacions participants fem pública aquesta declaració conjunta. El text recull les principals preocupacions, posicionaments i línies d’acció acordades davant un context europeu marcat per la pressió creixent sobre els recursos hídrics, l’impuls de polítiques de desregulació i privatització i l’afebliment dels marcs de protecció ambiental, en un moment clau de preparació de la 3a Conferència Mundial de l’Aigua de les Nacions Unides (2026).

La declaració reafirma el compromís del moviment amb la defensa de l’aigua com a dret humà fonamental i bé comú, i amb una governança pública, democràtica, participativa i orientada a la vida.

Declaració Final de l’EWM – Reunió Anual de Girona 2025

La reunió anual de 2025 del Moviment Europeu de l’Aigua (European Water Movement, en endavant EWM), es va celebrar en un moment especialment crític, marcat per processos de desregulació promoguts per la Comissió Europea, una pressió creixent sobre els recursos hídrics i sequeres i inundacions prolongades més freqüents.

Aquest context coincideix amb un any clau de preparació per a la tercera Conferència Mundial de l’Aigua de les Nacions Unides (desembre de 2026), en la qual els estats membres hauran de definir les seves posicions i compromisos.

Aquest escenari es complica encara més amb l’auge de les forces polítiques d’extrema dreta a tota Europa, que pressionen per a la desregulació i amenacen drets fonamentals com l’accés universal a l’aigua, reconegut per l’Assemblea General de les Nacions Unides i incorporat a la Directiva de l’Aigua Potable.

En aquest context, la trobada de Girona es va presentar com un espai clau per analitzar els impactes de les polítiques europees en la gestió de l’aigua i per desenvolupar estratègies per defensar l’aigua com un dret humà fonamental i un bé comú. A la trobada hi van participar experts internacionals, europeus, estatals i locals, que van aportar una visió crítica i rigorosa dels reptes actuals relacionats amb l’aigua.

Durant la trobada de Girona, celebrada del 5 al 7 de desembre, el Moviment Europeu de l’Aigua (EWM), va expressar la seva profunda preocupació per les conseqüències negatives de la revisió de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), anunciada per la Comissió Europea el 10 de desembre de 2025, argumentant que representa un obstacle per a l’autorització de nous projectes miners. Un dels objectius principals de la reunió va ser analitzar la proposta de desregular la legislació europea sobre l’aigua, tant pel que fa als canvis legislatius com als mecanismes de finançament.

Segons els membres de l’EWM, debilitar aquest marc jurídic comú eliminaría qualsevol garantia de mantenir l’estat ecològic i químic dels cossos d’aigua de tota la UE. La DMA és una peça clau de la política europea de l’aigua, i l’EWM fa una crida als membres del Parlament Europeu perquè defensin la Directiva i els seus estàndards actuals. Les organitzacions de Catalunya van assenyalar que la DMA ha estat crucial per millorar l’estat de conservació dels rius i aqüífers, a més de ser essencial en la lluita contra el Pla Hidrològic Nacional, que va fer possible aturar els transvasaments.

La possible revisió de la DMA arriba només uns anys després que l’avaluació de la mateixa Comissió conclogués que la Directiva és «adequada a la finalitat» i essencial per assolir objectius comuns en matèria de protecció de l’aigua i de la salut.

A més, l’actual impuls de rearmament i remilitarització iniciat per les institucions europees és una qüestió prioritària. Aquests esdeveniments plantegen qüestions tant sobre les prioritats pressupostàries de la política de la UE com sobre el seu impacte en el medi ambient i la participació pública: corren el risc de tenir prioritat sobre totes les altres qüestions, inclosa l’aigua, i minarien, reduirien o anul·larien les deliberacions sobre la preservació dels recursos hídrics, les mesures contra la contaminació i la destrucció dels ecosistemes en general, al·legant que són d’«interès públic superior».

L’EWM també denuncia els esforços de pressió flagrants i agressius dels lobbies miners i industrials sobre la Comissió Europea i el Parlament Europeu, que anteposen els interessos econòmics privats a curt termini al dret a un medi ambient saludable. La Comissió ha expressat repetidament el seu suport al dret humà a l’aigua i al sanejament, després de la recollida de gairebé dos milions de signatures per a la primera Iniciativa Ciutadana Europea (ICE Right2Water) el 2013, però les seves accions recents contradiuen directament aquests compromisos.

L’EWM reitera la seva oposició a la política actual de les institucions europees, que donen un fort suport a la mercantilització i el comerç dels actius naturals, inclòs l’aigua, juntament amb el finançament privat i el paper creixent del gran capital en la gestió del cicle de l’aigua i dels recursos. Aquestes polítiques són completament contràries als principis bàsics de l’aigua com a bé comú, lliure de mercantilització, i de la governança pública, democràtica, participativa i popular de l’aigua.

El full de ruta per als Crèdits de la Natura, publicada per la Comissió Europea el juliol de 2025, que té com a objectiu atraure inversions privades per a la conservació de la natura, és un altre senyal d’alerta d’una Europa governada per una manca d’ambició per canviar i un desig de continuar amb el statu quo, en què els causants de la contaminació poden continuar obtenint beneficis de les seves activitats perjudicials, en lloc de moure’s cap a pràctiques sostenibles significatives.

Atès que tant la militarització com la privatització dels actius naturals caracteritzen actualment les polítiques implementades per les institucions europees i internacionals, els espais d’actuació eficaços per als moviments socials s’estan reduint. En aquest context, els actors socials, i en particular l’EWM, han d’actuar a múltiples nivells:

• • Davant les institucions oficials: declaració pública i comunicació oficial de la posició de l’EWM en contra de les polítiques militaristes i de privatització, així com la necessitat de claredat respecte als ciutadans i l’opinió pública. L’EWM està molt interessada a treballar amb les institucions locals i de la UE per continuar garantint la protecció de l’aigua i la vida en general.
  • En el context social: mobilitzacions i lluites de masses, incloent-hi la coordinació i la solidaritat entre diferents realitats. L’EWM, juntament amb altres xarxes socials, donarà suport públicament a les iniciatives de base, en particular a la campanya “Stop rearm Europe”. Mentrestant, sempre que sigui possible, l’EWM podria recórrer a les institucions de drets humans contra les polítiques hostils als organismes de base. En particular, l’EWM expressa la seva solidaritat amb la crida del Fòrum de l’Aigua Italià al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) contra el projecte de llei del govern italià que té com a objectiu excloure els operadors públics de la gestió dels serveis de l’aigua. La mateixa solidaritat s’estén a altres lluites territorials, com ara la mobilització als Balcans contra projectes miners que amenacen de comprometre la preservació dels recursos hídrics.

Durant la trobada de Girona, organitzacions de l’estat espanyol, França, Itàlia, els Països Baixos, Alemanya, Grècia, Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica i Sèrbia van acordar que defensar la DMA ha de ser una prioritat màxima per al 2026. També hi van ser presents operadors públics, autoritats locals i el relator especial de les Nacions Unides sobre el dret humà a l’aigua i al sanejament.

L’EWM es compromet a supervisar de prop qualsevol desenvolupament en relació amb la normativa de l’UE sobre l’aigua (Directiva Marc de l’Aigua, Directiva de l’Aigua Potable, Directiva sobre el Tractament de les Aigües Residuals Urbanes, etc.), supervisant acuradament la seva aplicació i el seu compliment, i preveu possibles intervencions, quan sigui necessari, per garantir la conservació dels recursos hídrics quant a quantitat i qualitat, especialment en un context d’amenaça creixent de sequera.

L’EWM reitera la importància de les solucions basades en la natura i rendibles per abordar els efectes dels fenòmens meteorològics extrems i dels esdeveniments relacionats amb el clima, com ara inundacions, incendis o sequeres.

L’EWM també reitera la urgència de reaccionar a la pressió dels grups d’interès que busquen relaxar les normes, en particular pel que fa a: límits i restriccions menys estrictes per a certs contaminants (microplàstics, pesticides, metalls pesants, etc.); retards en la implementació de les disposicions; intents, en cas de contaminació, de repercutir els costos en la comunitat en lloc d’imposar el pagament al contaminador.

L’EWM insta les institucions de la UE a ser transparents, a actuar en l’interès general i no en benefici d’uns pocs, a respectar l’estat de dret i el principi de precaució, a defensar la democràcia i a lluitar contra totes les formes de corrupció, ja sigui material o intel·lectual.

Aigua per a la pau! L’aigua és un bé comú universal i no pot estar subjecta a la privatització, la mercantilització i la financerització.

La governança ha de ser transparent, pública, participativa i inclusiva.

Solidaritat entre les persones i les comunitats que lluiten en defensa dels drets humans i la vida!

Aturem el rearmament d’Europa!

Contacte: hello@europeanwater.org
Web: www.europeanwater.org
LinkedIn: in/europeanwater

A continuació compartim el material audiovisual i periodístic generat durant la trobada:

Així decideix el lobby fòssil el present i el futur de l’Estat espanyol

Un nou estudi analitza el poder de les grans energètiques sobre la política, l’acadèmia i la transició energètica

Des d’Enginyeria Sense Fronteres presentem l’estudi «Així decideix el lobby fòssil el present i el futur de l’Estat espanyol», una investigació que posa el focus en l’enorme poder polític, econòmic i simbòlic que exerceixen les grans empreses energètiques sobre les decisions públiques i el model energètic a l’Estat espanyol.

L’informe analitza com cinc grans corporacions —Endesa, Iberdrola, Naturgy, Repsol i Moeve— concentren el control del sistema energètic i despleguen estratègies de lobby per incidir en la legislació, condicionar l’acció dels governs i modelar el relat social sobre la transició energètica. Lluny de ser un actor neutre, l’oligopoli fòssil es revela com un poder estructural que actua de manera constant i organitzada per protegir els seus interessos.

Incidència política, portes giratòries i captura de l’Estat

L’estudi documenta com el lobby energètic opera mitjançant una incidència directa sobre el poder polític, aprofitant la manca d’una regulació efectiva del lobby a l’Estat espanyol. Les portes giratòries, la contractació d’alts càrrecs i l’accés privilegiat als processos normatius permeten a aquestes empreses incidir en lleis clau, com s’ha vist en la derogació de mesures fiscals o reguladores que pretenien limitar els seus beneficis extraordinaris.

Aquest context confirma una idea central de l’informe: l’Estat no és un terreny neutral, sinó un espai en disputa, on els interessos corporatius han aconseguit una posició d’avantatge davant l’interès general.

La universitat com a nou camp de batalla

Una de les aportacions més rellevants de l’estudi és l’anàlisi de la incidència del lobby fòssil en l’àmbit acadèmic. A través del finançament de càtedres, recerques, màsters i programes formatius, les grans energètiques incideixen en la producció de coneixement i en la formació de noves generacions de professionals.

L’informe alerta sobre el fenomen de l’academic washing: una estratègia que utilitza el prestigi universitari per legitimar discursos corporatius sobre sostenibilitat, transició energètica o innovació, alhora que es normalitza la presència d’empreses fòssils en espais clau de l’educació pública.

Transició energètica: per a qui i al servei de quins interessos?

La recerca posa en qüestió el relat dominant de la transició energètica impulsada per l’oligopoli fòssil. Tot i que aquestes empreses es presenten com a actors imprescindibles del canvi, l’estudi mostra com el seu model reprodueix dinàmiques de concentració de poder, dependència dels combustibles fòssils i desigualtat social, dificultant una transició realment justa, democràtica i alineada amb els límits planetaris.

Davant d’això, l’informe defensa la necessitat de desemmascarar el poder del lobby energètic, enfortir els mecanismes de control democràtic i avançar cap a un model energètic al servei de les persones i del bé comú.

📄 Pots descarregar l’estudi complet aquí i aprofundir en les dades, els casos i les anàlisis que evidencien com el poder fòssil continua condicionant el nostre present i el nostre futur.

Lideratges que transformen: graduació simbòlica de lideratges comunitaris a l’Amazònia nord de l’Equador

Amb molta il·lusió, hem celebrat una graduació simbòlica de líders i lideresses comunitàries que han participat en un procés de formació continuada impulsat conjuntament amb les nostres organitzacions sòcies locals a l’Equador.

Aquest itinerari formatiu s’ha desenvolupat a les províncies d’Orellana i Sucumbíos, amb l’objectiu d’enfortir coneixements i capacitats comunitàries per defensar i garantir el Dret Humà a l’Aigua en contextos rurals, on la gestió col·lectiva de l’aigua és clau per a la vida quotidiana i la sostenibilitat del territori.

Eines tecnològiques innovadores per a la gestió comunitària de l’aigua

Un dels tallers centrals ha estat el d’eines tecnològiques, orientat a reforçar les capacitats de les organitzacions comunitàries per adaptar-se als canvis tecnològics i millorar els seus processos de treball.

A través d’un enfocament pràctic, s’ha promogut l’ús eficient de recursos digitals, la innovació en la presa de decisions i l’accés oportú a la informació, contribuint a una gestió més eficient, comunicativa i transparent dels sistemes comunitaris d’aigua.

Planificació estratègica i operativa

La planificació és una eina clau per a qualsevol procés col·lectiu. En aquest taller s’ha treballat com definir objectius clars, establir prioritats i traçar rutes d’acció coherents amb la vocació de servei comunitari de les juntes d’aigua.

Aquest espai ha permès reforçar la presa de decisions col·lectiva, optimitzar recursos, millorar la coordinació interna i promoure la participació activa de les persones implicades. També s’ha posat èmfasi en la identificació de riscos, el seguiment d’indicadors i l’avaluació de resultats, elements essencials per a una rendició de comptes transparent i orientada a drets.

Treball en equip i enfortiment organitzatiu

Mitjançant dinàmiques participatives, jocs i espais de confiança, el taller de treball en equip ha servit per consolidar els aprenentatges anteriors i reforçar la cohesió interna de les juntes d’aigua.

El treball col·lectiu és fonamental en la gestió comunitària: afavoreix la comunicació, la corresponsabilitat i la resolució constructiva de conflictes. En aquest espai s’ha fet especial èmfasi en el coneixement dels rols, les habilitats de cada persona i l’aplicació pràctica dels reglaments interns de cada junta d’aigua.

Lideratges femenins al centre

La participació de les dones ha estat especialment rellevant: el 56 % de les persones participants han estat dones, moltes d’elles membres dels òrgans de decisió de les juntes d’aigua.

Aquest procés formatiu ha incorporat eines de gestió amb una mirada de gènere, contribuint a enfortir el paper de les dones com a lideresses comunitàries i a avançar cap a una gestió de l’aigua més justa, inclusiva i transformadora.

Proposta d’un sistema d’indicadors del Cicle Urbà de l’Aigua de l’AMB

Eina d’avaluació integral per avançar cap a una gestió més transparent, equitativa i sostenible del servei.

Enginyeria Sense Fronteres i Aigua és Vida, presentem una proposta per avançar cap a una gestió de l’aigua més democràtica, transparent i garantista amb el dret humà a l’aigua i al sanejament a l’Àrea Metropolitana de Barcelona: el sistema d’indicadors del Cicle Urbà de l’Aigua (CIA).

Aquest treball parteix de l’aprenentatge acumulat en experiències prèvies de control públic i comunitari de l’aigua. Destaquem especialment la feina impulsada per l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), que el 2020 va publicar la “Proposta de sistema d’indicadors per a una gestió transparent de l’aigua a Terrassa”. Aquell informe, que defineix principis, objectius i una estructura temàtica d’avaluació en cinc àmbits, ha estat una referència important per avançar cap a models d’indicadors més complets, comparables i orientats a la transparència.

El document original, treballat conjuntament entre Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistes en Acció, en el marc de la Plataforma Aigua és Vida, és el resultat d’un treball d’investigació realitzat amb estudiants del Màster de Ciència i Gestió Integral de l’Aigua (CGIA) de la Universitat de Barcelona, que té com a objectiu facilitar un accés plural a una diagnosi i un testatge al llarg del temps dels aspectes més essencials de la gestió de l’aigua a l’AMB. Recull més de dos-cents indicadors de base i setanta-set d’agregats, organitzats en set àmbits temàtics, i incorpora un desenvolupament metodològic exhaustiu, criteris de selecció, eines d’agregació i reflexions sobre la seva viabilitat i aplicació institucional. També serveix com a proposta de referència per al futur Observatori Metropolità de l’Aigua (OMA), concebut com un instrument de seguiment i control públic-comunitari.

El sistema d’indicadors recull els elements necessaris per entendre i avaluar el Cicle Urbà de l’Aigua de manera integral: el marc metodològic que fonamenta la proposta, els criteris utilitzats per seleccionar i estructurar els indicadors, la lògica d’agregació jeràrquica, les definicions detallades dels indicadors de base i agregats, i les equacions i ponderacions que en permeten el càlcul. En conjunt, ofereix una estructura completa per analitzar el servei tenint en compte criteris de sostenibilitat ambiental, social, econòmica i de gènere, i per orientar un procés d’avaluació rigorós i compartit.

En específic, algunes de les qüestions que aquests permetrien mesurar són l’estat ecològic i químic de les masses d’aigua des d’on es capta l’aigua i s’aboca, el grau d’implementació de mesures en el marc de la Nova Cultura de l’Aigua, d’una política de l’aigua de la gestió de la demanda, de balanç hídric incorporant el grau d’implementació de l’aprofitament d’aigües pluvials, regenerades i grises. Així mateix, aspectes socials imprescindibles com el Compliment del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament i d’igualtat de gènere.

Per facilitar-ne l’aplicació progressiva, publiquem alhora un Informe Extracte. Aquest extracte neix com una eina operativa que inclou una selecció de deu indicadors prioritaris, escollits mitjançant un procés de jerarquització. La seva funció és doble: d’una banda, oferir un punt de partida tècnic que permeti començar a treballar amb una primera selecció d’indicadors; i, de l’altra, obrir una via de treball conjunt entre diversos actors i l’AMB per detectar mancances, millorar les propostes i construir consensos al voltant d’un sistema compartit d’avaluació del cicle de l’aigua metropolità. L’extracte no substitueix el document original, sinó que en facilita la implementació participada i progressiva.

Els deu indicadors prioritzats corresponen a sis àmbits del sistema: perspectiva de gènere, compliment del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, qualitat democràtica del servei, qualitat ambiental, qualitat econòmica i qualitat de la gestió del servei. Aquesta selecció inicial permet començar a treballar amb un volum assumible d’informació i reflecteix el pes intern de cadascun dels àmbits dins la fórmula de càlcul de l’indicador global. En el marc del DHAS, una dada que il·lustra la magnitud del repte és que un 10% de la població de l’AMB pateix pobresa hídrica o té dificultats per pagar els rebuts de l’aigua.

Amb aquests materials s’activa un procés que vol avançar cap a una governança compartida, basada en la transparència, la participació i el control públic i comunitari del servei, en línia amb els principis del DHAS, la justícia ambiental i la Nova Cultura de l’Aigua.

👉 Descarrega l’Informe Extracte

👉 Descarrega el Document Original complet

Dones, terra i ciutat: defensar les hortes urbanes de Maputo és defensar la vida

Claus del projecte d’Enginyeria Sense Fronteres a Maputo, en una entrevista a Ràdio Montmeló amb la nostra companya Susana Agüera.

En una ciutat marcada per la desigualtat urbana i la pressió especulativa, les hortes urbanes de Maputo sostenen la vida de milers de famílies. A les perifèries de la capital de Moçambic, especialment al districte de Kamubukwana, l’agricultura urbana és molt més que una activitat productiva: és una estratègia de supervivència, d’organització comunitària i de resistència davant un model de ciutat que expulsa i invisibilitza.

A Enginyeria Sense Fronteres impulsem un projecte que acompanya dones productores urbanes per reduir la seva vulnerabilitat econòmica, social i ambiental, combinant agroecologia, drets urbans i una mirada feminista. Recentment, la nostra companya Susana Agüera ho explicava en una entrevista a Ràdio Montmeló (a partir del minut 57:10), posant veu a una realitat sovint ignorada.

Una ciutat partida: centre formal, perifèries vulnerabilitzades

Maputo creix de manera desigual. Mentre el centre concentra infraestructures, serveis i inversió, les perifèries mantenen una estructura urbanística informal, amb manca d’accés a l’aigua, a serveis bàsics i a protecció institucional. En aquests barris, moltes dones depenen de les seves hortes per alimentar les famílies i generar ingressos.

La pressió urbanística és constant. Les zones agrícoles es redueixen ràpidament per donar pas a habitatges o indústria, sovint sense mecanismes legals efectius que protegeixin la terra agrícola. Aquesta incertesa dificulta qualsevol planificació a mig i llarg termini i posa en risc una activitat essencial per a la ciutat.

Les dones que sostenen la vida, des de la invisibilitat

A Maputo, les hortes urbanes tenen rostre de dona. Elles produeixen aliments, generen ingressos, cuiden la terra i sostenen la comunitat. Tot i això, aquest treball ha estat històricament invisibilitzat i desvaloritzat, com si no fos economia, com si no fos ciutat.

Situar les dones al centre del projecte implica reconèixer el seu paper econòmic i comunitari, millorar les seves condicions de treball, reforçar la seva capacitat d’organització i enfortir la seva veu en els espais de decisió. No es tracta només de produir més, sinó de decidir què es cultiva, com es fa i en quines condicions.

Quan una dona entra col·lectivament a l’espai públic, quan parla en nom de la seva associació o ven a una fira amb les seves companyes, passa alguna cosa poderosa: no només es defensa una horta, es reivindica la comunitat i el dret a la ciutat.

Agroecologia: autonomia, salut i resiliència climàtica

L’agroecologia és un dels pilars del projecte. Treballar amb tècniques com el vermicompost, els biopesticides o els biofertilitzants permet reduir la dependència de químics cars, millorar la salut del sòl i augmentar la capacitat de retenir aigua, un factor clau en un context de variabilitat climàtica extrema, amb sequeres i inundacions recurrents.

Aquestes pràctiques no només milloren la productivitat de les parcel·les, sinó que augmenten l’autonomia de les dones productores, reduint costos i reforçant la seva sobirania sobre el procés productiu. Produir sense dependre d’insums externs és també una forma de resistència econòmica.

Fires agroecològiques: ocupar l’espai públic i trencar desigualtats

Les fires agroecològiques han transformat molt més que la comercialització. Han creat espais estables de venda amb preus més justos, sense intermediaris, i han permès establir una relació directa amb les consumidores, que valoren l’origen i el procés dels aliments.

Però, sobretot, han fet possible que les dones ocupin col·lectivament l’espai públic, tradicionalment masculinitzat, com a protagonistes econòmiques i visibles. Les fires reforcen la seguretat, el reconeixement i la legitimitat de les productores, tant davant les institucions com davant d’elles mateixes.

Els ingressos obtinguts permeten invertir en les associacions, millorar infraestructures, comprar eines i, alhora, portar aliments més sans i variats a les llars. Canvien les relacions econòmiques, però també les relacions de poder i de gènere.

Defensar les hortes és defensar el dret a la ciutat

Davant la pressió urbanística i la manca d’instruments legals efectius, el projecte aposta per enfortir l’organització comunitària i el diàleg amb les institucions. Les dones productores participen en espais amb diferents àrees municipals, expliquen com funcionen les seves hortes i per què és imprescindible protegir aquests espais productius.

Reivindicar el reconeixement formal de les hortes urbanes com a infraestructura essencial de la ciutat, garantir l’accés a la terra i a l’aigua, i assegurar seguretat jurídica és clau perquè aquestes dones no visquin en una incertesa permanent.

Defensar les hortes urbanes de Maputo és defensar el dret a l’alimentació, el dret a la ciutat i el dret de les dones a decidir sobre el seu futur.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres volem agrair el suport de l’Ajuntament de Montmeló, conscient que els projectes no sempre són grans en escala, però sí poden ser profunds en el seu impacte, quan posen la vida, la justícia social i el feminisme al centre.

Orellana fa un pas endavant davant la crisi climàtica amb una nova ordenança provincial

La província d’Orellana, a l’Amazònia equatoriana, compta des d’ara amb una Ordenança Provincial per a la Gestió del Canvi Climàtic, una eina clau per protegir els ecosistemes amazònics, cuidar les fonts d’aigua i reforçar la resiliència de les comunitats davant els impactes de la crisi climàtica.

Aquesta ordenança és el resultat d’un procés d’incidència col·lectiva, impulsat conjuntament amb el Govern Autònom Descentralitzat de la Província d’Orellana (GADPO) i organitzacions locals aliades, en el marc del projecte de gestió integral i inclusiva del cicle de l’aigua en un context de canvi climàtic que Enginyeria Sense Fronteres acompanya al territori.

Per què és important aquesta ordenança?

Fins ara, Orellana disposava d’una Estratègia Provincial de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic, però no comptava amb un marc legal que en garantís l’aplicació real. L’aprovació d’aquesta ordenança suposa un pas decisiu perquè les mesures davant la crisi climàtica passin del paper a l’acció.

La normativa estableix obligacions clares per a les institucions públiques, promou la coordinació entre administracions, comunitats i organitzacions socials, i reforça la participació ciutadana en la defensa del territori.

Què recull la nova normativa?

Entre els aspectes més rellevants de l’ordenança, destaquen:

• • La implementació efectiva de l’Estratègia Provincial de Canvi Climàtic, amb plans i accions concretes.
  • La protecció de les fonts d’aigua i dels ecosistemes amazònics, fonamentals per a la vida i l’equilibri ambiental.

• Mesures d’adaptació per reduir la vulnerabilitat de les comunitats davant inundacions, sequeres i altres impactes climàtics.
• Accions de mitigació orientades a reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
• Educació ambiental i participació ciutadana, reconeixent el paper clau de les comunitats en la defensa del territori.

Un assoliment col·lectiu pel dret a l’aigua i al territori

L’aprovació d’aquesta ordenança és un assoliment compartit, fruit del treball conjunt amb institucions públiques compromeses i organitzacions socials locals que defensen el dret humà a l’aigua, la gestió sostenible del territori i la justícia climàtica.

En un context de pressió creixent sobre l’Amazònia, aquest avanç reforça la idea que les polítiques públiques poden i han de posar-se al servei de la vida, de les comunitats i dels béns comuns.

👉 Pots consultar aquí el document informatiu i el text complet de l’ordenança.

Manifest públic i anunci de la construcció del Moviment Internacional de Pobles Afectats per Represes i la Crisi Climàtica

Reunits a Belém, a l’Amazònia brasilera, durant el IV Trobada Internacional de Comunitats Afectades per Represes i la Crisi Climàtica, després d’haver celebrat trobades continentals a l’Àfrica, Amèrica, Àsia i Europa, amb la participació d’organitzacions de més de 60 països, declarem el següent:

1. A tots els països, hem de treballar per la unificació i l’entesa de les lluites, i per organitzar les poblacions afectades.
2. Considerem que l’actual mode de producció hegemònic és el nostre enemic. Aquest mode de producció està provocant, avui, un augment exponencial del nombre de persones afectades o amenaçades per projectes, per polítiques que afavoreixen l’acumulació de riquesa en mans d’uns pocs i per la imminent crisi climàtica.
3. Davant d’aquesta realitat dramàtica, decidim construir un Moviment Internacional de Persones Afectades per les Represes, els Crims Socioambientals i la Crisi Climàtica. Volem ser un moviment popular fort, arrelat a les bases, amb realitats i identitats locals, regionals i nacionals, que respongui a les necessitats específiques de les poblacions afectades i que construeixi un projecte energètic popular capaç de transformar d’arrel totes les estructures injustes de la societat.
4. La nostra lluita és contra tota forma d’explotació i opressió dels pobles que treballen i produeixen riquesa. El caràcter de la nostra lluita és anticapitalista, antiimperialista, antiracista, antipatriarcal, anti-LGTBI-fòbic i anticolonial.
5. El missatge polític del Moviment articula l’horitzó de la transformació social, la conquesta de drets i una sostenibilitat ambiental real.
6. Persistirem en la construcció del Moviment a escala nacional a cada país, amb el protagonisme de les poblacions afectades, incorporant de manera intencionada les joves i les dones.
7. La solidaritat internacionalista serà un principi fonamental de les nostres accions.
8. Fomentarem la pedagogia de l’exemple com la millor manera de convèncer tothom de participar en el treball organitzatiu i en les lluites.
9. Un equip de coordinació inicial desenvoluparà un programa sistemàtic de formació d’activistes i lideratges, basat en l’educació popular.
10. Enfortirem el nostre treball mitjançant la creació d’aliances amb forces i organitzacions que comparteixin els mateixos objectius.

Persones afectades d’arreu del món, unim-nos!

Aigües per a la vida, no per a la mort!

L’aigua i l’energia no són mercaderia!

Amazònia brasilera, 12 de novembre de 2025.

Organitzacions socials europees demanen conservar la Directiva Marc de l’Aigua davant de l’anunci de la seva revisió per part de la Comissió Europea

El Moviment Europeu de l’Aigua, del qual Enginyeria Sense Fronteres forma part, alerta de les possibles conseqüències negatives que comportaria la modificació de la Directiva Marc de l’Aigua anunciada per la Comissió Europea (CE) avui, 10 de desembre, en roda de premsa.

Catalunya, el 10 de desembre de 2025. El passat cap de setmana, del 5 al 7 de desembre, Girona va acollir la trobada anual del Moviment Europeu de l’Aigua. Un dels objectius va ser analitzar les propostes de desregulació de les normes de la Unió Europea (UE) relatives a la gestió de l’aigua, tant en termes de derogacions com de finançament.

“Sense aquest marc legal comú, desapareix qualsevol garantia del bon estat ecològic i químic de les masses d’aigua que circulen per la UE”, alerten els membres del Moviment Europeu de l’Aigua. Segons les organitzacions, la Directiva Marc de l’Aigua és el pilar vital de tota la política hídrica europea, per la qual cosa demanen als eurodiputats que defensin la norma i els seus estàndards vigents.

El moviment denuncia la deriva de la Comissió Europea, “cedint a lobbies miners i industrials amb interessos particulars que amenacen el dret a un medi ambient sa i la salut pública de tots els ciutadans europeus”. Recorden que la Comissió Europea ha repetit nombroses vegades que dona suport al Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, després dels gairebé 2 milions de ciutadans europeus que van donar suport a la primera Iniciativa Ciutadana Europea (ICE Right2Water) que demana el reconeixement del dret a l’aigua.

Aquestes acusacions es donen després que la Comissària europea de Medi Ambient, Aigua i Economia circular, Jessika Roswall, afirmés la setmana passada que la revisió de la Directiva Marc de l’Aigua respon a l’objectiu de facilitar l’obertura de mines en territori europeu per a deixar de dependre de la Xina i els EUA. També per a accelerar projectes considerats estratègics per a la CE, com són els centres de dades.
El Moviment Europeu de l’Aigua vincula l’amenaça ambiental orquestrada per la CE amb el seu pla de rearmament i el seu aparent pla de competitivitat en la carrera global per liderar sectors industrials tecnològics com el de la intel·ligència artificial. “Cal recordar que encara es desconeix l’enorme consum d’aigua i energia de la IA, la qual cosa hauria d’impedir que la CE elimini els procediments d’avaluació i impacte ambiental, més encara en una regió del món afectada per l’escassetat permanent d’aigua”, denuncien.

La potencial revisió de la Directiva Marc de l’Aigua arriba només uns anys després que la CE hagi fet una avaluació de la directiva, amb la qual va concloure que és adequada per a respondre als objectius comuns de protecció de l’aigua i de la salut.

Organitzacions¹ de l’Estat espanyol, França, Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Grècia, Bòsnia i Hercegovina, Bèlgica i Sèrbia, es van trobar el passat cap de setmana a Girona i van acordar prioritzar per a aquest 2026 la protecció de la Directiva Marc de l’Aigua. Entre els assistents van participar operadors públics, administracions locals i el Relator Especial de l’ONU pels Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament.

Per a veure la reacció del Relator Especial de l’ONU pels Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament, consulti aquí.

¹Ajuntament de Girona, Diputació de Barcelona, Ajuntament del Masnou, Ajuntament de Torelló, Ajuntament de Viladrau, Institut Català de Recerca en Aigua (ICRA), Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB), Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), CAEB-CSIC, CT BETA UVic, LEQUIA – UdG, Wageningen University, Asociación Española de Operadores Públicos de Agua y Saneamiento (AEOPAS), Aqua Publica Europea (APE), Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP), Cicle de l’Aigua del Ter SA (CATSA), Consorci per a la Gestió Integral d’Aigües de Catalunya (CONGIAC), Consorci de Medi Ambient i Salut Pública SIGMA, Castelló d’Empúries 2000 SA, Gestió Urbanística i Serveis Arenys de Munt SA, Aigües Municipals de Xàbia (AMJASA), EYATH SA, Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), Mesa Social del Agua, European Environmental Bureau (EEB), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Aigua és Vida, Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Grup de Defensa del Ter (GDT), Càritas Girona, Naturalistes de Girona, Observatori del Deute en la Globalització, European Public Services Union (EPSU), The Netherlands Trade Union Confederation (FNV), Red Agua Pública (RAP), Plataforma Contra la Privatización del Canal Isabel II, Foro Italiano dei Movimenti per l’Acqua, ENDA Colombia, Eau Secours 31, Coordination Eau Ile de France, Water Observatory Xabia, Water Observatory Terrassa, Water Observatory Girona, CEE Bankwatch Network y Polekol/Pravo na Vodu.

Condemnen la intimidació i la repressió sindical contra els treballadors del sector de l’aigua a Senegal

4 de desembre de 2025

La Xarxa Africana per la Justícia de l’Aigua (AWJN per les seves sigles en anglès) emet aquesta declaració a la premsa nacional de Senegal i als mitjans de comunicació internacionals per cridar l’atenció urgentment sobre una situació d’una gravetat excepcional dins del sector públic de l’aigua del país.

Condemnem fermament la intimidació, la pressió i les amenaces d’acomiadament constants dirigides als treballadors, inclosos els representants sindicals que defensen la transparència, la rendició de comptes, el respecte als drets laborals fonamentals i reformes del sector que tinguin un impacte positiu tant en els treballadors com en les comunitats ateses. La repressió actual representa un atac directe a les llibertats sindicals i als drets de la ciutadania.

Al centre d’aquesta crisi hi ha el senyor Oumar Ba, un treballador i representant sindical respectat conegut pel seu compromís amb uns serveis públics d’aigua justos i equitatius per a totes les comunitats. Davant l’escalada de represàlies i un clima d’intimidació persistent, s’ha vist obligat a iniciar una vaga de fam, un acte de darrer recurs que reflecteix la profunditat de la injustícia que pateixen els treballadors i les comunitats. Concretament, la seva acció és un senyal poderós que destaca la deterioració de la situació dels drets dels treballadors dins de SEN’EAU.

Expressant la preocupació de l’AWJN, la presidenta del Comitè Directiu, Aderonke Ige, va dir: “Les amenaces, les sancions i els intents d’acomiadament contra els treballadors que exerceixen els seus drets legítims constitueixen una violació flagrant de les normes laborals internacionals, incloses les Convencions fonamentals de l’OIT ratificades per Senegal”.

Reiterant la necessitat de la santitat dels drets humans, una membre de la Xarxa Senegalesa per la Justícia en l’Aigua, Fatou Diouf, també va emfatitzar que “aquestes pràctiques posen en perill no només els drets humans i sindicals fonamentals, sinó també la qualitat, la integritat i l’estabilitat del servei públic de l’aigua a Senegal”.

L’AWJN també expressa el seu ferm suport al sindicat SATES, que, malgrat un entorn hostil, continua ferm i és el sindicat majoritari dins de SEN’EAU. Aquesta posició és testimoni de la confiança sostinguda de la plantilla, malgrat els clars intents de debilitar o intimidar les activitats legítimes del sindicat.

Des del secretariat de l’AWJN a Accra, Ghana, el coordinador de la Xarxa, Leonard Shang-Quartey, va declarar que “la repressió dels treballadors del sector de l’aigua ha de ser condemnada per tothom, especialment quan aquesta repressió és deguda a la defensa del bé públic per part dels sindicats i a la millora dels serveis a les comunitats. Les seves demandes de tractament just, millores en les condicions laborals, transparència i rendició de comptes donaran lloc a millors serveis per a les comunitats i, per tant, haurien de portar a un diàleg social constructiu, no a mesures punitives”.

A la vista de la situació alarmant, l’AWJN demana:

I. La cessació immediata de totes les amenaces, intimidacions, mesures disciplinàries i intents de destitució contra els treballadors que participen en activitats sindicals.

II. Atenció mèdica urgent i protecció incondicional per al Sr. Oumar Ba, amb garanties de no represàlies per la seva protesta pacífica.

III. L’establiment d’un diàleg transparent, creïble i inclusiu entre SEN’EAU, les autoritats públiques i els representants sindicals.

IV. Ple respecte per les normes laborals internacionals, incloent-hi la llibertat d’associació i la negociació col·lectiva.

V. Una revisió independent de les pràctiques de gestió de SEN’EAU per garantir l’alineació amb els principis de responsabilitat pública, transparència i drets humans.

Senegal ha estat reconegut durant molt de temps per la seva sòlida cultura de diàleg social i governança democràtica. Els esdeveniments actuals amenacen greument aquest llegat i minven la dignitat dels treballadors que garanteixen la prestació diària d’un servei públic essencial.

La Xarxa Africana per a la Justícia en l’Aigua reafirma la seva plena solidaritat amb Oumar Ba, amb SATES i amb tots els treballadors que defensen la justícia, l’equitat i la protecció dels drets humans en el sector de l’aigua. Instem el Govern de Senegal i la direcció de SEN’EAU a actuar sense demora per resoldre aquesta crisi, salvaguardar els drets dels treballadors i restablir un clima de transparència, confiança i respecte.

Descarrega aquí el comunicat de premsa complet aquí i coneix més aquí.

Els sindicats i la societat civil d’Àfrica exigeixen al govern de Senegal que aturi les accions intimidatòries contra Oumar Ba i els treballadors del sector de l’aigua.

9 de desembre de 2025

Nosaltres, les organitzacions sindicals i de la societat civil signants de Nigèria, Kenya i Uganda, hem seguit amb consternació els actes d’intimidació que la direcció de SEN’EAU està duent a terme contra els membres del sindicat en el sector públic de l’aigua de Senegal.

Hem tingut coneixement de l’assetjament i la pressió implacable que s’està exercint, en particular, contra el senyor Oumar Ba, secretari general del Sindicat Autònom dels Treballadors de l’Aigua de Senegal (SATES), que ha estat al capdavant de la lluita per uns serveis públics d’aigua justos i equitatius i pels drets dels treballadors.

Ens resulta molt preocupant que la direcció de SEN-EAU hagi decidit victimitzar Oumar Ba per negar-se a acceptar les seves pràctiques d’intriga i el seu intent d’apartar el seu sindicat, un defensor acèrrim dels drets dels treballadors, mentre negociaven acords plurianuals amb tres altres sindicats de l’interior de SEN-EAU.

L’intent de SEN’EAU d’introduir tàctiques de “divideix i venceràs” entre els sindicats que en formen part mitjançant la marginació de la SATES és totalment inacceptable i no es pot permetre en un sistema que ha de ser transparent i responsable davant la ciutadania.

Potser el que ens preocupa més és el fet que, malgrat la creixent indignació per allò que SEN’EAU està imposant als treballadors, el govern senegalès ha mantingut un silenci còmplice, permetent que la direcció soscavi la llibertat d’expressió, que està garantida als articles 8 i 10 de la Constitució d’aquell país.

L’article 8 de la Constitució garanteix a tots els ciutadans les llibertats individuals fonamentals, els drets econòmics i socials i els drets col·lectius, incloses les llibertats d’opinió, d’expressió, d’associació, de moviment, d’empresa, de propietat, de treball, de salut i d’un medi ambient saludable, tots exercitats en les condicions que estableixi la llei. Cap individu ni organització, i ni tan sols el govern, té dret a impedir que els treballadors exerceixin aquests drets i llibertats.

Davant els fets molt preocupants que hem observat, ens solidaritzem amb l’Oumar Ba i altres sindicalistes victimitzats i els animem a mantenir-se ferms en la defensa dels seus drets a un tracte just i a unes millors condicions laborals.

Fem una crida al govern de Senegal perquè posi fre a les accions antipopulars i antilaborals de la direcció de SEN’EAU i dugui a terme una revisió independent, detallada i transparent de les seves pràctiques de gestió per garantir que s’ajusten als principis de justícia i responsabilitat pública.

Pots afegir la teva signatura aquí.