L’Escola de Dret Humà a l’Alimentació a El Salvador

Amb l’objectiu de comprendre i reflexionar sobre la realitat agropecuària nacional i com es vincula amb el compliment del Dret Humà a l’Alimentació, la Justícia i Sobirania Alimentària impulsem l’Escola de Dret Humà a l’Alimentació juntament amb ACUA, FEDECOOPADES, RESSONS i Justícia Alimentària dins dels projectes que desenvolupem a El Salvador.

El programa, en el qual una de les principals activitats és l’Escola de Dret Humà a l’Alimentació, va dirigit a 292 dones i 263 homes organitzats en nou cooperatives i dues organitzacions de base de dones i pretén ser un espai de reflexió, de compartir experiències i d’aprenentatge en comú.

Un dels principals objectius que pretenem aconseguir en finalitzar les capacitacions és que els participants comptin amb elements fonamentals per a enfortir la incidència local, nacional i la defensa de drets arribant a ser facilitadors per a les futures generacions. Per a això, al llarg de les sessions fem ús d’un enfocament d’Educació Popular utilitzant tècniques i dinàmiques participatives que ens permeten reflexionar i teoritzar des de les pròpies vivències.

L’escola, que es desenvolupa de manera itinerant entre 9 cooperatives i 1 organització de base de dones (Associació de Dones Comasaguenses), ha iniciat el mes d’octubre passat els tallers d’aquest segon any de projecte.

Liderats per ACUA, contrapart amb la qual ESF treballem a El Salvador, s’han analitzat les causes de la crisi alimentària global i com afecta en la lluita pel Dret Humà a l’Alimentació i la Sobirania Alimentària per a conèixer l’estat actual de la crisi alimentària global alhora que reflexionem sobre la lluita contra la fam a El Salvador i analitzem la fam com una manifestació de la marginalització i la pobresa i com una violació de Drets Humans.

Fins ara els tallers han tingut una àmplia participació comptant amb fins a 18 persones representants de les cooperatives i organitzacions de base de dones. A finals de novembre tancarem el cicle amb una trobada nacional específica de Dones rurals.

El programa de l’Escola de Dret Humà a l’Alimentació es troba dins el projecte “Enfortiment de cooperatives agropecuàries i organitzacions de dones camperoles per a l’exigibilitat del Dret Humà a l’Alimentació i la sobirania alimentària a El Salvador”, i és finançat per la Unió Europea.

Compartim algunes fotografies dels tallers!

Dinamització del Joc de l’Aigua i el conte del Auka en la Fira Ecoviure de Manresa

En el marc de la Fira Ecoviure, a Manresa, el cap de setmana el dia 23 d’octubre, des de Enginyeria Sense Fronteres vam dinamitzar dos tallers de sensibilització amb nens, nenes i les seves famílies. La Fira Ecoviure, que se celebra anualment a la ciutat, és un punt de trobada entre persones i professionals que, des de diferents àmbits, treballen per a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta. En 2022 la Fira Ecoviure va tenir lloc entre els dies 22 i 23 d’octubre.

Enginyeria Sense Fronteres vam participar en l’espai dinamitzant tallers de sensibilització sobre el Dret Humà a l’Aigua i Sanejament durant tot el matí del 23 d’octubre. El taller del joc de l’Aigua consisteix en un joc tipus el joc de l’oca dirigit a nens i nenes entre 5 i 12 anys que treballa els diferents usos de l’aigua i els efectes de la contaminació. El conte del Auka va dirigit a nens i nenes entre 4 i 8 anys i tracta sobre els efectes de la contaminació de l’aigua en la amazonia equatoriana. En els dos tallers van participar un total de 30 nens, nenes i les seves famílies. Fer-los en l’espai d’una fira oberta a la ciutadania ens va permetre no solament dinamitzar el taller amb els més petits, sinó també dirigir-nos a les seves famílies.

Els dos tallers han estat creats pels grups de voluntaris i voluntàries de ESF com a eina de reflexió i d’aprenentatge per a transmetre els coneixements, idees i reflexions del grup a altres col·lectius de persones. Aquests dos tallers són un resultat dels coneixements adquirits en terreny en els projectes executats per ESF i les organitzacions sòcies a l’Equador i s’utilitzen per a activitats tant a Catalunya com en terreny.

Concretament en aquest cas, els tallers de sensibilització amb nens i nenes permeten arribar a un públic infantil, incorporant la sensibilització sobre el Dret Humà a l’Aigua i Sanejament amb activitats més lúdiques.

Activitats realitzades gràcies al suport de l’Agència Espanyola de Cooperació al Desenvolupament i l’Ajuntament de Manresa.

Drets energètics en mans de la infància

Guia metodològica sobre tallers amb infància per treballar la pobresa energètica

La Guia “Drets energètics en mans de la infància” pretén ser una breu guia metodològica dels tallers que s’han impartit amb nens i nenes de 6 i 7 anys al Casal d’Infants del Raval en el marc del projecte “Drets energètics en mans de la infància”, recolzat pel Projecte Lliures de Desigualtat, Pobresa i Exclusió Social.

Aquest projecte sorgeix del treball conjunt d’Enginyeria sense Fronteres i l’Aliança contra la Pobresa Energètica en la lluita contra la precarietat energètica des d’una perspectiva de drets i d’apoderament, defensant l’accés universal per a totes les persones a uns serveis bàsics de qualitat, imprescindibles per tenir una vida digna. Parteix també de la constatació de que la pobresa energètica no ens impacta a totes per igual, sinó que té impactes diferenciats en col·lectius que pateixen discriminacions per raó de gènere, d’edat, de diversitat funcional, d’origen, de situació administrativa, i demés interseccionalitats.

Un d’aquests col·lectius, la infància, està present a moltes de les llars en situació de pobresa energètica i en pateix els impactes directament, sovint de manera diferent a les persones adultes. Tot i així, no sempre es parla d’aquesta classe de situacions amb nenes i nenes, que perceben la problemàtica però potser els hi és difícil posar-hi paraules o entendre què passa i per quins motius. Considerant que una de les conseqüències de la pobresa energètica en la salut mental de les persones que la pateixen és el sentiment de culpa, estigma o soledat, és molt important generar espais on se’n parli, des de la perspectiva de suport mutu i apoderament, per a poder vèncer aquests sentiments d’aïllament o diferència. També amb infants.

És per aquest motiu que s’han dissenyat aquests tallers i s’han dut a terme amb infància del barri del Raval de la ciutat de Barcelona on, el 2018, el 32% dels infants vivien en llars on les temperatures són inadequades i el 27,3% en llars amb endarreriments en el pagament de factures de subministraments.

La voluntat d’aquesta guia és compartir el procés fet durant aquest projecte, així com la metodologia dels tallers, per a que siguin una experiència replicable i útil per a parlar de pobresa energètica amb la infància.

Descarrega la Guia “Drets energètics en mans de la infància” aquí.

Un dia de camp i de mercat amb la companya Albertina, a Moçambic

Compartim algunes experiències viscudes de l’Àngela i la Judith, voluntàries dins el programa de Coneixement de la Realitat d’ESF a Moçambic, durant un dia sencer:

Gràcies a la col·laboració d’ESF amb la Unió Nacional de Camperols (UNAC) en projectes a les comunitats rurals de Moçambic, vam conèixer a la companya Albertina. Ella va donar-nos l’oportunitat de compartir un dia amb ella al mercat i conèixer com es el seu dia a dia treballant al seu hort, el que aquí anomenen maxamba.

Poc després de les quatre de la matinada ens vam plantar al mercat de Guiúa, al districte d’Inhambane. Aquest mercat se situa en una extensa esplanada on cada venedora i venedor té construïda la seva paradeta i exposa als clients tota classe de productes, des d’aliments de l’hort fins a mobiliari manufacturat. L’Albertina hi ven aliments que prèviament ha comprat a localitats com Xai-Xai i Maputo i els ha carregat tota sola en transport públic en un viatge d’entre 4 i 8 hores. Durant la seva jornada laboral, ens va presentar a clients i clientes habituals i ens va compartir vivències de la seva faceta com a venedora. Vam participar de la venda dels productes fins prop de les dues de la tarda.

El dia que vam passar a la maxamba, situada en el camí entre la ciutat d’Inhambane i els barris rurals del voltant, va començar des de primera hora del matí, quan vam muntar la parada que té a la vora de la maxamba on ven els productes de proximitat que van sobrar el dia del mercat, a part dels propis de la seva collita.

Quan aquesta ja estava muntada per a la venda dels productes vam començar a desbravar un tros de terra que havia de preparar. Donat que, aquí ara comença l’època de pluges i és el moment de preparar la terra per tenir-ho tot llest abans que arribi la segona pluja de la temporada.

Un cop vam acabar de preparar el tros de sol que necessitava tenir llest aquell dia ens va convidar a casa seva per fer el que aquí diuen matabicho, que seria com el nostre esmorzar. Per agrair-li l’experiència que havíem viscut, en veure que al seu hort tenia alls tendres, vam decidir preparar una truita d’alls tendres, mentre que ella va preparar una amanida, unes patates fregides i un té.

Àngela i Judith, participants del Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) d’ESF a Moçambic.

Per una llei que exigeixi obligacions extraterritorials a les grans empreses

Por qué la diligencia debida no va a servir para acabar con la impunidad de las violaciones de los derechos humanos cometidas por las transnacionales españolas

En las últimas décadas, la regulación de los impactos de las actividades de las empresas transnacionales sobre los derechos humanos y el planeta ha sido una cuestión central en la agenda de numerosas organizaciones indígenas, campesinas, sociales, ecologistas, sindicales y de cooperación en todo el mundo. El avanzar en el establecimiento de mecanismos para controlar y castigar los abusos cometidos por las grandes corporaciones, impedir la impunidad y evitar su repetición se ha convertido en uno de los grandes desafíos actuales para la humanidad.

Desde el discurso de Salvador Allende en la Asamblea General de las Naciones Unidas el 4 de diciembre de 1972, en el que denunció el poder de las corporaciones transnacionales, hasta el instrumento internacional jurídicamente vinculante, sobre el que se viene debatiendo en el Consejo de Derechos Humanos de la ONU desde que en 2014 se aprobara la resolución 26/9, o la propuesta de directiva sobre diligencia debida de las empresas en materia de sostenibilidad, publicada por la Comisión Europea en 2022, pasando por las diferentes iniciativas legislativas que se han llevado a cabo en Francia, Suiza y Catalunya, en los últimos años se han presentado diferentes desarrollos normativos con el objetivo declarado de controlar las actividades de las empresas más allá de las fronteras del país de origen.

Estos procesos pueden servir de guía para definir los ejes en los que podría basarse una regulación eficaz, además de ilustrar las barreras que se interponen desde los estados y las grandes compañías a la creación de un marco normativo que garantice los derechos humanos y frene la crisis socioecológica.

En el caso español, a la vez que se ha venido desarrollando un sistema de apoyos y subvenciones a la internacionalización de la empresa, así como de incentivos y reconocimiento de las “buenas prácticas” empresariales, hasta la fecha no se han llegado a contemplar mecanismos efectivos de evaluación y seguimiento para poner fin a los incumplimientos relativos al derecho internacional de los derechos humanos. El Plan de Acción Nacional de Empresas y Derechos Humanos, publicado en 2017, incluyó una serie de promesas, acciones y códigos de autorregulación y, sin embargo, no han cesado las graves y sistemáticas violaciones de derechos humanos cometidas por empresas españolas.

Hasta la fecha, en España nunca se ha contemplado el ampliar las obligaciones extraterritoriales desde la empresa matriz a sus filiales, proveedores y subcontratas en otros países; asumir la noción de interdependencia e indivisibilidad de las normas aplicables en materia de derechos humanos; obligar al cumplimiento directo por parte de las transnacionales del ordenamiento internacional; o incluir la responsabilidad penal de las personas jurídicas y la doble imputación de empresas y directivos.

Los desarrollos normativos más recientes, incluyendo el anteproyecto de ley español que se ha elaborado durante 2022, se articulan en torno a la noción de diligencia debida. Este es un concepto que se encuadra en el marco de la voluntariedad y la autorregulación empresarial, que ya se recogía en los Principios Rectores sobre las Empresas y los Derechos Humanos de las Naciones Unidas aprobados en 2011. Valga recordar que los Principios Rectores, como puede leerse en su preámbulo, “no implican la creación de nuevas obligaciones de derecho internacional, sino precisar las implicaciones de las normas y métodos actuales para los Estados y las empresas”.

Uno de los grandes obstáculos para erradicar las violaciones a los derechos humanos cometidas por las empresas transnacionales consiste, precisamente, en que no se apuesta por la creación de nuevas normas obligatorias a nivel nacional e internacional que permitan determinar y sancionar por responsabilidad directa de las empresas matrices la vulneración de derechos humanos de cualquiera de las firmas de su cadena de valor.

A nivel global no existen instrumentos jurídicos efectivos para controlar los impactos sociales, económicos, laborales, ambientales y culturales de las actividades económicas de tipo transnacional. Las obligaciones de las grandes corporaciones en materia de derechos humanos se remiten a unos ordenamientos nacionales que son papel mojado porque han sido desregulados y flexibilizados y que, en líneas generales, cuentan con estructuras judiciales y administrativas incapaces de hacer valer las disposiciones jurídicas con las que puedan llegar a contar.

Aunque con la regulación vía diligencia debida pueda avanzarse en la creación de normas vinculantes, estas no están relacionadas con el cumplimiento del derecho internacional de los derechos humanos, sino que se vinculan a la elaboración, revisión y actualización de los planes empresariales sobre los riesgos de sus actividades relativos a los derechos humanos. Unos planes que serán realizados de manera unilateral por las grandes compañías, con base a las directrices que quedarán establecidas en la norma.

El aumento de las violaciones de derechos humanos en las últimas décadas ha demostrado que la manifiesta fragilidad del derecho internacional de los derechos humanos ha impedido que sirva como contrapeso frente a la fortaleza del derecho corporativo global. Más aún, si se abandona cualquier posibilidad de avanzar efectivamente por esa vía, cuya máxima expresión actual es el tratado sobre derechos humanos y empresas sobre el que se lleva debatiendo en la ONU desde hace ocho años.

Por lo tanto, es imprescindible crear un marco jurídico propio en España con el fin de regular a las empresas transnacionales y garantizar que cumplan con los derechos humanos, teniendo estos preeminencia sobre sus intereses económicos privados. El efecto horizontal del derecho internacional de los derechos humanos habilita para que los Estados adopten normas sustantivas que establezcan obligaciones directas, concretas y diferenciadas para las empresas en materia de derechos humanos y sanciones derivadas del incumplimiento de las mismas. Asimismo, se entiende por derechos humanos todos aquellos reconocidos en instrumentos jurídicos internacionales tomando en cuenta su naturaleza universal, indivisible, interrelacionada e interdependiente.

En un contexto internacional de guerra y crisis energética, emergencia climática y socioecológica, ofensiva capitalista y aumento de desigualdades, las propuestas de regulación basadas únicamente en la diligencia debida corren el riesgo de operar como la cara amable del rescate de las grandes corporaciones por parte de los estados centrales europeos. Mientras se inyectan miles de millones de dinero público a las grandes empresas y bancos vía fondos europeos, compras de deuda, rescates de organismos públicos estatales, contratación pública, etc., no hay ninguna obligación ni requisito socioambiental efectivos para estas mismas compañías. Al contrario, se están aprobando leyes y medidas en favor de las grandes corporaciones. La diligencia debida, en esta coyuntura, viene a jugar el papel de servir como aparente contrapeso, cuando en realidad refuerza la falta de controles reales sobre el capital transnacional. No es de extrañar que grandes empresas como Microsoft, Unilever, Primark y Nestlé estén pidiendo impulsarla.

Creemos que una ley basada exclusivamente en la diligencia debida podría agravar la asimetría entre las normativas económicas y comerciales imperativas e inamovibles, por un lado, y las normas de derechos humanos y ambientales blandas e incumplidas, por el otro. Inclusive, eso reforzaría un sistema de normas jurídicas basadas en el autocontrol y la autoevaluación muy acorde con los intereses del poder económico y financiero.

Por todo ello, a la vista del texto del anteproyecto de “ley sobre la protección de los derechos humanos, la sostenibilidad y la diligencia debida en las actividades empresariales transnacionales”, gestado desde el Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030, y de cara al rumbo que esta iniciativa pueda tomar en los próximos tiempos, las organizaciones abajo firmantes queremos manifestar nuestro desacuerdo con el mismo.

Con esta propuesta, en lugar de aumentar las inspecciones y controles públicos, continúa la lógica de las auditorías privadas a partir de una idea genérica de “respetar los derechos humanos”, sin tener en cuenta las cuestiones relativas a la responsabilidad legal ante el incumplimiento del ordenamiento internacional por parte de las grandes empresas.

A lo largo del proceso de elaboración del anteproyecto de ley, un conjunto diverso de actores de la sociedad civil ha hecho múltiples aportaciones, además de incorporar en la documentación de la consulta pública realizada en febrero de 2022, el texto de la proposición de ley que se elaboró conjuntamente con el grupo parlamentario confederal de Unidas Podemos entre 2017 y 2019. Consideramos que esa propuesta, que recoge un amplio consenso de organizaciones sociales, ecologistas y sindicales, ONG y partidos progresistas sobre lo que debería ser una normativa estatal de empresas y derechos humanos, sería un punto de partida razonable para comenzar este proceso. Sin embargo ese texto, que recoge el acumulado de buena parte de las luchas y resistencias contra el poder corporativo en las que hemos venido participando desde hace dos décadas, ha sido desestimado.

Como hemos demandado durante años en campañas y movilizaciones, creemos que lo más adecuado sería una ley marco que definiera las obligaciones directas, concretas y diferenciadas para las empresas transnacionales y que exigiera su responsabilidad (penal, civil, administrativa) por la violación de las mismas en sus actuaciones en terceros países; que incluyera responsabilidad solidaria de las multinacionales por las actividades de sus filiales, proveedoras y subcontratistas; y, por supuesto, que estableciera los mecanismos efectivos para la reparación de los daños sufridos por las víctimas y un centro de empresas que sustituya las auditorías privadas por la investigación público-social.

Si quiere proteger a las víctimas de las viola­ciones de derechos humanos cometidas por las empresas transnacionales, el Estado español debe codificar sus obligaciones extraterritoriales al respecto. Seguramente podría incluir los planes de riesgos como un elemento adicional a otra serie de obligaciones extraterritoriales combinadas con mecanismos de evaluación y seguimiento, pero el caso es que en la actual propuesta se parte de los planes de riesgos de diligencia debida como único elemento vertebrador.

En definitiva, el anteproyecto de ley sobre empresas y derechos humanos que el gobierno español prevé presentar este año tendría que sustituir la centralidad de la diligencia debida por propuestas claras y precisas que aborden el control de las prácticas internacionales de las empresas transnacionales españolas.

Las propuestas de un Centro catalán sobre empresas y derechos humanos, respaldado por numerosas organizaciones de la sociedad civil y cuya puesta en marcha se está tramitando actualmente en el Parlament de Catalunya, o el Centro vasco sobre empresas transnacionales, presentado recientemente con una fuerte componente sindical, aparecen como dos referentes fundamentales a la hora de coordinar esfuerzos en la lucha contra los abusos del poder corporativo, y pueden servir de ejemplo para avanzar en la elaboración de un marco normativo que establezca obligaciones concretas, genere mecanismos efectivos para la evaluación y prevea sanciones. Asimismo representan la voluntad política de construir alianzas público-sociales.

Romper con la asimetría normativa y acabar con la impunidad de las empresas transnacionales requiere que las normas relacionadas con empresas y derechos humanos tengan, como mínimo, la misma fortaleza en cuanto a exigibilidad y justiciabilidad que las garantías y protecciones de la “libertad de empresa en el marco de la economía de mercado”. Además, habría de reafirmarse la primacía de las normas de derechos humanos sobre las reglas de comercio e inversión, a la vez que los derechos sociales, laborales y ambientales deben dejar de ser considerados como “desventajas competitivas”.

Y el corazón de esta disputa no se encuentra en la técnica jurídica, sino en la voluntad política.

Alianza por la Justicia Global

La declaración está abierta a adhesiones.

Invitamos a todos los colectivos que apoyan esta declaración confirmar su adhesión enviando un correo (con el nombre de la organización, persona responsable y teléfono de contacto) a: global@ecologistasenaccion.org

Primeros firmantes:

Amigos de la Tierra
Asociación Internacional de Ingeniería Sin Fronteras
Asociación Jorge Adolfo Freytter Romero (AJAFR)
ASPA – Asociación Andaluza por la Solidaridad y la Paz
Attac España
Basoa – Casa de las Defensoras. Defendatzaileen etxea
Brigadas Internacionales de Paz (PBI) – Estado español
Centro de Documentación y Solidaridad con América Latina y África (CEDSALA)
Centro Humanista de las Culturas
CGT Confederación General del Trabajo
Colectivo Sur Cacarica
CooperAcció
Coordinación Valenciana de Solidaridad con Colombia
Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG)
Coordinadora de Vivienda de Madrid
Ecologistas en Acción
ELA Euskal Sindikatua
Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte
ESK Sindikatua
Fundación APY
Grupo catalán de Empresa y Derechos Humanos que forman Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global y la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia
Humanistas por la Renta Básica Universal
ICID – Iniciativas de Cooperación Internacional para el Desarrollo
LAB Sindikatua
MPP – Asociación Mesa Poética por la Paz
Mugarik Gabe
NOVACT
Observatorio de la Deuda en la Globalización (ODG)
Observatorio de Multinacionales en América Latina (OMAL) – Paz con Dignidad
Observatorio DESC
Ongi etorri Errefuxiatuak Bizkaia
Permacultura ATTA
Plataforma Euskal Herriak Kapitalari Planto
Solidaridad Internacional Andalucía
STEILAS Sindikatua
SUDS – Associació Internacional de Solidaritat i Cooperació

ESF ens unim amb Acra per a aconseguir un major impacte en matèria de sensibilització en dos barris perifèrics de Maputo, Moçambic

L’ONGD italiana Acra desenvolupa la seva tasca en la gestió de residus sòlids i en la millora de la canalització de l’aigua en el mateix districte en el qual ESF actuem i incidim en la cura del medi ambient per ser aquest el que ens alimenta. Ens referim al districte de KaMabukwane, un dels més extensos de la zona perifèrica de Maputo, a Moçambic, conegut per ser lloc de producció agropecuària i pels desafiaments que enfronten les seves gents en termes d’accessibilitat, transport, condicions residencials, gestió de residus, entre altres.

Precisament, sota el lema “ El Medi Ambient t’alimenta, cuida d’ell”, dimarts passat 18 d’octubre, totes dues organitzacions (ESF i Acra) vam participar conjuntament en una activitat de sensibilització que va reunir la població del barri pertanyent a 7 “quarteroes” (divisió administrativa característica dels barris) diferents, a més de comptar entre les seves files amb diverses autoritats locals del Departament de Salubritat del Consell Municipal de Maputo o de l’Administració del districte KaMabukwane.

Després d’una primera part introductòria i ronda de presentacions dinamitzada per la coordinadora i representant d’Acra a Moçambic, Sabrina Tardivo, es va passar la paraula als habitants del districte perquè poguessin parlar, reflexionar i discutir sobre els problemes més apressants que perceben en el seu entorn, sobretot, referits a una mala gestió de les escombraries i a la falta d’una efectiva canalització de l’aigua que pugui fer front als habituals períodes d’inundació que sofreixen les llars.

La part de sensibilització va ser a càrrec, primer, d’una activista de la cooperativa RPensar que, com el seu apel·latiu avança, realitza sensibilització comunitària per a millorar les condicions de vida, en denunciar i increpar els mals hàbits de tinença i acumulació d’escombraries i deixalles en els entorns residencials.

Per part nostra, ESF protagonitzem la segona part de l’activitat comptant amb la participació de 5 activistes que van presentar l’anomenada Política de les 3 R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar per a nomenar i posar en valor el bon hàbit que emergeix de la iniciativa ciutadana de recol·lectar plàstic, ampolles i tapes, per a vendre-les a les empreses estrangeres de reciclatge, especialment sud-africanes. El missatge de les 3 R es va consolidar entre els i les assistents fent ús de diversos temes musicals que assorteixen els seus fruits en aquesta mena de campanyes i que sorgeixen de la col·laboració entre ESF i el Consell Municipal de Maputo.

La invitació d’una representant de l’associació de productores Força do Povo amb la qual ESF treballem estretament des de l’any passat, va culminar l’activitat atraient l’atenció de les assistents que van prendre notes de la manera de preparació de l’abonament i van realitzar comentaris entorn al seu potencial ús en les seves hortes particulars. Això denota l’interès general de les comunitats a participar del procés de compostatge, o almenys, a ser coneixedors d’aquesta possibilitat per a evitar caure en l’ús de pesticides químics que perjudiquen l’aliment i, en últim terme, afecten la nostra salut.

L’esdeveniment va estar amenitzat també per la intensa labor d’un traductor, integrant del barri, que va possibilitar la mediació lingüística entre portuguès i changana (llengua local més parlada a Maputo). Per a la comunicació i difusió de la jornada, a fi d’ampliar el seu impacte, ESF va comptar amb un dels periodistes que integren l’equip de la Ràdio Comunitària Maxaquene, que va entrevistar diversos participants de l’esdeveniment, autoritats locals i responsables del projecte.

Per la seva part Acra va fer lliurament de diverses gorres, quadern de notes i bolígrafs per als i les participants, mentre que ESF va oferir un llibre explicatiu sobre elaboració de compostatge, importància de la gestió de les escombraries, i creació de biofertilizant.

Cal notar que aquesta activitat s’enquadra en la nova intervenció que estem executant en el referit districte (KaMabukwana), “Empoderant el teixit associatiu per a millorar la qualitat de vida de Maputo”, que confereix continuïtat a projectes anteriors per a reforçar la producció agroecològica mitjançant l’ús de compost i altres inputs agroecològics (biofertilizants), fomenta la venda d’hortícoles en fires que, al seu torn, conviden al consum de productes ecològics i saludables i milloren els mitjans de vida de les promotores de l’agricultura urbana amb la seva comercialització.

La dimensió sensibilitzadora del projecte és clau, com l’és tot el temps que ESF portem treballant en les zones perifèriques de Maputo, però també ho és la funció difusora de Ràdio Maxaquene. A més, com a element innovador, la intervenció integra de manera decisiva l’enfocament de gènere per a empoderar a les dones productores (que són majoria en l’agricultura urbana) fent-les partícips dels seus propis processos de canvi.

Aquesta línia de projectes es consolida gràcies al suport dels nostres finançadors municipals, Ajuntament de Barcelona, Sant Cugat del Vallès, l’Hospitalet de Llobregat, Manresa, entre altres.

Presentem la Guia per a la implementació de Comunitats Hídriques a Barcelona en el marc de la #FESC22

Avui dissabte 22 d’octubre hem presentat la Guia per a la implementació de Comunitats Hídriques a la ciutat de Barcelona. Ho hem fet a la taula rodona “de les Comunitats Energètiques a les comunitats de vida. reptes i oportunitats en la transició ecosocial”. Podeu recuperar la taula rodona aquí.

La guia, que us la podeu descarregar al final del text i que aviat estarà disponible en versió impresa, és un esforç del moviment de l’aigua de Barcelona, Enginyeria Sense Fronteres, Societat Orgànica i l’Aula de l’Aigua.

L’objectiu de la guia és aportar llums i resoldre dubtes sobre les possibilitats de l’aprofitament de les aigües pluvials i les aigües grises als equipaments i edificis de la ciutat, explorant la possibilitat de conformar una Comunitat Hídrica. La guia planteja un pilot de Comunitat Hídrica al Districte de Sants-Montjuïc, com a punta de llança i exemple per la seva replicació.

En l’àmbit energètic la regulació i l’impuls de les Comunitats Energètiques està avançant molt. En canvi, el vector aigua als equipaments no s’està abordant amb prou impuls. Tanmateix, a les grans ciutats els majors consums d’aigua es donen en l’àmbit domèstic i municipal.

Les oportunitats que ofereixen les Comunitats Hídriques son molt elevades i diverses: des de la presa de consciència i responsabilitat sobre el consum d’aigua que fem, la posada en marxa de mesures d’estalvi i rehabilitació hídrica, l’aprofitament d’aigües pluvials per enverdir les nostres cobertes i horts, l’aprofitament d’aigua pluvial i gris pels inodors, neteja i reg, fins al drenatge d’aquestes aigües al medi natural urbà.

El model de Comunitats Hídriques que plantegem a la guia vol recuperar la memòria històrica de l’aigua i la noció comunitària al voltant de la cura dels béns comuns. Des d’aquesta lògica les Comunitats Hídriques s’entenen com a comunitats conscients amb la utilització i cura de l’aigua, i passen de ser subjectes passius a actors actius del cicle hídric que cal cuidar i preservar en el context d’emergència climàtica que vivim.

Descarrega la Guia per a la implementació de Comunitats Hídriques a la ciutat de Barcelona aquí.

30è aniversari d’ESF – Gran festa a Can Batlló!

Aquest 2022 Enginyeria Sense Fronteres fem 30 anys de vida i volem celebrar-ho amb totes vosaltres amb una gran festa a Can Batlló el 19 de novembre entre altres activitats!

Dissabte 19/11

• 12h – Obra de teatre Be Water
• 13h – Vermut musical
• 14.30h – Dinar popular
• 16.30h – Quinto musical
• 17.30h – Concert “The Bird Yellow” i Tixis
• 19h – Dj Pepinho

Totes les activitats són gratuïtes i tindrem preus populars a les barres.

Us hi esperem!!!

Aquest 2022 Enginyeria Sense Fronteres celebrem els 30 anys de vida! 30 anys de reptes i victòries en la nostra lluita per garantir els drets bàsics! Estigueu atentes al nostre web i a les nostres xarxes socials, aviat informarem de més activitats per a celebrar el 30è aniversari d’ESF!

ESFeres 35 “Precarietat energètica en l’àmbit rural: L’accentuació dels factors de risc”

El present estudi pretén explorar l’estat de la qüestió sobre la cobertura del dret a l’energia en l’àmbit rural català aportant-hi una mirada a escala global. Es tracta d’una conjuntura problemàtica perquè hi intervenen diversos factors diferencials que, sembla, fan augmentar el risc a patir el que s’anomenarà precarietat energètica. Així com es comentarà més endavant, la definició d’aquesta problemàtica, en l’actual estudi, cercarà recollir expressions o experiències divergents a les del Nord Global urbà. D’aquesta manera, tot i que es recolliran dades sobre l’assequibilitat de l’energia i eficiència energètica de les llars -fenòmens tradicionalment adaptats al context d’un Nord Global urbà-, se cercarà copsar la realitat rural indagant en altres aspectes del que podria ser la precarietat energètica. En altres paraules, es tindran en compte les necessitats concretes de la població rural a partir del seu perfil socioeconòmic, les pràctiques institucionals municipals o comarcals per a protegir aquestes persones o l’accessibilitat a l’electricitat en referència a l’estabilitat de la xarxa de distribució. Per acabar, es reflexionarà sobre la manca de sobirania energètica i la inflexibilitat estructural del canvi arrelada al control empresarial de l’energia, que és actualment un bé privatitzat.

En aquest sentit, l’objectiu general serà concretar quantitativament i qualitativament si la ruralitat suposa un risc afegit per a patir precarietat energètica des de les anteriorment mencionades casuístiques.

• En primer lloc, es descriurà el perfil socioeconòmic rural per a determinar si existeix un desajustament entre l’energia disponible i les seves necessitats específiques.
• En segon lloc, s’avaluarà l’accessibilitat i eficiència energètica de les llars rurals, a més de fer-ne una territorialització per comarques.
• En tercer lloc, es valorarà si els serveis socials comarcals tenen els recursos suficients per fer front a la precarietat energètica i quines resistències i estratègies (pràctiques) tenen les seves treballadores per protegir les persones afectades i fer valdre la Llei 24/2015.
• En quart lloc, s’analitzarà la qualitat del servei elèctric, en termes de continuïtat del subministrament, segons la densitat de població. Les interrupcions en la connexió semblen ser habituals en l’àmbit rural i, per això, caldrà conèixer quines en són les causes estructurals que ho perpetuen.
• El cinquè lloc, es recolliran experiències del Sud Global que mostrin les lògiques extractivistes de despossessió que s’estan expandint cap a les zones rurals del Nord Global i que perpetuen un model energètic integrat verticalment. Per acabar, es descriuran propostes conceptuals i pràctiques que siguin respectuoses amb els drets energètics de la població i amb els recursos naturals del planeta des d’una perspectiva de drets socials i ambientals ecofeminista.

L’actual model energètic suposa una accentuació de les desigualtats internes en les comarques rurals i l’augment de les desigualtats entre aquestes comarques rurals i les urbanes. Per fer-hi front a l’estudi presentem recomanacions d’actuació per a pal·liar aquesta situació.

Podeu descarregar l’estudi a través d’aquest enllaç.

Oferim una plaça de voluntariat pel Programa de Coneixement de la Realitat (PCR) a Moçambic!

Si tens formació en enginyeria, ciències ambientals o similar així com experiència i/o coneixement en temes medioambientals i en cooperació internacional al desenvolupament aquesta pot ser una bona oportunitat!

• Trobareu tota la informació en aquest enllaç.

Si esteu interessades presenteu la vostra candidatura, no ho deixeu passar! Teniu fins el 5 de desembre de 2022!