2a Escola Popular Ecofeminista: confiança, reconeixement, seguretat i aprenentatges en femení plural.
Els passats 18, 21 i 23 de juny es va dur a terme la segona Escola Popular Ecofeminista i, en definitiva, la creació d’un espai de confiança i aprenentatge que roman encara a dia d’avui i té capacitat de replicabilitat. L’escola, pensada i impulsada des de la pedagogia de les oprimides, va constar de tres sessions de dues hores i mitja, amb disponibilitat d’espai de canguratge, en format presencial i complint les mesures de seguretat per la COVID19.
Hi van participar més de 15 dones (que al seu torn fan de multiplicadores a les seves xarxes), membres i alumnes de l’escola d’adults La Troca, membres de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, del Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica, de Sindillar, del col·lectiu Xera, etc. Per a la seva preparació es va partir de l’experiència de l’anterior Escola Popular Ecofeminista, de la qual va sorgir un grup motor, i es va plantejar continuar amb la proposta d’escola popular, per promoure els aprenentatges que parteixen de l’experiència en primera persona, provinents d’encarnar i aflorar els diferents malestars i vulneracions que patim segons els eixos de desigualtat que ens travessen: gènere, racialització, edat, diversitat funcional, etc.
Es va comptar també amb ponents de Sindillar, així com de l’APE, i de manera virtual amb la participació i testimonis del Moviment d’Afectades per Preses del Brasil (MAB per les seves sigles en portugués) i de col·lectius com Arran de Terra, entre d’altres. L’objectiu de l’escola ha estat generar un procés de formació i empoderament, posant al centre els diferents sabers, trencant amb la cultura dels experts i generant un espai de seguretat i confiança.
L’Escola és un espai no mixt que prioritza la participació de dones afectades/vulnerabilitzades per desigualtats estructurals com el model energètic, les cadenes globals de cures, l’emergència climàtica o la crisi sociosanitària que no hagin fet abans aquesta formació. Dones migrades, dones sense estudis/ingressos baixos, dones grans vivint soles, mares solteres, dones amb diversitat funcional, així com també altres dones en tota la seva diversitat, de manera que el grup-classe aporti també experiències i vivències diferents que puguin enriquir el col·lectiu. L’objectiu ha estat el d’entendre i analitzar els impactes del sistema en què viuen les participants i com es relaciona el model energètic, productiu, econòmic, etc. amb la resta d’estructures de poder que generen violències masclistes. Hem intentat respondre a preguntes com: Per què el model de gestió dels serveis bàsics (aigua, energia, etc.) li serveix al capitalisme i al patriarcat? Per què els grans poders han extret històricament riquesa, valor, hores, recursos, etc. de les dones i de la natura? En aquesta línia, s’ha intentat, amb l’experiència de totes les participants, donar valor als sabers que ja estan dins nostre i com les opressions ens han donat la intel·ligència col·lectiva per rebel·lar-nos, teixint xarxa de suport mutu entre defensores (s’identifiquin o no com a tal).
La primera de les sessions va consistir a presentar l’espai d’acollida i confiança, així com compartir qui som i què esperàvem de l’escola. Ens vam imaginar en un espai segur i plaent, on desitjaríem transportar-nos, i ràpidament van aparèixer espais de calma, cura, descans i recolliment, que els treballs i les condicions de vida actual tot sovint no permeten. També vam poder compartir diferents imatges que podem associar al sosteniment de la vida, contraposant-les amb aquelles que associem a la devastació, a la mort, a l’extracció de recursos o explotació i precarització de les persones i els seus modes de vida. Des d’aquesta pluja de conceptes vam poder entendre idees clau com l’ecodependència i la interdependència, és a dir, que les persones necessitem els ecosistemes i el medi ambient, així com d’altres persones i cures, per poder viure dignament.
La segona sessió de l’escola ens va permetre aflorar les ferides i els dolors del cos-territori. Es van realitzar uns mapes dels nostres cossos on vam poder marcar aquelles zones que ens recorden malestars (físics, emocionals, simbòlics) i quina relació tenen amb el món en què vivim. Com aterren aquests dolors a la nostra família, casa, barri, poble, país/ regió/ continent, etc? Percebem diferències entre les afectacions? Posteriorment vam poder escoltar els testimonis de defensores del territori d’aquí i d’arreu, plantejant estratègies per a revertir aquests impactes en la vida de les persones i el planeta.
El tercer dia l’escola es va centrar en la visibilització i la cura, i ens va permetre generar un Mur(al) de referents i de reconeixements. Quines persones (dones) ens inspiren i per què? Qui les veu/cuida/reconeix? Veure i ser vistes és essencial per a donar valor al treball invisibilitzat de les dones així com a l’explotació de la natura.
Gràcies a l’escola les alumnes han pogut entrar a treballar temàtiques com el treball invisibilitzat de les dones, la destrucció de l’entorn i dels modes de vida per part de les grans empreses transnacionals que controlen els serveis bàsics, o el sosteniment de la vida que històricament han proveït una majoria de dones, tant al Nord com al Sud Global. També s’ha realitzat una sessió d’aprenentatges conjunts i avaluació amb les formadores de la Troca, tant quantitativa com qualitativa, que pretén generar aquesta onada multiplicadora per a la continuïtat d’aquesta iniciativa, amb el grup motor de voluntàries, amb les anteriors o actuals participants, així com amb noves actores que mostren interès per la temàtica ecofeminista.
Miles de familias temen sufrir cortes de agua, luz y gas con el fin de la moratoria de suministros a partir del 9 de agosto
- El Gobierno aún no ha clarificado si ampliará la prohibición de cortes a hogares vulnerabilizados
- Con los precios más altos de la historia, la Ministra Ribera tiene en su mano no dejar totalmente desprotegidas a miles de familias.
Barcelona, 28 de julio de 2021
Se avecina la tormenta perfecta en pleno agosto: coincidiendo con unas semanas en las cuales los precios de la energía eléctrica han batido récords históricos, el día 9 del próximo mes finaliza el plazo de la moratoria de cortes de suministro a hogares vulnerabilizados. A fecha de hoy, el Gobierno no ha informado si extenderá la prohibición de interrupciones más allá de ese día. A menos de dos semanas de esa posibilidad, las entidades sociales y los colectivos que luchamos por garantizar los servicios esenciales a toda la población exigimos al Presidente Sánchez y a la Ministra Ribera que prorroguen la protección contra los cortes de suministros básicos.
En este sentido, el Gobierno ya nos tiene acostumbrados a dilatar hasta la última semana la aprobación de las diferentes prórrogas del llamado “escudo social”. Este hecho causa gran angustia a todas las familias vulnerabilizadas que no saben si seguirán protegidas ante los cortes o no. La moratoria vigente se incluyó en el Real Decreto-ley 8/2021, publicado en el BOE sólo cuatro días antes del fin de la anterior. La medida, que comprende los suministros de agua, luz y gas, operará hasta el 9 agosto inclusive, si el Gobierno no lo enmienda.
A partir de entonces, si no se aprueba una ampliación de la misma, las familias volverían a quedar a expensas de las compañías suministradoras y, bajo la literalidad del texto (que suspende los plazos para los cortes, pero no pone el contador a cero), los cortes se podrían producir desde el mismo día 10 de agosto.
Cabe recordar que la moratoria ante los cortes de suministros se aprobó con motivo de la situación de especial vulnerabilidad que causó la emergencia de la COVID-19. A día de hoy, la pandemia, lejos de estar atajada, vive una quinta ola que tiene en vilo no solo a miles de familias, sino también a la capacidad de la sanidad pública para hacerle frente. En solo un mes, se han sumado a las estadísticas globales medio millón más de infectados, los hospitalizados han pasado de 2.300 a prácticamente 8.000, el porcentaje de camas que ocupan en los centros sanitarios de menos del 2 % a casi el 7 % y los ingresados en las UCI se doblaron. Esta crisis sanitaria ha tenido como consecuencia una crisis social de forma que durante el primer año de la pandemia el porcentaje de población en situación de carencia material severa pasó del 4,7 a un 7% mientras que las personas que admitieron no poder mantener su hogar a una temperatura adecuada se incrementó del 7,6 al 10,9%. Esta tendencia se ha agudizado durante 2021 de forma que en la actualidad las familias que no pueden afrontar el coste de los suministros del hogar representan una parte muy relevante de la población española a pesar de que el número de beneficiarios del bono social sigue en cifras que no corresponden con las necesidades reales de la población más vulnerabilizada: 1.110.211 de beneficiarios del bono social en marzo de 2021.
Además, por si no fuera suficiente, nos encontramos en el caso de la electricidad en una burbuja de precios del mercado mayorista, que el pasado 21 de julio situó el MWh en 106,57€, récord histórico. Esta situación ha obligado a la Ministra Teresa Ribera a tomar medidas temporales, como la rebaja del IVA en la factura o la suspensión del impuesto a la generación.
Se puede caer en la trampa de pensar que la pobreza energética se sufre sólo en invierno y que en esta época del año esta problemática disminuye. Nada más lejos de la realidad. Mantener una temperatura adecuada en casa es imprescindible también en verano y las necesidades básicas como ducharse o cocinar no dependen de la estación del año. De hecho, el consumo energético aumenta en verano en determinadas zonas climáticas, especialmente en periodos de olas de calor, cada vez más frecuentes. Según el informe Estimaciones de la mortalidad atribuible a excesos de temperatura en España, en el verano de 2020 hubo 1.875 defunciones atribuibles al exceso de temperatura a nivel estatal. Un 56 % se produjo en agosto y un 90 % del exceso de mortalidad se concentró en las personas mayores de 74 años.
En este contexto, como venimos haciendo desde el pasado mes de diciembre, las diferentes entidades sociales y colectivos, exigimos una prórroga de la moratoria de cortes hasta que no se produzcan cambios estructurales en la actual normativa de protección de las familias vulnerabilizadas en materia de suministros básicos. Entre estos cambios, reclamamos:
- Principio de precaución que obligue a las empresas suministradoras a consultar a los Servicios Sociales sobre la situación de la familia antes de cualquier corte y a garantizar el suministro si se produce una situación de vulnerabilidad.
- Redefinición de la figura del consumidor vulnerable, que entre otras cuestiones comprenda los tres suministros e incremente los límites de renta, para responder a la realidad social de la ciudadanía. El Gobierno debe empezar a estudiar en este sentido la posible implementación de una tarifa social o mínimo vital para los suministros básicos esenciales.
- Periodo de carencia sin cortes en todo el ámbito doméstico mientras las anteriores medidas no se implementen.
- Costes de la pobreza energética asumidos por las empresas. Las facturas impagadas que se deriven de la aplicación del principio de precaución se sufragarán, de conformidad con un posterior desarrollo reglamentario, a través de un sistema de financiación participado al 100 % por las propias compañías de todos los segmentos implicados.
- En el caso de empresas suministradoras de energía, cierre de convenios con las compañías suministradoras para sufragar las facturas impagadas por familias vulnerabilizadas desde el inicio de la pandemia y hasta que no se implementen las medidas definitivas.
- Que se incorpore a la legislación al más alto nivel el Derecho Humano al Agua y al Saneamiento. Concretar en la normativa y reconocer por ley un mínimo vital de agua, para que todo el mundo tenga el mínimo de agua disponible para beber, cocinar y para la higiene básica.
Una vez más, el Gobierno tiene en su mano evitar un tsunami de cortes en pleno agosto. Las entidades y colectivos lo tenemos claro: ampliemos la moratoria hasta que se produzca una reforma estructural del actual sistema y protejamos a los hogares vulnerabilizados en plena quinta ola y escenario de escalada de precios de la electricidad.
ESFeres 31: Pagar fins que faci mal
En motiu de la gira d’incidència política de les #ComunidadesVSAgbar realitzada a l’abril del 2021 i gràcies a la coordinació internacional que s’ha generat desde 2020 entre activistes i afectades per la gestió irregular d’Agbar a diversos països del món, us presentem l’estudi executiu que analitza en profunditat les vulneracions que es donen a Cartagena, Osorno i Saltillo. Podeu trobar l’estudi en català, castellà i anglès.
Aquestes tres ciutats llatinoamericanes tenen en comú la vulneració de drets humans i ambientals sota la gestió publicoprivada d’empreses filials de la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB o popularment coneguda com Agbar).
L’informe permet desgranar l’arquitectura corporativa d’Agbar i la seva matriu empresarial Suez-Veolia. Un model operacional que passa per l’aprofitament -o inclús la modificació interessada- de contextos polítics i normatius favorables per guanyar concessions i desenvolupar una política de negoci que prioritza els màxims beneficis pels accionistes a costa de la vulneració de drets humans i ambientals. En concret, es vulneren les cinc dimensions del Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (accessibilitat, disponibilitat, qualitat, assequibilitat i adequació cultural) i els principis fonamentals dels drets humans d’accés a la informació, transparència i participació; entre d’altres.
Els tres casos demostren que la privatització i la col·laboració publicoprivada impliquen una deixadesa de les responsabilitats i els deures de les administracions públiques. Lluny de complir les promeses i els suposats beneficis -mai no demostrats- de la privatització de la gestió de l’aigua, els casos d’estudi mostren l’afebliment de les capacitats dels municipis per fer front a reptes com l’emergència climàtica i l’adaptació al canvi climàtic des de la gestió de l’aigua, que precisament són els grans reptes de totes les societats d’avui dia. Fruit d’una voluntat de maximització de beneficis (d’uns pocs, i la majoria d’ells europeus), la política de gestió de les filials de la matriu Suez-Veolia deslocalitza i invisibilitza el deteriorament ambiental de molts pobles de l’exterior.
Esperem que aquest document sigui d’utilitat pels titulars d’obligacions i responsabilitats, que tenen el deure de garantir i protegir el dret a l’aigua i la resta de drets humans i ambientals. En especial, per aquells titulars d’obligacions europeus que tantes vegades han cedit davant grups empresarials que vulneren d’una forma flagrant i impune els drets humans i ambientals a l’exterior, com és el cas de les relacions públiques amb el grup Agbar/Suez. Esperem que aquests casos ens serveixin per caminar cap a instruments legislatius pioners com és la creació del Centre Català d’Empresa i DDHH, aquí i arreu.
descarrega l’estudi en català
descarga el estudio en castellano
download the study in english
Al llarg d’aquest any hem treballat conjuntament amb un grup d’estudiants de l’Escola Guinardó, dins un projecte d’aprenentatge i servei comunitari, per difondre la problemàtica de la pobresa energètica.
El projecte ha culminat amb l’organització d’una jornada al carrer, al barri del Guinardó, per a sensibilitzar al veïnat sobre la pobresa energètica. Al llarg de la jornada l’alumnat es va anar apropant a la ciutadania per explicar, amb díptics i un roll up, què és la pobresa energètica i quines conseqüències té, i com poder fer-hi front.
Compartim un vídeo resum i algunes de les fotografies de la jornada.
Des d’Enginyeria Sense Fronteres estem molt contentes del resultat d’aquest projecte d’Aprenentatge i Servei comunitari amb l’alumnat de l’Escola Guinardó, sens dubte ha estat una molt bona oportunitat per a conscienciar tant en els més joves com en el veïnat del Guinardó sobra la pobresa energètica. Un projecte enriquidor globalment que esperem poder estendre a altres escoles i barris del territori.
Amb la col·laboració de:
I es va fer la llum. Un història sobre pobresa energètica en la infància
I es va fer la llum és un conte inspirat en les famílies de l’Aliança contra la Pobresa Energètica i el testimoniatge de la infància de la Cañada Real, que ara fa un any que viuen sense llum. És un conte il·lustrat per Ivonne Navarro Varas que pretén aportar un petit gra de sorra per superar aquesta injustícia de manera col·lectiva.
Amb un llenguatge senzill alhora que contundent, és el conte ideal per a que en àmbits educatius es puguin acompanyar aquestes situacions i, alhora, enfortir les xarxes de suport que volen revertir aquesta situació.
El podeu trobar a les següents llibreries:
A TRES TINTES
AL.LOTS / PETIT PRINCEP
ALEXANDRIA LLIBRES
ARANYA
ARGONAUTA, BALAGUER
CALMOT LLIBRES
CAPONA, LA
CASA ANITA
CASELLES
CIUTAT INVISIBLE
CONTIJOCH
CUCUT
CULTURAL LLIBRERIA
EDISON LLIBRERIA
EL LOKAL
EL REFUGI – LLIBRERIA CRÍTICA
FOSTER & WALLACE
GAUDí (II)
GELI
GENET BLAU
GRALLA, LA
INSOLITA, LA
L’ODISSEA LLIBRES I MÚSICA, S.
LA GARBA LLIBRERIA
LA TRIBU LLIBRERIA
LAIE CCCB
LES VOLTES
LILLIPUT
LLAR DEL LLIBRE
LLORENS LLIBRES
MATER
MUNTANYA DE LLIBRES
NINOT JOCS EDUCATIUS I LLIBRES
ONA LLIBRES
PARCIR
PEBRE NEGRE
PETITA DEL POBLENOU
POPULAR DISTRIBUIDORA
QUATRECANTONS
RACÓ DEL LLIBRE
ROCAGUINARDA
RODAL BOTIGA AGROECOLOGICA
SALTAMARTI
SIGLANTANA, LA
SYNUSIA LLIBRERIA
TAIFA LLIBRES
TRABOOKAIRE LLIBRERIA
VINT-I-DOS
Construïnt un futur per sobre de les barreres
Us presentem en Karim, hem tingut l’oportunitat de conèixer-ho i treballar amb ell gràcies a la subvenció de la línia ACOL per a l’any 2020 en relació amb les actuacions del programa Treball i Formació (SOC–TRFO ACOL) i al gran suport de Caritas Manresa. Avui en Karim ens explica una mica de la seva història:
Me llamo AbdelKarim Akidouch, tengo 21 años, nací en Melilla, pero siempre viví en Nador, Marruecos y vivo en Catalunya desde aproximadamente 4 años y medio.
Al llegar a Catalunya continué mis estudios e hice 4º de la eso aquí. Como inicialmente para mí no era fácil terminar el bachillerato por la barrera de idioma, decidí hacer un grado medio de Auxiliar de Enfermería y actualmente un grado superior de Educación Infantil. Considero que ambos grados son muy compatibles a futuro, ya que me gustaría ser enfermero y especializarme en pediatría. ¡Me gusta trabajar con niños!
Sin embargo, la mayor parte de mi proceso formativo ha sido sin tener mis papeles en regla y considero que esto me genera una barrera, ya que los necesitaba para poder continuar. Veía que tenía un camino cerrado, porque por mucho que estudiara no podría llegar a donde quería si no regularizaba mi situación y los requisitos para conseguirlo eran: Estar empadronado aquí durante tres años, demostrar arraigo y tener un contrato de un año a jornada completa.
Al cumplir tres años viviendo aquí estuve buscando ese empleo para poder completar los requisitos de extranjería, pero era prácticamente imposible. Durante este tiempo sí había trabajado, pero puntualmente, sin contrato y con unas condiciones malas… Así que fui a Caritas Manresa para ver si a través de ellos podía encontrar un trabajo y me ayudaron a inscribirme al programa ACOL. En este programa te ayudan a hacer un perfil laboral y subvencionan a la empresa o entidad que te contrate cuando estás en una situación administrativa irregular.
Después de inscribirme tuve tres entrevistas, una de ellas con Eginyeria Sense Fronteres, que es donde trabajo actualmente. Sin embargo, cuando ya tuve mi contrato, tuvimos que hacer muchos trámites para poder solicitar mi tarjeta de residencia. Primero tuvimos que hacer un informe de arraigo donde demostraba que había estado estos años aquí esforzándome y haciendo algo útil, esperar la respuesta para ver si estaba todo bien y presentar la solicitud y el contrato. De nuevo, esperar que la respuesta fuese favorable. Esta respuesta ha tardado bastante tiempo, ¡aunque afortunadamente ya estoy a punto de recoger mi tarjeta!
Quiero decir que estoy contento y agradecido de que ESF apueste por mí. Aquí me siento muy cómodo, todas las personas que trabajan aquí son súper amables. Lo que hago aquí son tareas de organización y administrativas; también participo en campañas locales como l’APE y Aigua és Vida. Lo que he hecho me ha gustado y me gusta mucho la entidad, aunque aún no lo he visto todo, porque estoy comenzando. Gracias a Cáritas y al programa ACOL he podido acceder este empleo, pienso que sin su apoyo habría sido imposible. Aún estaría sin trabajo y sin documentos.
Estoy contento, pero me gustaría que a futuro este proceso no fuera tan difícil y tan contradictorio porque extranjería dice que necesitas un contrato para tener documentación, pero sin esa misma documentación nadie te contrata. Lo que te piden es muy complicado, además es casi imposible conseguir un contrato de jornada completa por un año en la situación actual.
Més de 8.000 entitats i cooperatives impulsen la creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans
La Proposta de Llei de creació d’un organisme d’avaluació de l’impacte sobre els drets humans de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior s’ha registrat al Parlament de Catalunya amb el suport de PSC, ERC, Junts, CUP i Comuns
El Parlament ja s’ha posicionat fins a tres vegades a favor de la creació d’aquest Centre amb diferents resolucions des de l’any 2016.
Barcelona, 5 de juliol de 2021.- Nou acord polític de la societat civil per tirar endavant una proposta legislativa pionera al món. Avui s’ha registrat al Parlament de Catalunya la Proposta de Llei de creació del Centre Català d’Empreses i Drets Humans, amb el suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya, Candidatura d’Unitat Popular – Un Nou Cicle per Guanyar i En Comú Podem. La proposta ha estat elaborada pel Grup català d’Empresa i Drets Humans que formen Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia, ambdues plataformes d’entitats del tercer sector. En total, més de 8.000 entitats de la societat civil donen suport a la creació d’aquest organisme pioner.
A la roda de premsa que s’ha celebrat al Parlament, Amaia Garcia, portaveu de les entitats promotores, ha expressat que “el futur Centre català d’Empresa i Drets Humans vetllarà perquè la internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius i vulneri drets humans, especialment en els països més empobrits”.
El Centre català d’Empresa i Drets Humans és una proposta referent al món en l’avaluació de l’impacte sobre els drets humans i el desenvolupament sostenible de les operacions de les empreses que operen a Catalunya i a l’exterior. En aquest sentit, Marco Aparicio, també portaveu del Grup ha assenyalat que “el Centre català d’Empresa i Drets Humans és un organisme públic, independent i amb participació de la societat civil que és únic i necessari; confiem que aviat esdevingui una realitat”. Aparicio ha destacat algunes de les funcions que tindria el Centre: investigar demandes de possibles vulneracions de drets de les empreses, acompanyar les comunitats afectades, demanar a les empreses que participin en processos d’esclariment d’aquestes investigacions i sancionar a les empreses que es neguin a respondre als requeriments d’informació.
El Parlament de Catalunya ja ha mostrat en diverses ocasions el seu suport a la creació d’aquest Centre amb tres resolucions des del 2016, per unanimitat o majoria absoluta. Amb aquest Centre, Catalunya seria pionera en la defensa dels drets humans en el món i en garantir l’actuació responsable de les empreses transnacionals que operen a Catalunya, tal i com s’està sol·licitant des de Nacions Unides.
En què consisteix la proposta del Centre?
El futur Centre d’Empreses i Drets Humans vetllarà perquè el procés d’internacionalització de l’economia catalana no generi impactes negatius, especialment als països més empobrits, i serà l’instrument que garantirà la coherència entre les polítiques econòmiques, d’acció exterior i de cooperació internacional.
El Centre serà un organisme públic i independent que retrà comptes a la societat civil, al Parlament i al Govern de la Generalitat. El seu principal objectiu serà el seguiment i avaluació de l’impacte de les empreses catalanes o transnacionals amb presència a Catalunya, sobre els drets humans o el medi ambient, a comunitats o regions d’altres països. Aquest organisme públic suposarà un important avenç en la regulació del sector empresarial en matèria de drets humans i de defensa del medi ambient. Més de 3.000 empreses catalanes operen a l’exterior, de forma directa o mitjançant més de 7.500 filials.
Les entitats de pau, cooperació i drets humans treballen des del 2014 per fer realitat aquest Centre que, creuen, augmentarà l’impacte estratègic de la política de cooperació internacional i es convertirà en un exemple de coherència de polítiques públiques, tal i com estableix la Llei catalana de Cooperació i la Llei d’Acció Exterior. La web AlertaDH recull diferents casos i exemples de vulneració de drets humans per part d’empreses catalanes, identificats i investigats pel Grup d’Empresa i Drets Humans.
Ampli suport social
Si fa un any la proposta estava impulsada per dues plataformes de segon nivell que representen unes 150 entitats, aquesta vegada són més de 8.000 les organitzacions socials que hi donen suport. La iniciativa té el suport dels principals sindicats de Catalunya (CCOO Catalunya, la UGT de Catalunya i la Intersindical-CSC), així com del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, organisme amb 319 socis, dels quals 287 són ajuntaments (que representen el 85% de la població catalana), 14 consells comarcals, 4 diputacions, una mancomunitat i 13 entitats i ONG. També hi donen suport el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona, el Consell d’Associacions de Barcelona i nombroses organitzacions socials com són l’AESCAT (Associació d’Economia Solidària de Catalunya) una entitat de quart nivell que aglutina 7.422 organitzacions i agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l’economia social de Catalunya: la Confederació de Cooperatives de Catalunya, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, la Federació de Mutualitats de Catalunya i la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya. També hi donen suport el Col·lectiu Ronda d’advocats i advocades i altres plataformes socials i cíviques com són la Campanya No als Tractats de Comerç i Inversió, Mujeres Migrantes Diversas, Rebel·lió o Extinció Barcelona i el Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes.
Qui forma part del Grup impulsor?
El Grup català d’Empresa i Drets humans està conformat per 18 entitats de dues plataformes diferents, Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global i la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. El Grup compta, a més, amb persones investigadores expertes del TNI – Transnational Institute, així com de diferents universitats (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili i Universitat del País Basc). Les 18 entitats són: Alianza por la Solidaridad, AlterNativa Intercanvi amb Pobles indígenes, Amnistia Internacional Catalunya, Centre Delàs, CooperAcció, Entrepobles, Enginyeria Sense Fronteres, Farmamundi, Fundació Pau i Solidaritat – CCOO Catalunya, Justícia Alimentària Global, Justícia i Pau, NOVACT, Observatori DESC, ODG, SETEM, Sindicalistes Solidaris – UGT Catalunya, SUDS i Brigades Internacionals de Pau de Catalunya (PBI) com a entitat observadora.
descarrega el text de la llei
En què estem implicades?
