La transició energètica, un tema cabdal de la campanya electoral

L’ Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (Amep) i la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse) organitzen un debat sobre energia, seguit en directe per més de 200 persones.

De manera quasi unànime, els candidats admeten les mancances i deficiències de l’actual model de propietat i gestió de la distribució d’energia a Catalunya

En plena crisi climàtica, la transició energètica és un dels temes cabdals del debat electoral de les Eleccions de Catalunya del 2024. Amb l’objectiu de confrontar programes electorals i propostes polítiques en matèria d’energia la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse) i l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública han convocat Jordi Riba (PSC), Eugeni Villalbí (ERC), Joan Canadell (Puigdemont x Catalunya-Junts), Eloi Badia, (Comuns), Sergi Saladié (CUP), Marina Bravo (Ciutadans) i Santi Rodríguez (Partit Popular). Sota el títol “El futur de l’energia a Catalunya”, més de 200 persones han seguit el debat electoral que ha acollit el Col·legi de Periodistes i que ha moderat la periodista de TV3 especialitzada en ciència i crisi climàtica, Georgina Pujol.

Tots els candidats han coincidit en que cal apostar per la transició energètica, però hi ha hagut discrepàncies a l’hora de materialitzar com ha de ser aquest procés. En aquest sentit, els participants han contraposat punts de vista sobre temes com L’Energètica, l’empresa pública d’energia renovable, la pobresa energètica, la xarxa elèctrica de distribució o l’energia nuclear.

Pel que fa al paper que juga el sector públic en el subministrament i distribució d’energia, Jordi Riba, candidat del PSC ha valorat positivament el paper de L’Energètica i ha destacat que juga un rol determinant en el sector de les energies renovables. Per contra, Joan Canadell, Marina Bravo i Santi Rodríguez (Junts, C’s i PP) s’han mostrat disconformes amb aquest model de “nacionalització del sector energètic”, tot i que com remarca Marina Bravo, reconeixen que existeix un oligopoli i que “s’ha de promoure que entrin nous actors”, s’han mostrat favorables a la seva continuitat.

En relació amb la millora de l’eficiència energètica, hi ha consens en el fet que “no n’hi ha prou”. Canadell ha entomat el mea culpa i ha reconegut que “l’Estat espanyol ha anat més de pressa que nosaltres”. Eugeni Villalbí ha recordat que no es tracta només “d’aprovar lleis de canvi climàtic, cal desplegar-les” i ha destacat la importància d’incorporar la participació ciutadana en tot el procés. El candidat dels Comuns, Eloi Badia, ha fet èmfasi en la rehabilitació energètica -“S’ha de fer una rehabilitació estructural dels edificis amb trenta, quaranta o més de cinquanta anys”- i que això ha d’anar acompanyat de “subvencions que contemplin la renda de les famílies”.

Segons dades de la darrera Enquesta de Condicions de Vida, a Catalunya el 20% de la població no va poder mantenir casa seva a una temperatura adequada el 2023 i un 12,2% va patir retards en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge. Per a Canadell, la pobresa energètica és el resultat del dèficit fiscal: “Catalunya és una regió molt pròspera i generem impostos suficients per combatre la pobresa energètica”. Sobre la signatura del conveni entre la Generalitat i Endesa que va suposar la condonació del deute acumulat per 35.000 famílies vulnerabilitzades en el període 2015-2020, Badia ha posat el focus en la corresponsabilitat, en tant que “les grans empreses obtenen beneficis multimilionaris i paga la ciutadania i l’administració”. En aquest sentit, Saldié ha destacat sobre la Llei 24/2015 que “en un sistema públic-comunitari no caldrien aquests acords, ja que es podrien fixar preus diferents segons renda. Cal apretar les empreses que tenen beneficis astronòmics amb impostos”.

Sobre el desplegament de les renovables, estudis desenvolupats pel Govern apunten que per assolir els objectius de generació d’energia cal ocupar un 2,5% del territori no urbanitzat de Catalunya. Eugení Villalbí ha lamentat estar lluny dels objectius previstos en renovables perquè “en els anteriors deu anys s’havien posat en funcionament només 9 MW. És impossible en tres anys passar del 0 al 100% dels objectius”.

Pel que fa a l’energia nuclear, Sergi Saladié ha estat taxatiu a l’hora de mostrar la seva negativa i del partit cap a l’ús de les nuclears. També ha dit que creu que “veurem algun tancament anticipat”. La resta de candidatures han reafirmat aquesta negativa, tot i que partits com Ciutadans i PP han insinuat que el tancament no seria possible amb el desplegament actual de renovables.

La Llei de Transició Energètica també ha estat un dels punts abordats al debat. Per Marina Bravo, candidata de Ciutadans, “l’impuls de les renovables s’ha de traduir en aconseguir la remodelació i apostar per la interconnexió energètica”. Els Comuns han compartit les seves propostes per flexibilitzar l’autoconsum, construir parcs municipals de gestió público-comunitària i amb acceptació social, i la CUP ha destacat la importància d’una futura llei que vinculi l’actual escenari energètic amb els altres sectors, prioritzant l’energia per a activitats vinculades a serveis essencials com la salut, l’habitació o l’educació.

A l’Estat espanyol, les xarxes de distribució son majorment propietat de les grans energètiques que formen l’oligopoli i reben una retribució en forma de peatges regulats mitjançant el rebut d’electricitat. Santi Rodríguez, candidat del Partit Popular, no és partidari de “nacionalitzar la distribució” perquè “la llei ja preveu els organismes que contemplen la vigilància del servei i han de fer complir totes les competències necessàries de manteniment”. Totes les candidatures han fet explícites les mancances de l’actual monopoli en distribució, reclamant, en alguns casos, el control públic de la xarxa (ERC, Comuns i la CUP) o, per ara, obrint la porta a aquesta possibilitat (PSC).

Declaració final de la trobada del moviment europeu de l’Aigua a Lyon

Lió, 4-6 d’abril de 2024

Aigua per a tots, Aigua per a la Pau. En la reunió anual, el Moviment Europeu de l’Aigua reafirma la governança pública i democràtica de l’aigua, que ha de preservar-se com ben comuna enfront de qualsevol privatització, mercantilització, guerra i acaparament.

Enfront de les emergències mediambientals, socials i polítiques, el patrimoni natural i els recursos hídrics han de preservar-se mitjançant la prevenció i la protecció. Enfront de l’escassetat, la sequera i les inundacions, la garantia de l’aigua per a tots ha de tenir prioritat sobre l’ús industrial o agrícola excessiu o il·legítim. És imperatiu restaurar els ecosistemes pertorbats/destruïts, i la qualitat de l’aigua dramàticament contaminada per inputs químics, PFAS, microplàstics, entre altres. Per a això cal assegurar el suport a la transició agroecològica i adoptar mesures estrictes sobre l’ús i abocament de tòxics.

L’aplicació del dret humà a l’aigua i al sanejament per a tots exigeix excloure l’aigua de la liberalització, la mercantilització, la financerització i l’acaparament. La governança de l’aigua ha de ser pública, transparent i participativa, amb un paper actiu dels ciutadans i els treballadors. La governança secundada i acompanyada per associacions públic-públiques, ha de garantir l’assequibilitat, la qualitat dels serveis i la inversió en infraestructures i manteniment per a reduir les fugides de la xarxa.

Els països en vies d’adhesió a la UE, especialment els Balcans, no han de ser zones de sacrifici. Les seves masses d’aigua formen part del sistema hídric europeu i han de preservar-se davant el risc de projectes miners devastadors; el veïnatge de la UE no pot reduir-se únicament a una font d’extracció de materials crítics.

El Moviment Europeu de l’Aigua està extremadament preocupat per l’actual estat de guerra i el crescendo dels conflictes en els quals l’aigua exerceix un paper clau. L’aigua no pot utilitzar-se com a eina geopolítica, o pitjor encara, com a arma de guerra, com en Palestina, Síria-Iraq, Ucraïna, Turquia i altres regions. El Moviment Europeu de l’Aigua reafirma el seu suport sense fissures a aquestes poblacions i als seus refugiats. Demana un alto-el-foc immediat en tots els fronts de guerra i s’uneix a la crida de l’ONU “Aigua per a la pau”.

Expressa també la seva preocupació per la creixent militarització de la societat i exigeix el cessament i el contrast actiu de la criminalització i el descrèdit dels moviments de defensa dels béns comuns i els drets fonamentals i, més en general, de la dissidència i la llibertat d’informació i expressió.

Aquestes instàncies s’han expressat en una carta oberta a les institucions de la UE, als representants electes i als candidats a les pròximes eleccions europees, demanant la represa immediata de la Iniciativa per a la Resiliència de l’Aigua, articulada entorn d’aquests punts.

Formació en el programari ODK Collect per als tècnics del Serviço de Planejamento e Infraestruturas (SDPI)

La Marta i el Xavi continuen implicats en els projectes a Moçambic, aquest cop organitzant una formació en el programari ODK Collect als tècnics del Serviço de Planejamento e Infraestruturas (SDPI). Compartim les seves impressions i fotografies!:

Aquesta passada setmana hem arribat a una de les grans fites de la nostra estada aquí, després d’idear-la i preparar-la durant setmanes, hem dut a terme la formació als tècnics del “Serviço de Planejamento e Infraestruturas (SDPI)” en el programari ODK Collect.

Aquest programari es tracta d’un programari lliure que permet fer recollides de dades de manera senzilla i sense connexió (excepte en pujar al servidor les dades recollides). Amb el programa es poden fer qüestionaris de tota mena, per tant, permet ser aplicat a molts àmbits i necessitats. En el nostre cas, però, el programa és utilitzat per poder caracteritzar quines són les condicions a l’accés a l’aigua i el sanejament de les diferents comunitats, ja que en molts dels casos, ni el mateix ministeri té aquesta informació.

Amb aquesta formació, doncs, es pretén que els tècnics entenguin quina és la finalitat del programa i que el sàpiguen fer servir, obtenint així una base de dades fiable i acurada amb la realitat i permetent que des del SDPI es faci una presa de decisions adequada i informada entorn de les polítiques a aplicar, entorn l’aigua i el sanejament, al conjunt de comunitats de la província.

L’aprenentatge en ODK Collect s’ha desenvolupat en quatre dies:

A les tres primeres sessions van assistir tot el grup de tècnics del SDPI escollit (un per cada districte de la província d’Inhambane), en canvi, pel darrer dia, en ser una sessió formativa pensada per ensenyar com gestionar les dades en Excel un cop contestats els formularis, els assistents van ser només els tècnics de la direcció provincial, ja que són els que s’encarreguen de tractar aquestes dades.

Durant el primer dia, després de presentar-nos entre tots i de dir quines eren les expectatives que teníem pensat acomplir amb la formació, vam explicar el motiu de la formació, és a dir, que es familiaritzessin amb el programari, ja que fer-lo servir podia ajudar a caracteritzar l’estat de les comunitats i així aplicar polítiques en conseqüència.

Després de fer la configuració de les tauletes i la instal·lació del programari plegats, vam continuar explicant com era el funcionament del programa i quines eren el tipus de preguntes que es podien trobar. Finalment, es va fer, de forma conjunta, un dels tres qüestionaris de recollida de dades realitzats des del ministeri estatal.

Aquest dia, per a nosaltres, com a formadors, va ser dels més intensos, ens vam haver d’encarar als nervis inicials, amb el fet afegit de fer una formació en un idioma, el portuguès, que encara no dominem. Tot i això, un cop superades les pors inicials, la jornada va anar molt bé.

En el segon dia, el darrer de capacitació teòrica, després de fer un recordatori de l’après el dia previ, es van contestar els altres dos qüestionaris, en aquest cas, però, es va cercar una manera més dinàmica de fer-ho. En el segon qüestionari, els tècnics van contestar a les preguntes en grup, a través d’un conjunt de cartes que vam preparar on eren les respostes. Al tercer, la dinàmica buscava que ells mateixos es contestessin a les preguntes, intentant assemblar-se a allò que es troben a camp, per tant, repartint-se els papers, uns feien de diferents representants de la comunitat (director de l’escola, encarregat de la comunitat…) i els altres de tècnics.

El tercer dia va ser la sessió de camp, amb la idea que servís com a sessió pràctica, de la mà del SDPI es va cercar una comunitat, una font d’aigua i un sistema perquè els tècnics poguessin contestar cadascun dels tres qüestionaris, parlar amb els integrants i fer anar el programari ODK en condicions reals, és a dir, com es pretén que el facin anar a la seva feina un cop acabada la formació. 

El darrer dia, com comentàvem, va ser la sessió dedicada només als tècnics de la direcció provincial. La sessió es va basar a ensenyar les eines bàsiques en Excel, fent èmfasi en aquelles que podien utilitzar en la neteja de dades.

Tot i els desafiaments que ens hem anat trobant al llarg de la formació, i sobretot en la sortida a camp, les nostres sensacions finals són força bones, creiem que els tècnics han pogut aprofitar la formació i estem contentes de veure com el material generat pot quedar més enllà dels dies de la formació i ser útil en situacions futures.

Trobem que fa res que vam arribar aquí a Inhambane, que tot just començàvem a plantejar-nos com poder fer la formació. I ara us estem explicant com ha anat tot plegat!

Marta Edo i Xavier Vallecillos (voluntaris dins el programa PCR (Programa de Coneixement de la Realitat) d’ESF).

Aquesta activitat s’engloba dins el projecte “Millora de la seguretat alimentària i del Dret Humà a l’Aigua i Sanejament de la població d’Inhambane, a través de l’apoderament de la dona pagesa” finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

Bona diada de Sant Jordi 2024!

Des d’ESF us desitgem un any més una bona diada de Sant Jordi amb una bonica il·lustració i interessants recomanacions literàries.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres volem celebrar aquesta diada de Sant Jordi a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Anne Baskaran, representant la llegenda de Sant Jordi i la lectura i oferint-vos un any més unes recomanacions literàries de les persones que formem part de l’entitat.

Sant Jordi és una data per gaudir, per estimar, un dia ple de roses i llibres. Llibres que poden generar energia transformadora, que ens empenyen a canviar la nostra mirada sobre el món i com ens hi relacionem. La lectura ens permet endinsar-nos en diverses realitats i experimentar la vida des de múltiples perspectives. És una finestra a cultures, societats i contextos variats que enriqueixen el nostre enteniment de l’entorn global. A més, l’hàbit de llegir fomenta el desenvolupament d’un pensament crític necessari per a enfrontar i reflexionar sobre els desafiaments socials i polítics de la nostra època. Així doncs, aquí van les nostres recomanacions per aquesta diada de Sant Jordi!:

1/ “Habitar la Terra” de Bruno Latour

Converses amb Nicolas Truong. Contra tot pronòstic, afirmar que el final de la modernitat i la catàstrofe ecològica són una realitat pot tenir més a veure amb l’esperança i la vida que amb la fallida i el derrotisme. Es tracta, això sí, d’assumir que el repte del pensament polític actual és el de reflexionar des del cor del drama, de fer-ho col·lectivament i de gosar especular des de la imaginació més radical i imprevista.

Aquest ha estat el propòsit de Bruno Latour. La seva veu, recollida en les converses d’aquest llibre, ens convida a posar en relació la tecnologia, el dret, la ciència, la filosofia, l’art, l’ecologia, la religió i la sociologia per avançar junts per nous camins i fer habitable la Terra.

2/ “Lo mig del món” de Roser Vernet

Aquest llibre respon a una pregunta: ¿quin vincle tens amb el lloc on vius? És un vincle tan important, complex i emotiu com el que lliga els membres d’una família. S’hi juga la nostra capacitat de ser persones o plaga, habitants benèfics o nocius. Per a Roser Vernet aquest lloc és el Priorat. On s’espera la pluja, que és poca. On els governs furten l’aigua dels rius. I on la lluita per la terra fa imaginar noves maneres d’habitar el món —les úniques que valdran a partir d’ara.

Lo mig del món explora un microcosmos. Qui l’explica el coneix pam a pam: perquè l’ha viscut, se n’ha exiliat i hi ha tornat. El seu pensament arrela amb la força de qui sap totes les cares d’un territori, i el llegeix.

3/ “Cobalto rojo. El Congo se desangra para que tú te conectes” de Siddharth Kara

L’escriptor i activista Siddharth Kara revela els abusos contra els drets humans que s’amaguen després de la mineria del cobalt a la República Democràtica del Congo, i les implicacions morals que ens afecten a tots. Aproximadament el 75 per cent del subministrament mundial de cobalt s’extreu al Congo, sovint per pagesos i nens en condicions infrahumanes. Kara es va endinsar en el territori del cobalt per a documentar els testimoniatges de les persones que viuen, treballen i moren per ell.

No us perdeu aquesta entrevista a l’autor.

3/ “El fetiche de la tecnología: la experiencia de las empresas recuperadas” de Henrique T. Novaes

Aquest llibre de l’investigador brasiler Henrique T. Novaes ve a omplir un buit en els estudis sobre l’autogestió i l’economia dels treballadors i, en forma més àmplia, sobre els estudis socials de la ciència i la tecnologia des d’una perspectiva que consisteix, bàsicament, a no donar com a natural o neutral la tecnologia ideada, generada i produïda dins del marc capitalista. Novaes qüestiona tant la noció de la neutralitat com el concepte de forces productives en el marxisme tradicional, el problema del qual es redueix al seu bon o mal ús. Des d’aquesta perspectiva, analitza detalladament la qüestió de l’ús de la tecnologia en l’Economia Solidària i les empreses recuperades al Brasil i a l’Argentina.

4/ “Las mil y una historia de Radio Venceremos” de Jose Ignacio López Vigil

“Este libro nació de un curso de producción radiofónica en El Salvador. Después de las prácticas me contaron anécdotas. Me contaron como fue el primer programa y cómo rompieron el cerco de aniquilamiento. Cómo burlaron los famosos goniómetros y cómo grababan los corresponsales desde las mismas líneas de fuego. Conocí a los fundadores de la radio, me enteré de sus amoríos, me revelaron el secreto de la muerte de Monteroza. Eran historias increíbles. Al principio, las oía con la boca abierta. Luego, abrí la grabadora. Y me puse a ordenar los testimonios de año en año, según las grandes etapas de la guerra. Así, sumando relatos, nació este libro. Es de ellos, no mío.” Jose Ignacio López Vigil.

5/ “Del cielo a la montaña” de Iñaki Carro

Del cielo a la montaña és un fruit tardà de l’acompanyament internacional a les Comunitats de Població en Resistència guatemalenques (CPR). Tardà, perquè la seva sement va brollar ja a mitjans dels anys noranta a les muntanyes del nord del Quiché, un lloc al qual van arribar des de tots els racons del món desenes de persones compromeses amb les víctimes del genocidi. Aquell acompanyament, com qualsevol altre gest solidari, mai va ser concebut com una via de sentit únic. Cert que aspirava sobretot a traslladar un bri de calor i alè als milers de persones que durant més d’una dècada van viure ocultes sota els arbres per a evitar ser capturades o assassinades per l’exèrcit de Guatemala, confiant a més que la seva mera presència allà els brindés si més no un lleu indici de protecció. Però també ho va fer amb l’ànim de compartir als seus països d’origen, una vegada completat el camí de retorn, el petit tresor de l’après d’aquelles gents i la seva lluita.

6/ “Manual ecofeminista contra el poder corporativo” de Jùlia Martí Comas i Maite Mentxaka Tena

Lluites en defensa de la vida i el territori enfront de la despulla? Et preocupa el poder desorbitat que acumulen les empreses transnacionals? Formes part d’algun col·lectiu? Voleu unir feminisme, anticapitalisme, ecologisme… i interseccionalizar lluites? Us interessa conèixer altres organitzacions i resistències? En el llibre Manual ecofeminista contra el poder corporativo, no trobareu respostes ni receptes tancades, però sí una proposta col·lectiva teixida des de diferents col·lectius i territoris per a impulsar les lluites ecofeministes contra el poder corporatiu.

A banda d’aquestes recomanacions també volem aprofitar per a convidar-vos a llegir aquests altres llibres escrits per algunes de les persones 🧡 que formen part activa d’Enginyeria Sense Fronteres:

7/ “Migraciones climáticas” de Beatriz Felipe Pérez

El canvi climàtic està provocant que es donin fenòmens meteorològics extrems amb major freqüència, com a onades de calor de llarga durada, sequeres i inundacions que comporten la destrucció de collites, afectacions per a la salut, etc. Hi ha algunes illes o ciutats costaneres que veuen amenaçada la seva existència a causa de la crescuda del nivell de la mar, deixant als seus habitants sense un lloc legal on viure. Les zones més damnificades per aquests esdeveniments solen trobar-se al Sud Global, malgrat que les majors emissions de gasos d’efecte d’hivernacle procedeixen dels països del Nord Global, els més rics. A causa dels desastres provocats pel canvi climàtic, les zones afectades poden experimentar moviments de persones cap a zones més habitables. Les migracions climàtiques són un fenomen cada vegada més visible, encara que no sempre resulta fàcil d’identificar, ja que és complex i té múltiples causes.

Beatriz Felipe Pérez analitza les causes i efectes de les migracions climàtiques, tenint en compte aspectes menys coneguts, com és el cas de la dona migrant.

8/ “El faro del poeta” de Emilio Arnaiz

Este Libro va de un Vaivén. Del mío, del tuyo.
Del ir y venir de los Sentimientos.
Alegrías y Tristezas que fueron, que serán.
De los que Sufrieron, Cayeron y se Levantaron.
Naturaleza y Música que fluye por nuestras venas.
De los que Tienden la Mano sin pedir nada a cambio.
Sensibilidad e Inocencia que se fue y que vuelve a ti.
De la Vida tan efímera y la Muerte tan eterna.
Este Libro va de los que llegamos a Amar.

9/ “Pollo con mangos” de Miquel Carrillo

“A principios del verano de 2021, la pandemia de COVID-19 parecía remitir gracias a la primera ola de vacunación. Los países empezaban a abrir sus fronteras, el momento perfecto para acometer viajes y proyectos postergados durante meses. Justo al abandonar Gambia, tras haber realizado la evaluación de un proyecto y el rodaje del documental El viatge de Kalilu, el virus lanza sus dados y puede tocarte una temporada de confinamiento en un hospital de Banjul, junto a decenas de personas que, cada una con sus motivos, también quieren dejar África atrás. Uno tiene sus planes y la vida luego prepara los suyos propios.” Miquel Carrillo.

Guia d’Arbres per a nens i nenes

En el marc del projecte “Enfortiment de les capacitats dels actors involucrats en la gestió integrada de l’aigua en la Amazonía nord de l’Equador”, hem creat una Guia d’Arbres per a nens i nenes, un material que serà utilitzat per a la formació didàctica de guardians de l’aigua de la Amazonía nord de l’Equador.

La socialització de la guia serà en espais formals i no formals i s’aplicarà dos moments:

  1. Comprèn l’estudi i diàleg entre els participants i dinamitzadores.
  2. Es realitzarà a través de recorreguts d’observació per àrees comunals amb especial èmfasi en els punts de captació d’aigua per a consum humà de les juntes d’aigua comunitàries.

El projecte ha plantejat com una de les seves metes que la població i les institucions locals de la província de Orellana disposin d’un estudi tècnic per a la conservació de fonts hídriques per a consum humà i amb això garantir el dret humà a l’aigua de la present i futures generacions.

En aquest sentit, és necessari que després d’estudiar les formes adequades per a la conservació de fonts hídriques per a consum humà, es desenvolupi la socialització de manera inclusiva per a fomentar un bon maneig i conservació de l’aigua per a consum humà.

Descàrrega la Guia d’Arbres per a nens i nenes aquí (en castellà).

El projecte ha estat finançat pels Ajuntaments de: Tarragona, Rubi, Gavà, Castellbisbal, Reus, Manresa, Vilanova, Girona i Sant Cugat, Treballadors Girona i la Diputació de Salut. La present guia ha estat editada per Enginyeria Sense Fronteres (ESF) en coordinació amb el GADPO, el MAATE, la AJAAPySLB i el CJASNO. Aquest material forma part del material educatiu i pretén educar als nens i nenes sobre la necessitat d’involucrar-nos en la cura de l’aigua entorn del canvi climàtic, considerant a la reforestació com una opció per a mitigar el seu gran impacte.

Voluntariat internacional – Oportunitats 2024

A Enginyeria Sense Fronteres estem buscant nou voluntariat que vulgui viatjar i formar part dels nostres projectes durant el 2024/25. Enguany obrim places i beques per viatjar a El Salvador i el Brasil dins el nostre Programa de Coneixement de la Realitat (PCR).

El Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) és un programa destinat a la formació del Voluntariat d’ESF. Amb aquest programa les voluntàries viuen en primera persona la realitat del país que els acull. Solen ser estades de curta durada (dos mesos) amb un component tècnic i aplicat, que permeten conèixer i compartir el dia a dia de les comunitats amb què ESF i les seves contraparts col·laboren.

A continuació, podeu trobar tota la informació sobre les places:

Brasil (São Paulo i Minas Gerais)

El Salvador

Perfil demanat

Estem buscant persones amb personalitat oberta, responsable i compromesa que tinguin capacitat de treball en equip i d’adaptació a entorns socials i culturals diferents.

Les persones voluntàries no requereixen de formació ni experiència específica, però es comprometen a realitzar una formació prèvia impartida per ESF. Es prepararà el viatge amb el grup, per a conèixer la cultura, història i el projecte, tot revisant el protocol de seguretat, pressupost, l’assegurança de viatge, vacunes i altres preparatius. Durant les estades a terreny, les persones seleccionades mantindran contacte permanent amb el grup de voluntàries d’ESF, tot participant en reunions de seguiment i fent-ne retorn a l’entitat (enviant informes, vídeos, compartint l’experiència internament amb l’entitat, a través de les XXSS, realitzant xerrades en espais públics…).

Es valorarà positivament ja formar part del voluntariat d’ESF o haver format part d’altres entitats i/o voluntariats, haver participat en la dinamització de tallers, xerrades, activitats i similars, coneixements del context i la llengua del terreny a viatjar, així com coneixements i interès en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament. També es valoraran positivament altres perfils depenent de l’àmbit del projecte.

Dedicació temporal

Les estades a terreny seran mínim de 2 mesos, amb dates a acordar depenent del projecte. Les persones voluntàries es vincularan a l’organització i al projecte des del dia de la seva selecció, participant en les reunions i en el pla de formació previ a l’estada en terreny i durant, com a mínim, un any després de tornar.

Condicions

ESF i les seves sòcies podem donar suport en la cerca d’un allotjament, si es requereix. Disposem de beques per membres de la comunitat universitària de la UPC (PAS, PDI i estudiantat) per tal de cobrir les despeses de l’estada i el desplaçament.

 

Amb el suport de:

Com és la teva participació i interessos en la justícia ambiental global?

Ajuda’ns a valorar quines activitats poden tenir un major impacte per a la transformació social involucrant persones de totes les edats en temes de justícia ambiental global.

Enquesta d’àmbit Barcelona ciutat

Què entenem per justícia ambiental global?

La justícia ambiental global és el principi que busca assegurar un medi ambient segur i sostenible per a totes les persones a tot el món, abordant les desigualtats ambientals i promovent l’equitat en la distribució de beneficis i càrregues ambientals.

Reptes davant la crisi climàtica i ambiental

Els reptes que enfronta la humanitat a causa de la crisi climàtica i ambiental requereixen canvis urgents en el nostre model de producció i, per tant, de viure. Cal afrontar aquesta problemàtica incloent-hi totes les mirades, no només perquè les accions que es duen a terme particularment impacten a escala global, sinó també perquè aquestes afecten les generacions que habitaran aquest planeta en el futur.

Àmbit i objectius de l’enquesta

L’àmbit de l’enquesta està centrat en la ciutat de Barcelona. La teva participació en aquesta enquesta ens ajudarà a valorar quins dissenys d’activitats poden tenir un major impacte per a la transformació social involucrant persones de totes les edats en temes de justícia ambiental global.

Només trigaràs 5 minuts en respondre l’enquesta.

A més, responent l’enquesta, podràs participar en un sorteig d’un lot de material formatiu d’Enginyeria Sense Fronteres sobre temàtiques relacionades amb la justícia ambiental global.

Fer front a aquest gran repte també depèn de tu, ajuda’ns amb la teva participació en l’enquesta!

Respon l’enquesta fent clic en aquest enllaç.

 

Mobilització a Girona en defensa dels rius i el territori

  • Denunciem que sectors econòmics com el turisme són impunes a les restriccions per sequera.
  • Moviments socials i ambientals, Ajuntaments, pagesia i persones d’arreu de Catalunya ens hem mobilitzat a Girona sota el lema “Defensem els rius i el territori: l’aigua per a la vida, no per al negoci”.
  • Aquesta mobilització representa un punt de partida per a més mobilitzacions en defensa dels rius Ter i Muga.

Sota el lema “Defensem els rius i el territori: l’aigua per a la vida, no per al negoci”, més d’un miler de persones ens hem mobilitzat a Girona per denunciar la sobreexplotació de l’aigua a Catalunya. Aquesta mobilització s’emmarca en la campanya nacional “D’on no n’hi ha, no en raja”, en resposta a la mala gestió de les administracions amb la sequera.

La mobilització ha acollit persones d’arreu de Catalunya preocupades per la sequera, la gestió que se’n fa i l’estat dels rius. Avui hem enviat un missatge d’urgència que crida a la salvaguarda dels ecosistemes i el benestar social davant els interessos particulars.

Un clam per la protecció de l’aigua com a bé comú

Fa molts anys que tenim un excés de demanda d’aigua a Catalunya que cal revisar de forma urgent, tal i com fa aflorar l’emergència per sequera que vivim. El canvi climàtic pronostica sequeres més freqüents i extremes i, per tant, cal reformular el model de gestió de l’aigua amb polítiques de gestió i reducció de la demanda.

Mostrem la nostra preocupació pel missatge optimista vers l’evolució de les reserves d’aigua d’aquesta setmana. Les pluges de les darreres setmanes no han servit per revertir la sequera i davant l’inici de la temporada turística d’estiu cal ser ferms per protegir les masses d’aigua.

Des del passat febrer, el Govern ha reduït notablement els cabals del riu Ter i Muga aigua avall dels embassaments, decisió que ha deixat un cabal minso en alguns trams dels cursos baixos. Els rius pateixen la pitjor restricció mentre el sector turístic resta totalment impune.

Mentrestant, la contaminació dels aqüífers de la conca del Ter i Muga deixa els municipis amb unes reserves d’aigua inutilitzables, fet que posa més pressió sobre els rius. És un greu problema causat pel model agrícola i ramader intensiu i industrialitzat, que cal reformular de forma urgent amb criteris de justícia social.

Actualment, la meitat dels aqüífers no es poden utilitzar perquè estan contaminats per l’activitat del model ramader i agrícola intensiu i industrialitzat. La contaminació de l’aigua disponible és un greu problema causat pel model agrícola i ramader industrialitzat. A més, la desesperació per explotar nous pous fa que es faci sense planificació ni avaluant els impactes. L’ACA opta per explotar-ne de nous a l’aqüífer Fluvià-Muga, desoint el risc que comporta per la seva salinització.

Tret de sortida d’una coordinació territorial en defensa del Ter i la Muga

Aquesta primera mobilització és un crit d’alerta per la greu situació d’escassetat i l’inici de mobilitzacions coordinades de les entitats del territori en defensa dels rius Ter i Muga. L’objectiu és retornar els cabals als rius, gestionar l’aigua amb criteris de sostenibilitat i planificar la gestió de la demanda sense cedir als interessos dels lobbies transvasistes.

La mobilització d’avui ha comptat amb la participació d’organitzacions d’arreu del país tals com la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), Plataforma Riu Siurana Viu, Greenpeace, Ecologistes en Acció, SOS Vallès, ADENC, Assembla Pagesa, Ramaderes de Catalunya, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny, l’Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP), així com representants d’Ajuntaments i partits polítics.

Compartim algunes fotografies de la jornada:

Cròniques des de Moçambic. La Marta i el Xavi continuen implicats als projectes que desenvolupem al país

Una experiència que està resultant molt enriquidora!

Continuem compartint les seves impressions i fotografies:

Ja fa un mes que som a Inhambane, ens trobem a l’equador d’una experiència que està resultat molt enriquidora. Aquestes darreres setmanes hem pogut assistir a dues formacions diferents, la primera a dones camperoles sobre intel·ligència financera, ens ha permès entendre millor com funciona l’economia de les “mashambas” (els horts als quals treballen i dels quals viuen moltes famílies Moçambicanes, especialment les dones).

De la segona formació, sobre gènere, vam tenir la sort de poder ser beneficiaris, ens vam unir amb tot l’equip de ESF Moçambic i els seus col·laboradors, coneixent així també l’equip de Maputo d’ESF amb el qual encara no havíem pogut coincidir. Ens va semblar una gran oportunitat per entendre com es veuen les qüestions de gènere al país, conèixer les seves tradicions i veure com les viu la gent local.

Poc a poc anem preparant la formació que impartirem nosaltres, intentem millorar el nostre portuguès per fer-nos entendre millor i ja hem tingut algunes reunions amb la direcció provincial per coordinar-nos, hi ha una mica de nervis però també de ganes veure com queda i com ens sortim.

Ja ens hem fet d’Inhambane una mica casa, anem coneixent les parades del mercat on ens agrada més comprar, els bars on ens agrada anar de tant en tant a passar l’estona i fins i tot ens hem apuntat a fer esport amb un noi d’aquí a una pista de futbol que tenim a prop de casa.

Aquí, com és un país laic no es fan vacances de Setmana Santa, però el divendres passat vam tenir un dia festiu i vam anar a la platja de Tofo a descansar i aprofitar l’espai entre pluges per fer algun bany i conèixer la zona, la qual és de les més turístiques de la província.

Encarem el mes que ens queda amb molta il·lusió, ja més adaptats al país però encara amb moltes coses per aprendre i conscients que el temps passa volant!

Marta Edo i Xavier Vallecillos

En què estem implicades?