Oferta finalitzada | Convocatòria: tècnic/a de gestió econòmica i administració de projectes Nord

FUNCIONS A DESENVOLUPAR:

• Gestió econòmica de projectes:

• • Elaboració, control, execució i justificació econòmica dels pressupostos dels projectes en coordinació amb l’equip tècnic
  • Coordinació amb administració, comptabilitat i finances de l’entitat per a la gestió de factures, pagaments i cobraments.

• Gestió econòmic-financera de campanyes Nord:

• • Gestió i control de pagaments de subvencions, proveïdors, factures
  • Control econòmic de l’execució dels projectes i de les campanyes en coordinació amb l’equip tècnic
  • Justificació econòmica dels projectes en coordinació amb l’equip tècnic
  • Recolzament en l’elaboració de pressupostos per les formulacions

• Administració i logística:

• Resposta als requeriments econòmics de l’administració
• Estandarització de processos i elaboració de protocols a campanyes Nord

PERFIL DEMANAT

• Formació en ciències socials, econòmiques, administració d’empreses o enginyeria.
• Experiència de 3 anys en gestió econòmica de projectes d’Educació per al desenvolupament o cooperació internacional.
• Alt coneixement de català, castellà i anglès.
• Alt coneixement d’eines d’ofimàtica (especialment del programa Excel)
• Capacitat d’organització, síntesi i planificació.
• Motivació en l’àmbit de la justícia socioambiental global, els drets humans, la defensa dels béns comuns (aigua i energia), la perspectiva de gènere i els ecofeminismes, etc.

Es valorarà:

• Es valora positivament l’experiència amb entitats finançadores públiques nacionals (ACCD i Ajuntament de Barcelona) i europees (Comissió Europea).
• Es valora positivament l’experiència a l’àmbit de captació de fons.

CONDICIONS DE LA PLAÇA

• Jornada: 20 hores setmanals
• Lloc de treball: Seu d’Enginyeria Sense Fronteres a Barcelona (Múrcia 24, baixos)
• Data d’incorporació: Immediata
• Retribució: 1.016€ bruts en 12 pagues anuals
• Durada: 1 any amb possibilitats de continuïtat (període de prova de 6 mesos)

REFERÈNCIES PER CONTACTES

Les persones interessades poden enviar el seu Currículum Vitae i una carta de motivacions a : organitzacio@esf-cat.org , indicant la referència

REF : GESTCAMPANYES2021

DATA LÍMIT PER L’ENVIAMENT DE CV i carta de motivació :17 de juny de 2021 (DATA AMPLIADA!)

INCORPORACIÓ:1 juliol de 2021

Descarrega la convocatòria

CURSO INTRODUCTORIO:

Tecnologías de la Información y Comunicación y Gestión Comunitaria del agua

En los últimos meses muchos líderes y lideresas comunitarios han visto como su grado de PARTICIPACIÓN en el ejercicio y exigibilidad del Derecho Humano al Agua y al Saneamiento ha disminuido, como resultado de las medidas de distanciamiento social derivadas de la pandemia de covid-19.

Este curso introductorio pretende aproximar a los Líderes y Lideresas de la Amazonía ecuatoriana (y otros sectores del país) a las Tecnologías de la Información y Comunicación (TIC) como herramientas para la incidencia y transformación social, aumentando así la capacidad de participación en la gestión comunitaria del agua.

A lo largo de 3 sesiones virtuales se presentarán diferentes soluciones tecnológicas para dar promover procesos socioeducativos, de análisis y reflexión asamblearia, de comunicación social, de movilización popular y de transformación social; en el marco de una gestión comunitaria del agua muy incidida por la pandemia de COVID-19 y donde la tecnología ha cobrado vital importancia en nuestras vidas cotidianas.

Puedes consultar la información completa sobre el contenido, el público objetivo, la metodología de implementación, el cronograma y el formulario de inscripción al curso en el siguiente documento. Inscripciones abiertas hasta el 02/06/2021.

Una iniciativa de:

• Consorcio de Juntas de Agua de Sucumbíos, Napo y Orellana (CJASNO)
• Asociación de Juntas Administradoras de Agua Potable y Saneamiento La Belleza (AJAAPySLB)
• Red de Organizaciones Sociales y Comunitarias para la Gestión del Agua en Ecuador (ROSCGAE)
• Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres (ESF)

Con el apoyo de: Aj. de Tarragona, Aj. de Santa Coloma de Gramanet, Aj. de Gavà, Aj. de Reus i Dip. de Salut.

ALTA TENSIÓ Jornades Internacionals sobre Emergència Climàtica i Conflictivitat 7 i 8 de juny de 2021

Català/Español/Português

Encara que l’any 2020 i el que portem de 2021 han estat marcats per les conseqüències de la COVID19, una altra de les grans crisis del nostre temps no ha deixat de créixer: l’emergència climàtica. L’objectiu marcat per l’Acord de París de limitar l’augment de la temperatura a 2°C (realitzant esforços perquè no sigui major de 1,5°C) està lluny d’aconseguir-se.

Mentrestant, presenciem com els fenòmens extrems i sobtats, més freqüents i intensos, les sequeres, l’elevació del nivell de la mar i el desglaç, afecten directament i indirectament a la vida de les persones, especialment a les poblacions en situació de vulnerabilitat al Sud Global, amb conseqüències diferenciades per a les dones i les nenes.

Paradoxalment, els impactes més greus de l’emergència climàtica es concentren a les regions empobrides del planeta i en les perifèries, que són les que menys han contribuït a aquesta crisi global. En aquestes regions, avui dia, moltes persones s’estan veient obligades a abandonar les seves llars, sovint en un context en què coexisteixen situacions de pobresa econòmica, violència, conflictes i degradació ambiental que no són fruit de l’atzar, sinó d’unes relacions històriques (i presents) desiguals i injustes emmarcades en el capitalisme patriarcal globalitzat.

El vincle entre la crisi climàtica i els conflictes és complex i no sempre directe. No obstant, com ja demostren casos concrets al voltant de la planeta, l’escassetat dels recursos i la potenciació de les injustícies i desigualtats per les conseqüències de l’emergència climàtica, la converteixen en un tema de vital importància per a les generacions presents i futures.

Dilluns 7 de juny,

15.30 a 17.30h

Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÉS i PORTUGUÈS / ESPANYOL

1. Taula Inaugural: Emergència climàtica i conflictivitat des d’una mirada ecofeminista.

Modera: Sandra Vicente, Periodista

 A la taula inaugural ens proposem entendre millor la connexió entre la crisi climàtica i els conflictes, fent especial èmfasi en el desplaçament forçat de persones o l’impacte en els territoris, els recursos i modes de vida, abordant aquest debat des d’una perspectiva global i local. Per a això, farem una introducció a aquesta realitat i una aproximació a les responsabilitats globals en les relacions Nord-Sud en el marc de la justícia climàtica, així com a l’aportació de les mirades ecologistes i feministes en aquest enfocament.

 – Vincle entre crisi climàtica, conflictes i desplaçaments amb enfocament gènere (ESF, Beatriz Felipe)

– Justícia climàtica i responsabilitats del Nord global (Transnational Institute, Mònica Vargas)

– Una perspectiva crítica dels conflictes a partir de l’ecofeminisme (Moçambic, Teresa Cunha)

 17.30 a 19.30h

Disponible interpretació ESPANYOL / PORTUGUÈS i PORTUGUÈS / ESPANYOL

2. Taula d’intercanvi d’experiències internacionals sobre crisi climàtica i conflictes.

Modera: Escola de Cultura de Pau

A la segona taula abordarem experiències internacionals que visibilitzen aquestes realitats, centrant-nos en diversos conflictes relacionats amb l’extracció de recursos (molts d’ells clau en les activitats que contribueixen a la crisi climàtica), conflictes deguts a la implementació de polítiques climàtiques que no tenen en compte els drets humans (construcció d’hidroelèctriques, grans centrals eòliques, biocombustibles, etc., o fins i tot d’extracció de minerals per a la indústria renovable) així com en conflictes associats a la mobilitat humana.

– Acumulació primitiva i la crisi de l’extractivisme: El cas de Cabo Delgado a Moçambic (Boaventura Monjane)

– La transició energètica en mans de qui? El cas de les macrohidroelèctriques al Brasil (Moviment d’Afectats per les Preses, Tchenna Maso)

– Reassentament preventiu forçat: el cas de Enseada da Baleia, entre abandonament i hostilitat (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)

Dimarts 8 de juny,

18 a 20h

3. Taula sobre conflictes derivats de les polítiques climàtiques a Catalunya i el Sud Global.

Modera: Enginyeria Sense Fronteres

Finalment, a la tercera taula ens concentrem en conflictes a Catalunya i el Sud Global i que també es vinculen amb la crisi climàtica, en relació amb polítiques de descarbonització o projectes d’energies renovables plantejats en els últims anys on la sobirania dels territoris i les poblacions afectades no està en el centre del debat.

– – Criminalització de persones defensores en la lluita per la seva terra i territori: el cas de la comunitat de Unión Hidalgo, Oaxaca, Mèxic (ProDESC, Verónica Vidal)

– Propostes i alternatives des de la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)

– Resistències territorials i plantejaments des de la sobirania popular (Fila zero amb la Xarxa per la sobirania energètica, l’Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre d’altres plataformes de territoris i col·lectius afectats a Catalunya)

Inscripcions

ESP

ALTA TENSIÓN

Jornadas Internacionales sobre Emergencia Climática y Conflictividad

7 y 8 de junio de 2021

Aunque el año 2020 y lo que llevamos de 2021 han estado marcados por las consecuencias de la COVID19, otra de las grandes crisis de nuestros tiempos no ha dejado de acrecentarse: la emergencia climática. El objetivo marcado por el Acuerdo de París de limitar el aumento de la temperatura a 2°C (realizando esfuerzos para que no sea mayor de 1,5°C) está lejos de alcanzarse. 

Mientras tanto, presenciamos cómo los fenómenos extremos y repentinos, más frecuentes e intensos, las sequías, la elevación del nivel del mar y el deshielo, afectan directa e indirectamente a la vida de las personas, especialmente a las poblaciones en situación de vulnerabilidad en el Sur global, con consecuencias diferenciadas para las mujeres y las niñas.

Paradójicamente, los impactos más graves de la emergencia climática se concentran en las regiones empobrecidas del planeta y en las periferias, que son las que menos han contribuido a esta crisis global. En estas regiones, hoy en día, muchas personas están viéndose obligadas a abandonar sus hogares, a menudo en un contexto en el que coexisten situaciones de pobreza económica, violencia, conflictos y degradación ambiental que no son fruto del azar, sino de unas relaciones históricas (y presentes) desiguales e injustas enmarcadas en el capitalismo patriarcal globalizado. 

El vínculo entre la crisis climática y los conflictos es complejo y no siempre directo. No obstante, como ya demuestran casos concretos alrededor del planeta, la escasez de los recursos y la potenciación de las injusticias y desigualdades por las consecuencias del cambio climático, lo convierten en un tema de vital importancia para las generaciones presentes y futuras. 

Lunes 7 de junio, 15.30 a 17.30h

Disponible interpretación ESPAÑOL/PORTUGUÉS y PORTUGUÉS/ESPAÑOL

1. Mesa Inaugural: Emergencia climática y conflictividad desde una mirada ecofeminista. 

Modera: Sandra Vicente, Periodista

En la mesa inaugural nos proponemos entender mejor la conexión entre la crisis climática y los conflictos, haciendo especial hincapié en el desplazamiento forzado de personas o el impacto en los territorios, los recursos y modos de vida, abordando este debate desde una perspectiva global y local. Para ello, haremos una introducción a esta realidad y una aproximación a las responsabilidades globales en las relaciones Norte-Sur en el marco de la justicia climática, así como a la aportación de las miradas ecologistas y feministas en este enfoque.

– Vínculo entre crisis climática, conflictos y desplazamientos con enfoque género (ESF, Beatriz Felipe)

– Justicia climática y responsabilidades del Norte global (Transnational Institute, Mònica Vargas)

– Una perspectiva crítica de los conflictos a partir del ecofeminismo (Mozambique, Teresa Cunha)

Lunes 7 de junio, 17.30 a 19.30h

Disponible interpretación ESP/PORT y PORT/ESP

2. Mesa de intercambio de experiencias internacionales sobre crisis climática y conflictos.

Modera: Escola de Cultura de Pau

En la segunda mesa abordaremos experiencias internacionales que visibilizan estas realidades, centrándonos en varios conflictos relacionados con la extracción de recursos (muchos de ellos clave en las actividades que contribuyen a la crisis climática), conflictos debidos a la implementación de políticas climáticas que no tienen en cuenta los derechos humanos (construcción de hidroeléctricas, grandes centrales eólicas, biocombustibles, etc. o incluso de extracción de minerales para la industria renovable) así como en conflictos asociados a la movilidad humana.

– Acumulación primitiva y la crisis del extractivismo: El caso de Cabo Delgado en Mozambique (Boaventura Monjane)

– La transición energética en manos de quien? El caso de las macrohidroeléctricas en Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)

– Reasentamiento preventivo forzado: el caso de Enseada da Baleia, entre abandono y hostilidad (Red Sudamericana de Migraciones Ambientales, Giovanna Gini y Tatiana Mendonça Cardoso)

Martes 8 de junio, 18 a 20h

3. Mesa sobre conflictos derivados de las políticas climáticas en Cataluña y el Sur Global.

Modera: Enginyeria Sense Fronteres

Finalmente, en la tercera mesa nos concentramos en conflictos en Cataluña y el Sur Global y que también se relacionan con la crisis climática, en relación con políticas de descarbonización o proyectos de energías renovables planteados en los últimos años donde la soberanía de los territorios y las poblaciones afectadas no está en el centro del debate.

– Criminalización de personas defensoras en la lucha por su tierra y territorio: el caso de la comunidad de Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)

– Propuestas y alternativas desde la perspectiva de la justícia climàtica (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)

– Resistencias territoriales y planteamientos desde la soberanía popular (Fila cero con la Xarxa per la sobiranía energètica, la Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre otras plataformas de territorios y colectivos afectados en Cataluña)

Inscripciones

————————————————————————————————————————–

PORT

ALTA TENSÃO

Conferência Internacional sobre Emergência Climática e Conflitos

7 e 8 de Junho de 2021

Segunda-feira, 7 de Junho, 15h30 às 17h30

Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol 

1. Mesa Inaugural: Emergência climática e conflito numa perspectiva ecofeminista.

Moderadora: Sandra Vicente, jornalista

– Articulação entre crise climática, conflitos e deslocamento com enfoque de género (ESF, Beatriz Felipe)

– Justiça climática e responsabilidades do Norte global (Instituto Transnacional, Mònica Vargas)

– Uma perspectiva crítica dos conflitos com base no ecofeminismo (Moçambique, Teresa Cunha)

Segunda-feira, 7 de Junho, 17h30 às 19h30

Interpretação disponível em Espanhol / Português e Português / Espanhol

2. Mesa sobre intercâmbio de experiências internacionais sobre crises e conflitos climáticos.

Moderação: Escola de Cultura de Pau

– Acumulação primitiva e crise do extractivismo: O caso de Cabo Delgado em Moçambique (Boaventura Monjane) 

– A transição energética nas mãos de quem? O caso das usinas hidroelétricas no Brasil (Movimento Atingidos por Barragens, Tchenna Maso)

– Reassentamento preventivo forçado: o caso da Enseada da Baleia, entre o abandono e a hostilidade (Rede Sul-Americana de Migração Ambiental, Giovanna Gini e Tatiana Mendonça Cardoso)

Terça-feira, 8 de Junho, das 18h às 20h

3. Mesa redonda sobre conflitos derivados das políticas climáticas na Catalunha e no Sul Global.

Moderação: Enginyeria Sense Fronteres

– Criminalização de defensores na luta por suas terras e território: o caso da comunidade Unión Hidalgo, Oaxaca, México (ProDESC, Verónica Vidal)

– Propostas e alternativas na perspectiva da justiça climática (Xarxa Justícia Climàtica, Alfons Pérez)

– Resistência territorial e abordagens da soberania popular (Linha zero com a Xarxa per la Sobirania Energètica, a Aliança contra la Pobresa Energètica, Iaeden Salvem l’Empordà, entre outras plataformas de territórios e grupos afetados na Catalunha)

Inscripções

Declaració: Agbar, prou abús de poder

A Catalunya aquests darrers anys s’està disputant el futur de l’aigua. L’aigua és un  element essencial per a la vida tal i com la coneixem, tant per les persones com pels  ecosistemes. Per això observem amb certa inquietud els darrers esdeveniments que se  sumen a una dinàmica de persecució dels actors socials que lluiten per protegir i tenir  cura de l’aigua com a bé comú que és per assegurar la vida. 

L’aigua és un dret humà essencial per a la vida reconegut des l’any 2010 per les Nacions  Unides. Els éssers humans no podem viure més de 3 dies sense aigua. L’emergència  climàtica i el canvi global estan incrementant les afectacions sobre l’aigua amb un  augment de la concentració de precipitacions, sequeres i disminució de l’aigua dolça  disponibles. Amb aquesta perspectiva l’aigua es convertirà en un dels grans detonants  de potencials conflictes i migracions climàtiques, i serà d’especial rellevància a la regió  mediterrània, el que fa inqüestionable la seva gestió des de l’interès comú.  

A Catalunya, 3 de cada 4 habitants rebem l’aigua d’operadors pilotats per AGBAR. Això  representa un monopoli de facto de la gestió de l’aigua, en mans d’un sol grup  empresarial que ostenta la gestió del servei a la majoria de municipis mitjans i grans de  Catalunya. El 100% d’Agbar pertany a la multinacional francesa SUEZ, recentment  absorbida per l’altra gran multinacional francesa en el negoci de l’aigua, VEOLIA 

Seguint aquesta lògica mercantilitzadora, el passat desembre l’aigua entrava a cotitzar  al mercat de futurs de Wall Street. L’aigua com producte financer és un valor segur, que  amb la perspectiva d’un augment de la demanda i la disminució de la disponibilitat, fa  de l’aigua una aposta segura que ansien grans especuladors i inversors. Aquesta  entrada als mercats financers és un pas més enllà en la mercantilització de l’aigua que  lliga l’aigua només al seu valor econòmic i financer, i la deslliga de tota la seva resta de  valors imprescindibles per a la vida humana i dels ecosistemes. 

Malgrat això, arreu del món fa anys que ha començat una onada remunicipalitzadora  per recuperar la gestió i el control de l’aigua a mans públiques. Els objectius que  persegueix la recuperació del control sobre l’aigua son una gestió més eficaç,  transparent, democràtica, arrelada als municipis i amb objectius socials i ambientals, i  no guiada pel lucre. A Catalunya, des de l’any 2010, 28 municipis han decidit recuperar  la gestió de l’aigua. La majoria d’ells han estat portats als tribunals per AGBAR arran de  la decisió democràtica d’aquests municipis de recuperar el control sobre l’aigua i revertir  el servei de privat a públic, passant de gestió indirecta a directa.  

Aquesta gran ofensiva judicial d’Agbar afecta a una quarantena de municipis i ens locals  que han fet passos cap a una gestió directa, i s’encabeix en la cursa global per la  mercantilització i financiarització de l’aigua. Aquest atac constitueix un clar abús de  poder, on mitjançant el poder judicial, el poder mediàtic i sobretot el poder econòmic  tracten que els seus interessos passin per sobre de l’interès del bé comú, de les  decisions democràtiques dels ajuntaments i de la ciutadania que vol en un 80,6% una  gestió pública. Un poder econòmic que prové dels costos il·legítims cobrats a la factura  de l’aigua, com ara la publicitat, el cànon de coneixement, el manteniment dels  comptadors, els litigis judicials per mantenir la gestió privada i operacions financeres en 

els mercats globals realitzades en la creació de l’empresa mixta metropolitana a l’Àrea  Metropolitana de Barcelona. Alguns d’aquests costos poden arribar a suposar el 56%  de la tarifa de l’aigua.  

Diferents moviments socials i organitzacions hem patit la judicialització, intimidació i  difamació per part d’Agbar quan hem obert el debat sobre l’aigua i reclamat mesures  socials que toquen els seus beneficis. La Iniciativa Ciutadana de l’Aigua a Barcelona,  que van signar més de 25.000 barcelonines, ha estat portada als tribunals i bloquejada  per 5 contenciosos administratius interposats per AGBAR i els seus lobbies. Agbar va  portar l’APE a judici per demanar la condonació del deute de les famílies, condonació  que finalment va accedir a donar després de denunciar 3 activistes de l’Aliança. Espies  del sector privat es van infiltrar al moviment ciutadà per la remunicipalització de l’aigua  a Barcelona, unes pràctiques que mai no van ser confirmades ni desmentides per part  d’Agbar. L’últim episodi ha estat la campanya difamatòria que qüestiona el finançament  rebut per part de les entitats que van donar suport a la consulta de l’aigua a Barcelona,  i per la tasca social en la defensa de drets que desenvolupen.  

D’altra banda, entre el març del 2016 i el maig del 2018, Agbar va destinar més d’1,4  milions d’euros en publicitat, patrocinis o convenis només a TV3 i Catalunya Ràdio. La  companyia va patrocinar diversos programes dels mitjans públics catalans, com ara la  sèrie ‘Com si fos ahir’, ‘La TdP’ o ‘Joc de cartes’, entre d’altres. Les accions publicitàries  es van intensificar també amb altres canals i mitjans privats, coincidint amb l’emergència  de la consulta ciutadana sobre el model de gestió de l’aigua a Barcelona. Desconeixem  a quant ascendeix la xifra total de despesa en publicitat que, a la fi, paguem la ciutadania  amb els nostres rebuts. 

Per tot plegat, fem una crida a les organitzacions socials i ambientals de tots els àmbits  a donar suport aquesta declaració per tal que els nostres governs prenguin totes les  mesures necessàries per facilitar la gestió pública i democràtica de l’aigua i acabar amb  l’abús de poder de les multinacionals que hi especulen i negocien.  

Entitats promotores 

Lafede.cat – organitzacions per a la justícia global  

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya  

Consell d’Associacions de Barcelona 

Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona 

Aliança contra la Pobresa Energètica 

Alianza de Mareas y movimientos sociales 

Consell de la Joventut de Barcelona  

Xarxa Justícia Climàtica 

Plataforma Aigua és Vida 

Primeres entitats adherides 

Acció Ecofeminista 

Afectados BB Serveis 

Àgora dels moviments socioambientals de la conca del Besòs 

Aigua és Vida Girona 

Aigua Pública Manlleu

Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres 

Associació Cultural Nou Barris Taller d’ Idees 

Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP) Associació de Naturalistes de Girona 

Associació de veïnes i veïns del barri Gòtic 

Associació Els Verds de Badalona 

Associació Institut de les Desigualtats  

Associació Sediments 

Ateneu Roig 

Ateneu Independentista d’Hostafrancs – Espai Basset 

Attac-catalunya  

Av Centre Castelldefels 

A Granel Sccl 

Consell d’Associacions de Barcelona 

Coordinadora d’Entitats del Poble Sec 

Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme Coordinadora Obrera Sindical 

Dones d’Aigua 

Ecologistes en Acció de Catalunya 

El globus vermell 

Entrepobles 

Fridays for Future Barcelona  

Fundació Goteo 

Fundació l’Alternativa  

Girona pel Clima 

Grup de Defensa del Ter 

La Marea Verde SAB 

La Negreta del Gòtic  

LA PERA COMUNICACIÓ SCCL 

Les Vilaretes 

Marea Pensionista de Catalunya 

Moviment Residencias Catalunya  

Movimiento Pensionista XLA DIGNIDAD SOCIAL  

Observatori DESC 

Observatori del Deute en la Globalització 

PAH Catalanes  

PAH Barcelona 

Plataforma Prou Sal  

Rebel·lió o Extinció Barcelona 

Rebel·lió o Extinció Girona 

Resistim al Gòtic 

SALVEM LO MONTSIÀ 

Sindicat co.bas comissions de base 

Sindicat de Llogateres 

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet 

Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia Taula de l’aigua de Terrassa 

Taula de l’aigua de Vilamajor

Upla LA UNIÓN  

Volem l’Aigua Neta Clara i Nostra Xarxa d’Economia Solidària Xarxa per la Sobirania Energètica Xarxa Socialisme 21 

Xnet

¿Es posible limitar el poder corporativo? Propuestas concretas para la garantía de derechos humanos y ambientales

Este viernes 28 de mayo a las 19:00 volvemos a la Lealtad Santsenca. Más de un año después de la última, hacemos una actividad presencial y la hacemos “a lo grande”!

Grande como la pregunta que queremos responder “Es posible limitar el poder corporativo?” La impunidad con que actúan las grandes transnacionales, pisando derechos humanos y ambientales mientras continúan saqueando y acumulando riquezas, hace pensar que su poder no conoce límites. Pero, allí no hay abusos, hay resistencia.

En el acto del viernes contaremos con invitadas de lujo que compartieron sus experiencias y trayectorias haciendo frente a las vulneraciones de las transnacionales en sus territorios, para detener las leyes que facilitan este modo de actuar o para fiscalizar las consecuencias de sus actos. Un acto en el que explorar cómo generar alianzas multiplicadoras que permitan tumbar la impunidad de estos gigantes.

 Además, para celebrar estas luchas colectivas y la oportunidad de reencontrarnos, cerraremos el acto acompañadas de la música de Mónica Guiteras!

No lo pienses más e inscríbete a la actividad, hasta el viernes!

Viernes 28 de mayo, 19h //  Lleialtat Santsenca (C/Olzinelles, 31) 

Presentación y debate:

-Jennifer Chavarro Quino, ASOQUIMBO

-Erik Hagen, Western Sahara Resource Watch 

-Adil Meléndez, Global Justice Association

-Mireia Lozano, investigadora en derechos humanos 

-Mónica Vargas, Eix Empresa i DDHH de LaFede.cat

-Fernando Topo Saz, Campaña contra el Tratado de la Carta de la Energía

Concierto:

• Mònica Guiteras

Inscripciones

Dónde?

Pagar fins que faci mal, comunitats de Llatinoamèrica contra els abusos de Agbar

La gestió de l’aigua per part de la multinacional Agbar/Suez vulnera drets humans i ambientals arreu del món. Així ho hem denunciat durant els mesos de març i abril d’enguany a través d’una coordinació internacional entre organitzacions de Justícia Global i comunitats afectades de Cartagena (Colòmbia), Saltillo (Mèxic) i Osorno (Xile). 

El tret de sortida el vam donar el 25 de març amb un webinar internacional en motiu del Dia Mundial de l’Aigua 2021. Vam comptar amb diferents representants de les ciutats llatinoamericanes i una fila zero formada pel Relator Especial de les Nacions Unides pel Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament, el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i el grup català d’Empreses i Drets Humans de Lafede.cat. 

Recupera el webinar aquí:

Durant aquest temps hem generat material divulgatiu i d’incidència sobre els tres casos analitzats. A la web d’Alerta Drets Humans -l’espai web del grup català d’Empresa i Drets Humans- podreu trobar informació detallada sobre les filials d’Agbar involucrades en les vulneracions de drets a les tres ciutats llatinoamericanes. 

Fitxa del cas Cartagena. Fitxa empresa: Aguas de Cartagena

Fitxa del cas de Saltillo. Fitxa empresa: Aguas de Saltillo

Fitxa del cas d’Osorno. Fitxa empresa: ESSAL 

També podeu descarregar el següent informe executiu, en català.

Aquest informe ha estat clau per agendar el seguit de reunions entre diferents institucions i representants polítics amb les persones afectades i representants llatinoamericans que hem realitzat el passat mes d’abril. Malgrat les reunions no s’han pogut fer de forma presencial donades les restriccions per la pandèmia de la COVID19, la virtualitat ens ha permès trobar-nos amb un gran nombre d’actors.

Aquestes reunions tenien un doble objectiu: mostrar les vulneracions de drets humans i de normativa internacional i local que efectua el grup Agbar/Suez a l’exterior, així com incidir en la responsabilitat de les institucions públiques europees en l’acció exterior d’una empresa de capital europeu. 

En l’àmbit català, ens hem reunit amb la Regidoria d’Emergència Climàtica i la Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Àrea de Cooperació Internacional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb l’Àrea de Cooperació Internacional de la Diputació de Barcelona i amb la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya. 

En l’àmbit europeu, ens hem reunit amb la diputada Mathilde Panot, vicepresidenta del grup parlamentari la France Insoumise i presidenta de la Comissió d’Investigació d’Aigua de l’Assemblea Popular Francesa.  

També amb els eurodiputats Javier López (PSC) del grup Socialista, president de EUROLAT, membre de la comissió ENVI i la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic; Diana Riba (ERC) del grup Verd i membre d’EUROLAT i la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic; Ernest Urtasun (Catalunya en Comú) del Grup Verd i membre de la comissió d’assumptes econòmics; i la María Eugenia Rodríguez Palop (Unidas Podemos) del Grup de l’Esquerra i membre d’EUROLAT, de la comissió parlamentaria mixta UE-Mèxic i UE-Xile.  

Entre les demandes efectuades als titulars d’obligacions, en destaquem les següents: 

1. Visites a terreny per verificar els impactes locals 
2. Donar suport a l’elaboració d’estudis tècnics independents que verifiquin els impactes ambientals i socioambientals a l’exterior causats per les empreses del Grup Agbar i la matriu Suez 
3. Instar al grup Agbar i la matriu Suez, així com al Govern Colombià, a respectar el dret a la consulta prèvia, lliure i informada recollida en el conveni 169 de la OIT
4. Instar al grup Agbar i la matriu Suez a no interferir en els processos de caducitat del contracte d’ESSAL i retirar les amenaces d’arribar als tribunals d’arbitratge Instar a les diferents institucions públiques locals llatinoamericanes a exercir el seu deure de reparar els danys causats per les empreses i evitar més vulneracions de drets
5. Instar a les institucions europees, franceses, catalanes i espanyoles a auditar i fiscalitzar l’acció exterior del Grup Agbar i la matriu Suez 
6. Instar a tots els governs locals i nacionals llatinoamericans, les institucions europees i les empreses involucrades a respectar el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament i els principis fonamentals dels Drets Humans
7. Instar a les institucions europees a dotar-se de mecanismes per fer complir a les empreses amb capital europeu i les seves filials amb el respecte dels drets humans i la normativa internacional, europea i exterior 

Les activistes, organitzacions i representants de les comunitats afectades valorem positivament la gira d’incidència realitzada i la preocupació que ha generat sobre els diferents actors. 

Valorem la predisposició de la comissió d’investigació d’aigua de l’Assemblea Nacional Francesa a interlocutar directament amb Suez, instant la seva responsabilitat i la violació de normativa francesa i internacional. També destaquem l’interès dels i les eurodiputades a treballar de forma conjunta per comunicar als governs llatinoamericans les vulneracions explicades, explorar vies de reparació i treballar perquè la comunitat europea es doti de legislació amb capacitat sancionadora a empreses multinacionals de capital europeu com el Grup Agbar i la matriu Suez. 

Seguirem molt atentament la consecució de les demandes efectuades i els compromisos presos pels diferents actors, amb l’objectiu de reparar els danys causats per les empreses i caminar cap a la fi de la impunitat de les multinacionals que operen sense cap tipus de fiscalització i control. 

UNA LLEI DEL CLIMA INSUFICIENT, UNA OPORTUNITAT PERDUDA Hem d’insistir en la lluita per corregir la seva falta d’ambició

• Un centenar d’organitzacions ecologistes i socials se sumen al  manifest sobre la recentment aprovada Llei de Canvi Climàtic i  Transició Energètica. 
• Les organitzacions assenyalen que el text actual no permetrà a  l’Estat espanyol complir els seus compromisos climàtics en 2030,  com reclama la comunitat científica. Per això segueixen  reclamant una llei a l’alçada de l’emergència climàtica 

Fa més de dos anys que es va iniciar la tramitació de l’Avantprojecte de Llei de  Canvi Climàtic i Transició Energètica que acaba de ser aprovat pel Congrés dels  Diputats. Durant tot aquest temps les conseqüències de l’emergència climàtica avancen, el planeta dona cada vegada més senyals de greus alteracions  climàtiques: les pluges torrencials, els episodis de sequera i els grans incendis  forestals segueixen adquirint enormes dimensions i terribles conseqüències. De  fet, l’any 2020 és de nou un dels més càlids mai registrats. 

Després de cinc anys de la signatura de l’Acord de París la llei climàtica falla  novament a atendre les indicacions científiques, el que ens portarà a un  increment de la temperatura global molt per sobre de l’1.5C i 2 ºC. En 2019 la  comunitat internacional i científica va advertir de la necessitat de reduir les  emissions globals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) en un ordre superior al  7,6% anual. Un ritme de reduccions que hauria de portar l’Estat espanyol a una  meta de reducció d’emissions GEH superior al 55% el 2030 respecte al 1990.  Tanmateix, la llei recentment signada es limita a una escassa reducció del 23%,  que es queda molt lluny fins i tot del que el mateix govern ha aprovat en les  institucions europees. Aquest és un aspecte clau, que, per si sol, fa que la llei  neixi clarament obsoleta. 

La responsabilitat davant la urgència de l’emergència climàtica fa ser prou  prudent com per admetre la necessitat d’aprovar una llei per fer-li front, però els  continguts amb què se’ns presenta arriben amb més d’una dècada de retard. Hi  ha avenços com la prohibició de la mineria d’urani i de les prospeccions de  combustibles fòssils, la rehabilitació energètica o el càlcul de la petjada de  carboni en el sector financer, així com la incorporació d’un objectiu 100%  renovable, encara que només per al sistema elèctric i massa llunyana. Però, la  falta de concreció d’algunes de les propostes, el deixar pendents els objectius  fonamentals a normatives posteriors o la manca d’una aposta clara per autèntics  mecanismes de participació ciutadana posen en risc els tímids avenços que es  donin en els propers anys. 

Al llarg d’aquests més de dos anys de tramitació, nombroses persones s’han  mobilitzat als carrers exigint justícia climàtica, s’han traslladat nombroses  observacions al text, s’han publicat nombroses notes de premsa i manifestos  reclamant mesures a l’altura del repte que afrontem. El text final no recull  aquestes peticions. De fet, el projecte de llei s’ha debilitat durant aquest procés 

al deixar la porta oberta als combustibles fòssils i permetre l’ús del gas a tot el  transport, la qual cosa és inadmissible. Tampoc contempla l’eliminació de les  subvencions als combustibles fòssils i mesures necessàries per frenar  l’increment dels viatges en avió o la creixent i insostenible industrialització de  l’agricultura i la ramaderia. 

Amb l’aprovació d’aquesta llei es tanca una finestra d’oportunitat per a enfrontar  de forma real l’emergència climàtica. Un moment per respondre a la manca de mesures capaces de frenar un model de producció i consum que genera el canvi  climàtic, i que a més, es demostra incapaç de satisfer les necessitats vitals de  les persones, precaritzant-les i posant en situació de vulnerabilitat a gran part de  la població mundial; els ecosistemes i la resta d’éssers vius que habiten aquest  planeta. 

En la llei es promet un procés de revisió dels seus objectius, que ja avui estan  totalment desfasats, per 2023, reclamem que s’iniciï ja un debat públic i ciutadà  sobre uns objectius climàtics molt més adients. En aquest sentit seguirem  atentament la gestió que es faci de l’Assemblea Ciutadana pel Clima que  contempla la llei, ja que, amb l’experiència dels precedents al Regne Unit i  França, considerem important que es dugui a terme amb garanties de  representativitat, independència respecte a partits i parts interessades,  transparència, debat públic i compromís polític amb els seus resultats, i no es  limiti a un simulacre. 

La norma incorre a més en les atractives falses solucions del capitalisme verd,  que ens parlen dels miracles impossibles i dels avenços tecnològics sense tenir  en compte el seu elevat cost energètic i material ni els efectes sobre les nostres  vides. Per contra, és imprescindible reduir el nostre consum de materials i  energia, acompanyant-lo d’una redistribució de les feines que garanteixi llocs de  treball compatibles amb una vida digna per a tothom, i amb la construcció de  models basats en la cooperació, la solidaritat local i global, i la interdependència  de les cures essencials. 

Seguirem lluitant pel canvi necessari, un canvi que posi en el centre les persones,  els cossos, els territoris i la Terra, sense deixar ningú enrere. 

PLATAFORMAS FIRMANTES 

Rebelión por el Clima 

Xarxa per la Justícia Climàtica 

ORGANIZACIONES QUE APOYAN: 

Abrir Brecha 

Abrir Fenda 

Acció Ecofeminista 

Acció Ecologista Muntanyera 

Alianza por el Clima IBIZA 

Almáciga 

Amigos de la Tierra 

Amycos.org 

Arcó. Asociación Rural Cepeda Órbigo. 

Asamblea Antimilitarista de Madrid

Asociación de Investigación y Especialización sobre Temas Iberoamericanos Asociación Ibiza Conciencia 

Asociación Ibiza Ecologic 

Asociación Libélula Verde 

Asociación NOVACT Instituto Internacional para la Acción Noviolenta Asociación Pro Derechos Humanos de España (APDHE) 

Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres 

Associació de Veïnes i Veïns del Clot-Camp de l’Arpa (BCN) 

Associació de veïns i veïnes barri Rei En Jaume d’Alboraia 

Associació per la Solidaritat/Plataforma de Suport Pers. Refugiades (Santa Coloma de  Cervelló) 

Associació Som del Barri 

ATTAC España 

Bosco Global 

Bumerang Takeaway SL 

CGT 

CIDES 

Climaccio 

Col.lectiu Agudells 

Colectivo Memoria Viva de los Pueblos 

Colectivo Pensionistas de Avilés COSPA 

Colectivo TURCÓN-Ecologistas en Acción 

Consell de la Joventut de Barcelona 

COODECyL Coordinadora de Organizaciones de Desarrollo Castilla y León Cooperaccio 

Coordinadora d’ONG Solidàries 

Coordinadora Ecoloxista d’Asturies 

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny 

DonesXDones 

ECOAR))) Global 

Ecologistas en Acción 

Energetix Poble-sec 

Entrepueblos/Entrepobles/Entrepobos/Herriarte 

Eurosolar (seccions espanyola i catalana) 

Extinction Rebellion Málaga 

Extinction Rebellion Spain 

Extinction Rebellion València 

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB) Federación Gijonesa de AAVV 

Feministas por el Clima 

Fondo Verde 

Fridays For Future Barcelona 

Fridays For Future León 

Fridays For Future Sevilla 

Fridays For Future Vinaròs 

Germanor Obrera d’Acció Catòlica 

Greenpeace España 

Grupo de Consumo La Vida Buena 

Hort Fortalesa 

Ingeniería Sin Fronteras 

Intersindical Región Murciana – Medioambiente 

Intersindical Valenciana 

Justicia Alimentaria 

KEM–MOC Bilboko talde antimilitarista 

Lafede.cat – Organitzacions per a la Justícia Global

L’Animeta Associació per l’Agricultura Ecológica 

La Villana de Vallekas 

Madres por el Clima 

Marxa Mundial de Dones 

Movimiento Ibérico Antinuclear 

Mugarik Gabe 

Mujeres de Negro contra la Guerra (Madrid) 

Mujeres de Negro contra la guerra de Sevilla 

Obrir Escletxa 

Observatori DESC 

ODG 

Ongd AFRICANDO 

Plataforma Antitérmica La Pereda 

Plataforma Aprofitem els Aliments 

Plataforma Aturem la C-32 

ProuTransit 

Rebel·lió o Extinció Barcelona 

Rebel·lió o Extinció Girona (XRGirona) 

Rebel·lió o Extinció Gramenet 

Rebelión por el clima Málaga 

Red canaria de entidades de promoción e inserción sociolaboral ANAGOS (REAS  Canarias) 

Revo Prosperidad Sostenible 

Salmorejo Rebelde 

Secretariat diocesà de Pastoral Obrera de Barcelona 

Servei Civil Internacional de Catalunya 

SETEM Catalunya 

Solidaridad Internacional Andalucía 

Som Energia, SCCL 

Stop Ecocidio España 

Te lo sirvo verde 

TeachersForFutureSpain/ profes por el Futuro 

Tenik, asociación canaria para el fomento de la bioconstrucción y la recuperación del  patrimonio arquitectónico 

Xarxa Feminista (Catalunya) 

XR Ibiza

L’alumnat de l’Escola Guinardó explica al barri què és la pobresa energètica

A través d’un projecte d’aprenentatge i servei comunitari, les alumnes han preparat un vídeo de difusió sobre la problemàtica

Horta-Guinardó és un dels districtes més afectats de Barcelona i les estudiants han compartit amb les veïnes els efectes de la pobresa energètica

Un grup d’estudiants de l’Escola Guinardó han treballat conjuntament amb Enginyeria Sense Fronteres en un projecte d’aprenentatge i servei comunitari per difondre al seu entorn la problemàtica de la pobresa energètica. Després d’unes sessions introductòries, l’alumnat va decidir elaborar un vídeo explicant el fenomen, en el qual s’inclouen situacions pràctiques dels efectes de la pobresa energètica en les famílies que la pateixen. Al vídeo s’hi pot accedir mitjançant un codi qr, que s’ha repartit a moltes veïnes del barri en una jornada al carrer davant del Mercat del Guinardó. A més, també van dissenyar un pòster que ha servit per cridar l’atenció a la gent que s’apropava a fer la seva compra quotidiana.

El projecte culminarà amb la representació de l’obra de teatre L’Apagada, a càrrec de Xucrut Teatre, una peça que explica la vida d’una família que es troba a l’atur i que té dificultats per fer front a les seves factures de subministraments bàsics. La representació, que serà gratuïta i per la qual caldrà reservar entrada, tindrà lloc al Centre Cívic Navas el proper 23 de juliol de 2021. Més informació aquí: https://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/navas.

Amb la col·laboració de: