No hi ha química: Desmuntant 10 mites sobre la indústria petroquímica del Camp de Tarragona

El grup Tarragona d’Enginyeria Sense Fronteres hem treballat durant anys per la conscienciació dels riscos de l’apropiació dels béns comuns, com l’aigua i l’energia, per part d’entitats especulatives. En aquest sentit, desgranar els impactes socials i ambientals del complex petroquímic del Camp de Tarragona, així com del model energètic actual en general, ha estat una tasca que hem realitzat en els darrers anys.

Tenint en compte que el 63% de la població del Camp de Tarragona té una percepció alta o molt alta del risc de la petroquímica, l’objectiu del present estudi és aportar informació que doti a aquesta població amb arguments, tot convidant a la reflexió i al qüestionament sobre alguns dels mites difosos per les empreses del complex petroquímic com per exemple que aquest prioritza la salut de les persones, que protegeix el medi ambient i els béns comuns o que és una activitat segura i és una peça clau per a la creació de llocs de treball.

Descarregueu l’estudi a través d’aquest enllaç.

Presentació de l’estudi

L’estudi es va presentar el passat dilluns 26/02/24 a La Gata Insubmisa (C/ d’August 23, Tarragona) per part de l’autora, Ariadna Donate, on també vam organitzar una taula rodona que va comptar amb la participació de Maria Yolanda Pérez i Joan Alberich (Grup de recerca GRATET), Adrià Pallejà (Plataforma Cel Net), Salvador Balcells (Entrepobles Tarragona), Ivan Hortigüela (INSTA). La dinamització va ser a càrrc de la companya Andrea Vides (Enginyeria Sense Fronteres).

Compartim algunes fotografies de la presentació:

 

Acció davant el Mobile World Congress: denunciem l’impacte ambiental i social de la mineria vinculada a la indústria tecnològica

“Diferents membres d’una família estan utilitzant aparells electrònics a la sala d’estar de casa seva, mentre que de manera progressiva es van acostar un grup de miners treballant, entorpint les tasques que fa la família: fan soroll, embruten la sala, es posen davant el televisor i fins i tot provoquen en els membres de la família senyals d’afectacions a la salut”. Aquest ha estat l’argument de l’acció d’artivisme que SETEM Catalunya , Enginyeria Sense Fronteres i Ecologistas en acción hem dut a terme aquest dilluns al matí a les portes de la Fira de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat, coincidint amb l’inici del Mobile World Congress (MWC).

Amb aquesta performance, una acció fora de programa del Mobile Social Congress (MSC), s’ha volgut mostrar la cara menys visible del MWC, així com denunciar l’impacte social i ambiental de l’extracció minera vinculada al sector tecnològic, que es planteja augmentar i portar cada cop més a prop de casa nostra. A més, també s’ha escenificat el preu que es paga per la feina dels miners en comparació amb el preu final dels productes, donant visibilitat al treball femení a les fàbriques artesanals.

L’acció performativa també ha volgut denunciar que molts dels dispositius queden arraconats en un calaix sense ser degudament reutilitzats, reparats o reciclats, la qual cosa també suposa un malbaratament de recursos.

«Amb el nostre model de vida basat en el consum cada vegada més gran, la nostra dependència de minerals creix exponencialment; les solucions proposades des del Nord Global s’orienten a augmentar l’extracció d’aquests recursos materials, per poder fer realitat els plans de digitalització i d’electrificació de la mobilitat. Segons les previsions de l’Agència Internacional de l’Energia, la demanda d’alguns minerals clau per aquestes polítiques es multiplicarà en els pròxims anys». Així ha començat el manifest que ha llegit un dels activistes al final de l’acció.

També hem destacat que a l’Estat espanyol estem veient múltiples vulneracions de la legislació ambiental en els projectes d’extracció de minerals. «A Catalunya, a escassos quilòmetres d’aquí, les mines de Súria, o les mines de Sallent i Balsareny han provocat la salinització dels rius Cardener i Llobregat, afectant també pous, fonts i aqüífers de tota la comarca del Bages, fet que ha provocat diversos processos judicials per delictes ambientals. I ja sabem que cuidar la nostra aigua és vital, ja que estem en emergència per sequera».

En el manifest, que s’ha llegit en anglès, castellà i català, s’ha destacat que estem superant els límits biofísics del planeta, «els recursos minerals són limitats i no podem abastar per sempre les quantitats de minerals que necessitem en aquest món de la digitalització i la connexió».

A més, els organitzadors han exigit que les grans empreses tecnològiques apostin de veritat per una electrònica justa i ètica, que els seus multimilionaris beneficis no estiguin finançats pel treball infantil i forçós, ni que se segueixi promovent el colonialisme de recursos. «No volem estar connectats d’aquesta manera, no sentim aquest poder de la connexió, només sentim els seus impactes».

Descarrega el Manifest aquí.

Crisi de l’Aigua i Salut a Catalunya: Reflexions des de la Sessió de la ASPB a Barcelona

El passat divendres 16 de febrer vam participar en el Cicle de Sessions de divendres de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). La xerrada s’ha organitzat en el marc de les sessions per la Marató de l’emergència climàtica de l’Ajuntament de Barcelona, campanya de sensibilització i de bones pràctiques pel que fa a l’ús i el consum d’energia i aigua.

Hem conversat sobre la crisi mundial de l’aigua i el reconeixement del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS), centrant-nos les causes que agreugen aquesta crisi en el context local de Catalunya. Entre d’altres aquestes serien, el context de sequera conseqüència de l’emergència climàtica, el context d’escassetat a causa del model econòmic de país i l’elevat context de privatització de la gestió de l’aigua en baixa, el qual posa en risc la garantia d’aquest dret humà.

Des de l’ASPB ens han transmès les seves visions, relacionant la temàtica amb la salut pública, com a entitat que realitza la vigilància i el control dels factors ambientals que poden tenir un impacte en la salut de la ciutadania. S’ha reflexionat sobre la necessitat de l’ús d’aigua regenerada en aquest moment d’emergència, tot i els costos associats, i la importància d’aplicar sistemes de control que tinguin en compte els riscos sanitaris, posant èmfasi en la importància que la població estigui conscienciada i informada.

L’enfocament de drets en salut plantejat a la sessió és fruit del treball realitzat conjuntament amb l’Institut de Desigualtats on s’investiga com la factura de l’aigua a Barcelona, vulnera el dret a la salut.

Acció al metro de Barcelona amb motiu de la Setmana contra la Pobresa Energètica

Activistes i afectades per pobresa energètica han modificat els rètols de quatre estacions de la xarxa de metro per denunciar el paper de les grans companyies subministradores d’aigua i energia

Avui l’Aliança contra la Pobresa Energètica ha dut a terme una acció coordinada a quatre estacions del metro de Barcelona. Un grup de persones afectades per diferents formes de pobresa energètica, juntament amb activistes de l’APE i d’Enginyeria Sense Fronteres, han modificat els rètols de diferents parades d’aquesta xarxa de transport públic.

Aquesta acció s’ha dut a terme amb motiu de la Setmana Europea de lluita contra la Pobresa Energètica, que s’està desenvolupant des del 17 fins al 23 de febrer, i de forma coordinada s’han realitzat accions homòlogues a les ciutats de Bilbao, Màlaga, València i Madrid. Més de 50 organitzacions de l’àmbit estatal hi han donat suport.

El benefici d’Endesa és Monumental

La primera parada modificada denuncia que la companyia energètica amb més presència a Catalunya obté uns beneficis estratosfèrics (2.398 milions d’euros el 2022) alhora que continua vulnerant els drets fonamentals de les llars en situació de pobresa energètica. Reclamem que l’empresa deixi de tallar la llum a blocs en situació d’ocupació en precari on viuen famílies vulnerabilitzades i que deixi de bloquejar, d’una vegada per totes, la instal·lació de comptadors socials.

Naturgy es passa les famílies per l’Arc del Triomf

La segona parada que l’APE ha trolejat posa el focus en el segon grup empresarial amb més presència en el mercat elèctric català i la primera en la comercialització de gas. Tal com hem reclamat reiteradament, aquesta companyia ha de signar un conveni amb la Generalitat per condonar el deute de les llars vulnerabilitzades i establir mecanismes per evitar que es generi nou deute.

Agbar deixa el Poble Sec

La tercera parada a la qual s’ha alterat el rètol és particularment rellevant per la situació de greu sequera en la qual ens trobem. Empreses com Agbar es lucren escandalosament, mercadejant amb un dret tan bàsic com és l’accés a l’aigua i al sanejament. També hem denunciat, juntament amb Aigua és vida i la campanya #NoEnRaja, la pujada de preu del subministrament d’aigua a l’AMB i molts municipis del territori.

Foc a l’oligopoli energètic

Aquesta última parada condensa el plantejament de fons de tota l’activitat de l’APE: les necessitats de les persones van sempre per damunt de l’interès privat de les empreses que es lucren amb l’accés a l’aigua i a l’energia, que són drets bàsics. Durant la Setmana Europea de lluita contra la Pobresa Energètica i durant tot l’any, lluitem contra l’oligopoli energètic i els mercaders de l’aigua per avançar en drets i garantir que ningú passi ni set, ni fred, ni foscor.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de APE Cat (@ape.cat)

Comunitats Sostenibles: Restauració Ambiental al riu La Florida, a Orellana, Equador

Cada 2 de febrer se celebra el Dia Mundial dels Aiguamolls, una ocasió especial per a emprendre accions en pro de la cura i la protecció de l’aigua, assegurant el dret humà a un ambient sa i equilibrat.

En el matí del 7 de febrer de 2024, es va dur a terme la sembra d’aproximadament 400 plàntules de chiparos en la ribera del riu La Florida, en la parròquia El Dorado, pertanyent al cantó Francisco de Orellana. Aquesta activitat va comptar amb l’entusiasta participació de 120 persones, incloent-hi nens, nenes, docents i pares de família de la Unitat Educativa David Clark, així com personal tècnic del Parc Nacional Sumaco, l’Oficina Tècnica Orellana del Ministeri de l’Ambient, Aigua i Transició Ecològica, l’Associació d’Enginyeria Sense Fronteres, el GAD parroquial El Dorado i el GAD Municipal de Francisco de Orellana.

El riu La Florida revesteix una importància crucial com a font de proveïment d’aigua potable per a 500 famílies de la capçalera parroquial El Dorado. Lamentablement, la seva ribera ha sofert degradació a causa d’activitats turístiques sense planificació prèvia.

Durant la jornada, es va treballar en una extensió d’1.2 quilòmetres, evidenciant un notable interès per part dels participants en la recuperació d’aquesta font vital. Es va aprofitar l’ocasió per a comprometre als assistents amb la cura de les plantes sembrades, a més de dur a terme el taller “La vida enllaça els aiguamolls i les persones”, en concordança amb el Dia Mundial dels Aiguamolls.

És important destacar que tant nens, docents com a residents de la capçalera parroquial van mostrar gran satisfacció amb el desenvolupament de l’activitat. S’espera continuar coordinant accions que fomentin el desenvolupament de comunitats sostenibles, la qual cosa implica un canvi en normes, rutines i operacions, així com la promoció activa de la transformació d’hàbits entre alumnes, pares de família, mestres i juntes d’aigua en relació a cura de l’aigua i el medi ambient.

Compartim algunes fotografies de les activitats:

 

El govern espanyol busca limitar la sobirania energètica de les comunitats autònomes

El Tribunal Constitucional admet a tràmit un recurs del Govern central contra un decret-llei aragonès d’impuls de la transició energètica. La sentència marcarà la línia de fins on poden regular les comunitats autònomes aquesta matèria i pot limitar l’abast de futures normes, com la llei de transició energètica de Catalunya.

Article del company Josep Babot, jurista, membre d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i de la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) publicat a Xarxanet.

El Tribunal Constitucional va fer pública el passat dimarts l’admissió a tràmit d’un recurs interposat pel President del Govern central contra un decret-llei aragonès. La norma en qüestió regula mesures urgents per a l’impuls de la transició energètica i el consum de proximitat a l’Aragó. La futura decisió del tribunal pot marcar els límits competencials de les comunitats autònomes a l’hora de regular mesures de transició energètica al seu territori. També cal destacar que el fet que qui hagi presentat el recurs sigui el propi Govern central, i no un conjunt de diputats o senadors -com és més habitual-, és una decisió que deixa clar el posicionament de l’executiu de Pedro Sánchez, i especialment de la Ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

En primer lloc, és necessari remarcar que l’efecte més immediat de l’admissió a tràmit del recurs és la suspensió de la vigència de la més d’una quinzena d’articles impugnats. És a dir, els articles recorreguts no es podran aplicar fins que no s’emeti la corresponent sentència, quan podrien ser anul·lats definitivament. La suspensió no és un efecte automàtic per la presentació del recurs, sinó que el Govern central l’ha hagut de demanar expressament.

En el recurs presentat, el govern espanyol manifesta que el text aragonès envaeix competències exclusives de l’Estat. Concretament, sobre les bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica i sobre les bases del règim miner i energètic.

El contingut dels articles impugnats: Consum de proximitat, xarxes de distribució tancades i comunitats energètiques

El recurs pretén l’anul·lació de 16 preceptes del decret-llei aragonès, entre articles i disposicions addicionals i transitòries. A continuació, recollim els més destacats.

Consum de proximitat. El decret-llei defineix el concepte i estableix que els projectes d’aquesta tipologia podran declarar-se com a prioritaris. Bàsicament, s’entén com a consum elèctric de proximitat “tot aquell que, mitjançant línies directes, a través de qualsevol modalitat d’autoconsum […], mitjançant contractes de compra d’energia o altres fórmules que permetin articular el subministrament d’electricitat vinculi plantes de producció d’energia a partir de fonts renovables amb consumidors finals d’electricitat […], tots ells dins del territori d’Aragó”.

Línies directes. La norma regula abastament aquesta figura. Primer, el text la defineix com aquella línia d’electricitat que connecta els següents punts: a) un lloc de generació aïllat amb un client aïllat; b) un productor i una empresa comercialitzadora per abastir directament les seves pròpies instal·lacions, filials i clients a través de l’autoconsum; i c) una instal·lació de generació propera de xarxa interior amb un o més consumidors en règim d’autoconsum. A continuació, el decret-llei estableix les diferents tipologies de línies directes com els criteris per a la seva autorització administrativa.

Autoconsum. El text regula també les instal·lacions properes de producció a efectes d’autoconsum, tot establint el dret de productors i consumidors a construir i operar línies directes que se situïn íntegrament en territori aragonès, així com a establir i operar xarxes interiors per establir sistemes d’autoconsum, sigui quin sigui el seu nivell de tensió.

Comunitats energètiques. El decret-llei defineix la figura de les mancomunitats d’energia -entitats de segon grau formades per comunitats energètiques i altres persones o entitats amb objectius compartits-. A més, estableix que aquestes mancomunitats podran desenvolupar les mateixes activitats que les comunitats. Per altra banda, introdueix la figura de les mancomunitats d’energia locals -aquelles en les quals participin entitats locals- i llista el conjunt d’activitats que podran desenvolupar les comunitats energètiques.

Xarxes de distribució tancades. El govern aragonès inclou la definició d’aquesta figura, que bàsicament correspon a aquelles xarxes que distribueixen electricitat en una zona industrial, comercial o de serveis compartits, reduïda geogràficament i que no subministra a clients domèstics. En tot cas, es consideraran xarxes de distribució i es regiran per la normativa estatal.

Garantia d’eficiència ambiental i econòmica de plantes de producció. El text estableix la possibilitat que els excedents d’energia generada per les instal·lacions de producció amb més capacitat instal·lada que d’accés es puguin redirigir a l’impuls del consum de proximitat. També s’inclouen algunes mesures per a l’autorització d’infraestructures complementàries d’instal·lacions de producció.

Agregació de demanda. El decret-llei regula la gestió i agregació de demanda. Cal destacar en aquest sentit la possibilitat per part del Govern aragonès d’establir obligacions mínimes de gestió per als sistemes d’acumulació d’energia elèctrica (bateries), per als grans consumidors o pels propis agregadors de demanda.

Exempció del tràmit d’autorització administrativa prèvia. Per als casos d’autorització de plantes de producció a partir d’energia eòlica, així com altres fons renovables, el text pretén la simultaneïtat dels tràmits d’autorització administrativa prèvia i el de construcció i que el primer no sigui requisit previ per poder efectuar el segon.

En línies generals els preceptes impugnats no tenen un impacte immediat sobre procediments o activitats concretes, sinó que defineixen un conjunt de figures perquè en un futur es puguin desenvolupar reglamentàriament des de l’Aragó alguns tràmits i mesures associats a aquestes figures. És destacable, per exemple, l’intent de definició de les comunitats i mancomunitats energètiques, una figura introduïda per la Unió Europea en una directiva de 2018 i que, més de cinc anys després, encara no ha estat desenvolupada per l’Estat.

Un recurs amb potencials efectes sobre la resta de territoris

El recurs interposat pel Govern espanyol vol deixar molt clar fins on vol que puguin intervenir les comunitats autònomes en el procés de transició energètica i la conformació d’un model energètic propi. Cal remarcar doncs que la decisió final del Tribunal Constitucional, no només tindrà efectes sobre el decret-llei aragonès recorregut -el qual pot acabar amb setze articles anul·lats-, sinó que establirà els límits en la matèria a la resta de territoris, com pot ser el cas de la llei de transició energètica de Catalunya -actualment només en fase d’avantprojecte i pendent d’iniciar el tràmit parlamentari-. El Govern central ha optat doncs per la via del centralisme energètic. Caldrà veure si el Constitucional reforça aquesta posició i limita encara més la sobirania energètica dels territoris que conformen l’Estat.

Fotografia: Freepik

Més de 50 organitzacions reclamen al Govern la prohibició permanent de talls de subministraments a persones en situació de vulnerabilitat

Organizaciones sociales, ambientales, ONG y sindicatos solicitan al Gobierno la prohibición de los cortes de suministros esenciales a personas en situación de vulnerabilidad y la aplicación del principio de precaución, entre otras medidas urgentes para abordar la pobreza energética

Con motivo de la Semana contra la Pobreza Energética, que tendrá lugar del 17 al 23 de febrero, más de cincuenta organizaciones han remitido cuatro cartas a los Ministerios de Transición Ecológica y Reto Demográfico, Vivienda, Sanidad y Derechos Sociales y Agenda 2030, expresando su preocupación por la situación de pobreza energética que sufre el país y reclamando medidas a corto y medio plazo.

La principal demanda de las organizaciones es que se garantice el acceso a los suministros básicos como un derecho permanente, no como medida transitoria sujeta a un período excepcional. Para ello, reclaman la prohibición de la interrupción de los suministros esenciales (energía y agua) por impago, y que se aplique el principio de precaución, tal y como se recoge desde el año 2015 en Cataluña gracias a la Ley 24/2015. Ésta prohíbe a las empresas suministradoras interrumpir el servicio sin consultar previamente a los servicios sociales si en ese hogar hay personas en situación de vulnerabilidad.

En las cartas, las organizaciones firmantes denuncian que las medidas de protección del Gobierno a las personas vulnerables tienen un carácter temporal y reclaman un marco legal estable “que avance en el Derecho a la Energía”. También señalan que la Estrategia Nacional Contra la Pobreza Energética (2019-2024) sólo se ha implementado parcialmente y reclaman cuatro medidas urgentes, a implementar este año 2024 y tres medidas a medio plazo. Las medidas urgentes reclamadas son:

  • Que se garantice el acceso a los suministros básicos como derecho, prohibiendo el corte de suministros por impago, aplicando el principio de precaución que ya funciona en Cataluña.
  • Ampliación y automatización de la concesión del bono social, y creación de una tarifa social accesible.
  • Cambiar la regulación para que las comercializadoras de energía que lo soliciten puedan ofrecer el bono social.
  • Creación de una mesa de trabajo con estas entidades para la elaboración de la futura Estrategia Nacional contra la Pobreza Energética (2024-2029).

Además, se solicita al Gobierno que intervenga en el caso de la Cañada Real, donde llevan sin suministro eléctrico desde hace más de tres años, y que garantice el acceso a la energía a su población.

Las medidas que se reclaman a medio plazo son la creación de los mecanismos y programas necesarios para que las personas en situación de vulnerabilidad accedan a las ayudas en materia de renovables, rehabilitación y eficiencia energética; una nueva ley de eficiencia energética que desbloquee procesos de mejora en las viviendas vulnerables y, finalmente, incluir medidas para prevenir y paliar la pobreza energética de verano en la nueva estrategia.

Firmamos la carta: Aeioluz. Evolución Energética, Alianza contra la Pobreza Energética, Amigos de la Tierra Aragón, Amigas de la Tierra Madrid, Amigos de la Tierra España, Argilan-ESK, Asociación Ecolutiona, Asociación Ecoserveis, Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía, Asociación de Ciencias Ambientales (ACA), Asociación Socaire, ATTAC España, CCOO, CECU. Federación de Consumidores y Usuarios, Consejo General del Trabajo Social, Centro de Asesoría y Estudios Sociales (CAES), CGT Confederal, Coordinadora de Vivienda de Madrid/PAH, ECODES, Ecologistas en Acción, Ekologistak Martxan, Energía Bonita, Eureka, Fridays for Future Madrid, Fundación Renovables, Greenpeace España, HEAT-UPM, ImpactE, Ingeniería Sin Fronteras Euskadi – Mugarik Gabeko Ingeniaritza, Instituto de Ingeniería Energética de la Universitat Politècnica de València, Intiam Ruai, La Garbancita Ecológica S. Coop. Mad, La Palma Renovable, Marea de residencias, Plataforma Cívica por la Luz de Cañada Real, Plataforma contra la privatización de Canal de YII (PCPCYII), Plataforma por la Vivienda Pública y Social (PAVPS), Plataforma por un Nuevo Modelo Energético, Remenat, Sindicat d’Habitatge de la Plataforma Activista por la Renta Básica Incondicional, Verneda i el Besòs, Sindicato de Inquilinas de Madrid, Sociedad Española de Agricultura Ecológica y Agroecología (SEAE), SOLABRIA S.Coop., Som Energia Madrid, Stop Desahucios Móstoles, UGT, Unión Renovables.

Jornada transfronterera sobre gestió de recursos hídrics i sequera

Hem presentat el projecte de Comunitats Hídriques a la Jornada a petició de la Casa a Perpinyà de la Generalitat de Catalunya.

El passat 9 de febrer va tenir lloc a la Casa de la Generalitat a Perpinyà la «Jornada transfronterera sobre la gestió de recursos hídrics i sequera» que va comptar amb una elevada representació institucional entre els ponents i el públic assistents. L’organització de la jornada va permetre presentar i posar en contacte els principals actors institucionals implicats en la gestió de l’aigua als dos costats de l’Espai Català Transfronterer (EsCaT) així com alcaldes de les comarques de Girona i de la Catalunya del Nord, representants dels consells comarcals, de les comunitats de comunes del nord i directores dels serveis territorials de la delegació del govern a Girona.

A ESF se’ns va convidar per presentar el projecte de Comunitats Hídriques i el potencial de l’aprofitament de les aigües grises i pluvials a escala domèstica, comunitària i de ciutat. La presentació va generar interès a alcadies, gestors i tècnics del món de l’aigua. Aquí podreu trobar la presentació que vam dur a terme.

La nostra participació la fem gràcies al projecte “Comunitats Hídriques i nous models de gestió cooperativa de l’aigua”, que duem a terme amb Sostre Cívic, La Constructiva, Aigua.coop i Societat Orgànica, finançat pel programa de Projectes Singulars impulsat pel Departament d’Empresa i Treball, dirigit a subvencionar entitats de l’Economia Social i Solidària.

Enfortint la Gestió de l’Aigua en l’Amazònia: Resultats del Taller de Lideratge a Sucumbíos i Orellana, Equador

Dins del marc del projecte “Enfortiment de les capacitats dels actors involucrats en la gestió integrada de l’aigua en la Amazonía nord de l’Equador”, es va dur a terme un taller formatiu dirigit a líders i lideresses amb l’objectiu de millorar les seves habilitats en la gestió del recurs hídric.

El taller es va enfocar a proporcionar coneixements, eines i inputs perquè els gestors i gestores comunitaris puguin abordar eficaçment els desafiaments relacionats amb l’aigua. Es van explorar diversos aspectes, des de la realitat hídrica a nivell local, nacional i internacional, fins al procés de lluita pel reconeixement del dret humà a l’aigua i al sanejament, la gestió inclusiva del recurs, i el paper del lideratge i la incidència en la transformació social.

La temàtica del taller va ser rebuda positivament per les persones participants, els qui van assistir a cinc mòduls presencials desenvolupats en tres sectors estratègics de Orellana (La Bellesa i La Joia dels Sachas) i Sucumbiu-vos (Llac Agre). En total, van participar 40 persones, de les quals 24 eren dones i 16 homes.

Durant el desenvolupament dels mòduls, les participants van tenir l’oportunitat de buidar els seus dubtes directament amb els moderadors, els qui van emprar tècniques adequades per a fomentar l’aprenentatge en un grup divers de persones joves i adultes, amb un enfocament inclusiu. L’espai també va promoure l’educació constructiva, aprofitant els coneixements i experiències de les pròpies participants.

Finalment, tots les participants van mostrar el seu compromís per a aplicar l’après en les seves respectives organitzacions. El taller va incentivar a estar atents i atentes a la problemàtica hídrica local, fomentar la participació inclusiva i fer incidència a la recerca d’una transformació social que garanteixi el ple accés al dret humà a l’aigua.

 

Emergència per sequera: “La sequera no és només falta de pluja, també és mala gestió”

Col·lectius ecologistes, socials i veïnals lamentem la falta de responsabilitat i valentia de les Administracions i demanem reduir la demanda d’aigua amb mesures estructurals urgents.

Coincidint amb la declaració d’emergència per sequera en el Sistema Ter-Llobregat, organitzacions veïnals, socials i ambientals, agrupades sota la campanya “D’on no hi ha, no en raja“, hem pujat avui a Montjuïc per a mostrar una panoràmica de la ciutat, la segona major de l’estat espanyol en població, i recordar així a tota la ciutadania que depèn de la gestió de l’aigua. Amb un missatge en el qual es llegeix “Canvi climàtic + Mala gestió = sequera” recordem que sis milions de persones es veuran afectades per aquesta declaració d’emergència, i per més restriccions, d’ara endavant.

Mala gestió per part del Govern i excés de partidisme al Parlament

Assenyalem la mala gestió per part de la Generalitat en l’aplicació del Pla Especial per Sequera (PES). Les dades de consum de les activitats econòmiques amb concessió d’aigua atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no són públiques, per tant, no hi ha forma de saber si el PES s’està complint i si les restriccions són suficients.

Assenyalem també l’actitud interessada i partidista, que ha comportat la modificació del PES en diverses ocasions, per tal de relaxar les mesures. En concret PSC i Junts, que amb les seves esmenes a la Llei 9/2023 de mesures extraordinàries i urgents per a fer front a la sequera excepcional a Catalunya, van permetre l’ompliment de piscines d’hotels i l’endarreriment de les sancions passat l’estiu, moment crític pel consum d’aigua ocasionat pel reg i el turisme, relaxant la pressió sobre els ajuntaments.

Mala gestió per part del món municipal

Els ajuntaments tenen les competències sobre l’abastament d’aigua potable i el clavegueram en l’àmbit municipal. Per tant, tenen la responsabilitat sobre tot allò que passa a la xarxa, com per exemple la reparació de fuites, i el control dels consums d’aigua urbans. Malgrat poques excepcions, els municipis han defugit de les seves funcions en matèria d’aigua. Alhora, només el 7% dels municipis de Catalunya, els de més de 20.000 habitants, estan obligats a comptar amb un Pla Municipal per Sequera, i d’aquests, només 1 de cada 4 el tenen activat.

Catalunya és un dels països del món amb més gestió privada de l’aigua: el 78% de la població és abastida per operadors privats. Tots els contractes amb operadors privats contenen inversions per la millora del rendiment de les xarxes que s’imputen a la tarifa de l’aigua. Ara, amb diners públics paguem la mala gestió dels Ajuntaments que no han fiscalitzat els operadors privats, que durant dècades s’han embutxacat milions d’euros amb un servei essencial.

Mala gestió a la planificació hidràulica

Segons l’Índex d’Explotació de l’Aigua (WEI), Catalunya sobreexplota en un 31% la seva aigua dolça disponible. Això significa que la demanda actual sobrepassa l’ús sostenible dels recursos hídrics, fet que ens porta a dependre de recursos no convencionals com la dessalinització i regeneració. Aquestes tecnologies haurien de funcionar com a reserves en moments de necessitat, però en cap cas poden ser recursos estructurals, ja que són intensives en l’ús d’electricitat i, per tant, encareixen la tarifa de l’aigua i contribueixen al canvi climàtic.

El Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (PGDCFC 2022-2027) preveu un creixement moderat de la demanda d’aigua pels anys 2027 i 2039 (entre 1,8 i 6,3%), mentre que la comunitat científica prediu una davallada del 17,8% de la disponibilitat d’aigua pel 2051.

Davant d’aquest escenari d’augment del dèficit, no és sostenible seguir impulsant aquest model basat en la construcció i el turisme. Aquest 2023, Catalunya ha acollit 16,9 milions de turistes, un 21% més que l’any anterior, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INA). Pel 2039 es planifica un augment del 25% del turisme i estan en període d’aprovació diferents Plans Directors Urbanístics com el PDUMetropolità i el HardRock.

Mala gestió del model agrícola i ramader

Els aqüífers són la segona font d’origen de recursos hídrics a Catalunya i són estratègics en temps de sequera. És per això que la planificació impulsa la recuperació de pous locals per a aprofitar-los en temps d’escassetat com l’actual.

Tanmateix, el model agrícola i ramader intensiu i industrialitzat és la principal causa de la contaminació del 57% de les aigües subterrànies, deixant aquestes fonts inservibles en temps de sequera. La contaminació de l’aigua disponible és un greu problema a causa d’un model agrícola i ramader insostenible que cal reformular amb criteris de justícia social.

Aposta per la gestió i reducció de la demanda

El juny de 2023, vam entregar al president de la Generalitat, conseller d’Acció Climàtica i director de l’Agència Catalana de l’Aigua un document amb 43 propostes concretes per a fer front a la sequera i protegir l’aigua com a bé públic, bé comú i dret humà.

Les organitzacions impulsores de la campanya D’on no n’hi ha, no en raja, demanem canviar el paradigma actual de la gestió de l’aigua basat a subministrar aigua a tots els sectors que la demanden, com si fos infinita, i apostar de forma decidida per una reducció progressiva començant pels sectors que més en consumeixen.

En què estem implicades?