El joc “Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem” haurà de trobar una altra manera de fer-se realitat

Malgrat no haver arribat a l’objectiu mínim en la campanya de micromecenatge, aprofitarem tot el suport rebut per fer possible el primer joc sobre la crisi climàtica d’una forma alternativa

El passat 17 d’abril, Enginyeria Sense Fronteres vam engegar una campanya de micromecenatge de la mà de Goteo, per tal de finançar el primer joc de taula sobre la crisi climàtica. El joc “Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem” té l’objectiu de conscienciar i sensibilitzar a la població i esdevingui un referent per la cultura climàtica i de Justícia Global en el moviment en defensa del clima, l’àmbit educatiu (tant formal com no formal) i entre totes aquelles a qui ens preocupa la crisi climàtica, ambiental i social.

Malauradament, tot i haver rebut el suport de nombroses organitzacions i prop d’un centenar d’aportacions, no s’ha pogut arribar a la quantia mínima per poder tirar endavant la producció de jocs prevista. Tanmateix, aquesta campanya ens ha servit per donar a conèixer la iniciativa, que ha generat molt interès, i establir contacte amb moltes persones, entitats i centres educatius interessats en adquirir o promocionar tallers amb aquest joc.

Des d’ESF aprofitarem la feina feta i estudiarem la millor via per fer realitat aquest projecte tant necessari, perquè amb el clima ens la juguem!

Feminització del sector energètic

Iniciem un projecte finançat per la UE per invertir la infrarepresentació de les dones al sector energètic.

Una iniciativa pionera destinada a abordar la infrarepresentació de les dones al sector de l’energia ha començat amb l’exitosa reunió de llançament del projecte “Empoderament de les dones infrarepresentades al sector de l’energia”. Aquest projecte, finançat per la Unió Europea, reuneix quatre organitzacions dedicades a la justícia ambiental i de gènere: DOOR (Društvo za oblikovanje održivog razvoja), ESF (Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres), Focus (Associació per al Desenvolupament Sostenible) i WECF (Les dones es comprometen per un futur comú).

La reunió inaugural, celebrada a la ciutat de Ljubljana la setmana passada, va servir de moment crucial perquè les sòcies del projecte s’unissin i alineessin els seus esforços cap als objectius d’aquest.

És un fet àmpliament reconegut que les dones continuen estant molt poc representades als espais decisoris, sobretot en àmbits tècnics com el sector energètic. Segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), malgrat constituir el 39% de la mà d’obra mundial, les dones només representen el 16% al sector energètic tradicional, enfrontant-se a una bretxa salarial del 20%. Dades recents també revelen que, tot i passar més temps a casa i utilitzar més tasques relacionades amb els serveis energètics, les dones tenen una participació limitada a la presa de decisions sobre l’energia domèstica i es veuen més afectades per la pobresa energètica. La crisi de COVID-19 va agreujar encara més aquestes desigualtats, ja que les dones van experimentar en grau més alt pèrdues d’ocupació i reduccions d’ingressos, sobretot en sectors precaritzats.

En aquest sentit, el principal objectiu d’aquest projecte pioner és abordar la bretxa de gènere als llocs de gestió i lideratge a tot el sector energètic, amb especial atenció als proveïdors. Mitjançant una exhaustiva anàlisi multinivell i un mapatge de les polítiques i estratègies nacionals, identificarem i comprendrem els principals obstacles que impedeixen el progrés de les dones dins del sector energètic. Aprofitant aquestes dades, el projecte elaborarà recomanacions polítiques adaptades a cada context nacional.

Per garantir l’èxit de l’aplicació d’aquestes recomanacions, es duran a terme una sèrie d’activitats de sensibilització adreçades als responsables de la presa de decisions, la direcció de les empreses energètiques, les institucions d’ensenyament superior i les associacions patronals. Mitjançant el compromís amb aquestes parts interessades, pretenem fomentar un entorn favorable que afavoreixi l’avenç de les dones al sector energètic. En resum, el projecte cerca

• Crear quatre grups nacionals de suport a les dones del sector de l’energia, que tindran com a objectiu oferir suport mutu, tutoria i formació;
• Formar i incloure en xarxes de suport a 200 dones empleades en el sector energètic i fins a 400 alumnes matriculades en estudis tècnics, capacitant-les així per superar la bretxa de gènere i empoderar-se en les seves respectives organitzacions;
• Avaluar les polítiques d’ocupació actuals, les polítiques de matriculació, la situació del mercat laboral i de la mà d’obra, i la posició general de les dones en diverses organitzacions actives al sector de l’energia formular recomanacions polítiques nacionals i de la UE i
• Promocionar solucions polítiques per augmentar la igualtat de gènere al sector de l’energia, el mercat laboral i l’ensenyament superior a escala nacional i de la UE entre 100 parts interessades i responsables de la presa de decisions al sector de l’energia, 100 parts interessades i responsables de la presa de decisions al sector educatiu i 100 parts interessades i responsables de la presa de decisions al mercat laboral.

Les sòcies que participen en aquest projecte reuneixen una gran experiència i coneixements en matèria d’igualtat de gènere, energia sostenible i promoció de polítiques. DOOR, Focus, ESF i WECF estan plenament compromeses a col·laborar estretament entre si i amb les parts interessades a diversos nivells per assolir els ambiciosos objectius del projecte.

Sòcies:

• DOOR, Croàcia
• Associació Focus per al Desenvolupament Sostenible, Eslovènia
• Les dones es comprometen per un futur comú, WECF, Alemanya
• Associació Internacional d’Enginyeria sense Fronteres, ESF, España

Aquest projecte és finançat pel Programa de la Unió Europea: Ciutadans, Igualtat, Drets i Valors (CERV-2022-GE). No obstant això, les opinions i punts de vista expressats són exclusivament els de l’autor o autors i no reflecteixen necessàriament els de la Unió Europea o la Comissió Europea. Ni la Unió Europea ni la Comissió Europea poden ser considerades responsables d’aquestes.

Juntament amb l’OAT vam presentar l’estudi sobre l’aplicació del Dret Humà a l’Aigua a Terrassa

L’OAT vol que es revisi l’estructura tarifària de l’aigua a Terrassa per garantir la sostenibilitat del sistema

Compartim la notícia publicada a terrassadigital.cat:

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa ha presentat l’estudi ‘Anàlisi de la garantia del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament a Terrassa’. Aquest treball l’ha dut a terme Enginyeria Sense Fronteres. L’objectiu ha estat obtenir una radiografia de la situació a la ciutat per poder treballar en les mancances i avançar en l’aplicació plena d’aquest dret.

Pel que fa als comptadors socials, l’estudi destaca que han millorat els requisits però que els informes de bona convivència encara són motiu de denegació i que això pot suposar un tracte discriminatori. També lamenta que la tramitació és massa lenta i proposa estudiar altres vies per garantir l’accés immediat al subministrament.

D’altra banda, el document explica que s’han millorat les condicions d’accés a la tarifa social. Amb tot, es conclou que hi ha poques famílies que en gaudeixin i que cal posar els mecanismes per revertir aquesta situació i fer-ne més difusió. Per simplificar la tramitació del cànon i la tarifa social, i facilitar que arribi als col·lectius vulnerables, es recomana unificar la via d’accés a les dues bonificacions, independentment de l’organisme que les atorga.

El treball destaca que, malgrat l’existència d’aquests ajuts, el 7,8% de les persones abonades al servei tenen una o més factures impagades i que existeix una situació d’endeutament que es va cronificant lentament. Per això, aconsella avaluar i reformular la cobertura dels ajuts d’urgència social.

Finalment, l’anàlisi reclama una millor coordinació de tots els actors implicats per garantir el correcte funcionament de les mesures i polítiques socials. També suggereix revisar l’estructura tarifària per adequar-la a les circumstàncies actuals i garantir tant la sostenibilitat del sistema com el dret d’accés a tota la població, especialment a la més vulnerable.

Aturar els talls de subministraments a escala europea és possible

Organitzacions per la defensa del dret a l’energia impulsen un Manifest en el marc de la reforma del mercat elèctric a la UE

Mentre el Parlament Europeu està treballant en la proposta de la Comissió Europea sobre la revisió del mercat elèctric, 13 organitzacions demanem la prohibició europea dels talls d’energia en un Manifest comú.

Algunes xifres són alarmants: el 2021, més de 35 milions de persones van viure en situació de pobresa energètica i 72 milions de persones estaven per sota del llindar de la pobresa. Quantes persones no podran pagar les seves factures d’energia en els propers mesos i anys i es quedaran sense energia?

Per a moltes afectades dels talls de llum, ja no es tracta de triar entre menjar o escalfar-se, sinó directament viure sense energia: a les fosques, sense àpats, sense poder fer els deures de l’escola, sense nevera, sense possibilitat de carregar el telèfon o altres electrodomèstics. Aquests talls tenen conseqüències nefastes en la salut, el benestar, l’autoestima, la vida professional i familiar i l’educació dels infants.

Moltes organitzacions en lluita contra la pobresa, pel clima, pels drets de les persones consumidores, així com sindicats, demanen a nivell nacional i europeu la prohibició dels talls de subministrament. La revisió del mercat elèctric és una oportunitat única per demostrar que la Unió Europea està compromesa amb la protecció de les persones.

L’energia és una necessitat bàsica, i hem de posar fi als talls. I cal que ho fem generant una eina clara i efectiva. La prohibició dels talls ha de ser expressa i vinculant, i que apliqui per a totes les llars vulnerabilitzades europees. A més, ha d’incloure directrius clares sobre com definir aquesta vulnerabilitat, que no generi desigualtats entre estats membres i protegeixi de forma garantista la totalitat de llars afectades per pobresa energètica.

El dret als serveis bàsics està recollit al Pilar Europeu dels Drets Socials. El dret a l’energia és una reivindicació històrica de moviments socials i ecologistes desde fa dècades, així com una proposta en declaracions com la dels Drets Emergents o de diversos Síndics de Greuges arreu d’Europa. Cal que tothom tingui garantit l’accés a l’energia, ja que és essencial per a la vida, però la seva mercantilització ho impossibilita, ja que posa per davant els beneficis d’uns pocs front a les necessitats més bàsiques del conjunt de la població. És urgent prohibir els talls i blindar aquesta protecció: que sigui clara i es faci complir.

El manifest col.laboratiu és un crit de consens en aquest sentit, on ESF, com a part de la coalició Right to Energy, hem pogut compartir els arguments d’EmpowerMed sobre l’impacte de la pobresa energètica en les dones i la salut, a més de l’experiència de 8 anys d’aplicació de la Llei 24/2015 que l’Aliança contra la Pobresa Energètica explica també en un dels articles. Si ho hem fet a Catalunya, ho podem fer també a la UE. No només perquè és el moment, sinó perquè ningú, arreu, mereix menys.

Enllaç al manifest.

Cimera Social per la Sequera: ampli consens d’arreu del territori per exigir al govern mesures valentes davant la sequera

• La Cimera Social per la Sequera hem arribat a un consens territorial per exigir transparència i accés a la informació en la gestió de la sequera, i avançar l’aplicació d’algunes mesures urgents.

• En aquesta trobada hem acordat propostes a curt, mitjà i llarg termini per a la gestió de la sequera i construir un front comú per posar-les en marxa.

• Demanarem una reunió amb el president de la Generalitat per compartir les propostes i exigir que es posin en marxa de manera immediata.

Aquest matí moviments socials i ambientals, operadors públics, comunitats de regants i instituts de recerca de tot el territori català ens hem trobat a la Cimera Social per la Sequera a Girona per acordar propostes estructurals i urgents per la gestió de la sequera. La convocatòria respon al fracàs de la Cimera del Govern que es va centrar únicament en les sancions.

A la trobada hem participat membres d’Enginyeria Sense Fronteres, Aigua és Vida, Aigua és Vida Girona, Plataforma en Defensa de l’Ebre, Associació de Municipis per l’Aigua Pública, Càritas, Associació de Naturalistes de Girona, Ecologistes en Acció, Diàspora Ebrenca, Greenpeace, Grup de Defensa del Ter, l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, Societat Orgànica, Plataforma Stop Jocs Olímpics, Comunitat de Regants de la Sèquia Monar i amb el suport de l’Institut d’Estudis Regionals Metropolitans de Barcelona (IERMB), l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua – CSIC i la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la Universitat de Girona.

Hem debatut i posat en comú propostes per abordar la sequera de forma estructural a curt, mitjà i llarg termini i enfortir i millorar el Pla de Sequera de la Generalitat, entre les quals han destacat la petició d’una major transparència en la gestió de la sequera i l’accés a les dades per part de la ciutadania. També exigim espai per als moviments socials i ambientals i la comunitat científica en l’elaboració de polítiques públiques per abordar la sequera.

Així mateix, creiem que cal que els municipis de més de 5.000 habitants comptin amb  un Pla d’Emergència Municipal per Sequera obligatori. Caldria ajudar als municipis petits amb línies de subvenció, però en cap cas donar-les als municipis amb gestió indirecta, on s’han generat beneficis privats durant dècades i hi ha capacitat per invertir al servei.

Un dels temes principals de la Cimera Social per la Sequera ha estat com contenir la demanda creixent d’aigua, on tots els participants hem coincidit que la sequera no només és causada per la manca de pluges sinó principalment per una mala gestió històrica de l’aigua, que ha ofertat aigua a tots els sectors i ha contribuït a l’increment del consum global sense tenir present quanta aigua tenim.

Instem a una limitació del creixement urbanístic i turístic. D’igual forma que ahir es va aprovar una moratòria de sancions fins passat l’estiu, una moratòria urbanística i turística també hauria de ser possible.

La producció agrícola local i ramaderia extensiva són essencials per a garantir la sobirania alimentària del país i escoltar les necessitats del sector, alhora que cal qüestionar-se l’actual situació de creixement basat en regadius, macrogranges i exportació. Calen ajuts i esforços per reconvertir el sector i preservar les reserves d’aigua i els ecosistemes aquàtics, que són font de vida.

La política hídrica actual d’oferta i de gestió privada ens està abocant a una fallida del sistema i a la falta de garantia del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament. No podem permetre tenir talls domèstics d’aigua ni a les fonts públiques, ni un encariment de l’accés bàsic a l’aigua davant la previsió de possibles augments de la tarifa.

Demanarem una reunió amb el president de la Generalitat per compartir les propostes que hem consensuat a la Cimera Social per la Sequera i exigir que es posin en marxa de manera immediata.

Anàlisi de la garantia del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament a Terrassa

Avui, 04 de maig de 2023, ESF i l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) presentem a Terrassa l’estudi “Anàlisi de la garantia del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament a Terrassa”.

Al mes de març de 2022, el grup de treball Dret humà a l’aigua i la Justícia social de l’OAT va presentar a la regidoria de l’aigua de l’Ajuntament de Terrassa una proposta centrada en la realització d’un Estudi que servís per diagnosticar l’aplicació del dret humà a l’aigua a la ciutat. Aquesta proposta venia avalada per la Comissió Permanent i pel Plenari de l’OAT que en sessió celebrada al desembre de 2021 van aprovar-la per unanimitat.

L’objectiu de l’estudi és fer una radiografia de la situació a Terrassa pel que fa a l’aplicació del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, especialment les dimensions d’assequibilitat i accés.

L’estudi s’ha centrat en l’anàlisi de les bonificacions i ajuts com la tarifació social, cànon social de l’ACA, comptadors socials i ajuts d’urgència de Serveis Socials de Terrassa. La radiografia, amb dades principalment fins a l’any 2022, ha permès identificar les fortaleses i les mancances i debilitats que cal millorar per avançar en l’aplicació plena del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament a Terrassa.

Podeu descarregar-lo clicant a la imatge:

Informe de l’esdeveniment “Evitar solucions falses i injustes” en el “Fòrum sobre el dret a l’energia” del 23 de febrer de 2023

Roland Kulke (transform! europe) i Mònica Guiteras Blaya (Enginyeria Sense Fronteres)
30. de març de 2023

El Fòrum sobre el Dret a l’Energia és el principal esdeveniment anual europeu sobre el dret a un accés adequat a l’energia per a totes. Aquest dret humà es veu amenaçat per múltiples desafiaments, però sobretot per les desregulacions i privatitzacions neoliberals de l’última dècada i, finalment, pel menyspreu del destí dels sectors més pobres de les classes europees.
Enguany el Fòrum va tenir un paper especial, ja que l’especulació financera, la transformació energètica sota una hegemonia en gran manera neoliberal, així com la guerra de Rússia contra Ucraïna, han provocat una explosió dels costos energètics. Durant dos dies, activistes de tota Europa van debatre en una sessió híbrida com garantir el dret humà bàsic a l’energia.
Transform europe i Enginyeria Sense Fronteres van organitzar enguany un acte conjunt per a debatre l’impacte polític i els perills de la transformació energètica.

Moderadora: Mònica Guiteras Blaya

Marisa Matias (Grup d’Esquerra en el PE, Bloco, eurodiputada) va parlar sobre la campanya energètica del Grup d’Esquerra en el PE. La campanya es diu “Poder per al poble” i es va iniciar ja abans que Rússia comencés la guerra en 2022. A la UE tenim un “mercat energètic fraudulent” basat en dècades de desregulació amb el resultat del model de preus marginalista. El resultat és que es pot vendre energia barata al preu dels combustibles fòssils expansius. La lluita contra els beneficis extraordinaris, així com contra l’actual model de mercat, ha d’estar en el centre de les ambicions actuals. Els grans oligopolis europeus del gas van obtenir beneficis d’almenys 4.000 milions d’euros en els sis primers mesos de 2021. Shell va obtenir el major benefici en vuit anys en 2021, la qual cosa representa un augment del 193% respecte a 2020. D’altra banda, la gent comuna lluita per pagar les seves factures, i veiem com augmenten les taxes de pobresa energètica en tota Europa. Abans de la crisi, 50 milions de persones vivien en situació de pobresa energètica en 2019. Durant la crisi de la Covid19 aquesta xifra es va disparar quan els preus van pujar a l’octubre de 2021. Els preus de l’electricitat a la UE estan regulats per una directiva relativa a les normes comunes del mercat de l’electricitat. El “model marginal” ha de ser canviat, fins ara, les propostes de la Comissió de la UE són insuficients. Les exigències de l’esquerra en el PE són a) control democràtic del sector energètic amb ruptura dels oligopolis, b) accelerar una transformació energètica socialment justa, c) cal canviar el sistema de mercat, d) l’energia ha de ser un dret humà. La gent no pot triar entre menjar o escalfar-se. Necessitem solucions a curt termini per a la gent.

Josep Babot (Aliança contra la Pobresa Energètica) va repassar una a una les principals mesures impulsades pel Govern espanyol per a pal·liar els efectes de la pobresa energètica i els alts preus de l’energia, des de la perspectiva d’un moviment de base format bàsicament per famílies afectades per la pobresa energètica. Aquesta visió arrelada ens permet conèixer de prop com s’apliquen les lleis i mesures en la pràctica, des de l’experiència de la gent en primera persona.

Malgrat haver-se aprovat algunes mesures sense precedents com la moratòria dels talls de llum, gas i aigua a partir de 2020, molts d’aquests mecanismes presenten greus deficiències que impedeixen que siguin efectius al 100%. Al mateix temps, algunes mesures són capaces de protegir o garantir els drets en casos d’urgència o a curt termini, però incapaces de fer front als beneficis multimilionaris de les grans companyies de serveis públics que aixafen la dignitat de les persones.

A Espanya el 14% de la població no pot mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada, però només 1,2 milions de persones estan cobertes pel bo social (descompte) i de desconnexions, enfront de més del doble de potencials beneficiaris. Això deixa clarament fora de la protecció a la immensa majoria dels afectats. Aquest mecanisme tampoc aborda la qüestió de l’endeutament, i no s’aplica a altres subministraments en la llar com l’aigua o el gas, un combustible del qual continuen depenent moltes llars pobres energèticament.

Entre les principals deficiències trobem l’excessiva burocràcia per a garantir els drets, la qüestió del deute acumulat no resolt, els mesuraments no automatitzats, els límits al consum subvencionat, que no tenen en compte la ineficiència energètica estructural de la majoria de les llars vulnerables i l’absència de dades que permetin realitzar una avaluació.

Altres mesures o proteccions són l’excepció ibèrica, que ha obert una finestra en el mercat marginalista, i també el topall al gas, que encara donant responsabilitats a les grans elèctriques, s’està traduint en les factures de la gent, i segur que serà portat als tribunals per aquestes empreses.

Gala Kabbaj va analitzar els moviments climàtics francesos: qui es mobilitza i amb quina fi? Al 2018 dos moviments van sortir al carrer a França: les armilles grogues i un mes abans ja havia sortit al carrer a França el moviment pel clima. Aquests dos moviments compartien i comparteixen una mateixa seqüència política. Ocorren en el mateix temps.
La retòrica dominant, difosa pels polítics i els mitjans de comunicació dominants, intenta separar a aquests dos moviments, enfrontant-los com a adversaris. Aquesta retòrica intenta establir la narrativa de dos blocs socials i ideològics, a vegades fins i tot com si pertanyessin a dues Frances oposades.

El moviment pel clima era un moviment d’un sector de les classes altes (treballadors executius, culturals i educatius, sovint residents en les grans ciutats i políticament ancorats en l’esquerra de l’espectre polític). La composició social del moviment de les armilles grogues era bastant diferent: Obrers i assalariats, amb una clara divisió de gènere quant al sector d’activitats, el sector més representat per les dones armilles grogues era el de les cures, mentre que per als homes era el sector logístic. Aquests dos sectors econòmics es caracteritzen per una forta fragmentació amb una elevada proporció de contractes temporals. La irregularitat dels horaris de treball en aquests sectors provoca una gran dependència del cotxe, ja que el transport públic no funciona en els torns de nit ni en les matinades. Aquesta dependència es veu redoblada pel fet que els activistes de les armilles grogues viuen en la seva majoria en zones rurals i suburbanes.

Així, aquesta retòrica conté realitats sociològiques, però tendeix a esborrar diversos elements i no aprofita l’oportunitat política que ha sorgit de la coexistència d’aquests dos moviments socials.
Hi ha hagut convergències fructíferes entre tots dos moviments. D’aquestes convergències va sorgir l’eslògan “Fi de mes, fi del món – la mateixa lluita”, que encarna la voluntat de no oposar-se. El moviment climàtic va abandonar ràpidament el concepte de canvis individuals per reivindicacions sistèmiques, i les armilles grogues van expressar una voluntat d’ecologia, amb la condició que es decideixi democràticament i van insistir en la justícia fiscal i social.

Andreas Masullo va analitzar el nou govern de dretes a Itàlia. En l’actualitat, l’empresa italiana ENI (l’Estat italià posseeix més del 30% de les seves accions!) continua amb la seva activitat principal, amb escassa atenció als objectius de mitigació del canvi climàtic. L’actual govern de dretes ha desplaçat els projectes de la UE de les infraestructures de transport a l’energia. En una recent visita a Algèria del primer ministre Meloni i el president d’ENI, Descalzi, van signar un acord per a subministrar gas natural a Itàlia i convertir el nostre país en un centre de gas per a tota Europa. Meloni va declarar que així el subministrament energètic d’Itàlia i Europa serà més segur i independent. És difícil comprendre com el fet que Itàlia i Europa es recolzin en una altra zona políticament conflictiva crearà més estabilitat.

El sud d’Itàlia és una de les regions favorites per a l’energia solar, a més Itàlia és una de les regions favorites en el món per a l’energia geotèrmica. Això podria fer a Itàlia potencialment independent energèticament i també capaç d’exportar electricitat. ENEL compta amb l’experiència i els coneixements necessaris per a utilitzar les reserves líquides de la Toscana, que cobreixen el 2% de la demanda total d’energia nacional. Però tota la cadena dels Apenins, de nord a sud, inclosa Sicília, té un potencial de 500 Mtep, el 300% de la demanda nacional total; i això per sempre, sent un jaciment realment renovable. Si considerem les roques seques a més de 100 °C existents en la mateixa zona entre 3.000 i 5.000 metres de profunditat el potencial serà 9.000 vegades la demanda energètica nacional. ENI té els coneixements necessaris per a explotar aquest enorme recurs fent que Itàlia sigui totalment independent utilitzant també l’electricitat per a produir hidrogen per a les indústries i per al transport ferroviari i marítim de mercaderies. Tot aquest potencial permetria a Itàlia aconseguir fàcilment la neutralitat de carboni abans de 2050. Però Meloni i ENI prefereixen fer negoci amb els combustibles fòssils.

En el debat de la sessió van sorgir algunes preguntes, com quin és el pla real de la UE per a respondre a aquesta situació, a més de les respostes a nivell dels Estats membres? Atès que traslladar un gasoducte del Nord al Sud no canviarà el paradigma, com anar una mica més enllà en les qüestions urgents de l’emergència climàtica i la transició justa de l’energia? Va haver-hi consens sobre la importància de la titularitat pública en el mercat energètic i sobre la importància de les diferents escales o nivells, com el dels Estats membres, però també sobre l’enorme impacte que la política de la UE pot tenir en la vida de les persones. Es van plantejar altres mesures, com els impostos sobre els beneficis extraordinaris de les grans empreses energètiques, la prohibició de les desconnexions i una banda mínima d’energia.

En poques paraules, hem d’acabar amb el consum excessiu dels contaminadors i fer que no sols rendeixin comptes, sinó també crear un contrapoder que alineï les prioritats polítiques amb les necessitats de les persones i del planeta, sense que es culpi ni es deixi de costat als pobres (energètics).