Èxit del Toxic Tour a Tarragona: una pedalada per reflexionar sobre els impactes ambientals de la ciutat

El passat dissabte 15 de febrer, L’Escamot SCCL de la Comunalitat Urbana de Tarragona – Fòrum dels Barris, juntament amb Enginyeria Sense Fronteres, va organitzar el Toxic Tour, una pedalada ciutadana que va permetre conèixer de prop els impactes de les indústries petroquímica i turística a la Part Baixa de Tarragona. L’activitat, que va comptar amb una gran participació, va esdevenir una oportunitat única per reflexionar col·lectivament sobre els desafiaments ambientals i socials que afronta la ciutat.

El recorregut de 9 km va incloure tres parades en punts clau on diferents col·lectius i entitats locals van compartir les seves lluites per una Tarragona més saludable i sostenible. Representants d’Enginyeria Sense Fronteres, Stop Creuers – Veïnat per un decreixement turístic, Mercaderies per l’interior i Ecologistes en Acció van exposar els efectes del turisme de creuers, el trànsit de mercaderies dins de la ciutat i la contaminació generada per les infraestructures industrials. Aquest recorregut sorgeix del mapa col·laboratiu Tarragona, ciutat de contrastos que vam elaborar aquest passat estiu.

L’activitat, oberta a tots els públics i accessible per a tothom, va demostrar la necessitat de seguir impulsant espais de debat i acció col·lectiva per fer front als impactes ambientals que afecten la ciutadania. L’alta participació i l’interès mostrat per les persones assistents van posar de manifest la voluntat del veïnat de construir un model de ciutat més just i sostenible.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres i la Comunalitat Urbana de Tarragona valorem molt positivament la jornada i es treballarà per continuar promovent espais de sensibilització i mobilització ciutadana.

Compartim algunes de les fotografies més destacades de la jornada:

Fons Next Generation i gestió de l’aigua: qui en surt beneficiat?

Publiquem un nou estudi que analitza la distribució d’aquests fons i el seu impacte en la gestió de l’aigua.

Els fons Next Generation EU van néixer com una suposada eina clau per a la recuperació econòmica després de la crisi de la covid-19. Aquests fons, que pretenen fomentar una “economia verda i digital”, han destinat una part important dels seus recursos a la digitalització del cicle de l’aigua a Espanya. Però, a qui estan beneficiant realment aquestes inversions? Les empreses públiques o les empreses privades? És la digitalització la necessitat primordial dels serveis públics d’aigua?

Des d’Enginyeria Sense Fronteres volem posar llum a la distribució dels fons Next Generation en el sector de l’aigua i obrir el debat sobre com s’haurien de gestionar els recursos públics per garantir un accés equitatiu i sostenible a l’aigua.

El PERTE de digitalització del cicle de l’aigua

El marc d’actuació d’aquestes inversions és el PERTE de digitalització del cicle de l’aigua, aprovat pel govern espanyol el 2022 amb una dotació de 3.260 milions d’euros. Aquest pla busca modernitzar la gestió de l’aigua a través de tecnologies digitals per millorar l’eficiència i reduir pèrdues en les xarxes de subministrament.

Tot i aquests objectius, l’anàlisi de les dues primeres convocatòries de subvencions mostra que una part significativa dels fons ha anat a parar a operadors privats, perpetuant el model de gestió públic-privat que sovint és la causa dels problemes en la qualitat del servei i en l’accés equitatiu a l’aigua.

Qui es beneficia dels fons?

En la primera convocatòria del PERTE, resolta l’octubre de 2023 amb 200 milions d’euros en subvencions, el 41% del finançament va anar a empreses privades, destacant especialment el Grup AGBAR, que va rebre el 19% del total (37,7 M€). Altres beneficiaris van ser el Grup Global Omnium (15,5 M€) i Aqualia (7,7 M€).

En la segona convocatòria, resolta l’octubre de 2024 amb un pressupost ampliat a 300 milions d’euros, es van incloure municipis petits, que havien quedat exclosos en la primera fase. Això va corregir parcialment algunes de les desigualtats detectades, però no va modificar l’estructura de finançament que segueix afavorint grans operadors privats.

Les dues convocatòries del PERTE han confirmat una tendència clara en la distribució del finançament, amb un fort pes de les empreses privades, especialment grans operadors com el Grup AGBAR. Tot i que en la segona convocatòria s’ha intentat corregir algunes desigualtats incloent municipis petits, l’estructura de finançament continua beneficiant els grans actors privats, evidenciant la persistència d’un model que prioritza aquestes empreses en la gestió dels recursos.

Un model que reforça la privatització

El PERTE de digitalització del cicle de l’aigua no posa en dubte el model de gestió mercantil de l’aigua, basat en col·laboracions públic-privades que prioritzen el benefici econòmic per sobre del dret humà a l’aigua. Més greu encara, no assumeix les responsabilitats de les administracions públiques respecte als seus deures de fiscalització i transparència.

Això comporta que una part de les subvencions es destinin a actuacions que els operadors privats no han realitzat, però han cobrat amb les tarifes de l’aigua de les persones usuàries, fent que, de facto, es pagui dues vegades per les mateixes inversions en algunes ocasions.

Consulta l’estudi complet en català en aquest enllaç i en castellà en aquest altre enllaç.

Dones al centre de la transició energètica

Cinc dones del sector energètic comparteixen la seva experiència i propostes per avançar cap a un model amb perspectiva de gènere.

El sector energètic continua sent un àmbit altament masculinitzat, però cada cop són més les dones que treballen per transformar-lo. En aquesta sèrie de cinc vídeos, Alejandra Duran (CICrA Justicia Ambiental), Belén Sanchez (Socaire), Carolina Dediongi (La Corriente), Eva Gavela (Solencoop) i Gaia D’Elia (BATEC) ens expliquen el seu vincle amb l’energia, per què és imprescindible incorporar la perspectiva de gènere i quines accions concretes proposen per fer-ho possible.

Aquests vídeos formen part del projecte EUWES, una iniciativa que impulsa la transició energètica justa a través del coneixement i l’experiència de les dones en el sector. Cada història que presentem posa en relleu no només els desafiaments que afronten les dones en aquest àmbit, sinó també les solucions que ja s’estan implementant per construir un model energètic més inclusiu i democràtic.

Les propostes que aquestes professionals comparteixen als vídeos estan alineades amb les recomanacions recollides en el document “Recomanacions per a una perspectiva feminista en el sector energètic“, una guia essencial per transformar el sector des d’una mirada feminista, garantint la igualtat d’oportunitats, la participació de les dones en la presa de decisions i la distribució equitativa dels beneficis de la transició energètica.

Construint el futur ambiental d’Orellana: un pla des de la participació col·lectiva

Més de 80 representants de diferents sectors es van unir en un taller per a dissenyar el Pla Provincial d’Educació Ambiental, apostant per la sostenibilitat i el dret humà a l’aigua.

Amb èxit es va desenvolupar el primer taller de construcció participativa del Pla Provincial d’Educació Ambiental d’Orellana. Al voltant de 80 representants d’institucions públiques, privades, societat civil, governs autònoms descentralitzats i juntes d’aigua es van donar cita a aquest taller on cadascuna va aportar a l’elaboració de l’esmentat pla.

L’esdeveniment es va desenvolupar en 3 moments desenvolupats de manera estratègica amb l’equip organitzador. Un primer moment d’obertura i indicacions generals sobre les importàncies de comptar amb un Pla Provincial d’Educació Ambiental on les institucions amfitriones com el Govern Provincial d’Orellana i l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres van donar a conèixer els avanços del treball que es fa, a més des del Ministeri d’Ambient, Aigua i Transició Ecològica va donar a conèixer com s’està treballant en el territori equatorià i el compromís del mateix per a donar l’aval corresponent al document per a la seva aplicació.

La segona part es va desenvolupar a través de taules de treball on es va poder conèixer que és l’Educació Ambiental i com podem aplicar des de cadascun dels nostres espais, aquí els nostres líders i lideresses de Juntes d’Aigua van aportar des de la seva experiència i treball comunitari entorn de la gestió comunitària de l’aigua. És important destacar que el pla estarà encaminat a la generació consciència ambiental amb enfocament inclusiu, participatiu i de sostenibilitat, això ens permetrà viure en un ambient sa i tenir accés al Dret Humà a l’Aigua.

Durant el tercer moment cada representant de les cinc taules que corresponen als 5 eixos temàtics de l’Estratègia Nacional d’Educació Ambiental de l’Equador: Patrimoni Natural, Qualitat Ambiental, Canvi Climàtic, Aigua i Biodiversitat es van exposar les conclusions generals recollides dels participants.

Finalment, es van donar conclusions generals i el compromís de tots i totes en la participació dels següents tallers per a la continuació de construcció i validació d’informació fins al lliurament final dels productes, sens dubte això ens permetrà comptar amb un instrument concorde a les necessitats locals per a garantir l’Educació Ambiental a Orellana.

Crítiques a l’Ajuntament de Barcelona per no respectar els resultats del procés participatiu en l’ordenança d’aigües grises

Les entitats en defensa de l’aigua critiquen la manca d’ambició de la norma i anuncien que presentaran esmenes a l’ordenança.

La comissió d’ecologia de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat avui l’ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises. Aquesta obliga als edificis a partir de 16 habitatges de nova construcció o gran rehabilitació a comptar amb sistemes d’aprofitament d’aigües grises. També a la resta d’edificis, com hotels o gimnasos de nova construcció o gran rehabilitació, que produeixin un mínim de 595 m³/any d’aigües grises.

Per a Aigua és Vida, Enginyeria Sense Fronteres i Societat Orgànica, l’aprovació inicial de l’ordenança és una bona notícia, però insuficient i poc ambiciosa. “L’ordenança de Sant Cugat del Vallès o la de Sabadell obliguen a partir de 8 habitatges, fa vint anys que són vigents i ningú no ha demostrat un impacte econòmic negatiu. La ciutat que més aigua consumeix de Catalunya hauria de fer esforços proporcionals al seu nivell d’impacte i abaixar els llindars”, denuncien.

De fet, els estudis d’impacte econòmic de l’Ajuntament de Barcelona confirmen que el cost d’inversió en nous edificis no arriba a l’1% del cost de construcció. A mesura que passen els anys, els costos d’operació i manteniment són més significatius, però, segons les organitzacions socials, existeixen mesures de fiscalitat verda que podrien compensar possibles sobrecostos.

“Assumir l’emergència climàtica implica destinar recursos per fer la ciutat més resilient. D’igual forma que no ens qüestionem la inversió d’un ascensor o altres instal·lacions necessàries per a l’habitabilitat dels edificis, en un futur entendrem que els beneficis ambientals dels sistemes d’aprofitament d’aigua grisa i pluvial sobrepassen el concepte d’amortització econòmica”, alerten.

Critiquen que l’Ajuntament de Barcelona no ha fet cas dels resultats del procés de participació iniciat l’octubre de 2024, que conclou que cal ampliar l’àmbit d’actuació i incloure actuacions en els edificis ja construïts, així com articular en l’ordenança ajudes directes i bonificacions en taxes municipals per incidir sobre la ciutat ja construïda.

Les organitzacions es queixen que l’ordenança no regula mesures d’estalvi toves com són la instal·lació d’airejadors, reductors de cabal, pressió i cisternes de doble descàrrega. Aquestes mesures d’optimització poden arribar a disminuir el consum d’aigua de les llars fins a més de la meitat, segons estudis recents de les entitats. “Amb voluntat política i una petita inversió, podríem augmentar significativament el marge d’estalvi en el parc d’habitatges i equipaments ja construïts”, lamenten.

Pel que fa a la previsió d’habitatges afectats per la norma, l’Ajuntament calcula que l’ordenança afectarà el 69% dels futurs habitatges i el 100% dels futurs hotels, suposant un volum d’estalvi anual total equivalent al 0,07% del consum domèstic anual de la ciutat.

Aquests valors baixos d’estalvi és el que porta les organitzacions a demanar més ambició i a incidir també sobre el parc ja existent, amb ajudes directes i de tipus fiscal per col·laborar en l’assumpció de les despeses generades en la implementació de les mesures d’estalvi.

L’ordenança regula la creació d’una comissió de seguiment i avaluació, integrada pels grups municipals amb representació al Plenari del Consell Municipal. En aquest sentit, les organitzacions socials demanen a l’Ajuntament formar-ne part.

Actualment, un total de 109 municipis catalans compten amb ordenances d’estalvi d’aigua. La primera la va aprovar Sant Cugat el 2002 i, arran de la sequera, des de l’any 2023 hi ha hagut un creixement significatiu en la redacció i aprovació de noves ordenances. L’ordenança de Barcelona ara passarà al període d’exposició pública i esmenes i, un cop aprovat el text definitiu, entrarà en vigor, un any després. Les organitzacions socials avui han anunciat que presentaran esmenes a l’ordenança.

Nova acció de l’APE: “Endesa, Naturgy i Iberdrola es passen les llars vulnerables per l’Arc de Triomf”

Amb motiu de la Setmana Europea contra la Pobresa Energètica, Enginyeria Sense Fronteres ens sumem a l’acció de l’Aliança contra la Pobresa Energètica per denunciar els abusos de l’oligopoli energètic.

Aquest matí, persones afectades i activistes de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i membres d’Enginyeria Sense Fronteres hem penjat una pancarta a l’Arc de Triomf barceloní. “Endesa, Naturgy i Iberdrola es passen les llars vulnerables per l’Arc de Triomf”, que s’ha pogut llegir des del Passeig de Lluís Companys. Aquesta acció simbòlica ha tingut com a objectiu denunciar el paper de les grans companyies energètiques com a grans responsables de la pobresa energètica.

Ara fa un any, en el mateix marc, l’APE i ESF vam protagonitzar una acció similar que va tenir una gran repercussió: es va modificar la senyalètica de quatre estacions del Metro de Barcelona. Seguint l’estela d’aquella reivindicació, enguany hem pogut veure els màxims responsables d’Endesa, Naturgy i Iberdrola, en format de capgròs, repartint octavetes de l’assessorament col·lectiu de l’APE, un espai obert al qual tota persona s’hi pot adreçar si té algun problema amb el seu subministrament d’aigua, llum o gas.

Mentre el 17,6% de llars catalanes no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada i un 12% té retards en el pagament de les despeses residencials, les grans companyies que mercadegen amb el dret a l’energia veuen créixer els seus beneficis sense aturador. Endesa, de gener a setembre de 2024, va acumular 1.404 milions d’euros de benefici (un 33% més que l’any anterior). Naturgy, per la seva banda, va arribar als 1.580 milions al setembre de 2024. Per acabar, els beneficis d’Iberdrola en el mateix període van arribar a la xifra rècord de 5.470,7 milions (un 50% més que l’any anterior).

Cal recordar que tant Naturgy com Iberdrola no han firmat a dia d’avui els convenis que deriven de la llei catalana contra la pobresa energètica i que permetrien condonar el deute acumulat a milers de llars vulnerabilitzades de tot Catalunya. A més, Endesa, l’única que ho ha fet, no aplica el conveni de manera íntegra, com és el cas del bloqueig als comptadors socials, que faciliten l’accés al subministrament de famílies vulnerabilitzades en situació d’ocupació.

Davant d’una realitat que no podem continuar permetent, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i Enginyeria Sense Fronteres convidem a tothom, estigui en situació de pobresa energètica o no, a sumar-se a la lluita i a defensar col·lectivament el dret d’accedir de forma universal, segura i assequible als subministraments d’aigua i energia.

Compartim algunes fotografies:

Nou voluntariat internacional 2025

Obrim places per participar al nostre Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) arreu del món.

L’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) som una associació sense ànim de lucre dedicada a la cooperació, incidència i sensibilització per la Justícia Global, a casa nostra i a tot el món. Al llarg de tres dècades, ESF hem pres consciència del veritable valor de les seves accions com actiu per als processos que estan en marxa per assegurar els drets humans, des d’una perspectiva internacionalista i al servei de les classes populars per construir una societat mundial justa i solidària.

Els principals eixos d’incidència d’ESF són el dret als serveis d’aigua i sanejament, i a l’energia, i les diferents àrees que es vinculen com la pobresa energètica, l’extractivisme, la sobirania alimentària, l’hàbitat o l’emergència climàtica. ESF defensem la necessitat d’un canvi de model hídric i energètic que sigui respectuós amb el medi ambient i els drets humans i la necessitat de caminar cap a l’accés universal dels serveis bàsics, defensant-ne la gestió pública. Les relacions amb altres entitats, tant del Nord com del Sud Global, es basen en el respecte i la igualtat, per aconseguir un aprenentatge recíproc i una transmissió de coneixement multilateral.

A través del Programa de Coneixement de la Realitat (PCR), ESF ofereix oportunitats de voluntariat internacional per a persones amb una forta vocació social i amb formació tècnica i/o social.

Enguany, ESF convoca places per a participar en el PCR 2025 en diversos països d’Amèrica Llatina i Àfrica, amb la finalitat de fomentar l’intercanvi de coneixement i aportar a les organitzacions locals en la defensa de drets socials i el desenvolupament sostenible. Les entitats col·laboradores són:

• Moçambic: UNAC (Uniao Nacional de Camponeses) i ABIODES
• Colòmbia: Penca de Sábila
• Brasil: MAB (Movimento dos Atingidos por Barragens)
• Paraguai: Conamuri i Camsat
• El Salvador: ACUA (Acción Comunitaria para el Uso del Agua)

Objectiu del PCR

El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) té com a objectiu la formació i capacitació de persones voluntàries en contextos de cooperació internacional. El PCR busca generar processos de coneixement mutu i suport en la feina que aquestes organitzacions desenvolupen, enfocant-se en temes de drets humans, accés als recursos naturals, sobirania territorial, gestió d’aigua i sanejament, així com el desenvolupament comunitari i la defensa del territori. Els voluntaris i voluntàries realitzaran activitats de suport a les organitzacions locals, col·laborant en diferents projectes socials i tècnics.

A més, el voluntariat tindrà un paper clau en donar visibilitat als projectes d’Enginyeria Sense Fronteres des de la seva experiència com a PCR, contribuint així a motivar futures persones voluntàries. A més, en coordinació amb l’equip de comunicació a la seu central, col·laborarà en la creació de continguts per a la web i les xarxes socials de l’entitat, ajudant a difondre la realitat dels territoris on treballem i fomentant la sensibilització sobre les problemàtiques que afronten les comunitats amb les quals col·laborem.

Perfils de Voluntariat

Es convoquen dos tipus de perfils per als PCRs 2025:

a) Perfil tècnic

• Persones amb formació tècnica en àrees com enginyeria ambiental, enginyeria sanitària, agroecologia, energies renovables i solucions basades en la naturalesa, dret humà a l’aigua, o altres disciplines relacionades amb la gestió del medi ambient i l’aigua.
• Suport tècnic en les accions de camp de les organitzacions locals.
• Aportació en l’elaboració de materials tècnics, informes i estratègies de millora per als projectes en curs.

b) Perfil social

• Persones amb formació i experiència en àrees socials, comunicació, dinamització de grups, activisme social i drets humans.
• Suport a les campanyes de sensibilització i les estratègies de comunicació, amb tasques de difusió a través de xarxes socials, gestió de campanyes i enfortiment de les organitzacions locals.
• Assistència en l’organització d’esdeveniments, tallers i activitats comunitàries, i en la creació de materials informatius per a la sensibilització de la població local i internacional.

Requisits:

No es requereix formació ni experiència específica, tot i que es valorarà molt positivament la predisposició de continuar formant part de l’entitat una vegada acabada l’estada a terreny, així com els coneixements i experiència en:

• Haver participat en activitats de voluntariat o en entitats socials.
• Experiència prèvia en la dinamització d’activitats o en projectes relacionats amb els drets humans, l’aigua, la sobirania alimentària, el medi ambient o la cooperació internacional.
• Capacitat de treballar en equip, amb sensibilitat cultural i respecte pels processos comunitaris locals.

Condicions

Suport econòmic: ESF podrà donar suport a la cerca de beques o qualsevol altre tipus d’ajuda econòmica destinada a cobrir parcial o totalment les despeses de mobilitat i estada, d’acord amb els criteris ètics de l’organització. Tot i així, ESF no podrà cobrir amb fons propis les despeses de mobilitat i estada del voluntariat. Es valorarà molt positivament formar part de la UPC per tal de poder accedir a les beques del CCD.

Formació prèvia: Els voluntaris rebran una formació prèvia obligatòria abans de la seva partida, amb sessions informatives sobre el context local, la seguretat, i les accions de cooperació. La persona voluntària es vincularà a l’organització i al projecte des del dia de la seva selecció, participant en les reunions i en el pla de formació previ a l’estada en terreny i durant, com a mínim, 1 any després de tornar.

Informes i comunicació: Totes les persones voluntàries hauran de redactar informes periòdics sobre les activitats realitzades i compartir la seva experiència a través de canals de comunicació de l’entitat (web, xarxes socials).

Les persones interessades poden enviar el seu CV i carta de motivació a dinamitzacio@esf-cat.org fins al 30/3/2025.

La maleta pedagògica del programa Maputo

Una eina per a l’aplicació de l’enfocament de gènere en l’àmbit local

En el marc del Programa Maputo, hem desenvolupat un nou recurs que busca enfortir l’aplicació pràctica de la perspectiva de gènere en intervencions comunitàries: la Maleta Pedagògica: Aplicació de l’Enfocament de Gènere. Aquesta eina està dissenyada per a proporcionar a professionals i organitzacions locals un conjunt de metodologies, dinàmiques i exemples concrets que facilitin la integració efectiva de l’enfocament de gènere en el seu treball diari.

Un recurs per a traduir la teoria en pràctica

Un dels principals desafiaments detectats en les formacions prèvies va ser la dificultat per a traslladar els conceptes teòrics de gènere i feminisme a pràctiques concretes. La Maleta Pedagògica: Aplicació de l’Enfocament de Gènere sorgeix com a resposta a aquesta problemàtica, oferint eines adaptables que permeten a les organitzacions treballar de manera més inclusiva i equitativa. El seu contingut no sols proporciona coneixements teòrics, sinó que també facilita la implementació d’estratègies concretes en el context local.

Un enfocament interseccional i adaptable

El disseny de la Maleta Pedagògica: Aplicació de l’Enfocament de Gènere parteix d’un enfocament interseccional, reconeixent que les experiències de les dones estan influenciades per múltiples factors com la classe social, l’etnicitat, l’edat o l’orientació sexual. D’aquesta manera, el material permet abordar l’equitat de gènere d’una manera més integral i ajustada a les necessitats específiques de cada comunitat. A més, es tracta d’un recurs evolutiu, que pot ser ajustat segons les realitats canviants de les comunitats i les organitzacions que ho utilitzin.

Enfortint les capacitats locals

Des del Programa Maputo, creiem que el canvi estructural solament és possible quan les mateixes comunitats tenen les eines necessàries per a transformar la seva realitat. La Maleta Pedagògica: Aplicació de l’Enfocament de Gènere ha estat concebuda com un recurs d’enfortiment de capacitats locals, permetent que les organitzacions de base s’apropiïn del material i l’adaptin a les seves pròpies realitats.

Convidem a totes les persones interessades a incorporar una perspectiva de gènere en els seus projectes a descarregar i explorar la Maleta Pedagògica: Aplicació de l’Enfocament de Gènere. Esperem que aquesta eina sigui útil per a continuar construint espais més justos i inclusius.

La Maleta Pedagògica ha estat creada juntament amb la Fundació SURT.

[Descargar la Maleta Pedagógica: Aplicación del Enfoque de Género en CASTELLANO]

[Descargar la Maleta Pedagógica: Aplicación del Enfoque de Género en PORTUGUÉS]

Xerrades i tallers per entendre i combatre la pobresa energètica

Amb motiu de la Setmana contra la Pobresa Energètica, des d’Enginyeria Sense Fronteres volem donar a conèixer les activitats que oferim per sensibilitzar, formar i promoure l’apoderament ciutadà entorn dels drets energètics. A través de tallers i xerrades adaptades a diferents públics, abordem les causes estructurals de la pobresa energètica, els seus impactes i les eines col·lectives per fer-hi front.

Totes aquestes propostes també formen part del nostre Catàleg d’activitats, pensades per a escoles, entitats, centres cívics, grups de joves i tota mena de col·lectius.

🌡️ Pobresa energètica

Formació general que aprofundeix en què és la pobresa energètica, per què afecta especialment a les llars vulnerables, quins impactes té en la salut i el benestar, i què s’està fent —o no— des de les polítiques públiques. Una proposta per entendre millor el problema i generar debat sobre com actuar-hi des de cada realitat.

🧒 Cicle de tallers: Drets energètics en mans de la infància

Una proposta pedagògica perquè els infants entenguin què és la pobresa energètica i puguin expressar com els afecta. Utilitzem contes, teatre, manualitats i jocs per reconèixer-los com a agents de canvi i fer visibles les seves propostes.
👉 Més informació

👨‍👩‍👧 Infància i pobresa energètica

Xerrada per a persones adultes i professionals que treballen amb infants. Parlem dels impactes concrets d’aquesta problemàtica sobre la salut i l’educació dels més petits, i de com les polítiques públiques sovint fallen a l’hora de protegir-los.
👉 Més informació

🧑 Pobresa energètica per a joves

Una xerrada per entendre la pobresa energètica des de la perspectiva de les desigualtats socials. S’expliquen les causes estructurals i s’hi comparteixen iniciatives de resistència i lluita col·lectiva. Esclata la reflexió en grup i el diàleg obert per imaginar alternatives.

🧩 Joc de rols sobre la pobresa energètica

Una dinàmica vivencial on els participants assumeixen el rol de diferents actors (veïnat, empresa, administració, associació ciutadana) per buscar solucions a una situació real de precarietat energètica. Una manera pràctica i participativa de comprendre la complexitat del problema.

🏘️ Pobresa energètica zero: apoderament energètic des dels barris

Taller participatiu que apropa els drets energètics als barris. A través del debat i dinàmiques pràctiques, s’ofereixen eines per entendre les factures, reduir el consum energètic i promoure iniciatives col·lectives per reclamar un model energètic més just.
👉 Més informació

🎓 Si voleu organitzar alguna d’aquestes activitats al vostre centre, entitat o col·lectiu, consulteu el nostre Catàleg d’activitats o escriviu-nos!

El Consell Ciutadà per la Sostenibilitat aprova un dictamen que demana a l’Ajuntament de Barcelona més ambició en la gestió de l’aigua

El dictamen insta a l’Ajuntament a integrar l’escassetat hídrica en la gestió municipal i a revisar normatives municipals.
Una de les principals demandes és apostar de forma decidida per l’aprofitament de les aigües pluvials i grises.
Demanen al consistori un pla de treball i calendari per complir amb el dictamen.

El Consell Ciutadà per la Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona, del qual Enginyeria Sense Fronteres en formem part a través del Grup de Treball de Recursos Hídrics Alternatius (RHA) a l’Aigua Potable, ha aprovat el Dictamen per a l’impuls dels Recursos Hídrics Alternatius a l’Aigua Potable. La sequera és un dels motius pels quals el Consell Ciutadà per la Sostenibilitat demana a l’Ajuntament la promoció i regulació dels Recursos Hídrics Alternatius a l’aigua potable com poden ser les aigües grises, pluvials i regenerades.

El Consell Ciutadà demana a l’Ajuntament que assumeixi el context d’escassetat hídrica, que té a veure amb el desajust entre la demanda i l’aigua disponible, i que s’està cronificant i és independent de l’estat de sequera pluviomètrica. “El pes del consum d’aigua a Barcelona respecte al total del territori català ha de fer que l’Ajuntament lideri polítiques d’estalvi i gestió de la demanda”, afirmen.

Entre els canvis normatius que es proposen, destaquen les esmenes a l’Ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises que previsiblement s’aprovarà aquest 2025. El Consell Ciutadà per la Sostenibilitat demana introduir mesures de promoció d’estalvi obligatòries per a tots els edificis, com poden ser airejadors, reguladors de pressió i vàters de doble descàrrega.

També demanen major ambició en la regulació de les aigües grises, i obligar a la instal·lació de sistemes de reutilització de grises a tots els edificis nous i grans rehabilitacions, amb independència del nombre d’habitatges i del consum d’aigua.

Lamenten l’oportunitat perduda de regular les aigües pluvials a la ciutat, i per això demanen ampliar l’objecte de l’ordenança de grises i introduir l’aprofitament de les aigües pluvials per tal que sigui obligatori en les noves edificacions i grans rehabilitacions a través de la recollida en coberta o l’aprofitament mitjançant cobertes verdes.

Insten a l’Ajuntament a l’elaboració d’un Pla d’Usos d’Aigua per regular la priorització d’usos en casos d’eventual sequera i com una forma, també, de prioritzar cap a on s’enfoquen els esforços municipals.

El Consell demana també la revisió del protocol per situació de sequera de 2018. Creuen que és dèbil pel que fa a mecanismes de seguiment, fiscalització i monitoratge de les mesures que s’han de dur a terme, i que podria millorar-se amb noves mesures com la baixada de la pressió de la xarxa en estats previs a l’excepcionalitat.

El Consell també demana major regulació dels grans consumidors de la ciutat i un seguiment de les mesures que haurien de ser d’obligat compliment per a aquests.

Per a la promoció dels RHA a la ciutat, el Consell insta a l’Ajuntament a la creació d’una partida pressupostària específica per a dur a terme pilots experimentals i prototips en sectors estratègics com poden ser els gimnasos, hotels i piscines, així com bonificacions en taxes com la de clavegueram i línies de subvencions adreçades a la ciutadania, organitzacions i empreses.

Per tot plegat, el Consell per la Sostenibilitat ha apel·lat a Laia Bonet, primera tinenta d’alcaldia i presidenta del Consell, a assumir les responsabilitats que es desprenen del dictamen i a donar una resposta que contingui els compromissos que assumeix l’Ajuntament i un pla de treball calendaritzat per al seu compliment.

El dictamen ha estat elaborat pel Grup de Treball de RHA a l’Aigua Potable del Consell Ciutadà per la Sostenibilitat de Barcelona al llarg de l’any 2024. Les organitzacions que formen part d’aquest grup són Aigua és Vida, Aqua Resmat, Arda – gestió i estudis ambientals, Associació Aqua España, ATTA Permacultura, BO1 Arquitectes, Club Natació Atlètic Barceloneta, Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona, DEPANA, Enginyeria Sense Fronteres, Fundació Claror, GIXSU, grup municipal d’ERC, Huertos in the Sky, Leitat Technological Center, PIMEC, Posidonia Green Project, Societat Orgànica SCCL, Stenco, Terràtika, UGT de Catalunya, UPC – Departament de Tecnologia de l’Arquitectura i Wellecosystem.