Més de 20 organitzacions socials i ambientals denunciem els interessos en la gestió de la sequera i iniciem la campanya “D’on no n’hi ha, no en raja”
Les organitzacions alertem de la greu situació d’escassetat que pateix Catalunya i denunciem la manca de voluntat del Govern per a gestionar i reduir la demanda.
En el marc de la II Cimera Social per la Sequera, les organitzacions d’arreu del territori hem posat en comú les diferents problemàtiques socials i ambientals i hem consensuat una estratègia per influir en el debat polític i sensibilitzar la població.
Més de 20 organitzacions ens hem trobat a la II Cimera Social per la Sequera, celebrada a Amposta, amb l’objectiu de denunciar la manca de compromís del Govern amb el context d’escassetat que vivim i iniciem a una campanya per a denunciar els interessos econòmics que assequen la poca aigua que resta a Catalunya.
Denunciem que l’estratègia del Govern obvia les evidències científiques i les prediccions de disminució de la disponibilitat d’aigua. En aquest sentit, considerem que al curt termini el Govern resa al cel perquè plogui. Al mitjà i llarg termini, s’enfoca en la producció de més aigua per a suplir una demanda d’aigua creixent, sense atendre els impactes que aquestes infraestructures poden generar sobre el rebut de l’aigua i la biodiversitat, per exemple.
La crisi d’escassetat que patim no només té a veure amb la falta de pluges, sinó també amb la manca de voluntat per a gestionar i reduir la demanda d’aigua i abordar l’arrel del problema que són els interessos de la gran agroindústria, la ramaderia intensiva i el sector turístic.
7 mesos després de l’entrada en excepcionalitat per sequera, projectes com el Hard Rock, l’ampliació de regadius amb canals com el Segarra-Garrigues, les macrogranges de porcs, l’urbanisme expansionista de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el transvasament del Ter per a mantenir el creixement turístic de la Costa Brava segueixen endavant. Denunciem el perill de nous transvasaments, com la interconnexió de xarxes CAT-ATL a través de la desaladora del Foix, que eixugaria encara més el riu Ebre.
Les organitzacions que participem en la II Cimera Social per la Sequera valorem que el Pacte Nacional de l’Aigua previst per al juliol de 2024 és una bona notícia, però la situació d’emergència actual requereix actuacions urgents. Fa dos mesos que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) pot sancionar els municipis que incompleixen les reduccions, i encara no ho ha fet. A més, considerem que la situació actual requereix accions valentes i immediates per a protegir l’aigua per als rius i les persones, i si arribem a l’estat d’emergència al Sistema Ter-Llobregat, caldrà depurar responsabilitats polítiques.
TRET DE SORTIDA A LA CAMPANYA “D’ON NO N’HI HA, NO EN RAJA”
Les organitzacions iniciem una campanya crítica amb la gestió actual de la sequera amb el lema “D’on no n’hi ha, no en raja”, i alertem que la crisi de l’aigua no és només sequera metereològica, sinó que és un una crisi d’escassetat i saqueig d’aigua on els negocis de l’aigua assequen el futur. Tenim l’objectiu de denunciar la mala gestió per part del Govern i els interessos econòmics amb l’aigua, influir en el debat polític sobre la sequera i sensibilitzar a la ciutadania sobre la situació d’escassetat.
En la roda de premsa que s’ha dut a terme, han intervingut portaveus de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Aigua és Vida, Grup de Defensa del Ter, Aigua és Vida Girona i la Coordinadora per la Salvaguarda del Montseny.
Algunes de les entitats que actualment formem part de la campanya i que hem participat en la presentació: Aigua és Vida, Aigua és Vida Girona, Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), Associació de Naturalistes de Girona, Aturem Hard Rock, Càritas Diocesana de Girona, Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases (COAGRET), Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, Ecologistes en Acció de Catalunya, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), Greenpeace, Grup de Defensa del Ter (GDT), Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC- EdC), Llémena Espai Natural, Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica a l’AMB (MAPiD), Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT), Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet i SOS Costa Brava.
Nou curs: Curs Dret Humà a l’Aigua i Sanejament
El curs en línia “Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament” aglutina l’experiència d’Enginyeria Sense Fronteres en el camp de la cooperació en aigua i sanejament durant els més de 26 anys d’experiència. Així, el curs aporta dades sobre la Crisi Mundial de l’Aigua des d’una visió de Justícia Global -analitzant de manera crítica les polítiques neoliberals i extractivistes que la causen- el que va conduir a reconèixer el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament (DHAS) formalment el 2010.
El curs serà impartit en castellà.
Trobareu tota la informació del curs, preus, descomptes i formulari d’inscripció en aquest enllaç.
IX Trobada Nacional d’Aqüeductes Comunitaris de Colòmbia
El 22 de setembre va iniciar la IX Trobada Nacional d’Aqüeductes Comunitaris de Colòmbia, a Popayán, el Cauca. En la jornada inaugural vam poder compartir experiències de defensa de l’aigua i el territori de les organitzacions d’aqüeductes comunitaris amb la participació de companyes internacionals que també van compartir diferents experiències de gestió comunitària, democràtica i participativa.
Va participar la ministra d’habitatge, Catalina Velasco, amb al qual es va poder conversar per a incidir en el reconeixement de la gestió comunitària de l’aigua que realitzen les comunitats organitzades i la gestió ambiental a través del maneig i protecció de les conques hidrogràfiques que proveeixen la població.
Compartim les impressions de Javier Márquez de l’organització ecològica i cultural Penca de Sábila, de Medellín, Colòmbia, i forma la Plataforma d’Acords de Cooperació Público Comunitaris de les Amèriques (PAPC), Gabriella Lasso de la Xarxa d’Aqüeducte Comunitaris de Nariño de Colòmbia i de la Minga Mocondino i Magdalena Morgan de la Unió Comunal Cuenca del riu Petorca i Cooperativa d’Aigua potable de Ferro Vell, Xile.
Ver esta publicación en Instagram
Durant la segona jornada de la IX Trobada Nacional d’Aqüeductes Comunitaris de Colòmbia vam compartir estratègies d’incidència i de visibilització de la xarxa. També es va debatre sobre el procés de construcció col·lectiva del projecte de llei que reconegui els aqüeductes comunitaris a Colòmbia com a gestors i que garantitzi els projectes de protecció del dret a la gestió comunitària.
Vam poder a més intercanviar experiències tecnològiques, polítiques, ambientals i organitzatives!
Les companyes Daniela Ruiz Grisales de la Federació d’Organitzacions Gestores Comunitàries de l’Aigua, Vall del Cauca (FECOSER) i Yanis Stefania Ordóñez Martínez, de l’Aqüeducte Comunitari Corregiment La Leonera Cali i FECOSER, ens compten les seves propostes!
Ver esta publicación en Instagram
La IX Trobada Nacional d’Aqüeductes Comunitaris de Colòmbia va concloure amb una visita a l’Aqüeducte Comunitari dels Cedres, en el municipi de Sotará (Vall del Cauca, Colòmbia). Durant el dia va haver-hi un intresante espai on es van compartir diferents realitats d’escassetat de l’aigua en diferents territoris com Petorca (Xile), Montevideo (l’Uruguai) i Catalunya.
Siroldres Gomez que ens parla de la importància de la conversa de l’aigua i del territori i tenir una bona regulació hídrica de les conques hidrogràfiques. Vam poder conversar amb Juan Campo, administrador de l’aqüeducte, el qual ens compta la seva experiència organitzativa i a quanta població proveeix l’aqüeducte. Finalment el company Olmedo Tàpies, de la Plataforma d’Acords Publico Comunitaris de les Americas (PAPC) i del sindicat Sintracavalle, ens comenta la importància de l’intercanvi de sabers entre gestors publico-comunitaris (PUPs).
Ver esta publicación en Instagram
Trobada “Horizontes de la Gestión Pública y Comunitaria del Agua”
Trobada internacional de moviments i organitzacions que treballem per una gestió pública i comunitària de l’aigua.
Del 25 al 27 de setembre, tindrà lloc la trobada “Horizontes de la Gestión Pública y Comunitaria del Agua” a Popayán, valle del Cauca (Colombia), organitzada per la Plataforma de Alianzas Comunitarias de las Américas (PAPC).
Els moviments internacionals per la justícia de l’aigua, amb el temps, hem après que no n’hi ha prou amb la defensa de la gestió pública de l’aigua i el retorn dels serveis a mans públiques, sinó que ha d’anar acompanyat de democratització i millora dels serveis públics per enfortir les alternatives democràtiques que gestiones els ecosistemes i servei de l’aigua, bàsica per a la vida i un dret humà, i no una mercaderia. En aquest procés, una gran varietat de lluites i organitzacions en defensa de l’aigua, les quals inclouen comunitats rurals, camperoles i indígenes, s’ha dedicat a ampliar, revitalitzar i expandir l’abast dels moviments de l’aigua.
La trobada Horizontes es presenta com una oportunitat per facilitar el diàleg entre moviments i organitzacions que històricament s’han centrat en la dimensió de la gestió pública i democràtica de l’aigua i les xarxes i comunitats que construeixen i defensen la gestió comunitària a la seva vida quotidiana.
Des dels diferents projectes i campanyes d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF) treballem en la promoció i defensa a l’accés i subministrament de l’aigua com a bé comú i com a dret fonamental. La defensa i treball per garantir aquest dret es realitza des de fa anys conjuntament amb plataformes locals i internacionals tals com Aigua és Vida (AéV), les “Juntas de Agua” d’Equador, les “Juntas de Agua” de El Salvador que s’articulen en la taula territorial del “Foro del Agua” a nivell nacional, els comitès comunitaris de l’aigua de Moçambic, l’European Water Movement (EWM), la Plataforma de Acuerdos Público Comunitarios de las Américas (PAPC) i el Peoples Water Forum (PWF).
A partir de les alternatives que s’han anat construïnt conjuntament per garantir el Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament a nivell global, tals com les remunicipalitzacions, els partenariats entre entitats públiques (PUPs), les aliances público-comunitàries entre les pròpies organitzacions comunitàries i les organitzacions social i altres alternatives de participació i democràcia, els últims anys es poden observar molts avenços i aprenentatges conjunts.
Així doncs, amb l’objectiu de seguir avançant, compartirem els impactes de les diferents polítiques públiques, iniciatives legislatives ciutadanes i els assoliments constitucionals, els quals mereixen un anàlisi comparatiu i un intercanvi que nodreixi les alternatives construïdes.
Es comptarà amb la participació de defensors i defensores de l’Equador i El Salvador, entre d’altres territoris, que compartiràn la seva experiència de treball en el marc de la gestió comunitària de l’aigua i els avenços que hi ha hagut els últims anys per aconseguir que es reconegui el rol que tenen per enfortir els espais participatius que promouen la defensa drets socials i ambientals.
La presència d’ESF té el propòsit de fomentar la gestió pública i comunitària de l’aigua a través de l’enfortiment de les juntes d’aigua per la seva articulació i incidència davant de projectes i polítiques públiques privatitzadores, amb els projectes que portem a terme a El Salvador, Equador, Moçambic i a Catalunya, mitjançant la campanya “Aigua, un dret i no una mercaderia”. La participació d’ESF suposarà un important recolzament al procés d’incidència de la “Red Nacional de Acueductos Comunitarios de Colombia”, la cual actualmente està portant a terme un projecte de llei de reconeixement de la gestió comunitària de l’aigua al Congrés colombià, pel que es pretén enfortir llaços entre els processos organitzatius de la gestió comunitària de l’aigua a Llatinoamèrica i al món.
A continuació el programa de la trobada:
Dilluns 25 de setembre
- Instalación del encuentro
- Participan: representantes de todas las regiones y organizaciones presentes (Europa, América, Africa, Colombia).
- Facilitan: Oscar Olivera (Fundación Abril, Bolivia), Juan Pablo Paz (Universidad del Cauca, Colombia), Lina Mondragón (Corporación Penca de Sábila, Colombia).
- Bloque 1. Problemas, luchas y alternativas
- Participan: Athenais Georges (Movimiento Europeo de Agua, Alemania), Faeza Meyer (Colectivo Africano Para los Bienes Comunes del Agua, Red Africana para la Justicia del Agua, AWJN, Sudáfrica), Javier Marquez (Corporación Penca de Sábila, Colombia).
- Facilita: Alexandra Gutierrez (Red Nacional de Acueductos de Colombia).
- Bloque 2. Problemas, luchas y alternativas
- Participan: Kellis Perez (ACUA, El Salvador), Adriana Marquisio (PAPC, Uruguay), Edson Aparecido (Observatório Nacional dos Direitos à Água e ao Saneamento, ONDAS, Brasil).
- Facilita: Andreiev Pinzon (ENDA, Colombia).
- Perspectiva feminista en los movimientos por la defensa del agua
- Encuentro 1: ¿Qué espacialidad crea un cuerpo que deviene territorio? Mujeres y perspectiva feminista en el movimiento por la defensa del agua.
- Encuentro 2: Romper el pacto patriarcal, masculinidades críticas en el movimiento por la defensa del agua.
Facilita: Corporación Penca de Sábila.
Dimarts 26 de setembre
- Entrega certificado de Universidades Azules: Universidade Católica do Paraná (PUCPR)
- A cargo de Dinesh Suna (CA Suiza), Javier Marquez (CA Latin América) y Meera Karunananthan (Proyecto Planeta Azul, Canadá) a Elias Wolf (UA Brazil).
- Macropolíticas del agua: financiarización, economías del agua.
- Presentan: Meera Karunananthan e Adrian Murray (Proyecto Planeta Azul, BPP, Canada), Rachel Woods (Carleton University, Canada).
- Panel: Amenazas a la gestión pública del agua
- Participan: Aura Vidal (Ingeniería Sin Fronteras, Cataluña), Margarita Lopez (SINTRACUAVALLE, Colombia), Ricardo Moretti (Observatório Nacional dos Direitos à Água e ao Saneamento, ONDAS, Brasil), Adriana Marquisio (PAPC, Uruguay), Leonard Shang-Quartey (AWJN).
- Facilita: Meera Karunananthan (BPP, Canadá).
- Panel: Amenazas a la gestión comunitaria del agua
- Participan: Gloria Cruz (Red Nacional de Juntas de Agua, El Salvador), Alfonso Puente (Red de Organizaciones Comunitarias Sociales y Comunitarias de Agua del Ecuador, ROSGAE, Ecuador), Daniela Ruiz (Red Nacional de Acueductos Comunitarios, Colombia), Martina Choquehuayta (Asociacion de mujeres artesanas tejiendo esperanza Las Kollawas de Chalhuanca, Perú), Barbara Cabrera/Margherita Tezza (Sindicato Agrario Villa Flor de Pucara, Bolivia), Magdalena Morgan (Unión Comunal Cuenca Río Petorca y Cooperativa de agua potable de Hierro Viejo, Chile).
- Facilita: Juan Pablo Paz (Universidad del Cauca, Colombia).
Dimecre 27 de Setembre
- Panel: Acuerdos Públicos Comunitarios
- Participan: Andrés Gómez (SINTRACUAVALLE, Colombia), Freddy Peralta/Stefano Archidiacono (Fundación Abril, Bolivia), Lucía Galvis (ADACA, Colombia).
- Facilita: Samuel Ventura (Acua, El Salvador).
- Panel: Remunicipalización, el retorno a lo público
- Participan: Aura Vidal, ingenieria Sin Fronteras (Cataluña), Gabriel Rodriguez (Proyecto de Alternativas Públicas del TNI, Bolivia), Narcilo Rocero (Comité por la Defensa del Agua y la Vida de Buenaventura, Colombia).
- Facilita: Margherita Tezza (PAPC, Italia).
- Panel: Iniciativas legislativas ciudadanas
- Participan: Rosa Esther Peña (Agua para Todxs, México), Luisa Fernanda Sánchez (Red Nacional de Acueductos Comunitarios, Colombia), Samuel Ventura (Foro del Agua, El Salvador), Renato di Nicola (Foro Italiano del Agua, Italia), Mónica Shiguango (Asociación de Juntas de Agua y Saneamiento La Belleza, Ecuador).
- Facilita: Adriana Marquisio (PAPC, Uruguay).
- Panel: Comunidades Azules
- Participan: Marcela Olivera (Proyecto Planeta Azul, BPP, Bolivia ), Dinesh Suna (Red Ecuménica del Agua, EWN, Suiza), Javier Marquez (Corporación Penca de Sábila, Colombia), Stefano Archidiacono (CeVI, Italia).
- Facilita: Lina Mondragón (PAPC, Colombia)
- El Foro de los Pueblos por el Agua
- Facilitan y presentan: Meera Karunananthan (Proyecto Planeta Azul) y Dinesh Suna (Red Ecuménica del Agua).
Actualització 03/10/2023
Un cop finalitzada la trobada us compartim els vídeos de les impressions de les participants al nostre Instagram:
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Ver esta publicación en Instagram
Aquesta trobada s’ha realitzat amb el recolzament de la Diputació de Barcelona.
Ens sumem a la celebració del 10è aniversari de la Xse
Aquest 2023 la Xarxa per la sobirania energètica (Xse) fan 10 anys de vida i volem celebrar-ho amb totes vosaltres amb una festa a la Nau Bostik (Barcelona) el 7 d’octubre!
Durant aquests 10 anys, Enginyeria Sense Fronteres i la resta d’entitats que formem part de la Xse, hem proposat un model energètic que posi a les persones i al territori en el centre. Ens hem enxarxat amb plataformes d’arreu de Catalunya i hem donat a conèixer les seves lluites amb els Volts, hem aportat les nostres idees en l’àmbit de l’energia amb les nostres Propostes Municipalistes… I tot això ha estat possible gràcies a l’aportació i dedicació de totes les persones que han caminat al nostre costat.
Inscriu-te ja a l’esdeveniment! (Data límit d’inscripció: diumenge 24/09/23, ens agradaria fer una previsió de quantes serem per poder organitzar una millor logística perquè totes gaudim de la festa).
Programa
11:00h – Benvinguda
11:30h – Taula Rodona. Amb Aturem el Fracking, End Fossil, Som Energia i la Xarxa per la Sobirania energètica
13:30h – Vermut + projecció del documental “1r Volt Oligotòxic, el documental”
14:30h – Dinar popular amb opció vegana
16:00h – Bingo Musical
17:30h – Concert amb Birch
19:00h – DJ set
Recorda, pots convidar a totes aquelles persones que consideris! Volem que sigui un espai obert i acollidor, on totes les que lluitem per canviar el model energètic ens trobem i celebrem juntes aquests 10 anys de lluita.
Nou curs: Feminismes africans
Des de l’àrea de formació d’ESF presentem el nou curs “Feminismes africans” on introduirem a l’alumnat participant en el pluralisme, en el pensament i l’acció feministes, a partir de l’acostament als feminismes africans i comprendrem els mecanismes i concepcions culturals que alimenten la capacitat agent de les dones africanes, en el continent i en contextos transnacionals.
El curs es focalitza en els “feminismes africans”, denominació polèmica fins i tot entre els seus propis seguidors i seguidores, però que vol reflectir l’arrelament en l’experiència africana, és a dir, en les cultures africanes, d’accions, concepcions del món i formes de vida social vinculables al concepte de feminisme, tal com sol ser entès. El plural indica que no existeix una teoria ni un moviment unificat, però sí un àmbit compartit. Preferim l’expressió “feminismes africans” al terme compost, “afrofeminismes”, més econòmic lingüísticament i encunyat en la diàspora. I tal vegada sobretot en la diàspora més o menys “desconnectada”, al·ludint sovint als anomenats “feminismes negres” que afegeixen la raça als factors d’explotació reconeguts habitualment en un enfocament interseccional, i que més que qüestionar l’eix del feminisme que podríem cridar mainstream, pretenen depurar-lo i fer-ho realment universal. Enfront d’aquesta visió aglutinadora des de l’experiència de les dones individuals en les societats occidentals, o en els àmbits fortament globalitzats, els feminismes africans enriqueixen i desafien alhora al moviment feminista. Ho fan introduint la diversitat col·lectiva, des de l’afiliació de les dones a subjectes de dret comunitaris que també inclouen homes, reivindicant una singularitat que no nega, però tampoc es plega a la universalitat.
El curs serà impartit en castellà.
Trobareu tota la informació del curs, preus, descomptes i formulari d’inscripció en aquest enllaç.
Rius de resistència
Aigua per a la vida, no una mercadería
Presentem l’informe “Rius de resistènca”, amb el qual pretenem reflexar l’estat actual del moviment internacional per la justícia de l’aigua. Aquest sorgeix en un moment on les crisis hídriques estàn en augment a molts territoris, les quals ja constitueixen una crisi mundial.
L’informe té per objectiu enfortir les lluites a favor de la gestió pública i comunitària de l’aigua i es basa en les discussions de la conferència “El nostre futur és públic” a Santiago de Xile, el 2022, i forma part de la resposta crítica del moviment i les reflexions sobre la Conferència de l’Aigua de les Nacions Unides del 2023.
L’informe “Rius de resistènca” reflecteix les opinions de les defensores, activistes i investigadores de l’aigua presents a la conferència a Santiago de Xile, i al llarg del document s’inclouen cites de les seves intervencions. És una publicació conjunta de Transnational Institute (TNI), la Plataforma de Acuerdos Público Comunitários de las Américas (PAPC), l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF), el Blue Planet Project (BPP) i la Corporación Ecològica y Cultural Penca de Sábila.
Arrel de les lluites per revertir la privatització de l’aigua, com va iniciar la ciutadania de Cochabamba el 2000, i de les modificacions legislatives d’alguns països per protegir l’aigua de la privatització, com va fer Uruguai el 2004, moviments globals ens unim en diferents espais per construir un moviment global de justícia de l’aigua i compartir experiències, solidaritzar-nos entre nosaltres i lluitar per tot el planeta. Una clara victòria va ser quan el juliol de 2010 el moviment per l’aigua vam aconseguir que les Nacions Unides (ONU) aprovessin la resolució que reconeix el dret humà a l’aigua i el sanejament.
Els últims anys observem una onada de remunicipalitzacions dels serveis d’aigua en molts països, retornant el subministrament i el sanejament al control públic. Catalunya n’és un gran exemple, on ja son 36 municipis els que han recuperat la gestió pública de l’aigua des del 2010.
Amb el temps, el moviment per l’aigua hem aprés que no n’hi havia prou amb defensar l’aigua pública i tornar els serveis a mans públiques, ara també comencem a centrar-nos en democratitzar i millorar els serveis públics d’aigua.
Avui dia, el desenvolupament econòmic extractivista i el canvi climàtic amenacen els sistemes d’aigua del món i milers de milions de persones romanen sense accés a aigua potable i sanejament segurs. Alhora, també observem una intensificació de la captació per part de les empreses privades de la governança de l’aigua, així com les noves formes de privatització i financerització, com ho demostra la Conferència de l’Aigua de l’ONU, celebrada al març de 2023 a Nova York. Davant d’aquesta situació, el moviment global per la justícia de l’aigua continuem organitzant-nos davant aquestes amenaces i lluitant contra les creixents desigualtats socioeconòmiques que restringeixen l’accés a l’aigua per raó de gènere, raça i classe, entre altres formes d’opressió.
L’informe en català: https://bit.ly/Rius-de-resistencia
Informe en castellà: https://www.tni.org/en/publication/rivers-of-resistance?translation=es
Informe en anglès: https://www.tni.org/en/publication/rivers-of-resistance
Milions de persones a tot el món s’enfronten a la pobresa energètica i a factures d’energia disparades. Es tracta d’un moment crucial per a la transició cap a un sistema públic d’energia basat en la justícia, la solidaritat i la democràcia. És hora d’unir-nos globalment per a anteposar la cura de les persones i del nostre planeta al lucre.
Tenim per davant grans reptes socials i tecnològics. Existeixen també falses solucions a la crisi climàtica que reprodueixen patrons capitalistes colonials.
En última instància, podem triar entre dues transicions energètiques: colonialisme verd o democràcia energètica sustentada en la propietat pública. Aquesta última implica un canvi fonamental en la forma en la qual entenem, valorem, consumim i gestionem l’energia, més enllà del seu cost econòmic.
Necessitem alinear de nou les nostres economies amb els nostres sistemes naturals. Des dels col·lectius locals fins a les transformacions regionals, nacionals i internacionals: la Democràcia Energètica és la solució.
Com portarem això avanci? Les solucions al subministrament energètic han d’acordar-se col·lectivament, amb les comunitats afectades en el centre de la presa de decisions.
Amb aquesta Declaració col·lectiva sobre la Democràcia Energètica pretenem enfortir, ampliar i unificar els nombrosos moviments i actors socials compromesos amb la justícia energètica i mediambiental a tot el món.
Uneix-te al moviment global i signatura la Declaració a https://energydemocracydeclaration.org/
Descàrrega la Declaració completa en format PDF aquí (en castellà)
Penes d’1 any i 8 mesos de presó per als directius de DPS Consulting i de 6 mesos de presó per a la treballadora que va fer la trucada
La Magistrada considera acreditat un sistema institucionalitzat de pressió i intimidació per part de l’empresa, que encara treballa amb Endesa
Gairebé set mesos després del judici, per fi tenim la sentència del cas d’assetjament de la Yolanda per part dels cobradors d’Endesa. La Magistrada del Jutjat Penal núm. 18 de Barcelona ha condemnat dos dels màxims responsables, Ricard Parés (administrador) i Giorgia de la Mata (directora general), i una de les treballadores de l’empresa DPS Consulting, per una trucada en la qual es van fer passar per personal judicial per cobrar un deute d’Endesa. Les penes han estat d’1 any i 8 mesos de presó per als directius i de 6 mesos per a la treballadora, els tres per un delicte de coaccions.
La sentència considera provat el contingut de la trucada i l’existència d’un modus operandi “ideat i impulsat” pels directius de l’empresa i executat pels seus treballadors, a través del qual es va coaccionar la Yolanda perquè pagués en menys d’una setmana un suposat deute amb Endesa. Per a les anomenades “trucades especials”, la Magistrada ha donat validesa al que va declarar la treballadora el dia del judici: que existia un guió preestablert, que les trucades es feien des de mòbils amb número ocult als quals es canviava la targeta SIM cada sis mesos i que no es guardava registre d’aquestes trucades.
La sentència confirma el que ja sabíem: els cobradors d’Endesa duen a terme pràctiques èticament reprovables i, com també ha quedat demostrat, en molts casos també delictives. Empreses de recobrament com DPS Consulting es dediquen a fer la vida impossible a persones vulnerabilitzades que ja tenen prou amb no poder veure garantit el seu dret d’accés als subministraments bàsics i no poder pagar les seves factures. Per aquest motiu, exigim que, un cop demostrada l’existència d’un sistema institucionalitzat d’intimidació per part d’aquesta firma, Endesa cessi la seva relació amb una empresa amb pràctiques mafioses i que, a mé, deixi de cedir a tercers la gestió del deute de llars vulnerabilitzades.
La Magistrada ha absolt els tres acusats i DPS dels delictes d’estafa en grau de temptativa i d’usurpació de funcions públiques, però les penes imposades als dos directius són prou significatives per la seva condició d’advocats i per la seva major responsabilitat en els fets, ideant un sistema complex per intimidar famílies vulnerabilitzades. Malgrat això, al llarg dels propers dies estudiarem la conveniència de presentar un recurs d’apel·lació per aconseguir la condemna de l’empresa com a entitat jurídica.
Després de més de tres anys de lluita als carrers i als jutjats avui podem anunciar una gran victòria de l’APE: s’ha acabat la impunitat dels que es pensen que tot s’hi val per fer-se més rics a costa de les necessitats bàsiques de la gent. Tal com va expressar la Yolanda el dia del judici, lluitarem perquè aquest judici serveixi perquè ningú més passi pel que ella va haver de passar. Perquè com demostra aquesta nova victòria, quan ens unim per defensar els nostres drets, tenim la capacitat de plantar cara a gegants com Endesa.
En què estem implicades?
