L’Àvia Grill i la defensa de l’aigua

L’Àvia Grill i la defensa de l’aigua és una llegenda adaptada als nostres temps, inspirada en el mite ayoreo, que ens anima a lluitar per l’aigua com bé comú.
T’imagines viure sense aigua? Quantes vegades al dia la utilitzes? I si l’aigua costés molt més del que pots pagar? Com beuries, et dutxaries, natejaries, cuinaries? Què cuinaries si no creix res sense aigua?

L’Àvia Grill és un personatge de l’orient de Bolívia que porta l’aigua quan canta. I a Bolívia entre els anys 2000 i 2003 la gent va haver de lluitar per a salvar l’aigua, perquè grans empreses no els la prenguessin. Es van anomenar les Guerres de l’Aigua.

Les criatures podran fer-se preguntes al voltant del’aigua, l’ús quotidià que fem d’ella i la importància que sigui un bé comú.

Aquest contecontes està inspirat en l’homònim llibre escrit per Claudia Michel, Illustrat · per Denins Chapon i editat per Pol len Edicions, COMSOC i laLibre. A càrrec de Fholia Teatro.

• Públic: Familiar i per a infants a partir de 5 anys
• Tema: Emergència climàtica, Dret Humà a l’Aigua, mercantilització de l’aigua i el sanejament
• Gènere: Contecontes, clown
• Durada: 50 minuts
• Espai/Necessitats: Sala interior o espai exterior. Necessitats a pactar amb l’espai.

Teaser de la Pallassa Lola:

Fotografies

Siluetes d’aigua

L’obra proposa una exploració des d’habitar el cos i l’espai, prenent en compte la crisi de l’aigua a diferents territoris. Indaguem en els motius i les possibles solucions que s’estan desenvolupant per fer front a la crisi hídrica. La peça treballa l´aigua des d´un punt de vista històric, des de la seva (des)connexió mística i les (no)cures, situant-nos en el context actual: l’escassetat de recursos, la crisi política i com el progrés industrial sense escrúpols afecta els territoris, els ecosistemes, les comunitats, i per tant, el nostre cossos i les nostres relacions.

Les cercadores d’aigua a la ciutat seran el vehicle per reflexionar sobre com tractem aquest element vital com una mercaderia, a través d’un diàleg visual que barreja allò ficcional amb allò testimonial. Portarem el públic per un viatge sensitiu i de sorpresa amb diverses escenes i relats.

La peça itinerant de format híbrid entre les disciplines del Teatre, les Arts Visuals i el Circ ens submergeix en diferents situacions pel que fa a l’element més important per la vida: l’Aigua.

• Públic: Per a totes les edats
• Tema: Emergència climàtica, Crisi de l’aigua.
• Gènere: Teatre de carrer itinerant
• Durada: 40 minuts
• Espai/Necessitats: Exterior, espectacle diürn. Altaveu autoamplificado 12″ 700 W

Teaser

Trailer Siluetes d’aigua from Teatro Callejerx on Vimeo.

Fotografies

“Les nostres Terres, el nostre futur”, segona jornada amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient a l’Equador

En el marc del Dia Mundial del Medi Ambient 2024 a l’Equador vam desenvolupar el Primer Fòrum Infantil Nord Amazònic i una jornada de tallers amb nenes i nenes, a les províncies de Orellana i Sucumbíos, dins el mateix lema: “Les nostres terres, el nostre futur”.

L’activitat es va dissenyar en dos moments: Primer, a través del diàleg participatiu es va poder conèixer tipus d’arbres i plantes que ajuden a la cura i protecció de l’aigua, en un segon moment es va poder recórrer els sistemes comunitaris d’aigua, i vam visitar punts de captació, tractament, emmagatzematge i distribució. Durant aquesta segona visita vam observar la vegetació de les comunitats i vam recol·lectar fulles i flors per a analitzar les seves característiques.

Al voltant de 143 nens i nenes de 8 comunitats de Orellana (El Oro, 14 de Diciembre, Nueva Jerusalén, Unión Macareña, Jaguar 2) i Sucumbíos (Jambelí, El Eno, Patria Nueva) van participar en la jornada de capacitació, i vam comptar amb l’ajuda de la Guia d’arbres per a nens i nenes. Aquest aprenentatge ajudarà a la formació Guardians de l’Aigua a cadascuna de les seves comunitats. El material educatiu va ser creat en el projecte “Enfortiment de les capacitats dels actors involucrats en la gestió integrada de l’aigua en la Amazonía nord de l’Equador”, finançat per: Ajuntament de Tarragona, Ajuntament de Rubí, Ajuntament de Gavà, Treballadors Girona, Ajuntament de Castellbisbal, Diputació de Salut, Ajuntament de Reus, Ajuntament de Manresa, Ajuntament de Vilanova, Ajuntament de Girona, Ajuntament de Sant Cugat, Aportacions GADPO.

Compartim les fotografies més representatives:

VOLT 6 “Desmuntant mites: solucions per a una transició energètica ecosocial”

Del 18 al 20 d’octubre de 2024. Obrim inscripcions!

Què es el volt?

El Volt és una iniciativa de la Xarxa per la sobirania energètica i aquesta en serà la 6ª edició, després de 10 anys del primer Volt. Aquesta activitat és alhora una experiència i una eina, inspirada en els toxic tours de Llatinoamèrica: caravanes d’activistes que es desplacen pel territori per compartir moments i sabers amb les persones i comunitats afectades.

En els toxic tours es valora la solidaritat i suport mutu entre les lluites en defensa de territoris que resisteixen davant els impactes del model energètic fòssil, extractivista, ecocida, basat en el lucre i la mercantilització, que deixa al seu pas devastació ambiental, pèrdua de biodiversitat, degradació de les condicions de vida i formes de subsistència de les seves habitants, negació dels drets polítics i participació, i reforça la resta de cadenes d’opressió patriarcal, racista, colonial i de classe.

Es tracta d’un volt, un trajecte en autocar que recorre i s’atura a diverses parades on s’organitzen visites i descobertes, xerrades, accions, etc. de la mà de les plataformes arrelades al territori. Així, es busca visibilitzar moviments de resistència local i possibles alternatives, així com amplificar i connectar veus i lluites que s’uneixen en la defensa de la vida i la justícia climàtica, en solidaritat amb altres territoris del Sud Global. Finalment, però no menys important, és un espai d’enxarxament, descoberta, convivència i celebració col·lectiva.

En aquesta edició, el Volt girarà al voltant de les falses solucions i les solucions reals per a la transició energètica. Durant el cap de setmana del 18-20 d’octubre de 2024, visitarem diversos territoris desmuntant narratives enganyoses i reflexionant sobre propostes ecosocials per a la transició energética.

Aquesta edició tractem les noves falses solucions i les solucions ecosocials per la transició energètica

El creixement econòmic i, per tant, el creixement o manteniment del consum energètic, són els objectius que persegueixen els governs del Nord Global que no es qüestionen els usos energètics actuals ni el seu pes.

No s’obre a debat la relació que tenim les societats del Nord Global amb l’energia. Tampoc les dinàmiques colonials i extractivistes que s’han dut a terme amb la importació de combustibles fòssils, i que es pretén perpetuar per a l’obtenció de les matèries primeres crítiques necessàries per a la producció de plaques fotovoltaiques i aerogeneradors.

Per aquest motiu, la transició energètica promoguda des de les institucions, de la mà de les grans empreses energètiques i fòssils, es basa en una substitució tecnològica (combustibles fòssils per renovables) que s’ha d’analitzar amb una mirada crítica, ja que fomenta falses solucions.

NOVES FALSES SOLUCIONS

Parlarem d’hidrogen verd a Tarragona, on es vol desenvolupar la Vall de l’Hidrogen de Catalunya.

La petroquímica de Tarragona promet la seva descarbonització amb l’aposta per l’hidrogen verd, amb el finançament dels diners de la Unió Europea destinats a la transició verda. La indústria petroliera i gasista prova de salvar les seves infraestructures de gasoductes i refineries, fent-les encaixar amb el model de producció i transport de l’hidrogen. Pretenen que la descarbonització es faci sota el seu control i no en una línia de descentralització i democratització de la producció i el consum.

Continuarem el recorregut cap el Baix Camp per parlar de l’impacte de les matèries primeres necessàries per l’emmagatzematge en bateries.

L’emmagatzematge serà clau en un model energètic basat en energies renovables no convencionals per garantir la estabilitat de la xarxa. Tot i que les bateries són una tecnologia d’emmagatzematge promoguda, s’enfronten a limitacions com la dependència de matèries primeres crítiques, com el liti. Un exemple d’això són les dues plantes de producció de làmines de coure que Lotte Energy Materials construirà a Mont-roig del Camp, sent les primeres fora d’Àsia.

SOLUCIONS REALS

Viatjarem fins a Sant Quirze de Besora per conèixer la primera central hidroelèctica sota control públic.

La concessió de la central hidroelèctrica de Cal Trinxet finalitza l’1 d’agost de 2024. L’organització veïnal i els compromisos polítics a escala municipal han fet que el Govern de la Generalitat de Catalunya estigui interessat en recuperar la titularitat pública d’aquesta infraestructura.

Per acabar, a Osona parlarem de l’impuls de les Comunitats Energètiques.

Les comunitats energètiques permet a la ciutadania recuperar el control de l’energia de forma democràtica, escollint on, com i amb qui associar-se per satisfer les seves necessitats energètiques. A més, impulsen una societat basada en la cooperació en comptes de la competència. Coneixerem les iniciatives de la zona, els obstacles per les comunitats energètiques i com poden ser una eina contra la pobresa energètica.

Inscriu-te ja!

No pots esperar més per inscriure’t? Fes-ho aquí: https://forms.gle/a9mjumEmPZwpsYKB6

Primer Fòrum Infantil Nord Amazònic “Les nostres terres, el nostre futur”

En el marc del Dia Mundial del Medi Ambient 2024 i el seu lema “Les nostres Terres, el nostre futur”, es va portar a efecte un fòrum infantil, amb la participació de 60 nens i nenes. La comunitat Cacique Jumandi, parròquia La Belleza del cantón Francisco de Orellana, a la província de Orellana va ser seu del primer fòrum infantil de la Amazonía nord de l’Equador.

Amb jocs, riures, preguntes i respostes es va desenvolupar la jornada en l’es van establir 4 taules de treball amb les següents temàtiques: Aigua , Ambient , Canvi Climàtic i Comunitat .

Representants del Govern Provincial de Orellana, Direcció Zonal 8 Napo del Ministeri d’Ambient, Aigua i Transició Ecològica i Enginyeria Sense Fronteres vam liderar cadascuna de les taules, amb diverses tècniques pedagògiques adequades per a l’edat de nens i nenes i es va recopilar informació que servirà d’input per a l’establiment estratègies de treball per a contribuir a la cura de l’aigua i l’ambient d’aquesta i altres comunitats.

A més, 13 adolescents van sembrar al voltant de 150 plantes de chíparo en l’àrea escolar de la comunitat.

L’activitat va ser coordinada amb Prefectura de Orellana, Dirección Zonal 8 MAATE-Napo y Orellana, Asociación de Juntas de Agua La Belleza – ajaapyslb i Enginyeria Sense Fronteres en el projecte Gestió integral i inclusiva del cicle de l’aigua per a garantir el dret humà a l’aigua en la Amazonía nord de l’Equador en un context de canvi climàtic.

Jocs per la transformació social

En el Dia Internacional del Joc, a Enginyeria Sense Fronteres reivindiquem el poder transformador del joc com a eina educativa, de sensibilització i de justícia global. Lluny de ser només una forma de lleure, els jocs que proposem generen espais per repensar el món, explorar desigualtats i imaginar alternatives des de l’experiència vivencial i col·lectiva.

Els nostres jocs són recursos pedagògics adaptables, ideats per a diferents edats i contextos, i pensats per fer reflexionar, emocionar i actuar.

🧩 A continuació et presentem algunes de les propostes que pots trobar al nostre Catàleg d’Activitats:

Tots aquests jocs formen part del nostre compromís per generar coneixement crític i eines transformadores. Si vols portar-ne algun al teu centre educatiu, casal, biblioteca o espai comunitari, contacta amb nosaltres i et facilitarem tot el necessari.

Perquè jugar també és transformar. I avui, més que mai, cal posar-ho en pràctica.

👉 Contacta’ns a través del formulari del Catàleg d’Activitats o escriu-nos directament.

Propostes de la Red Agua Pública davant les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny de 2024

La Red Agua Pública (RAP) -organització que reuneix diverses desenes de plataformes i organitzacions socials de l’estat espanyol en la defensa de la gestió pública, democràtica i participativa dels serveis del cicle urbà de l’aigua-, proposa als partits polítics que concorren a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny, un conjunt de consideracions relacionades amb el sector, amb l’objectiu de contrastar-les amb el recollit en els seus respectius programes electorals i conèixer la seva disposició a desenvolupar-les en iniciatives posteriors, durant la X legislatura del Parlament.

Les propostes de la RAP, que les considera fonamentals per a avançar en la gestió pública, democràtica i participativa dels serveis del cicle urbà de l’aigua, es concreten en les actuacions i reformes legislatives següents, que s’incardinen en la decisió d’evitar retrocedir en els avenços aconseguits fins ara, i reivindiquen l’exigència de polítiques més ambicioses.

DRETS HUMANS A L’AIGUA I AL SANEJAMENT

Reconeixement exprés i incorporació a la normativa en el més alt nivell possible dels Drets Humans a l’Aigua i al Sanejament, amb l’abast i contingut definit per Nacions Unides, que les administracions públiques tenen l’obligació de respectar, protegir i complir.

Mentre això no s’aconsegueix, tramitar, en la mesura del possible, la legislació que avanci en la implementació d’aquests drets i, significativament, la relacionada amb el mínim vital d’aigua que garanteixi que les persones en situació de vulnerabilitat puguin rebre de manera gratuïta un subministrament mínim d’aigua que cobreixi les seves necessitats bàsiques que els permeti viure dignament, alhora que es prohibeixi expressament els talls del subministrament en tals circumstàncies.

Davant el significatiu retard en la implementació del dret humà al sanejament, és rellevant impulsar-lo no sols en l’àmbit de les llars sinó també en els espais públics i comuns. La transposició de la nova Directiva sobre el tractament de les aigües residuals urbanes a la les legislacions nacionals, pot ser una bona ocasió per a això.

USOS DEL AGUA, USOS PRIORITARIS, CANVI CLIMÀTIC I SEQUERA

Detenir el creixement de les demandes hídriques, tant en el regadiu com en els usos urbans i industrials, de manera que s’adaptin a la reducció de cabals disponibles per efecte de la sobreexplotació i la deterioració de la qualitat de les aigües i els ecosistemes, i que s’aguditza pel canvi climàtic en curs, redimensionant la superfície regada i les demandes urbanes expansives, prioritzant la reducció de les grans explotacions de regadiu, les promocions urbanístiques i els usos turístics més balafiadors.

En tot cas, la reducció de la disponibilitat d’aigua per als diferents usos s’haurà de realitzar amb un caràcter socialment progressiu, que prioritzi el dret humà a l’aigua, protegeixi els sectors productius agraris amb arrelament en el territori i als grups socials més vulnerables i asseguri els cabals ecològics.

En coherència amb l’anterior, assegurar que la Política Agrària Comuna (PAC) s’ajusti sistemàticament als objectius de la Directiva Marc de l’Aigua, de manera que l’expansió de la superfície de regadiu deixi de ser subvencionable si el reg afecta a masses d’aigua l’estat de la qual s’ha definit com a inferior a bo, i es limiti el finançament de cultius intensius en aigua en regions amb estrès hídric sense que mediïn controls ni salvaguardes mediambientals i socials.

PROTECCIÓ DE LES FONTS I ÀREES DE CAPTACIÓ D’AIGUA POTABLE

Urgir a les administracions públiques i als operadors dels serveis de proveïment d’aigua a prendre les mesures necessàries per a la protecció efectiva de les àrees de captació, d’acord amb el que s’estableix en la directiva relativa a la qualitat de les aigües destinades al consum humà, concebuda com un instrument de gestió del risc.

D’altra banda, les institucions europees han d’actualitzar i completar els instruments ja existents –com la llista de substàncies prioritàries de la directiva marc de l’aigua- i aprofundir en les estratègies de prevenció dels riscos per a la salut humana relacionats amb la presència de productes tòxics en les aigües de consum, com ara pesticides i altres contaminants emergents (derivats de fàrmacs, cosmètics, etc).

NO A LA PRIVATITZACIÓ DE LA GESTIÓ DE L’AIGUA

Defensa del caràcter públic de la gestió dels serveis del cicle urbà de l’aigua rebutjant la seva mercantilització, privatització i financerització.

En qualsevol cas, es tindrà en compte que tota privatització d’aquests serveis haurà d’estar necessàriament precedit per un procés de participació ciutadana informada que culmini en una Consulta Ciutadana vinculant.

SUPORT ALS PROCESSOS DE REMUNICIPALITZACIÓ

Suport als processos de remunicipalització dels serveis del cicle urbà de l’aigua, pel que és fonamental revertir la legislació aprovada en el passat immediat tendent a obstaculitzar, quan no a impedir, la remunicipalització dels serveis del cicle urbà de l’aigua.

Garantir que, quan s’extingeixi la concessió per finalització del termini o resolució del contracte, i amb una antelació de, almenys un any, s’abordi un procés d’informació i participació pública destinat a decidir el mode de gestió, el resultat de la qual serà vinculant.

MODEL DE GESTIÓ I GOVERNANÇA

Defensa d’un model de gestió pública sense ànim de lucre i d’acord amb criteris de pluralitat, transparència, rendició de comptes, participació ciutadana, qualitat i eficiència social, econòmica i mediambiental. Exigència que tots els ingressos que s’obtinguin de la contraprestació econòmica procedent dels serveis de proveïment i sanejament es destinin a sufragar els costos d’aquests serveis.

Aquest model és consubstancial amb la garantia del dret a la participació pública, activa, lliure i significativa en totes les fases de la gestió del cicle urbà de l’aigua, de manera que sigui possible incidir i decidir sobre la realització i seguiment de la planificació estratègica en tots els nivells de les administracions públiques, dels projectes i programes que es realitzin i financin, així com en la gestió administrativa i pressupostària, incloent-hi el disseny de les estructures i polítiques tarifàries.

Impulsar instruments democràtics de participació ciutadana -com els Observatoris de l’aigua-, que garanteixin l’accés a la informació i la transparència en la gestió, fent possible una efectiva rendició de comptes per part dels operadors dels serveis del cicle urbà de l’aigua.

Pel que respecta als aspectes econòmics i financers de la gestió de l’aigua cal recordar que, en l’estat espanyol, els instruments de recuperació de costos segons el principi de qui contamina paga estan per desenvolupar, especialment pel que fa a l’estimació i imputació dels costos ambientals, sobrecarregant per la via dels fets als usuaris urbans.

DEROGACIÓ DE NORMES I LLEIS QUE FACILITIN LA PRIVATITZACIÓ O OBSTACULITZIN LA REMUNICIPALITZACIÓ

Derogar la legislació que promogui la privatització o obstaculitzi la remunicipalització dels serveis públics municipals, entre ells els de proveïment d’aigua i sanejament.

CONDICIONS LABORALS

Defensa de personal amb drets i condicions de treball justes, en termes de qualitat i estabilitat en l’ocupació. D’acord amb la importància dels treballadors, garantir la seva participació en les instàncies de presa de decisions.

Aplicar de manera conseqüent les Directives que regulen la igualtat de tracte en l’ocupació i l’ocupació, així com a l’accés a béns i serveis i el seu subministrament, amb estratègies per a eliminar els sostres de cristall existents.

Declaració de Bali, Indonèsia

Fòrum dels Pobles per l’Aigua 2024, 21-23 de maig, Bali, Indonèsia

Preàmbul

Nosaltres, representants de moviments per la defensa de l’aigua com un bé comú i un dret humà, compromesos amb les lluites per la justícia climàtica i alimentària, la igualtat de gènere, els drets dels indígenes, els treballadors i els joves, representants polítics, investigadors, responsables polítics, defensors legals, organitzacions religioses i molts altres, ens reunim a Bali, Indonèsia, del 21 al 23 de maig de 2024 per al Fòrum dels Pobles sobre l’Aigua (PWF).

La trobada va tenir lloc enmig de l’any més calorós mai registrat, la contínua alteració del cicle global de l’aigua i la proliferació de crisis hídriques, la propagació de conflictes, el trastorn econòmic generalitzat i la creixent captura corporativa. No obstant això, centenars de participants de tots els continents es van reunir per a compartir coneixements, experiències, estratègies i tàctiques per a construir un futur de l’aigua just, equitatiu i sostenible per a totes.

Convocat cada tres anys pel Consell Mundial de l’Aigua (CMA), Indonèsia va acollir el X Fòrum Mundial de l’Aigua (FMA) a Bali del 18 al 24 de maig de 2024. “Marketitzat” com un espai de governança de l’aigua amb múltiples parts interessades, el WWF està dominat pels estats del nord, les institucions financeres internacionals i algunes de les més grans empreses multinacionals del món. Aquests actors pretenen privatitzar els sistemes d’aigua i sanejament i desenvolupar solucions basades en el mercat per a fer front a la intensificació de les crisis mundials de l’aigua, com les sequeres, les inundacions i els desastres climàtics. Junts, aquests actors treballen per a privatitzar l’aigua, oculta sota la disfressa del llenguatge del desenvolupament sostenible de la seguretat hídrica i les solucions basades en la naturalesa, ocultant els seus interessos econòmics i les seves intencions de desposseir a les comunitats i monopolitzar l’aigua, soscavant el seu paper com ben comú de la humanitat i de tots els éssers vius.

Les experiències de les comunitats de primera línia, defensors de l’aigua, treballadors i moviments, així com recerques rigoroses, demostren que la mercantilització, privatització i financerització dels recursos i serveis hídrics creen o empitjoren els problemes d’escassetat, contaminació i falta d’accés adequat a l’aigua. Malgrat el pes aclaparador de les proves, el WWF continua proporcionant una plataforma perquè les grans multinacionals i les finances globals donin forma a la governança de l’aigua, al mateix temps que exclou als defensors de l’aigua de primera línia i a les comunitats i els seus moviments i organitzacions, que suporten de manera desproporcionada el risc i les conseqüències de les crisis mundials de l’aigua.

Basant-se en dues dècades d’organització de Fòrums Mundials Alternatius de l’Aigua (AWWF) des de 2003 per a desafiar l’agenda pro-privatització del WWF, els moviments globals per la justícia de l’aigua van crear el Fòrum dels Pobles per l’Aigua (PWF, per les seves sigles en anglès) després del AWWF de 2022 al Senegal. El PWF és una plataforma per a comunitats de primera línia, treballadors, residents urbans i rurals, petits agricultors, pobles indígenes, organitzacions socials, de justícia mediambiental i religioses, sindicats i aliats estatals i governamentals per a lluitar contra l’agenda corporativa de l’aigua. El PWF treballa per a construir alternatives sostenibles i justes que protegeixin l’aigua com a dret humà i part dels béns comuns.

Abans de la celebració del PWF 2024 a Bali, les autoritats indonèsies, inclosa la policia, la intel·ligència militar i els grups nacionalistes reaccionaris dirigits per l’Estat, van dur a terme una sèrie d’intents d’interrompre el PWF i intimidar als organitzadors i participants locals i internacionals. Les accions d’aquestes forces repressives es van traduir en la cancel·lació de diverses seus del PWF, la intimidació física i l’agressió a organitzadors i participants i, el 20 de maig, el bloqueig d’aproximadament 50 d’aquests defensors de l’aigua a l’interior de l’hotel que anava a servir com a tercera seu alternativa de l’esdeveniment.

Les accions de l’Estat indonesi, en col·laboració amb el WWC, semblaven dirigides a censurar les crítiques i l’oposició al WWF, silenciant les veus de les comunitats de primera línia i dels defensors de l’aigua. Encara que aquestes mesures van ser extraordinàries, són coherents amb la pauta històrica d’intents de suprimir la dissidència democràtica i l’organització en oposició al WWF.

Però no van aconseguir silenciar-nos. Els nostres esforços col·lectius d’organització van cridar immediatament l’atenció sobre aquesta repressió en les nostres xarxes nacionals i mundials, en la premsa i dins del propi WWF. El 21 de maig, alguns membres del PWF van acompanyar al Relator Especial de l’ONU sobre els Drets Humans a l’Aigua Potable i al Sanejament, Pedro Arrojo-Agut, a l’hotel en el qual els nostres membres estaven bloquejats per a cridar l’atenció sobre aquestes violacions dels drets humans. No obstant això, al Relator Especial se li va negar l’entrada al lloc i, en el seu lloc, va ser empès i sacsat per la policia i els guàrdies paramilitars apostats fora reforçant el cèrcol del PWF, fins i tot després d’establir el seu mandat de l’ONU.

Es va produir un renou local i internacional, fins i tot dins del WWF, on el PWF i el setge de dos dies als defensors de l’aigua es van convertir en una bola de neu, exercint una enorme pressió sobre el WWC i el govern indonesi perquè canviessin de rumb. En canviar l’impuls a favor del PWF, el bloqueig va desaparèixer tan ràpid com havia aparegut. El PWF es va reagrupar per a reprendre el nostre programa els dies 22 i 23 de maig, celebrant una sèrie de sessions híbrides i presencials que van unir a col·legues internacionals i indonesis en la nostra lluita col·lectiva per la justícia de l’aigua.

Observacions

Malgrat els esforços de l’Estat indonesi i del WWC per pertorbar els nostres treballs, en el Fòrum es van registrar les següents greus realitats de la crisi mundial de l’aigua i les seves greus manifestacions locals:

• Creix l’ús d’aigua dolça, encapçalat per l’agricultura (70%), la indústria (20%) i les llars (10%);
• Continua la contaminació dels recursos hídrics, els territoris i els ecosistemes a causa de la falta de tractament en el sud i a l’agricultura i la indústria en el nord;
• Més d’un milió de persones, en la seva majoria nens petits, moren cada any de malalties prevenibles contretes per beure aigua no apta per al consum;
• L’estrès hídric afecta a una quarta part de la població mundial, mentre que la meitat sofreix una greu escassetat d’aigua en algun moment de l’any;
• La freqüència i intensitat tant de les precipitacions com de les inundacions i sequeres han augmentat, i el canvi climàtic intensifica aquestes tendències: el 90% dels desastres climàtics estan relacionats amb l’aigua;
• Tots els ODS segueixen retardats, inclòs el ODS 6, accés universal a l’aigua potable i al sanejament, amb 2.200 milions de persones sense accés a l’aigua potable i 3.500 milions sense accés al sanejament;
• El treball relacionat amb l’aigua -l’accés a l’aigua, la prestació de serveis relacionats amb l’aigua i la gestió dels recursos hídrics- recau de manera desproporcionada sobre les dones, les nenes i els nens;
• Malgrat la prolongada austeritat i la falta d’inversió, la major part de la inversió i el subministrament d’aigua ha estat i continua sent públic, amb operadors i sistemes d’aigua públics i comunitaris que subministren aigua a la major part de la població mundial;
• No obstant això, la governança mundial de l’aigua i les institucions de desenvolupament, els governs del Nord i les empreses multinacionals i financeres continuen insistint que la inversió privada i el mercat són l’única “solució” a la crisi mundial de l’aigua;
• El WWF continua proporcionant un espai perquè aquests actors avancin en la mercantilització, corporatització, privatització i financerització dels serveis, recursos i ecosistemes hídrics, i per a crear actius hídrics invertibles i mercats de comerç de l’aigua;
• Aquestes dinàmiques són intenses a Indonèsia, on les plantacions agrícoles industrials, les preses i la mineria, en gran part per a extreure minerals que alimentin l’anomenada “transició verda”, continuen contaminant els ecosistemes aquàtics, i on la privatització dels serveis hídrics està ressorgint;
• Els Estats i les empreses continuen cooperant, utilitzant la força coercitiva per a silenciar la dissidència i imposar l’extracció i la despulla per a beneficiar-se directa i indirectament de l’aigua, i en molts altres llocs del món on els defensors de l’aigua s’enfronten a la intimidació, la violència i la mort;
• En les seves manifestacions més extremes, això es tradueix en l’ús de l’aigua com a arma de guerra i genocidi, com en el cas de l’ocupació israeliana de Palestina i la guerra contra Gaza.

Per tant

A la llum d’aquest context, la intensificació de la captura corporativa i financera de la governança mundial de l’aigua i la repressió dels defensors de l’aigua i la restricció de la dissidència democràtica, proclamem:

• ¡Air adalah kehidupan, air untuk kehidupan, Water is life, water for life, not for profit, L’aigua és un bé comú, no una mercaderia, Eau source de vie, pas de profit!
• L’accés universal a l’aigua i al sanejament per a tots, independentment de la capacitat de pagament, ha de garantir-se a tot arreu.
• L’aigua és un bé públic i comú, no una mercaderia que es pugui vendre o comercialitzar en el mercat.
• Totes les formes de privatització i financerització de l’aigua beneficien a les empreses privades i a les finances a totes les escales i empobreixen a la població.
• Els serveis, recursos, ecosistemes i territoris hídrics han de gestionar-se mitjançant sistemes participatius, democràtics, transparents, públics i comunitaris que respectin els drets de les comunitats, pobles, coneixements i tradicions indígenes i de primera línia.
• Els drets humans a l’aigua potable i al sanejament han de ser reconeguts i integrats en la legislació internacional i nacional, com en països des de l’Uruguai a Indonèsia, i aplicats.
• El PWF reafirma la justícia de l’aigua com el nostre marc per a l’acció política local, regional i internacional, que ha estat en el centre de les nostres lluites durant dècades.
• Continuarem buscant l’agenda de la justícia de l’aigua en zones rurals i urbanes i a nivell comunitari, ecosistèmic i global, organitzant i participant en accions directes utilitzant eines i tàctiques de recerca, defensa de polítiques, jurídiques i culturals.
• Els moviments per la justícia de l’aigua no s’han deixat ni es deixaran intimidar pels abusos de l’Estat i les empreses, i lluitaran contra el tancament de l’espai democràtic.
• Continuarem reunint-nos per a compartir les nostres experiències, coneixements, lluites i alternatives, treballant per a defensar l’aigua com ben comuna i dret humà.

Conclusió

Lluitem pel reconeixement i la realització del dret a l’aigua en la llei i en la pràctica: l’accés i el subministrament universals d’aigua perquè tots puguin viure amb dignitat. Aquesta lluita és fonamental per al benestar de la humanitat, que depèn de l’aigua com a substància de vida. Per això, el PWF lluita també per la defensa dels drets de l’aigua al seu hàbitat i per la conservació i restauració dels ecosistemes aquàtics, cada vegada més sotmesos a la competència, l’explotació i la destrucció. Així, lluitem pel reconeixement mutu del dret a l’aigua i la protecció dels ecosistemes aquàtics fonamentals per al benestar present i futur de tots els éssers vius.

Els violents intents de les autoritats indonèsies i de WWC d’intimidar al PWF van ser un clar abús de poder i van resultar inacceptables. No obstant això, la intimidació no va tenir un impacte durador en les lluites per la justícia de l’aigua. Més aviat, l’agressió infundada de l’Estat i del capital evidència la rectitud de la nostra lluita i reforça el nostre compromís i determinació. El PWF continuarà democratitzant tots els espais en els quals es defineix el present i el futur de l’aigua. Mantenim el nostre compromís de continuar organitzant-nos per la justícia de l’aigua malgrat els esforços per fer callar la dissidència. Enfront de la intensificació de l’adversitat, el creixent moviment per la justícia de l’aigua continuarà reunint-se per a compartir experiències, coneixements i construir la solidaritat, les organitzacions, les xarxes i les alternatives necessàries per a fer realitat la justícia de l’aigua per a tots.