Recuperar la vida del sòl des del territori: taller agroecològic a Caaguazú

Compartim tècniques pràctiques com la llombricultura i l’ús de fertilitzants naturals amb Conamuri i persones pageses, reforçant la sobirania alimentària i les aliances locals per una agricultura sostenible.

Dissabte 19 de juliol, a la localitat de Caaguazú, es va dur a terme un taller pràctic sobre tècniques de recuperació de sòls en contextos rurals, impartit pel formador Pablo González. La jornada va comptar amb la participació de 4 voluntàries d’Enginyeria Sense Fronteres, 10 integrants de Conamuri i diverses persones pageses de la zona vinculades a aquesta organització.

L’objectiu de la trobada va ser compartir coneixements agroecològics i promoure pràctiques sostenibles per a millorar la fertilitat del sòl amb recursos locals, accessibles i respectuosos amb el medi ambient.

Durant el taller es van abordar tres eixos principals: la llombricultura, l’aprofitament del calci de les closques d’ou i la preparació d’aigua de vidre com a fertilitzant i protector natural dels cultius.

La primera part va estar dedicada a la llombricultura, amb especial èmfasi en l’ús de cucs californians com a agents de transformació de matèria orgànica en humus d’alta qualitat. Es va explicar que aquest humus posseeix un valor agronòmic molt superior al fem convencional, i pot obtenir-se a partir de residus vegetals, fems i restes domèstiques. També es van ensenyar tècniques per al muntatge de sistemes de cria domèstica, el control de la humitat i el procés de recol·lecció de l’humus, així com la seva possible aplicació líquida per via foliar.

A continuació, es va treballar en l’elaboració d’un preparat natural de calci utilitzant closques d’ou activades amb suc de llimona o vinagre.

Aquesta mescla permet enfortir l’estructura cel·lular de les plantes i prevenir plagues relacionades amb deficiències nutricionals, especialment quan s’aplica sobre les fulles.

L’última part de la formació es va centrar en la preparació d’aigua de vidre, una solució alcalina elaborada amb calç i cendra que actua com a fungicida, insecticida i fertilitzant foliar. El seu pH elevat impedeix la proliferació de fongs i bacteris, i la seva aplicació regular millora la resistència de les plantes davant l’estrès i les condicions adverses. Es va recomanar aplicar-la a la tarda i afegir melassa per a potenciar el seu efecte.

Al llarg de la sessió es va destacar que moltes malalties i plagues tenen el seu origen en un desequilibri del sòl, i que la seva cura és fonamental per a mantenir cultius sans i resilients.

La participació d’Enginyeria Sense Fronteres s’emmarca en l’acompanyament als processos comunitaris que impulsa Conamuri, com a part del seu compromís amb la sobirania alimentària, l’agroecologia i la defensa dels drets col·lectius en el medi rural. Aquesta activitat ha permès reforçar els vincles amb les organitzacions locals i continuar avançant en la construcció d’alternatives sostenibles des del territori.

Estratègia de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic – EPOCC

El document presenta l’actualització de l’Estratègia de Mitigació i Adaptació al Canvi Climàtic a la província d’Orellana, l’Equador, aquesta estratègia s’emmarca en la implementació de l’Estratègia de Planificació, Ordenament i Coordinació de l’Acció Climàtica.

El seu objectiu és definir accions i polítiques que enforteixin les capacitats d’adaptació i mitigació enfront dels impactes del canvi climàtic, reduint les vulnerabilitats a la regió. L’estudi inclou un diagnòstic del sistema climàtic local, la identificació de riscos i amenaces, i un pla detallat que contempla l’establiment d’objectius i indicadors, el mapatge d’actors clau i la definició de línies estratègiques alineades amb compromisos internacionals i polítiques nacionals.

A més, es proposen mesures específiques en gestió de recursos hídrics, infraestructura resilient, conservació ambiental i enfortiment comunitari, tot això sota un enfocament de sostenibilitat, equitat i participació ciutadana, buscant una gestió climàtica efectiva, articulada i participativa.

L’estratègia va ser establerta en el marc del projecte de cooperació internacional Gestió integral i inclusiva del cicle de l’aigua per a garantir el dret humà a l’aigua en l’Amazònia nord de l’equador en un context de canvi climàtic, finançat pels Ajuntaments de: Tarragona, Rubí, Gavà, Reus, Manresa, la Roca de Vallès, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Lleida, Diputació de Salut, Col·legi de Vilanova.

Descàrrega l’estudi en aquest enllaç.

Juntes d’Aigua del cantó Shushufindi consoliden una Aliança Públic Comunitària amb el Govern Municipal

Segons la Carta Magna de l’Estat Equatorià, la gestió de l’aigua a l’Equador serà pública o comunitària, pública a través dels Governs Municipals i comunitària a través de les Juntes d’Aigua, no obstant això, la constitució també manifesta que es podran fer Aliances Públic Comunitàries (APC), per a millorar la qualitat de vida de les famílies en el sector rural.

En aquest sentit, des de les Juntes d’Aigua del cantó Shushufindi amb el suport del Consorci de Juntes d’Aigua de Sucumbíos, Napo i Orellana, Enginyeria Sense Fronteres i la Direcció Zonal 9 Sucumbíos del Ministeri d’Ambient, Aigua i Transició Ecològica han gestionat la signatura d’una APC amb l’Alcaldia de Shushufindi com una estratègia per a afermar el treball col·laboratiu entre les parts. En efecte, en dies anteriors les Juntes d’Aigua van rebre la invitació per part de l’Alcaldia per a la signatura de l’APC que serà de gran ajuda per a la Gestió Comunitària del cantó Shushufindi.

En l’Aliança van participar 20 Juntes d’Aigua els qui es comprometen a assegurar i garantir l’adequat manteniment preventiu, l’operació i gestió dels sistemes d’aigua potable de les seves comunitats, per la seva part el Govern Autònom Descentralitzat Municipal Shushufindi es compromet a proveir la infraestructura i equipament que permetin atendre les demandes d’aigua potable i sanejament en el sector rural corresponent als prestadors comunitaris associats. Entre els compromisos compartits es destaca l’enfocament de gènere i intergeneracional, la protecció i cura de fonts d’aigua, recuperació i conservació de la cobertura vegetal en les fonts d’aigua, ús eficient i responsable de l’aigua, l’adopció de bones pràctiques ambientals, entre altres.

Finalment, Consorci de Juntes d’Aigua de Sucumbíos, Napo i Orellana, Enginyeria Sense Fronteres i la Direcció Zonal 9 Sucumbíos del Ministeri d’Ambient, Aigua i Transició Ecològica com a institucions impulsores del procés facilitaran directrius tècniques per al desenvolupament de les activitats planificades dins de l’aliança, a més tindran participació tècnica en el desenvolupament de les activitats planificades en les comunitats.

Aigua i organització popular: el cas de Buenavista

Una visita a l’aqüeducte comunitari de La Unión, Antioquia, on el dret a l’aigua es construeix des de la base

El passat dissabte 19 de juliol vam tenir l’oportunitat d’assistir a una sessió d’acompanyament jurídic a càrrec de Camila Pérez Failache, advocada de la Corporació Penca de Sábila, a les instal·lacions de l’aqüeducte de Buenavista, situat al municipi de La Unión, a Antioquia. Aquest sistema, impulsat i mantingut per la mateixa comunitat, subministra aigua a prop de 300 famílies, i és un exemple viu de com l’organització local pot garantir l’accés a un recurs essencial.

L’activitat s’emmarca dins del Programa de Cultura i Política Ambientalista, que Penca de Sábila desenvolupa amb l’objectiu de defensar el dret humà a l’aigua i al sanejament (DHAS) i de reconèixer la gestió col·lectiva dels béns comuns com una pràctica legítima i necessària. Des d’aquest programa, s’ofereix assessorament legal, suport organitzatiu i acompanyament tècnic a les associacions que administren aqüeductes en diferents territoris.

Prèviament a la visita, la junta de l’aqüeducte i l’equip de la corporació ja havien mantingut diverses reunions virtuals per resoldre dubtes de caràcter jurídic. Amb la voluntat de consolidar els avenços i revisar el treball fet, es va acordar fer una trobada presencial. Aquest tipus de visites es duen a terme quan les comunitats ho sol·liciten, i permeten establir un diàleg més directe i adaptat a les seves necessitats.
Després de consensuar els passos a seguir, es va fer una visita a les instal·lacions i als equips del sistema, que compta amb dues fonts de captació diferenciades, les quals permeten garantir un subministrament estable a les famílies de la zona. La infraestructura, senzilla però funcional, reflecteix l’esforç sostingut d’un col·lectiu que ha pres la responsabilitat de gestionar l’aigua amb criteris de solidaritat i sostenibilitat.

Un dels moments més significatius de la jornada va ser escoltar a la Irene Martínez, presidenta de la junta de l’aqüeducte. Amb entusiasme i proximitat, ens va explicar la història del projecte, entrellaçada amb vivències personals, reptes superats i petits grans èxits assolits al llarg dels anys. La seva veu transmetia no només coneixement, sinó també un profund orgull compartit per tota la comunitat.
Aquesta visita no només ens va permetre conèixer de prop una experiència concreta de gestió col·lectiva de l’aigua, sinó que també ens va recordar que, quan una comunitat s’organitza entorn d’un bé comú, els resultats poden ser tan eficaços com transformadors. Va ser, sens dubte, una experiència profundament enriquidora i inspiradora, que posa en valor la força de l’autoorganització comunitària com a motor de canvi real i arrelat al territori.

Tanc d’aigua

Junta de l’aqüeducte

Font d’aigua (inici de l’aqüeducte)

Mar Fontané Cugat i Ainoa Vigo Malvido, voluntàries a Colòmbia dins el nostre Programa de Coneixement de la Realitat (PCR).

Entrevista a Irene González a Sobrevivir al Descalabro: l’energia com a dret, no com a mercaderia

La companya d’Enginyeria Sense Fronteres, Irene González, ha estat entrevistada per Sobrevivir al Descalabro en una conversa imprescindible per entendre les claus d’una transició energètica justa i feminista.

Irene González treballa des de fa anys en la defensa del dret a l’energia i en la lluita contra la pobresa energètica, des d’Enginyeria Sense Fronteres, la Xarxa per la sobirania energètica i l’Aliança contra la Pobresa Energètica. De formació és enginyera de camins, però el seu compromís s’ha centrat sempre en transformar el model energètic des d’una mirada feminista, comunitària i basada en els drets.

A l’entrevista, repassa amb claredat i profunditat els elements estructurals que sostenen l’actual model energètic i com aquest reprodueix desigualtats socials i de gènere. Irene reflexiona sobre mecanismes com el bo social elèctric i tèrmic, el sistema PVPC o la necessitat d’establir consums màxims, però sobretot ens convida a qüestionar les estructures de poder que governen el sector energètic i a imaginar alternatives comunitàries i democràtiques.

També s’hi plantegen preguntes com: d’on provenen els recursos que abasteixen d’electricitat una ciutat com Barcelona? Quin paper hi juguen les corporacions energètiques? I quines victòries s’han aconseguit des dels moviments socials per avançar cap a un altre model?

Una entrevista que posa en valor l’eco­feminisme, l’autogestió i la necessitat de posar la vida al centre de les polítiques energètiques.

👉🏽 Pots veure el vídeo complet aquí:

📍 Agraïm a La Lleialtat Santsenca per haver cedit l’espai per a l’enregistrament.

Presentem la Memòria d’activitats 2024

A Enginyeria Sense Fronteres no ens definim només pel que fem, sinó pel com i amb qui ho fem. Aquesta nova memòria d’activitats 2024 és un homenatge col·lectiu a totes les persones que formem part d’ESF: voluntàries, sòcies, persones alliberades, col·lectius aliats, companyes d’arreu del món que defensen drets i sostenen la vida. Totes elles són la força i la raó de ser d’aquesta entitat.

Vivim temps marcats per l’acumulació de poder i riquesa, pel retrocés de drets i per un atac constant a la terra i als serveis bàsics. En aquest context, continuem apostant per una solidaritat profunda, basada en la responsabilitat, l’autogestió, la cooperació i la defensa dels béns comuns. A ESF construïm comunitat en clau d’interdependència, cuidant-nos i aprenent les unes de les altres, compartint coneixement i fent créixer lluites compartides.

El 2024 ha estat un any de consolidació i creativitat, en què hem reforçat les campanyes per la justícia energètica i pel dret a l’aigua i al sanejament, i hem ampliat les nostres aliances internacionals, visibilitzant també les veus transformadores del nostre Programa de Coneixement de la Realitat.

El nostre compromís no s’atura davant les injustícies. Denunciem amb fermesa les vulneracions de drets tant a casa nostra com als països on treballem, així com la repressió contra les nostres sòcies i aliades, i l’agressió impune contra el poble palestí. Ens sentim internacionalistes i compromeses amb una justícia global que posi la vida al centre.

El pressupost executat aquest any supera novament el milió i mig d’euros, consolidant el creixement dels projectes al Nord i al Sud Global. I tot això ha estat possible gràcies al treball col·lectiu, al suport de les administracions i a la contribució de la nostra base social i voluntària.

Amb aquesta memòria, volem fer visible tot el que hem fet plegades durant l’any, però sobretot reafirmar els valors que ens uneixen i els reptes que encara tenim per davant.

Vols formar part d’ESF? T’hi esperem amb els braços oberts!

📖 Ja pots consultar la Memòria d’activitats 2024 aquí.

Primers dies a Medellín: arribada i acollida a Penca de Sábila

Donem la benvinguda a la Mar i a l’Ainoa a Colòmbia, totes dues participaran en el nostre Programa de Coneixement de la Realitat fent voluntariat internacional i col·laborant amb l’organització Penca de Sábila. Seguiu-nos als nostres canals per conèixer com avança la seva experiència! Compartim les seves primeres impressions:

Després de més de 20 hores de viatge entre trens, metros, avions i autocars, finalment vam posar els peus a terra colombiana. Tot i el cansament acumulat, l’arribada a Medellín ens va oferir una primera impressió molt positiva. Una calor suau i persistent, pròpia del clima càlid de la regió andina, ens va envoltar només baixar de l’avió. Malgrat l’hora avançada, la vegetació frondosa que envolta la ciutat ja donava pistes de la riquesa natural que ens envoltaria els pròxims dies.

Un cop a la ciutat, vam anar directament cap al que serà el nostre allotjament durant els dos pròxims mesos. El pis és agradable i acollidor, i el compartirem amb dues simpatitzants de la Corporació Penca de Sábila. Estem convençudes que conviure amb elles ens permetrà entendre millor la cultura, el dia a dia i el context social del país des d’una mirada més propera i humana.

Des del primer moment, l’acollida a Penca de Sábila va ser d’aquelles que et fan sentir com a casa. Amb calidesa i proximitat, ens van explicar qui són, què fan i, sobretot, per què ho fan, compartint el seu compromís amb els drets humans, la justícia ambiental i la transformació social des de la base comunitària. Ens van presentar a tot l’equip, i vam compartir un dinar informal amb les companyes del Programa de Cultura i Política Ambiental. Va ser una bona manera de trencar el gel i començar a conèixer la dinàmica quotidiana de l’organització.

Penca de Sábila és una corporació ecologista i feminista de Medellín que treballa des d’una mirada crítica al model socioeconòmic hegemònic. Aposta per la construcció d’alternatives arrelades al feminisme, l’ecologisme i la solidaritat. La seva acció s’articula al voltant de tres grans eixos:

• El Programa de Dones i Justícia de Gènere, que impulsa l’empoderament de les dones, la defensa dels seus drets i la lluita contra totes les formes de violència masclista, fomentant la participació política i les xarxes comunitàries de suport mutu.
• El Programa de Cultura i Política Ambiental, centrat en la protecció dels béns comuns i la biodiversitat, el dret a l’aigua i el treball d’incidència política i jurídica per garantir la justícia ambiental i els drets col·lectius.
• El Programa de Sobirania Alimentària i Economia Solidària, que promou l’agroecologia, la sobirania alimentària i una economia solidària i sostenible, amb protagonisme de les dones en la vida productiva i comunitària.

Amb aquesta primera presa de contacte —tant física com emocional— encarem amb il·lusió tot el que ens espera. Tenim moltes ganes de continuar coneixent la ciutat, la seva gent i de col·laborar activament amb Penca de Sábila per aprendre i contribuir a la seva important tasca comunitària.

Donem la benvinguda a la Cristina i a la Mariona al Paraguai, totes dues participaran en el nostre programa de voluntariat internacional

Durant les pròximes setmanes s’implicaran en el projecte que estem duent a terme al país. Seguiu-nos als nostres canals per conèixer com avança la seva experiència!

Compartim les seves primeres impressions:

Després de pocs dies a Paraguai, comencem a fer-nos una idea del dia a dia de les comunitats amb les quals col·laborem. Ens ha cridat molt l’atenció la vida que es viu aquí, amb un ritme tranquil i comunitari.

Les persones que hem conegut ens han rebut amb una calidesa admirable. Només conèixer-nos ja ens han obert les portes de casa seva. Són persones amb una gran capacitat d’organització i resistència, que construeixen xarxes de suport mutu per fer front a una realitat moltes vegades marcada per la desigualtat, la falta d’accés a serveis bàsics i la desatenció institucional.

Tot i aquest complicat context, hem tingut la sort de conèixer persones amb moltes ganes de transformar les coses: dones organitzades, joves implicats, líders comunitaris i referents locals que treballen cada dia per defensar els seus drets i millorar la qualitat de vida del seu entorn.

Aquest equilibri entre la calma aparent i la lluita constant és una de les coses que més ens està fent reflexionar. Ens sentim molt agraïdes per l’acollida i motivades per continuar escoltant, aprenent i acompanyant des del respecte i la solidaritat.

Continuarem compartint més impressions les pròximes setmanes!

Més de 50 entitats, incloent-hi diversos sindicats de bombers, reclamen a la Generalitat que desbloquegi la instal·lació de comptadors socials

L’Aliança contra la Pobresa Energètica ha impulsat un manifest perquè s’instal·lin comptadors d’electricitat a les llars vulnerables que es troben en situació d’ocupació

Avui, juntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i altres entitats, hem presentat el manifest Per l’accés universal a l’electricitat: COMPTADORS SOCIALS JA!, al qual s’han adherit més de 50 entitats, col·lectius, organitzacions i sindicats (llistat complet al final). En aquest manifest, es reclama a Endesa i al Govern català que desencallin la instal·lació de comptadors socials d’electricitat.

Aquest mecanisme estava previst en el conveni que va signar la companyia amb l’administració catalana el març de 2021 i permet que una família vulnerable que està ocupant un habitatge en desús pugui regularitzar els seus subministraments mentre no es resol el seu problema residencial. Això és imprescindible tant per garantir el dret a l’energia de tothom, com per evitar el risc d’incendi que comporten les connexions irregulars.

Tanmateix, aquest mecanisme no s’està implementant amb normalitat perquè Endesa hi posa traves burocràtiques. En quatre anys només s’han instal·lat poc més de 100 comptadors socials de llum, mentre que el 2022 ja se n’havien instal·lat un miler del seu equivalent en el subministrament d’aigua.

El manifest l’han signat ja un total de 55 entitats de diferents àmbits: moviment de l’habitatge, associacions veïnals, entitats socials i de l’àmbit energètic, i diversos sindicats de bombers. A la roda de premsa que s’ha fet avui a la Plaça Sant Jaume, ha intervingut en David Fernàndez, bomber de la Generalitat, per exposar els greus riscos per a la seguretat que suposa que no s’estiguin instal·lant aquests comptadors.

El passat 19 de maig, l’APE va protagonitzar una ocupació de l’oficina comercial d’Endesa a Barcelona, en la qual es reclamava una reunió a tres bandes amb la companyia i el Departament de Drets Socials per desencallar la situació. La resposta d’Endesa va ser enviar els Mossos d’Esquadra i desallotjar el grup d’afectades per pobresa energètica i activistes que romanien a l’oficina.

Tot i que la principal responsable del bloqueig dels comptadors socials és Endesa, cap dels equips de govern que han passat per la Generalitat des de la signatura del conveni s’ha compromès realment per tal de trobar una solució a aquest important problema. Malgrat hem pogut mantenir una comunicació fluïda amb el Departament de Drets Socials, les paraules mai han acabat de convertir-se en fets.

Ens trobem davant d’una situació greu: una empresa privada està incomplint un acord formal amb l’administració pública i ho està fent amb total impunitat perquè la Generalitat mira cap a una altra banda. No és acceptable que l’administració pública estigui fent-li el joc a l’oligopoli energètic mentre milers de llars catalanes es veuen privades al seu dret a l’energia de forma sistemàtica.

LLISTAT D’ADHESIONS:
Aigua és Vida
Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic
Associació Entrepobles
Associació pel Dret a un Habitatge i Vida Digne
Associació Veïnal Som Barri
Associació Voluntariat Tordera
BATEC, pol cooperatiu per la transició energètica
Bloc La Bordeta
Bombers indignats
Casal Independentista de Sant Andreu El Noi Baliarda
Cal Blanxart Coop
Casal Popular Tres Voltes Rebel (Nou Barris)
Central Sindical Indepenent de Funcionaris (CSIF) – Bombers de Barcelona
CICrA Justícia Ambiental
Comunitat Energètica de La Bordeta
Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)
Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC)
Ecologistes en Acció de Catalunya
EduAlter
Enginyeria Sense Fronteres
Fundació InteRed
Grup Habitatge Sants
Korneya Acció Directa
La Dinamo
La Troca: escola comunitària de formació permanent
Observatori del Deute en la Globalització (ODG)
Observatori DESCA
OLISTIS, SCCL
Opcions de consum responsable
PAH Barcelona
PAH Lleida
PAH Sant Feliu de Llobregat
PAHC Bages
PAHC Ripollet-Cerdanyola
PAHC Sabadell
PAHV Gramenet
Plataforma Sant Roc Som Badalona
Plataforma Unitaria de Bomberos (PUB)
Poble Íntegre
Putas Indignadas
Putas Libertarias Raval
Sindicat de Llogateres de Catalunya
Sindicat d’Habitatge del Clot – Camp de l’Arpa
Sindicat d’Habitatge de Gràcia
Sindicat d’Habitatge del Poblenou
Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu
Sindicat d’Habitatge de Vallcarca
Som Energia, SCCL
SOMS Garrotxa
Tanquem els CIE
Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
UGT – Bombers de Catalunya
ViureNou
Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó
Xarxa per la sobirania energètica (Xse)

Els municipis amb gestió pública de l’aigua perden menys aigua que els de gestió privada

Des d’Aigua és Vida, juntament amb Enginyeria Sense Fronteres i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), hem analitzat les auditories d’eficiència hidràulica publicades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i hem constatat que la gestió directa obté millors resultats de rendiment que la privada.

Els serveis municipals d’abastament d’aigua gestionats de forma directa presenten una eficiència hidràulica més alta i menors pèrdues en xarxa que els serveis gestionats de forma indirecta, sigui per empreses privades o mixtes. Així ho mostren les dades de 119 sistemes d’abastament analitzats, que hem classificat segons el model de gestió. En els quatre indicadors d’eficiència escollits, la gestió directa obté millors resultats, independentment de la mida del municipi, de la tarifa que s’hi aplica o del nivell de renda de la població.

Aquests resultats desmunten l’argument habitual que s’utilitza per optar per la gestió privada de l’aigua: no és cert que els operadors privats ofereixin una millor gestió pel que fa al manteniment i renovació de la xarxa. A més, segons l’informe del preu de l’aigua de l’ACA de 2024, la tarifa de l’aigua domèstica en serveis de gestió indirecta és un 30% més cara que en la gestió directa. Un preu més alt no implica més inversió ni millor manteniment, com sovint es vol fer creure.

Per tant, amb la gestió directa de l’aigua no només aconseguim més eficiència i menys pèrdues, sinó que també ho fem a un cost més baix per a la ciutadania. Apostar per la gestió pública és apostar per unes tarifes més justes i per la reinversió dels beneficis en la millora de la mateixa xarxa d’abastament.

Valorem positivament la publicació de les auditories d’eficiència hidràulica per part de l’ACA. Creiem que aquest exercici de transparència és imprescindible per avançar cap a una millor gestió de l’aigua, basada en dades i criteris objectius. Els indicadors reportats ofereixen una eina valuosa per a l’avaluació, la rendició de comptes i la presa de decisions informades.

Des d’Aigua és Vida, Enginyeria Sense Fronteres i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública, reiterem el nostre compromís amb la gestió pública, democràtica i eficient de l’aigua, un bé comú que ha d’estar al servei de les persones i no del lucre privat.

Descarrega l’estudi aquí.