Donem la benvinguda a la Laia i a l’Alejandro a Colòmbia, tots dos participaran en el nostre programa de voluntariat internacional.

Durant els pròxims dos mesos estaran fent voluntariat internacional dins el nostre Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) amb la Corporación Ecológica y Cultural Penca de Sábila.

Compartim les seves primeres impressions:

Ens trobem a la ciutat de Medellín, capital del departament d’Antioquia i que forma part de la regió paisa de Colòmbia, zona d’interior del país caracteritzada per la geografia andina i una cultura pròpia. Li diuen la ciutat de l’eterna primavera perquè el clima és molt agradable durant tot l’any, els carrers estan farcits d’arbres i l’envolten turons verds plens de biodiversitat.

Un complex entramat de dinàmiques socioeconòmiques i culturals conforma el panorama urbà de la ciutat. És evident que Medellín està de moda. En barris com el que ens allotgem nosaltres, el Poblado, el turisme d’oci nocturn i el fenomen del nomadisme digital han provocat una gentrificació criticada entre els locals que ens recorda a la de la capital catalana.

Un altre tema que també ens resulta familiar és la sequera i l’escassetat hídrica. El titular del diari d’avui anuncia el “Nivel de embalses debajo del 50% enciende alarmas”. Tot i que se’ns fa difícil d’entendre que un país tan verd i amb abundància d’aigua estigui patint sequera, la realitat ens demostra que els efectes de la crisi climàtica són globals. Mentre la nostra primavera i tardor es dilueixen, aquí cada vegada costa més de diferenciar entre l’època de pluges i l’època seca. També és una problemàtica compartida l’escassetat hídrica, derivada d’un model econòmic predominant que no entén dels límits planetaris ni prioritza el dret humà a l’aigua i l’ús d’aquesta com un bé comú.

Coincidències a banda, el que realment ens ha fet sentir com a casa, i per molt tòpic que sigui en la crònica d’un viatge, ha estat l’hospitalitat i la bona energia de les persones que ens han rebut en el país. Bona part d’elles formen part de Penca de Sábila.

Penca és una organització de base social i ambiental que actua a Medellín i la seva àrea metropolitana rural, el Valle de Aburrá, des de l’any 1988. S’estructura en tres línies de treball: 1. Dones i justícia de gènere, 2. Sobirania alimentària i economia solidària i 3. Cultura i política ambientalista.

Tot i que encara estem coneixent el funcionament de l’organització, ja hem pogut participar en algunes de les seves activitats i les primeres impressions han estat molt bones. Són un equip molt complet i professional que du a terme una tasca d’enfortiment comunitari i ambiental crucial en el territori des d’un enfocament de defensa dels drets humans i els béns públics i una lògica interseccional.

En les pròximes setmanes esperem poder-vos compartir més informació sobre les seves activitats, però de moment us fem cinc cèntims d’alguns dels projectes significatius que desenvolupen i que ens han semblat interessants:

• Participació en l’elaboració i defensa del Proyecto de ley de aguas comunitarias, el qual té l’objectiu d’aconseguir un marc legal que reconegui i protegeixi el dret a la gestió comunitària de l’aigua. Aquesta es produeix a través dels denominats acueductos comunitarios, que a Colòmbia proveeixen d’aigua a més de 14 milions de persones. Trobareu més informació d’aquest projecte als vídeos que vam fer amb motiu de la trobada internacional “Horizontes de la Gestión Pública y Comunitaria del Agua” del passat setembre de 2023.
• L’institut Penca de Sábila. És un centre educatiu d’agroecologia que permet la capacitació i reconeixement acadèmic d’agricultors/es que aposten per un model de producció basat en els principis d’ecologia i solidaritat, que en l’àmbit estatal és minoritari i està més desemparat per l’estat que el model convencional.
• Acompanyament de grups de diverses comunitats rurals de dones. Tot i que Colòmbia disposa d’una llei pionera en matèria de justícia de gènere, els rols de gènere estan encara molt arrelats en entorns rurals especialment. A través de diverses actuacions de formació, empoderament i processos d’incidència i exigibilitat política, Penca treballa a favor de la igualtat de gènere.

Ens acomiadem contentes d’estar gaudint aquesta experiència i amb ganes de seguir-vos explicant com va avançant! A continuació compartim algunes fotografies d’aquests primers dies:

El Programa de Coneixement de la Realitat a Colòmbia, on participen la Laia i l’Alejandro, compta amb el finançament de la Diputació de Barcelona.

Israel està utilitzant l’aigua com a arma de guerra contra la població de Gaza

Avui, 27 de setembre, Enginyeria Sense Fronteres donem suport a la vaga general i la jornada de lluita per Palestina #27S

El relator especial de les Nacions Unides sobre el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, Pedro Arrojo, ha denunciat que Israel està utilitzant l’aigua com a arma de guerra contra la població de Gaza.

Els atacs iniciats el passat 7 d’octubre han implicat talls de subministraments d’aigua i electricitat, el boicot d’infraestructures hídriques essencials i la contaminació de les fonts d’aigua de Palestina. La vulneració d’aquests drets bàsics és una arma clau que utilitza l’Estat d’Israel per perpetuar el genocidi.

Segons l’ONU, la població de la Franja de Gaza viu amb una mitjana de 4,7 litres d’aigua al dia des de l’esclat de la guerra ara fa un any, mentre que l’Organització Mundial de la Salut, recomana 100 litres d’aigua per persona al dia per garantir que es cobreixen les necessitats bàsiques i evitar problemes de salut associats al sanejament.

Sense aigua potable i sense un sanejament adequat, es disparen els riscos de malalties i morts. Des del 7 d’octubre, s’han registrat 1,7 milions de casos de malalties infeccioses a conseqüència de la contaminació de l’aigua.

L’aigua és un dret humà i un bé comú i és un crim utilitzar-la com a arma de guerra. L’Estat d’Israel ha de ser jutjat per als actes, i l’Estat espanyol i Catalunya han d’aturar el subministrament d’armes. D’altra forma són còmplices amb el genocidi i la utilització de l’aigua com a arma de guerra.

És per això que és urgent acabar amb la complicitat dels nostres governs també implica deixar d’engreixar empreses catalanes que vulneren Drets Humans a través de la seva activitat al Territori Ocupat Palestí. N’és exemple el cas d’Israel Chemicals Limited (ICL). Necessitem ja el Centre Català d’Empresa i Drets Humans.

#AturemElGenocidi #StopArmesAmbIsrael

El nexe entre aigua i economia: gestionar l’aigua per a usos productius des de la perspectiva dels drets humans

Informe de Pedro Arrojo, Relator Especial sobre el Dret Humà a l’Aigua potable i al Sanejament (DHAS).

Aquest octubre del 2024 el relator especial sobre el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, Pedro Arrojo, ha presentat el seu informe a la sessió 57ª del Consell de Drets Humans i ha insistit que és necessari diferenciar els usos d’aigua necessaris per mantenir la vida dels usos que s’utilitzen per fins econòmics i, per tant, s’han de determinar prioritats d’usos i establir criteris de gestió específics.

Els ecosistemes aquàtics i l’aigua que n’extraiem s’han d’entendre com un bé comú i gestionar públicament i de manera accessible per tothom, sense que ningú se’n pugui apropiar. A més, la gestió de l’aigua ha de garantir la no discriminació, la participació igualitària, la transparència i que hi hagi rendició de comptes.

Entre altres mesures, Arrojo ha recomanat que la planificació i gestió de l’aigua es realitzi a escala de conca hidrogràfica amb àmplia participació pública per tal de garantir una gestió no lucrativa dels serveis d’aigua potable i sanejament.

Davant de la creixent escassetat d’aigua a conseqüència del canvi climàtic, Arrojo ha demanat dur a terme plans d’adaptació des de la planificació hidrològica, territorial i urbanística, basats en el principi de precaució.

També remarca que en moments d’escassetat hídrica com la que vivim arreu del planeta, conseqüència del canvi climàtic, cal aplicar incentius econòmics per a usos eficients i responsables de l’aigua, alhora que s’han de penalitzar els consums abusius.

Podeu descarregar l’informe aquí (en anglès).

Les recomanacions del relator reafirmen les demandes del Decàleg de propostes per fer front a l’escassetat hídrica i la sequera a Catalunya realitzat per les organitzacions que formen part de la Cimera Social de l’Aigua i presentat als partits polítics del Govern de la Generalitat.

En destaquem les demandes més urgents que s’han d’implantar al curt termini com són: 1) obrir els consells de conca per facilitar la participació de les organitzacions territorials en el nou cicle de planificació hidrològica 2028-2033, 2) modificar la Llei d’Aigües per establir una jerarquia d’usos més justa, i 3) promoure les inversions a escala municipal per potenciar els aprofitaments d’aigua grisa i pluvial.

Foto de portada Luis Tosta a Unsplash

Dia Nacional de la Gestió Comunitària de l’Aigua a l’Equador

A l’Equador, cada 14 de setembre se celebra el Dia Nacional de la Gestió Comunitària de l’Aigua, data en la qual es reconeix l’administració adequada del recurs hídric d’acord amb la realitat, necessitats i cosmovisió de les comunitats, comunes, pobles i nacionalitats. A més, s’entrellacen els seus sabers, tradicions i pràctiques amb el Dret Humà a l’Aigua, la seva conservació, usos i aprofitaments.

En aquest context, el passat 13 de setembre, més de 300 juntes d’aigua potable i reg de tot el país es van reunir a Quito per a participar en una trobada nacional. En l’esdeveniment, les juntes d’aigua de Sucumbíos i Orellana van compartir les seves experiències i pràctiques reeixides en la gestió de l’aigua malgrat els desafiaments únics que travessen a causa de la llunyania, limitacions en infraestructura i la contaminació fruit d’activitats extractives. No obstant això, el seu compromís amb la cura i subministrament sostenible de l’aigua ha servit com a model per a altres comunitats del país. Els representants d’aquestes juntes han subratllat la importància del treball col·lectiu.

Durant la trobada, es van establir cinc taules de treball on es van discutir temes clau com la protecció de les fonts hídriques, l’ús eficient del recurs i la participació activa de les comunitats en la presa de decisions. Les temàtiques abordades van ser:

• MESA 1: Proposta des de les Juntes d’Aigua i Juntes de regants: aportacions a la construcció d’una política pública.
• MESA 2: Proposta des de les Juntes d’Aigua i Juntes de regants: aportacions al Projecte de Llei de Recursos Hídrics.
• MESA 3: Iniciatives en aigua, salut i nutrició.
• MESA 4: Iniciatives en gestió comunitària d’aigua.
• MESA 5: Política pública i gestió comunitària de reg -Iniciatives locals.

Les juntes d’aigua de Sucumbíos i Orellana van liderar la temàtica “Iniciatives en gestió comunitària d’aigua”, on van donar a conèixer la importància d’associar-se, així com de les Aliances Públic Comunitàries i el treball integral i inclusiu en cadascuna de les organitzacions comunitàries.

Finalment, aquest dia no sols celebra el treball realitzat, sinó també convida a reflexionar sobre els reptes futurs i les oportunitats per a enfortir la gestió comunitària de l’aigua a l’Equador. La participació activa de les juntes de Sucumbíos i Orellana en aquesta trobada reafirma el compromís de les comunitats amazòniques amb la preservació d’aquest recurs essencial per a la vida, el desenvolupament sostenible i el Dret Humà a l’Aigua.

Taller per abordar l’emergència climàtica amb els més petits al Paraguai

Fa unes setmanes, la Gaia, l’Oscar i la Carla, de l’equip d’ESF Paraguai, van tenir l’oportunitat d’organitzar i participar en un taller molt especial amb el Comitè Juvenil del Barrio Temporal del Bañado Tacumbú, a Asunción. L’objectiu era treballar amb el jovent la importància del respecte al medi ambient i les bones pràctiques diàries, i comprendre l’impacte que les nostres decisions en la vida de totes i el planeta. Aquest taller es va dur a terme gràcies al suport de CAMSAT, una col·laboració que va permetre que fos tot un èxit. A més, vam poder presentar l’espai comunitari dissenyat i entre totes aprendre a utilitzar-lo i tenir-ne cura.

Durant el taller, vam tractar temes com l’emergència climàtica i vam abordar com aquest fenomen afecta el nostre món i què podem fer entre totes per a mitigar el seu impacte. Es va posar un èmfasi especial en la importància del reciclatge, en un consum decreixent, i en com petites accions individuals poden tenir un gran impacte col·lectiu.

Un dels moments clau del taller va ser l’aprenentatge sobre l’ús del “compostero”, en la instal·lació del qual vam participar ESF unes setmanes enrere. Juntes vam aprendre com separar les escombraries orgàniques per fer compost i vam descobrir la importància de donar una segona vida als residus orgànics en lloc de simplement llençar-los. Aquesta pràctica no només redueix la quantitat de residus que van a parar als abocadors, sinó que també enriqueix el sòl i tanca el cicle natural de nutrients.

A més, el taller va incloure una sessió pràctica sobre el nou sistema de captació d’aigua de pluja, on nens i nenes van tenir l’oportunitat de veure de primera mà com funciona aquest sistema. Van participar activament en el manteniment del dipòsit i van proposar idees sobre com utilitzar l’aigua captada, com ara regar un futur hort comunitari.

El taller va ser molt divertit i participatiu, i vam gaudir molt aprenent mentre fèiem les activitats. Esperem organitzar més moments compartits en el futur!

Curs en línia de voluntariat, activisme i perspectiva de gènere

L’objectiu del curs és introduir els conceptes bàsics de perspectiva de gènere i feminisme en el voluntariat i l’activisme i generarem espais de reflexió individual i col·lectiva per a poder portar-ho a la pràctica.

El curs va dirigit a totes aquelles persones que vulgueu veure com opera la dinàmica de gènere en el voluntariat i l’activisme: voluntàries, activistes, part de l’estructura tècnica o política d’ESF o persones interessades a implicar-vos en l’associació. El curs en línia de voluntariat, activisme i perspectiva de gènere s’emmarca en el projecte “Trans-Formar per una cooperació i un voluntariat feminista en l’àmbit tecnològic”, finançat pel departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. Els materials que ho conformen aglutinen l’experiència d’Enginyeria Sense Fronteres en el camp de la cooperació.

El curs serà impartit en castellà.

Trobareu tota la informació del curs, preus, i formulari d’inscripció en aquest enllaç.

Aprenem amb la comunitat indígena Qom, al Paraguai

En aquesta ocasió, el grup de voluntariat de Paraguai vam fer una visita a comunitat indígena “Qom” de la mà de CONAMURI. Va ser una jornada intensa i molt inspiradora. Ens vam desplaçar als voltants d’Asunción, per construir un jardí Mandala juntament amb ells i elles. Aquesta tècnica especial permet cultivar fruites i verdures de manera organitzada i eficient, maximitzant l’ús de l’espai.

Vam tenir la sort de treballar estretament amb la Cony i la Rosa, membres de CONAMURI i expertes en agroecologia. L’agroecologia és una pràctica agrícola que té com a objectiu cultivar aliments sense recórrer a pesticides, fent un ús sostenible dels recursos naturals. Un dels principis fonamentals és mantenir el sòl sempre cobert amb plantes o fulles, per preservar-ne les propietats i evitar la seva degradació. Això no només protegeix el sòl, sinó que també fomenta un ecosistema equilibrat, on les plantes poden créixer de manera saludable.

Després d’un dia de treball dur i ple d’aprenentatge, vam compartir un dinar amb la comunitat, un moment de germanor que va reforçar els lligams entre ESF i CONAMURI. Aquesta experiència va ser no només una oportunitat per aprendre i aplicar tècniques agroecològiques, sinó també per enfortir les nostres aliances amb aquesta organització compromesa amb l’agricultura sostenible.

La Cimera Social de l’Aigua ens mostrem crítics amb la nova dessalinitzadora de l’Empordà i exigim mesures de reducció de la demanda d’aigua

Les més de 30 organitzacions socials i ecologistes que formem part de la Cimera Social de l’Aigua ens mostrem crítiques amb el full de ruta per al futur de l’aigua presentat el 27 d’agost pel nou Govern de la Generalitat de Catalunya. Celebrem que l’aigua sigui una de les màximes prioritats del Govern, però ens sorprèn negativament l’anunci de nous acords que s’han pres sense seguir els procediments de participació i avaluació establerts.

Critiquem que el Govern continuï amb l’aposta per més infraestructura de dessalinització

Ens sumem a les veus del món acadèmic que alerten dels impactes de la dessalinització. Hauria de ser l’última de les infraestructures hídriques a construir, ja que encareix per 15 el preu de l’aigua i emet una quantitat de Gasos d’Efecte Hivernacle molt superior a la resta de sistemes de potabilització.

En referència al preu de l’aigua, ens preocupa el possible impacte que pot tenir la nova dessalinitzadora sobre l’assequibilitat del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament. De fet, des de gener de 2024 la tarifa de l’aigua d’ATL ha pujat un 33,7% pel fet d’operar a màxim rendiment les dessalinitzadores ja construïdes. Aquest increment s’ha repercutit amb pujades de les tarifes de l’aigua dels diferents municipis que compren aigua a ATL.

Lamentem l’oblit de les polítiques d’estalvi i gestió de la demanda

Malgrat el full de ruta anunciat pel Govern encara s’ha de concretar i definir, veiem una declaració d’intencions del nou Govern en l’anunci que ha fet del paquet de noves inversions per a producció d’aigua potable.

La resposta a l’escassetat hídrica i a la crisi climàtica no pot ser una política d’oferta infinita d’aigua amb la construcció de noves infraestructures que comprometen encara més el futur del país. El rumb del nou Govern sembla voler aportar més aigua al sistema per seguir consumint sense mesura, i som crítics al creixement diferenciat de la indústria turística a la Costa Brava i els seus interessos darrere les noves infraestructures.

L’estratègia del Govern de pretendre “desconnectar-se de la pluja” és una resposta irracional i completament antropocèntrica, que menysté la necessitat d’aigua dels ecosistemes, el camp i es focalitza en garantir l’aigua per a les activitats econòmiques. Les polítiques de gestió i reducció de la demanda d’aigua són cabdals i encara no són presents als plans de l’administració. Cal avaluar quanta aigua es pot donar a cada territori amb l’aigua que tenim ara mateix i establir una priorització d’usos i un reforç puntual d’infraestructura, si fos necessari en temps d’escassetat.

Ara mateix és difícil avaluar quanta aigua necessita l’Empordà perquè les dades de consum dels sectors no són públiques. No obstant això, si avaluem les dades de consum dels municipis durant l’aplicació del Pla Especial de Sequera, observem que 1 de cada 4 municipis que s’abasteixen de l’aqüífer Fluvià-Muga i de l’embassament de Darnius-Boadella fa més d’un any que incompleixen les dotacions màximes establertes.

Exigim un nou model de gestió de l’aigua que es basi a analitzar i reduir la demanda, prioritzant els usos de l’aigua més essencials per afrontar les sequeres futures. Insistim en l’aplicació de les 10 mesures del decàleg per fer front a l’escassetat hídrica a Catalunya, que vam presentar als partits el passat mes de juliol i a la mateixa consellera. A més, volem ser considerats com a actors socials per participar en l’elaboració de la futura Llei de transició hídrica anunciada.

Demanem que el pla del Govern entri a debat amb els agents socials

El nou full de ruta comporta canvis significatius sobre la planificació hidrològica vigent. Per aquest motiu, demanem que es posin en marxa durant aquest curs els consells de conca per permetre la participació dels agents socials i econòmics del territori en l’elaboració del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya 2028-2033, tal com estableix la Directiva Marc de l’Aigua.

És essencial seguir els processos establerts, com la planificació hidrològica, ja que obliga l’administració a posar en marxa espais de participació i a fer avaluacions d’impacte ambiental i d’idoneïtat de les mesures proposades. Caldrà vigilar que prevalgui el rigor científic i tècnic en l’elaboració del nou pla.

Finalment, reclamem que es posi a disposició pública l’estudi d’impacte ambiental, que s’hauria d’haver elaborat prèviament a aquest acord, i quines repercussions tindrà en el cost de l’aigua pel consumidor, així com la previsió de consums energètics i l’origen d’aquesta energia.