Participem en el 5è Congrés Nacional de Conamuri
El passat dissabte 13 de juliol, l’Organització de Dones Camperoles i Indígenes Conamuri, ens va convidar al seu cinquè congrés nacional de llavors.
Durant la jornada, el Pablo, agricultor de Heñói (Centre d’Estudis i promoció de la Democràcia, els drets humans i la Sostenibilitat Soci ambiental), va explicar un sistema de conservació de llavors, que va ser descobert a Mèxic per casualitat. Aquesta tècnica permet conservar la llavor de tres a quatre anys sense que perdi el seu valor de germinació i les protegeix davant d’atac de fongs. Es pot fer amb tres ingredients de fàcil obtenció: melassa, cendres i fosfit, i és recomanable el seu ús amb llavors grans, com les del blat.
També es va explicar una tècnica de recuperació del sòl, d’origen japonès, per retornar a la terra els nutrients i vitamines necessàries per a un bon cultiu. L’ús d’agrotòxics al llarg de la història de Paraguai ha fet malbé la terra i molts dels cultius surten contaminats. Aquesta tècnica, coneguda com abonament Bocashi, que en japonès vol dir abonament fermenta, fa que el sòl es pugui recuperar en uns quinze dies en comptes d’un o dos anys que trigaria de sense aquesta intervenció.
Aquestes capacitacions són de gran importància per a la població camperola de Paraguai, ja que és una de les comunitats més afectades pel neocolonialisme extractivista que es va establir al país després de la Guerra de la Triple Aliança. Aquesta va portar el país a ser un dels països amb més desigualtats socioeconòmiques del món.
Paraguai, que fins aquell moment era un país autosuficient, ara compta amb un 60% d’aliments importats, un 13% de desnutrició crònica infantil i la inseguretat alimentària greu afecta un 6% de la població.
Hi ha milions d’hectàrees dedicades als monocultius extractius que cada vegada s’utilitzen més els agrotòxics, parlem de 60 milions de quilos anuals de productes que es llencen als territoris i contaminen aigües i terres per generar uns beneficis que la gran majoria de la població paraguaiana no veu.
Aquests monocultius son part de la principal causa de la persistent desforestació, en els últims 10 anys el país ha perdut 2,5 milions d’hectàrees de vegetació nativa.
Gràcies a Heñói hem pogut conèixer aquesta realitat del país, us animem a visitar la seva web per a tenir més informació i aprofundir en aquestes temàtiques.
Seguirem informant de la nostra experiència com a PCR al Paraguai!
Tarragona, ciutat de contrastos
Viure a Tarragona
Tarragona és una ciutat amb un gran patrimoni històric i cultural que es reflecteix en la seva impressionant arquitectura romana, com l’amfiteatre i l’aqüeducte, així com en la bellesa natural de les seves platges. Aquests elements fan de Tarragona un indret molt atractiu tant per a residents com per a visitants. Tanmateix, darrere d’aquesta façana de riquesa històrica i paisatgística, la ciutat enfronta desafiaments ambientals cada cop més greus, derivats de l’actual model econòmic, orientat a servir els interessos de grans macroprojectes privats. El port industrial, que ha crescut considerablement en les darreres dècades, les nombroses xemeneies que dominen el paisatge i fins i tot algunes de les platges emblemàtiques de la ciutat, s’han convertit en punts calents de conflicte. Aquests espais, en comptes de ser gestionats amb criteris de sostenibilitat, s’han vist afectats per un model de desenvolupament que prioritza el benefici econòmic a curt termini.
Participació ciutadana
Durant aquest estiu de 2024, hem fet una crida a la ciutadania perquè capturi, a través de la fotografia, els contrastos d’una ciutat com Tarragona, on les veïnes i els veïns conviuen diàriament amb els impactes del complex petroquímic i el turisme massiu. Aquestes instantànies no només reflecteixen la realitat tangible d’un territori marcat per la industrialització i la pressió turística, sinó que també fan visibles els conflictes ambientals que es deriven d’aquests models de desenvolupament.
Les fotografies recollides formen part d’un mapa col·laboratiu i d’una exposició creada conjuntament per totes les persones participants, amb l’objectiu de denunciar aquesta situació. A través d’aquesta iniciativa, busquem donar visibilitat als problemes mediambientals que afecten la ciutat i exigir respostes i solucions per part de les autoritats. Al mateix temps, volem conscienciar sobre la importància de protegir els béns comuns, com el medi ambient, i defensar el patrimoni natural i històric que fa de Tarragona una ciutat única.
Amb aquest projecte col·laboratiu, esperem contribuir a la creació d’un futur més sostenible per a la ciutat i les seves veïnes, on la protecció del medi ambient sigui prioritària.
Mapa col·laboratiu dels contrastos a Tarragona
Compartim el mapa col·laboratiu creat a partir de les fotografies enviades per totes les persones que hi han participat.
Presentació de l’Exposició
(Actualització octubre 2024)
El passat dilluns 7 d’octubre, vam tenir el plaer d’organitzar una trobada al local de la Gata Insubmisa per a la presentació de l’exposició “Tarragona, ciutat de contrastos”. Aquesta exposició recull la mirada crítica de les persones que han participat en el nostre projecte col·laboratiu, capturant a través de les seves fotografies els impactes del complex petroquímic i del turisme massiu sobre la ciutat. Durant l’esdeveniment, vam presentar el mapa interactiu elaborat amb aquestes imatges i vam compartir les postals creades a partir de les instantànies rebudes. Va ser una ocasió única per reflexionar col·lectivament sobre la situació actual de Tarragona i els reptes ambientals i socials que afronta.
A més de la presentació, vam poder generar un espai de diàleg obert entre totes les persones assistents, on es van compartir experiències, inquietuds i propostes per a avançar cap a una ciutat més justa i sostenible. L’exposició no només denuncia els problemes ambientals derivats de la industrialització i la massificació turística, sinó que també és un punt de trobada per a la ciutadania que lluita per un futur millor per a Tarragona.
L’exposició “Tarragona, ciutat de contrastos” es podrà visitar al local de la Gata Insubmisa durant el mes d’octubre. Posteriorment, l’exposició continuarà el seu recorregut per diferents espais de la ciutat de Tarragona. Estigueu atentes als nostres canals de comunicació per conèixer les pròximes dates i ubicacions. No us la perdeu!
Compartim algunes de les fotografies més destacades de la jornada:
Procés participatiu i comunitari per a la construcció d’un sistema de captació d’aigua al barri temporal del Bañado Tacumbú, a Asunción, Paraguai.
Durant les darreres setmanes Enginyeria Sense Fronteres (ESF) juntament amb la comunitat local hem desenvolupat un procés participatiu i comunitari per a la construcció d’un sistema de captació d’aigua al barri temporal del Bañado Tacumbú, a Asunción, Paraguai, una zona que acull unes 200 famílies traslladades a causa de la construcció del “Nuevo Barrio”.
Amb aquesta iniciativa conjunta, implementada amb un enfocament participatiu i comunitari, es pretén buscar solucions sostenibles per fer front a les èpoques d’escassetat d’aigua i, a la vegada, servirà per a regar uns horts urbans que es troben ben a prop. Aquesta estreta col·laboració no només ha assegurat que la solució fos adequada a les necessitats i condicions del barri, sinó que també ens ha permès adquirir coneixements i habilitats necessàries per replicar el sistema en el futur.
Aquest procés participatiu ha resultat ser una experiència molt enriquidora per a totes. Hem pogut compartir coneixements i aprenentatges que esperem que es puguin replicar en altres indrets de la ciutat. Així, per a continuar expandint el projecte, s’han planejat altres formacions addicionals que esperem que es puguin dur a terme com més aviat millor. Us mantindrem informades dels avenços!
Compartim algunes fotografies del procés:
Nou pòdcast: S’ha acabat la sequera?
Com s’ha gestionat l’escassetat de pluges? Qui controla l’aigua? Compartim el pòdcast de Crític on, conduït per la periodista Laura Aznar, el company Dante Maschio, membre d’Enginyeria sense Fronteres i portaveu d’Aigua és Vida, conversa amb el director de la Corporación Ecológica y Cultural Penca de Sábila, Javier Márquez.
Aquest capítol especial d’El pòdcast de CRÍTIC, ha estat impulsat amb el suport d’Enginyeria sense Fronteres.
Durant mesos hem obert telenotícies, portades de diari, i hem dedicat hores de tertúlies a un mateix tema: la sequera que patia Catalunya. Per durada, extensió i intensitat, ha estat la pitjor del segle. Manca de pluges, reserves dels embassaments per sota del 15% de la seva capacitat, restriccions –que no s’han aplicat de manera homogènia entre tots els sectors–, i la sensació d’haver tornat a desaprofitar l’oportunitat de repensar el model econòmic i productiu que fa que aquests episodis siguin cada cop més freqüents.
De fet, segons l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió del març d’aquest any, els catalans situaven la sequera com el principal problema del país. Tanmateix, l’interès informatiu sobre aquest fenomen ha anat decaient al ritme que han tornat les pluges i les restriccions s’han flexibilitzat. La problemàtica, però, no s’ha acabat. Al davant, tenim mesos complicats amb les campanyes de reg, les onades de calor i una temporada turística que ja ara bat tots els rècords.
Podem donar per acabada la sequera? Com s’ha gestionat? Qui controla l’aigua? En aquest capítol especial d’El pòdcast de CRÍTIC, impulsat amb el suport d’Enginyeria sense Fronteres (ESF), xerrem de tot plegat amb Dante Maschio, membre d’ESF i portaveu de la plataforma Aigual és Vida. També ens acompanya el director de la Corporación Ecológica y Cultural Penca de Sábila, Javier Márquez, que ens parla de la gestió comunitària de l’aigua a l’Amèrica Llatina. Trobareu la conversa sencera a Spotify i a iVoox.
El contingut d’aquesta entrada ha estat publicat originalment al web de Crític.
Manifest internacionalista en suport al moviment francès “Stóp Mégabassines”
La setmana passada, Enginyeria Sense Fronteres juntament amb la delegació internacional del moviment per l’aigua vam estar a la Village de L’eau. Compartim el manifest conjunt arran de la trobada i mobilitzacions.
Nosaltres, com a internacionalistes de Abya Yala, Rojava i Europa, ens hem reunit en Village de L’eau aquest juliol de 2024 en el context de lluita per la defensa de l’aigua a França. Perquè entenem que no es tracta d’una problemàtica únicament local sinó de caràcter global.
El sistema capitalista es reinventa històricament mantenint les seves estructures i valors colonials. Aquesta dinàmica es manifesta en la despulla i la destrucció de la naturalesa i els mitjans de vida dels pobles, com ho són l’aigua. Els tractats de lliure comerç, els megaprojectes d’infraestructura i l’agronegoci converteixen la naturalesa en mercaderia prioritzant el lucre davant la vida i reinventant constantment les seves estratègies d’explotació.
Les lògiques predatòries nord-sud es tradueixen en els nostres territoris en forma del corredor interoceànic en el sud sud-est mexicà; l’ús de l’aigua com a arma de guerra en Rojava i Palestina; els grans incendis forestals a Walmapu (Xile) i greus crims socioambientals com el col·lapse de les rescloses de mineria tòxica en Mariana i Brumadinho (el Brasil).
Aquest model ha generat una greu crisi mediambiental. Encara que es busqui culpabilitzar a la societat pels impactes del canvi climàtic, manifestat en forma d’inundacions, sequeres i desplaçaments, són les grans empreses transnacionals els qui tenen la major part de la responsabilitat i queden impunes.
La cadena d’especulacions que conflueix en el port de la Rochelle és una de les expressions d’aquest model extractivista que enforteix l’enriquiment d’una elit financera.
En el port ‘‘La Pallice’’ s’importa la riquesa de les nacions del sud i s’exporta pobresa als nostres territoris. Reprodueixen contradiccions en la seva retòrica de la responsabilitat socioambiental i posen en risc la sobirania alimentària, a través de l’exportació de pesticides prohibits en els seus propis paises i la importació de matèries primeres que incrementen la dependència de pobles.
En un Estat que es presenta com una democràcia madura, la gent que exerceix legítimament el seu dret a la protesta per a detenir els “Mégabassines” es veu perseguida i criminalitzada per l’acció violenta de l’aparell policial francès.
Les persones que protesten i protestaran contra els “Mégabassines” no pretenen declarar-li la guerra a l’Estat i a la seva normativitat, no suposen cap mena de risc a la seguretat nacional. Per això el govern francès es contradiu a si mateix en reprimir aquestes mobilitzacions.
Observem que la repressió cap a les mobilitzacions populars per la defensa dels nostres béns comuns no és exclusiva de França sinó que ocorre de manera similar en diverses parts del món.
La lluita és internacionalista, i per això manifestem tota la nostra solidaritat als moviments que malgrat la repressió continuen resistint. Estem juntes i junts per a defensar els nostres pobles i territoris. A cada pas que avancem juntes i junts en aquesta lluita ens acostem més a la nostra inevitable victòria.
No Bassaran.
Comunitats en lluita per la justícia climàtica i la transició energètica justa
Publiquem una sèrie de càpsules de vídeo gravades durant el Fòrum Temàtic Social 2023 sobre Mineria i Economia Extractiva, a Semarang, Indonèsia.
Les càpsules recullen les veus d’activistes de Turquia i Indonèsia que lluiten per a una transició energètica justa.
A finals de 2023 vam assistir al Thematic Social Forum on Mining and Extractive Economy a Semarang (Indonèsia), que és la continuació del primer fòrum celebrat a Johannesburg l’any 2018. Hi vam participar unes 200 persones, sobretot d’Àsia, Àfrica, Amèrica del Sud, però també del Pacífic, Amèrica del Nord i Europa. Així, durant una setmana, comunitats afectades per mineria, moviments socials, organitzacions no governamentals, comunitats indígenes i gent de l’acadèmia, ens vam reunir per explorar i analitzar el panorama internacional de la indústria minera i del fenomen de l’extractivisme. Concretament, els pilars temàtics van ser el “Dret a dir no” i el “Nexe entre justícia climàtica, transició justa i extractivisme”.
Per una banda, El “Dret a dir no” és un procés permanent de mobilització i afirmació dels territoris per mantenir-se lliures d’activitats extractives, tenint en compte que en moltes ocasions suposen una vulneració dels drets humans i els drets de la natura. Gran part del fòrum es va basar en l’exposició de diferents casos en què les companyies mineres, amb la connivència dels governs, ocupen i destrueixen grans extensions del territori i exerceixen la repressió contra les persones que s’hi manifesten en contra.
Per altra banda, es va tractar el nexe entre la transició energètica i els minerals de transició. La narrativa emergent sobre la transició energètica (liderada pel Nord Global) és que el món necessitarà extreure més minerals per complir els compromisos d’energia renovable. En aquest sentit, la UE és un dels actors més actius en pactes de comerç per diversificar i assegurar el subministrament de matèries crítiques. Concretament, les seves polítiques aconsegueixen sobrepassar les polítiques nacionals dels països productors pels seus propis interessos, així com passa a Indonèsia.
En aquesta publicació compartim amb vosaltres una sèrie de vídeos amb les experiències de la resistència que han oposat organitzacions sindicals i activistes d’Indonèsia i Turquia per a fer front als abusos que cometen empreses extractivistes, als quals molts cops la Unió Europea tanca l’orella posant els seus propis interessos davant de la dignitat i els drets de les comunitats locals. Els vídeos mostren experiències de comunitats que han aconseguit aturar projectes que impacten negativament als seus territoris i la visió dels sindicats que fan una crida a la unió amb comunitats i altres entitats a escala global, nacional i local per a lluitar per la defensa dels drets ambientals, socials i humans.
La Süheyla Doğan, de Kazdagi Association (Turquia), ens explica com ha estat la lluita i l’organització ciutadana per a fer front a l’extractivisme i com van aconseguir fer-se ressò a escala internacional.
La Nikasi Ginting, de FPE KSBSI (Indonèsia), destaca l’èxit i la importància del diàleg social per una bona organització del treball, a través de formació i aplicacions diàries.
La Yunika Kurniyatiningsih, de CNV Internationaal (Indonèsia), ens explica com des del Sindicat també treballen pels drets de les treballadores mineres que molt sovint tenen una alta inseguretat laboral i assenyalen aquestes empreses perquè també respectin els Drets Humans.
Donem la benvinguda a la Gaia, la Carla i l’Óscar als nostres projectes a Paraguai a través del Programa de Coneixement de la realitat.
Durant les següents setmanes formaran part del projecte que desenvolupem al país. Estigueu atentes als nostres canals, anirem informant de la seva experiència!
Compartim les seves primeres impressions i fotografies:
Després de moltes hores de vol per fi vam arribar a Paraguai. El primer que ens va cridar l’atenció va ser el clima. Pel que havíem llegit, ens esperàvem molta calor i xafogor, però resulta que està sent un dels hiverns més freds del país. L’arquitectura també ens va sobtar. La capital Asunción ens ha semblat una ciutat de contrastos, entre edificis més moderns i d’altres més humils i on la mobilitat d’entrada sembla complicada. Ens anirem acostumant durant els pròxims dies.
Els paraguaians són gent molt acollidora i, amb un mínim contacte, t’inclouen en els seus plans, et conviden a les seves cases i t’expliquen obertament la seva cultura i manera de viure. Són conscients de l’elevat poder del govern; segons ells, no saben com poden lluitar contra això, ja que el govern compta amb el monopoli de la majoria d’empreses del país, supermercats, farmàcies, productes, etc. Tot i que ho pugui semblar des de fora, el cost de la vida per a la ciutadania no és baix, els preus són molt elevats, sobretot per a la compra en supermercats, que són similars als espanyols, tot i que el sou mínim espanyol quadruplica el guaraní.
Aquestes han estat de moment les nostres primeres impressions! Us anirem explicant com avancen les següents setmanes!
Gaia, Carla i Óscar
A l’agost Som Aigua arriba a Vilassar de Dalt
Aquest mes d’agost la campanya Som Aigua arriba a Vilassar de Dalt coincidint amb la Festa Major. Es duran a terme un conjunt d’activitats al municipi per promoure la reflexió col·lectiva sobre el dret a l’accés universal a l’aigua i al sanejament, sobreentendre la crisi mundial de l’aigua, els seus causant i conseqüències. I sobre la necessitat d’enfocar les polítiques públiques de cooperació internacional des dels municipis per evitar les vulneracions de drets humans i ambientals, per tal que permetin garantir els drets i caminar cap a una justícia de l’aigua.
El divendres 23 d’agost s’inaugurarà l’exposició “L’AIGUA ALLÀ I AQUÍ” a les 18:00h al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. L’exposició es podrà visitar del 24 d’agost a l’1 de setembre: dissabtes i diumenges de 12 h a 14 h i de 18 h a 20 h; laborables de 18 h a 20 h. Després esdevindrà exposició itinerant a les escoles de Vilassar.
Aquesta exposició s’ha creat conjuntament entre l’Ajuntament de Vilassar, l’empresa pública que gestiona l’aigua al municipi ViDA, el Museu Arxiu de Vilassar i Enginyeria Sense Fronteres.
El dilluns 26 d’agost a les 18:00h a la plaça de la Vila hi haurà el teatre de carrer BWater. Es tracta d’un espectacle que posa en relleu la problemàtica de la mercantilització de l’aigua al món i a casa nostra i la relació amb l’emergència climàtica i els seus efectes (sequeres, escassetat, contaminació de les masses d’aigua, etc).
Aquestes activitats i les que s’anunciaran en els pròxims mesos fan valdre el paper de les corporacions locals en la prestació dels serveis públics i la importància de teixir i enfortir llaços per caminar a la justícia de l’aigua a escala global. La campanya Som Aigua a Vilassar de Dalt compta amb el finançament de la Diputació de Barcelona.
Si voleu més informació de la Festa Major de Vilassar de Dalt, podeu consultar el programa detallat.
Decàleg de propostes per fer front a l’escassetat hídrica i la sequera a Catalunya
A la IV Cimera Social de l’Aigua celebrada l’1 de juny del 2024 a Falset, les organitzacions que la conformem vam acordar un decàleg de mesures per a millorar la gestió de l’aigua a Catalunya.
La sequera que pateix Catalunya des de 2021 comença a alleugerir a la meitat nord de les Conques Internes de Catalunya, però és un altre avís dels impactes que té i tindrà l’emergència climàtica sobre l’aigua.
Durant els últims mesos hem presenciat que la demanda actual d’aigua de Catalunya és insostenible i que, independentment de la disminució de precipitacions, fa molts anys que patim una escassetat hídrica permanent que cal abordar d’arrel per tal que no es cronifiqui.
L’objectiu que ens proposem amb aquest decàleg és fer arribar les propostes als partits polítics que negocien el nou Govern de la Generalitat, després dels resultats de les eleccions del 12 de maig de 2024, així com posicionar-nos com un actor a treballar-les durant la XV legislatura.
Els punts del decàleg són:
- Reduir i adequar la demanda global d’aigua.
- Garantir el dret d’accés a la informació a través del monitoratge del consum d’aigua de totes les concessions i auditories hídriques públiques.
- Garantir la participació dels agents socials en el nou cicle de planificació de Conques internes de Catalunya per als anys 2028-2033.
- Garantir l’accés al Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS) i la seva gestió pública i democràtica.
- Prohibir els transvasaments i la interconnexió entre conques hidrogràfiques.
- Aturar tots els projectes urbanístics i nous desenvolupaments econòmics fins que no s’executi la planificació hídrica 2028-2033.
- Reduir l’agroramaderia industrial i intensiva, mitjançant una moratòria a l’obertura o ampliació d’explotacions ramaderes i l’expansió de nous regadius.
- Impulsar plans d’aprofitament de les aigües grises i pluvials a través dels programes de rehabilitació hídrica a tots els municipis.
- Protegir els aqüífers i els rius, restaurar les masses contaminades i garantir els cabals ecològics tal com estableix la llei d’aigües.
- Reconstituir el Departament de Medi Ambient amb rang de vicepresidència i garantir la coherència de polítiques entre departaments.
Descarrega el decàleg amb tota la informació detallada aquí.
Aquest document ha estat elaborat per la Cimera Social de l’Aigua, formada pels següents col·lectius: Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Greenpeace Catalunya, Grup de Defensa del Ter, Aigua és Vida Girona, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC- EdC), Federació d’Ecologistes de Catalunya, Associació Naturalistes de Girona, Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, Llémena Espai Natural, Aturem Hard Rock, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, SOS Vallès, Associació per la Defensa i Estudi de la Natura
(ADENC), SOS Costa Brava, DEPANA, Rebel·lió o Extinció Barcelona, Observatori del Deute en la Globalització (ODG).
Nova guia “Dret humà a l’aigua i al sanejament: Perspectives cap a una Justícia Hídrica”
El contingut de la guia és fruit d’una adaptació del curs virtual “Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS)” que oferim des d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF). Hem volgut sintetitzar els aspectes més rellevants pel que fa al DHAS, per tal de dur a terme una aproximació a la crisi mundial de l’aigua, així com a la importància del reconeixement del DHAS, la història i les conseqüències de les privatitzacions i a formes de governança alternatives.
Les causes de la crisi mundial de l’aigua són diverses i tenen diferents orígens, entre les quals es troba una distribució desigual dels recursos hídrics, però també la sobreexplotació dels aqüífers, la contaminació, el malbaratament i, en general, una mala gestió dels recursos disponibles.
El document presenta el panorama històric i present global, però especialment el context català, i posa el focus en models més democràtics per fer front a les vulneracions del DHAS, com són els partenariats públic-públics (PUPs), les remunicipalitzacions, la gestió comunitària i les aliances comunitàries i públic comunitàries.
Descarrega aquí la guia “Dret humà a l’aigua i al sanejament: Perspectives cap a una Justícia Hídrica”.
Impulsada per ESF, la guia “Dret humà a l’aigua i al sanejament: Perspectives cap a una Justícia Hídrica” ha estat elaborada per la cooperativa CICrA Justícia Ambiental i compta amb el finançament de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
En què estem implicades?
