Barcelona aprova una ordenança d’aigües grises insuficient i allunyada del consens del procés participatiu

Les entitats denuncien que el text definitiu s’aprova sense incorporar les propostes ciutadanes ni mesures ambicioses per reduir el consum

Avui, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament l’ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Segons les entitats, el consistori ha perdut una oportunitat clau per fer front a l’emergència climàtica amb mesures valentes.

La norma obliga els edificis de nova construcció o gran rehabilitació amb 16 o més habitatges a comptar amb sistemes de reutilització d’aigües grises, així com altres edificis com hotels o gimnasos que generin un mínim de 595 m³/any d’aigües grises.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres, Aigua és Vida, Societat Orgànica i CICrA Justícia Ambiental consideren que l’aprovació de l’ordenança és un pas necessari, però clarament insuficient. Malgrat les aportacions fetes durant el període d’esmenes —basades en el procés de participació i en demandes compartides per la majoria dels col·lectius participants— l’Ajuntament ha optat per mantenir una proposta de mínims que no respon a l’emergència climàtica actual.

Ordenances com les de Sant Cugat del Vallès o Sabadell ja obliguen des de fa vint anys a incorporar aquests sistemes a partir de 8 habitatges. En canvi, Barcelona, la ciutat amb més consum d’aigua potable de Catalunya, es manté en un llindar molt superior.

Per a les organitzacions, les justificacions econòmiques que l’Ajuntament posa són excuses. “Hem proposat mesures com subvencions, bonificacions de taxes i altres per abaratir els costos i permetre obtenir un estalvi global major, però l’Ajuntament no ha ni considerat aquestes mesures”; denuncien. De fet, segons les previsions municipals, l’ordenança només suposarà un estalvi del 0,07% sobre el consum domèstic anual de la ciutat. Uns valors molt baixos per a la ciutat de Catalunya que més aigua consumeix.

Demanen incorporar noves mesures de baix cost

L’ordenança no incorpora mesures d’estalvi toves, com ara airejadors, reductors de cabal o cisternes de doble descàrrega, que podrien reduir el consum d’aigua domèstic a la meitat. Tampoc no incorpora un registre que permeti avaluar si els grans consumidors apliquen la norma i mesures d’estalvi.

Per a les organitzacions, les mesures anteriors no necessiten grans inversions, sinó de voluntat política i convicció per avançar significativament en la reducció del consum d’aigua als edificis existents.

De fet, aquestes mesures “toves” i de fiscalització, així com el llindar dels 8 habitatges, es troben recollits al model d’ordenança d’estalvi i ús eficient de l’aigua que posa a disposició la Diputació de Barcelona per als municipis de la seva regió, aprovada el març passat.

Denuncien que l’Ajuntament no acata els resultats dels processos participatius

El procés de participació ciutadana iniciat l’octubre de 2024 va posar de manifest la necessitat d’actuar també sobre el parc d’edificis ja construïts i d’incloure ajudes i bonificacions fiscals. Malgrat això, l’Ajuntament ha optat per ignorar aquestes demandes.

Critiquen també que l’Ajuntament no fa cas del dictamen aprovat el febrer passat al Consell Ciutadà per la Sostenibilitat que demanava molta més ambició, com integrar l’escassetat hídrica en la gestió municipal, i incorporava esmenes específiques que no s’han avaluat.

Amb l’aprovació definitiva de la norma a Barcelona —que entrarà en vigor l’any vinent— ja són 109 els municipis catalans que compten amb ordenances d’estalvi d’aigua. Segons les organitzacions, és moment d’anar més enllà: “Barcelona no es pot permetre polítiques de mínims davant l’emergència climàtica. Les solucions hi són, i són viables. Només cal voluntat política”. Les entitats socials asseguren que continuaran pressionant perquè el dret a l’aigua deixi de ser una promesa buida i es converteixi, d’una vegada per totes, en una realitat.

Entrevista a Dante Maschio a Sobrevivir al descalabro: l’aigua com a bé comú

Un diàleg profund sobre l’espoli hídric, els partenariats público-privats i les alternatives comunitàries en la gestió de l’aigua.

L’equip de Sobrevivir al descalabro ha publicat una entrevista extensa al nostre company Dante Maschio, ambientòleg i tècnic d’Enginyeria Sense Fronteres. També és portaveu d’Aigua és Vida, plataforma que denuncia la mercantilització de l’aigua i en defensa el seu accés universal.

Durant l’entrevista, Dante repassa amb claredat els mecanismes que utilitzen grans multinacionals com Agbar, Veolia o Suez per acaparar la gestió de l’aigua a través de col·laboracions públic-privades que posen en risc l’interès col·lectiu. L’entrevista també aprofundeix en casos concrets com el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i mostra experiències inspiradores de gestió comunitària i resistències locals.

Finalment, Dante planteja una mirada transformadora cap al futur, on la justícia ambiental, el decreixement i l’ecofeminisme marquen el camí cap a un model hídric al servei de la vida i no del lucre.

📽️ No us perdeu aquest vídeo que ens ajuda a entendre millor els conflictes al voltant de l’aigua i les alternatives que ja estan en marxa.

👉 Mira l’entrevista completa aquí:

Trobada internacional per un model energètic just i ecosocial

El cap de setmana del 16 al 18 de maig, vam celebrar la primera trobada europea del Movimiento de Afectados por Represas (MAR), un moviment de base llatinoamericana que està avançant cap a la construcció d’una xarxa mundial. La trobada va tenir lloc a la Masia La Morera, al Montseny, amb col·lectius d’arreu d’Europa que lluiten des dels seus territoris per un model energètic just, democràtic i sostenible. Durant tres dies vam compartir experiències, estratègies i visions per construir alternatives col·lectives als impactes del sistema energètic actual.

Les converses van girar al voltant de la necessitat urgent de transformar profundament el model energètic. Un model que no només ha de ser sostenible, sinó que ha de posar la vida i els territoris al centre. Ens vam reafirmar en la importància de la sobirania energètica comunitària, el dret a dir no, i la desmercantilització de béns essencials com l’aigua i l’energia, entenent-los com a comuns que han de ser gestionats de manera pública i/o comunitària.

També vam posar sobre la taula la necessitat d’una transició que sigui inclusiva i justa per a totes les persones i pobles, especialment per aquells que han estat històricament afectats i invisibilitzats. Volem un sistema que redueixi la demanda energètica, que respecti els límits ecològics i que sigui capaç de descentralitzar-se tot reconeixent les realitats i necessitats específiques de cada territori. Un sistema construït des del coneixement i la participació de les comunitats, on les persones afectades siguin reconegudes com a expertes i protagonistes de les transformacions.

En aquest marc, també vam destacar la importància de reconèixer l’aigua no només com a bé comú, sinó també com a element amb funció ecosistèmica i amb agència pròpia, tal com defensa el moviment global per l’aigua. I també vam assenyalar amb força la relació entre els conflictes bèl·lics —com el que actualment colpeja Palestina— i el model energètic extractivista que alimenta aquestes violències.

Fruit de la trobada, vam acordar avançar plegades cap a la IVa trobada internacional del MAR, que tindrà lloc al novembre a la localitat amazònica de Belém (Brasil) i que serà un moment clau en el procés d’articulació de la xarxa mundial d’afectades que s’està construint. La primera trobada europea que va tenir lloc el passat maig ha estat un pas més en un camí compartit. Un camí que passa per reforçar les aliances internacionals, intercanviar coneixements i seguir construint alternatives des de baix, des dels territoris i amb les persones afectades al centre.

Col·lectius participants

• Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) – Catalunya
• Associació FAL (França Amèrica Llatina)
• Center for Environment – Bòsnia
• Comitès locals d’emergència i reconstrucció – País Valencià
• Confédération Paysanne – França
• Counter Current – Alemanya
• Unidos em Defesa de Covas do Barroso – Portugal
• DEV Eko, Mesopotamian Kurdish Ecological Movement – Kurdistan
• Enginyeria Sense Fronteres – Catalunya
• Fuel Poverty Action – Regne Unit
• Kazdagi – Turquia
• Movimiento de Afectados por Represas (MAR) – Colòmbia
• Movimento dos Atingidos por Barragens (MAB) – Brasil
• Observatori del Deute en la Globalització (ODG) – Catalunya
• Per il clima, Fuori dal Fossile – Itàlia
• Sirges Reindeer Herding Community – Area Sápmi
• Transnational Institute (TNI)

Què ens diu l’informe sobre l’apagada del 28A?

Un sistema sense garanties, una gestió opaca i un model energètic que posa els beneficis per davant del servei públic.

Aquesta setmana s’ha donat a conèixer l’informe de conclusions sobre quins factors van conduir a l’apagada del passat 28 d’abril.

Tot i que segueix havent-hi incerteses, hi ha certes reflexions que des d’ESF volem compartir amb vosaltres:

Com ja s’apuntava, el que va passar va ser una espècie de “tempesta perfecta” en què van fallar diversos factors i tot plegat va provocar una caiguda general. A més, es desmunten dos rumors falsos que van circular els dies posteriors: ni un excés de renovables va originar la crisi, ni més energia nuclear probablement l’hagués evitada.

Pel que sembla, una gran oscil·lació en la macrocentral d’Iberdrola a Badajoz (més pròpia de les nuclears o el gas fòssil) es va trobar amb un sistema incapaç d’absorbir l’energia reactiva, necessària pel correcte funcionament del sistema. La pregunta és: perquè no en va ser capaç?

Més enllà de qüestions tècniques, la resposta la trobem en les conseqüències estructurals d’un model de gestió privatitzat, que prioritza el lucre en un servei essencial per a la vida.

Concretament, l’informe revela que nou de les deu centrals tèrmiques (nuclear, gas i carbó) que cobren anualment 2.700 milions d’euros per estabilitzar el sistema van incomplir amb aquesta tasca. L’altra, directament no funcionava.

No sabem de qui són propietat perquè han exigit ser anonimitzades i els seus noms no apareixen a l’informe, però el que sí sabem és que molt probablement siguin de l’Oligopoli, que copa la propietat d’aquest tipus de centrals.

Per la seva part, Iberdrola ha iniciat una guerra oberta amb Red Eléctrica de España (REE), a qui acusa de ser la responsable de l’apagada, però ha demanat que el seu nom no aparegui a l’informe que vam conèixer ahir.

El sistema elèctric és complex i hi intervenen molts actors, és cert. Però, no seria més adequat que aquests actors operessin sota la màxima de l’interès públic? La fallada en cadena i les posteriors conseqüències ens mostren els perills d’una generació concentrada en poques plantes i poques mans.

L’informe és només un primer pas. La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència té ara la potestat de convertir les seves conclusions en sancions per a aquelles empreses que no van complir amb les seves obligacions. Eventualment, la crisi es pot acabar judicialitzant, així que passaran anys abans no hi hagi una conclusió a tot plegat.

Mentrestant, és el moment de demanar transparència, control públic i reclamar un servei que tingui com a objectiu principal el benestar de la ciutadania i no els dividends dels accionistes.

Mira el vídeo que hem fet sobre l’informe: https://youtube.com/shorts/aQ3-wrEiVmM

Jornada de Diàleg: Dret a un medi ambient sense riscos, net, saludable i sostenible

El passat 10 de juny, vam organitzar una jornada de diàleg que va reunir veïns i veïnes de Tarragona i persones compromeses amb la defensa del medi ambient i la justícia social. Durant aquesta intensa jornada participativa, es van compartir preocupacions, perspectives i propostes concretes per afrontar els reptes que afecten el nostre territori. Els participants van debatre sobre temes com la contaminació, la gestió de recursos naturals i la necessitat de models de desenvolupament més sostenibles.

La jornada va ser una oportunitat per escoltar veus diverses i construir conjuntament solucions que promoguin un medi ambient net, saludable i sostenible. Vam poder també assistir a una petita presentació per part d’INSTA, Stop Creuers, Ecologistes en Acció i Salvem Mont-Roig del Camp.

Aquesta trobada reafirma el compromís d’Enginyeria Sense Fronteres amb la defensa del dret humà a un medi ambient digne, tal com es reconeix en diverses legislacions internacionals.

Compartim les conclusions d’aquesta jornada i les accions proposades en aquest document. Descarrega’l i coneix com pots implicar-te en aquest procés de transformació!

A continuació, us deixem les fotografies més destacades de la jornada:

En joc la gestió pública: el Parlament Europeu debat una norma que amenaça l’autonomia local

Una esmena a la directiva de contractació pública podria obligar a justificar per què els municipis no privatitzen els seus serveis. Des d’Enginyeria Sense Fronteres i el Moviment Europeu de l’Aigua, diem clar: els serveis públics han de poder continuar sent públics.

Ara mateix, el Parlament Europeu està debatent un canvi en la normativa de contractació pública que pot tenir conseqüències molt greus per a la gestió de serveis bàsics com l’aigua, la neteja o el transport públic, entre altres.

Una esmena concreta a la Directiva de contractació pública —la 13c— pretén obligar els municipis a justificar per què trien gestionar aquests serveis de manera directa i pública en lloc de treure’ls a concurs. Aquesta mesura, coneguda com a licitació compulsiva competitiva, no és nova: prové de propostes impulsades per la dreta britànica fa dècades. De fet, en el mateix Regne Unit es va abandonar fa més de 30 anys.

La votació està prevista per al 26 de juny, només tres dies després del Dia dels Serveis Públics (23 de juny). Una data que hauria de servir per a reivindicar el valor d’uns serveis públics sòlids, i no per a afeblir-los.

Si aquesta proposta segueix endavant, es posarà en perill el dret de cada municipi a decidir com vol organitzar els seus serveis bàsics. A més, introduiria traves burocràtiques i augmentaria la pressió sobre administracions locals que ja gestionen amb recursos limitats.

L’evidència és clara: la privatització no ha millorat els serveis. Al contrari, ha generat sobrecostos, pèrdua de control democràtic, empitjorament de la qualitat i precarització laboral. Per això, més de 100 investigadors, professores i experts en contractació pública de 18 països han signat una crida al Parlament Europeu per a frenar aquesta esmena.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres, com a part del Moviment Europeu de l’Aigua, ens sumem a aquest esforç perquè persones del món acadèmic puguin donar suport a aquest posicionament.

Si coneixes a algú que treballi en la universitat, la recerca o tingui experiència en gestió pública, envia-li aquest enllaç perquè signi!

I si pots, ajuda’ns a difondre aquest missatge. Perquè els serveis públics han de continuar sent públics.

👉 Aquí pots consultar la crida completa i la llista de signants.

Manresa davant el repte de garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament

Presentem un nou estudi on analitzem la situació del servei d’aigua al municipi i identifiquem oportunitats per avançar cap a una gestió més justa, sostenible i participativa.

Com garantir que el servei d’aigua sigui just, sostenible i accessible per a tothom? Aquesta és la pregunta que ha guiat el nou estudi elaborat en el marc de la campanya Som Aigua, que analitza fins a quin punt es garanteix el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS) a Manresa.

El treball que hem, elaborat Enginyeria Sense Fronteres (ESF) juntament amb l’Ajuntament de Manresa i Aigües de Manresa, a partir d’indicadors consensuats amb diversos actors i d’entrevistes clau, ofereix una diagnosi del servei en termes de sostenibilitat ambiental, eficiència operativa, equitat econòmica i qualitat democràtica.

Els resultats mostren que Manresa compta amb una estructura de gestió pública a través d’Aigües de Manresa que afavoreix el control local i un rendiment tècnic alt. També es preveuen millores destacables, com la implementació de la telelectura, que permetrà avançar cap a una gestió més eficient i transparent.

Tot i els avenços, l’estudi identifica àmbits on es poden impulsar millores, com ara reforçar els mecanismes de suport per a garantir l’assequibilitat del servei a totes les llars, ampliar l’accés a tarifes socials o potenciar l’ús de fonts alternatives per reduir la pressió sobre recursos hídrics com la Séquia de Manresa. També es valora positivament la creació de l’Observatori de l’Aigua del Bages i Moianès, que representa una oportunitat per fomentar una governança més participativa i propera a la ciutadania.

Aquest estudi s’emmarca en un procés més ampli. Prèviament, ESF hem realitzat treballs similars als municipis de Terrassa i Barberà del Vallès, que permeten posar en comú bones pràctiques i reptes compartits a escala local.

Des d’ESF volem continuar col·laborant amb els municipis per millorar col·lectivament la garantia del dret humà a l’aigua. Si formes part d’un ajuntament o una entitat local i voleu impulsar un estudi similar al vostre municipi, ens podeu escriure a aigua@esf-cat.org i estarem encantades de compartir la metodologia, acompanyar el procés i treballar plegades per garantir un servei d’aigua just, transparent i sostenible.

📄 Consulta aquí l’estudi complet sobre Manresa (PDF).

Des de l’escassetat cap a la reassignació social i ambiental de l’aigua

Conclusions XIII Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua

Sota el lema «De l’escassetat cap a la reassignació social i ambiental de l’aigua», el XIII Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua (Salamanca, 24-26 d’abril de 2025), coorganitzat per la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, la Universitat de Salamanca i IMDEA-Aigua, ha reunit més de 240 congressistes d’Espanya, Portugal i altres països i ha comptat amb 12 ponències organitzades en 4 àrees plenàries i més de 160 comunicacions.

El Congrés ha destacat la necessitat d’avançar amb rapidesa i transparència cap a una transició hídrica justa que permeti adaptar-nos a les noves condicions imposades pel canvi climàtic. Aquesta transició ràpida i justa és imprescindible per garantir la prioritat efectiva de l’abastament humà d’aigua i per afrontar els reptes, cada vegada més complexos i exigents, del cicle urbà de l’aigua. Un tema que s’ha abordat especialment en l’àrea temàtica 1 «Reptes en el cicle urbà de l’aigua davant el canvi climàtic».

Un eix clau en la transició és la reducció de les demandes mitjançant un repartiment social de l’aigua, especialment urgent en l’àmbit agrari, tal com s’ha debatut en l’àrea temàtica 2 «Aigua i agricultura: diàlegs sobre la interdependència entre socioecosistemes hídrics i agraris», que ha posat l’accent en un repartiment de l’aigua des de criteris socials i ambientals, i no només econòmics i polítics.

Reduir les demandes i renaturalitzar el règim hídric és una condició imprescindible per recuperar la salut dels paisatges de l’aigua i dels nombrosos serveis que ens ofereixen, qüestions que han estat objecte de l’àrea temàtica 3 «Paisatges de l’aigua: l’assignatura pendent ineludible».

Cap d’aquests reptes no podrà ser afrontat amb èxit si no comptem amb una participació activa de tots els àmbits i sectors, amb una major coordinació entre administracions i entre polítiques, i amb una millora substancial dels marcs econòmics, normatius i institucionals, qüestions que s’han debatut en l’àrea temàtica 4 «Governança avançada de l’aigua en temps d’escassetat».

Tots els temes tractats al voltant de les 4 àrees temàtiques es recullen en les seves conclusions, que podeu descarregar aquí.

Commemorem el Dia Mundial del Medi Ambient amb una jornada de sensibilització i reforestació a l’Equador

En el marc del Dia Mundial del Medi Ambient 2025 i el seu lema “sense contaminació per plàstics”, ens vam adreçar a la comunitat Fugones del cantó Lago Agrio, província de Sucumbíos, per dur a terme una campanya de sensibilització adreçada a nens i nenes.

Amb una càlida dinàmica per trencar el gel, rialles, preguntes i respostes, vam socialitzar la Guia d’arbres per a nens i nenes. Es va sensibilitzar 20 infants de la Unitat Educativa Juan de Dios Martínez Mera, que es mostraven molt emocionats d’escoltar les aventures de l’Amana en el seu rol de botànica, on destaca la importància dels arbres per garantir el Dret Humà a l’Aigua a cadascuna de les nostres comunitats.

Els participants es van mostrar molt entusiastes i van compartir les seves experiències comunitàries relacionades amb la cura de l’aigua i del medi ambient. Per unir la teoria amb la pràctica, ens vam dirigir al pati de la unitat educativa per reforestar la zona. Per fer-ho, vam comptar amb el suport de la Junta d’Aigua comunitària, que va gestionar les plantes amb la Junta d’Aigua Jivino Verde, amb qui ja s’havia treballat anteriorment en la creació d’un viver forestal per produir plantes per protegir les fonts hídriques. D’aquesta manera, fomentem la cura de l’aigua i la solidaritat comunitària.

Posteriorment, ens vam desplaçar fins a la font de captació d’aigua que abasteix el sistema d’aigua, per reforestar-la i garantir la disponibilitat d’aquest recurs vital per a tota la comunitat. Aquesta activitat es va dur a terme en coordinació amb el Consorci de Juntes d’Aigua de Sucumbíos, Napo i Orellana, el Ministeri de l’Ambient, Aigua i Transició Ecològica – Zona 9 Sucumbíos, i Enginyeria Sense Fronteres, en el marc del projecte Gestió integral i inclusiva del cicle de l’aigua per garantir el dret humà a l’aigua a l’Amazònia nord de l’Equador en un context de canvi climàtic – Fase 2.