Emergència per sequera: Més de 30 organitzacions demanem un canvi de model estructural a la III Cimera Social de l’Aigua

Assenyalem la falta de valentia del Govern i Ajuntaments amb els grans consumidors, mentre es redueix a més de la meitat els cabals mínims circulants dels rius.

Demanem iniciar un debat públic de país per abordar la reducció de la demanda d’aigua i el canvi de model econòmic, atès que les sequeres seran cada cop més recurrents pels efectes del Canvi Climàtic.

A les portes de l’emergència per sequera, 70 persones de 35 organitzacions socials, ecologistes, universitats i centres d’investigació, moviment veïnal i operadors públics ens trobem a la III Cimera Social de l’Aigua, celebrada a Arbúcies, per fer front a la situació crítica que pateix Catalunya.

Les organitzacions participants de la Cimera Social de l’Aigua liderem des de setembre la campanya d’On no n’hi ha, no en raja, amb l’objectiu de denunciar els interessos en la gestió de l’aigua i coordinar accions. La Cimera servirà per posar en comú l’estratègia de les organitzacions.

Mesures en emergència: denunciem opacitat, laxitud amb els grans consumidors d’aigua i greus impactes sobre els rius

Durant les diferents fases del Pla Especial per Sequera (PES) s’estableixen diferents restriccions per als grans consumidors d’aigua. Aquests són activitats tals com l’agricultura, ramaderia i indústria amb un consum de més de 7.000 m³/any i amb concessió atorgada per l’Agència Catalana de l’Aigua. Denunciem que el Govern no publica les dades de consum dels grans consumidors ni cap dada que confirmi l’eficiència de les restriccions i l’estalvi aconseguit. Aquesta falta de transparència genera desconfiança amb la gestió que està fent el Govern de la sequera.

Els col·lectius celebrem la moratòria a noves activitats econòmiques que facin un ús intensiu d’aigua, però considerem que arriba tard i és insuficient per estalviar aigua, ja que només s’aplicarà en fase d’emergència. Considerem que el Govern posa els interessos econòmics de determinats sectors en detriment dels objectius de preservació dels rius i els ecosistemes. A més, veiem amb preocupació que la restricció addicional més severa sigui la reducció a més de la meitat dels cabals mínims circulants del Ter, Llobregat i Muga, mentre no s’endureixen les restriccions als grans consumidors.

Assenyalem la mala gestió com a causa principal

La comunitat científica ha alertat durant anys sobre els canvis en el règim de precipitacions, l’augment de les sequeres i la disminució de la disponibilitat d’aigua. Així i tot, els successius governs de la Generalitat han optat per continuar promovent un model econòmic basat en l’augment del turisme i l’exportació de carn i fruita, que asseca i contamina les masses d’aigua disponibles.

Així mateix, els Ajuntaments també tenen una gran responsabilitat per no exercir les seves competències en matèria d’aigua, tal i com ha quedat palès amb el problema de les fuites, la polèmica amb les pistes de gel, la manca de control del consum domèstic i urbà i les campanyes d’estalvi inexistents, entre d’altres. Recordem que 1 de cada 4 Ajuntaments encara no té a punt els Plans Municipals per Sequera, que són obligatoris per llei.

Mesures estructurals per reduir la demanda d’aigua i prevenir crisis com l’actual

Som crítics amb la confiança excessiva que el Govern diposita en la dessalinització i regeneració, especialment si no s’acompanya d’una reducció del consum global d’aigua. Genera una falsa sensació de disponibilitat, que eclipsa la necessitat de mesures estructurals que apostin per la reducció progressiva de la demanda d’aigua, començant pels sectors que més en consumeixen.

Abans de posar en marxa infraestructures costoses amb un alt consum elèctric, cal abordar la reducció de la demanda d’aigua i restaurar els aqüífers contaminats. Apostar únicament per noves infraestructures encarirà el preu de l’aigua i no resoldrà el problema crònic de contaminació d’aqüífers. De fet, la tarifa d’Aigües Ter-Llobregat ja s’ha incrementat un 30% a conseqüència de tenir la dessalinitzadora del Prat a màxim rendiment. Cal tenir en compte que més de la meitat dels aqüífers de Catalunya estan contaminats principalment pels nitrats provinents de les macrogranges, restringint així la possibilitat d’utilitzar aquestes fonts d’aigua en temps de sequera.

Demanem un debat de país públic i participat que decideixi quin model econòmic volem en funció de l’aigua disponible. Ara mateix queda palès que la prioritat és abastir d’aigua als interessos econòmics, però els col·lectius volem decidir també el futur del país.

El juny de 2023, vam entregar al president de la Generalitat, conseller d’Acció Climàtica i director de l’Agència Catalana de l’Aigua un document amb 43 propostes concretes per a fer front a la sequera i protegir l’aigua com a bé públic, bé comú i dret humà.

Omplir el Siurana amb aigua de l’Ebre és un transvasament encobert al Camp de Tarragona

Aquesta setmana, el Govern anunciava el projecte per portar aigua de l’Ebre al Priorat fins l’embassament del Siurana, amb el suposat objectiu d’omplir aquest embassament per tenir aigua per fer reg de suport de la vinya i olivera autòctona. Actualment, des de l’embassament del Siurana surt el transvasament al pantà de Riudecanyes, que abasteix Reus i el conreu d’avellana al Camp de Tarragona. Aquest transvasament és el que seca la conca del Siurana i fa que no disposi d’aigua per als conreus propis.

Les organitzacions del territori afectat fa dècades que denuncien aquest espoli cap al Camp de Tarragona i Reus que ha condicionat el desenvolupament de la comarca durant moltes dècades. Demanem la retirada immediata del transvasament del Siurana a Riudecanyes i posar en marxa la regeneració d’aigua de la depuradora de Reus. Així, el Priorat tindrà recursos propis suficients, i no serà necessària una infraestructura d’elevació des de l’Ebre amb una elevada despesa econòmica en la construcció i despesa energètica per l’elevació contínua d’aigua fins a l’embassament de Siurana.

De fet, el GEPEC ha iniciat accions legals per tal de retornar l’aigua del Siurana a la seva conca. Tal i com denuncia la Plataforma en Defensa de l’Ebre, aquest projecte si no s’atura servirà per a blindar i promocionar el transvasament actual cap a Reus, i suplir la mancança del Siurana amb aigua de l’Ebre”. És un error greu situar els transvasaments a l’agenda política del Govern.

L’espectacle ‘Be Water’ va posar de manifest la importància de l’aigua i el seu ús responsable a Barberà del Vallès

El passat diumenge 14 de gener del 2024 vam iniciar la campanya Som Aigua a Barberà del Vallès que inclourà diferents accions impulsades per Enginyeria Sense Fronteres (ESF) i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i es treballaran conjuntament amb l’Ajuntament de Barberà del Vallès i l’empresa municipal del servei d’aigües de Barberà, SABEMSA, que opera des de l’any 2018.

Aquesta campanya també es posarà en marxa a altres municipis durant aquest any 2024 i té l’objectiu d’informar i sensibilitzar a la població sobre la importància de l’aigua i el paper de les administracions públiques locals en garantir l’accés als serveis bàsics. També la importància de la cooperació municipal en l’assoliment del dret humà a l’aigua i al sanejament a nivell global.

La campanya va iniciar amb l’espectacle Be Water on van assistir més de 100 persones i les famílies del poble van poder gaudir d’una actuació que va posar en relleu la problemàtica de l’accés a l’aigua en molts indrets del món, a través d’un hipotètic viatge a un futur distòpic en el qual l’aigua és la moneda de canvi.

La companya d’Enginyeria Sense Fronters, Aura Vidal, i la Laura Guiteras, actriu i directora de l’espectacle Be Water, van ser entrevistades a Ràdio Barberà on ens van poder explicar la sinòpsi de l’obra i la importància d’apropar a la ciutadania temes tan complexos com la crisi mundial de l’aigua i la gestió de l’aigua, especialment en la situació d’emergència climàtica global i d’escassetat hídrica que està vivint Catalunya actualment: https://www.radiobarbera.cat/programs/bon-dia-barbera/radiobarbera_podcast_2195?s=2837&ref=tw

La campanya Som Aigua a Barberà del Vallès compta amb el finançament de la Diputació de Barcelona.

Més informació de l’acte: Nota de premsa publicada per l’Ajuntament de Barberà del Vallès

El 2024 els moviments per la justícia de l’aigua ens reunirem a Bali al Fòrum dels Pobles per l’Aigua per desafiar el poder corporatiu de la l’aigua del Fòrum Mundial de l’Aigua

Del 18 al 24 de maig del 2024 tindrà lloc el 10è Fòrum Mundial de l’Aigua (FMA), World Water Forum (WWF), a Bali (Indonèsia). Aquest esdeveniment triennal, convocat pel Consell Mundial de l’Aigua (CMA), i de caràcter corporatiu, aplega polítics, organismes públics, acadèmics, organitzacions de la societat civil, institucions multilaterals i el sector privat per abordar els reptes mundials de l’aigua. Denominat com un espai de governança multilateral de l’aigua, el FMA està dominat pels països donants del Nord, les Institucions Financeres Internacionals (IFI) i algunes de les empreses multinacionals més grans del món. Aquests actors busquen pressionar els governs a tots els nivells, especialment els del Sud global, perquè privatitzin els sistemes d’aigua i sanejament i desenvolupin solucions basades en el mercat per fer front a la intensificació de les crisis mundials de l’aigua, com la sequera, l’escassetat i els desastres climàtics, el 90% dels quals estan relacionats amb l’aigua.

Tot i això, la realitat ens mostra de manera molt clara que la reestructuració del sector de l’aigua basada en el mercat agreuja molts dels problemes urgents que, segons diuen, es pretenen resoldre. Aquestes reformes augmenten els costos de la vida i pressupostos públics, alhora que faciliten l’accés a les indústries que consumeixen molta aigua i la contaminen. De fet, l’agenda del FMA amenaça el control democràtic de l’aigua i l’accés equitatiu dels petits agricultors, les comunitats rurals i altres poblacions marginades i vulnerables. Aquestes amenaces cada vegada són més nefastes en el context d’un món que lluita per sortir del devastador impacte de la pandèmia del Covid-19 enmig del caos climàtic, la crisi econòmica i la proliferació de conflictes.

Tot i els riscos catastròfics que comporta aquesta agenda, especialment per a les persones més vulnerables, les veus de les quals continuen sent ignorades i marginades als espais de governança mundial de l’aigua, el FMA ofereix en canvi una plataforma als especuladors de l’aigua més rics i poderosos del món. Però les defensores de l’aigua i les comunitats en primera línia no ens silenciem i denunciem aquest esdeveniment.

Els moviments per la justícia de l’aigua de tot el món ens reunirem el 2024 al Fòrum dels Pobles per l’Aigua, Peoples Water Forum (PWF), a Bali, Indonèsia, del 21 al 23 de maig, per desafiar el poder corporatiu que vol fer-se amb la governança mundial de l’aigua a el FMA, seguir consolidant la xarxa mundial de moviments per la justícia de l’aigua i defensar alternatives públiques i comunitàries a l’aigua que puguin fer realitat la justícia de l’aigua per a tots i totes.

Com a ESF participem del moviment internacional per la justícia de l’aigua des dels seus inicis amb les organitzacions dels Fòrums Alternatius Mundials de l’Aigua, l’espai en contraposició al FMA. A l’últim Fòrum Alternatiu Mundial de l’Aigua celebrat el 2022 a Dakar (Senegal), vam decidir constituir-nos com a Fòrum dels Pobles de l’Aigua, entenent que ja no som un espai alternatiu sinó l’espai legitimat i des d’on es volen aportar solucions reals basades en l’interès públic i comunitari a les crisis mundials de l’aigua.

Aviat publicarem més informació sobre el PWF 2024!