Bona diada de Sant Jordi 2023!

Des d’ESF us desitgem una bona diada de Sant Jordi amb una bonica il·lustració i interessants recomanacions literàries.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres volem celebrar aquesta diada de Sant Jordi a través d’aquesta imatge de la il·lustradora Marta Romay, representant els nostres principals valors: cooperació, justícia global, drets humans, compromís, activisme i participació, i oferir-vos unes recomanacions literàries de les persones que formem part de l’entitat.

A través de la lectura coneixem diferents realitats i vivim experiències des de diferents perspectives i punts de vista. Podem explorar diferents cultures, societats i contextos, i comprendre millor el món que ens envolta i, a més, ens ajuda a desenvolupar una consciència crítica sobre els problemes socials i polítics als quals ens enfrontem.

Així doncs, a continuació us deixem amb les nostres recomanacions per aquesta diada de Sant Jordi!:

1/ “Niketche. Una historia de poligamia” de la Paulina Chiziane

La novel·la representa i se situa en una seqüència de novel·les sobre el tema de la poligàmia. Les protagonistes femenines representen la diversitat cultural de les identitats geogràfiques de Moçambic com a únic protagonista masculí que representa la nació en la seva totalitat. Rami és el nom de la primera esposa de Tony. Després de les contínues absències del seu marit Rami decideix investigar la realitat del seu matrimoni. Comença així un procés de desembolicament de màscares que porta a la trobada amb les múltiples realitats regionals de signe femení a Moçambic.

2/ “Tengo miedo torero” de Pedro Lemebel

En aquest llibre s’explica una història d’amor al Santiago del 86, l’any de l’atemptat a Pinochet. Un noi del Front Patriòtic Manuel Rodríguez, que participarà en l’acció, viu una relació sentimental amb una persona que el secunda, sense saber-sabent-ho, en els seus plans polítics. Però aquests fracassen i acaba també la seva relació. L’escenari és exactament el de l’any que va poder ser decisiu però no ho va ser: les protestes, els pneumàtics fumejant als carrers de la capital, les apagades; el tritlleig sovint tan angoixant del «Diari de Cooperativa»; els boleros, ranxeres i balades de l’època; Pinochet bregant en la intimitat amb els seus fantasmes i els seus malsons, i amb una Lucía, la seva dona, encapritxada amb els últims models de Nina Ricci; i la “Loca del frente”, protagonista i testimoni, personatge carnavalesc entranyable, pont entre els somnis i la dissort.

3/ “No diguis res. Una història real de violència i memòria a Irlanda del Nord” de Patrick Radden Keefe

El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles. Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó assassinats.

4/ “El Hambre” de Martín Caparrós

“El Hambre” intenta, sobretot, descobrir els mecanismes que fan que gairebé mil milions de persones no mengin el que necessiten. Un producte ineludible de l’ordre mundial? El fruit de la mandra i el retard? Negoci d’uns pocs? Un problema en vies de solució? El fracàs d’una civilització? La Fam és un llibre incòmode i apassionat, una crònica que pensa i un assaig que compte i un pamflet que denuncia la manca d’una vergonya sostinguda i busca maneres d’acabar amb ella.

5/ “El olvido que seremos” de Héctor Abad Faciolince

El metge Héctor Abad Gómez va dedicar els seus últims anys, fins al mateix dia en què va caure assassinat en ple centre de Medellín, a la defensa de la igualtat social i els drets humans. L’oblit que serem és la reconstrucció amorosa i pacient d’un personatge; està ple de somriures i canta el plaer de viure, però mostra també la tristesa i la ràbia que provoca la mort d’un ésser excepcional.

6/ “Cap altre amic que les muntanyes” de Behrouz Boochani

El 2013 Behrouz Boochani va ser il·legalment detingut a l’illa de Manus, un centre de detenció d’immigrants prop de la costa d’Austràlia. A la presó, on ha passat sis anys, sense eines ni espai per a la creació, Boochani va escriure heroicament a través de WhatsApp aquest llibre. Un llibre sobre la violència i les injustícies que es cometen en el nostre nom amb l’excusa de la llei.

7/ “La mujer habitada” de Gioconda Belli

Després d’acabar els seus estudis d’arquitectura a Europa, Lavinia torna a Llatinoamèrica per a emprendre el seu camí com a dona independent. Però els seus plans canvien quan coneix a Felipe, amb qui estableix una profunda relació sentimental. Al seu costat li arriba l’oportunitat d’implicar-se en les lluites populars i els moviments d’alliberament de la dictadura del seu país, connectant d’aquesta manera amb Itzá, una indígena que va lluitar contra els invasors espanyols i que ara desperta reencarnada en un taronger per a acompanyar, secundar i inspirar a Lavinia.

8/ “Huasipungo” de Jorge Icaza

Aquesta novel·la indigenista andina, sempre molt propera al naturalisme, compleix la seva funció de denúncia social en mostrar la realitat d’un context neocolonial. La història es desenvolupa a l’Equador de la primera meitat del segle XX i mostra, de forma testimonial, les miserables condicions en les quals vivien les persones indígenes equatorianes, molt similars a la resta d’indígenes d’Amèrica Llatina. Són les indígenes dels huasipungos, les petites propietats que els terratinents els hi donaven com a compensació al seu treball. El text descriu el món indígena i l’opressió que rebien per part de la tríada del poder: terratinents, govern i Església. Tots tres constitueixen l’estructura del poder establert i es reparteixen els beneficis d’aquesta explotació.

9/ Revista 5W – Agua

“El senzill gest d’obrir l’aixeta, que tant simplifica la vida a milions de persones, és una expressió de la desigualtat del món. No haver de pensar en l’aigua és un privilegi. Per això hem dedicat aquesta revista a l’aigua. Perquè se’ns escorre entre els dits. I perquè la seva força, malgrat tot, ens dóna esperança. Aquesta revista, de més de 250 pàgines, no intenta sorprendre en les seves cròniques, entrevistes, assajos o fotografies amb una imatge exclusivament preciosista de l’aigua, sinó que explora el contacte humà amb un dels elements més desitjats i alhora més presents en les nostres vides.”
https://www.revista5w.com/tienda/numero-8-agua

10/ “Hermanito” de Ibrahima Balde i Amets Arzallus Antia

Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava. Una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, en definitiva, única. La de qui ho ha patit tot i, això no obstant, té el poder de convertir-ho en alguna cosa útil. En alguna cosa bella.

El Centre Català d’Empresa i Drets Humans: més a prop de fer-se realitat

A final d’abril acaben les compareixences sobre la LLei de creació del Centre català d’Empresa i Drets Humans i és llavors quan començarà el període d’esmenes en vista a aprovar la llei definitiva el juliol d’aquest mateix any. El grup impulsor d’aquesta iniciativa, format per entitats socials, no es conforma amb l’aprovació de qualsevol Centre, i per això inicia una campanya comunicativa per exigir l’aprovació d’un Centre independent, eficaç, accessible, compromès i valent.

El passat dimarts 11 d’abril, el grup català d’empresa i drets humans de Lafede.cat i la Taula per Colòmbia, del què ESF en formem part, ha comparegut al Parlament de Catalunya en la recta final de les compareixences de la ponència per a la creació de la Llei del Centre Català d’Empresa i Drets Humans. Les compareixences acaben el 25 d’abril, moment en què s’iniciarà el període d’esmenes. Lina María González, representant del grup, ha presentat esmenes al text inicial després d’escoltar les diverses compareixences dels darrers mesos.

De fet, hi ha hagut un total de 32 compareixences, entre les quals han intervingut sindicats, organitzacions empresarials, diversos càrrecs públics, catedràtics/ques, advocats/des, organitzacions de la societat civil que treballen per la justícia global, així com portaveus de moviments i grups de persones afectades per l’activitat empresarial de les transnacionals a l’exterior.

Suport inequívoc al Centre, però divergències en les seves funcions

En general, totes han mostrat el seu suport a la creació d’un òrgan que vetlli per la garantia dels drets humans tant a dins com fora de Catalunya, tot i que hi ha divergències sobre com s’hauria d’articular, quin abast ha de tenir, o qui ha de formar part dels òrgans de govern, entre altres qüestions.

“Cal crear un Pla Català d’Empreses i Drets Humans, que funcioni com a política paraigua per al Centre i que serveixi de guia per a totes les persones, funcionàries i sectors productius sobre aquest tema sense generar cap mena de dubte sobre els estàndards de drets humans assumits i exigits pel conjunt de la societat catalana”, ha reclamat González en la seva compareixença. També va remarcar que el pla ha de preveure tres blocs: la prevenció, el seguiment de casos i l’avaluació. En aquest cas el grup proposa que el Centre faci la funció de seguiment i avaluació, mentre que la prevenció seria obligació dels organismes encarregats dels processos de formació empresarial i de la promoció d’internacionalització de l’empresa, com per exemple ACCIÓ (que depèn del Departament d’Empresa i Coneixement).

Per a dur a terme això, caldrà una molt bona coordinació entre departaments de la Generalitat, ja que el futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits.

Un Centre realment útil per la defensa i promoció dels drets humans

Però per fer-ho possible, González ha remarcat les cinc característiques imprescindibles que ha de tenir el Centre: “Cal que sigui independent dels interessos empresarials; eficaç en el sentit de tenir capacitat real d’actuació en investigació i seguiment de casos; accessible a les comunitats afectades, especialment del sud global; compromès amb la justícia global, i per això ha de dependre del Departament d’Acció Exterior i UE; i valent per fer front a la impunitat corporativa amb relació al compliment dels drets humans”.

En el cas d’aprovar-se, aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials. A més, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior.

Una campanya per reivindicar el Centre que vol la societat civil

La societat civil catalana reclama la creació del Centre, però no li val qualsevol Centre. Com s’ha esmentat, perquè sigui realment útil en la defensa i promoció dels drets humans cal que sigui independent, eficaç, accessible, compromès i valent. Per això, a partir d’aquest dilluns 17 d’abril a les 12 h el grup català d’Empresa i Drets Humans llença una campanya a les xarxes socials. L’objectiu és exigir als diputats responsables del redactat final de la llei —Joan Canadell de JuntsxCat, Ferran Pedret del PSC, Anna Balsera d’ERC, Susana Segovia dels Comuns i Carles Riera de la CUP— que ho facin segons la voluntat de la societat civil. Tota la campanya es podrà seguir per les xarxes i accedir-hi a través de la web alertadh.org.

El Centre compta un ampli suport social

En aprovar-se el Centre, Catalunya esdevindria pionera en la defensa dels Drets Humans a escala internacional, situant-se per davant de les Nacions Unides en el control de les empreses transnacionals. Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer-lo realitat i, de fet, el Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta.

La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que el formen 20 entitats de Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector.

Actualment, més de 8.000 organitzacions socials, sindicats i cooperatives hi donen suport.

Juntes podem fer realitat el joc “Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem”

Iniciem campanya a Goteo per a donar a conèixer i produir el primer joc de taula cooperatiu que fomenta la lluita contra l’emergència climàtica.

L’emergència climàtica és un dels majors reptes que tenim per endavant. Les inundacions del temporal Glòria, els incendis de l’estiu passat i la sequera que vivim avui dia en són clares mostres. I aquesta emergència no entén de fronteres, però sí que afecta de forma diferenciada als països del Sud Global. És per això que l’emergència climàtica ens porta a plantejar-nos una qüestió molt important: la justícia climàtica global.

Des d’Enginyeria Sense Fronteres hem elaborat el joc de taula “Horitzó 2080: amb el clima ens la juguem” amb l’objectiu de contribuir a la sensibilització de tota la població, en especial dels i les joves a partir dels 12 anys.

Un cop ideat el joc iniciem campanya a la plataforma Goteo per a poder produir el joc i que aquest acabi sent un referent per la cultura climàtica i de Justícia Global en el moviment en defensa del clima, l’àmbit educatiu (tant formal com no formal) i entre totes aquelles a qui ens preocupa la crisi climàtica, ambiental i social.

Tota col·laboració que pugueu oferir serà de gran utilitat per començar el Goteo amb força i així fer que aquest joc que fomenta la lluita contra l’emergència climàtica arribi a tot arreu.

Fes la teva aportació a goteo.cc/horitzo2080 i defensa el clima!

I recorda, les aportacions a Goteo tenen una desgravació de fins a un 80% en la declaració de la renda. Aprofita els avantatges fiscals!

El joc vol que les participants visquin la responsabilitat de dissenyar i implementar mesures per fer front a aquesta crisi ecosocial que no para de créixer. La dinàmica del joc permet conèixer les conseqüències ambientals i socials d’aquesta crisi i permet reflexionar sobre les mesures per fer-hi front, tant de mitigació com d’adaptació, tals com l’ecologisme, els canvis a promoure des de la ciutadana, repensar els sistemes productius i els sistemes de governança, des d’una perspectiva ecofeminista i de transició ecosocial.

És una eina fantàstica per quan el pessimisme ofega tota esperança, on a través del joc s’ha de dissenyar i implementar aquesta transició ecosocial. Però no serà fàcil, la crisi climàtica ja està aquí i s’ha de fer front a les seves conseqüències. El repte que tenim davant és majúscul! Es podran impulsar les mesures necessàries per a cuidar el planeta que sustenta la vida?

És apte per a totes les edats a partir de 12 anys i té una durada aproximada de una hora.

Ens ajudeu a fer-ho possible?

Continuem enfortint l’emprenedoria i les oportunitats laborals de dones mitjançant la innovació eco-social al Perú

Fa anys que des d’Enginyeria Sense Fronteres tenim contacte amb Grufides, al Perú, i de la mà amb aquesta organització hem anat desenvolupant diversos projectes. De les activitats dutes a terme a les províncies de Cajamarca i Jaen n’han sortit alguns recursos com el documental “Nugkui: El espíritu del cacao”, que es pot veure al nostre canal de youtube. Tal com hem anat fent també els darrers anys, actualment des del grup Perú s’estan dinamitzant passis del documental a municipis de Catalunya, un espai on les voluntàries expliquen el projecte actual i el context a la zona de Jaén.

Un dels darrers projectes que vam fer conjuntament amb Grufides va ser el projecte “Fortalecimiento del emprendimiento y las oportunidades laborales de mujeres mediante la innovación eco-social en cadenas de valor del norte de Perú“, que contribuia a millorar l’autonomia econòmica de les dones en situació de vulnerabilitat econòmica i social del Departament de Cajamarca i plantejava incrementar la generació d’ingressos cooperatius i associatius de productes agroecològics de qualitat, en concret el cacau i les plantes medicinals. Aquest projecte va finalitzar el 2019, tot i que el contacte amb Grufides i les dones productores del Perú s’ha mantingut.

Gràcies a això, el 2022 vam poder plantejar un nou projecte per continuar enfortint la cooperativa de dones productores de cacau “Fortalecimiento del emprendimiento y las oportunidades laborales de mujeres mediante la innovación eco-social en la cadena de valor del cacao en el norte de Perú” i que es planteja, per una banda, seguir enfortint les organitzacions de dones productores del cacau i, per l’altra, que les emprenedories de dones amb iniciatives de negoci en la cadena de valor del cacau millorin les seves capacitats de comercialització i màrqueting per a la comercialització dels seus productes.

El projecte s’està desenvolupant a la província de Jaén, al Departament de Cajamarca, on hi ha una forta desigualtat social, marcada per identitats diferents en termes de gènere, classe social, ètnia, edat, nivell educatiu, ingressos, condició rural o urbana, diversitat funcional, etc. En aquesta zona ens trobem amb diverses problemàtiques que interactuen entre elles, en primer lloc, l’escassa autonomia de les dones, tant en el nivell de presa de decisions com en autonomia econòmica, que està relacionada amb les responsabilitats familiars i les tasques de cura, els estereotips, les menors oportunitats de capacitació professional, el menor accés a fonts de finançament, accés limitat a la propietat, entre d’altres.

També ens trobem amb la debilitat institucional en la promoció de l’emprenedoria amb enfocament de gènere i l’escassetat de mesures destinades a garantir la igualtat d’oportunitats laborals entre homes i dones i l’èxode rural, fruit dels alts índex de pobresa en molts dels districtes rurals de Jaén, on l’activitat agropecuària és l’activitat principal. Es tracta d’una agricultura de subsistència, amb baixa productivitat i tecnificació, cosa que dificulta la generació d’ingressos de manera constant. A més, hi ha una baixa competitivitat de les cadenes productives, cosa que també deriva a menors ingressos econòmics, i que es fa molt evident en el cas del cacau, on veiem baixa productivitat i rendiment de les varietats de cacau, deficient procés de fermentació i assecat, i poca valoració del cacau local al mercat.

El projecte busca contribuir al dret de les dones, al treball digne i al dret a la participació d’aquestes a la vida pública i política. És per aquest motiu que estem treballant amb la Coordinadora de Productores(as), Transformadores(as) y Comercializadores(as) Agroecológicos de Jaén (CPAM) i amb dones transformadores independents de la ciutat de Jaén que formen un total de 50 persones, 10 homes i 40 dones.

Fins al moment, s’ha implementat una planta de processament de cacau mitjançant la compra d’equipaments i materials amb l’objectiu de millorar la productivitat i manufactura dels productes derivats del cacau, s’ha realitzat una capacitació tècnica en manufactura de cacau fi amb valor afegit i s’ha realitzat un assessorament en gestió comercial i en màrqueting digital.

Les activitats es poden fer gràcies al suport dels ajuntaments de Girona, Castellbisbal, Santa Coloma de Gramenet, Lleida i La Roca del Vallès.

Províncies nord amazòniques es van sumar a la campanya “Sigues el canvi” amb motiu del dia mundial de l’aigua 2023

En el marc de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua 2023, realitzem una campanya de sensibilització en col·laboració amb el Ministeri de l’Ambient Aigua i Transició Ecològica a través de les seves Direccions Zonals 8 Napo i 9 Sucumbíos, el Govern Província de Orellana, Unitats Educatives i Juntes d’Aigua de les províncies de Orellana i Sucumbíos de l’Equador.

Durant tres setmanes vam visitar deu comunitats en les quals vam desenvolupar xerrades i tallers sobre el bon ús i cura de l’aigua a través de bones pràctiques ambientals, Auka i les seves amigues van compartir les seves aventures i van incentivar als més petits a “ser el canvi que volem veure en el món”. En finalitzar la jornada vam realitzar una neteja de les àrees escolars i comunitats fomentant sempre la importància de generar quanta menys escombraries millors i cuidar el nostre entorn.

En referència a la campanya “Sigues el canvi” animem a les participants a prendre mesures en les seves pròpies vides per a canviar la forma en què usen, consumeixen i gestionen l’aigua. L’activitat es va desenvolupar de manera positiva i es va aconseguir la participació de 384 nens, nenes i adolescents i 50 adults, els qui van assumir el compromís d’accelerar el canvi en els seus hàbits per a frenar l’avanç dels problemes ambientals.

Finalment, és important manifestar que tant la infància, docents i representants de Juntes d’Aigua es van mostrar molt participatius amb el desenvolupament de les activades. Des d’Enginyeria Sense Fronteres esperem continuar coordinant activitats que motivin al canvi i puguin arribar a ser “comunitats verdes” en un futur pròxim, fomentant activament, en relació a cura de l’aigua i el medi ambient, la transformació d’hàbits dels alumnes, pares i mares de família, mestres i Juntes d’Aigua.